|
1 Per
què s'avaloten les nacions, |
|
|
|
i els pobles comploten en va? |
|
|
|
2 Els reis
prenen les armes, |
|
|
|
conspiren alhora els sobirans |
|
|
|
contra Jahvè i el seu
Messies817: |
|
|
|
3
«Trenquem els seus lligams, trenquem-los! |
|
|
|
Traguem-nos el seu jou del
damunt!» |
|
|
|
|
4 Però
se'n riu el qui té el tron al cel, |
|
|
|
el Senyor els veu i se'n
burla. |
|
|
|
5 Aleshores
els parla indignat, |
|
|
|
la seva ira els desconcerta. |
|
|
|
|
6 M'ha
consagrat a mi com a rei seu |
|
|
|
dalt de Sió, muntanya
santa. |
|
|
|
7 Proclamo el
decret de Jahvè818. |
|
|
|
M'ha dit: «Ets el meu
fill; |
|
|
|
avui t'he engendrat.
Demana-m'ho, |
|
|
|
8 i et
donaré els pobles per herència, |
|
|
|
posseiràs el món d'un
cap a l'altre. |
|
|
|
9 Els
governaràs amb el ceptre de ferro, |
|
|
|
els esmicolaràs com un gerro
de terrissa». |
|
|
|
|
10 I ara,
reis, tingueu seny, |
|
|
|
apreneu, governants de la
terra. |
|
|
|
11 Respecteu
Jahvè, sotmeteu-vos-hi, |
|
|
|
12 veniu
tremolant a fer-li homenatge, |
|
|
|
no fos que el vostre intent
acabés en la desfeta, |
|
|
|
si de sobte s'inflamava la seva
ira. |
|
|
|
|
Feliços els qui en ell es
refugien. |
|
|
|
1 Salm.
De David. Quan fugia del seu fill
Absalom.
|
|
2 Quants n'hi
ha, Jahvè, que em persegueixen! |
|
|
|
Són molts els qui s'alcen
contra meu. |
|
|
|
3 Són
molts els qui diuen de mi: |
|
|
|
«No espereu pas que
Déu el salvi». Cadència.
Interludi.820 |
|
|
|
|
4
Jahvè, vós sou l'escut que em protegeix, |
|
|
|
als ulls de tots vós sou la
meva glòria. |
|
|
|
5 Quan crido
invocant Jahvè, |
|
|
|
ell em respon des de la santa
muntanya. |
|
|
|
C.I.
|
|
6 Me'n vaig
al llit, i dormo en pau |
|
|
|
fins que em desperto. Jahvè
em sosté. |
|
|
|
7 No em fa
por la multitud |
|
|
|
que acampa al meu voltant. |
|
|
|
|
8 Alceu-vos,
Jahvè, |
|
|
|
salveu-me, Déu
meu. |
|
|
|
Vós pegueu els meus
contraris, |
|
|
|
i feu saltar les dents dels
culpables. |
|
|
|
|
9 La
salvació ve de Jahvè. |
|
|
|
Beneïu el vostre
poble. |
|
|
|
C.I.
|
|
1 Del
mestre de cant. Amb instruments de corda. Salm. De
David.
|
|
2 Responeu-me
quan us invoco, |
|
|
|
o Déu, que em feu
justícia |
|
|
| —1116→ |
|
M'heu eixamplat el cor en els
perills, |
|
|
|
compadiu-me i escolteu el meu
prec. |
|
|
|
|
3 Fins quan,
vosaltres, homes, |
|
|
|
menyspreareu el qui és
la meva glòria |
|
|
|
i preferireu el que és no
res |
|
|
|
fiant-vos d'esperances
enganyoses? |
|
|
|
C.I.
|
|
4 Sapigueu
que Jahvè |
|
|
|
m'ha fet favors
admirables; |
|
|
|
Jahvè m'escolta |
|
|
|
sempre que l'invoco. |
|
|
|
5 No pequeu,
si us veieu insegurs; |
|
|
|
reflexioneu de nit i
assereneu-vos. |
|
|
|
C.I.
|
|
6 Oferiu
sacrificis per obtenir el favor de Déu |
|
|
|
i confieu en
Jahvè. |
|
|
|
7 Molts
exclamen: |
|
|
|
«En qui trobarem el
nostre goig? |
|
|
|
Que sigui el nostre estendard |
|
|
|
la claror de la vostra
mirada!» |
|
|
|
|
8 La joia que
m'heu posat al cor |
|
|
|
és més gran que
la que ells tenen |
|
|
|
quan ha estat bona la collita |
|
|
|
de blat i de vi. |
|
|
|
9 M'adormo en
pau, |
|
|
|
així que em fico al
llit, |
|
|
|
i em sento segur, |
|
|
|
només en vós,
Jahvè. |
|
|
|
1Del
mestre de cant. Al to de «Ha-nehilot»823
Salm. De David.
