—1602→

Segona part del llibre d'Isaïes (Is. 40,1 - 55,13)

Llibre de la consolació d'Israel (Is. 40,1 - 41,29)

Preludi¹⁴⁶⁹

	40 1 Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu.
	2 Parleu amorosament a Jerusalem
	i digueu-li
	que se li, ha acabat d'anar a jove,
	que la seva culpa és expiada,
	que ha rebut de la mà de Jahvè el doble
	per tots els seus pecats.
	3¹⁴⁷⁰ Escolta! Un que crida: «Obriu al desert
	el camí de Jahvè, traceu una ruta dreta a l'estepa
	per al nostre Déu».
	4 tota vall serà terraplanada,
	totes les muntanyes i els puigs seran abaixats;
	el terreny desigual es tornarà una recta,
	la garrotxa serà una plana.

5 (Aleshores la glòria de Jahvè es revelarà i tot ésser de carn veurà la seva faç. Perquè la boca de Jahvè ha parlat.)

Anunci de la bona nova

	9 Pugeu en una muntanya alta,
	missatgers que anuncieu a Sió la bona nova.
	Alceu ben forta la veu,
	missatgers que anuncieu la bona nova a Jerusalem.
	Crideu fort, sense por,
	digueu a les ciutats de Judà:
	«Aquí teniu el vostre Déu!»
	10 El Senyor Jahvè ve en força,
	el seu braç li ho sotmet tot.
	El preu de la seva victòria l'acompanya
	i els seus trofeus el precedeixen.
	11 Com un pastor, pasturarà el seu ramat,
	l'aplegarà amb el seu braç;
	portarà els anyells sobre el pit,
	conduirà les ovelles que crien.

—1603→

La immutabilitat de la paraula divina

	6 Escolta! Un que diu «Crida!»
	I dic: «Què haig de cridar?»
	«Tot ésser de carn és com herba,
	tan delicat com la flor del camp.
	7¹⁴⁷¹ L'herba s'asseca, la flor es panseix,
	quan els passa a sobre l'alè de Jahvè.
	(Tanmateix el poble és herba!)
	8 L'herba s'asseca, la flor es panseix,
	però la paraula del nostre Déu dura eternament».

La gran superioritat divina

	12 ¿Qui ha mesurat amb la mà el mar
	i ha pres la dimensió del cel a pams,
	ha aforat amb un picotí la pols de la terra,
	ha pesat les muntanyes amb el canastró
	i els puigs amb les balances?
	13¹⁴⁷² ¿Qui ha dirigit l'esperit de Jahvè
	i l'ha instruït en qualitat de conseller?
	14 ¿Amb qui ha deliberat, perquè li faci comprendre
	i li ensenyi la via del dret
	(li ensenyi la ciència)
	i li faci conèixer el camí de la intel·ligència?
	15 Les nacions són com una gota des d'un núvol,
	i valen tant com boirina sobre les balances.
	Aixeca illes com un gra d'arena.
	16 El Líban no és prou per a fer foc,
	i els seus animals no basten per als holocaustos.

Absurditat de la idolatria.— 17 Totes les nacions són com no res davant d'ell; les considera unes cartes blanques. 18 ¿Com qui us voldríeu imaginar Déu i quina imatge us en podríeu formar? 19 Un artesà fon l'estàtua, un orfebre la recobreix d'or. 41 6 L'un ajuda l'altre i diu al seu company: «Coratge!» L'artesà anima l'orfebre, l'afinador de martell, el qui pica amb mall; diu de la soldadura: «Està bé!», i la reforça amb claus perquè no bellugui. 40 20 El qui erigeix una figura, tria fusta que no es corqui, busca un artesà —1604→ hàbil per a instal·lar una estàtua que no bellugui.

Jahvè, l'incomparable

	21 ¿Que no ho sabeu, que no ho sentiu?
	¿No us fou revelat des del principi?
	¿Que no ho heu comprès des de la fundació de la terra?
	22 El qui seu sobre el cercle de la terra,
	des d'on els qui l'habiten semblen llagostes,
	el qui estén els cels com una vela,
	que els desplega com una tenda per habitar-hi!
	23 El qui redueix els prínceps a no res,
	que anorrea els governants de la terra,
	24 a penes són plantats, a penes són sembrats,
	a penes el seu tronc ha posat arrels a la terra,
	que bufa sobre ells, i s'assequen,
	i la tempesta se'ls emporta com palla.
	25 ¿Com qui cm podríeu imaginar
	i jo li seria igual, diu el Sant?
	26 Alceu els ulls enlaire i vegeu:
	Qui els ha creats, aquells?
	El qui fa sortir el seu ben comptat exèrcit,
	tots els crida pel seu nom;
	el ric en vigor i de força intensa;
	ni un no li ha fet mai falla.

