Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoQuarta secció (Is. 28,1 - 39,8)

I. Oracles del temps d'Ezequies

Anunci de la ruïna de Samaria


28 1 Ai de la corona superba dels embriacs d'Efraïm,
flor pansida del seu ornament magnífic
que domina la vall grassa dels tombats pel vi!
2 El Senyor té a punt un fort, un poderós
com un desfet de pedregada, un torb devastador,
com un desfet d'aigües grosses, inundants,
que tira a terra amb violència.
3 Sota els peus seran trepitjades
—1580→
la corona superba dels embriacs d'Efraïm
4 i la flor pansida del seu ornament magnífic
que domina la vall grassa.
Serà com una figa-flor, d'abans de la collita,
que aquell qui la veu l'abasta:
encara no la té a la mà, que se l'empassa.

Jahvè, glòria del poble. 5 Aquell dia, Jahvè-Sabaot es convertirà en una corona ornamental i una diadema magnífica per a la resta del seu poble, 6 en un esperit de justícia per al qui seu al tribunal, i en valentia per als qui rebaten els assaltants cap a la porta.

Contra els embriacs de Jerusalem


Aquests i tot fan tentines de tant de vi,
tituben de tanta de beguda;
els sacerdots i els profetes
fan tentines de tanta de beguda,
caminen sense esma de tant de vi,
tituben de tanta de beguda,
fan tentines tenint visions,
els roda el cap donant sentències.
8 Sí, totes les taules són plenes de vòmits repugnants,
no hi queda ni un pam de net!
9 ¿A qui vol ensenyar la ciència,
a qui vol explicar audicions?
¿A criatures que acaben de deslletar,
a infantons que deixen la mamella?
10 Ja que: «Sav la sav, sav la sav,
cav la cav, cav la cav,
zeher xam, zeher xam».
111453 Sí, amb uns llavis escarnidors
i en una altra llengua,
parlarà a aquest poble
12 el qui els havia dit:
«Això és el repòs!
deixeu reposar el cansat!
Això és la calma!» Però no han volgut escoltar.
13 Serà, doncs, per a ells
la paraula de Jahvè:
«Sav la sav, sav la sav,
cav la cav, cav la cav,
zeher xam, zeher xam»,
a fi que caminen
i que caiguin d'esquena,
—1581→
que es trenquin, s'agafin al filat
i quedin presos.

El pacte amb la mort


14 Per això, escolteu la paraula de Jahvè,
els qui us ho prenen fent broma,
que dominen sobre aquest poble
que es troba a Jerusalem!
15 Sí, vosaltres dieu: «Hem clos
un pacte amb la Mort,
hem fet un conveni
amb el món de sota terra;
la gran riuada, quan passi,
no ens entrarà a casa,
perquè ens hem fet de la mentida un refugi,
i de la falsedat, un aixopluc».
161454 Per això, així parla
el Senyor Jahvè:
«Mireu, posaré a Sió una pedra,
pedra de granit, angular,
preciosa, fonamental:
Qui té fe no trontolla.
17 Prendré el dret com a llença
i la justícia com a nivell.
La pedra escombrarà el refugi de la mentida
i l'aigua s'emportarà el vostre aixopluc;
18 el vostre pacte amb la Mort serà anul·lat,
el conveni amb el món de sota terra no tindrà valor.
Quan la gran riuada passarà,
li servireu perquè us trepitgi.
19 Cada vegada que passi,
se us endurà.
Passarà un matí darrera l'altre,
el dia i la nit;
serà un pur esglai
de comprendre audicions.
20 El llit serà massa curt per a estirar-s'hi;
la manta, massa estreta per a acotxar-se.
21 Sí, com al mont Farasim, Jahvè s'aixecarà;
com a la vall de Gabaon, es posarà en fúria,
per acomplir la seva obra, estranya obra!
per fer la seva tasca, bàrbara tasca!
22 Ara, doncs, deixeu-vos estar de bromes,
de por que s'estrenyin els vostres lligams,
ja que he sentit una sentència d'extermini
que ve del Senyor, Jahvè-Sabaot (contra tota la terra).

  —1582→  

La paràbola del cultivador


23 Escolteu i sentiu la meva veu,
feu atenció i sentiu la meva paraula!
24 ¿Llaura cada dia el llaurador,
mantorna i rascla la seva terra?
25 ¿No és veritat que, un cop aplanada,
hi escampa l'anet i sembra el comí,
després posa el blat i l'ordi
i l'espelta de les vores?
26 L'ha instruït d'una manera adequada,
és el seu Déu que l'ensenya.
27 Ja que no s'ha d'aixafar l'anet amb el trill,
no es fa girar la roda del carro sobre el comí,
sinó que l'anet és batut amb la vara,
i el comí, amb les batolles.
28 Trinxen el forment? No,
no és indefinidament que l'aixafen;
després de fer-hi passar la roda del carro,
el venten sense trinxar-lo.
29 Això ve també de Jahvè-Sabaot,
que es mostra d'un consell admirable
i fa que l'èxit sigui gran.