|
|
2 Escolteu,
Jahvè, les meves paraules, |
|
|
|
acolliu el meu anhel. |
|
|
| —1117→ |
|
3 Estigueu
atent, defenseu-me, |
|
|
|
rei meu i Déu meu. |
|
|
|
És a vós que imploro,
4
Jahvè, |
|
|
|
escolteu el meu clam a trenc
d'alba; |
|
|
|
us exposo el meu plet de bon
matí |
|
|
|
i em quedo esperant. |
|
|
|
|
5 Vós
no sou un Déu que es complagui en la maldat, |
|
|
|
no acolliu el dolent a casa
vostra; |
|
|
|
6 els qui
viuen obcecats no resisteixen |
|
|
|
quan vós els
mireu. |
|
|
|
Detesteu els amics de males
arts, |
|
|
|
7 extermineu
els mentiders; |
|
|
|
l'home fals i sanguinari,
Jahvè, |
|
|
|
vós l'abomineu. |
|
|
|
8 Però
jo, per la vostra gran bondat, |
|
|
|
entro a casa vostra |
|
|
|
i em prosterno ple de
reverència |
|
|
|
davant del santuari. |
|
|
|
|
9 Guieu-me,
Jahvè, vós que sou just, |
|
|
|
que hi ha qui em vol mal; |
|
|
|
feu-me planer el camí que
obriu davant meu. |
|
|
|
10824
Als seus llavis no hi ha sinceritat, |
|
|
|
guarden al cor la
intriga; |
|
|
|
sota la seva llengua falaguera |
|
|
|
hi ha un sepulcre obert. |
|
|
|
|
11 O
Déu, sentencieu-los. Que fracassin |
|
|
|
els plans que es
proposen. |
|
|
|
Allunyeu-los. Són uns
sediciosos |
|
|
|
que es revolten contra
vós825. |
|
|
|
12 Se
n'alegraran els qui s'emparen en vós, |
|
|
|
ho celebraran per sempre; |
|
|
|
protegiu-los, que puguin
celebrar-ho, |
|
|
|
els qui estimen el vostre
nom, |
|
|
|
13
perquè vós, Jahvè, beneïu el just, |
|
|
|
el vostre favor el
protegeix. |
|
|
|
Del mestre de
cant. Amb instruments de corda. Al to de
«Ha-xeminit»827.
Salm. De David.
|
|
2 No em
repteu, Jahvè, tan durament, |
|
|
|
no em corregiu amb tant de
rigor. |
|
|
|
3
Compadiu-vos de mi, que perdo forces. |
|
|
|
Guariu-me. Tot jo em
consumeixo, |
|
|
|
4 tot jo
estic trasbalsat. |
|
|
|
I vós, Jahvè,
què espereu? |
|
|
|
5 Veniu a
salvar-me la vida, |
|
|
|
allibereu-me per la vostra
bondat. |
|
|
|
6 Entre els
morts no hi ha qui us recordi, |
|
|
|
qui us pot lloar al país
dels morts? |
|
|
|
7 Estic
desfet de tant sofrir, |
|
|
|
cada vespre deixo el llit amarat de
llàgrimes. |
|
|
|
8 Els ulls
se'm consumeixen de tristesa, |
|
|
|
els fa envellir tant de dolor. |
|
|
|
|
9 Aparteu-vos
de mi, gent malèfica! |
|
|
|
Jahvè accepta el meu
plor, |
|
|
|
10
Jahvè escolta la meva súplica |
|
|
|
i acull la meva
pregària. |
|
|
|
11 Els
enemics, confosos i desfets, |
|
|
|
es faran enrera en un instant. |
|
|
|
1
Lamentació. De David. Que cantà a Jahvè a
causa de Cus, el benjaminita.
|
|
2
Jahvè, Déu meu, en vós m'emparo; |
|
|
|
salveu-me dels perseguidors,
allibereu-me, |
|
|
| —1119→ |
|
3 que, si
algú, com un lleó, m'arrabassés la vida, |
|
|
|
qui la rescataria, qui la
salvaria? |
|
|
|
|
4
Jahvè, Déu meu, si he fet això que diuen, |
|
|
|
si les meves mans hi tenen
part, |
|
|
|
5 si he
faltat a la paraula d'amistat, |
|
|
|
jo que perdono el qui em vol mal
sense motiu, |
|
|
|
6 que
m'atrapi l'enemic que em persegueix, |
|
|
|
que em trepitgi per terra |
|
|
|
i em colgui a la pols. |
|
|
|
C.I.
