Segona secció (Is. 13,1 - 23,18)

Contra les nacions estrangeres¹⁴³⁷

	13 1 Oracle sobre Babilònia, que va percebre Isaïes, fill d'Amós.
	2 Sobre una muntanya nua alceu bandera,
	llanceu un crit en la seva direcció¹⁴³⁸,
	agiteu la mà perquè vinguin
	a les portes dels nobles¹⁴³⁹.
	3 «Sóc jo que he donat ordres, per la meva ira,
	als meus sants guerrers;
	he fet un crit fort als meus paladins,
	als meus arrogants triomfadors».
	4 Escolta: un tumult sobre les muntanyes,
	com d'una gentada immensa.
	Escolta: un renou de reialmes,
	de nacions aliades:
	és Jahvè-Sabaot que passa revista
	a l'exèrcit per a la batalla.
	5 Vénen d'un país llunyà,
	de l'extrem del cel,
	Jahvè i els instruments de la seva còlera,
	per assolar tota la terra.
	6 Lamenteu-vos, perquè és a prop el dia de Jahvè,
—1559→
	ve com una devastació de Saddai!
	7 Per això, totes les mans penjaran lànguides
	... ... ... ... ... ... ... ...
	i tot cor d'home es fondrà,
	8 s'esglaiaran...
	Els agafaran espasmes i dolors,
	es retorceran com la qui va de part,
	es miraran de fit a fit l'un a l'altre,
	les galtes se'ls posaran enceses.
	9 El dia de Jahvè ve, implacable,
	furor, ira ardent,
	per fer de la terra un desert
	i exterminar-ne els pecadors.
	10 Ja que el cel i els seus Orions
	no faran resplendir la seva llum;
	el sol s'enfosquirà, així que surti,
	la lluna no farà brillar la seva llum.
	11 «Castigaré el món per la seva dolenteria
	i els impius per la seva maldat;
	posaré fi a l'orgull dels presumptuosos
	i humiliaré l'arrogància dels tirans.
	12 Tornaré els homes més rars que l'or fi,
	i els mortals, més rars que l'or d'Ofir».
	13 Per això, el cel s'estremirà,
	la terra es mourà del seu lloc
	per la còlera de Jahvè-Sabaot,
	el dia de la seva ira ardent.
	14 Aleshores, com una gasela esfereïda,
	com ovelles que ningú no aplega,
	cadascú girarà cua cap al seu poble,
	fugirà cap a la seva pàtria.
	15 Tots els qui atrapin, els degollaran;
	tots els sorpresos cauran per l'espasa,
	16 i els seus infants seran esclafats
	davant mateix dels seus ulls.
	Les seves cases seran saquejades,
	les seves dones seran violades.
	17 Vet aquí que vaig a suscitar
	contra ells els medes,
	que no tenen cap estima per la plata
	i que no aprecien l'or.
	18 Tots els nois seran destrossats
	i les noies seran esclafades.
—1560→
	No tindran compassió del fruit de les entranyes,
	el seu ull no s'apiadarà dels fills.
	19 Babilònia, la perla dels reialmes,
	el joiell, orgull dels caldeus,
	serà com Sodoma i Gomorra
	que Déu va destruir.
	20 No serà mai més habitada,
	ni poblada en els segles a venir.
	L'àrab no hi plantarà la seva tenda,
	ni servirà de pleta als pastors.
	21 Serà la pleta dels animals del desert,
	els mussols n'ompliran les cases,
	els estruços hi habitaran,
	els sàtirs hi dansaran.
	22 Les hienes viuran en els seus castells;
	els xacals, en els seus palaus luxosos.
	Està a punt d'arribar la seva hora,
	el seu dia no trigarà.

14 1 Sí, Jahvè tindrà compassió de Jacob, tornarà a elegir Israel, i els instal·larà a la seva pàtria. L'estranger se'ls ajuntarà i s'associarà amb la casa de Jacob. 2 Uns pobles els agafaran per portar-los cap al seu lloc d'origen; i la casa d'Israel se'ls apropiarà sobre la terra de Jahvè per esclaus i esclaves. Faran captius aquells qui els havien fet captius i dominaran els seus opressors. 3 El dia que Jahvè t'haurà donat repòs, després de les teves penes, dels teus turments i de la dura servitud a què fores sotmès, 4 entonaràs aquesta sàtira sobre el rei de Babilònia:¹⁴⁴⁰

