Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoSalm 136 (135): Gran lletania d'acció de gràcies1210

1 Enaltiu Jahvè: Que n'és, de bo.
       Perdura eternament el seu amor.
2 Enaltiu el Déu dels déus.
       Perdura eternament el seu amor.
3 Enaltiu el Senyor dels senyors.
       Perdura eternament el seu amor.
4 L'únic que fa grans meravelles.
       Perdura eternament el seu amor.
5 L'admirable creador del cel.
       Perdura eternament el seu amor.
6 Consolidà la terra sobre l'aigua.
       Perdura eternament el seu amor.
7 Creador dels dos astres gegants.
       Perdura eternament el seu amor.
—1292→
8 El sol, que impera sobre el dia.
       Perdura eternament el seu amor.
9 La lluna i els estels, que governen la nit.
       Perdura eternament el seu amor.
10 Prengué als egipcis els primogènits.
       Perdura eternament el seu amor.
11 Féu sortir Israel d'aquell país.
       Perdura eternament el seu amor.
12 Amb mà forta i amb braç poderós.
       Perdura eternament el seu amor.
13 Partí en dos el mar Roig.
       Perdura eternament el seu amor.
14 Va fer passar Israel pel mig del mar.
       Perdura eternament el seu amor.
15 Però hi precipità el Faraó amb el seu exèrcit.
       Perdura eternament el seu amor.
16 Conduí el seu poble pel desert.
       Perdura eternament el seu amor.
17 Va vèncer reis famosos.
       Perdura eternament el seu amor.
18 Destronà reis poderosos.
       Perdura eternament el seu amor.
19 Sehon, rei dels amorreus.
       Perdura eternament el seu amor.
20 Og, rei de Basan.
       Perdura eternament el seu amor.
21 Donà possessió d'aquells territoris.
       Perdura eternament el seu amor.
22 Els donà al seu poble d'Israel.
       Perdura eternament el seu amor.
23 Quan vam sortir humiliacions, es recordà de nosaltres.
       Perdura eternament el seu amor.
24 Ens alliberà dels nostres opressors.
       Perdura eternament el seu amor.
25 Es ell qui alimenta tots els vivents.
       Perdura eternament el seu amor.
26 Enaltiu el Déu del cel1211.
       Perdura eternament el seu amor.



  —1293→  
ArribaAbajoSalm 137 (136): Cant dels exiliats1212


1 Vora els rius de Babilònia1213 ens assèiem
tot plorant d'enyorança de Sió.
2 Teníem penjades les lires
als salzes que hi ha a la ciutat.
3 Quan volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres
els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos
algun càntic de Sió»,
4 ¿com podíem cantar cants de Jahvè
en una terra estrangera?
5 Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se'm paralitzi la mà dreta;
6 que se m'encasti la llengua al paladar,
si deixés d'anomenar-te,
si deixés d'evocar el teu record,
per inspirar els meus cants de festa.

7 Tingueu en compte, Jahvè,
com parlaven els d'Edom
el dia que caigué Jerusalem1214:
«Arraseu-la, deien, arraseu-la
amb els fonaments i tot».

8 Babilònia, ciutat destructora!
allò que tu vas fer amb nosaltres,
d'altres ho faran amb tu:
9 et prendran les criatures
per esclafar-les a la roca1215.



  —1294→  
ArribaAbajoSalm 138 (137): Himne d'acció de gràcies1216



1 De David.


Us enalteixo amb tot el cor, Jahvè,
us vull cantar a la presència dels àngels.
2 Em prosterno davant del santuari
perquè estimeu i sou fidel, i enalteixo el vostre nom.
Les vostres promeses sobrepassen
allò que havíem sentit de vós.
3 Sempre que us invocava, m'heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima.

4 En sentir allò que vós heu promès,
tots els reis de la terra us lloaran,
5 celebraran que vós obreu així:
«Que n'és, de gran, la glòria de Jahvè:
6 Jahvè és excels, però es mira els humils,
mentre que els altius, els esguarda de lluny».

7 Si passo entre perills, em guardeu la vida,
detureu amb la mà l'enemic,
la vostra dreta em salva.
8 Que Jahvè continuï afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre,
Acabeu la vostra obra, Jahvè.