|
|
|
7
Jahvè, alceu-vos decidit, |
|
|
|
atureu la fúria dels
enemics, |
|
|
|
desvetlleu-vos i sortiu a
defensar-me |
|
|
|
en el judici que vós heu
convocat. |
|
|
|
8 Que
s'apleguin les nacions al voltant vostre, |
|
|
|
asseieu-vos ben alt per
presidir-les. |
|
|
|
9
Jahvè és el jutge dels pobles. |
|
|
|
Feu-me justícia,
Jahvè. |
|
|
|
Jo no tinc culpa i m'he portat
honradament. |
|
|
|
10829
Ja n'hi ha prou de la malicia dels culpables, |
|
|
|
i vós, Déu
just, |
|
|
|
vós que escruten l'interior
dels homes |
|
|
|
doneu raó a
l'innocent. |
|
|
|
|
11 Déu
és l'escut que em protegeix, |
|
|
|
el salvador dels rectes de
cor. |
|
|
|
12 Déu
és un jutge just, |
|
|
|
que s'imposa cada dia. |
|
|
|
|
13 Si
l'injust torna a esmolar l'espasa, |
|
|
|
tiba l'arc i l'apunta, |
|
|
|
14 es
tornaran contra ell les armes mortals |
|
|
|
i les fletxes enceses que
prepara. |
|
|
|
|
15 Miren-lo:
té a les mans el malefici, |
|
|
|
prepara el cop amb malícia,
i l'erra. |
|
|
|
16 Havia
cavat una fossa ben fonda, |
|
|
| —1120→ |
|
i acaba caient-hi ell mateix; |
|
|
|
17
víctima dels propis intents, |
|
|
|
recau damunt d'ell la seva
malícia. |
|
|
|
|
18
Dóno gràcies a Jahvè perquè és
just; |
|
|
|
canto el nom de
l'Altíssim830. |
|
|
|
1 Del
mestre de cant. Al to de «Ha-Guittit»832.
Salm. De David.
|
|
2
Jahvè, sobirà nostre, que n'és de
gloriós |
|
|
|
el vostre nom833
per tota la terra! |
|
|
|
|
La majestat que teniu dalt del
cel |
|
|
|
3834
els infants més petits ja la canten: |
|
|
|
«Heu fet del firmament un
baluard |
|
|
|
que detura el rebel i
l'enemic». |
|
|
|
|
4 Quan miro
el cel que han creat les vostres mans, |
|
|
|
la lluna i els estels que hi heu
posat, |
|
|
|
5835
em dic: «Què és l'home, perquè us en
recordeu, |
|
|
|
què és un mortal,
perquè li doneu autoritat? |
|
|
|
6
Gairebé l'heu fet igual als àngels836, |
|
|
|
l'heu coronat de glòria i de
prestigi, |
|
|
|
7837
l'heu fet rei de les coses que heu creat, |
|
|
|
tot ho heu posat sota els seus
peus: |
|
|
|
8 ramades de
bous i d'ovelles, |
|
|
|
fins i tot els animals
salvatges, |
|
|
|
9 l'ocell que
vola i els peixos del mar, |
|
|
|
tot allò que segueix els
camins dels oceans». |
|
|
|
|
10
Jahvè, sobirà nostre, que n'és, de
gloriós, |
|
|
|
el vostre nom per tota la
terra! |
|
|
|
1 Del
mestre de cant. Al ta de «Mut labben»839.
Salm. De David.
|
|
Àlef
|
|
2 Us
donaré gràcies, Jahvè, amb tot el cor, |
|
|
|
contaré totes les vostres
meravelles, |
|
|
|
3
saltaré de goig i ho celebraré, |
|
|
|
cantaré al vostre nom, o
Altíssim, |
|
|
|
|
Bet
|
|
4 quan els
enemics es faran enrera |
|
|
|
i cauran vençuts davant
vostre. |
|
|
|
5 Heu
defensat el meu plet, jutge justíssim, |
|
|
|
assegut al vostre tribunal. |
|
|
|
|
Guímel
|
|
6 Heu
reprimit els descreguts i exterminat l'impiu, |
|
|
|
n'heu esborrat els noms per sempre
més. |
|
|
|
7 L'enemic
s'ha convertit en ruïnes perpètues, |
|
|
|
ja s'ha fos el record de les
ciutats arrasades. |
|
|
|
|
He
|
|
S'havia rebel·lat.