Sobre Ariel


29 1 Ai, Ariel, Ariel1455,
ciutat on acampà David!
Que l'any s'afegeixi a l'any,
que les festes acompleixin el seu cicle;
2 aleshores envestiré Ariel,
i hi haurà planys i gemecs.
Seràs per a mi com un Ariel,
31456 acamparé contra tu com David,
t'envoltaré d'estacades,
aixecaré contra tu atrinxeraments.
4 Baix, des de la terra parlaràs;
fondo, de la pols vindrà la teva paraula.
La teva veu muntarà de terra com la d'un esperit;
de la pols, la teva paraula, con: un xiu-xiu.
5 Com la polseguera fina serà
la multitud dels teus enemics,
i com el boll que vola,
la multitud dels tirans.
I de sobre, d'improvís,
6 seràs visitada per Jahvè-Sabaot
amb tro, terrabastall, gran soroll,
—1583→
huracà, tempesta i flama d'un foc que devora.

7 Serà com un somni, visió de nit, la multitud de tots els pagans en guerra contra Ariel, i tots els atrinxeraments, els treballs de setge i els qui l'envesteixen. 8 I passarà com quan el qui té fam somia que menja: es desperta amb l'estómac buit; i com quan el qui té set somia que beu: es desperta cansat, amb la gorja seca. Així serà la multitud de tots els pagans en guerra contra la muntanya de Sió.

Actitud del poble davant l'amenaça


9 Quedeu-vos estupefactes, veient visions,
abaixeu la mirada, enlluernats!
Estigueu ebris, però no de vi;
titubeu, però no de tanta beguda!
101457 Perquè Jahvè ha vessat sobre vosaltres
un esperit d'ensopiment;
ha tancat els vostres ulls (els profetes),
ha cobert amb un vel els vostres caps (els vidents).

11 La visió de tot això ha estat per a vosaltres com les paraules d'un llibre segellat, que donen a un que sap de lletra, dient-li: «Llegeix això!»; però diu: «No puc, perquè el llibre està segellat». 12 O bé, donen el llibre a un que no sap de lletra, dient-li: «Llegeix això!»; però diu: «No sé de lletra».

Degeneració del culte


131458 El Senyor ha dit:
«Ja que aquest poble
se m'acosta de paraula
i m'honra de llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi,
i la religió que amb mi observen és nul·la,
són preceptes humans, lliçons apreses,
141459 per això, continuaré
prodigant-li els meus prodigis extraordinaris.
La saviesa dels seus savis s'hi perdrà,
la intel·ligència dels seus intel·ligents s'eclipsarà.

Contra els polítics intrigants


15 Ai dels qui s'amaguen de Jahvè
—1584→
per dissimular els seus projectes,
que maquinen les seves intrigues a l'ombra
i diuen: «Qui ens veu? Qui ens coneix?»

Transformació de la natura als temps messiànics. 16 Quina perversitat! ¿Tindran el terrissaire per argila, si l'obra diu del qui l'ha feta: «No m'ha fet», i la terrissa diu del seu terrissaire: «No hi entén»? 17 D'aquí a poc, molt poc de temps, ¿no es convertirà el Líban en un jardí, i el jardí serà tingut por un bosc? 18 Aleshores els sords, aquell dia, sentiran les paraules d'un llibre, i els ulls dels cecs, sortits del foscant i de les tenebres, hi veuran. 19 Els desvalguts tindran en Jahvè més i més alegria, els pobres de la terra faran festa en el Sant d'Israel. 20 Perquè el tirà s'haurà fos, el descregut ja no hi serà i tots els malèfics hauran estat suprimits: 21 els qui amb la seva paraula acusen un home, paren llaços al jutge a la porta i abusivament fan perdre la seva causa al qui té raó. 22 Per això, així parla Jahvè, Déu de la casa de Jacob, el qui va rescatar Abraham: «D'ara endavant, Jacob no es posarà pàl·lid ni s'avergonyirà; 23 sinó que quan veuran l'obra de les meves mans enmig d'ells, santificaran el meu nom, santificaran el Sant de Jacob i temeran el Déu d'Israel. 24 Els esperits esgarriats aprendran la saviesa i els murmuradors es deixaran instruir.

Contra l'ambaixada a l'Egipte


30 1 Ai dels fills que es rebel·len,
oracle de Jahvè.
fabricant ídols de fusta,
i no amb la meva autorització,
emmotllant imatges de fosa,
i no per inspiració meva,
de manera que acumulen
pecat sobre pecat!
2 Van pel camí de l'Egipte
sense consultar la meva boca,
per refugiar-se sota la protecció del Faraó
i arrecerar-se a l'ombra de l'Egipte.
3 Però la protecció del Faraó serà la vostra vergonya,
i el recer a l'ombra
—1585→
de l'Egipte, el vostre oprobi,
4 ni que els seus oficials siguin a Tanis
i els seus emissaris arribin a Anusis1460.

5 A tothom fa quedar malament el poble inútil, poble que no procura ni ajut ni socors, sinó vergonya i oprobi.

La impotència de l'Egipte


6 Oracle sobre les bèsties de càrrega.
Al país hi ha angoixa i aclaparament;
entre ells hi ha el lleó i la lleona,
l'escurçó i el drac que vola.
Sobre l'esquena dels ases porten les seves riqueses,
i sobre el gep dels camells, els seus tresors
(cap al poble inútil, 7 l'Egipte);
la vanitat i la presumpció hi ajuden.
Per això, li dono el nom de «Ràhab1461-el-rediviu».
8 Ara vés, escriu-ho (sobre una taula amb ells)
i registra-ho en un document,
perquè el dia de demà serveixi
de testimoniatge etern.
9 Ja que són un poble rebel,
uns falsos fills
que no volen escoltar la llei de Jahvè.
10 Els quals diuen als vidents:
«No tingueu visions»,
i als profetes: «No ens profetitzeu la veritat.
Parleu-nos de coses falagueres,
tingueu visions il·lusòries!
11 Aparteu-vos del camí,
desvieu-vos de la ruta,
acabeu davant de nosaltres
amb el vostre Sant d'Israel!»
12 Per això, així parla el Sant d'Israel:
«Ja que no voleu saber res
d'aquesta paraula,
i us fieu del que és tortuós i fals
per buscar-hi el vostre puntal,
13 aquesta falta serà per a vosaltres
com un esvoranc que cau, fa panxa,
en una muralla molt alta,
que d'improvís i d'un sol cop
ve que s'esbaldrega,
14 com es trenca una gerra de terrissa,
feta miques sense pietat,
de manera que, entre els bocins,
—1586→
no es troba cap test per a prendre foc
de la llar o treure aigua de la cisterna».