ArribaAbajoSalm 139 (138): Déu coneix els qui li són fidels1217



1 Del mestre de cant. De David.


Heu penetrat els meus secrets, Jahvè, i em coneixeu,
2 vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco,
descobriu de lluny estant els meus propòsits,
3 sabeu bé si camino o si reposo,
—1295→
us són coneguts tots els meus passos.
4 Encara no tinc als llavis una paraula,
que vós, Jahvè, ja la veieu pronunciada.
5 M'estrenyeu a banda i banda,
teniu damunt meu la vostra mà.
6 És admirable com ho sabeu tot,
és tan admirable, que no ho puc entendre.
7 ¿On aniria que el vostre esperit no hi fos present?
¿On fugiria que jo no estigués davant vostre?
8 Si pujava dalt del cel, vós hi sou,
si m'ajeia als inferns, us hi trobo.
9 ¿Provaré de prendre les ales de l'aurora
per anar a viure a l'altre extrem del mar?
10 També allà m'hi portarien les mans vostres,
també allà m'hi vindrien a buscar.
11 ¿Diré doncs: «Que m'amaguin les tenebres,
i tingui per llum la negra nit?»
12 Però per a vós no són fosques les tenebres,
la nit us és tan clara com el dia,
llum o fosca us són igual.
13 Vós heu creat el meu interior,
m'heu teixit a les entranyes de la mare1218.
14 Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable,
és meravellosa la vostra obra. Us era tot jo ben conegut,
15 res de meu no us passava per alt,
quan jo m'anava fent secretament,
com un brodat, aquí baix a la terra.
16 Els vostres ulls ja veien els meus actes,
tots eren inscrits al vostre llibre;
ja us afiguràveu els meus dies
abans que existís el primer.
17 Déu meu, qui pot ponderar els vostres designis,
qui pot comptar-los d'un a un!
18 Si m'hi posava, serien més que els grans de sorra;
i encara, quan m'alcés, em quedaríeu vós.

19 Déu meu, si us dignéssiu fer morir l'injust
—1296→
i allunyar de mi els homes sanguinaris!
20 Parlen de vós amb paraules traïdores,
mentre es refien dels qui no són res.
21 ¿No he d'avorrir els qui us avorreixen
i apartar-me dels qui s'aparten de vós?
22 Els avorreixo amb tota l'ànima,
els considero els meus enemics.

23 Déu meu, penetreu els meus secrets, per conèixer el meu cor,
examineu-me per saber què desitjo.
24 Mireu que no vagi per camins d'idolatria,
guieu-me per camins eterns.




ArribaAbajoSalm 140 (139): Pregària d'un calumniat i perseguit1219



1 Del mestre de cant. Salm. De David.


2 Jahvè, salveu-me de la gent dolenta,
guardeu-me d'aquests homes violents.
3 Porten al cor el desig de fer mal,
provoquen baralles cada dia,
41220 fiblen amb la llengua com les serps,
porten als llavis verí d'escurçó.

 C.I. 

5 Jahvè, protegiu-me contra els injustos,
guardeu-me d'aquests homes violents,
que es proposen de fer-me caure.
6 Uns insolents han parat un llaç,
uns perversos han amagat un filat,
m'han posat paranys per tot el camí.

 C.I. 


7 I jo dic a Jahvè: «Vós sou el meu Déu,
escolteu la meva súplica.
8 Jahvè, Déu meu, muralla que em defensa,
vós que em protegiu el dia del combat:
9 no satisfeu el desig dels injustos,
no afavoriu els seus propòsits».

 C.I. 

—1297→

No aixecaran 10 el front els qui m'assetgen,
del verí dels seus llavis, ells mateixos en moriran.
11 Plouran al seu damunt brases enceses,
cauran als seus paranys i no se n'alçaran;
12 no quedarà al país cap malparlat,
els violents cauran en la desgràcia.
13 Sé que Jahvè farà justícia als afligits,
sentenciarà a favor dels desvalguts.