Aquestes veritats són motius de confiança

	27 ¿Per què has de dir, Jacob,
	per què has d'afirmar, Israel:
	«El meu destí és amagat a Jahvè,
	el meu dret passa desapercebut al meu Déu?»
	28 I ara, ¿que no ho saps tu,
	o que no ho has sentit dir mai?
	Jahvè és el Déu etern
	que crea la terra d'un cap a l'altre!
	Ell no es fatiga ni es cansa
	i la seva intel·ligència és insondable.
	29 Dóna la força al qui està fatigat,
	reconforta el qui defalleix.
	30 Els nois poden fatigar-se i cansar-se,
	els joves poden ensopegar i caure;
	31 però els qui esperen en Jahvè renoven les seves forces,
—1605→
	els creixen ales com a les àguiles.
	(Corren sense cansament i caminen sense fatiga.)

La vocació de Cir

	41 1 En silenci avanceu cap a mi, illes,
	que els pobles es presentin i vinguin!
	Que s'acostin per parlar, compareguem junts al judici.
	2 ¿Qui ha suscitat de l'orient
	aquell qui, a cada pas, es topa amb la victòria?
	Davant d'ell lliura les nacions
	i subjuga tot de reis.
	La seva espasa els redueix a pols,
	el seu arc els dispersa com boll.
	3 Els persegueix, passa incòlume,
	ràpid com si ni toqués de peus a terra.
	4 Qui ho ha realitzat i ho ha fet?
	El qui crida les generacions des de l'origen,
	jo, Jahvè, que sóc el primer
	i seré també amb els darrers!
	5 (Les illes ho veieren i tingueren por,
	tremolà la terra d'un cap a l'altre.)

Déu és amb Israel

	8 Però tu, Israel, el meu servent,
	Jacob, el qui jo he elegit,
	llinatge d'Abraham, el meu amic!
	9 Tu, que jo he pres del capdavall de la terra,
	que he cridat d'un racó del món,
	i t'he dit: «Ets el meu servent,
	t'he escollit i no t'he rebutjat».
	10 No tinguis por, que jo estic amb tu;
	no miris amb ànsia, que jo sóc el teu Déu.
	Jo et dono vigor i t'ajudo,
	et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
	11 Sí, es veuran avergonyits i confosos
	tots els qui treien foc contra tu;
	seran anorreats i es perdran
	aquells qui et buscaven raons.
	12 Els cercaràs sense trobar-los,
	els teus adversaris.
—1606→
	Seran anorreats, reduïts a no res,
	els qui et faran la guerra.
	13 Perquè jo, Jahvè, el teu Déu,
	t'agafo fort per la mà dreta,
	el qui et dic: «No tinguis por»,
	sóc jo que t'ajudo.
	14 No tinguis por, Jacob, pobre verm;
	Israel, miserable cuc.
	Sóc jo que t'ajudo, oracle de Jahvè!
	El Sant d'Israel és el teu redemptor.
	15 Vet aquí que faig de tu un trill nou,
	un trill tot ple de dents;
	trillaràs, capolaràs les muntanyes,
	posaràs els puigs com boll.
	16 Els ventaràs, i el vent se'ls emportarà,
	el torb els dispersarà.
	però tu t'alegraràs en Jahvè,
	et gloriaràs en el Sant d'Israel.

Prodigis del nou èxode

	17 Els mísers i els pobres busquen aigua, i res!
	La llengua se'ls resseca de set.
	Jo, Jahvè, els escoltaré,
	jo, el Déu d'Israel, no els abandonaré.
	18 Sobre els rasos obriré rius,
	i fonts al mig de les valls.
	Transformaré el deserten un estany,
	i la terra àrida, en sortidors d'aigua.
	19 Al desert, hi posaré cedres,
	acàcies, murtra i oliveres.
	A l'estepa plantaré ginebres,
	i tot de plàtans i avets.
	20 Perquè vegin i sàpiguen,
	s'adonin i comprenguin tots
	que la mà de Jahvè ha fet això,
	que el Sant d'Israel ho ha creat.

Jahvè és l'únic Déu

	23 Presenteu la vostra defensa,
	diu Jahvè; adduïu els vostres arguments,
	diu el rei de Jacob.
	22 Que s'avancin per anunciar-nos
	allò que s'acosta.
	Anuncieu com va ser el passat,
	perquè hi fem atenció.
	O proclameu les coses que han de venir,
—1607→
	perquè en sapiguem l'èxit.
	23 Anuncieu el que passarà més tard,
	perquè sapiguem que sou déus.
	Feu una cosa o una altra, bé o malament,
	perquè en quedem tots admirats.
	24 Vet aquí que vosaltres no son res,
	són inexistents les vostres obres
	(escollir-vos és abominable).

