Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

  —1349→  
ArribaAbajoIV. Apèndix al recull dels savis (Pr. 24,23 - 24,34)

23 També aquestes són paraules dels savis.
       Ser parcial en el judici és un crim.
24 El qui diu al culpable: «Tens raó»,
       els pobles el maleeixen, no el poden veure.
25 Però als qui fan justícia, els surt bé,
       i els ve a sobre una bona benedicció.
26 Fa un petó sobre els llavis
       el qui dóna la resposta que cal.
27 Organitza a fora la teva feina
       i prepara-la sobre el camp;
acabat, vés
       i edifica la teva casa.
28 No siguis un fals testimoni contra el proïsme
       ni exageris amb els llavis.
29 No diguis: «Tal com m'ha fet, li faré,
       m'hi tornaré segons el que cada u faci».
30 Vora el camp d'un peresós he passat
       i vora la vinya d'un home curt,
31 i vet aquí que hi havien crescut tot d'ortigues,
       la mala herba en cobria la sobrefaç,
       i s'havia esbaldregat la seva tanca de pedres.
32 Jo ho contemplo i reflexiono,
       ho veig, i me'n trec una lliçó:
33 un xic d'aclucar els ulls, un xic d'adormir-se,
       un xic de creuar els braços estirant-se,
34 i et ve la pobresa com un vagabund,
       la indigència, com un captaire.




ArribaAbajoV. Segon recull salomònic (Pr. 25,1 - 29,27)

25 1 També aquests són proverbis de Salomó, que van
       transcriure els homes d'Ezequies, rei de Judà.
2 Glòria de Déu és d'amargar una cosa
       i glòria dels reis és d'escrutar-la.
—1350→
3 El cel per l'altura, i el món de sota terra per la profunditat,
       i el cor dels reis, són inescrutables.
4 Treu de la plata les escòries,
       i el vas quedarà lluent per al foraster.
5 Treu l'impiu de la presència del rei,
       perquè el seu tron s'aferma amb la justícia.
6 En presència del rei, no et vulguis donar to
       ni t'estiguis al lloc dels grans,
7 perquè val més que et diguin: «Puja aquí»,
       que no que t'humiliïn davant un noble.
(Cosa que has vist amb els teus ulls!)
       8 No et donis pressa a intentar cap procés,
perquè, ¿què voldràs fer, un cop acabat,
       si l'altra part et fa quedar malament?
9 Escateix la teva causa amb el proïsme,
       però no revelis el secret d'altri,
10 no sigui que el qui ho sent et bescanti
       i hi perdis el bon nom.
11 Pomes d'or en arreus de plata:
       una paraula que és dita al seu temps.
12 Arrancada d'or i joiell d'or fi:
       un savi amonestador a l'orella que escolta.
13 Com frescor de neu al fort de la sega
       és un missatger fidel per al qui l'envia:
       retorna l'ànima del seu senyor.
14 Castelleres i vent, però res de pluja:
       un home que promet molt, i no dóna.
15 Amb paciència, un jutge es deixa convèncer;
       una llengua dolça arriba a trencar els ossos.
16 Mel, trobes? Menja la que et calgui,
       perquè no te n'atipis i la perboquis.
17 A la casa del proïsme, fes-t'hi rar,
       perquè no se n'atipi i t'avorreixi.
18 Martell, espasa i fletxa aguda:
       l'home que testifica en fals contra el proïsme.
19 Dent dolenta i peu que va coix:
       un pèrfid el dia del perill.
20 Com el vinagre és dolent per a una ferida,
—1351→
       així la pena que afecta el cos afligeix el cor.
Com l'arna en un vestit i el corc a la fusta,
       així la pena rosega el cor d'un home.
211248 Si l'enemic té fam, fes-lo menjar;
       si té set, fes-lo beure,
22 perquè apilaràs brases sobre el seu cap,
       i Jahvè t'ho recompensarà.
23 El vent del nord engendra la pluja;
       la llengua indiscreta, cares indignades.
24 Més val habitar a l'angle d'un sostre,
       que no pas dona reganyosa i casa comuna.
25 Aigua fresca sobre gorja assedegada:
       la bona nova que ve d'un país llunyà.
26 Font enterbolida, deu corrompuda:
       just que trontolla davant un impiu.
27 No és bo de menjar massa mel:
       sigues escàs de paraules llagoteres.
28 Ciutat oberta, sense muralles:
       l'home que no sap dominar-se.


26 1 Com neu a l'estiu i pluja a la sega,
       tampoc no escau al foll la glòria.
2 Com pardal en aleteig, com oreneta en vol,
       així és la maledicció gratuïta: no es compleix.
3 El fuet al cavall; a l'ase, la mordassa;
       a l'esquena dels insensats, el bastó!
4 No responguis a l'insensat segons la seva ximpleria,
       perquè no et tornis com ell, també tu.
5 Respon a l'insensat segons la seva ximpleria,
       perquè no es pensi ser savi.
6 Es crea la vergonya amb el seu procediment,
       el qui envia un missatge per mà d'un insensat.
7 Com les cuixes del coix que pengen,
       així és un proverbi a la boca dels insensats.
8 Com el qui lliga el roc a la fona,
       així és el qui dóna glòria a un insensat.
9 Un card gegant ha crescut a la mà de l'embriac,
       i un proverbi a la boca dels insensats.
—1352→
10 Un arquer que ho fereix tot
       és el qui lloga un insensat i el qui lloga els qui passen.
111249 Com un gos que torna al seu vòmit
       és l'insensat que repeteix la seva ximpleria.
12 Veus un home que es té per savi?
       Un foll pot esperar més que no pas ell.
13 El peresós diu: «Hi ha un lleó al camí,
       un lleó al mig, de les places!»
14 La porta gira sobre la polleguera,
       i el peresós, sobre el seu llit.
15 El peresós enfonsa la mà a la plata
       i es cansa només de tornar-la a la boca.
16 El peresós s'imagina ser més savi
       que set que responen amb discreció.
17 Agafa per la cua un gos que passa,
       aquell qui s'enardeix per causa que no és seva.
18 Com un que fa el boig i llança
       trets inflamats, fletxes i mort,
19 així és l'home que ensarrona el seu proïsme
       i diu: «Si ho faig per riure!»
20 Per falta de llenya s'apaga el foc,
       i quan no hi ha qui denigri, amaina la brega.
21 Manxa per a les brases, llenya per al foc
       i un home baralladís per a encendre la disputa.
22 Les paraules del qui difama són com talls llaminers,
       que llisquen avall cap al fons de les entranyes.
23 Com vernís aplicat sobre terrissa,
       són llavis dolços i un cor dolent.
24 Amb els llavis, el qui odia se simula un altre,
       però dintre seu cova la perfídia.
25 Si pren un to amable, no te'n fiïs,
       perquè, al seu cor, hi ha set abominacions.
26 El seu odi i la seva dissimulació quedaran al descobert,
       la seva malícia serà desemmascarada a l'assemblea,
27 El qui cava una trampa, hi cau,
       i al qui fa rodar una pedra, li torna sobre.
28 Una llengua falsa odia la veritat,
       la boca untuosa aparella un daltabaix.