	Com ha desaparegut l'opressor!
	Com ha acabat la vexació!
	5 Jahvè ha trencat la vara dels impius,
	el bastó dels qui dominen,
	6 que pegava rabiosament als pobles,
	pegava sense parar;
	que perseguia amb ira les nacions,
	perseguia sense pietat.
	7 Tota la terra reposa, tranquil·la,
	esclaten en crits de joia;
	8 els xiprers s'alegren sorollosament de tu,
	els cedres del Líban:
	«D'ençà que jeus, no puja
	ningú més a tallar-nos».
	9 Sota terra, el país dels morts s'avalota per tu,
	et surt a l'encontre;
—1561→
	en honor teu desperta les ombres,
	tots els capitans de la terra;
	fa aixecar dels seus trons
	tots els reis de les nacions.
	10 Tots es posen a parlar per dir-te:
	«També tu ets dèbil com nosaltres,
	semblant en tot al que nosaltres som!»
	11 Han precipitat al país dels morts la teva pompa,
	la música de les teves arpes;
	sota teu, com un jaç s'estenen els cucs,
	i per sobre et cobreixen.
	12 Ah, com has caigut del cel,
	Helel, fill de l'aurora!¹⁴⁴¹
	Com t'han abatut a terra,
	tu que desfeies nacions!
	13 I ets tu que deies dintre teu:
	«Escalaré els cels;
	dalt dels estels poderosos
	erigiré el meu tron.
	Seuré a la muntanya de l'assemblea,
	al capdamunt del Safon.
	14 Pujaré a l'esquena d'un núvol,
	seré l'igual de l'Altíssim».
	15 Oh, al país dels morts has hagut de baixar,
	al capdavall de l'abisme!
	16 Els qui et veuen et consideren,
	et miren amb atenció:
	«¿És aquest l'home que feia tremolar la terra,
	que feia trontollar els regnes,
	17 que posava el món com un desert
	i arrasava les ciutats;
	que no obria mai la presó als seus captius
	per deixar-los anar a casa seva?
	18 Tos els reis de les nacions,
	tots reposen amb honor,
	cadascun a la seva tomba.
	19 Tu ets llençat del teu sepulcre
	com un avortó abominable,
	horror dels morts, traspassats per l'espasa,
	que baixen a les pedres de la fossa.
	Com una carronya trepitjada,
	20 no t'uniràs amb ells al sepulcre,
	perquè has arruïnat la teva pàtria,
	has matat el teu poble.
	No ha de ser mai més anomenada
	la descendència del malfactor:
—1562→
	21 prepareu la matança dels seus fills
	per culpa del seu pare;
	que no s'aixequin més per conquerir la terra
	i omplir la superfície del món!

Contra Babilònia.— 22 M'aixecaré contra ells, oracle de Jahvè-Sabaot, i suprimiré de Babilònia el nom i la resta. Ni descendència ni posteritat, oracle de Jahvè! 23 La transformaré en domini de l'eriçó, en aiguamoll. L'escombraré amb l'escombra destructora, oracle de Jahvè-Sabaot.

Plans de Jahvè contra Assíria.— 24 Jahvè-Sabaot ha jurat això: «Cert! El que he pensat serà un fet, el que he decidit es realitzarà: 25 trencar Assur en el meu país, esclafar-lo sobre les meves muntanyes. El seu jou els lliscarà del coll, el seu feix els lliscarà de l'espatlla». 26 Aquesta és la decisió presa contra tota la terra, la mà estesa contra totes les nacions. 27 Si Jahvè-Sabaot ho ha determinat, qui ho desbaratarà? Si estén la mà, qui l'obligarà a retirar-la?

Contra els filisteus.— 28 L'any de la mort del rei Acaz, hi hagué aquest oracle: 29 No t'alegris, Filistea tota sencera, que s'hagi trencat el bastó que et pegava; perquè de la soca de la serp sortirà un basilisc, i el seu fruit serà un drac volador. 30 Però els humils pasturaran als seus prats i els pobres hi descansaran en seguretat, mentre que faré morir de fam el teu llinatge i mataré el que de tu queda. 31 Lamenta't, porta! Crida, ciutat! Tremola, Filistea tota sencera! Perquè del nord ve una fumera i ningú no deserta en els seus batallons, 32 I ¿què ha de respondre el meu poble als missatgers del pagà quan vindran? «Que Jahvè ha fundat Sió, i que els desvalguts del seu poble s'hi refugien».

Contra Moab

15 1 Oracle sobre Moab. Sí, devastada de nit, Ar-Moab fou destruïda! Sí, devastada de nit, Quir-Moab fou destruïda! 2 La burgesia de Dibon ha pujat a les altures a plorar; —1563→ per Nebó i per Medabà, Moab es lamenta. Tots els caps són rasurats; totes les barbes, afaitades; 3 pels seus carrers es posen el sac, es planyen sobre els terrats. A les seves places, tots es lamenten, es desfan en plors. 4 Hesebon i Elealé llancen crits, se les sent fins a Jahas. Per això, els lloms de Moab se li rompen; té l'ànima tota trista, 5 a Moab, el cor li fa crits els seus fugitius són fins a Segor (Eglat-Selisià). Ah, la costa de Luhit, la pugen plorant. Ah, al camí d'Horonaim, hi ressona el crit del desastre. 6 Ah, les aigües de Nemrim són un lloc desolat, perquè l'herba és seca, s'ha pansit la gespa, el verd no existeix!

7 Per això, el que han pogut recollir del seu i les seves reserves, s'ho emporten enllà del torrent dels Salzes. 8 Perquè el clamor fa la volta al territori de Moab; fins a Eglaim ressonen els seus laments, els seus laments fins a Beer-Elim. 9 Ja que les aigües de Dimon són plenes de sang, perquè imposaré a Dimon un escreix de mals, un lleó per als qui se salvin de Moab i per als supervivents del país.

Els moabites es refugien a Judà

	16 1 Envieu l'anyell del sobirà del país
	des de Selà, pel desert,
	a la muntanya de la filla de Sió.
	2 Té: com ocells que s'escapen,
	una piada feta fugir,
	són les filles de Moab
	als guals de l'Arnon.
	3 Dóna un consell,
	exerceix d'àrbitre,
	estén la teva ombra com la de la nit
	en ple migdia.
	Amaga els qui s'han dispersat,
	no traeixis els fugitius.
	4 Deixa viure a casa teva
	els dispersats de Moab;
	fes-te tu el seu asil
	contra el devastador.