Jahvè ha predit la victòria de Cir

	25 Jo l'he suscitat del nord, i arriba;
	l'he cridat de llevant pel seu nom.
	Ha trepitjat els sàtrapes com fang,
	com el terrissaire pasta amb els peus l'argila.
	26 ¿Qui ho havia anunciat des del principi, perquè ho reconeguem;
	de fa molt de temps, perquè diguem: «Just»?
	Ningú no ho havia anunciat, ni proclamat,
	ningú no havia sentit les vostres paraules.
	27 Jo vaig posar a Sió uns que ho anunciessin,
	vaig donar a Jerusalem un missatger de bones noves.
	28 Però aquells no tenen cap home;
	d'entre ells no hi ha qui doni consells,
	perquè pugui preguntar-los i em responguin.
	29 «Vet aquí que tots ells no són res!»
	Són inexistents les seves obres;
	vent i buidor, les seves imatges foses.

Primer cant del Servent de Jahvè (Is. 42,1 - 48,22)

Presentació del Servent de Jahvè

	42 1 Aquí teniu el meu Servent¹⁴⁷³, que tant estimo,
	el meu elegit, en qui em complac íntimament.
	He posat sobre ell el meu esperit,
	portarà lluny el dret¹⁴⁷⁴ a les nacions.
	2 No cridarà ni pujarà de to,
	no farà sentir la seva veu pels carrers.
—1608→
	3 No trencarà la canya esquerdada,
	ni apagarà el ble que s'acaba.
	Amb fidelitat portarà lluny el dret,
	4 no desmaiarà ni es deixarà abatre
	que no hagi implantat el dret sobre la terra
	i les illes esperin la seva llei.

Destí del Servent

	5 Així parla el Déu, Jahvè
	que ha creat el cel i l'ha estès,
	que ha consolidat la terra i l'omple amb la seva vegetació,
	que dóna l'alè al poble que l'habita
	i l'esperit als qui hi caminen:
	6 «Jo, Jahvè, t'he cridat per a la deslliurança,
	t'he agafat fort per la mà,
	t'he format i t'he designat com a aliança del poble,
	com a llum de les nacions,
	7 per obrir els ulls que no hi veuen,
	per fer sortir de la presó els captius,
	del calabós els qui viuen en tenebres.

Jahvè, únic Déu veritable

	8 Jo sóc Jahvè, aquest és el meu nom;
	no cediré la meva glòria a un altre
	ni el meu honor a cap dels ídols.
	9 Els primers anuncis són un fet;
	ara, doncs, jo en faig altres de nous;
	abans que apunti, ja us proclamo la cosa».

Himne de victòria

	10 Canteu a Jahvè un càntic nou,
	lloeu-lo des de la fi de la terra.
	Que el celebri el mar amb tot el que conté,
	les illes i els qui les poblen!
	11 Que alcin la veu el desert i les seves ciutats,
	els campaments on habita Quedar!
	Que cridin joiosos els habitants de Selà,
	que aclamin des del cim de les muntanyes!
	12 (Que donin glòria a Jahvè i publiquin la seva lloança per les illes.)
	13 Jahvè entrarà en campanya com un paladí,
—1609→
	s'enardirà com un home de guerra,
	farà l'alarit, un gran xiscle,
	es portarà com un heroi contra els seus enemics.

Fi de la inacció de Jahvè

	14 De fa segles que estava silenciós,
	que callava, que em contenia.
	Gemegaré com aquella que infanta,
	em sufocaré i esbufegaré.
	15 Ressecaré muntanyes i puigs,
	faré que se'n mustigui tota l'herba,
	convertiré els rius en estepes
	i eixugaré les llacunes.
	16 Faré anar els cecs pel camí,
	els guiaré per sendes desconegudes,
	canviaré davant d'ells les tenebres en llum
	i la garrotxa en una plana.
	Aquestes són les coses;
	les faré sense desdir-me'n.
	17 Recularan, tots avergonyits,
	els qui confien en els ídols,
	els qui diuen a les imatges foses:
	«Vosaltres sou els nostres déus».

La ceguesa del poble.— 18 Sords, escolteu! Cecs, mireu i vegeu! 19 ¿Qui és cec sinó el meu servent, i qui és sord com el missatger que envio? ¿Qui és cec com el familiar, i sord com el Servent de Jahvè? 20 Has vist moltes coses, sense fer-hi atenció. Tenen les orelles obertes, sense sentir-hi. 21 Jahvè volia, per raó de la seva justícia, exaltar i magnificar la seva Llei. 22 Però ell és un poble pillat i saquejat. Tots foren encadenats en els calabossos i soterrats en les presons. Els espoliaren, i ningú no els deslliurava; els saquejaren, i ningú no deia: «Torna-ho!» 23 ¿Qui d'entre vosaltres escolta això, qui hi presta atenció per sentir-hi amb vista a l'esdevenidor? 24 ¿Qui ha lliurat Jacob a l'espoliador i Israel als pillards? No és Jahvè? Havíem pecat contra ell, no havíem volgut seguir els seus camins, ni escoltar la seva Llei. 25 Per això, va vessar sobre ell la seva ira i els furors de la guerra. Aquesta ira el voltà de flames, i no la va reconèixer; el cremà, —1610→ i no hi va posar atenció.