  —1353→  
27 1 No et gloriegis del dia de demà,
       perquè no saps mai què pot portar un dia.
2 Que un altre et glorifiqui, i no la teva boca;
       un estranger, i no els teus llavis.
3 Feixuga és la pedra, i pesant, l'arena;
       la ràbia que fa el ximple ho és més encara.
4 Cruel és el furor, i impetuosa, la ira,
       però, qui aguanta davant la gelosia?
5 Més val reprensió oberta,
       que no pas amor mut.
6 Són lleials les mossegades del qui estima,
       però traïdorencs els besos del qui odia.
7 Gorja tipa menysprea la mel,
       gorja afamada troba dolç tot allò amarg.
8 Com un ocell que fuig del niu,
       així és l'home que fuig de casa.
9 L'oli, i l'encens alegren el cor,
       però la dolçor d'un amic, oh, és una selva aromàtica.
10 No abandonis l'amic teu i del teu pare.
       No entris a casa del teu germà, el dia del teu infortuni.
       Més val un veí que és a prop, que un germà que és lluny.
11 Sigues savi, fill, i alegra el meu cor,
       que pugui respondre al qui m'ultratgi.
12 El prudent veu el perill, i fa marrada,
       però els simples passen avant, i la paguen.
13 Pren-li el vestit, perquè ha avalat un estranger,
       penyora'l per culpa d'estranys!
14 Al qui beneeix el proïsme cridant,
       se li compta com a maledicció.
15 Una gotera contínua en dia de pluja
       i dona reganyosa, són si fa no fa.
16 Els qui l'amaguen amaga el vent,
       i oli la seva dreta anomenarà.
17 El ferro s'agusa amb el ferro,
       i l'home s'afina al contacte del proïsme.
18 El qui guarda una figuera menja del seu fruit,
       i el qui vetlla pel seu senyor, és honorat.
19 Com les cares no són mai igual a les cares,
—1354→
       així no ho són tampoc els cors dels homes.
20 El país dels morts i l'Abaddon són insaciables;
       així ho són també els ulls de l'home.
21 Hi ha un gresol per a la plata i una fornal per a l'or:
       a l'home, se l'estima segons la boca dels qui el lloen.
22 Ni que piquis el ximple al morter,
       entre els grans amb un picamà,
       no se li'n va de sobre la ximpleria.
23 Tingues bon compte dels desigs de les teves ovelles
       i posa l'atenció en els teus ramats.
24 Perquè la riquesa no dura sempre
       ni es transmet de generació en generació.
25 Surt el fenc, i el verd apareix,
       recullen l'herba de les muntanyes;
26 llavors hi ha anyells per a vestir-te
       i bocs per a pagar un camp,
27 i llet de cabra en abundància per a sustentar-se
       per a sustentar la teva casa
i fer la vida a les teves minyones.


28 1 Fuig l'impiu, ni que no el persegueixin,
       però el just va segur com un lleó.
2 Per culpa dels violents s'encenen les disputes,
       però un home raonable les apaga.
3 Qui maltracta el pobre i oprimeix els humils,
       és una pluja que ajeu, sense que hi hagi pa.
4 Els qui abandonen la llei, aplaudeixen l'impiu,
       però els qui observen la llei el combaten.
5 Els homes de mal no comprenen el fre,
       però els qui cerquen Jahvè comprenen la moderació.
6 Més val un pobre que viu honradament,
       que no el qui segueix camins tortuosos i és ric.
7 El qui observa la llei és un fill intel·ligent,
       qui freqüenta els disbauxats és la vergonya del seu pare.
8 El qui acreix els seus béns amb la usura i l'interès,
       ho aplega per al qui és bo amb els pobres.
9 Del qui es tapa les orelles per no sentir
       fins la pregària n'és una abominació.
—1355→
10 Qui mira de fer anar els rectes per un mal camí,
       caurà en el seu propi clot.
       Però els honrats posseiran cosa bona.
11 L'home ric es pensa que és un savi,
       però un pobre intel·ligent li veu el llautó.
12 Quan els justos triomfen, hi ha gran magnificència,
       però quan s'aixequen els impius, cada u s'esmuny.
13 Qui encobreix els seus pecats no té pas sort,
       però el qui els confessa i hi renuncia obté misericòrdia.
14 Feliç l'home que està sempre en estat d'alarma,
       però els cors empedreïts cauen.
15 Un lleó que rugeix i un ós en dejú,
       impiu que domina sobre un poble pobre.
16 Un príncep que va curt és un gran opressor;
       qui odia la cupiditat viu molt de temps.
17 L'home carregat amb la sang d'una persona
       fuig fins a la fossa: que no el toquin!
18 El qui es condueix honradament se salva,
       però el qui segueix camins tortuosos cau en la trampa.
19 El qui treballa la seva terra va tip de pa,
       però el qui persegueix quimeres va tip de pobresa.
20 A un home lleial, l'omplen de benediccions;
       qui corre a fer-se ric no queda sense càstig.
21 Ser parcial és un crim:
       un home claudica per un mos de pa.
22 El de mirada envejosa s'afanya per la riquesa,
       sense saber que li ve la indigència.
23 El qui reprèn un home troba més favor amb ell
       que no pas un altre que l'aduli.
24 Qui roba al pare i diu: «No és pecat»,
       va de bracet amb el bandoler.
25 L'home golafre arma querella;
       qui confia en Jahvè es posa gras.
26 El qui es fia del seu seny és un foll,
       però el qui camina amb saviesa se salva.
27 El qui dóna al pobre, no passa fretura;
       el qui n'aparta els ulls, l'omplen de malediccions.
—1356→
28 Quan els impius s'aixequen, cada u s'amaga,
       però quan desapareixen, els justos recobren força.


