Visor de obras.

1 Nabucodonosor i Arfaxad.— 1 Era l'any dotzè del regnat de Nabucodonosor⁶⁴⁹, que regnà sobre els assiris, a Nínive, la gran ciutat; i al temps d'Arfaxad⁶⁵⁰, que regnà sobre els medes, a Ecbatana. 2 Ell fou el qui edificà tot al seu voltant muralles amb uns carreus de tres colzades d'ample per sis colzades de llarg, i donà a la muralla una alçada de setanta colzades i un gruix de cinquanta; 3 i aixecà les torres de la muralla fins a cent colzades; 4 i disposà que les portes de la ciutat s'aixequessin a una alçada de setanta colzades i tinguessin quaranta colzades d'ample, per deixar sortir les forces dels seus magnats i la seva infanteria desplegada.

Nabucodonosor fa la guerra a Arfaxad.— 5 Per aquell temps, el rei Nabucodonosor va presentar batalla al rei Arfaxad a la plana gran, és a dir, a la plana que hi ha als termes de Ragau⁶⁵¹. 6 Se li ajuntaren tots els qui habitaven la regió muntanyosa i tots els qui vivien a les vores de l'Eufrat, del Tigris i de l'Hidaspes, i els de les planes d'Arioc, rei dels elimeus; talment, que foren molts els pobles que s'aplegaren per al combat dels fills de Queleüd»⁶⁵².

7 Nabucodonosor, rei dels assiris, envià també avís a tots els qui habitaven la Pèrsia, a tots els qui habitaven cap a la banda de ponent, els qui habitaven la Cilícia i Damasc, el Líban i l'Antilíban, i a tots els qui habitaven a les vores del mar, 8 als de les contrades del Carmel i de Galand, a la Galilea superior i a la gran plana d'Esdreló⁶⁵³, 9 i a tots els qui estaven a Samaria i a les seves ciutats, a l'altra banda del Jordà⁶⁵⁴ fins a Jerusalem, Batana, Quelus, Cadés, el riu d'Egipte, Tafnes, Ramsés, i a tota la terra de Gosen, 10 fins arribar sobre   —999→   Tanis i Memfis; i als qui habitaven l'Egipte, fins arribar als mateixos límits de l'Etiopia»⁶⁵⁵.

11 Però els habitants de totes aquestes regions van menysprear l'avís de Nabucodonosor, rei dels assiris, i no se li uniren per a la guerra; perquè no els feia por, sinó que el tingueren per un home desemparat. I li tornaren els seus missatgers amb les mans buides, plens de confusió i de vergonya.

12 Nabucodonosor es va irritar moltíssim contra totes aquestes contrades, i va jurar pel seu tron i pel seu regne⁶⁵⁶ que se'n venjaria i que arrasaria amb la seva espasa els termes de la Cilícia, de la Damascena i de la Síria, junt amb tots els qui habitaven la terra de Moab, els ammonites, tota la Judea i tots els d'Egipte, fins arribar als confins dels dos mars.

13 L'any dissetè disposà les seves forces contra el rei Arfaxad. El vencé a la batalla; desgavellà totes les seves forces, tota la cavalleria i tots els carros 14 i s'emparà de les seves ciutats. En arribar a Ecbatana, prengué les torres, devastà els seus carrers i li mudà en oprobi el que era la seva bellesa. 15 Atrapà Arfaxad als límits de Ragau, el va travessar amb les seves fletxes, i l'arruinà per sempre. 16 I se'n tornà ell i tota la barreja del seu exèrcit, una grandíssima multitud de guerrers. I es donaren a l'ociositat i a la bona vida, ell i les seves forces, durant cent vint dies.

2 Holofernes fa una campanya contra l'Occident.— 1 L'any divuitè, el dia vint-i-dos del mes primer, s'escampà per la cort de Nabucodonosor, rei dels assiris, la veu que el rei anava a venjar-se de tota la terra, tal com havia dit. 2 Va convocar tots els seus generals i tots els magnats, celebrà amb ells el seu consell secret, i els manifestà el mal que havia decidit de fer a la terra. 3 Tots foren del parer d'exterminar tots aquells qui no s'havien conformat a l'ordre que se'ls havia comunicat.

4 Quan va donar per acabat el consell, Nabucodonosor, rei dels assiris, cridà Holofernes⁶⁵⁷, cap de les seves forces, la segona autoritat després d'ell, i li va dir: 5 Escolta el que diu el gran rei, el senyor   —1000→   de tota la terra⁶⁵⁸: Mira, sortint d'aquí, et triaràs uns homes segurs de la seva força, cap a cent vint mil d'infanteria; i un grup de dotze mil homes de cavalleria; 6 i et dirigiràs contra totes les regions de la banda de ponent, ja que no han fet cas del manament que els vaig comunicar. 7 I els faràs saber que m'han de preparar terra i aigua⁶⁵⁹: perquè vull sortir contra ells amb tota la meva ira; perquè cobriré tota la terra amb el trepig del meu exèrcit, i a ells, els lliuraré al saqueig dels meus soldats. 8 Els seus ferits ompliran les seves barrancades i no hi haurà torrent ni riu que no es desbordi, obstruït pels seus morts. 9 I portaré els seus captius cap als països més llunyans de la terra. 10 Tu, doncs, quan hagis sortit, m'ocuparàs per endavant tots els seus territoris; ells mateixos se't lliuraran, i tu me'ls guardaràs fins al dia del seu judici. 11 Però, si n'hi ha que no volen creure, no te'ls miris amb clemència: lliura'ls sense contemplacions, arreu de la terra que ocupis, a la mort i al pillatge. 12 Per la meva vida i pel poder sobirà del meu regne: he parlat, i el meu braç ho portarà a terme. 13 I tu no negligiràs cap dels manaments del teu senyor, sinó que els acompliràs amb diligència i tal com jo t'he ordenat, i ho faràs sense perdre temps».

14 Quan Holofernes hagué sortit de la presència del seu senyor, va cridar els magnats, els generals i els caps de les forces d'Assur, 15 i en comptà, tal com li havia manat el seu senyor, homes triats per a la campanya, fins a vint-i-dos mil, i dotze mil arquers a cavall. 16 I els disposà amb ordre, tal com s'aplega un gran exèrcit. 17 Va prendre una multitud grandíssima de camells, ases i mules per als equipatges; i ovelles, vaques i cabres per al proveïment de la tropa, tantes, que no es podien ni comptar; 18 a mis, abundor de queviures per a cada home; i molt, però molt, d'or i plata del tresor del rei. 19 Aleshores emprengueren la campanya, ell i tot el seu exèrcit, per anar davant del rei Nabucodonosor i cobrir tota la terra, capaç cantà de ponent, amb els carros, els de cavalleria i els d'infanteria triats. 20 I van sortir juntament amb ells un gran nombre de gent de   —1001→   tota mena; de tanta que n'hi havia no es podia ni comptar, com les llagostes i com la pols de la terra.

21 Caminaren tres dies, sortint de Nínive, en direcció a la plana de Bectilet, i van acampar prop de Bectilet, a la vora la muntanya que hi ha a l'esquerra de la Cilícia alta. 22 I amb tot el seu exèrcit, la infanteria, la cavalleria i els carros, va sortir d'aquí cap a la regió muntanyosa. 23 Rompé la resistència de Fud i Lud, es va emportar captius tots els descendents de Rassis i els ismaelites⁶⁶⁰, que habiten de cara al desert, cap al sud de Queleó⁶⁶¹. 24 Va passar l'Eufrat i travessà de cap a cap la Mesopotàmia; va arrasar tots els poblats que hi havia als llocs alts, sobre el torrent Abrona, fins a arribar al mar. 25 Va ocupar les fronteres de la Cilícia, féu a miques la resistència que se li oposava i va arribar fins als límits de Jàfet⁶⁶², pel sud, davant mateix de l'Aràbia. 26 Voltà els madianites⁶⁶³, va calar foc a les seves tendes i va devastar les seves cledes. 27 Davallà cap a la plana de Damasc al temps de la sega del blat; va calar foc a tots els camps, va arruïnar els ramats i les vacades; els va saquejar les ciutats, els va deixar ermes les planes i va degollar tots els seus joves.