8 Però
Jahvè té sempre a punt |
|
|
|
el tribunal per al judici. |
|
|
|
9
Jutjarà tot el món amb justícia, |
|
|
|
decidirà amb raó els
plets dels pobles. |
|
|
|
|
Uau
|
|
10 Per al
perseguit serà una plaça forta, |
|
|
|
una plaça forta en moments
de perill. |
|
|
|
11 Els qui us
coneixen confiaran en vós, |
|
|
|
perquè vós no
abandoneu els qui us busquen. |
|
|
|
|
Zain
|
|
12 Canteu a
Jahvè que té a Sió840
el palau, |
|
|
|
publiqueu les seves gestes entre
els pobles; |
|
|
|
13 veu els
crims que reclamen justícia, |
|
|
|
no oblida mai el clam de
l'indefens. |
|
|
|
| —1122→ |
|
Het
|
|
14
Compadiu-vos de mi, Jahvè, |
|
|
|
mireu com m'afligeixen els
enemics, |
|
|
|
i arranqueu-me de les portes de la
mort. |
|
|
|
15 I
contaré les vostres lloances, |
|
|
|
celebraré la vostra
victòria |
|
|
|
als portals de la ciutat de
Sió. |
|
|
|
|
Tet
|
|
16 Els pagans
s'han enfonsat a la fossa que han fet, |
|
|
|
han quedat presos a la trampa que
havien parat. |
|
|
|
17
Jahvè es deixa veure, fa justícia, |
|
|
|
l'impiu ha caigut en el propi
parany. |
|
|
|
|
|
C.I.
|
|
Iod
|
|
18 Els impius
i descreguts que obliden Déu |
|
|
|
es faran enrera fins a la terra
dels morts! |
|
|
|
|
Caf
|
|
19
Però el desvalgut no serà mai oblidat, |
|
|
|
ni serà defraudada
l'esperança dels pobres. |
|
|
|
20 Alceu-vos,
Jahvè, que els homes no triomfin, |
|
|
|
que els descreguts siguin jutjats
davant vostre. |
|
|
|
21 Feu-vos
respectar, Jahvè, |
|
|
|
que aprenguin que no són
sinó homes. |
|
|
|
|
|
C.I.
|
|
Làmed
|
|
1 ¿Com
és, Jahvè, que us quedeu tan lluny, |
|
|
|
que us amagueu als moments de la
desgràcia? |
|
|
|
2 L'impiu,
insolent, persegueix el desvalgut, |
|
|
|
se n'apodera amb les intrigues que
trama841. |
|
|
|
3 L'impiu es
glorieja de les seves ambicions, |
|
|
|
i, àvid de diners, menysprea
Jahvè: |
|
|
|
4 «La
seva ira esclata molt amunt, |
|
|
|
Déu no passa comptes,
Déu no fa res»842. |
|
|
|
5 I tothora
la intriga vicia els seus camins. |
|
|
|
|
Mem
|
|
Per a ell són massa lluny
els vostres judicis, |
|
|
|
es riu dels seus rivals. |
|
|
| —1123→ |
|
6 Pensa en el
cor: «No cauré mai, |
|
|
|
per més anys que passin,
estaré segur». |
|
|
|
|
Pe
|
|
7843
Ple de malediccions, d'enganys i violència, |
|
|
|
quan parla dissimula conjurs i
maleficis. |
|
|
|
8 Es posa a
l'aguait rera l'entrada |
|
|
|
per assassinar d'amagat
l'innocent; |
|
|
|
|
Ain
|
|
els seus ulls espien
l'indefens, |
|
|
|
9 observa
d'amagat, com un lleó, entre maleses, |
|
|
|
alerta per endur-se el
desvalgut, |
|
|
|
el captura, i amb el llaç
l'arrossega; |
|
|
|
|
Sade
|
|
10 s'ajup,
s'aclofa fins a terra, |
|
|
|
l'indefens cau a les seves
urpes. |
|
|
|
11 Pensa en
el cor: «Déu se n'oblida, |
|
|
|
aparta els ulls i no veu
res». |
|
|
|
|
Cof
|
|
12 Alceu-vos,
Jahvè, esteneu la mà, |
|
|
|
no us oblideu de l'indefens. |
|
|
|
13
¿Per què l'impiu no fa cas de Déu, |
|
|
|
pensant que no passa comptes? |
|
|
|
|
Reix
|
|
14 Ho veieu
vós, que mireu les penes i sofrences, |
|
|
|
per prendre-les a les vostres
mans; |
|
|
|
a vós s'abandona
l'indefens, |
|
|
|
vós sou l'ajut dels
orfes. |
|
|
|
|
Sin
|
|
15
Jahvè, desarmeu el dolent, |
|
|
|
que respongui de la seva
impietat |
|
|
|
i que no en quedi rastre. |
|
|
|
16
Jahvè és rei per sempre més! |
|
|
|
Els pagans han desaparegut del
país. |
|
|
|
|
Tau
|
|
17 Heu
sentit, Jahvè, el desig de l'indefens; |
|
|
|
enfortiu el seu cor,
escolteu-lo, |
|
|
|
18 per fer
justícia al pobre i a l'orfe, |
|
|
|
que mai més no els faci por
l'home que és terra. |
|
|
|
1 Del
mestre de cant. De David.