La veritable política


15 Perquè, així havia parlat el Senyor,
Jahvè, el Sant d'Israel:
«No fent res i estan quiets,
obtindreu la victòria;
en una confiança tranquil·la
trobareu la vostra força.
Però no ho heu volgut
16 i heu dit: «No!
Fugirem a cavall!»
—Bé, ja fugireu!
I: «Sobre uns carros ràpids!»
—Bé, també aniran ràpids els qui us perseguiran!
17 (Cada miler a l'amenaça d'un de sol)
a l'amenaça de cinc, fugireu
fins que en quedin tan pocs
com el pal al cim d'una muntanya,
com la bandera sobre un puig.

Sió serà alliberada.— 18 Per això, Jahvè frisa per compadir-vos, està a punt d'apiadar-se de vosaltres; ja que Jahvè és un Déu just. Feliços tots els qui esperen en ell. 19 Perquè, poble de Sió que habites a Jerusalem, no ploraràs més. Es compadirà de tu; així que et senti, et respondrà. 20 El Senyor us donarà el pa de l'angoixa i l'aigua de la restricció. El teu Mestre ja no s'amagarà més, i els teus ulls veuran el teu Mestre. 21 Les teves orelles sentiran que diuen darrera teu unes paraules: «Aquest és el camí, seguiu-lo», tant si aneu a la dreta com a l'esquerra. 22 Faràs impures les xapes de plata dels teus ídols i el revestiment d'or de les teves estàtues. Els llençaràs com una cosa immunda. «Fora d'aquí!», els diràs. 23 Ell et donarà la pluja per a la teva llavor, que hauràs sembrat a terra, i el pa que procurarà la terra serà suculent i substanciós. El teu bestiar pasturarà, aquell dia, en vastes pastures. 24 Els bous i els ases que treballen la terra menjaran farratge salat, ventat amb pala i forca. 25 Sobre tota muntanya alta i sobre tot puig elevat, hi haurà recs que portaran aigua, el dia de la gran matança, quan cauran les torres. 26 Aleshores la llum de la lluna serà com la   —1587→   llum del sol, i la llum del sol serà set vegades més forta (com la llum de set dies), el dia que Jahvè embenarà la ferida del seu poble i curarà les macadures dels seus cops.

Destrucció d'Assur


27 Vet aquí que el nom de Jahvè ve de lluny,
ardent és la seva ira, s'alça feixuga la nuvolada.
Té els llavis tots plens de furor,
la seva llengua és com un foc que devora.
28 El seu alè és com un torrent inundant,
que arriba fins al coll.
Ve a garbellar els pobles amb el garbell nefast,
a posar el mos de la seva brida a les maixelles dels pagans.
29 Per a vosaltres hi haurà els cants,
com a la nit que celebreu la festa;
l'alegria dels cors serà
com la del qui camina al so de la flauta
tot venint a la muntanya de Jahvè,
prop de la Roca d'Israel.
30 Jahvè farà sentir la seva veu majestuosa,
mostrarà el seu braç que es deixa caure
amb furor d'ira i flama de foc devorador,
amb tempestat, xàfec i pedres de calamarsa.
31 Ja que, a la veu de Jahvè, Assur desmaiarà,
serà fustigat amb el bastó.
32 Cada passada de vara del càstig
que Jahvè li infligirà,
es farà entre timbals i cítares.
33 Que el Tófet1462 ja està aparellat des d'ahir
(ell també per a Móloc),
està preparat fondo i ample,
hi abunden la palla i la llenya.
L'alè de Jahvè, com un torrent de sofre, hi calarà foc.

Ineficàcia de l'ajut humà


31 1 Ai dels qui baixen a l'Egipte
a buscar-hi ajut,
i que posen la seva esperança en cavalls,
que posen la seva confiança en el nombre de carros
—1588→
i en una cavalleria important,
però no miren cap al Sant d'Israel
i no consulten Jahvè!
2 Tanmateix és savi, ell també,
i no ha retirat les seves paraules;
s'aixecarà contra la casa dels malfactors
i contra l'ajuda de la gent malèfica.
3 Com que l'egipci és un home i no pas un déu,
que els seus cavalls són carn i no pas esperit,
quan Jahvè estendrà la mà ensopegarà el qui ajuda,
i caurà l'ajudat
i tots plegats desapareixeran.

Jahvè salvarà Jerusalem


4 Perquè, així m'ha parlat Jahvè:
«Com un lleó o un lleó jove
rondina sobre la seva presa,
i com es reuneix contra ell
tota la colla dels pastors
sense que es deixi intimidar
pels seus crits,
ni acovardir-se pel seu avalot,
així Jahvè-Sabaot baixarà a lluitar
sobre el mont Sió i sobre el seu puig.
5 Com ocells que volen...
Així Jahvè-Sabaot protegirà Jerusalem,
la protegirà, la salvarà,
la planyerà, la deslliurarà.