29 1 Aquell qui, si el renyen, fa el rebec,
       de sobte és esclafat sense remei.
2 Quan els justos governen, el poble s'alegra,
       però quan mana un impiu, el poble gemega.
3 El qui estima la saviesa és l'alegria del pare,
       però el qui freqüenta les dones públiques dissipa el seu patrimoni.
4 Amb la justícia, un rei estableix una ciutat,
       però el qui comet exaccions la demoleix.
5 El qui para un filat en el camí del seu amic,
       hi enreda els propis peus.
6 Sota els passos del dolent hi ha un parany,
       però el just corre ple d'alegria.
7 El just s'interessa en la causa dels humils,
       l'impiu no sap interessar-s'hi.
8 Els descreguts encenen la ira,
       però els savis apaguen la còlera.
9 Quan un savi discuteix amb un ximple,
       que s'enfadi o rigui, no en treu res.
10 Els homes sanguinaris odien el qui és íntegre,
       però els rectes miren de salvar-li la vida.
11 L'insensat desfoga tot el seu despit,
       però el savi se'l reté en part.
12 Quan el qui mana acull informacions falses,
       tots els qui el serveixen són malvats.
13 El pobre i l'usurer estan al mateix nivell;
       l'un i l'altre reben de Jahvè la llum del dia.
14 El rei que regeix fidelment els humils
       veu el seu tron consolidat.
15 El bastó i la reprimenda procuren la saviesa:
       el noi deixat anar és la vergonya de la mare.
16 Quan els impius governen abunda el crim,
       però els justos s'hi rabejaran quan caiguin.
17 Corregeix el teu fill: t'estalviarà tota inquietud
       i farà les delícies de la teva ànima.
—1357→
18 Quan no hi ha visió, el poble viu sense fre,
       però el qui observa la llei, feliç d'ell!
19 No és amb paraules que es corregeix un esclau,
       perquè prou comprèn, però no vol creure.
20 Veus un home que es precipita en les seves coses?
       Un foll pot esperar més que no pas ell.
21 Qui viu de petit en la mol·lície acabarà esclau
       i a la fi gemegarà sobre si mateix.
22 L'home irascible arma querella,
       i el furiós comet moltes faltes.
23 L'orgull d'un home l'humilia,
       però el d'esperit humil obté la glòria.
24 Es anar a parts amb el lladre i odiar-se a si mateix,
       sentir l'adjuració i no fer la denúncia.
25 Tremolar davant els homes és un parany;
       qui confia en Jahvè està protegit.
26 Són molts que busquen el favor del qui mana,
       però és de Jahvè que ve el dret de cada u.
27 Abominació dels justos: l'home injust;
       abominació de l'impiu: el de conducta honrada.




ArribaAbajoVI. Paraules d'Agur (Pr. 30,1 - 30,14)

30 1 Paraules d'Agur, fill de Jaquè, de Massà:
       Oracle de l'home: M'he fatigat amb Déu,
       m'he fatigat amb Déu i he sucumbit.
2 Que per ser un home, jo sóc massa estúpid
       i no tinc intel·ligència humana,
3 ni he après la saviesa,
       per a conèixer la ciència del Sant.
4 Qui ha pujat al cel, i n'ha baixat?
       Qui ha recollit el vent dins els seus punys?
Qui ha lligat les aigües en un mantell?
       Qui ha fixat les fronteres de la terra?
Quin és el seu nom i el nom del seu fill,
       ja que ho saps?
5 Tota paraula de Déu és acendrada;
       Déu fa bé als qui es refugien en ell.
—1358→
6 No afegeixis res a les seves paraules,
       perquè no et reprengui, i siguis tingut per un falsari.
7 Dues coses imploro de tu,
       no me les neguis abans que mori:
8 allunya de mi falsia i paraula mentidera,
       no em donis ni pobresa ni riquesa;
       deixa'm gustar la meva part de pa,
9 no sigui que vagi tip i renegui
       i digui: «Qui és Jahvè?»,
o que em torni pobre i robi
       i blasfemi el nom del meu Déu.
10 No denigris un esclau davant el seu senyor,
       perquè no et maleeixi, i ho hagis d'expiar.
11 Un llinatge que maleeix el seu pare
       i no beneeix la seva mare;
12 un llinatge que es pretén pur,
       i no renta la seva sutzura;
13 un llinatge d'ulls entonats
       i de parpelles altives;
14 un llinatge, les dents del qual són espases,
       i ganivets els seus queixals,
per a devorar els desgraciats suprimint-los del país,
       i els pobres, d'entre els homes.




ArribaAbajoVII. Proverbis numèrics (Pr. 30,15 - 30,33)1250

15 La sangonera té dues filles: «Porta, porta!»
Hi ha tres coses insaciables
       i quatre que mai no diuen «Prou»:
16 el país dels morts, que té àmplies entranyes,
       la terra que l'aigua no pot saciar
       i el foc que mai no diu «Prou».
17 L'ull que fa escarni d'un pare
       i es desdenya de creure la mare,
els corbs del torrent el trauran,
       els voltors el devoraran.
18 Hi ha tres coses per a mi massa altes
       i quatre que no conec pas:
—1359→
19 el camí de l'àguila per l'aire,
       el camí de la serp sobre la roca,
el camí de la nau en alta mar
       i el camí de l'home en la dona.
20 És així el camí de la dona adúltera:
       menja, s'eixuga la boca
       i diu: «No he fet cap mal».
21 Sota tres coses tremola la terra
       i n'hi ha quatre que no pot suportar:
22 un esclau quan arriba a rei,
       un beneit quan té pa en abundància,
23 una avorrida quan es pot tornar a casar
       i una criada quan suplanta la seva senyora.
24 Són quatre els més petits de la terra,
       que són els savis d'entre els savis:
25 les formigues, un poble poc potent,
       però que, a l'estiu, assegura el seu pa;
26 els damans1251, un poble poc valent,
       però que posa la seva casa a les roques;
27 les llagostes, que no tenen rei,
       però marxen totes en bon ordre;
28 la sargantana, que es deixa agafar amb la mà,
       però que està en palaus de rei.
29 Són tres que tenen un bell pas solemne,
       i quatre, un bell caminar:
30 el lleó, campió entre els animals,
       que no recula per res;
31 el gall, quan es passeja arrogant entre les gallines;
       el boc, quan condueix el ramat,
       i el rei, quan arenga el poble.
32 Que siguis beneit, quan sobergueges,
       o que siguis prudent, la mà a la boca!
33 Perquè, en prémer la llet, es treu la mantega,
       en prémer el nas, es fa sortir la sang,
       i en prémer la ira se suscita la querella.