Alliberament d'Israel

	43 1 I ara, així parla Jahvè,
	el teu creador, Jacob,
	el qui t'ha format, Israel:
	«No temis, perquè jo et redimeixo,
	et crido pel teu nom, ets meu!
	2 Si et sorprèn un aiguat, estaré amb tu;
	si passes pels rius, no et cobriran;
	si travesses el foc, no t'hi cremaràs,
	i la flama no et farà cap mal.
	3 Perquè jo, Jahvè, sóc el teu Déu,
	el Sant d'Israel, el teu salvador.
	Pel teu rescat, dono l'Egipte;
	Cus i Sabà, en compensació teva.
	4 Pel preu que tens als meus ulls,
	perquè vals molt i jo t'estimo,
	dono homes a canvi teu
	i pobles en rescat de la teva vida.
	5 (No temis, jo estic amb tu!)
	Faré venir d'orient els del teu poble
	i t'aplegaré d'occident.
	6 Al nord, li diré: «Tornal's»,
	i al sud: «No te'ls quedis.
	Fes venir els meus fills de lluny
	i les meves filles del capdavall de la terra,
	7 tots els qui porten el meu nom
	i que jo he creat per a la meva glòria
	(que jo he format i he fet)».

Israel, testimoni de Jahvè

	8 Que comparegui el poble cec i que té ulls,
	els sords que tenen orelles!
	9 Totes les nacions s'han aplegat juntes
	i els pobles s'han reunit.
	Qui d'entre ells ha predit això?
	O que proclamin coses passades,
	que presentin els seus testimonis perquè els justifiquin,
	que ho sentin i diguin: «És veritat!»
	10 Vosaltres, oracle de Jahvè, sou els meus testimonis,
—1611→
	i els servidors que m'he elegit
	perquè ho sàpiguen i em creguin
	i tinguin ben entès que sóc jo.
	Abans de mi cap déu no fou format
	i no n'hi haurà cap després de mi.
	11 Sóc jo que sóc Jahvè,
	i no hi ha cap altre salvador sinó jo.
	12 Jo ho vaig revelar, jo he salvat, jo he proclamat,
	quan entre vosaltres no n'hi havia cap d'estranger,
	i vosaltres, oracle de Jahvè, me'n sou testimonis.
	Jo sóc Déu 13 des de l'eternitat,
	també des d'avui jo ho sóc.
	No hi ha ningú que em prengui res de les mans.
	Quan faig una cosa, qui la destorba?»

Babilònia serà destruïda

	14 Així parla Jahvè,
	el vostre Redemptor, el Sant d'Israel:
	«Per vosaltres, faré anar cap a Babilònia,
	i enfonsaré totes les seves barques,
	amb els caldeus refugiats a les naus.
	15 Jo sóc Jahvè, el vostre Rei.

Els prodigis del nou èxode

	16 Així parla Jahvè,
	que féu un camí a través del mar,
	una senda al mig d'aigües formidables;
	17 que féu sortir carros i cavalls
	amb un exèrcit formidable:
	s'ajeuen per no aixecar-se més,
	s'apaguen, consumits com un ble!
	18 «No us recordeu més d'un altre temps,
	no penseu més en les coses passades,
	19 Vet aquí que faré una cosa nova,
	que ja apunta, ¿no us n'adoneu?
	Sí, posaré un camí al desert i rius a la solitud.
	20 Les bèsties salvatges em donaran glòria,
	els xacals i els estruços.
	(Ja que donaré aigua al desert,
	rius a la solitud,
—1612→
	perquè begui el meu poble escollit;
	21 el poble que m'he format
	contarà les meves glòries.)

Gratuïtat de l'alliberament

	22 Jacob, no ets pas tu que m'has invocat;
	menys encara tu t'has fatigat per mi, Israel!
	23 No m'has portat en holocaust les teves ovelles,
	no m'has honrat amb els teus sacrificis.
	No t'he imposat un servei d'ofrenes,
	no t'he fatigat amb un tribut d'encens.
	24 No m'has comprat amb diner canya aromàtica,
	no m'has embafat amb el greix dels teus sacrificis.
	No has fet sinó asservir-me amb els teus pecats,
	fatigar-me amb les teves culpes.
	25 Sóc jo, sóc jo aquell qui esborro
	les teves infidelitats per l'amor de mi mateix
	(i no em recordo dels teus pecats).
	26 Recorda-m'ho, discutim junts,
	conta-ho per justificar-te!
	27 El teu primer pare va pecar,
	els teus intèrprets m'han estat infidels;
	28 i jo he apunyalat els prínceps del santuari.
	He lliurat Jacob a l'extermini
	i Israel als escarnis».