14 Els justos enaltiran el vostre nom,
els homes honrats viuran sota la vostra mirada




ArribaAbajoSalm 141 (140): Oració del just en perill1221



1 Salm. De David.


No trigueu a venir, Jahvè.
Jo us invoco, escolteu el meu clam.
2 Que el meu prec pugi davant vostre com l'encens;
alço aquestes mans com l'ofrena del capvespre.
3 Jahvè, poseu-me una guarda a la boca,
poseu-me sentinelles a la porta dels llavis,
4 no deixeu que el meu cor es decanti a res de mal,
a cometre cap mena d'injustícia.

El pa seductor dels amics de males arts,
no el vull compartir.
5 Que em pegui el just, que em reprengui el piadós,
però els perfums dels injustos no m'ungiran el cap.
Continuo pregant ara que els veig desgraciats.
6 S'han estimbat els seus governants,
que havien escoltat les meves paraules amables.
7 Com una mola de molí trossejada per terra,
els nostres ossos estan escampats
a la boca de la terra dels morts.
—1298→

8 Jahvè, Déu meu, a vós giro els ulls,
en vós em refugio, no em deixeu indefens.
9 Guardeu-me del llaç que m'han parat,
dels paranys dels qui van amb males arts.
10 Els injustos cauran a les pròpies trampes,
però jo, quan passi, seguiré enllà.




ArribaAbajoSalm 142 (141): Oració d'un perseguit1222



1 Maskil. De David, quan era a la cova. Pregària.


2 El meu crit implora l'ajut de Jahvè,
el meu crit suplica Jahvè.
3 Aboco davant seu el meu plany,
exposo davant d'ell el meu perill.

4 El meu esperit està cansat.
Vós sabeu per on camino;
       m'han amagat un llaç
       al lloc per on passava.
5 Miro per veure qui es posa a favor meu;
no trobo ningú que faci cas de mi;
he perdut tota esperança d'escapar-me,
ningú no s'interessa per salvar-me la vida.
6 Imploro auxili, Jahvè,
us dic: «Sou el meu refugi,
la meva possessió en aquesta vida.
7 Escolteu atentament el meu clam,
perquè he quedat desemparat;
allibereu-me dels qui em persegueixen,
homes més forts que no pas jo.
8 Traieu-me de la presó,
i en donaré gràcies, lloant el vostre nom.
Els justos faran corona al meu voltant,
agraint la mercè que m'heu fet».



  —1299→  
ArribaAbajoSalm 143 (142): Pregària penitencial1223



1 Salm. De David.


Jahvè, escolteu la meva pregària,
escolteu la meva súplica,
responeu-me, vós que sou bo i fidel.
21224 No vulgueu judicar el vostre servent:
no podríeu absoldre ningú dels qui han viscut.

3 L'enemic que em perseguia per matar-me
m'ha trepitjat per terra,
m'ha confinat al país de les tenebres,
igual que els morts de temps immemorial.
4 El meu esperit se sent rendit,
està consternat el meu cor.
5 Tot evocant el record dels temps antics,
meditant les vostres proeses,
considerant les obres de les vostres mans,
6 estenc a vós els braços i us miro,
em sento tot jo com una terra esgotada.

 C.I. 


7 De pressa, Jahvè, responeu-me,
       que ja em manca l'alè;
no m'amagueu la vostra mirada,
que m'enfonsaria a la terra dels morts.
8 Que pugui escoltar el vostre amor a punta de dia;
       confio en vós.
Feu-me conèixer el camí que haig de seguir,
       a vós elevo la meva ànima.
9 Allibereu-me de l'enemic, Jahvè,
       en vós trobo refugi.
10 Ensenyeu-me a fer la vostra voluntat,
       vós sou el meu Déu.
Que el vostre esperit em condueixi
—1300→
       per terra plana.
11 Jahvè, pel vostre nom, guardeu-me la vida,
vós que sou bo, traieu-me del perill;
12 derroteu els enemics, per l'amor que em teniu
venceu els qui em volien la mort,
       que sóc servent vostre».




ArribaAbajoSalm 144 (143): Pregària d'un rei. Prosperitat d'Israel1225



1 De David.


Beneït sigui Jahvè, la meva roca,
que m'ensinistra els braços per a la lluita
       i les mans per al combat;
2 és l'amor i la muralla
que em deslliura i em salva,
és l'escut que m'empara.
Ell sotmet el poble al meu govern.