  —1360→  
ArribaAbajoVIII. Paraules de Lemuel (Pr. 31,1 - 31,9)

31 1 Paraules de Lemuel, rei de Massà, amb què el va
       instruir la seva mare.
2 Què té el meu fill?
       Què té el fill de les meves entranyes?
       Què té el fill dels meus vots?
3 No donis el teu vigor a les dones,
       ni la teva dignitat a les qui perden els reis.
4 No convé als reis de beure vi,
       ni als prínceps, desitjar begudes fortes,
5 no sigui que begui i oblidi el que està prescrit
       i falsegi la causa de tots els desgraciats.
6 Doneu begudes fortes al qui s'arruïna
       i vi als qui tenen l'amargor al cor,
7 perquè begui i s'oblidi de la seva pobresa
       i no pensi més en la seva pena.
8 Obre la boca a favor del mut,
       per la causa de tots els desemparats.
9 Obre la boca i dóna sentències justes
       i fes justícia al desgraciat i al pobre.




ArribaAbajoIX. La dona forta (Pr. 31,10 - 31,31)


Àlef

10 De dona ideal, qui en pogués trobar!
Val incomparablement més que cap perla.

Bet

11 El cor del seu marit confia en ella,
i no deixa de treure'n profit.

Guímel

12 L'hi paga amb el bé i no amb el mal,
tots els dies de la seva vida.

Dàlet

13 Busca sol·lícita la llana i el lli,
que les seves mans transformen en belles peces.
—1361→

He

14 És com un vaixell mercant,
de lluny fa venir el seu pa.

Uau

15 Es lleva quan encara és de nit
i dóna el menjar als de casa.

Zain

16 Examina un camp, i el compra;
amb el fruit de les seves mans planta una vinya.

Het

17 Se cenyeix els lloms vigorosament
i mou els braços amb energia.

Tet

18 S'engresca, perquè el seu negoci va bé;
de nit, el seu llum no s'apaga.

Iod

19 Allarga les mans a la filosa,
els seus dits aguanten el fus.

Caf

20 Obre la mà al pobre
i allarga el braç a l'indigent.

Làmed

21 No li fa por la neu per a la gent de casa,
perquè tota la família porta roba doble.

Mem

22 Fa els seus propis cobertors,
vesteix de bissus i porpra.

Nun

23 El seu marit és considerat a les portes,
quan seu entre els ancians de la ciutat.

Sàmec

24 Teixeix teles de lli, que ven,
i lliura cenyidors al marxant.

Ain

25 Força i dignitat són el seu vestit
i es riu del dia de demà.

Pe

26 Obre la boca amb saviesa
—1362→
i té a la llengua una doctrina de pietat.

Sade

27 Té l'ull sobre el vaivé dels de casa,
no menja ociosa el seu pa.

Cof

28 Els seus fills s'aixequen per felicitar-la;
el seu marit, per fer-ne l'elogi:

Reix

29 «Són moltes les dones que han fet proeses,
però tu les sobrepasses totes!»

Sin

30 La gràcia és enganyosa, i la bellesa és vana;
la dona que tem Jahvè, és la que cal lloar.

Tau

31 Doneu-li del fruit de les seves mans,
i que les seves obres proclamin a les portes la seva lloança.






ArribaAbajoEclesiastès (Ecle. 1,1 - 12,13)1252

1 Títol i tema.1 Paraules de l'Eclesiastès, fill de David, rei de Jerusalem. 2 Vanitat de vanitats diu l'Eclesiastès, vanitat de vanitats. Tot és vanitat!1253 3 ¿Què en reporta l'home de tot el seu treball en què malda sota el sol?

Vanitat de totes les coses.4 Se'n va una generació i en ve una altra, però la terra dura sempre. 5 El sol s'aixeca, el sol es pon, corrent cap al seu lloc, d'on torna a alçar-se. 6 Se'n va cap al migjorn i gira cap al nord; voltes i més voltes fa el vent, i encara torna a giravoltar. 7 Tots els rius corren al mar, i el mar no s'omple, i continuen anant sempre al mateix lloc. 8 Totes les coses són pes arles. Ningú no pot dir: «L'ull no es cansa de veure, l'orella no en té mai prou de sentir».

9 Allò que ha estat, això serà, i allò que va fer-se, això es farà; que no hi ha cap cosa nova sota el sol.   —1363→   10 Si hi ha res de què es digui: «Mira, això és nou!», ja va existir abans, en èpoques anteriors. 11 No queda record de les coses que passaren, com tampoc no es recordaran, els qui vinguin, de les que han estat després.

Experiència personal de la vanitat.12 Jo, l'Eclesiastès, he estat rei d'Israel a Jerusalem. 13 I m'he donat de cor a estudiar amb precisió per la saviesa tot allò que es fa sota el cel. És el mal ofici en què Déu té ocupats els homes! 14 He vist totes les obres que es fan sota el sol, i vet aquí: tot és vanitat i afany inútil!

15 Allò que és tort no serveix per a redreçar, i allò que és incomplet no serveix per a comptar. 16 Vaig dir-me interiorment: «Mira que n'he acumulat, de saviesa, més que tots els meus predecessors a Jerusalem. I he experimentat la grandesa de la saviesa i de la ciència». 17 Vaig aplicar-me de cor a estudiar la saviesa i la ciència, la niciesa i la follia; però la meva conclusió va ser que també això era un afany buit. 18 Perquè en la molta saviesa, molt de neguit, i com més ciència, més angoixa.

2 1 Llavors vaig dir-me interiorment: «Vine, que vull que provis l'alegria i que tastis el plaer». Però vet aquí: també això és una futesa! 2 Al riure vaig dir-li: «Ets boig!» I a l'alegria: «Què estàs fent?» 3 Vaig tenir la idea de conservar la salut amb la beguda —va ser una idea feliç—, i de prendre la follia per companyia, fins a fer-me càrrec del que agrada als homes de fer durant la vida en aquest món. 4 Vaig dur a terme grans obres vaig bastir-me palaus, vaig plantar-me vinyes. 5 Em vaig fer horts i jardins i vaig plantar-hi tota mena d'arbres fruiters. 6 Vaig fer-me estanys d'aigua per a la irrigació d'un bosc que em produís arbres. 7 Vaig adquirir criats i criades, i en tenia de nats a casa. Bestiar de vaques i ovelles, en posseïa més que cap dels meus predecessors a Jerusalem. 8 També vaig amuntegar-me plata i or, i un tresor de reis i les províncies. Vaig procurar-me cantors i cantatrius, i també les delícies dels homes: una munió de concubines. 9 Sobrepassava en grandesa i opulència   —1364→   tots els meus predecessors a Jerusalem; però encara conservava la meva saviesa. 10 I de tot el que delejaren els meus ulls, no vaig escatimar-los res. No vaig privar de cap goig el meu cor. Perquè el meu cor fruïa de tot el meu treball, i aquest era per a mi el premi a tota la meva obra. 11 Aleshores vaig contemplar totes les obres que havien fet les meves mans i el treball esmerçat a fer-les. I vet aquí: tot vanitat i un afany buit, perquè sota el sol no hi ha cap profit!