Restauració gloriosa d'Israel

	44 1 I ara, escolta, Jacob, servent meu,
	Israel, que jo he elegit.
	2 Així parla Jahvè, que t'ha fet,
	que t'ha format al si de la mare, que t'ajuda:
	«No temis, Jacob, servent meu,
	Jessurun, que jo he elegit.
	3 Que abocaré aigua sobre el sòl assedegat,
	rierols sobre la terra seca.
	Abocaré el meu esperit sobre el teu llinatge,
	la meva benedicció sobre la teva posteritat.
	4 I creixeran com l'herba entre rieres,
	com l'àlber a la vora d'aigua corrent.
	5 Un dirà: «Jo sóc de Jahvè»,
	un altre es posarà el nom de Jacob.
—1613→
	Un altre s'escriurà sobre la mà: «De Jahvè»
	i rebrà el sobrenom d'«Israel».

Monoteisme absolut

	6 Així parla Jahvè, el rei d'Israel,
	i el seu redemptor, Jahvè dels exèrcits:
	«Jo sóc el primer i el darrer;
	fora de mi, no hi ha cap déu.
	7 Qui és com jo? Que s'alci i parli,
	que faci un anunci i me'n doni les proves!
	Qui ha proclamat de sempre el que havia de passar?
	Que ens reveli les coses venidores!
	8 No us deixeu espantar, no tingueu por:
	¿no t'ho he proclamat i anunciat de temps?
	Vosaltres sou els meus testimonis: ¿hi ha un altre Déu
	o una altra Roca fora de mi?»

Sàtira contra la idolatria.

9 Tots els escultors d'ídols no són res i els objectes de la seva devoció són inútils. Els seus testimonis no hi veuen ni s'adonen de res, per a la seva confusió. 10 ¿Qui esculpeix un déu i fon una estàtua, per no servir de res? 11 Tots els seus conjurs seran confosos, i els encanteris que vénen dels homes. Que s'apleguin tots per comparèixer. Es veuran plens d'espant i de vergonya a la vegada.

12 El mestre ferrer treballa a la fornal i forja la seva obra a cops de martell; la treballa amb el braç vigorós; té fam i està extenuat; no beu aigua i està exhaust. 13 El mestre fuster pren mides, la dibuixa amb mangra, la treballa amb el cisell i segueix el dibuix amb el compàs; la fa conforme a les proporcions humanes, com un home modèlic, perquè habiti un temple. 14 S'havia tallat un cedre, o havia pres un roure, o s'havia deixat enrobustir una alzina entre els arbres del bosc; havia plantat un pi, que la pluja havia fet créixer, 15 perquè servís als homes per a fer foc. I n'agafa i s'escalfa; en part l'encén i hi cou el pa; en part en fabrica una estàtua i es prosterna davant d'ella. 16 En crema al foc una meitat, sobre —1614→ les brases rosteix la carn, després menja el rostit i s'atipa. També s'escalfa i diu: «Ah, estic calent, veig la flama». 17 Amb el que queda fa el seu déu, el seu ídol davant el qual es prosterna, l'adora i suplica, dient: «Salva'm, que ets el meu déu!»

18 No saben i no comprenen. Els seus ulls estan tancats a tota visió, i el seu cor a tota raó. 19 No reflexionen, no tenen coneixement ni la intel·ligència de dir-se: «N'he cremat la meitat al foc, sobre les brases he fet coure el pa, he rostit la carn que he menjat, i del que queda en faré una cosa abominable! Em prosternaré davant un tros de fusta!»

20 L'amador de cendra, el cor enganyat, s'extravia. No salvarà la vida i no dirà: «El que tinc a la mà, no és una mentida?»

Exhortació

	21 Recorda't d'aquestes coses, Jacob,
	i que ets el meu testimoni, Israel.
	Jo t'he format, tu ets el meu servent,
	Israel, jo no t'oblidaré!
	22 He dissipat com un núvol les teves infidelitats,
	i els teus pecats, com la boira.
	Torna a mi, perquè t'he redimit.

Efusió lírica

	23 Cels, clamen joiosos, perquè Jahvè ho ha fet;
	celebren-ho, profunditats de la terra;
	esclateu, muntanyes, en crits d'alegria,
	i tu, bosc, amb tots els teus arbres.
	Perquè Jahvè ha redimit Jacob
	i ha manifestat la seva glòria a Israel.

Cir, ministre de Jahvè

	24 Així parla Jahvè, el teu redemptor,
	el qui t'ha format al si de la mare:
	«Sóc jo, Jahvè, que ho he fet tot,
	tot sol he desplegat els cels,
	he consolidat la terra, i qui m'hi ajudava?
	25 Sóc jo que desbarato els senyals dels mags
—1615→
	i torno boigs els endevins;
	que provoco el trastorn dels savis
	i faig folla la seva ciència;
	que confirmo la paraula dels meus servidors
	i compleixo els plans dels meus missatgers.
	26 Sóc jo que dic de Jerusalem: «Que sigui habitada»,
	28c i del temple: «Que sigui restaurat»,
	i de les ciutats de Judà: «Seran reconstruïdes»;
	les seves ruïnes, jo les aixecaré.
	27 Sóc jo que dic a l'oceà: «Eixuga't!»
	i estronco els seus corrents.
	28 Sóc jo que dic de Cir: «Et faig el meu pastor»,
	i ell acompleix tot el que vull.