Quan l'opressor haurà desaparegut, quan el devastador s'haurà acabat, quan l'ocupant haurà deixat el país, 5 aleshores el tron serà a fermat —1564→ en l'amor i hi seurà en la fidelitat, a la tenda de David, un governant tan preocupat del dret com zelós de la justícia.

Lamentació sobre Moab

	6 Coneixem l'orgull de Moab,
	el molt orgullós,
	el seu urc, el seu orgull, la seva arrogància;
	les seves pretensions són inconsistents.
	7 Per això, Moab es lamenta de Moab,
	tot ell es lamenta;
	pels pastissos de raïm de Quir-Harèset,
	gemeguen tots abatuts.
	8 Ja que les vinyes d'Hesebon són músties,
	els ceps de Sabamà;
	a amos de nacions feien caure a terra
	els seus raïms vermells.
	Arribaven fins a Jazer,
	es perdien en el desert;
	les seves sarments s'estenien,
	passaven el mar.
	9 Per això, em desfaig en plors com ho fa Jazer
	pels ceps de Sabamà;
	et ruixo amb les meves llàgrimes,
	Hesebon i Elealé,
	perquè sobre els teus fruits i la teva verema
	ha caigut el crit de guerra.
	10 L'alegria i l'exultació
	han desaparegut dels vergers;
	a les vinyes, cap més cant
	ni crit de joia!
	El trepitjador no trepitja vi als cups,
	el crit del veremador ha cessat.
	11 Per això, les meves entranyes ressonen
	per Moab com una cítara
	i, dins de mi, per Quir-Heres...

12 I ni que es presenti, que es fatigui sobre els llocs alts, i vingui a pregar en el seu santuari, Moab no podrà res.

13 Aquesta és la paraula que Jahvè pronuncià, fa temps, sobre Moab. 14 Però ara Jahvè ha parlat: Dintre tres anys, com els anys de mercenari, la noblesa de Moab, amb tota la seva nombrosa població, serà poca cosa, i el que en quedarà serà una minoria feble, insignificant.

17 Contra Damasc.— 1 Oracle sobre Damasc. Damasc deixarà de ser una ciutat i es convertirà en un munt de ruïnes, 2 abandonades —1565→ per sempre; les seves ciutats serviran per als ramats, que hi jauran sense que ningú els inquieti. 3 Efraïm perdrà el seu baluard, i Damasc, la seva reialesa; la resta d'Aram serà tractada com la glòria dels israelites, oracle de Jahvè-Sabaot.

4 Aquell dia, la glòria de Jacob declinarà; de gras es tornarà magre. 5 Com quan el segador agafa d'un braçat les tiges i la seva mà talla les espigues; com quan un espigola a la vall de Rafaïm: 6 no hi queden sinó espigolalles; o com en eixonar olives: dues o tres baies a la punta del cimal, quatre o cinc a les branques de l'arbre, oracle de Jahvè, Déu d'Israel.

La fi de la idolatria.— 7 Aquell dia, l'home girarà la mirada cap al seu Creador, i els seus ulls veuran el Sant d'Israel. 8 No mirarà més cap als altars, obra de les seves mans, i no veurà més el que han fet els seus dits, ni el s troncs sagrats o les esteles del sol.

Israel, castigat per la seva apostasia.— 9 Aquell dia, les teves ciutats fortes seran abandonades, com ho foren les dels amorreus i dels heveus davant els israelites. Serà una desolació. 10 Perquè has oblidat el teu Déu victoriós i no t'has recordat de la Roca de la teva força. Per això, ja pots plantar plantes d'Adonis i colgar murgons d'un estranger; 11 el dia que plantes, fer-ho créixer i, al matí que colgues, treure flor: la collita haurà desaparegut el dia de la malaltia i del dolor incurable!

La destrucció dels assiris

	12 Oh, remor de pobles nombrosos,
	remor com la remor del mar,
	bramul de nacions que bramulen
	com bramulen les grans aigües!
	13 però els amenaça, i fugen lluny,
	perseguits, com boll de les muntanyes, pel vent,
	com un remolí de pols, per l'huracà.
	14 A l'hora de vespre, era un espant;
	abans del matí, ja no es veuen!
—1566→
	Aquesta és la part dels qui ens saquejaven,
	la sort dels nostres espoliadors.

Oracle contra Assíria

	18 1 Oh, país on brunzen unes ales
	de l'altra banda dels rius de Cus,
	2 tu que envies missatgers per mar¹⁴⁴²,
	en barques de papirus sobre les aigües!
	Aneu, missatgers ràpids,
	cap a la gent alta i brunyida¹⁴⁴³,
	el poble temut pertot arreu,
	nació forta i victoriosa
	d'un país solcat de rius.
	3 Tots els qui habiteu el món
	i els qui pobleu la terra,
	quan alcin bandera sobre les muntanyes, vegeu;
	quan toquin el corn, escolteu!
	4 Perquè així m'ha parlat Jahvè:
	«Des d'on sóc, ho contemplaré, impassible,
	com la calor de Sah¹⁴⁴⁴ sobre la llum,
	com un núvol de rosada el dia de la sega».
	5 Ja que, abans de la verema, a la fi de la floració,
	quan la flor es torna raïm que madura,
	tallarà els circells amb la podadora,
	traurà, esqueixarà els pàmpols.
	6 Tots plegats seran abandonats
	als voltors de les muntanyes
	i a les bèsties de la terra;
	els voltors hi passaran festiu a sobre,
	i totes les bèsties de la terra, l'hivern.