6 Torneu a aquell de qui s'han separat tan profundament els israelites. 7 Ja que, aquell dia, cadascú llençarà els seus ídols de plata i els seus ídols d'or, que us heu fabricat amb les vostres mans pecadores.


8 Assur caurà per l'espasa d'un que no és home,
el devorarà l'espasa d'un que no és mortal.
Haurà de fugir davant l'espasa,
i als seus joves guerrers els tocarà de servir.
9 En el seu terror, abandonarà la seva roca,
i els seus prínceps, esporuguits, desertaran la bandera.
Oracle de Jahvè, que té un foc a Sió
i una fornal a Jerusalem.

Govern just de l'esdevenidor


32 1 I Vet aquí que el rei
regnarà segons la justícia,
—1589→
i els funcionaris exerciran les seves funcions.
2 Cadascun serà com un recer contra el vent,
com un aixopluc contra la pluja,
com un rec d'aigua en un camp de secà,
com l'ombra d'un penyal sobre una terra eixarreïda.
3 Aleshores no estaran tancats els ulls dels qui hi veuen,
les orelles dels qui hi senten estaran atentes;
4 la ment dels eixelebrats s'aplicarà a considerar,
parlarà correntment la llengua dels qui quequegen
5 al beneit, ja no li diran noble,
ni tractaran el trapella com un personatge important.
6 Perquè el beneit diu beneiteries
i la seva ment té pensades malèfiques
amb vista a fer el pagà
i a dir sobre Jahvè paraules extravagants,
per deixar l'afamat amb el ventre buit
i negar de beure al qui té set.
7 El que és el trapella, les seves trapelleries són dolentes,
ell maquina intrigues
per perdre els humils amb raons falses,
en treure el pobre del tribunal;
8 mentre que el noble no té sinó designis nobles
i obra amb tota noblesa.

Contra les dones frívoles


9 Dones massa tranquil·les (aixequeu-vos),
sentiu la meva veu;
filles massa confiades,
escolteu la meva paraula.
10 D'aquí a poc més d'un any
tremolareu, massa confiades,
perquè s'haurà acabat de veremar,
no vindrà més la collita.
11 Estremiu-vos, massa tranquil·les,
tremoleu, massa confiades,
despulleu-vos i quedeu nues,
cenyiu-vos els lloms,
12 doneu-vos copa als pits!
Pels camps riallers,
pel cep fruitós,
13 per la terra del meu pobre,
on creixen espines i cards,
sí, per totes les cases joioses,
—1590→
la ciutat alegre.
14 Ja que el torricó està desert;
la ciutat bulliciosa, abandonada.
Ófel i Bàhan1463 es convertiran
en cavernes per sempre,
joia dels ases salvatges,
pastura dels ramats.

Renovació.— 15 Fins que vessi sobre nosaltres l'esperit vingut de dalt. Aleshores el desert es convertirà en un jardí, i el jardí serà tingut per un bosc. 16 El dret residirà al desert, i la justícia habitarà al jardí. 17 El resultat de la justícia serà la pau; el fruit del dret, la tranquil·litat i la seguretat per sempre. 18 El meu poble habitarà en recintes de pau, en residències segures, en llocs de repòs tranquils. 19 El bosc serà abatut i la ciutat serà abaixada. 20 Feliços, sembrareu a la vora de tot arreu on hi haurà aigua i deixareu lliure el peu del bou i de l'ase.

La destrucció de l'enemic


33 1 Ah, devastador que no ets devastat,
rapinyador que encara no han rapinyat!
Quan en tindràs prou de devastar, seràs devastat;
quan deixaràs de rapinyar et rapinyaran a tu.
2 Jahvè, perdoneu-nos, esperem en vós!
Sigueu el seu braç, cada matí;
sí, la nostra salvació al temps de tràngol.
3 En sentir l'aldarull, els pobles fugen;
davant la vostra intervenció es dispersen les nacions,
4 i en fan un botí com en fan les llagostes,
s'hi tiren al damunt com s'hi tiren les saltarel·les.
5 Jahvè resideix en un lloc elevat, és inaccessible;
ha omplert Sió de dret i de justícia.
6 La teva durada serà segura;
les riqueses que salven són la saviesa i la ciència,
el temor de Jahvè és el seu tresor.