28 Aleshores els qui habitaven les vores del mar s'espantaren i els vingué por d'Holofernes: els de Sidó i Tir, els habitants de Sur i Oquina i tots els qui habitaven Jamnia; i als qui habitaven Azot i Ascaló els agafà una gran por d'ell.

3 1 Llavors li enviaren missatgers que li diguessin amb paraules de pau: 2 «Mira, aquí ens tens a nosaltres, els servents de Nabucodonosor, el gran rei: fes-nos servir per al que et sigui grat. 3 Els nostres estables, qualsevol racó de la nostra contrada, tots els camps de blat, els ramats i les vacades, totes les cledes dels nostres campaments, tot està posat al teu davant: fes-ne l'ús que et plagui. 4 Fins les nostres ciutats i els qui hi viuen són esclaus teus. Vine, presenta-t'hi de la manera que et sembli». 5 I es van presentar els enviats a Holofornes i li van parlar en aquest sentit.

6 Aleshores va baixar ell amb el seu exèrcit en direcció a la costa, va posar guarnicions   —1002→   a les ciutats elevades i se n'emportà homes triats que l'ajudessin a la guerra. 7 I tant ells com tota la contrada dels voltants el reberen amb corones, danses i músiques. 8 Va devastar tots els seus llocs alts, va arranar els seus boscos sagrats. (Se li havia encomanat de fer desaparèixer tots els déus de la terra, per tal que tots els pobles adoressin únicament Nabucodonosor; i totes les seves llengües i races l'invoquessin com a déu.) 9 Va arribar a la vista d'Esdreló, no lluny de Dotan, que està situada davant mateix de la gran serralada de la Judea. 10 Va fer plantar el campament entre les ciutats de Geba i Escites⁶⁶⁴; i es va quedar allí un mes sencer, per poder aplegar tot el bagatge del seu exèrcit.

4 Preparatius estratègics dels israelites.— 1 Els israelites, els qui habitaven la Judea, van sentir dir tot el que Holofernes, el primer general de Nabucodonosor, rei dels assiris, havia fet als pobles: la manera com havia expoliat els seus temples i els havia lliurat a la destrucció. 2 I els vingué una por terrible d'Holofernes i van tremolar per Jerusalem i pel temple del Senyor, el seu Déu. 3 Precisament feia poc temps⁶⁶⁵ que havien vingut de la captivitat i tot just s'acabava d'aplegar tota la gent de la Judea; i els vasos, l'altar del sacrifici i el temple havien estat purificats de la profanació. 4 Van enviar missatgers a tots els termes de Samaria, a Cona, a Bet-Horon, a Belmaia, a Jericó, a Coba i a Aisora i a la gorja de Salem. 5 Ocuparen tots els cims de les muntanyes altes i fortificaren els pobles que s'hi aixecaven. Tots van presentar blat per guardar-ho en preparació de la guerra, perquè justament acabaven d'entrar la collita dels camps.

6 Joaquim, el gran sacerdot que hi havia en aquell temps a Jerusalem, va escriure als habitants de Betúlia i de Betomestaim, que està davant d'Esdreló, arran de la plana que hi ha prop de Dotan, 7 dient-los que ocupessin els camins que pugen a la serra, ja que calia passar per allí per entrar a la Judea; i seria fàcil de privar que els enemics hi passessin, perquè, estret com és el pas, anirien tot al més   —1003→   de dos en dos. 8 Els israelites van fer com els havia ordenat Joaquim, el gran sacerdot, i el consell dels ancians del poble d'Israel⁶⁶⁶, que tenia la seu a Jerusalem.

Pregàries dels israelites. 9 I tots els homes d'Israel aixecaren el seu clam a Déu amb gran insistència i prengueren una actitud de profunda humilitat. 10 Ells, les seves dones i els seus menuts, el seu bestiar, tots els forasters, els jornalers i els esclaus, es van cobrir els lloms amb roba de sac⁶⁶⁷. 11 I tots els homes d'Israel que vivien a Jerusalem, les dones i les criatures, es prostraven davant del temple, s'empolsaven de cendra els caps i desplegaven els sacs que els cobrien davant del Senyor. 12 Cobriren de sac l'altar del sacrifici i clamaven tots alhora amb insistència al Déu d'Israel que no donés els seus fills al pillatge, ni les seves dones a la captivitat; ni permetés que fossin destruïdes les ciutats que eren el seu heretatge, ni que lliurés el santuari a la profanació, a l'oprobi i a la riota sarcàstica dels pagans. 13 I el Senyor va escoltar el seu clam i esguardà la seva tribulació. Mentrestant, el poble es passava dies i dies dejunant, a tota la Judea i a Jerusalem davant del santuari del Senyor totpoderós. 14 Joaquim, el gran sacerdot, i tots els sacerdots que estaven a la presència del Senyor i els qui servien el Senyor oferien l'holocaust perpetu, els sacrificis votius i les prometences del poble, cenyits els lloms amb roba de sac; 15 i tenien els turbants coberts de cendra; i clamaven amb tota la força al Senyor que port és socors a favor de tota la casa d'Israel.

5 Holofernes convoca un consell de guerra⁶⁶⁸.— 1 Fou anunciat a Holofernes, primer general de les forces d'Assur, que els israelites es preparaven per a la guerra: que havien bloquejat els passos de les muntanyes, havien fortificat els cims més alts i havien col·locat obstacles a les planes. 2 Li'n va venir una ira terrible. Va fer cridar tots els caps de Moab, els generals d'Ammon i tots els sàtrapes de les regions costeres. 3 I els digué: «Digueu-me, fills de Canaan, ¿quin és aquest poble que està establert   —1004→   a les muntanyes, quines són les ciutats que habiten, el nombre del seu exèrcit, quina és la base de la seva força i el seu poder; quin rei tenen sobre d'ells, per conduir el seu exèrcit, 4 i per què m'han fet el menyspreu de no venir al meu encontre, els únics entre tots els qui habiten les regions de ponent?»