|
|
Estic en mans de Jahvè,
¿com podeu dir-me: |
|
|
|
«Ves-te'n errant, ocell, per
les muntanyes. |
|
|
|
2 Mira, els
malvats ja tiben l'arc, |
|
|
|
tenen la fletxa posada a la
corda |
|
|
|
per tirar mentre és fosc a
l'home bo. |
|
|
|
3 Què
pot fer un just, si els fonaments s'esfondren»?845 |
|
|
|
|
4
Jahvè habita al seu temple, |
|
|
|
Jahvè té el seu tron
en el cel; |
|
|
|
d'allà estant observa tot el
món, |
|
|
|
des del cel examina tots els
homes; |
|
|
|
5 examina els
justos i els culpables, |
|
|
|
i abomina els qui volen
violències; |
|
|
|
6 farà
ploure brases sobre els culpables, |
|
|
|
i hauran de beure foc, sobre i
tempesta. |
|
|
|
7
Perquè Jahvè, que és just, estima la
bondat; |
|
|
|
els homes rectes el veuran cara a
cara846. |
|
|
|
1 Del
mestre de cant. Al lo de «Ha-xeminit». Salm. De
David.
|
|
2 Salveu-nos,
Jahvè, que no queda gent bona, |
|
|
|
entre els homes ja no hi ha
fidelitat. |
|
|
|
3 Tot el que
diuen els uns als altres és mentida, |
|
|
|
fruit d'uns llavis aduladors i d'un
cor fals. |
|
|
|
4 Que
Jahvè acabi amb els llavis aduladors |
|
|
|
i la llengua que parla amb
altivesa. |
|
|
|
5 Són
els qui diuen: «Tenim llengua, |
|
|
| —1125→ |
|
en tenim i ens en valem, qui ens
pot manar?» |
|
|
|
6
Jahvè respon: «Si els desvalguts sofreixen, |
|
|
|
i ploren els pobres, ara mateix
m'aixeco |
|
|
|
a salvar del perill el qui ho
demana.» |
|
|
|
7 L'oracle de
Jahvè és de bona llei; |
|
|
|
és plata sense
escòries, refinada set vegades. |
|
|
|
8 Vós,
Jahvè, ens protegireu, |
|
|
|
ens guardareu de tots aquests per
sempre. |
|
|
|
9 Ronden els
injustos i no van enlloc, |
|
|
|
mentre ell enalteix els homes
menyspreats. |
|
|
1 Del
mestre de cant. De David.
|
|
Els insensats pensen dintre
seu: |
|
|
|
«Déu no és
res». |
|
|
|
Són corromputs, és
detestable el seu obrar; |
|
|
|
ningú no fa el
bé. |
|
|
|
|
2
Jahvè guaita des del cel |
|
|
|
per veure com són els
homes, |
|
|
|
per observar si n'hi ha cap
d'assenyat |
|
|
|
que busqui
Déu850. |
|
|
|
3 S'han
desviat, |
|
|
|
s'han pervertit tots
plegats, |
|
|
|
ningú no fa el bé, ni
un de sol. |
|
|
|
|
4 Aquests
malèfics veuran clarament, |
|
|
|
i ho proclamaran, |
|
|
|
que els qui devoren el meu
poble |
|
|
|
és pa sagrat que
devoren. |
|
|
|
5 Quin esglai
s'apodera d'ells |
|
|
|
quan veuen que Déu fa
justícia. |
|
|
|
6 Es reien de
la causa del pobre, |
|
|
|
i han vist com Déu
l'empara. |
|
|
|
|
7 Oh! Que
vingui de Sió |
|
|
|
la salvació
d'Israel! |
|
|
|
Quan Jahvè renovi |
|
|
|
la vida del seu poble, |
|
|
|
Jacob s'omplirà de
goig, |
|
|
|
Israel s'alegrarà. |
|
|
|
|
|
Guardeu-me, Déu meu, en
vós trobo refugi. |
|
|
|
2 Jo dic a
Jahvè: «Sou el meu Senyor, |
|
|
|
ningú com vós no em
fa feliç.» |
|
|
|
3 Però
ells estan pels déus de la regió, |
|
|
|
pels sobirans que tenen en gran