Intervenció de Jahvè i conseqüències


7 Mira, els d'Ariel s'exclamen pels carrers,
els missatgers de pau ploren amargament.
8 Les rutes són desertes,
—1591→
ja no hi ha més vianants.
Ha violat el tractat, ha menyspreat els testimonis,
no té consideració per ningú.
9 La terra està de dol, llangueix;
el Líban, tot moix, s'asseca,
Saron sembla una estepa,
el Basan i el Carmel estan pelats.
10 «Ara m'aixeco, diu Jahvè,
ara em dreço tan alt com sóc.
11 Heu concebut fenc i infanteu palla,
el vostre alè és un foc que us devora.
12 Els pobles seran reduïts a calç,
espines tallades, cremades al foc.
13 Escolteu, els de lluny, això que he fet;
sapigueu, els de prop, quina és la meva força.
14 A Sió, els pecadors estan esfereïts,
els impius han agafat basarda:
«¿Qui de nosaltres podrà estar-se al foc que devora1464,
qui de nosaltres podrà estar-se a les flames eternes?»
15 El qui es comporta amb justícia i parla lleialment,
que no accepta els guanys abusius,
que aparta la mà dels regals corromputs,
que es tapa les orelles per no escoltar propostes sanguinàries
i acluca els ulls per no veure el mal.
16 Qui obra així residirà ben amunt,
una fortalesa bastida a la roca serà el seu refugi,
tindrà el pa de franc i l'aigua assegurada.
17 Els teus ulls contemplaran el rei en la seva bellesa,
veuran un país immens.
18 La teva ment pensarà en el temps del terror:
¿On és el qui comptava, on és el qui pesava,
on és el prefecte amb els col·lectors de taxes?
19 No veuràs més el poble brutal,
el poble de llenguatge inintel·ligible,
que balbuceja una llengua sense sentit.
20 Contempla Sió, ciutat de les nostres festes.
Els teus ulls veuran Jerusalem,
—1592→
estatge tranquil, tenda que no desparen;
les seves estaques no són arrencades,
cap de les seves cordes no és rompuda.
21 És allà que tenim un Jahvè majestuós,
confluència de rius, d'amples Nils;
no hi passa cap flota de rems,
ni el solca cap nau soberga.
22 Perquè Jahvè és el nostre jutge,
Jahvè és el nostre legislador,
Jahvè és el nostre rei, que ens ha de salvar.
23 (Les teves cordes s'han afluixat,
no aguanten el suport de la seva asta,
no despleguen la bandera.)
Aleshores es partiran un botí enorme,
els coixos es lliuraran al pillatge.
24 Cap resident no dirà més: «Estic malalt»;
el poble que hi habita serà absolt de pecat.

III. Escatologia

El judici sobre Edom


34 1 Acosteu-vos, nacions, per escoltar;
pobles, estigueu atents.
Que ho senti la terra i el que l'emplena,
el món i tot allò que produeix.
2 Perquè Jahvè s'ha enutjat contra tots els pagans,
s'ha irritat contra tot el seu exèrcit.
Els ha votats a la destrucció,
els ha lliurats al carnatge.
3 Les seves víctimes quedaran exposades,
els seus cadàvers faran pudor,
les muntanyes regalaran de sang,
41465 tots els puigs es dissoldran.
Els cecs s'enrotllaran com un llibre
i tot el seu exèrcit es pansirà
com es panseixen els pàmpols,
com les fulles pansides de la figuera.
5 Perquè la seva espasa apareix al cel;
vet aquí que s'abat sobre Edom,
—1593→
sobre el poble que ell ha votat al càstig.
6 L'espasa de Jahvè és plena de sang,
impregnada de greix,
de la sang d'anyells i de bocs,
del greix dels ronyons de moltons.
Ja que Jahvè té un sacrifici a Bosrà,
una gran hecatombe al país d'Edom.
7 Els pobles cauen com búfals,
com bous joves, un poble de campions.
La seva terra s'embriaga de sang,
la seva pols s'impregna de greix.
8 Perquè és el dia de la venjança de Jahvè,
l'any de la revenja del defensor de Sió.
9 Els seus torrents es convertiran en pega,
la seva pols serà de sofre;
el seu país es tornarà de pega,
cremarà 10 de nit i de dia.
No s'apagarà eternament,
el seu fum s'alçarà sense interrupció;
quedarà desert per sempre més,
ja que no hi passarà ningú.
11 El pelicà i l'eriçó se'n faran els amos,
el mussol i el corb l'habitaran;
Jahvè estendrà sobre ell la llença del caos
i la plomada del buit.
12 Els sàtirs en faran la seva estada,
els seus nobles hauran desaparegut
no s'hi proclamaran més reis,
tots els seus prínceps s'hauran fos.
13 Als seus castells creixeran esbarzers;
espines i cards, a les seves fortaleses.
Serà un parc per als xacals,
una cort per als estruços.
14 Les genetes hi toparan amb les hienes
i un sàtir es tossarà amb l'altre;
només Lilit1466 estarà allí quieta,
hi trobarà un lloc de repòs.
15 La serp hi niarà, pondrà,
covarà i farà sortir de l'ou;
només els voltors es reuniran allí,
s'hi cridaran l'un a l'altre.
16 Consulteu el llibre de Jahvè:
no en manca ni un de sol!
Ja que és la boca de Jahvè que ha donat l'ordre,
—1594→
i és el seu esperit que els reuneix.
17 Ell mateix els ho ha fet a sorts,
la seva mà els l'ha repartit amb el cordill.
En seran els amos eternament
i hi habitaran sense interrupció.
35 1 S'alegraran el desert i la terra àrida;
l'estepa, celebrant-ho, florirà.
Com el safrà, 2 traurà flor,
ho celebrarà i cridarà de joia.
Li serà donada la glòria del Líban,
l'esplendor del Carmel i de Saron;
ells veuran la glòria de Jahvè,
l'esplendor del nostre Déu.
3 Enfortiu les mans que es deixen anar,
afermeu els genolls que es dobleguen.
4 Digueu als cors atribolats:
«Coratge, no tingueu por!
Aquí teniu el vostre Déu,
ve acomplint la venjança;
la paga de Déu arriba,
és ell mateix que us ve a salvar».
51467 Llavors es desclouran els ulls dels cecs,
les orelles dels sords s'obriran,
6 el coix saltarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de joia.
Perquè brollarà l'aigua en el desert,
correran torrents a l'estepa.
7 La terra eixarreïda es convertirà en un estany,
i el país de la set, en sortidors d'aigua.
Al pare de xacals i de hienes
tindran el jaç els vostres ramats;
la cort dels estruços es convertirà
en forres de canyes i de papirus.
8 Hi haurà allí una ruta pura,
que en diran la via sacra;
cap impur no hi passarà,
els insensats no hi divagaran.
9 Allí no hi haurà cap lleó,
el més feroç dels animals no hi pujarà;
per sobre d'ella aniran els redimits,
10 els rescatats de Jahvè tornaran.
Vindran a Sió fent crits de joia,
una alegria eterna coronarà els seus caps;
—1595→
aconseguiran goig i alegria,
les penes i els gemecs hauran fugit.