Aquior, l'ammonita.— 5 I li digué Aquior⁶⁶⁹, el qui manava tots els ammonites: «Que el meu senyor escolti les paraules que li dirà el seu servent, i t'assabentaré de la veritat sobre aquest poble, que habita aquestes muntanyes, no lluny d'on ets; de la boca del teu servent no en sortirà mentida. 6 Els d'aquest poble són descendents de caldeus. 7 Primer van viure a Mesopotàmia, perquè no volgueren seguir els déus dels seus pares, que habitaven a la terra dels caldeus. 8 Es van decantar, doncs, de la senda dels seus pares i tingueren per déu el Déu del cel⁶⁷⁰, i l'adoraren. Aquests, llavors, els van foragitar de la terra dels seus déus. Per això, van fugir cap a la Mesopotàmia i allí s'hi van estar molt de temps. 9 Però el seu Déu els digué que sortissin del seu lloc de refugi i partissin cap a la terra de Canaan. Allà s'establiren; i s'hi van fer rics d'or, de plata i de bestiar a desdir. 10 Van baixar cap a l'Egipte, perquè la fam s'havia estès sobre la terra de Canaan; i s'hi van quedar, mentre van poder alimentar-s'hi. Van créixer tant allí, que els de la seva raça ja no es podien ni comprar. 11 Fins que el rei d'Egipte s'alçà contra ells i, amb enganys, els obliga a treballar, a fer rajoles. D'aquesta manera els va rebaixar fins a fer-los esclaus. 12 Aleshores clamaren al seu Déu i aquest va atacar tota la terra d'Egipte amb unes plagues per a les quals no hi havia remei. Fins que els egipcis els expulsaren de la seva terra. 13 Déu va eixugar el mar Roig davant d'ells 14 i els conduí en direcció del Sinaí i de Cadés-Barné. I van desfer-se de tots els qui habitaven el desert. 15 S'establiren a la terra dels amorreus i van ser prou forts per a destruir tots els hesebonites. Un cop passat el Jordà, prengueren possessió de tota la regió muntanyosa 16 i en van   —1005→   treure els cananeus, els ferezeus, els jebuseus i Siquem i tots els guergueseus. I van habitar aquella regió molt de temps. 17 Mentre es mantenien sense pecat a la presència del seu Déu, tot els anava bé, perquè tenen amb ells un Déu que odia la injustícia. 18 Però, quan es desviaren de la senda que els havia assenyalat, van sofrir terribles desfetes en moltes batalles i foren deportats cap a una terra que no era la seva; del temple del seu Déu, en restaren només els fonaments; i les seves poblacions foren dominades pels enemics. 19 Però ara, que s'han convertit al seu Déu, han pujat de la dispersió en què estaven escampats, han ocupat Jerusalem, on hi ha el seu santuari, i s'han establert a la regió de les muntanyes, que estava abandonada. 20 Ara, doncs, amo i senyor, si aquest poble ha comès alguna fallada i es comporten malament amb el seu Déu, quan constatem que realment hi ha en ells aquest motiu de ruïna, pugem-hi, que els derrotarem. 21 Però, si en la seva gent no hi ha infidelitat, que el meu senyor no s'hi fiqui, no fos que el seu Déu Senyor es posés al costat d'ells per protegir-los: llavors seríem l'escarni de tota la terra». 22 Quan Aquior hagué dit aquestes paraules, tota la gent que hi havia drets al voltant de la tenda començaren a remugar; i els magnats d'Holofernes i tots els qui habitaven la part de la costa i la regió de Moab deien que fos fet a miques. 23 «No ens faran cap por els israelites! Fixeu-vos, un poble que no té força ni poder per a oposar-nos una línia resistent! 24 Per això, hem de pujar-hi, i serviran de pastura a tot el teu exèrcit, senyor Holofernes».

6 Resposta d'Holofernes al discurs d'Aquior.— 1 Quan cessà l'aldarull dels qui estaven al voltant del lloc del consell, Holofernes, primer general de les forces d'Assur, va dir a Aquior, davant de tots els pobles estrangers i de tots els ammonites: 2 «I qui ets tu, Aquior, i els mercenaris d'Efraïm, per fer-nos els anuncis que avui ens has fet, i dir-nos que no fem guerra contra el poble d'Israel, perquè el seu Déu els protegirà? ¿Quin déu hi ha, fora de   —1006→   Nabucodonosor? Aquest enviarà les seves forces i els esborrarà de la faç de la terra. I el seu Déu no els en salvarà pas 1 8 Sinó que nosaltres, els servents de Nabucodonosor, els atacarem com si no fossin ningú; no aguantaran pas la força dels nostres cavalls; 4 amb aquests els reduirem a cendres, les seves muntanyes s'embriagaran amb la seva sang i les seves planes seran plenes dels seus morts; les petjades dels seus peus no resistiran davant nostre, sinó que seran totalment destruïts. Ho diu el rei Nabucodonosor, el senyor de tota la terra: ho ha dit, i les paraules que ha pronunciat no seran vanes. 5 I tu, Aquior, mercenari d'Ammon, que has dit aquestes paraules, d'ençà d'avui, aquest dia que has fet mal fet, no em veuràs més la cara, fins que no m'hagi venjat d'aquesta raça vinguda d'Egipte. 6 I aleshores, quan tornaré, el ferro del meu exèrcit i l'espasa dels meus homes et traspassaran els costats, i cauràs de les ferides que et faran. 7 Els meus homes et portaran a les muntanyes i et deixaran en una de les ciutats de mitja costa; 8 i no moriràs fins que siguis exterminat amb ells. 9 I si dintre teu esperes que no ens n'apoderarem, no facis aquesta cara desolada. He parlat, i ni la més petita de les meves paraules no quedarà frustrada».

Aquior és lliurat als israelites.— 10 Holofernes va manar aleshores als seus servidors, que l'assistien a la seva tenda, que agafessin Aquior i el portessin a Betúlia i el fessin a mans dels israelites. 11 Els seus servidors el van agafar i el tragueren fora del campament cap al mig de la plana; un cop travessada aquesta, pujaren cap a la muntanya, fans arribar a les fonts que hi ha sota mateix de Betúlia. 12 Quan els homes de la ciutat els van veure sobre la carena, agafar en les armes i sortiren de la ciutat, corrent cap a la carena. Els foners dominaven el camí per on pujaven i disparaven contra ells les fones. 13 Però aquests, esmunyint-se cap a un replec del terreny, van lligar Aquior i el van deixar estès arran mateix de la muntanya; i se'n tornaren cap al seu senyor. 14 Aleshores   —1007→   els israelites baixaren de la ciutat, se li presentaren davant i, després d'haver-lo deslligat, el conduïren a Betúlia i el presentaren als caps de la ciutat, 15 que en aquell temps eren Ozies, fill de Mica, de la tribu de Simeó, Cabris, fill de Gotoniel, i Carmis, fill de Mequiel. 16 Van ser convocats tots els ancians de la ciutat; però tot el jovent, i fins les dones, van concórrer també a l'assemblea. Feren posar Aquior al mig de tot el poble, i Ozies li va preguntar què havia passat. 17 Respongué assabentant-los de les paraules que s'havien dit en el consell d'Holofernes i del que ell havia parlat enmig dels caps dels assiris. I les amenaces contra la casa d'Israel amb què Holofernes havia fet el valent. 18 I tot el poble, prostrat a terra, va adorar Déu i va clamar: 19 «Senyor, Déu del cel, mireu la seva arrogància i tingueu pietat de la insignificança del nostre poble, i poseu avui la vostra mirada sobre els qui us són consagrats». 20 També animaren Aquior i l'ompliren de lloances. 21 Ozies se'l va emportar de l'assemblea cap a casa seva i va convidar tots els ancians a un banquet. I passaren tota aquella nit implorant l'ajut del Déu d'Israel.

7 Ofensiva contra Israel. 1 L'endemà, Holofernes va ordenar a tot el seu exèrcit i a tots els pobles que se li havien presentat com a aliats que deixessin el campament i avancessin sobre Betúlia, que ocupessin els camins de pujada i ataquessin els israelites. 2 Aquell mateix dia es posaren en marxa tots els seus guerrers. El nombre dels seus soldats pujava a cent setanta mil d'infanteria i dotze mil de cavalleria, sense comptar els qui menaven el bagatge, ni la gernació que els seguia a peu, una munió enorme. 3 S'ordenaren a la plana, prop de Betúlia, tocant a la font; i arribaven, d'ample, de Dotan fins a Belbaim, i, de profunditat, de Betúlia fins a Quiamon, que és davant mateix d'Esdreló. 4 Quan els israelites en veieren la gran multitud, quedaren aterrits, i es   —1008→   deien l'un a l'altre: «Ara sí, que aquests esbrostaran tota la terra, i ni les muntanyes més altes, ni les barrancades, ni els turons n'aguantaran el pes». 5 Tots van agafar els seus equips de guerra, encengueren fogueres sobre les torres i van passar tota aquella nit en guàrdia. 6 L'endemà, Holofernes féu sortir tota la seva cavalleria a la vista dels israelites que eren a Betúlia, 7 inspeccionà els camins que pujaven a la ciutat, donà un tomb per les fonts d'aigua, les ocupà i hi va posar una guàrdia de guerrers; i ell se'n tornà cap a la seva gent.