Cir, l'ungit de Jahvè

	45 1 Així parla el Déu, Jahvè,
	a Cir, el seu ungit,
	que he agafat fort per la mà dreta
	per sotmetre davant d'ell les nacions,
	per obrir davant d'ell els batents
	perquè no trobi les portes tancades:
	2 «Sóc jo que vaig davant teu
	aplanant els camins.
	Faig trossos les portes de bronze,
	trenco els barrots de ferro.
	3 Et dono els tresors amagats
	i les riqueses ocultes,
	perquè sàpigues que jo sóc Jahvè,
	que el qui et crida pel teu nom és el Déu d'Israel.
	4 A causa del meu servent Jacob
	i d'Israel, el meu elegit,
	t'he cridat pel teu nom, un nom d'honor,
	sense que em coneguessis.
	5 Jo, Jahvè, i ningú més,
	no cap altre déu, fora de mi.
	Sense que em coneguessis t'he fet prendre les armes,
	1e he deixat els reis desarmats;
	perquè sàpiguen de llevant fins a ponent
	que, fora de mi, no n'hi ha cap
	—jo, Jahvè, i ningú més—
	7 que formi la llum i creï les tenebres,
	que faci el benestar i provoqui la desgràcia;
—1616→
	sóc jo, Jahvè, que faig tot això.

Una altra efusió lírica

	8 Cels, degoteu des de dalt
	i que l'alliberament caigui a raig fet dels núvols!
	Que la terra s'obri perquè floreixi la victòria,
	i faci germinar alhora la deslliurança.
	Jo, Jahvè, ho he creat».

Contra els murmuradors. 9 Ai del qui discuteix amb el qui l'ha format, test entre testos de terra! ¿Diu l'argila al qui l'ha modelada: «¿Què fas, si no pots?» 10 Ai del qui diu a un pare: «Per què engendres?», i a una dona: «Per què infantes?»

Poder sobirà de Jahvè

	11 Així parla Jahvè,
	el Sant d'Israel i el qui l'ha format:
	«Feu-me encàrrecs sobre les coses que han de passar,
	doneu-me ordres de com les haig d'executar!
	12 Sóc jo que he fet la terra,
	que he creat els homes que hi habiten.
	Amb les meves mans he desplegat els cels,
	dono ordres a tot el seu exèrcit.
	13 Sóc jo que l'he suscitat per a la deslliurança,
	i aplano tots els seus camins.
	Ell reconstruirà la meva ciutat
	i repatriarà els meus deportats,
	sense rescat ni indemnització,
	diu Jahvè-Sabaot».

La conversió dels pagans

	14 Així parla Jahvè-Sabaot:
	«Els agricultors de l'Egipte i els comerciants de Cus,
	i els sabaïtes, gent de talla,
	passaran a tu i seran teus,
	t'aniran al darrera.
	Davant teu es prosternaran,
	et suplicaran:
	«Déu no és més que en tu, i és sense igual,
	no hi ha cap altre déu!
	15 Realment, tens amb tu un Déu amagat,
	un Déu victoriós!
	16 Han estat confosos, ben humiliats,
	tots els seus adversaris;
	tot se'n va en humiliacions
—1617→
	per als qui fabriquen els ídols.
	17 Gràcies a Jahvè, Israel ha estat victoriós,
	amb una victòria eterna.
	Vosaltres no sereu confosos ni humiliats
	en tots els segles que vindran».

Jahvè serà el Déu universal

	18 Perquè així parla Jahvè, el creador del cel,
	és ell que és Déu;
	ell ha format la terra i l'ha feta,
	és ell que l'ha fixada;
	no l'ha pas creada caòtica,
	l'ha feta bona per a habitar-hi:
	«Jo sóc Jahvè, i ningú més,
	no hi ha cap altre déu!
	19 No he parlat en secret,
	en un lloc d'un país tenebrós.
	No he dit als descendents de Jacob:
	«Cerqueu-me en el caos!»
	Jo, Jahvè, parlo amb justesa,
	m'expresso en llenguatge planer.
	20 Reuniu-vos i veniu, acosteu-vos tots plegats,
	supervivents de les nacions!
	No tenen pas coneixement, els qui porten
	el seu ídol de fusta,
	i que imploren un déu
	que no dóna la victòria.
	21 Exposeu, presenteu les vostres proves,
	tingueu consell tots plegats!
	¿Qui havia anunciat això per endavant,
	qui ho havia predit amb temps?
	¿No sóc jo, Jahvè, i ningú més,
	cap altre déu, sinó jo?
	De déu que deslliuri victoriós,
	no n'hi ha cap fora de mi,
	22 Gireu-vos cap a mi, i sereu salvats,
	d'un cap a l'altre de la terra,
	perquè jo sóc Déu, i ningú més.
	23¹⁴⁷⁵ Juro per mi mateix,
	la veritat em surt de la boca,
	és una paraula irrevocable:
	Davant meu tothom doblegarà el genoll,
	per mi jurarà tota llengua i dirà:
	24 «Jahvè és l'únic que em dóna
	la força que deslliura!
	Cap a ell vindran, avergonyits,
—1618→
	tots els qui s'hi barallen.
	25 Per Jahvè serà brillantment victoriosa
	tota la descendència d'Israel!»