7 Aquell temps, seran portades ofrenes a Jahvè-Sabaot de la part del poble alt i brunyit, del poble temut pertot arreu, la nació forta i victoriosa d'un país solcat de rius, cap al lloc on resideix el nom de Jahvè-Sabaot, la muntanya de Sió.

19 Oracle contra l'Egipte.— 1 Mira: Jahvè, muntat sobre un núvol lleuger, ve a l'Egipte. Els ídols de l'Egipte tremolen davant d'ell i els egipcis senten defallir el seu cor. 2 Atiaré els egipcis l'un contra l'altre, i combatran germà contra germà, amic contra amic, ciutat contra ciutat, regne contra regne. 3 L'Egipte podrà el cap, i faré que es begui el —1567→ seny: consultaran ídols i encantadors, nigromants i endevins. 4 Lliuraré els egipcis a les mans d'un senyor dur, i un rei despòtic els dominarà, oracle del Senyor, Jahvè-Sabaot. 5 L'aigua desapareixerà del mar, i el riu s'eixugarà i quedarà sec; 6 els canals pudiran, els Nils d'Egipte baixaran i s'estroncaran. Les canyes i els joncs s'eixarreiran, 7 les herbes de les vores del totes les plantes del Nil s'assecaran, desapareixeran, no seran més. 8 Els pescadors gemegaran, tots els qui tiren l'ham al Nil estaran desolats; els qui estenen la xarxa sobre l'aigua quedaran consternats. 9 Els qui treballen el lli estaran moixos, cardadores i teixidors es tornaran grocs. 10 Tots els qui teixeixen cauran en l'abatiment; tots els obrers, en la tristor. 11 Folls de debò són els prínceps de Tanis¹⁴⁴⁵; els més savis consellers del Faraó són un consell estúpid. ¿Com goseu dir al Faraó: «Sóc fill de savis, fill de reis de l'orient»? 12 On són els teus savis? Que t'anunciïn, dones, i que et facin conèixer allò que Jahvè-Sabaot ha decidit sobre l'Egipte! 13 Són boigs, els prínceps de Tanis, els prínceps de Memfis s'enganyen; els caps de les seves províncies fan divagar l'Egipte. 14 És Jahvè que ha vessat enmig d'ell un esperit de vertigen, i fan divagar l'Egipte en totes les seves empreses, com divaga un embriac que vomita. 15 I a l'Egipte, ja no li pot sortir bé res del que fan el cap i la cua, la palma i el jonc.

Judà, terror de l'Egipte. 16 Aquell dia, l'Egipte serà com les dones: tremolarà ple de terror veient com s'aixeca la mà que Jahvè-Sabaot agitarà contra ell. 17 El territori de Judà es tornarà el terror de l'Egipte. Sempre que algú l'hi farà pensar, li vindran tremolins, a causa del designi format contra ell per Jahvè-Sabaot.

Conversió de l'Egipte.— 18 Aquell dia, al país d'Egipte hi haurà cinc ciutats que parlaran la llengua de Canaan i juraran per Jahvè-Sabaot «Ciutat del sol» es dirà l'una.

19 Aquell dia, al mig del país d'Egipte hi haurà un altar de Jahvè, i prop de la seva frontera, una estela de Jahvè. 20 Seran, al país —1568→ d'Egipte, senyals i testimonis de Jahvè-Sabaot. Quan clamaran a Jahvè davant l'opressor, els enviarà un salvador que els defensarà i els alliberarà. 21 Jahvè es farà conèixer als egipcis; i ells, aquell dia, reconeixent Jahvè, li donaran culte amb sacrificis i ofrenes. Faran prometences a Jahvè i les compliran. 22 Aleshores, si Jahvè ha donat algun cop dur als egipcis, els curarà. I ells es convertiran a Jahvè, que es deixarà tocar el cor i els curarà.

El camí entre Assur i Egipte.— 23 Aquell dia, hi haurà una ruta que anirà de l'Egipte cap a Assur. Els assiris vindran a l'Egipte i els egipcis a Assur. L'Egipte servirà amb Assur.

24 Aquell dia, Israel serà el tercer amb l'Egipte i Assur, una benedicció al mig de la terra, 25 que Jahvè-Sabaot beneirà dient: «Beneïts siguin el meu poble d'Egipte; Assur, l'obra de les meves mans, i Israel, el meu heretatge».

20 Predicció de la conquesta d'Egipte.— 1 L'any que el Tartan¹⁴⁴⁶ vingué a Asdod¹⁴⁴⁷, enviat per Sargon, rei d'Assur, que assaltà Asdod i la prengué, 2 aquell temps, Jahvè parlà pel ministeri d'Isaïes, fill d'Amós: «Vés, deslliga't el sac que portes a la cintura i treu-te les sandàlies que tens als peus». Ho va fer així, i anava nu i descalç. 3 Aleshores Jahvè va dir: «Tal com el meu servent Isaïes ha anat nu i descalç, durant tres anys, per servir de senyal i de presagi tocant a l'Egipte i a Cus, 4 així també el rei d'Assur emmenarà els captius de l'Egipte i els deportats de Cus, joves i vells, nus i descalços i amb les natges descobertes» (la nuesa de l'Egipte). 5 Estaran consternats i moixos per culpa de Cus, amb qui comptaven, i de l'Egipte, del qual es gloriaven. 6 I els habitants d'aquest litoral diran, aquell dia: «Vet aquí el que li ha passat a aquell en qui confiàvem i en qui anàvem a refugiar-nos en busca d'ajut per salvar-nos davant el rei d'Assur! I com podrem escapar, nosaltres?»