8 Se li presentaren aleshores tots els caps dels d'Esaú i tots els qui guiaven el poble de Moab i els generals de les regions de la costa, i li van dir: 9 «Que el nostre senyor escolti la nostra paraula, si vol que no hi hagi ni una esgarrinxada entre la seva gent. 10 Aquest poble dels israelites no es refien de les seves llances, sinó de l'alçada de les muntanyes sobre les quals habiten. Cert que no fan de bon pujar, els cims de les seves muntanyes. 11 Doncs, tu, senyor, no lluitis contra ells com si es tractés d'una batalla a camp obert, i no caurà ni un sol dels teus homes. 12 Espera al teu campament tingues compte de tots els homes del teu exèrcit; que els teus servents s'emparin de la font d'aigua que raja del peu de la muntanya; perquè tots els habitants de Betúlia van a buscar l'aigua allí. 13 Es moriran de set i lliuraran la ciutat. Mentrestant, nosaltres amb la nostra gent pujarem als cims de més a la vora i hi acamparem, per vigilar que ningú no surti de la ciutat. 14 La fam els corsecarà, ells, les seves mullers i les seves criatures; i, abans que els vingui l'espasa a sobre, jauran estirats per les places del seu poble, 15 Aleshores els faràs pagar ben car que s'hagin revoltat i que no t'hagin sortit a l'encontre pacíficament».

16 Aquelles paraules plagueren a Holofernes i a tots els seus homes; i va manar que fessin tal com havien dit. 17 Aleshores els moabites deixaren el seu lloc d'acampada i, junt amb cinc mil dels assiris, anaren a acampar a la vall i s'empararen dels llocs d'aiguada i de les fonts d'aigua dels   —1009→   israelites. 18 Els d'Esaú i els ammonites van anar muntanya amunt fins al davant de Dotan, i hi acamparen. Alguns d'ells foren enviats cap a llevant i d'altres cap al sud, davant d'Egrebel, que es troba prop de Cus, sobre el torrent de Mocmur. La resta de l'exèrcit dels assiris va acampar a la plana; en cobrien tota l'extensió. Les tendes i els dipòsits dels bagatges formaven un campament de grans proporcions, perquè el nombre de la gent era enorme.

19 Llavors els israelites clamaren al seu Senyor i Déu, perquè tenien l'esperit abatut de veure's voltats de tot d'enemics, i no hi havia manera d'escapar-se'n. 20 ja feia trenta-quatre dies que tenien els assiris acampats tot al volt, els d'infanteria, els carros i els de cavalleria. A tots els habitants de Betúlia, se'ls havien acabat ja totes les gerres d'aigua, 21 les cisternes també s'anaven buidant, talment, que no hi havia cap dia que poguessin beure aigua fins a la sacietat, perquè els la donaven racionada. 22 Els seus menuts es decandien, les dones i els joves perdien les forces, de tanta set que passaven; i queien per les places de la ciutat i a les sortides de les portes; ja no els quedava aguant per a res. 23 Aleshores tot el poble va acudir a Ozies i als caps de la ciutat, tots, joves, dones, criatures; i van començar a clamar a grans crits davant de tots els ancians, dient: 24 «Que el Senyor faci justícia entre vosaltres i nosaltres, pel gran tort que ens heu ocasionat, no parlamentant la pau amb els assiris. 25 I ara no tenim qui ens ajudi, sinó que Déu ens ha abandonat a les seves mans, fins que caiguem per terra, davant d'ells, de set i de gran desventura. 26 Crideu-los, encara hi som a temps, i poseu tota la ciutat apillatge d'Holofernes i del seu exèrcit. 27 Perquè ens valdrà més d'esdevenir la seva presa: ens faran esclaus, sí; però conservarem la vida i no haurem de veure com els nostres menuts moren als nostres mateixos ulls i com els nostres fills i les nostres dones exhalen l'esperit. 28 Us posem per testimoni el cel i la terra, i el nostre Déu i Senyor dels nostres pares, que avui es venja de nosaltres pels nostres pecats i pels   —1010→   mancaments dels nostres pares, si avui mateix no feu el que us hem dit». 29 I tots alhora a l'assemblea començaren un gran plany i van clamar a Déu amb veu forta. 30 Ozies els va dir: «Tingueu coratge, germans; aguanteu cinc dies encara, en aquests cinc dies el Senyor es girarà compassiu cap a vosaltres. No ens ha d'abandonar pas fins a la fi! 31 Però, si, passats els cinc dies, no ens ha vingut ajuda, faré tal com dieu». 32 I va fer anar la gent cadascú al seu lloc. Uns se n'anaren a les muralles i a les torres; les dones i els nois foren enviats cap a les cases. I tota la ciutat estava plena d'abatiment.

8 Semblança biogràfica de Judit.— 1 Aquell mateix dia va arribar això a orelles de Judit⁶⁷¹, filla de Merarí, fill d'Ox, fill de Josep, fill d'Oziel, fill d'Elquia, fill d'Anania, fill de Gedeó, fill de Rafaín, fill d'Aquitob, fill d'Elies, fill d'Helquies, fill d'Eliab, fill de Natanael, fill de Salamiel, fill de Sarasadai, fill d'Israel. 2 El seu marit es deia Manasés i era de la mateixa tribu i família que ella; i havia mort en temps de la sega de l'ordi. 3 S'estava vigilant els qui lligaven les garbes i va agafar una forta solellada al cap; es ficà al llit i morí a Betúlia, la seva ciutat. L'enterraren al costat dels seus pares, al camp que hi ha entre Dotan i Balamon. 4 Ja feia tres anys i quatre mesos que Judit vivia a casa seva, viuda. 5 S'havia fet com una mena de cabana sobre el terrat de casa seva; s'havia posat un sac als lloms i portava tothora el vestit de dol. 6 D'ençà de la seva viduïtat que dejunava cada dia, fora de les vigílies dels dissabtes, els dissabtes, les vigílies de les llunes noves, les llunes noves i els dies de festa o d'alegria de la casa d'Israel, 7 El seu rostre era bell i tot el seu aspecte molt agraciat. Manasés, el seu marit, li deixà or i plata, esclaus i esclaves, ramats i camps; i ella se n'ocupava. 8 I no hi havia ningú que digués cap mal d'ella, perquè tenia un gran temor de Déu.

Judit i els ancians.— 9 Li van dir, doncs, les paraules dolentes que el poble havia pronunciat davant els caps, com l'escassesa d'aigua els havia descoratjat. I també va saber tot el que havia contestat Ozies, com els havia jurat que donaria la ciutat als assiris al cap de cinc dies. 10 Per mitjà de la seva criada de confiança, la que vetllava sobre totes les seves possessions, va fer cridar Cabris i Carmis, els ancians de la ciutat. 11 Anaren a casa seva, i els va dir: «Escolteu-me, caps dels habitants de Betúlia: ¿sabeu que no són justes les vostres paraules, el que avui heu dit davant del poble, i el jurament que heu fet, el que heu parlat entre Déu i vosaltres? Dir que donaríeu la ciutat als vostres enemics, si dintre aquests dies el Senyor no us envia el seu auxili! 12 A veure, ¿qui sou vosaltres que avui heu temptat Déu i us heu alçat per sobre Déu enmig dels homes? 13 Heu volgut posar a prova el Senyor totpoderós! Si no n'arribareu a conèixer res en tota l'eternitat! 14 Si no podeu arribar a les profunditats d'un cor d'home, ni destriar les idees del seu enteniment, ¿com voleu esbrinar Déu, que ha fet totes aquestes coses, i arribar a comprendre la seva intel·ligència i abastar el seu pensament? De cap manera, germans! No irriteu el Senyor, el nostre Déu! 15 Perquè, i si no volgués auxiliar-nos abans d'aquests cinc dies? Ell pot enviar socors al temps que vulgui; o, també, perdre'ns a la vista dels nostres enemics. 16 Però vosaltres, no exigiu garanties als volers del Senyor, el nostre Déu. Perquè Déu no pot ser pas amenaçat, com un home; ni, com a un home, li podem assenyalar una regla de conducta. 17 Per això, esperem la salvació que ens vindrà d'ell i, mentrestant, supliquem-li que ens ajudi; que ell escoltarà la nostra veu, si és que li plau. 18 Perquè els nostres temps, ni ara tampoc, no hi ha hagut cap tribu, ni cap família, ni poble, ni ciutat, que adorés déus fets per mà d'home, com havia passat els primers temps. 19 Per causa d'això, els nostres pares foren donats a l'espasa i al pillatge, i sofriren una gran ruïna davant els nostres enemics. 20 Nosaltres no hem conegut   —1012→   cap altre déu, fora d'ell. Per això, tenim l'esperança que no ens mirarà amb desdeny, ni a nosaltres ni la nostra raça. 21 Perquè, si nosaltres som presos, tota la Judea serà presa igualment; i el nostre santuari serà arrasat; i la nostra sang haurà de respondre davant el Senyor de la profanació del santuari; 22 i farà caure sobre els nostres caps l'assassinat dels nostres germans, la captivitat de la terra i la solitud del nostre heretatge, a qualsevol lloc on siguem esclaus; i serem la riota i la befa dels qui ens posseeixen. 23 La nostra servitud no ens servirà aleshores per a una gràcia; i el Senyor, el nostre Déu, la farà servir més aviat per a deshonor nostre. 24 Ara, doncs, germans, fem veure als nostres germans com la seva vida depèn de nosaltres, i el santuari, el temple i l'altar es recolzen en nosaltres.