Apèndix

36 La invasió de Senaquerib.— 1 L'any catorzè del rei Ezequies, Senaquerib, rei d'Assur, pujà contra totes les ciutats fortes de Judà i se n'apoderà. 2 De Laquís, el rei d'Assur envià cap al rei Ezequies, a Jerusalem, el coper major amb un important cos de tropes. El coper major prengué posició prop del canal de la piscina superior, pel camí del camp del Bataner. 3 El majordom de palau, Eliaquim, fill d'Helquies, el secretari Sobnà i l'herald Joahè, fill d'Asaf, sortiren per trobar-se amb ell. 4 El coper major els va dir: «Digueu a Ezequies: Així parla el gran rei, el rei d'Assur: «¿Què és aquesta confiança que alimentes? 5 ¿T'has pensat que una paraula dels llavis equival, per a la guerra, al consell i la valentia? Ara, ¿en què confies, perquè t'hagis rebel·lat contra mi? 6 Et fies del sosteniment d'aquella canya trencada —l'Egipte— que penetra i forada la mà del qui s'hi apuntala. Així és el Faraó, rei d'Egipte, per a tots els qui se'n fien. 7 Em direu, potser: «És en Jahvè, el nostre Déu, que tenim confiança»; però ¿no és ell a qui Ezequies ha suprimit els llocs alts i els altars, dient a Judà i a Jerusalem: «És davant d'aquest altar que us prosternareu?» 8 Bé, doncs, fes ara una aposta amb el meu senyor, el rei d'Assur: jo et donaré dos mil cavalls, si tu pots trobar homes per a muntar-hi. 9 ¿Com faries recular un de sol dels més petits servidors del meu senyor? Però tu t'has fiat de l'Egipte per tenir carros i cavallers! 10 I ara, ¿és sense la voluntat de Jahvè que he pujat contra aquest país per devastar-lo? Es Jahvè que m'ha dit: «Puja contra aquest país i devasta'l!»

11 Eliaquim (Sobnà i Joahè) digué al coper major: «Fes el favor de parlar als teus servidors en arameu, perquè nosaltres l'entenem; però no ens parlis en jueu, podent-ho sentir el poble que hi ha sobre les muralles». 12 Aleshores   —1596→   el coper major digué: «¿És al teu senyor o tu que el meu senyor m'ha enviat a dir aquestes coses? ¿No es més aviat a aquells homes que estan asseguts sobre les muralles, condemnats a menjar els seus excrements i a beure els seus orins amb vosaltres?»

13 Aleshores el coper major es posà dret i va cridar fort, en llengua jueva: «Escolteu les paraules del gran rei, el rei d'Assur! 14 Així parla el rei: «Que Ezequies no us enganyi! No us podrà salvar! 15 Que Ezequies no mantingui la vostra confiança en Jahvè, dient: «De segur Jahvè ens deslliurarà; aquesta ciutat no caurà a les mans del rei d'Assur». 16 No escolteu Ezequies, perquè així parla el rei d'Assur: «Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cadascun de vosaltres menjarà el fruit de la seva vinya i de la seva figuera i beurà l'aigua de la seva cisterna, 17 fins que jo vingui i us emmeni cap a un país com el vostre, un país de blat i de most, un país de pa i de vinyes. 18 Que Ezequies no us enganyi dient: «Jahvè ens deslliurarà». Els déus de les nacions, ¿han deslliurat de debò cada un el seu país de les mans dels reis d'Assur? 19 ¿On són els déus d'Hemat i d'Arpad. ¿On són els déus de Sefarvaim? ¿On són els déus del país de Samaria? ¿Han deslliurat Samaria de les meves mans? 20 Entre tots els déus d'aquests països, ¿quins han deslliurat el seu país de la meva mà, perquè Jahvè pugui també deslliurar Jerusalem?»

21 Van callar i no li van tornar resposta, perquè tal era l'ordre del rei: «No respongueu», havia dit. 22 El majordom de palau, Eliaquim, fill d'Helquies, el secretari Sobnà i l'herald Joahè, fill d'Asaf, vingueren a Ezequies, amb els vestits esquinçats, i li reportaren les paraules del coper major.

37 Recurs a Isaïes.— 1 Quan el rei Ezequies ho sentí, s'esquinçà els vestits, es cobrí d'un sac i entrà al temple de Jahvè. 2 I envià el majordom de palau, Eliaquim, el secretari Sobnà i els ancians entre els sacerdots, coberts de sacs, prop del profeta Isaïes, fill d'Amós, 3 Li digueren: «Així parla Ezequies: Avui és un dia d'angoixa, de càstig i de repudiació. Els fills han arribat   —1597→   a terme, i manca la força per a donar a llum. 4 Vejam si Jahvè, el teu Déu, sent les paraules del coper major, que el rei d'Assur, el seu senyor, ha enviat a insultar el Déu vivent, i Jahvè, el teu Déu, castiga les paraules que ha sentit. Adreça-li una súplica a favor de la resta que subsisteix encara.