Caiguda de Babilònia

	21 1 Oracle «desert del mar».
	Com uns terbolins
—1569→
	arremolinant-se al Nègueb,
	ve del desert,
	la terra paorosa.
	2 Una visió sinistra
	m'ha estat revelada:
	El rapinyador rapinya,
	el devastador devasta.
	Puja, Elam;
	assetja, Mèdia!
	Ara jo posaré fi
	a tot orgull!»
	3 Per això, els meus lloms
	senten esgarrifances;
	m'han agafat uns dolors
	com els del part;
	estic trasbalsat de sentir-hi,
	estic esbalaït de veure-hi.
	4 La meva ment desvaria,
	l'esglai m'atordeix;
	el capvespre que esperava amb tanta ànsia,
	me l'ha convertit en un terror.
	5 Hom para la taula,
	estén les catifes (menja, beu):
	«Aixequeu-vos, capitans,
	greixeu l'escut!»
	6 Perquè, així m'ha parlat el Senyor:
	«Vés, aposta el guaita,
	que anunciï allò que veu!
	7 Si veu cavalleria,
	cavallers de dos en dos,
	homes muntats sobre ases,
	homes muntats sobre camells,
	que faci atenció,
	una gran atenció».
	8 El guaita cridà: «Vegeu,
	a la talaia, Senyor,
	m'estic tot el dia;
	al meu lloc munto la guàrdia
	totes les nits».
	9¹⁴⁴⁸ I té: ve la cavalleria,
	cavallers de dos en dos.
	Prenen la paraula i diuen:
	«Ha caigut, ha caigut, Babilònia!,
	i totes les imatges dels seus déus,
	les ha trencades a terra!»
	10 Tu, trillat meu,
	ventat a la meva era,
	allò que he sentit
	de Jahvè-Sabaot,
	el Déu d'Israel,
	jo us ho anuncio.

Resposta als edomites

	11 Oracle «Duma».
	Em criden des de Seïr:
	«Vigilant, quina hora és de la nit?»
	12 El vigilant ha dit:
	«El matí ha vingut,
	ja ha passat la nit.
	Si voleu, pregunteu,
	torneu a venir!»

—1570→

Oracle sobre les tribus àrabs

	13 Oracle «a l'estepa».
	A la brossa, a l'estepa passeu la nit,
	caravanes dels dedanites.
	14 Porteu aigua a l'encontre del qui té set,
	habitants del país de Temà;
	amb el pa que necessita, presenteu-vos al fugitiu.
	15 Perquè han fugit davant les espases,
	davant l'espasa afilada,
	davant l'arc tibant,
	davant l'aferrissament del combat.

16 Perquè el Senyor m'ha dit: «Encara un any com els anys de mercenari, i s'haurà fet net de tota la glòria de Quedar. 17 I del nombre dels arquers, entre els paladins dels fills de Quedar, no en quedarà gairebé res, ja que Jahvè, Déu d'Israel, ha parlat».

El pecat de Jerusalem

	22 1 Oracle «vall de visió».
	¿Què et passa, que hagis pujat
	tota sencera als terrats,
	2 o plena de tumult, ciutat renouera,
	vila joiosa?
	Les teves víctimes no ho són de l'espasa,
	ni són tampoc uns morts a la guerra.
	3 Tots els teus oficials han fugit a l'una,
	s'han escapat ben lluny;
	tots els teus guerrers han estat fets presoners alhora,
	fets presoners sense tirar una fletxa.
	4 Per això, dic: Aparteu de mi la mirada,
	deixeu-me plorar amargament,
	no insistiu a consolar-me
	de l'estrall de la falla del meu poble.
	5 Perquè un dia de pànic, derrota i esclafament
	té el Senyor, Jahvè-Sabaot!
	A la vall de la visió hi ha hagut soroll,
	soroll i clamor contra la muntanya.
	6 Elam ha agafat el buirac,
	Quir ha desenfundat l'escut.

7 Les teves valls més bones són plenes de carros, els cavallers es despleguen contra la porta; 8 farà descórrer la cortina de Judà. I podràs contemplar, aquell dia, l'arsenal de la casa del —1571→ Bosc. 9 Vau veure les bretxes de la casa de David com s'havien fets grans, i vau recollir l'aigua de la piscina inferior. 10 Comptàreu les cases de Jerusalem, i en tiràreu a terra, per consolidar la muralla. 11 Féreu un dipòsit entre les dues muralles per recollir l'aigua de la piscina vella. Però no heu mirat el qui ho ha fet, ni heu vist el qui temes ha que ho havia format.

	12 El Senyor, Jahvè-Sabaot,
	exhortava, aquell dia,
	a plorar i a lamentar-se,
	a rapar-se i a cenyir-se de sac.
	13¹⁴⁴⁹ I té: xerinola i alegria,
	matar bous i degollar ovelles,
	menjar carn i beure vi:
	«Mengem i beguem,
	que demà morirem!»
	14 Jahvè-Sabaot m'ho ha revelat a l'orella:
	«No se us perdonarà aquesta culpa que no sigueu morts,
	diu el Senyor, Jahvè-Sabaot».