Caiguda dels déus de Babilònia

	46 1 Bel es vincla! Nebó¹⁴⁷⁶ es corba!
	Els seus ídols, han de portar-los els animals,
	són posats a sobre, carregats a bèsties cansades.
	2 Es corben, es vinclen tots;
	incapaços de salvar la càrrega,
	han d'anar ells mateixos a captivitat.

Contrast entre Jahvè i els déus babilònics

	3 Escolteu-me, casa de Jacob,
	tots els qui queden de la casa d'Israel,
	vosaltres que heu estat portats des de la naixença,
	que jo m'he carregat des del si de la mare.
	4 Fins a la vellesa, jo seré el mateix;
	fins que tingueu cabells blancs, jo us sostindré.
	Jo us he portat, jo us portaré,
	jo us sostindré, jo us salvaré.

Contra la idolatria.— 5 ¿A qui em podríeu comparar i assimilar, amb qui em confrontaríeu, que siguem iguals? 6 Els qui aboquen or de la bossa i pesen plata a les balances, lloguen un orfebre perquè en faci un déu que adoren, davant el qual es prosternen. 7 Se'l carreguen a l'espatlla, el transporten i el posen al seu seti; i es té dret, no es mou del seu lloc. Per més que un el cridi, no respon, no el socorre en la seva tribulació. 8 Recordeu-vos d'això i tingueu seny; reflexioneu-hi, apòstates!

Jahvè és l'amo de l'esdevenidor

	9 Recordeu-vos de coses passades temps ha...
	perquè jo sóc Déu, i ningú més,
	un Déu que no té igual!
	10 Anuncio, de primer, el que ha de venir;
	per endavant, el que no s'ha fet!
	Dic: «El meu designi prevaldrà»,
—1619→
	i faig tot el que vull.
	11 Crido de l'orient l'ocell de presa¹⁴⁷⁷;
	d'una terra llunyana, l'home del destí.
	Com ho he dit, ho duré a terme;
	com ho he projectat, ho executaré».

Proximitat de l'alliberament

	12 Escolteu-me, els qui us desanimeu,
	que desconfieu de la deslliurança:
	13 He fet acostar la meva deslliurança, no és lluny,
	la meva victòria no trigarà.
	Establiré la meva victòria a Sió,
	i la meva glòria a Israel.

La caiguda de Babilònia

	47 1 A baix, seu a la pols, verge de Babilònia!
	Seu a terra, destronada,
	filla dels caldeus!
	Que ja no et diran mai més
	la dolça, la delicada.
	2 Agafa la mola i mol farina,
	ensenya la teva cabellera,
	arromanga't la roba, ensenya la cuixa,
	travessa els rius!
	3 (La teva nuesa serà descoberta, fins se't veuran les vergonyes.)
	«Prendré venjança, implacable»,
	diu 4 el nostre Redemptor,
	de nom Jahvè-Sabaot,
	el Sant d'Israel.
	5 Seu en silenci, sumeix-te en les tenebres,
	filla dels caldeus.
	Que ja no et diran mai més
	sobirana dels regnes.
	6 Jo estava irritat contra el meu poble,
	havia profanat el meu heretatge.
	Els havia lliurats entre les teves mans,
	i tu t'has mostrat sense pietat.
	Sobre el vell has fet pesar molt fort el teu jou.
	7¹⁴⁷⁸ Et deies: «Eternament seré,
	senyora en el tron».
	No t'has preocupat de res d'això,
	no has pensat com podia acabar tot.
	8 Ara, doncs, escolta això, voluptuosa,
	tu que vius tan refiada
—1620→
	i et dius a tu mateixa:
	«Jo, i cap altra que jo!
	No em quedaré mai viuda,
	no perdré els meus fills!»
	9 Aquestes dues coses et vindran
	d'un sol cop, en un dia!
	La pèrdua dels fills, la viduïtat
	vindran de ple sobre teu!
	Malgrat les teves moltes bruixeries
	i el poder dels teus sortilegis.
	10 Confiaves en la teva dolenteria,
	et deies: «No em veu ningú».
	És la teva saviesa i la teva ciència
	que t'han extraviat.
	Et deies a tu mateixa:
	«Jo, i cap altra que jo!»
	11 Però vindrà sobre teu un mal
	que no sabràs conjurar;
	caurà sobre teu un desastre
	que no podràs esquivar;
	vindrà sobre teu d'improvís
	una catàstrofe imprevisible.
	12 Fes-te avant amb els teus sortilegis,
	amb les teves moltes bruixeries,
	amb què et fatigues des de jove.
	Potser podràs treure'n profit?
	Potser faràs tremolar?
	13 T'has escarrassat amb els teus molts consellers!
	Que es presentin, dones, que et salvin
	els qui fan la carta del cel,
	que observen els estels
	i prediuen per les noves llunes
	allò que t'ha de passar!
	14 Vet aquí que són com la palla
	que el foc ha cremat!
	No salven la pròpia vida
	del poder de la flama!
	(No hi ha brasa per a escalfar-se,
	un foc per a seure-hi al davant.)
	15 Així s'hauran tornat per a tu els teus encantaires,
	pels quals t'has fatigat des de jove!
	Cadascú haurà tirat vacil·lant pel seu camí
	no hi haurà pas ningú que et salvi.