25 Però sobretot donem gràcies al Senyor, al nostre Déu, que ens posa a prova, com hi va posar els nostres pares. 26 Recordeu el que va fer amb Abraham, i les proves que envià a Isaac, i tot el que va passar a Jacob a Mesopotàmia de Síria, quan pasturava les ovelles de Laban, el germà de la seva mare. 27 Però, així com els va treballar al foc amb l'intent d'escrutar els seus cors, tampoc ara no és pas que s'hagi venjat de nosaltres: és més aviat per advertir, que el Senyor flagel·la al qui se li acosta».

28 Ozies li digué aleshores: «Tot el que has dit és molt ben enraonat, i no trobaràs qui et faci la contra. 29 No és pas d'avui que ens és manifest el teu coneixement: d'ençà que ets al món, que tot el poble sap el teu seny i que és bona cosa el que et surt del cor. 30 Però el poble està assedegat, i ens ha obligat a fer el que els havíem promès; ens ha lligat amb un jurament que no podem pas trencar. 31 El que has de fer és pregar per nosaltres, tu que ets una dona piadosa, i el Senyor ens enviarà la pluja, que omplirà les nostres cisternes, i ja no morirem».

32 Judit els digué: «Escolteu-me; portaré a terme una feta que arribarà fins a les últimes generacions entre els fills de la nostra raça. 33 Aquesta nit estareu vosaltres   —1013→   dos a la porta de la ciutat: jo sortiré amb la meva criada. I abans que passin els dies que heu fixat perdonar la ciutat als nostres enemics, el Senyor visitarà Israel per la meva mà. 34 No busqueu pas d'esbrinar la meva acció, perquè no us ho diré fins que el que vaig a fer no sigui acomplert». 35 Ozies i els caps li digueren: «Vés en pau i que el Senyor Déu et vagi al davant per a venjança dels nostres enemics».

36 I, sortint de la tenda de Judit, tornaren a les seves posicions.

9 Pregària de Judit.— 1 Aleshores Judit es prosternà, de cara a terra, es posà cendra sobre el cap i va descobrir el sac que portava. Era justament el moment que a Jerusalem, al temple de Déu, era ofert l'encens aquella tarda. Judit va clamar amb veu forta al Senyor, dient: 2 «Senyor, Déu del meu pare Simeó, a la mà del qual vau posar una espasa, perquè es vengés d'uns estrangers que van sollar una verge desflorant-la, i la van omplir de confusió i de deshonor, posant-la al nu i profanant el seu si. Vós havíeu dit: «Que això no es faci». I ho van fer. 3 I per això, vau lliurar els seus prínceps a la mort, i el seu llit, avergonyit de l'engany d'ells, el vau omplir de sang amb engany; i vau ferir els servents després dels senyors, i els senyors en els seus mateixos trons. 4 I vau donar les seves mullers al pillatge, i les seves filles a la captivitat; i totes les seves despulles, se les van repartir els fills que vós estimàveu, els quals estaven arborats de zel per vós, i sentien fàstic de l'oprobi de la seva sang i us havien invocat en ajuda. O Déu, o Déu meu, escolten-me també a mi, pobra viuda!⁶⁷² 5 Sou vós qui vau fer les coses antigues, i les d'ara, i les que vindran. Heu planejat el present i el futur, i va passar allò que havíeu planejat. Tot allò que havíeu disposat es presentà, i van dir: «Aquí ens teniu». 6 Perquè tots els vostres camins estan a punt, i el vostre judici és conegut per endavant. 7 Miren ara els assiris, satisfets de la seva força, altius amb els seus cavalls i cavallers, pagats dels braços potents de la seva infanteria; com han posat la seva esperança en l'escut i la javelina, en l'arc i la fona; i no han   —1014→   conegut que vós sou un Senyor que desfà les guerres. 8 Senyor és el vostre nom. Trenqueu la seva força amb el vostre poder, i que la vostra ira esmicoli la seva potència. Mireu que han decidit de profanar el vostre santuari, de sollar el temple on reposa el vostre nom i la vostra glòria, d'abatre a martellades els corns del vostre altar. 9 Fixeu-vos en la seva arrogància, envieu la vostra ira sobre les seves testes, feu que la meva mà, la d'una viuda, acompleixi la gesta que tinc pensada. 10 Feriu pels meus llavis enganyosos l'esclau i el qui mana, el qui mana i el seu criat. Feu a miques la seva exaltació per mans d'una dona. 11 Ja que el vostre poder, no el fa pas el nombre, ni la vostra potència, les forces de l'home; sinó que sou Déu dels humils, sou auxili de petits, protector del feble, defensor de rebutjats, salvador de desesperats. 12 Sí, sí, Déu del meu pare i Déu de l'heretat d'Israel, Senyor del cel i de la terra, creador de les aigües, rei de tota la vostra creació: escolteu el meu prec 13 i doneu-me un parlar enganyós, que els ompli de verdancs i ferides; ja que s'han proposat de ser durs amb el vostre testament, el vostre sant temple, amb la muntanya de Sió i amb la casa que posseeixen els vostres fills. 14 I feu que tots els vostres enemics i tots els pobles reconeguin que vós sóu Déu, el Déu de tot poder i de tota força; i que no hi ha ningú més que protegeixi el poble d'Israel, sinó vós».

10 Judit surt de Betúlia.— 1 Quan va acabar de clamar al Déu d'Israel i hagué dit totes aquestes paraules, 2 es va alçar de terra, va cridar la seva criada, i va baixar a la casa, on acostumava a passar els dissabtes i els seus dies de festa. 3 Es va descenyir el sac que portava, es va treure els vestits de dol, es va rentar tot el cos amb aigua i el va ungir amb un perfum de qualitat; va pentinar-se els cabells, s'hi posà una mitra a sobre, i es   —1015→   va vestir amb els seus vestits d'alegria, els que es posava els temps que vivia el seu marit Manasés. 4 Es va calçar unes sandàlies, es va posar els collarets, els braçalets, els anells i les arracades i tots els seus adornaments. Es va embellir molt, per decebre els ulls dels homes que la veiessin. 5 Va donar a la seva criada un bot de vi i un flascó d'oli; omplí un sarró amb galetes d'ordi, pans de figues, pa i formatge; en féu un paquet i el va carregar a la criada. 6 S'adreçaren a les portes de la ciutat de Betúlia i van trobar-hi Ozies i els ancians de la ciutat, Cabris i Carmis. 7 Quan la veieren, amb la cara transfigurada i els vestits que s'havia mudat, es meravellaren molt de la seva bellesa i li digueren: 8 «Que el Déu dels nostres pares et faci objecte de benvolença i doni acompliment als teus propòsits, a glòria dels israelites i exaltació de Jerusalem».