Contra Sobnà

	16 Així parla el Senyor, Jahvè-Sabaot:
	Vés a trobar aquest primer funcionari
	(contra Sobnà, majordom del palau)
	16 que es talla un sepulcre a l'altura,
	que es buida una cambra a la roca:
	«Què tens aquí i qui hi tens, tu,
	per a tallar-t'hi un sepulcre?
	17 Vet aquí que Jahvè et llençarà amb fúria,
	a tu, l'home, i et farà rodar a rodolons,
	18 et cabdellarà igual que un cabdell,
	com una bala sobre un vast terreny!
	És allà que tu moriràs
	i allà que serà el teu sepulcre gloriós,
	tu, la ignomínia del palau del teu senyor!»

19 Et deposaré del teu càrrec i et privaré de la teva posició. 20 I aquell dia, cridaré el meu servent Eliaquim, fill d'Helquies, 21 i el revestiré de la teva túnica, el cenyiré amb el teu faixí, li remetré els teus poders, i ell serà un pare per als habitants de Jerusalem i la casa de Judà. 22¹⁴⁵⁰ Posaré la clau de la casa de David sobre la seva espatlla; si obre, ningú —1572→ no tancarà; si tanca, ningú no obrirà. 23 L'enfonsaré com un clau en un punt sòlid, i es tornarà un tron de glòria per a la casa del seu pare. 24 Però s'hi penjarà tot el pes de la casa paterna —parents propers i llunyans—, tota la petita vaixella des de les copes fins a les gerres. 25 Aquell dia, oracle de Jahvè-Sabaot, cedirà el clau enfonsat en un punt sòlid. S'arrencarà i caurà. I la càrrega que portava serà suprimida, ja que Jahvè ha parlat.

Sobre Tir i Sidó

	23 1 Oracle sobre Tir.
	Lamenteu-vos, naus de Tarsís,
	perquè la vostra fortalesa està destruïda!
	Es venint del país de Quetim
	que han rebut la notícia.
	2 Estan tristos, els habitants de la costa,
	el mercader de Sidó que travessa el mar,
	els viatjants del qual 3 són sobre les grans aigües.
	El gra del Nil era la seva collita;
	la seva riquesa, el comerç de les nacions.
	4 Dóna-te'n vergonya, Sidó,
	perquè el mar ha dit:
	«No he tingut dolors de part ni he infantat,
	no he criat joves, ni he pujat donzelles.
	5 (Quan arriba la notícia sobre Tir, els egipcis ja tremolen així que ho senten.)
	6 Passeu a Tarsís, lamenteu-vos,
	habitants de la costa!
	7 ¿Es aquesta la vostra ciutat joiosa,
	la d'origen antic,
	que els seus passos portaven al lluny
	per establir-s'hi?
	8 ¿Qui ha decretat això contra Tir,
	la distribuïdora de corones,
	els traficants de la qual eren prínceps,
	els seus negociants eren els honrats del país?
	9 És Jahvè-Sabaot qui ho ha decretat
	per profanar l'orgull,
	per degradar tot dignatari,
	tots els honrats del país.
	10 Ploreu, naus de Tarsís,
	el port ja no existeix!
	11 Ha estès la mà sobre el mar,
	ha commogut els reialmes;
—1573→
	Jahvè ha ordenat la destrucció
	de les fortaleses de Canaan.
	12 No tornaràs a exultar més,
	deshonrada filla de Sidó;
	aixeca't, passa a Quetim,
	tampoc allà no tindràs repòs.

13 (Vet aquí els caldeus, aquest és el poble, no fou Assur; el fundà per als habitants del desert; han erigit les seves torres, han arrasat els seus castells, n'han fet una ruïna.)

	14 Lamenteu-vos, naus de Tarsís,
	perquè la vostra fortalesa està destruïda!

Eclipsi de Tir.— 15 Aquell dia, passarà que Tir quedarà oblidada durant setanta anys com els dies d'un sol rei. Al cap de setanta anys, serà per a Tir com en la cançó de la prostituta:

	16 Pren la cítara,
	recorre la ciutat,
	prostituta oblidada.
	Toca tan bé com sàpigues,
	canta, canta força,
	perquè pensin en tu!

17 Al cap de setanta anys, Jahvè visitarà Tir, que tornarà a rebre el preu de la seva prostitució. Es prostituirà a tots els reialmes del món, sobre la faç de la terra. 18 Però el seu salari i el seu guany seran consagrats a Jahvè; no seran tresorejats ni acumulats, sinó que el seu guany serà per als qui habiten davant Jahvè perquè tinguin menjar en abundància i un vestit que faci goig.