12 I vaig tornar a considerar la saviesa i la follia i la niciesa. De fet, ¿Què fa el successor d'un rei? Allò mateix que ja havia estat fet. 13 I vaig veure que tant avantatja la saviesa a la niciesa com la llum a la foscor.

14 «El savi s'hi veu bé, i el foll camina a les fosques».

Però també vaig adonar-me que una mateixa sort els tocarà a tots dos. 15 I vaig dir-me: «La sort del foll m'espera també a mi. ¿Què en trec llavors de fer-me savi?» I em vaig persuadir que també això era una futesa. 16 Perquè no resta record perdurable, ni per al savi ni per al foll. Així que els dies passen, tot s'oblida, i res! Es mor el savi igual que el foll. 17 I he detestat la vida, perquè m'eren ingrates totes les coses que es fan sota el sol, perquè tot és vanitat i un afany buit!

18 He menyspreat tot el treball meu en què m'havia esforçat sota el sol, que hauré de deixar a l'home que vindrà darrera meu. 19 ¿Qui sap si serà un savi o bé un ignorant, el qui s'ha d'apoderar de tota la meva obra, realitzada i ideada per mi sota el sol? També això és vanitat! 20 Encara tinc un altre motiu per a desenganyar-me de tot el treball que he fet sota el sol: 21 i és que, després que un home ha treballat amb seny i destresa i amb bon èxit, hagi de legar la seva herència a un individu que no hi ha treballat. També és una vanitat i un gran desastre! 22 ¿Què li queda, si no, a un home de tot el seu treball i de l'afany que hi ha posat i amb què ha treballat sota el sol? 23 Tots els seus dies són plens de neguit i la vista se li cansa; ni de nits tan sols no reposa el seu cor. És una altra vanitat!

  —1365→  

24 Res de més agradable per a l'home que menjar i beure i sentir-se feliç del propi treball. Però això, jo m'he adonat que depèn de la disposició de Déu. 25 Si no, ¿qui menja o pateix gana a desgrat d'ell? 26 De fet, ell dóna al qui li és grat, saviesa i enteniment i benestar; al desgraciat, en canvi, li fa recollir i amuntegar en bé d'aquell qui és plaent a Déu. També això és una vanitat i un afany buit!

3 Contradiccions en la vida humana.1 Per a tot hi ha el moment, i un temps per a cada cosa sota el sol.

2 Temps d'infantar i temps de morir. Temps de plantar i temps d'arrencar la planta.

3 Temps de matar i temps de curar. Temps d'enrunar i temps de bastir.

4 Temps de plorar i temps de riure. Temps de lamentar-se i temps de ballar.

5 Temps de llançar pedres i temps d'aplegar-ne. Temps d'abraçar i temps d'allunyar-se de les abraçades.

6 Temps d'exigir i temps de perdre. Temps de guardar i temps de llençar.

7 Temps d'esquinçar i temps de cosir. Temps de callar i temps de parlar. 8 Temps d'estimar i temps d'odiar. Temps de guerra i temps de pau.

9 ¿De què li serveix al qui treballa, allò que fa?

10 He considerat el problema que Déu ha posat als homes. 11 Tot ho fa escaient en el seu temps; però també ha posat la ignorància en el cor de l'home, per tal que ningú no descobreixi l'obra que Déu fa, des del començament fins a la fi.

La fruïció de la vida depèn de Déu.12 He comprès que per a ell no hi ha res de millor que la joia i el benestar durant la seva vida. 13 Ara bé, per a tothom qui mengi i begui i frueixi del seu treball, això és un do de Déu.

14 He comprès que tot allò que Déu fa és permanent: no hi ha res a afegir-hi ni res a treure'n; i Déu obra de manera que li tinguin temor. 15 Allò que és, ja va ser; i allò que ha de ser, ja és. I Déu demana comptes del passat. 16 Però encara he vist més, sota el sol: al lloc del dret hi ha la maldat,   —1366→   i al lloc de la justícia hi ha la dolenteria. 17 Interiorment vaig dir-me: «Tant el just com el dolent, els jutja Déu1254; que hi ha temps per a tota cosa i per a tota obra».

L'home i la bèstia.18 I vaig dir-me encara en el meu cor, referent als homes: «Déu els prova i els demostra que, d'ells mateixos, són com bèsties». 19 Perquè la sort dels homes és la sort de la bèstia i és la mateixa per a tots dos; que així com mor un, així mor l'altre, i un mateix esperit de la vida tenien tots dos. No en queda pas més de l'home que de la bèstia, perquè tot és vanitat! 20 Tots van a parar al mateix indret; tots van ser fets de la pols, i tots tornen a la pols. 21 ¿Qui ho sap que és l'esperit de vida dels homes el que s'enlaira cap amunt, i que és l'esperit de la bèstia el que davalla cap a terra? 22 I he vist que no hi ha res de millor per a l'home que fruir de les seves obres, ja que aquesta és la seva paga. Perquè, ¿qui li farà conèixer allò que hi haurà després d'ell?

4 Injustícies en l'ordre social.1 Després m'he girat a considerar totes les opressions que es cometen sota el sol, i mireu: llàgrimes dels oprimits que no tenen qui els consoli! La força està del costat dels opressors, i per a ells no hi ha consolador! 2 Per això, jo felicito els morts, que ja moriren, més que no pas els vius, que encara viuen. 3 I és millor que aquests dos el qui encara no existeix, que no ha vist les malifetes que es fan sota el sol. 4 M'he convençut que tot el treball i tot l'èxit d'una obra no és més que gelosia d'un home per un altre. També això és vanitat i un afany buit! 5 L'ignorant plega les mans i es devora a si mateix. 6 Però: més val un grapat amb repòs, que una embosta amb treball i amb afany buit!

7 I encara he vist una altra vanitat sota el sol: 8 es dóna el cas d'un que és tot sol, sense successor, sense cap fill ni germà; però treballa sense parar, i els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa. Llavors, ¿per qui és que jo treballo i em privo a mi mateix de benestar? Això també és una vanitat i una mala ocupació.

  —1367→  

Avantatges de la vida en societat.9 Més val ser dos que un de sol, que així els fa bon profit el seu treball. 10 Perquè, en cas de caure un, el seu company l'aixeca; però pobre d'ell, el qui està sol, que cau i no hi ha un segon per a aixecar-lo! 11 Igualment, si són dos a colgar-se, s'escalfen; però un de sol, com s'escalfarà? 12 I si n'escometien un, serien dos a fer-hi front, que un fil trenat no es trenca massa aviat.