5 Quan els servidors del rei Ezequies hagueren vingut a Isaïes, 6 aquest els digué: «Direu al vostre senyor: Així parla Jahvè: No tinguis por de les paraules que has sentit, de les blasfèmies que els mossos del rei d'Assur han llançat contra mi. 7 Vet aquí que el suggestionaré: sentirà uns rumors que el faran tornar al seu país, on el faré caure per l'espasa».

8 El coper major se'n tornà i va trobar el rei d'Assur a Lebnà que atacava. El coper major, en efecte, havia sentit dir que se n'havia anat de Laquís, 9 perquè havia rebut aquesta notícia referent a Tarhaca, rei de Cus: «Ha sortit per fer-te la guerra». I així que ho va sentir, (cont. al v 37)

Segona narració dels mateixos fets.— Envià missatgers a Ezequies per dir-li 10 «Així parlareu a Ezequies, rei de Judà: Que el teu Déu en qui confies no t'enganyi, dient: «Jerusalem no caurà a les mans del rei d'Assur». 11 Prou hauràs sentit dir allò que els reis d'Assur han fet a tots els països, votant-los a l'extermini; i tu, et salvaries? 12 De què els valgueren els déus de les nacions que els meus pares han exterminat a Gozan, Haran, Rèsef, i els edenites que eren a Tel Basar? 13 ¿On són el rei d'Hemat, el rei d'Arpad (un rei per ciutat), de Sefarvaim, d'Hanà, d'Avà?»

14 Ezequies agafà la carta de mà dels missatgers i la llegí. Després pujà al temple de Jahvè i la desplegà davant d'ell. 15 Aleshores Ezequies féu aquesta pregària en presència de Jahvè: 16 «Jahvè-Sabaot, Déu d'Israel, que seieu sobre els querubins, sou vós que sou l'únic Déu de tots els regnes de la terra, sou vós que heu fet el cel i la terra. 17 Decanteu l'orella, Jahvè, i sentiu-hi. Obriu els ulls, Jahvè, i vegeu-hi. Sentiu les paraules de Senaquerib, que ha enviat a dir insults al Déu vivent. 18 És veritat, Jahvè, que els reis d'Assur han votat a l'extermini   —1598→   totes les nacions i els seus països; 19 que han tirat al foc els seus déus, perquè no eren déus, sinó l'obra de mans d'homes, fusta i pedra, i que els han fet malbé. 20 Però ara, Jahvè, Déu nostre, salveu-nos de la seva mà, i que tots els regnes de la terra sàpiguen que vós sou l'únic Déu, Jahvè».

21 Aleshores Isaïes, fill d'Amós, envià a dir a Ezequies: «Així parla Jahvè, Déu d'Israel. Ja que m'has adreçat una pregària a causa de Senaquerib, rei d'Assur, (cont. al v 33)

Humiliació del rei assiri.— 22 Aquesta és l'amenaça que Jahvè ha proferit contra ell:


Et menysprea, es riu de tu
la verge, filla de Sió;
mou el cap darrera teu,
la filla de Jerusalem.
23 ¿Qui has insultat i blasfemat?
¿Contra qui has pujat de to,
i has mirat altivament?
Contra el Sant d'Israel!
24 Per mà dels teus servidors has insultat
el Senyor, i has dit:
«Amb el carro jo he pujat
a la muntanya excelsa,
a l'extrem del Líban.
He tallat el seu alt arbrat de cedres,
els seus xiprers més bells.
He arribat al seu últim racó,
al seu parc forestal.
25 Sóc jo que he excavat i he begut
aigua que tenia un altre amo,
he eixugat sota la planta dels meus peus
tots els corrents de muntanya».
26 No ho has sentit? Fa temps
que jo preparava això;
els dies antics en vaig formar el designi,
és ara que ho realitzo.
El teu destí fou de reduir a munts de ruïnes
unes ciutats fortificades.
27 I la mà dels seus habitants, ha quedat curta,
ells s'han colltorçat i s'han pansit,
s'han tornat com plantes del camp,
com un verd tendre,
com herba sobre les teulades,
cremada abans que creixés.
Veig quan t'aixeques 28 i quan t'asseus;
tu surts o entres, i jo ho sé.
Ha arribat a mi el teu arravatament,
—1599→
29 tinc a les orelles la teva fressa.
Però et posaré la meva anella al nas
i la meva mordassa als llavis,
per fer-te tornar pel camí
per on has vingut.

El senyal d'Ezequies.— 30 I això et servirà de senyal: Enguany menjareu el que produeixin els grans caiguts i, l'any que ve, el que produeixi la terra sense sembrar-la; però el tercer any, sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne el fruit! 31 La resta que sobreviurà de la casa de Judà farà arrels per sota i llevarà fruit a dalt. 32 Ja que de Jerusalem sortirà una resta, i supervivents de la muntanya de Sió. El zel de Jahvè-Sabaot farà això.

(ve del v 21) 33 per això, així parla Jahvè sobre el rei d'Assur: «No entrarà en aquesta ciutat, no hi tirarà ni una fletxa, no presentarà escut, ni farà cap rampa contra ella. 34 Pel camí que ha vingut, se'n tornarà; no entrarà pas en aquesta ciutat, oracle de Jahvè. 35 Protegiré aquesta ciutat i la salvaré a causa de mi i del meu servent David».

Hecatombe dels assiris. 36 L'àngel de Jahvè va sortir i va matar en el campament dels assiris cent vuitanta-cinc mil homes. El matí, a l'hora de llevar-se, no hi havia més que cadàvers.