Tercera secció (Is. 24,1 - 27,13)

Apocalipsi

El judici¹⁴⁵¹

	24 1 Vet aquí que Jahvè
	devasta la terra i l'assola,
	desfigura la seva superfície i en dispersa els habitants.
	2 Tant serà el laic, com el sacerdot;
	l'esclau, com el senyor;
—1574→
	la minyona, com la mestressa;
	el comprador, com el venedor;
	el manllevador, com el prestador;
	el creditor, com el deutor.
	3 Serà devastada, devastada la terra;
	serà pillada, pillada,
	com ho ha decretat Jahvè.
	4 La terra està de dol, llangueix;
	el món es candeix, llangueix;
	el cel amb la terra llangueix.
	5 La terra ha estat degradada
	sota els peus dels seus habitants,
	perquè han transgredit les lleis,
	han violat el precepte,
	han romput l'aliança eterna.
	6 Per això, la maledicció devora la terra,
	i els qui hi habiten en toquen les conseqüències.
	Per això, cremen els habitants de la terra,
	i dels homes, en queden molt pocs.
	7 El vi està de dol, el cep llangueix,
	tots els cors alegres gemeguen.
	8 La xerinola dels tamborins ha cessat,
	la gatzara dels platxeriosos s'ha interromput,
	la xerinola de les cítares ha cessat.
	9 Ja no beuen vi tot cantant,
	el licor és amarg per als qui en bevien.
	10 La ciutat caòtica està sense muralles,
	l'entrada de cada casa és tancada.
	11 Pels carrers s'exclamen que no hi ha vi,
	tota alegria ha desaparegut,
	la joia ha deixat el país.
	12 La desolació s'ha quedat a la ciutat,
	la porta ha estat feta estelles.
	13 (Perquè les coses aniran així sobre la terra,
	enmig del pobles, com quan eixonen olives,
	com quan bagoten, la verema feta.)
	14 Guaita, eleven la veu, cridant d'alegria,
	del costat del mar aclamen la majestat de Jahvè:
	15 «Per això, a les regions de la llum glorifiqueu Jahvè;
	a les illes del mar, el nom
—1575→
	de Jahvè, Déu d'Israel».

16 De l'extrem de la terra hem sentit himnes: «Honor al just!» Però jo dic: Pobre de mi, pobre de mi, al de mi! Els rapinyadors rapinyen, els rapinyadors s'aferrissen a rapinyar. 17 Feredat, fossa, fi lat per a tu, habitant de la terra! 18 I passarà que qui fuig de la feredat cau a la fossa, i qui puja de la fossa s'agafa al filat. Ja que les comportes d'allà dalt s'han obert, i els fonaments de la terra trontollen. 19 La terra salta en fragments, la terra cruix i s'esquerda, la terra se somou, vacil·la; 20 la terra tituba com un embriac i es gronxa com una hamaca; les seves culpes li pesen tant, que cau sense que es pugui tornar a aixecar. 21 I succeirà, aquell dia, que Jahvè castigarà l'exèrcit de dalt, allà dalt, i els reis de la terra, sobre la terra. 22 Seran menats captius cap a la fossa, reclosos a la presó, i passats molts de dies, castigats. 23 La lluna es ruboritzarà, el sol empal·lidirà, ja que Jahvè-Sabaot regnarà sobre la muntanya de Sió i a Jerusalem, i la seva glòria resplendirà davant els seus ancians.

Pregària d'acció de gràcies

	25 1 Jahvè, vós sou el meu Déu,
	us glorifico i celebro el vostre nom;
	perquè heu executat designis meravellosos,
	formats de molt de temps, fidels, exactes;
	2 perquè heu fet de la fortalesa un munt de pedres;
	de la ciutat fortificada, una ruïna.
	La ciutadella dels insolents ja no és cap ciutat,
	no serà mai més reconstruïda.
	3 Per això, us glorifica un poble bàrbar,
	la ciutat dels pagans;
	els tirans us tenen por.
	Vós heu estat un refugi per a l'humil,
	un refugi per al pobre en l'infortuni,
	un aixopluc contra la pluja,
	una ombra contra la calor.

(Perquè el buf dels tirans és com la pluja d'hivern, 5 com la calor sobre una terra seca. Sufoqueu l'avalot dels insolents, com es calma la calor a l'ombra d'un núvol; humilieu els cants triomfals dels tirans.)

—1576→

Festí messiànic

	6 Jahvè-Sabaot prepararà
	per a tots els pobles, sobre aquesta muntanya,
	un festí de carns amb greix, un festí de vins rancis,
	de carns amb greix i sucoses, de vins rancis filtrats.
	7 Farà desaparèixer sobre aquesta muntanya
	el vel de dol que tapa tots els pobles
	i el sudari que embolcalla totes les nacions;
	8¹⁴⁵² farà desaparèixer per sempre la Mort!
	El Senyor Jahvè eixugarà
	les llàgrimes de cada cara;
	traurà l'oprobi del seu poble
	de damunt de tota la terra,
	perquè Jahvè ha parlat.

La protecció de Sió

	9 Aquell dia diran:
	«Vet aquí el nostre Déu,
	aquell de qui esperàvem
	que ens salvés
	(aquest és Jahvè, en qui esperàvem).
	Celebrem-ho, alegrem-nos
	que ens hagi salvat».
	10 Ja que la mà de Jahvè
	reposarà sobre aquesta muntanya;
	però Moab serà capolat on es trobi,
	com es capola la palla
	a la bassa d'un femer.
	11 I, si allà dins estén les mans,
	com les estén el nedador per nedar,
	li impedirà l'intent de surar
	junt amb els esforços de les seves mans.
	12 Les teves muralles fortes i elevades,
	les ha acotades, les ha abaixades,
	les ha fetes tocar a terra, fins a la pols.