3 Jahvè, què és l'home per fixar-vos-hi?
Què som els mortals per ocupar-vos-en?
4 L'home s'esvaeix com el fum,
els seus dies es fonen com una ombra.

5 Jahvè, esberleu la volta del cel, i baixeu,
toqueu les muntanyes, i que treguin glops de fum;
6 desconcerteu-los fulminant els vostres llamps,
disperseu-los tirant les vostres fletxes.
7 Allargueu la mà des de dalt i salveu-me,
allibereu-me de l'aiguat
i de les mans dels estrangers,
8 que parlen de divinitats que no existeixen
i alcen la dreta jurant per déus falsos.

9 Déu meu, us dedicaré un càntic nou,
acompanyaré amb les arpes el meu cant:
—1301→
10 vós concediu als reis la victòria,
i salveu David, el vostre servent.
11 Salveu-me de l'espasa maligna,
allibereu-me de les mans dels estrangers,
que parlen de divinitats que no existeixen
i alcen la dreta jurant per déus falsos.

12 Feu pujar els nostres fills com plançons
que es fan grans amb vigor jove;
les nostres filles, com pilastres ben tallades,
       com pilastres d'un palau.
13 Que les nostres sitges siguin plenes
       i puguin proveir de tot;
que es propaguin a milers les ramades
als afores dels nostres pobles,
14 i els nostres bous vinguin carregats.
Que no ens rendim a l'enemic,
ni vegem obertes les nostres muralles,
ni sentim a les places el crit d'alarma.

15 Feliç el poble que frueix de tot això.
Feliç el poble que té Jahvè per Déu.




ArribaAbajoSalm 145 (144): Grandesa i bondat de Déu1226



1 Lloança. De David.



Àlef

Us exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el vostre nom per sempre.

Bet

2 Us beneiré dia rera dia,
lloaré per sempre el vostre nom.

Guímel

3 Jahvè és gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits.

Dàlet

4 Una generació anuncia a l'altra allò que vós heu fet,
—1302→
li fa la lloança de les vostres promeses.

He

5 Ens fan saber la glòria de Jahvè,
i jo celebro els seus prodigis;

Uau

6 ells ens parlen de gestes temibles,
i jo conto les grandeses de Jahvè;

Zain

7 recorden que és immensa la seva bondat
i aclamen els seus favors.

Het

8 Jahvè és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.

Tet

9 Jahvè és bo per a tothom,
estima entranyablement tot allò que ha creat.

Iod

10 Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;

Caf

11 que proclamin la glòria del vostre regne
i parlin de la vostra potència.

Làmed

12 Que facin conèixer als homes les gestes de Jahvè,
la magnificència gloriosa del seu regne.

Mem

13 El vostre regne s'estén a tots els segles,
el vostre imperi, a totes les generacions.

Nun

Totes les obres de Jahvè són fidels,
les seves obres són obres d'amor.

Sàmec

14 Jahvè sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça.

Ain

15 Tothom té els ulls en vós mirant-vos esperançat,
i al seu temps els doneu l'aliment.
—1303→

Pe

16 Tan bon punt obriu la mà,
sacieu de bon grat els vivents.

Sade

17 Són camins de bondat els de Jahvè,
les seves obres són obres d'amor.

Cof

18 Jahvè és a prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen amb sinceritat.

Reix

19 Satisfà el desig dels seus fidels,
escolta el seu crit d'auxili, i els salva.

Xin

20 Jahvè guarda els qui l'estimen,
però els injustos desapareixen.

Tau

21 Que surtin dels meus llavis lloances a Jahvè,
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més.




ArribaAbajoSalm 146 (145): Confiança en l'ajut de Déu1227


      1 Al·leluia!
Lloa Jahvè, ànima meva.
2 Lloaré Jahvè tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

3 No confieu en els homes poderosos,
homes que són terra, incapaços de salvar.
3 Quan exhalen l'esperit, tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans.