9 Ella va adorar Déu i els digué: «Maneu que m'obrin les portes de la ciutat, i sortiré a dur a terme allò de què vam parlar». Manaren als joves que li obrissin, tal com havien quedat. 10 Així ho feren. I Judit va sortir i, amb ella, la seva criada. Els homes de la ciutat se la van anar guaitant de lluny, fins que, en haver travessat la vall, ja no pogueren veure-la.

11 Va anar seguint dretament la vall, fins que es trobà amb el primer destacament de guàrdia dels assiris. 12 L'agafaren i li van preguntar: «De quin poble ets, d'on véns i on vas?» I digué: «Sóc del poble dels hebreus, i m'escapo d'entre ells, vist que us seran donats perquè els devoreu. 13 Vinc a presentar-me a Holofernes, el primer general de les vostres forces, per dir-li la veritat. I li mostraré un camí: si hi passa, es farà amo de tota la regió muntanyosa, sense que li manqui cap home ni hi perdi cap vida».

Es conduïda al campament dels assiris.— 14 Quan aquells homes van sentir les seves paraules i s'adonaren del seu rostre —per a ells era meravellosament formós— li van dir: 15 «Has salvat la vida, afanyant-te a baixar a la presència del nostre senyor. Presenta't ara a la seva tenda; uns quants de nosaltres t'acompanyaran fins a deixar-te   —1016→   a les seves mans. 16 Quan et trobis al seu davant, no tinguis cap por; digue-li el que li has de dir, i et tractarà bé». 17 Van triar un centenar d'homes, que s'ajuntaren a ella i a la seva criada, i les conduïren a la tenda d'Holofernes. 18 Tot el campament hi va córrer, perquè la nova de la seva arribada s'havia escampat per totes les tendes. Mentre s'estava fora de la tenda d'Holofernes, esperant que l'anunciessin, els qui anaven venint la rodejaven. 19 Es meravellaven de la seva bellesa i, a través d'ella, els naixia una admiració envers els israelites. S'anaven dient: «¿Qui no en farà cas d'un poble que posseeix unes dones així? No estaria bé deixar-ne ni un sol home en vida; els qui quedessin serien capaços de seduir tota la terra».

20 Sortiren aleshores els guardes d'Holofernes i tots els seus servidors i la van introduir a la senda. 21 Holofernes estava descansant al llit, sota el dosser de porpra i d'or, brodat de maragdes i pedres precioses. 22 Quan li comunicaren la seva presència va sortir a l'avant-tenda precedit de lampadaris de plata. 23 Quan Judit fou davant d'ell i dels seus ajudants, tothom restà corprès de la bellesa de la seva cara. Ella, prostrant-se en terra, l'adorà. Els servents d'Holofernes l'aixecaren.

11 Primera entrevista de Judit i Holofernes.— 1 Aleshores Holofernes li digué: «Estigues tranquil·la, dona; no tinguis por de res. Perquè jo no he fet mai cap mal a ningú que hagi decidit de servir Nabucodonosor, el rei de tota la terra, 2 Ara, si el teu poble, que habita a la muntanya, no m'hagués menyspreat, no hauria pas aixecat la llança contra ells. Però ells mateixos s'ho han buscat. 3 Digue'm, doncs, ara, la raó per què has fugit d'ells i has vingut cap a nosaltres. Creu que has vingut a la salvació. Estigues tranquil·la; viuràs aquesta nit i totes les altres. 4 No hi haurà ningú que et faci cap mal; et tractaran bé, com passa a tots els servents del meu senyor, el rei Nabucodonosor».

5 Judit li digué aleshores: «Acull les paraules de la teva esclava i deixa que la teva serventa parli a la teva presència;   —1017→   no anunciaré cap mentida al meu senyor, aquesta nit. 6 I, si et decideixes a seguir el que et dirà la teva serventa, Déu acomplirà amb tu una obra perfecta, i cap dels projectes del meu senyor no falliran. 7 Per la vida de Nabucodonosor, rei de tota la terra, i per la vida del seu govern que t'ha tramès per a redreçament de tots els homes: no sols els homes el serveixen, gràcies a tu, sinó que totes les bèsties salvatges, les ramades i els ocells, gràcies a la teva força, viuran per a Nabucodonosor i per a tots els qui regeixen el seu reialme. 8 Hem sentit parlar del teu saber i de l'astúcia del teu cor; ha corregut per tota la terra que tu ets l'únic home bo en tot el regne, poderós pels teus coneixements, i que obres meravelles en coses de guerra. 9 Ara bé, tenim esment del que va dir Aquior al teu consell; ho sabem perquè els homes de Betúlia el van salvar i ell els va referir tot el que havia dit davant teu. 10 Doncs, amo i senyor, no menyspreïs les seves paraules, tingues-les ben presents, perquè són veritat. El nostre poble no serà castigat, ni l'espasa els podrà dominar, mentre no pequin contra el seu Déu. 11 Però ara, per evitar que el meu senyor sigui un fracassat, o un rebuig, la mort caurà sobre ells: un mancament⁶⁷³ ha fet presa en ells, amb el qual irritaran el seu Déu, tan bon punt hagin comes la il·legalitat. 12 Com que se'ls han acabat els queviures i gairebé no tenen aigua, han decidit de posar mà als seus ramats i han resolt de menjar-se tot allò que Déu, amb les seves lleis, els havia prohibit de menjar. 13 Les primícies del blat, els delmes del vi i de l'oli, que conservaven a part, com a cosa sagrada, per als sacerdots que, a Jerusalem, estan a la presència del nostre Déu, tot han determinat de consumir-ho: coses que no era lícit a ningú del poble ni de tocar amb les mans. 14 Ja han acudit a Jerusalem (els qui viuen allí també han fet el mateix), per sol·licitar permís del consell dels ancians. 15 I passarà que quan els arribi el permís i ho facin, aquell dia et seran donats perquè els arruïnis. 16 Com que jo, la teva serventa, sabia tot això, he fugit d'ells; és ben bé Déu qui m'ha enviat   —1018→   per acomplir amb tu unes fetes que ompliran d'estupor la terra i tots els qui se n'assabentin.

17 Però la teva serventa és una dona piadosa: nit i dia dóna culte al Déu del cel. Per això, em quedaré ara al teu campament, senyor; però la teva serventa haurà de sortir cada nit cap al torrent i allí pregar Déu; ell em comunicarà quan hauran comès el pecat. 18 Aleshores vindré i t'ho faré saber; i podràs sortir amb el teu exèrcit i no hi haurà ningú d'entre ells que se t'oposi. 19 Et conduiré a través de la Judea fins arribar davant mateix de Jerusalem; faré entrar el teu carro fins al mig de la ciutat. Els menaràs tots com ovelles, que estan sense pastor. Ni els gossos no grunyiran davant teu. Aquestes coses m'han estat dites per una mena de pressentiment, m'han estat anunciades. I he estat enviada per anunciar-te-les a tu».

20 Les seves paraules plagueren a Holofernes i als seus ajudants, que es meravellaren de la seva prudència, i deien: 21 «No hi ha pas cap altra dona, de cap a cap de la terra, que tingui un rostre tan bell i un parlar tan assenyat. 22 Holofernes li digué: «Ha fet bé Déu d'enviar-te davant del teu poble, per posar força al nostre braç i causar la ruïna dels qui han menyspreat el meu senyor. 23 I tu, quin aspecte més agradable que tens i quines paraules més ben dites! Mira, si fas el que has dit, el teu déu serà el meu déu; i tu t'asseuràs al palau del rei Nabucodonosor, i la teva anomenada s'estendrà per tota la terra».