Admonicions a Israel abans de l'alliberament

	48 1 Escolteu això, casa de Jacob,
	vosaltres que porteu el nom d'Israel
—1621→
	i que heu sortit de les entranyes de Judà!
	Vosaltres que jureu pel nom de Jahvè
	i que invoqueu el Déu d'Israel
	—¿no en bona fe i amo tota raó?—,
	2 ja que preneu nom de la ciutat santa
	i recolzeu sobre el Déu d'Israel,
	que es diu Jahvè-Sabaot!
	3 Jo havia anunciat de fa temps el que ha passat,
	havia sortit de la meva boca i ho havia proclamat;
	de sobte he actuat, i s'ha complert.
	4 Ja que sabia que tu ets tossut,
	que el teu coll és una barra de ferro,
	que el teu front és de bronze.
	5 Et vaig, doncs, anunciar per endavant les coses;
	abans de realitzar-se, t'ho vaig fer saber,
	perquè no diguessis: «És el meu ídol que ho ha fet;
	la meva estàtua, la meva fosa que ho ha ordenat!»
	6 Vosaltres ho heu sentit, i ho heu conegut,
	ho heu vist, i no en donareu testimoniatge?
	Des d'ara jo et faig sentir unes coses noves,
	secretes i desconegudes.
	7 És ara que són creades i no de fa temps;
	però tu no n'havies sentit parlar abans,
	perquè no poguessis dir: «Ja ho sabia».
	8 No, tu no n'havies sentit parlar mai,
	tu no en tenies cap notícia;
	jo no te n'havia comunicat res per endavant,
	perquè sabia quin traïdor no ets
	i que des del si de la mare et diuen apòstata.
	9 A causa del meu nom, diferia la meva ira,
	a causa del meu honor la contenia, no et suprimia.
	10 Vet aquí que t'he purificat, però no has donat plata,
	t'he provat al gresol de l'aflicció.
	11 És a causa del meu nom que ho faré,
	(perquè com n'és, de profanat!)
	no cediré la meva glòria a un altre.

—1622→

Cir, instrument de Jahvè

	12 Escolta'm, Jacob,
	Israel, que jo he cridat:
	Sóc jo que sóc el primer
	i que sóc també el darrer.
	13 La meva mà ha fundat la terra,
	la meva dreta ha estès els cels.
	Només que jo els faci un crit,
	ja els tinc tots aquí.
	14 Reuniu-vos tots i escolteu:
	Qui, doncs, ha predit això?
	El meu amic farà el que jo vull
	contra Babilònia i el poble dels caldeus.
	15 Sóc jo, sóc jo que he parlat i l'he cridat,
	que l'he fet venir i que he fet reeixir les seves empreses.
	16 (Acosteu-vos a mi, escolteu això.)
	Des del principi, no he parlat d'amagat;
	des que passen aquestes coses, jo sóc allí
	(i ara, m'ha enviat, el Senyor Jahvè i el seu esperit).

Jahvè, guia d'Israel.— 17 Així parla Jahvè, el teu Redemptor, el Sant d'Israel: Jo, Jahvè, el teu Déu, t'ensenyo el que és saludable, et faig caminar pel camí que has de seguir. 18 Ah, si haguessis estat atent als meus manaments! Com un riu hauria estat el teu benestar, i la teva felicitat, com les ones del mar! 19 Com l'arena seria el teu poble, i com els seus grans, els qui han sortit de tu! El teu nom no hauria estat mai suprimit ni esborrat davant meu!

Invitació a sortir de Babilònia

	20 Sortiu de Babilònia! Fugiu dels caldeus!
	Amb crits de joia anuncieu i proclameu això,
	divulgueu-ho fins a la fi de la terra,
	digueu: «Jahvè ha redimit el seu servent Jacob!»
	21 Els ha fets anar pels deserts sense patir set;
	de la roca, ha fet brollar aigua per al seu poble;
	ha badat la roca, i l'aigua ha rajat.
	22 (No hi ha pau per als impius, diu Jahvè.)