Cant de victòria

	26 1 Aquell dia, cantaran
	aquest càntic a la terra de Judà:
	«Tenim una ciutat-fortalesa,
	les muralles i baluard
	fan que s'estigui segur.
	2 Obriu les portes!
	que entri la nació justa,
	la que guarda la fidelitat!
	3 L'home de caràcter ferm,
	el conserveu en pau,
	perquè confia en vós.
	4 Confieu sempre en Jahvè,
	perquè Jahvè és la roca eterna.
—1577→
	5 Ell ha fet ajupir
	els qui habitaven a l'altura;
	ha fet abaixar fins a terra
	la ciutat construïda dalt d'un puig;
	l'ha feta tocar a la pols,
	6 la trepitgen els peus del pobre,
	els passos de l'humil».
	7 La ruta del just és dreta,
	vós aplaneu el camí del just.
	8 Sí, en el camí dels vostres judicis
	us esperem, Jahvè;
	el vostre nom i la vostra memòria
	són l'aspiració de l'ànima.
	9 La meva ànima us desitja de nit,
	em deleixo íntimament per vós.
	Perquè així que els vostres
	judicis apareguin sobre la terra,
	els habitants del món aprendran la justícia.
	10 Si es concedeix gràcia a l'impiu,
	no aprèn la justícia;
	a la terra del bé fa el mal,
	no veu la majestat de Jahvè.
	11 Jahvè, la vostra mà està alçada,
	però ells no la veuen:
	que la vegin i quedin confosos!
	El vostre zel per aquest poble,
	el foc preparat per als vostres enemics,
	que els devori, 12 Jahvè!
	Doneu-nos la pau, a nosaltres,
	que també tot allò que hem fet,
	sou vós que ens ho heu fet!
	13 Jahvè, Déu nostre,
	d'altres senyors fora de vós
	s'han fet els nostres amos;
	només en vós hi ha la nostra salvació,
	nosaltres celebrem el vostre nom.
	14 Els morts no tornaran a la vida,
	les ombres no ressuscitaran;
	per això, els heu castigats i exterminats,
	n'heu fet perdre tot record.
	15 Heu fet créixer la nació, us heu fet gloriós,
	heu eixamplat els límits del país.
	16 Jahvè, en la tribulació han recorregut a vós,
	el càstig en fou el mitjà més eficaç.
	17 Com una dona embarassada, a punt d'infantar,
	que es cargola, crida en els seus dolors,
—1578→
	així hem estat davant vostre, Jahvè:
	18 havíem concebut, ens cargolàrem
	(igual com si paríssim vent);
	no hem pas fet la felicitat del país,
	ni han nascut habitants del món!
	19 Els vostres morts tornaran a la vida,
	(els seus cadàvers ressuscitaran);
	es despertaran, cridaran de joia,
	els qui habiten en tombes a la pols;
	ja que la vostra rosada és la dels camps,
	i el país de les Ombres s'assecarà.

Invitació al poble.— 20 Vés, poble meu, entra a la teva cambra i tanca la porta darrera teu. Amaga't només un instant, el temps que passi la còlera. 21 Perquè vet aquí que Jahve sortirà del seu lloc per castigar pels seus crims els habitants de la terra. La terra deixarà veure la sang que havia begut i no cobrirà més els cossos dels qui havien estat matats.

27 1 Aquell dia, Jahvè castigarà amb la seva espasa dura, gran i forta, Leviatan, la serp fugissera, Leviatan, la serp tortuosa, i matarà el drac que hi ha al mar.

La vinya de Jahvè

	2 Aquell dia:
	La vinya deliciosa, canteu-la!
	3 Jo, Jahvè, sóc el qui la guardo,
	a cada instant la rego
	de por que no li caiguin les fulles;
	nit i dia la guardo,
	4 no tinc cap recer.
	Oh, si hi hagués espines,
	cards en una terra de sal,
	que m'hi llançaria sobre,
	els cremaria tots,
	5 si no s'acollien a la meva protecció
	i no feien les paus amb mi;
	la pau, l'han de fer amb mi!

Dies a venir, Jacob posarà arrels, Israel traurà flors i rebrots i omplirà de fruits la superfície del món.

Lliçó del tracte envers Israel

	7 ¿Li ha pegat com ha pegat als qui li pegaven,
—1579→
	o l'ha matat com ha matat el qui el matava?
	8 Empenyent-lo, expulsant-lo, l'ha combatut,
	traient-lo fora amb el seu buf, el dia de vent de llevant.
	9 Així és com fou expiada la falta de Jacob,
	i aquest és tot el fruit d'haver-li tret el pecat:
	tractar totes les pedres d'altar
	com les pedres calcàries que un redueix a pols!
	Els troncs sagrats i les esteles del sol no han de quedar drets!

10 Perquè la ciutat forta és una solitud, una mansió desamparada, abandonada com el desert; allà pastura el vedell, allà s'ajeu i esbrosta les rames. 11 Quan les branques les trenquen, les dones vénen a calar-hi foc; perquè no és cap poble intel·ligent, el qui l'ha fet no en té compassió i el qui l'ha format no se n'apiada.

El retorn dels exiliats. 12 Aquell dia, Jahvè farà la batuda des del curs del Riu fins al torrent d'Egipte, i vosaltres sereu collits un a un, fills d'Israel. 13 Aquell dia, tocaran el gran corn, i vindran els qui estaven perduts al país d'Assur i els dispersats al país d'Egipte, i adoraran Jahvè sobre la muntanya santa, a Jerusalem.