12 Holofernes obsequia Judit.— 1 La va fer conduir on tenia guardada la seva vaixella de plata i ordenà que li paressin taula amb les seves llaminadures i que li donessin per a beure vi del seu. 2 Judit va dir: «No en vull pas menjar, que no em fos causa de mal. Ja em passaré amb el que m'he portat». 3 Holofernes li digué: «I, si se t'acaba el que tens, d'on en traurem de semblant per donar-te'n? Aquí no hi ha ningú de la teva raça». 4 Judit li va respondre: «Per la teva vida, senyor meu, la teva serventa no s'acabarà pas el que té, abans que el Senyor no faci   —1019→   per la meva mà el que té decidit». 5 Els criats d'Holofernes la van acompanyar llavors a la tenda i va estar dormint fins a mitjanit. Es llevà a punta d'alba, 6 i féu dir a Holofernes: «Que el meu senyor ordeni que permetin de sortir a la teva serventa per pregar». 7 Holofernes manà a la seva guàrdia personal que no li possessin cap trava. Va quedar-se al campament tres dies. A la nit sortia cap al torrent de Betúlia i es banyava a la font, prop del campament. 8 I en sortir del bany pregava al Déu d'Israel que conduís a bon terme el seu camí per al ressorgiment del seu poble. 9 D'aquesta manera entrava purificada a la tenda i s'hi estava fins que, cap al tard, li portaven el menjar.

Judit al banquet d'Holofernes.— 10 Succeí que el dia que feia quatre, Holofernes va oferir un banquet només als seus ajudants; no hi convidà cap dels subalterns. 11 I va dir a Bagoa, l'eunuc, el qui estava encarregat de totes les seves coses: «Ves a trobar la dona hebrea que tens amb tu i mira de convèncer-la de venir a menjar i beure amb nosaltres. 12 Figura't la vergonya que ens vindria a sobre, si deixàvem anar una dona així sense venir-hi tractes⁶⁷⁴. Certament que, si no ens la sabem atreure, faran riota de nosaltres». 13 Bagoa deixà Holofernes, anà a trobar-la i li digué: «Una joveneta tan bella no hauria de dubtar gens d'anar a trobar el meu senyor, per ser honrada a la seva presència; ni de beure vi amb nosaltres, per prendre part en la nostra joia, i d'esdevenir avui com una de les dones dels assiris, que estan al palau de Nabucodonosor». 14 Judit li contestà: «¿Qui sóc jo per oposar-me al meu senyor? Cuitaré a fer tot allò que sigui grat als seus ulls, i ho tindré com una glòria fins al dia de la meva mort». 15 S'alçà i s'adornà amb els vestits i amb tot l'agençament femení. La seva criada va anar al davant a estendre-li a terra, enfront d'Holofernes, les pells d'ovella que Bagoa li havia donat perquè les fes servir cada dia per a menjar-hi recolzada a sobre. 16 Aleshores entrà Judit i s'hi va estirar. El cor d'Holofernes en quedà extasiat, i la seva ànima commoguda.   —1020→   Estava abrusat d'un gran desig d'ajuntar-se-li. Del primer dia que la veié que anava espiant l'oportunitat de seduir-la. 17 Holofernes li digué: «Beu, beu, i pren part en la nostra alegria». 18 Judit li va dir: «Sí, que beuré, senyor, perquè el meu viure s'ha fet avui més gloriós que tots els dies de la meva existència». 19 I va prendre davant d'ell el que la seva criada li havia preparat i en va menjar i beure. 20 Holofernes va restar encantat de Judit; i va beure molt de vi, com mai no n'havia begut en un dia, d'ençà que era al món.

13 Judit es queda sola a la tenda amb Holofernes i el mata.— 1 Quan començà a ser fosc, els seus ajudants van afanyar-se a marxar. Aleshores Bagoa tancà la tenda del seu Senyor per fora, després d'haver-ne tret els seus assistents. I se'n van anar al llit. Perquè tothom estava rendit pel molt que havien begut. 2 A la tenda, s'hi va quedar Judit tota sola amb Holofernes, mig estirat sobre el llit, a conseqüència de la forta borratxera que havia agafat. 3 Judit va encarregar a la seva criada que s'estigués a fora del seu dormitori, a punt per quan hagués de sortir, com cada dia; perquè va dir que tenia intenció de sortir a pregar, i va parlar a Bagoa en el mateix sentit. 4 Tothom marxà i ningú no va quedar al dormitori, ni petit ni gran. Aleshores Judit, dreta al costat del llit d'Holofernes, va dir en el seu interior: «Senyor Déu de tot poder, gireu la mirada en aquests moments a l'obra de les meves mans; i que sigui per a exaltació de Jerusalem. 5 Ara és l'ocasió de socórrer el vostre heretatge i de fer el meu fet, per esclafar els enemics, que s'han aixecat contra nosaltres». 6 S'acostà a la columna del llit, la que hi havia prop del cap d'Holofernes, va despenjar-ne el seu alfange 7 i, atansant-se al llit, li va agafar el cap pels cabells i digué: «Donen-me força, Senyor, Déu d'Israel, en aquest moment». 8 Li va donar dos cops al coll amb tota la seva força i li tallà el cap en rodó. 9 Va fer rodolar el cos fora del llit i arrencà el dosser de les pilastres. Al cap d'un moment sortí i va donar el cap d'Holofernes a la seva criada   —1021→   10 perquè el posés a la bossa dels queviures. I sortiren plegades, com feien quan anaven a pregar. Van travessar el campament, feren el tomb al barranc i pujaren muntanya amunt, cap a Betúlia. I van arribar a les seves portes.

11 Judit, de lluny estant, va dir als qui feien guàrdia sobre les portes: «Obriu, obriu la porta, sí. Déu, el nostre Déu està amb nosaltres, per obrar encara coses grans i ardides a Israel, contra els enemics, tal com avui ha fet». 12 De seguida que els homes de la ciutat van sentir la seva veu, van afanyar-se a baixar cap a la porta de la ciutat i anaren a buscar els ancians. 13 Tothom, petits i grans, hi va acudir; no s'ho esperaven, que ella vingués. Van obrir la porta, les feren entrar, van encendre foc, per veure-s'hi, i les van envoltar. 14 Ella els digué amb veu forta: «Lloeu Déu, lloeu-lo, lloeu Déu, que no ha apartat la seva misericòrdia de la casa d'Israel, sinó que ha esclafat els nostres enemics aquesta nit per la meva mà».

Judit ensenya al poble el cap d'Holofernes.— 15 Aleshores tragué el cap de la bossa, els el mostrà i va dir: «Mireu, el cap d'Holofernes, el primer dels generals de l'exèrcit d'Assur; i mireu, el dosser sota el qual solia dormir les seves borratxeres. El Senyor l'ha ferit per la mà d'una dona. 16 Com viu el Senyor, que m'ha guardat durant la meva sortida, és cert que la meva cara l'ha seduït per a ruïna d'ell i amb mi no ha fet cap cosa dolenta que em profanés i m'avergonyís». 17 Tot el poble va ser pres d'una grandíssima admiració. Es van acotar i adoraren Déu dient tots alhora: «Sou beneït, Déu nostre, que el dia d'avui heu anorreat els enemics del vostre poble». 18 I Ozies li digué: «Ets beneïda, filla, pel Déu altíssim, més que totes les dones de la terra, i beneït el Senyor Déu, que creà el cel i la terra, que t'ha conduït amb èxit a tallar el cap del qui manava els nostres enemics. 19 perquè l'esperança que has tingut no s'allunyarà dels cors dels homes, que recordaran la força de Déu per sempre més. 20 Déu faci que això sigui eternament per a exaltació teva, i et recompensi omplint-te de béns, tu que   —1022→   no has regatejat la teva vida per causa de l'abatiment del teu poble; sinó que has fet front a la nostra caiguda, caminant pel camí dret davant del nostre Déu». I tot el poble digué: «Amén, amén».

14 Judit aconsella la simulació d'un atac.— 1 Judit els digué llavors: «Escolteu-me, germans: agafeu aquest cap i pengeu-lo a la barbacana de la vostra muralla. 1 2 I de seguida que claregi i surti el sol sobre la terra, preneu tots les armes, i que tot l'exèrcit faci una sortida cap a fora la ciutat; assigneu-los algú que els comandi i que facin com qui baixa cap a la plana, contra les primeres guàrdies dels assiris, però sense baixar-hi. 3 Aquests agafaran tot el seu equip i aniran cap al campament a despertar els generals de l'exèrcit d'Assur. Correran plegats cap a la tenda d'Holofernes i no el trobaran. Aleshores els agafarà por i fugiran de davant vostre. 4 Llavors vosaltres i tots els habitants del territori d'Israel els perseguireu i en deixareu un estenall de morts pels camins.