estima. |
|
|
|
4
Multipliquen els seus ídols, |
|
|
|
s'entenen amb altres
déus. |
|
|
|
Les meves mans no els duran cap
ofrena, |
|
|
|
no em posaré als llavis els
seus noms. |
|
|
|
5
Jahvè, heretat meva i calze meu, |
|
|
| —1128→ |
|
vós m'heu triat la
possessió; |
|
|
|
6 la part que
m'ha tocat és deliciosa |
|
|
|
i m'encisa la meva
heretat854. |
|
|
|
7 Beneït
sigui Jahvè, que em dóna seny. |
|
|
|
Fins a les nits el meu cor
m'amonesta. |
|
|
|
8855
Sempre tinc present Jahvè; |
|
|
|
amb ell a la dreta, mai no
cauré. |
|
|
|
9 El meu cor
se n'alegra i en faig festa tot jo, |
|
|
|
fins el meu cos reposa
confiat: |
|
|
|
10 No
m'abandoneu enmig dels morts, |
|
|
|
ni deixeu caure a la fossa el qui
us estima856. |
|
|
|
11
M'ensenyareu el camí que duu a la vida: |
|
|
|
joia i festa a desdir a la vostra
presència; |
|
|
|
al costat vostre, delícies
per sempre. |
|
|
1
Pregària. De David.
|
|
Escolteu-me, Jahvè, demano
justícia, |
|
|
|
acolliu el meu clam; |
|
|
|
escolteu ben atent la meva
defensa, |
|
|
|
surt de llavis que no
enganyen. |
|
|
|
2 Sentencieu
vós mateix la meva causa, |
|
|
|
i mireu qui té
raó. |
|
|
|
3 Veniu de
nit a examinar-me el cor, |
|
|
|
proveu-me al foc, i no em trobareu
fals. |
|
|
|
4 No se m'ha
desfrenat la boca, com la de la gent, |
|
|
|
estic atent a la paraula dels
vostres llavis. |
|
|
|
5 Els meus
passos no abandonen els camins prescrits, |
|
|
|
avancen segurs per les vostres
rutes. |
|
|
|
6 Us invoco,
Déu meu, i sé que em respondreu; |
|
|
|
us invoco, Jahvè, escolteu
el que us demano. |
|
|
|
7 Ajudeu-me
amb l'amor admirable |
|
|
|
amb què salveu dels
enemics |
|
|
|
els qui s'arreceren als vostres
braços. |
|
|
|
| —1129→ |
|
8 Guardeu-me
com la nineta dels ulls, |
|
|
|
empareu-me a l'ombra de les vostres
ales, |
|
|
|
9 on no
m'abasti l'injust que m'assalta, |
|
|
|
i l'odi dels enemics que
m'envolten. |
|
|
|
10 Els seus
cors són insensibles, |
|
|
|
i els seus llavis, insolents. |
|
|
|
11 Se
m'acosten, ja m'envolten, |
|
|
|
prenen vistes per tombar-me per
terra; |
|
|
|
12 es
deleixen com un lleó per la presa, |
|
|
|
que observa, ajupit, des de
l'amagatall. |
|
|
|
13 Alceu-vos,
Jahvè! Planteu-los cara, |
|
|
|
que la vostra espasa m'alliberi
dels injustos, |
|
|
|
14 que els
faci morir la vostra mà, Jahvè, |
|
|
|
separeu-los dels vius. |
|
|
|
Ompliu-los les entranyes del
càstig que els espera; |
|
|
|
que els seus fills en quedin
saciats, |
|
|
|
i en deixin als seus néts
les engrunes. |
|
|
|
15
Però jo vinc a veure-us demanant justícia. |
|
|
|
Quan em desvetlli, us
contemplaré fins a saciar-me'n. |
|
|
|
1 Del
mestre de cant. Del servent de Jahvè, David, que
adreçà a Jahvè les paraules d'aquest
càntic el dia que Jahvè el deslliurà de les
mans de tots els seus enemics i de les mans de Saül.