Els dos reis.13 Més val un jove pobre i intel·ligent que un rei vell i neci que ja no sap aconsellar-se. 14 Perquè el jove sortirà mal sia de la presó per regnar, per bé que hagi nascut pobre en el seu reialme. 15 He vist tots els vivents, els qui fan via sota el sol, estar amb el jove, el successor que ha vingut darrera d'ell. 16 Eren una munió sense fi, tots els qui el tenien per cap. Però els qui seguiran tampoc no n'estaran contents. Ben cert, també això es una vanitat i un afany buit!

Relacions amb Déu.17 Vigila els teus passos quan vas a la casa de Déu; posa atenció per comprendre, que el sacrifici és millor que l'ofrena dels folls, perquè són ignorants i per això fan el mal. 5 1 No et precipitis en el parlar, i no tinguis pressa a dir una paraula davant Déu, perquè Déu és al cel i tu damunt la terra; per això, que siguin poques les teves paraules.

2 Perquè dels molts afanys vénen els somnis, i de les moltes paraules, la conversa del foll.

3 Quan facis un vot a Déu, no triguis a complir-lo, que els insensats no plauen; el teu vot, compleix-lo. 4 Més et val no fer cap vot, que no pas fer-lo i no complir-lo. 5 No permetis que la boca et torni culpable tot el cos, i no diguis al sacerdot que ho vas fer sense voler. No fos que Déu s'enfadés contra el teu prec i malmetés l'obra que portes entre mans.

6 Cert, enmig de tants somnis i vanitats i de tantes paraules, per la teva banda tu tem Déu.

L'abús de l'autoritat.7 Si veus l'opressió del pobre i l'abolició del dret i de   —1368→   la justícia en l'estat, no te n'admiris, perquè: «Hi ha una autoritat vigilant per damunt d'elles»1255. 8 Però és un avantatge d'un país, en tots respectes, que el rei sigui servit pel territori.

Vanitat de la riquesa.9 El cobejós de diner, no en té mai prou, i qui cobeja l'abundància, no en treu profit. Una altra vanitat!

10 Quan abunden les riqueses, abunden els qui en mengen. I quina és la utilitat del seu propietari? Contemplar-s'ho! 11 Es dolç el son del treballador, tant si menja poc com molt; però el ric, de tant tip no pot dormir.

12 Hi ha un mal dolorós, l'he vist sota el sol: la riquesa conservada pel seu amo en detriment seu. 13 Ve que perd la riquesa en un mal negoci, i el fill que li va néixer es queda amb les mans buides. 14 Perquè va sortir bo i nu de l'entranya materna, així se'n tornarà, com va venir; del que ha guanyat, no li queda res que pugui endur-se. 15 És un altre mal dolorós, que tal com va venir, així se'n torni. ¿Quin profit li fa, d'haver treballat inútilment? 16 Més encara: ha d'empassar-se tots els seus dies en la fosca i la gran agror, en la sofrença i la ràbia.

17 Vet aquí el que jo he trobat bé: que és bo de menjar i beure i de fruir de tot el treball en què hom malda sota el sol al llarg dels dies de la vida que Déu li ha donat, que és la seva part. 18 I tothom a qui Déu ha donat béns i riqueses, i li permet de fruir-ne i prendre'n la seva part i fruir del seu treball, això és un do de Déu1256. 19 Ben cert que no el preocuparan gaire els dies de la seva vida, si Déu li concedeix la joia en el seu cor.

6 El desig insatisfet.1 Existeix un mal que jo he vist sota el sol i que plana damunt l'home. 2 A un, a qui Déu ha donat béns i riqueses i honor, no li queda res més a desitjar. Però Déu no li dóna de poder-ne fruir, perquè en frueix un estrany. Es un desastre i una mala pena! 3 Ni que un honre engendri cent fills i una colla de filles, i per nombrosos que siguin els dies dels seus anys, si no arriba a satisfer-se el seu desig i acaba per   —1369→   no tenir una sepultura, jo dic: «És millor l'avortó que no pas ell». 4 Perquè és en va que ha vingut i a les fosques se n'ha anat, i el seu nom es cobreix de tenebra. 5 A més, no ha vist el sol ni en té coneixença. Aquest és més afortunat que no pas l'altre. 6 Encara que visqués dues vegades mil anys, però sense fruir de benestar. No van tots al mateix lloc? 7 Tothom treballa per a la boca, però la gola no acaba mai d'omplir-se.

8 Quin és l'avantatge del savi sobre l'ignorant? Quin el del pobre que sap fer front a la vida? 9 Es millor la fruïció dels ulls que la gana de l'estómac. També això és vanitat i un afany buit!

Decepció per la incertesa del futur.10 Ja de temps ha estat anomenat allò que ara existeix, i el seu destí ja era conegut. L'home no pot discutir allò que és superior a les seves forces. 11 Perquè, com més paraules, més decepcions. Quin profit se'n treu? 12 De fet, ¿qui sap allò que convé a l'home durant la vida, al llarg dels dies de la seva vida fugissera, que li passen com una ombra? Cert, ¿qui informarà l'home sobre el que hi haurà després d'ell sota el sol?

7 Paradoxes sapiencials1257.


1 Millor que el perfum és l'anomenada,
i el dia de la mort, millor que el del naixement.
2 Més val anar a la casa del dol que anar a la casa de la festa,
perquè és allà la fi de tot home,
i el vivent hi reflexiona.
3 Millor la tristesa que la rialla,
perquè mentre s'entristeix la cara s'ennobleix el cor.
4 El cor dels savis és a la casa del dol,
i el cor dels folls és a la casa de la festa.
5 Més val fer cas del repte del savi
que no pas escoltar la cantarella dels folls.
6 Perquè igual que l'espetec de l'argelaga sota l'olla
és la rialla del foll.
També això és vanitat!
7 Cert, la calúmnia torna insensat el savi
i perverteix la valentia del seu cor.

8 L'acabament d'una cosa és més agradable que el seu començ.

  —1370→  

El pacient és més feliç que l'orgullós.

9 No siguis fàcil a irritar-te, que la ira reposa a la falda del foll. 10 No diguis pas: «Com és que els temps d'abans eren millors que els d'ara?» És de poc seny una pregunta així.

11 És bona la saviesa! Talment una fortuna. I és profitosa als qui veuen el sol.

12 És allò: «A l'ombra de la saviesa, a l'ombra del diner».

I val la pena de saber-ho: la saviesa dóna per viure a qui la té.

13 Repara en l'obra de Déu: ¿qui podrà adreçar el que ell ha tornat? 14 El dia de sort, sigues feliç. El dia de pega, considera. El mateix l'un que l'altre els ha fets Déu, talment que l'home no pot fer-li'n cap retret.