Aquior reconeix el cap d'Holofernes.— 5 Però abans de fer això, crideu-me Aquior, l'ammonita, per veure si reconeix ara el qui havia menyspreat la casa d'Israel, i a ell, l'havia enviat cap a nosaltres, pensant-se portar-lo a la mort. 6 Anaren a buscar Aquior a la casa d'Ozies. Quan arribà i va veure el cap d'Holofernes a la mà d'un home, a l'assemblea del poble, caigué de cara a terra i va perdre els sentits. 7 Quan el van haver retornat, es prostrà als peus de Judit i, fent acatament a la seva presència, digué: «Sigues beneïda a totes les tendes de Judà i a tots els pobles, que s'esbalairan quan sentin el teu nom. 8 Explica'm ara tot el que has fet aquests dies». I Judit li explicà, al mig del poble, tot allò que havia fet d'ençà del dia que havia sortit fins llavors, que els estava parlant. 9 Quan acabà de parlar, el poble clamà amb   —1023→   veu forta, i per tota la ciutat hi va haver crits d'alegria. 10 En adonar-se Aquior de tot allò que havia obrat el Déu d'Israel, va creure fermament en Déu i es féu circumcidar. I fou admès a la casa, d'Israel fins als nostres dies.

Els israelites simulen l'atac.— 11 De seguida que va apuntar l'alba, van penjar el cap d'Holofernes a la muralla, va prendre cadascú les seves armes i van sortir, en companyies, cap als camins de baixada de la muntanya. 12 Quan els assiris els van veure, ho van anar a dir als seus caps; aquests anaren a trobar els generals, els quiliarques i tots els seus comandants. 13 Aplegats davant la tenda d'Holofernes, deien a l'oficial en cap del seu servei: «Corre, desperta el nostre senyor: aquells esclaus s'han atrevit a baixar contra nosaltres en to de guerra. Se n'emportaran una desfeta de què no s'aixecaran més». 14 Bagoa va entrar i va trucar a l'entrada de la tenda; perquè suposava que Holofernes dormia amb Judit.

15 Com que no contestava ningú, separà les cortines i va entrar al dormitori; i va trobar Holofernes estirat sobre el paviment, mort, sense cap. 16 I es va posar a cridar fortament, amb gemecs i laments i amb veu forta, i es va esquinçar els vestits. 17 De seguida va entrar a la tenda on posava Judit, i no la va trobar. Corrents anà cap a la multitud i va cridar-los 18 «Han obrat malignament, aquells esclaus. Una dona sola dels hebreus ha omplert de vergonya la casa del rei Nabucodonosor. Si no, mireu Holofernes per terra, sense cap!» 19 Quan els oficials de l'exèrcit d'Assur van sentir aquestes paraules, es van esquinçar els vestits; els seus esperits quedaren molt atuïts, i per tot el campament ressonaven els seus crits i els seus grans clams.

15 Desfeta dels assiris.— 1 Quan ho van saber els qui s'estaven encara a les tendes, restaren atordits pel que havia passat; 2 i els va venir una por, un terror tals, que ningú no va estar ni per esperar els companys, sinó que tots fugien a la desbandada per tots els camins de la muntanya i de la plana. 3 Fins els qui havien   —1024→   anat a acampar a la muntanya, al voltant de Betúlia, van recular i fugiren. Aleshores els israelites, tots els qui eren bons per a la guerra, van caure sobre ells. 4 Ozies va trametre gent a Betomastaim, a Bebai, a Cobai, a Cola i a tot el territori d'Israel, que els posessin al corrent del que havia passat i per fer que tots es llancessin també sobre els enemics, per no deixar-ne ni rastre. 5 Quan els israelites se'n van assabentar, tots a l'una caigueren sobre ells i els van combatre fins a Coba. Els de Jerusalem hi foren igualment presents i els de tota la regió muntanyosa; perquè els havien fet saber el que havia passat al campament dels seus enemics. Els qui vivien a Galaad i a la Galilea els van atacar pel flanc i els causaren una gran desfeta, fins que arribaren a Damasc i a les seves muntanyes. 6 La resta dels habitants de Betúlia van caure sobre el campament d'Assur, hi foren un gran pillatge i s'enriquiren moltíssim. 7 Els altres israelites, en tornar de la persecució, s'apoderaren del que quedava; tots els poblats i les cases de la muntanya i de la plana van aconseguir molt de botí; perquè n'hi havia una quantitat extraordinàriament gran.

El gran sacerdot i els ancians feliciten Judit.— 8 Joaquim, el gran sacerdot, junt amb l'assemblea d'ancians dels israelites, que habitaven a Jerusalem, hi va anar per contemplar les bondats que Déu havia fet a Israel i per veure Judit i presentar-li la seva salutació. 9 Quan foren davant d'ella, tots alhora la van beneir i li digueren: «Tu ets la glòria de Jerusalem, tu ets el gran honor del nostre poble. 10 Totes aquestes coses, les has fetes tu sola, has obrat el bé per a Israel, i Déu s'hi ha complagut. Sigues beneïda davant de Déu totpoderós per tots els segles». I tot el poble va respondre: «Amén».

Judit rep una part escollida del botí.— 11 Durant trenta dies tot el poble es va dedicar al saqueig del campament. Van donar a Judit la tenda d'Holofernes, amb tota la vaixella de plata, els llits, els atuells i tot el   —1025→   seu aparellament. Ho va prendre i ho va carregar sobre la seva mula; va enganxar els seus carros i hi va carregar totes les coses.

Judit presideix la dansa de les dones i entona un himne de lloança.— 12 Totes les dones d'Israel acudiren a veure Judit i a beneir-la; i li dedicaren una dansa. Ella va prendre a les mans rams de verd i en va repartir entre les dones que estaven amb ella; 13 es van coronar totes d'olivera, i Judit es va posar davant del poble, conduint la dansa de totes les dones. Tots els homes d'Israel seguien, armats, amb corones i cantant himnes. 46 Judit començà aleshores aquest cant de lloança enmig de tot Israel, i tot el poble contestava la mateixa aclamació:

16 Càntic de Judit.— 1 Judit digué aleshores:

Festes a Jerusalem.— 18 En arribar a Jerusalem, adoraren Déu i, un cop el poble s'hagué purificat, van oferir els seus holocaustos, els presents i els dons voluntaris. 19 Judit oferí tots els atuells d'Holofernes, que el poble li havia donat; i el dosser, que ella mateixa s'havia emportat del dormitori d'Holofernes, l'oferí a Déu com a present. 20 El poble, a Jerusalem, es lliurà durant tres mesos a manifestacions de joia davant mateix del santuari; i Judit restà amb ells.

Els últims dies de Judit. 21 Passats aquests dies, cadascú va tornar a casa seva; Judit va anar un altre cop a Betúlia i no es mogué de la seva possessió. I va esdevenir gloriosa per tota la terra tots els seus dies. 22 Molts la desitjaren, però cap home no la va tocar en tot el temps que va viure, des que el seu marit Manasés va morir i fou ajuntat al seu poble. 23 Anava posant anys i envellí a casa del seu marit fins als cent cinc. Donà llibertat a la seva criada. Va morir a Betúlia, i la van enterrar a la cova del seu marit Manasés. 24 La casa d'Israel la va plànyer durant set dies. Abans de morir va distribuir tot el que tenia entre els més pròxims a Manasés, el seu marit, i els més pròxims dels seus mateixos parents. 25 I no hi va haver qui fes por als fills d'Israel, en temps de Judit, ni després de la seva mort, durant molts anys.