2
Digué, doncs:
|
|
Us estimo, Jahvè! Vós
m'enfortiu, |
|
|
|
3 roca i
muralla que em deslliura, |
|
|
|
Déu meu, penyal on
m'emparo, |
|
|
|
escut i força que em
salva. |
|
|
|
4 Rodejat
d'adversaris delirants, clamo a Jahvè, |
|
|
|
crido auxili enmig dels
enemics. |
|
|
|
|
5 Les onades
de la mort m'envoltaven, |
|
|
|
sentia l'esglai dels torrents de
Belial859, |
|
|
| —1130→ |
|
6 m'estrenyia
amb el seu llaç el regne dels morts, |
|
|
|
davant mateix tenia els seus
paranys860. |
|
|
|
7 En veure'm
en perill, clamo a Jahvè, |
|
|
|
crido socors al meu
Déu, |
|
|
|
i des del seu palau escolta el meu
clam, |
|
|
|
el meu crit li arriba al cor. |
|
|
|
8 Llavors la
terra se somogué i tremolà, |
|
|
|
cruixiren els fonaments de les
muntanyes, |
|
|
|
els sacsejà la seva
indignació861. |
|
|
|
9 Del seu
respir s'alçaren glops de fum, |
|
|
|
li sortia de la boca un foc
devorador, |
|
|
|
tot ell llançava
brases. |
|
|
|
10
Esberlà la volta del cel i baixà, |
|
|
|
tenia sota els peus una negra
nuvolada |
|
|
|
11 i, endut
sobre les ales de l'huracà, |
|
|
|
volava, prenent per carrossa un
querubí862. |
|
|
|
12 Es
cobrí de foscor tot al voltant, |
|
|
|
el seu pavelló era l'aigua
tenebrosa, |
|
|
|
13 els
núvols, davant del seu esclat, |
|
|
|
es tornaren calamarsa, brases i
foc. |
|
|
|
14
Jahvè, del cel estant, féu esclatar la tronada, |
|
|
|
l'Altíssim féu
retrunyir la seva veu, |
|
|
|
15 i els
dispersava tirant les seves fletxes863, |
|
|
|
els desconcertava fulminant els
seus llamps; |
|
|
|
16 llavors
aparegué el fons de la mar, |
|
|
|
els fonaments de la terra quedaren
descoberts, |
|
|
|
en sentir el crit del vostre
reny |
|
|
|
i el bufec terrible del vostre
respir. |
|
|
|
17
Allargà la mà des de dalt i m'agafà, |
|
|
|
em tragué fora de
l'aiguat, |
|
|
|
18
m'alliberà d'enemics poderosos, |
|
|
|
d'adversaris, més forts que
no pas jo. |
|
|
|
19 Un mal dia
es precipitaren contra mi, |
|
|
|
però Jahvè va venir a
sostenir-me, |
|
|
|
20 em va fer
sortir a camp obert, |
|
|
|
m'alliberà, perquè
m'estimava. |
|
|
|
|
21
Jahvè em premia la innocència, |
|
|
| —1131→ |
|
i haver guardat les mans
pures, |
|
|
|
22 seguint
els camins de Jahvè; |
|
|
|
no sóc culpable
d'allunyar-me del meu Déu, |
|
|
|
23 sempre
tinc presents els seus preceptes, |
|
|
|
mai no em desvio dels seus
decrets. |
|
|
|
24 Em porto
amb ell honradament |
|
|
|
i em guardo de tota culpa. |
|
|
|
25
Així Jahvè em premia la innocència |
|
|
|
i haver guardat les mans pures als
seus ulls864. |
|
|
|
|
26 Amb el
fidel vós sou fidel; |
|
|
|
sou honrat amb l'home honrat |
|
|
|
27 i sou
sincer amb el sincer, |
|
|
|
però amb l'astut sou
sagaç. |
|
|
|
28 Vós
defenseu el poble humiliat |
|
|
|
i feu abaixar els ulls dels
superbs. |
|
|
|
|
29
Vós, Jahvè, em manteniu la llàntia
encesa, |
|
|
|
Déu meu, claror en les meves
nits. |
|
|
|
30 Fiant-me
en vós escometo els enemics, |
|
|
|
fiant-me del meu Déu,
assalto la muralla. |
|
|
|
31 L'ajut de
Déu no falla mai, |
|
|
|
les promeses de Jahvè
són de bona llei; |
|
|
|
és escut de tothom qui s'hi
empara. |
|
|
|
32
¿Qui és Déu, fora de Jahvè? |
|
|
|
Quina roca hi ha, fora del nostre
Déu? |
|
|
|
33 Es ell qui
m'ha armat de valentia; |
|
|
|
em fa recórrer un
camí sense entrebancs, |
|
|
|
34 amb peus
lleugers com els dels cérvols, |
|
|
|
i em manté invencible dalt
dels cims; |
|
|
|
35
m'ensinistra les mans al combat, |
|
|
|
i els braços a tensar la
ballesta. |
|
|
|