(ve del v 9) 37 llevà el seu camp i se n'anà. Senaquerib, rei d'Assur, se'n tornà i es quedà a Nínive. 38 Un dia que estava prosternat en el temple de Nesroc, el seu déu, els seus fills Adramèlec i Saràsar li clavaren el punyal i s'escaparen al país d'Ararat. El seu fill Asar-Hadon va ser rei en lloc d'ell.

33 Malaltia i curació d'Ezequies.— 1 Per aquells dies, Ezequies agafà una malaltia mortal. El profeta Isaïes, fill d'Amós, anà a dir-li: «Així parla Jahvè: Posa ordre a casa teva, perquè moriràs, no viuràs més». 2 Ezequies es girà de cara a la paret i féu aquesta pregària a Jahvè: 3 «Ah, Jahvè, vulgueu recordar-vos que m'he conduït fidelment i en tota probitat de cor davant vostre, i que he fet el que vós trobeu ben fet». I va esclatar en un gran plor.

4 Aleshores la paraula de Jahvè es féu sentir a Isaïes:   —1600→   5 «Torna-hi, digues a Ezequies: Així parla Jahvè, Déu del teu pare David: He escoltat la teva pregària, he vist les teves llàgrimes. Mira: et curaré; dintre de tres dies, pujaràs al temple de Jahvè. I afegiré quinze anys a la teva vida. 6 (Et deslliuraré a tu i aquesta ciutat de la mà del rei d'Assur, i protegiré aquesta ciutat».)

21 Isaïes digué: «Que portin un pa de figues, que l'apliquin sobre l'úlcera, i viurà». 22 Ezequies digué: «¿Quin és el senyal que pujaré al temple de Jahvè?» 7 Isaïes respongué: «Això serà per a tu, de la part de Jahvè, el senyal que ell farà el que ha dit: 8 vet aquí que faré recular l'ombra deu graus dels que el sol ja ha baixat sobre els graus d'Acaz». I el sol va recular deu graus, dels que ja havia baixat.

Càntic d'Ezequies1468.— 9 Miktam d'Ezequies, rei de Judà, de quan estigué malalt i es curà de la seva malaltia.


10 Jo em vaig dir mentre plorava:
«Ja acabo el curs dels meus dies;
m'han consignat al país dels morts
pels anys que em quedaven de vida.
11 Deia: Ja no veuré mai més Jahvè
sobre la terra dels vius,
ja no contemplaré mai més ningú
d'entre els habitants del món.
12 La meva cabana, arrencada, és emportada lluny de mi
com la tenda dels pastors;
com un teixidor, ha enrotllat la meva vida
per tallar-me de l'ordit.
Del dia a la nit estic a mercè del dolor,
13 faig uns crits fins al matí;
com un lleó, així xemica ell
tots els meus ossos.
14 Com una oreneta xerrotejo,
parrupo com un colom;
els ulls se m'han debilitat, oh Excels!
Jahvè, ocupeu-vos de mi, garantiu-me!
15 ¿Què he de parlar i li he de dir
perquè ell pugui fer?
Em prosternaré tots els meus anys
per l'amargor de la meva ànima.
16 Senyor, és per a vós que viurà el meu cor
i que viurà el meu esperit,
Em curareu i em tornareu la vida,
—1601→
17 el meu mal es canviarà en salut.
Sou vós que heu preservat la meva ànima
de la fossa del no res,
ja que us heu tirat a l'esquena
tots els meus pecats!
18 Perquè el país dels morts no us lloa,
la Mort no us celebra,
els qui baixen al pou no esperen
en la vostra fidelitat.
19 El qui viu, el qui viu, ell sol us lloa,
igual que jo avui;
el pare fa conèixer als fills
la vostra fidelitat.
20 Oh Jahvè, salveu-me!
I farem ressonar les nostres arpes
tots els dies de la nostra vida
davant el temple de Jahvè».

39 Ambaixada babilònica.— 1 Aquell temps, Marduc-Baladan, fill de Baladan, rei de Babilònia, envià lletres i un present a Ezequies, perquè havia sentit dir que havia estat malalt i que s'havia curat. 2 Ezequies se n'alegrà i ensenyà als missatgers el seu tresor, la plata, l'or, els aromàtics, l'oli bo, el seu arsenal i tot el que hi havia als seus magatzems. No hi hagué res que Ezequies no els deixés veure al palau i en tot el seu domini.

3 Aleshores el profeta Isaïes anà a trobar el rei Ezequies i li preguntà: «¿Què ha dit aquesta gent i d'on t'han vingut?» Ezequies respongué: «Han vingut d'un país de lluny, de Babilònia». 4 Tornà a fer: «¿Què han vist al teu palau?» Ezequies respongué: «Han vist tot el que tinc al palau; als meus magatzems no hi ha res que no els hagi ensenyat».

5 Aleshores Isaïes digué a Ezequies: «Escolta la paraula de Jahvè-Sabaot! 6 Vet aquí que vindran dies que tot el que tens al palau, tot el que han aplegat els teus pares fins al dia d'avui, serà emportat a Babilònia. No en quedarà res, diu Jahvè. 7 Entre els fills que sortiran de tu, dels qui engendraràs, en prendran per a ser eunucs al palau del rei de Babilònia».

8 Ezequies digué a Isaïes: «És una paraula favorable de Jahvè, que anuncies». És que pensava: «Hi haurà pau i seguretat mentre jo visqui».