Cal buscar sempre el terme mitjà.15 Ho he vist tot en els dies de la meva vanitat! Hi ha just que es perd per la seva justícia, i hi ha dolent que prospera per la seva dolenteria.

16 No siguis massa just ni et mostris excessivament savi. Per què tornar-te estúpid?

17 No siguis massa dolent i no siguis insensat. Per què morir-te abans de temps?

18 Es bo que t'apliquis a això i que no afluixis la teva mà d'allò. Cert, qui tem Déu evitarà tots dos extrems.

La saviesa i la retribució.19 La saviesa dóna al savi més ajuda que deu governants a una ciutat.

20 És un fet que no hi ha un home just damunt la terra que sigui feliç i no conegui la desgràcia1258.

21 I no paris pas esment a tot allò que es digui, no fos que sentissis com el teu criat et maleeix. 22 Que bé prou sap el teu cor quantes vegades tu mateix has maleït els altres.

23 De tot això he fet l'assaig en la saviesa. He dit: «Vull fer-me savi!» Però la saviesa era lluny de mi. 24 Ja és lluny el que ha passat i ja està ben enterrat. Qui ho descobrirà?

25 Altra vegada he tornat, jo i el meu cor, a saber, investigar i recercar la saviesa i la retribució, i a reconèixer per dolenteria la ignorància, i per niciesa, la manca d'instrucció.

  —1371→  

Decepció per causa de la dona.26 Doncs bé, jo trobo la dona més amarga que la mort. El seu cor és un parany i un filat, i les seves mans són llaços. Qui és plaent a Déu se n'escaparà, però el desgraciat hi quedarà pres.

27 Ja ho veus, això he trobat, deia l'Eclesiastès, esbrinant les coses una per una per fer-ne el càlcul; 28 i el que el meu esperit també cercava, però que no he trobat: he trobat un home entre mil, però una dona, no l'he trobada entre totes!1259 29 Per contra, mira què he trobat: que Déu va fer l'home simple, i que són ells qui s'han buscat les complicacions.

8 El savi accepta l'autoritat del rei.1 ¿Qui hi ha com el savi, i qui sap donar interpretacions? La saviesa de l'home li il·lumina el rostre i li canvia l'aspror de la cara.

2 Observa l'ordre del rei per causa del jurament diví. 3 No cuitis a allunyar-te del seu davant. No persisteixis en res de dolent, perquè ell farà tot el que vulgui. 4 Perquè la paraula del rei és domini. I qui li dirà: «Què fas?»

Decepció per causa del destí.5 Qui guarda el manament no coneixerà la desgràcia; el savi discerneix el temps escaient i la conducta. 6 Perquè per a tota cosa hi ha un temps i una conducta. Com pesa damunt de l'home el seu mal! 7 No hi ha qui conegui el que s'esdevindrà. I com ha de ser, qui li ho indicarà? 8 No hi ha cap home que sigui amo del seu alè, ni que pugui retenir-lo, i no hi ha senyor del dia de la mort. I no hi ha escapatòria de la guerra, i la dolenteria no allibera el malfactor. 9 Tot això he observat, examinant tota obra que s'acompleix sota el sol, en un temps que l'home tiranitza el seu igual, per a dissort seva.

Crítica de la retribució. 10 I llavors he vist els dolents duts a enterrar. I els qui tornen del lloc sant són honorats a la ciutat perquè han obrat així. És una vanitat! 11 Com que no existeix sentència de mala conducta que s'executi de seguida, per això el cor dels homes no es cansa   —1372→   de fer el mal. 12 El pecador comet el mal cent vegades i té una vida llarga. Sí, ja ho sé allò de: «Hi haurà felicitat per als que temen Déu, per als qui el temen a la seva presència», 13 i que «el dolent no obtindrà la felicitat ni allargarà la seva vida com una ombra, perquè no té el temor de Déu». 14 De fet, hi ha una vanitat que es comet sobre la terra; i és que hi ha justos a qui arriba allò que escau a les obres dels dolents, i hi ha dolents a qui arriba allò que escau a les obres dels justos. Jo proclamo que també això és una decepció! 15 Per això, jo celebro l'alegria, que no hi ha res millor per a l'home que menjar i beure i divertir-se; això l'acompanya en el seu treball, durant els dies de la vida que Déu li ha donat sota el sol. 16 D'aquesta manera m'he aplicat a conèixer la saviesa i a observar l'ofici que l'home exerceix sobre la terra. Tant de dies com de nits no s'acluquen els seus ulls. 17 I he contemplat tota l'obra de Déu. Cert, l'home no pot descobrir l'obra que es fa sota el sol, perquè, per més que s'hi esforci, no la troba. I ni que el savi digui que ho sap, no pot descobrir-ho.

9 La mort iguala tothom. 1 Sí, jo he reflexionat sobre totes aquestes coses, i he considerat els justos i els savis i les seves obres. En la mà de Déu hi ha l'amor i l'odi. L'home no sap res del que té davant seu. 2 Perquè a tots passa el mateix, al just i al dolent, al pur i a l'impur, al qui ofereix sacrificis i al qui no n'ofereix; igualment al feliç com al desgraciat, al qui fa juraments com al qui té por de fer-ne. 3 Això és el pitjor, enmig de tot el que es fa sota el sol: que hi hagi una mateixa sort per a tots. Més encara: el cor dels homes és ple de tristesa, i els seus pensaments són necis mentre viuen, i, acabat... amb els morts! 4 El qui forma part dels qui viuen, encara té esperança; que «més val un gos viu que un lleó mort». 5 Almenys els qui són vius saben que s'han de morir; però els morts no saben res, ni tenen tampoc recompensa: la seva memòria ha estat oblidada. 6 Els seus amors, els seus odis, les seves enveges ja s'han acabat, i mai més no tindran part en res   —1373→   del que es faci sota el sol.

Conseqüències pràctiques.7 Vés, menja content el teu pa i beu de gust el teu vi, que Déu ja ha acceptat aquest teu fer. 8 En tot temps que sigui blanc el teu vestit, i que no escassegi el perfum sobre el teu cap. 9 Passa la vida amb la dona que tu estimes1260, tots els dies de la vida de la teva vanitat que Déu t'ha donat sota el sol, tots els dies de la teva vanitat, perquè és la teva part en la vida i en el treball en què tu maldes sota el sol. 10 Tot allò de què tu siguis capaç fes-ho segons les teves forces, perquè no hi ha obra, ni recompensa, ni ciència, ni saviesa al país dels morts on t'encamines.