36 Em doneu
el vostre escut, defensa segura, |
|
|
|
em sosté la vostra
mà, |
|
|
|
no escatimeu els vostres
favors. |
|
|
|
37 Em
conduïu els passos per camins amples, |
|
|
|
i no em flaquegen els peus; |
|
|
|
38
persegueixo els enemics fins que els tinc a les mans, |
|
|
| —1132→ |
|
i no torno sense haver-los
abatut; |
|
|
|
39 els
venço i no poden refer-se, |
|
|
|
cauen sota els meus peus. |
|
|
|
40 M'armeu de
valentia per al combat, |
|
|
|
doblegueu sota meu els qui
resistien, |
|
|
|
41 feu que
fugin davant meu els enemics, |
|
|
|
rebutgeu els meus adversaris. |
|
|
|
42 Criden
auxili i no hi acut ningú, |
|
|
|
clamen a Jahvè, i no els
respon; |
|
|
|
43 els
desfaig com la pols al bat del vent, |
|
|
|
els trepitjo com el fang dels
carrers. |
|
|
|
|
44
M'allibereu dels avalots del poble |
|
|
|
i em feu sobirà d'altres
nacions. |
|
|
|
És vassall meu un poble que
no coneixia, |
|
|
|
45 busquen el
meu favor els estrangers, |
|
|
|
els mano, i em creuen a
l'instant; |
|
|
|
46 surten
tremolant dels seus reductes. |
|
|
|
|
47
Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal! |
|
|
|
Beneeixo el Déu que em
salva, |
|
|
|
48 el
Déu que m'ensenya a fer justícia |
|
|
|
i sotmet els pobles al meu
govern. |
|
|
|
49 Vós
m'allibereu dels enemics, |
|
|
|
de l'abast dels qui s'alcen contra
mi; |
|
|
|
vós m'allibereu dels homes
violents. |
|
|
|
50 Per
això, us lloaré entre les nacions865, |
|
|
|
cantaré al vostre nom,
Jahvè: |
|
|
|
51 «Ha
donat grans victòries al seu rei, |
|
|
|
ha mostrat l'amor que té al
seu Ungit, |
|
|
|
a David i al seu llinatge per
sempre». |
|
|
|
1 Del
mestre de cant. Salm. De David.
|
|
2 El cel
parla de la glòria de Déu867, |
|
|
|
l'estelada anuncia l'obra de les
seves mans. |
|
|
|
3 Els dies,
l'un a l'altre, es transmeten el missatge, |
|
|
|
l'una a l'altra se'l revelen les
nits. |
|
|
|
4
Silenciosament, sense paraules, |
|
|
|
sense que ningú els
sentí la veu, |
|
|
|
5868
la seva crida s'escampa a tota la terra, |
|
|
|
escolten el seu llenguatge fins als
límits del món. |
|
|
|
|
Ha posat dalt del cel un
pavelló per al sol, |
|
|
|
6 i el sol en
surt, com un espòs de la cambra; |
|
|
|
radiant com un atleta, corre pel
camí, |
|
|
|
7 surt en un
extrem del cel, |
|
|
|
i se'n va fins a l'altre; |
|
|
|
res no s'escapa de la seva
escalfor. |
|
|
|
|
8 La llei de
Jahvè és perfecta, |
|
|
|
reconforta
l'ànima869; |
|
|
|
és ferm el que Jahvè
disposa, |
|
|
|
dóna seny als
ignorants. |
|
|
|
9 Els
preceptes de Jahvè són planers, |
|
|
|
omplen el cor de goig; |
|
|
|
els manaments de Jahvè
són transparents, |
|
|
|
il·luminen els
ulls. |
|
|
|
10 Venerar
Jahvè és cosa santa, |
|
|
|
es manté per
sempre; |
|
|
|
els determinis de Jahvè
són ben presos, |
|
|
|
tots són
justíssims. |
|
|
|
11 Són
més desitjables que l'or fi, |
|
|
|
més que l'or a mans
plenes; |
|
|
|
són més dolços
que la mel, |
|
|
|
regalimant de la bresca. |
|
|
|
| —1134→ |
|
12 El vostre
servent està prompte |
|
|
|
a guardar-los amatent; |
|
|
|
13
però ¿qui s'adona de les pròpies errades? |
|
|
|
Disculpeu allò que em
passa inadvertit. |
|
|
|
14
Preserveu-me, Jahvè, de l'orgull, |
|
|
|
que no s'apoderi de mi; |
|
|
|
així seré
irreprensible, |
|
|
|
i net d'una gran culpa. |
|
|
|
15 I les
paraules que em surten dels llavis |
|
|
|
i els pensaments que el meu
cor medita, |
|
|
|
que us siguin agradables,
Jahvè, |
|
|
|
penyal meu, redemptor
meu!870 |
|
|
|
Salms (Ps. 1,1-150,6)813