4 Feliç l'home que troba ajuda en el Déu de Jacob;
espera en Jahvè, el seu Déu,
61228 que ha fet el cel, la terra i el mar,
i tot allò que es mou en aquests llocs.
—1304→

Jahvè es manté fidel per sempre,
7 fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
Jahvè deslliura els presos,
8 Jahvè dóna la vista als cecs,
Jahvè redreça els vençuts,
Jahvè estima els justos,
9 Jahvè protegeix els forasters,
manté les viudes i els orfes,
i desvia els camins dels injustos.

10 Jahvè regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
       Al·leluia!




ArribaAbajoSalm 147 (146-147): Himne a Déu totpoderós1229


       1 Al·leluia!
Lloeu Jahvè, dóna bo de cantar!
Lloeu el nostre Déu: és agradós de lloar-lo!

2 Jahvè reconstrueix Jerusalem
i aplega els dispersats d'Israel;
3 conforta els cors desfets
i embena les ferides.

4 Té comptat el nombre dels estels,
els crida cadascun pel seu nom.
5 És gran, el Senyor, i molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
6 Jahvè sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a terra.

7 Canteu accions de gràcies a Jahvè,
acompanyeu amb les cítares els cants.
8 El nostre Déu cobreix el cel de nuvolades,
—1305→
assegura les pluges a la terra,
fa néixer l'herbei a les muntanyes,
les plantes al servei de l'home.
9 Dóna l'aliment al bestiar,
a les cries dels corbs que l'hi reclamen.
10 No és en la força dels cavalls que es complau Jahvè,
ni en els peus lleugers del guerrer.
11 Jahvè es complau en els qui creuen en ell,
en els qui confien en el seu amor.

12 Glorifica Jahvè, Jerusalem,
canta lloances al teu Déu, Sió,
13 que assegura les teves portes
i beneeix els teus fills dintre teu;
14 manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
15 Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa, no es detura.
16 Tira neu com flocs de llana,
escampa com cendra la gebrada;
17 llança el seu glaç com molles de pa,
si les aigües es gelen de tanta fredor,
18 dóna una ordre, i les fon tot seguit;
fa bufar els seus vents, i l'aigua s'escola.

19 Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i les seves decisions.
20 No ha obrat pas així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.
       Al·leluia!




ArribaAbajoSalm 148: Lloança de l'univers al seu Creador1230


       1 Al·leluia!
Lloeu Jahvè des del cel, lloeu-lo en les altures,
2 lloeu-lo, tots els seus àngels,
—1306→
lloeu-lo, tots els seus estols.
3 Lloeu-lo, sol i lluna,
lloeu-lo, estrelles lluminoses,
4 lloa'l, cel del cel1231
amb les aigües de l'espai.

5 Que tots lloïn el nom de Jahvè:
a una ordre d'ell, tots foren creats,
6 els donà solidesa perpètua,
els imposà lleis que no traspassaran.

7 Lloeu Jahvè des de la terra,
monstres marins i tots els oceans;
8 llamps i pedra, neu i boira,
huracans, que compliu allò que us mana;
9 muntanyes i tots els turons,
arbres fruiters i tots els cedres;
10 feres i animals domèstics,
rèptils i ocells alats;
11 pobles i reis de la terra,
poderosos i governants de tot el món,
12 infants i vells, joves i noies.

13 Que tots lloïn el nom de Jahvè,
l'únic nom que excel·leix sobre tot altre;
la seva majestat domina cel i terra,
14 i ha donat al seu poble un gran poder.

Càntic de lloança de tots els qui l'estimen,
dels seus familiars, els fills d'Israel.
       Al·leluia!




ArribaAbajoSalm 149: Cant de triomf1232

       1 Al·leluia!
Canteu a Jahvè un càntic nou,
Canteu les seves lloances davant dels qui l'estimen.
—1307→
2 Se sent feliç Israel del qui l'ha creat,
s'alegren del seu rei els fills de Sió.
3 Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els cants amb els tambors i les cítares.
4 Perquè Jahvè estima el seu noble,
coronarà de triomf els humils,
5 Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de goig;
6 mentre els seus llavis glorifiquen Déu,
tenen a les mans espases de dos talls,
7 per fer justícia entre els pobles,
per reprendre i castigar les nacions,
8 encadenant els seus reis,
manillant els poderosos.
9 Executa la sentència que està escrita1233,
és la glòria reservada als qui l'estimen.
       Al·leluia!