Incertesa del destí.11 Encara he vist això sota el sol: que no és dels ràpids la cursa, ni dels forts el combat; tampoc no és dels savis el pa, ni dels intel·ligents la riquesa, ni dels saberuts el favor, perquè atzar i mala sort encalcen a tots. 12 L'home, però, no coneix la seva hora: com els peixos agafats per una mala xarxa i com els ocells atrapats en el parany, com ells són presos els homes per un mal moment que cau al seu damunt d'improvís.

El savi pobre.13 He observat també aquest fet referent a la saviesa, sota el sol, i em causa admiració. 14 Hi havia una ciutat petita, de pocs habitants. Vingué contra ella un gran rei, l'assetjà i va alçar contra ella grans parapets. 15 Però es trobava allí un home pobre i savi, i ell podia salvar la ciutat amb la seva saviesa. Però ningú no es recordà d'aquell pobre home. 16 I jo dic: «Més val la saviesa que la força»; però la saviesa del pobre és menystinguda, i les seves paraules no són escoltades.

17 «Les paraules calmoses dels savis es fan sentir més que no pas el crit del rei dels folls». 18 «Més val la saviesa que les armes». Però: «Una sola fallada fa perdre molta sort».

10 Elogis de la saviesa, la virtut i el treball. 1 Una mosca morta malmet un vas d'oli perfumat. Una mica de follia fa més pes que un tresor de saviesa.

  —1374→  

2 El savi té el cor a la dreta; el foll, a l'esquerra.

3 I fent el foll el seu camí, li manca el seny i pren tothom per boig.

4 Si la ira del governant s'alça contra tu, no et facis enrera, perquè la calma evita greus caigudes.

5 Hi ha un mal que he vist sota el sol, un descuit, certament, que prové del sobirà: 6 el foll elevat a altes dignitats, i els rics restant en baixa posició. 7 Veig servents a cavall, i nobles que van a peu, com els servents.


8 Qui cava un sot, hi cau dins;
qui esbotza una paret, el pica una serp.
9 Qui fa caure pedres, hi pren mal;
qui talla llenya, es posa en perill.

10 Si la destral és esmussada perquè no s'ha esmolat, caldrà picar molt fort... Es la saviesa qui assegura l'èxit!

11 Si la serp pica, lliure d'encanteri, no hi haurà pas paga per a l'encisador.


12 Paraules de boca de savi són favor,
però un foll es perd pels propis llavis.
13 El principi dels seus discursos és follia,
i l'acabament, malvada niciesa.
14 I el foll multiplica les seves raons.

Però ningú no sap el que vindrà, i del que hi haurà després d'ell, qui l'informarà?

15 El foll es cansa de la feina, ell que no sap ni anar a ciutat.

16 Ai de tu, país, que tens per rei un qualsevol, i els teus prínceps mengen des de bon matí! 17 Feliç de tu, país, que tens per rei un fill de nobles, i els seus prínceps mengen a l'hora deguda, per prendre forces i no pas per embriagar-se!


18 Per la peresa, el sostre s'ensorra,
i pels braços caiguts degota la casa.

19 «El pa, bé el fan perquè riguem, i el vi alegra la vida, i el diner respon a tot».

20 Ni de pensament no malparlis del rei. Ni dins la teva cambra no malparlis del ric, perquè un ocell s'endurà la veu, una au farà saber allò que has dit.

11 Cal treballar, malgrat la incertesa del futur.1 Llença el teu pa sobre les aigües, perquè a la llarga el retrobaràs. 2 Reparteix   —1375→   entre set i fins entre vuit, que no saps quin desastre vindrà damunt la terra. 3 Quan els núvols van carregats, vessen la pluja sobre la terra; i un arbre, tant si cau cap al nord com cap al sud, al lloc on cau, allà es queda.

4 Qui observa el vent, no sembra, i qui es fixa en els núvols, no cull.

5 Així com no saps quin és el camí del vent, ni el secret del ventre de la prenyada, tampoc no coneixes l'obra de Déu, que ho ha fet tot. 6 Al matí sembra la teva llavor, i a la tarda que no reposi la teva mà, perquè no saps què reeixirà, si aquesta cosa o l'altra, o bé si totes dues seran igualment bones.

Per als joves.7 La llum és dolça, i fa bo de veure el sol.

8 Si l'home viu llargues anyades, que es gaudeixi en totes elles, però que tingui present que els dies de fosca seran molts: tot el que segueixi és vanitat.

9 Alegra't, jove, en la teva joventut, i sigues feliç, els dies de la teva adolescència. Segueix els camins del teu cor i els desigs dels teus ulls; i sàpigues que per tot això Déu et farà venir a judici. 10 Allunya del teu cor el neguit, i aparta del teu cos la sofrença, que joventut i cabells negres són vanitat! 12 1 I recorda't del teu Creador, els dies de la teva joventut, abans que vinguin els dies dolents i s'atansin els anys dels quals diràs: «No hi trobo cap gust!»


2 Abans que s'enfosqueixi el sol
i la claror de la lluna i dels estels,
i tornin els núvols, passada la pluja.
3 Quan tremolin els guardians de la casa
i s'acotin els homes vigorosos,
i pleguin les molineres de tan minvades,
i es faci fosc a les que guaiten per les finestres.
4 I es tanquin les portes del carrer,
en abaixar-se el soroll de la mola,
i s'alcin a la veu de l'ocell,
i callin totes les filles del cant.
5 Quan un s'espanti de les pujades
i tingui por de fer camí.
—1376→
I mentre l'ametller floreix,
i la llagosta es torna gràvida,
i la tàpera dóna fruit,
l'home se'n va al seu estatge etern!
I els ploraners ja ronden pel carrer
6 abans que el fil de plata es trenqui,
i s'esmicoli el gresolet d'or,
que s'esberli la gerra a la font,
i la corriola es trenqui sobre el pou.
7 I la pols se'n torni a la gerra, com ja hi era,
i l'esperit retorni a Déu, que el va donar.

8 Vanitat de vanitats, deia l'Eclesiastès, vanitat de vanitats. Tot és vanitat!

Elogi de l'Eclesiastès.9 L'Eclesiastès, a més de ser savi, va ensenyar encara la ciència al poble; va sospesar, esbrinar i rectificar molts proverbis. 10 L'Eclesiastès s'esforçà per trobar dites agradables i per escriure amb exactitud paraules de veritat.

11 Les dites dels savis són com burxes de bou, i com estaques que fermen els caps de ramat: provenen d'un sol pastor.

12 Pel restant, fill meu, tingues present que fer molts llibres és mai no acabar, i que l'estudi excessiu fa malbé la salut.

Conclusió.13 Conclusió del discurs, després d'haver-ho sentit tot: tem Déu i guarda els seus manaments. Això és tot l'home. 14 Perquè Déu portarà a judici tota acció, tota cosa amagada, sigui bona, sigui dolenta.