Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoProfecies més tardanes (Jr. 7,1 - 25,38)

7 Contra l'excessiva confiança en la presència del temple.1 La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2 Estigues a la porta del temple de Jahvè, proclama-hi aquesta paraula i digues: Escolteu la paraula de Jahvè, tot Judà, els qui entreu per aquestes portes per prosternar-vos davant Jahvè. 3 Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Milloreu els vostres camins i les vostres obres, i us deixaré viure en aquest lloc. 4 No us fieu de les paraules falses que fan: «És el temple   —1671→   de Jahvè, el temple de Jahvè, el temple de Jahvè!» 5 Sinó milloreu realment els vostres camins i les vostres obres! Si de debò us feu justícia entre vosaltres, 6 no oprimiu l'estranger, l'orfe i la viuda (no escampeu sang innocent en aquest lloc) i no seguiu d'altres déus, en perjudici vostre, 7 aleshores us deixaré viure en aquest lloc, a la terra que vaig donar als vostres pares temps ha i per sempre.

8 Vet aquí que vosaltres us fieu d'aquelles paraules falses, inútilment. 9 Què! Robar, matar, cometre adulteri, jurar en fals, cremar perfums al Baal, seguir d'altres déus que no coneixeu, 10 ¿i veniu a presentar-vos davant meu, en aquest temple que porta el meu nom, i dieu: «Estem salvats!», quan feu totes aquestes abominacions? 111526 ¿Que el teniu per una cova de lladres, aquest temple que porta el meu nom? També jo, si de cas, hi veig, oracle de Jahvè. 12 Per què aneu, si no, al meu lloc de Siló, on a la primeria havia fet residir el meu nom, i vegeu el que n'he fet, per la dolenteria del meu poble d'Israel.

13 I ara, ja que vosaltres feu tot això, oracle de Jahvè, quan jo us he parlat contínuament i amb insistència, i no heu escoltat, us he cridat i no heu respost, 14 faré amb el temple que porta el meu nom, i en el qual vosaltres poseu la vostra confiança, i amb el lloc que vaig donar a vosaltres i als vostres pares, igual com vaig fer amb Siló. 15 I us faré marxar de davant meu com vaig fer marxar els vostres germans, tota la raça d'Efraïm.

Contra el culte de la «Reina del Cel».16 I tu, no intercedeixis per aquest poble i no elevis a favor d'ell cap súplica ni pregària, ni insisteixis davant meu, perquè no t'escoltaré. 17 ¿Què no ho veus què estan fent a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem? 18 Els fills, arreplegant la llenya; els pares, encenent el foc; les dones, fonyant la pasta per fer coques per a la Reina del Cel1527, i vessar libacions a d'altres déus per ofendre'm! 19 ¿Es a mi que ells ofenen?, oracle de Jahvè; ¿no és a ells mateixos, per a la seva pròpia confusió?   —1672→   20 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Vet aquí que la meva ira i la meva còlera s'abocaran sobre aquest lloc, sobre l'home, sobre la bèstia, sobre l'arbre del camp i sobre el fruit de la terra; i cremaran sense apagar-se.

El culte sense la fidelitat.21 Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Ajunteu els vostres holocaustos amb els vostres sacrificis, i mengeu carn! 22 Ja que jo no vaig dir ni vaig prescriure res als vostres pares sobre holocaustos i sacrificis, el dia que els vaig fer sortir del país d'Egipte. 23 Això és el que els vaig prescriure: Escolteu la meva veu, i seré el vostre Déu, i vosaltres sereu el meu poble; i seguiu tot camí que jo us prescrigui, pel vostre bé. 24 Però no van pas escoltar ni van decantar l'orella; van seguir les pròpies inclinacions tenaçment dolentes, i es van posar d'esquena i no de cara. 25 D'ençà del dia que els vostres pares sortiren del país d'Egipte fins avui, us he enviat tots els meus servents, els profetes, cada dia, amb insistència; 26 però no m'han escoltat ni han decantat l'orella, sinó que, amb obstinació porfidiosa, han obrat més malament que els seus pares.

Reprovació del poble incorregible.27 Els diràs totes aquestes paraules, i no t'escoltaran; els cridaràs, i no et respondran. 28 Aleshores els diràs:


Aquesta és la gent que no ha escoltat
la veu de Jahvè (el seu Déu),
no han escarmentat, ha desaparegut
la veritat (i ha estat suprimida) de la seva boca.
29 Talla't la cabellera, llença-la
i entona (sobre els rasos) una complanta,
perquè Jahvè ha desdenyat i ha repudiat
la generació de la seva còlera.

Idolatria i sacrificis d'infants.30 Perquè els fills de Judà han fet el que jo trobo mal fet, oracle de Jahvè. Han instal·lat els seus Horrors1528 al temple que porta el meu nom, per deshonrar-lo; 31 han construït el lloc sacrificial de Tófet, a la vall de Ben-Hennom, per cremar al   —1673→   foc els seus fills i les seves filles, cosa que no he prescrit, ni m'havia passat mai pel cap. 32 Per això, vet aquí que vindran dies, oracle de Jahvè, que no es dirà més Tófet i vall de Ben-Hennom, sinó vall de la Matança; però seran enterrats a Tófet sense tomba, 33 que els cossos dels d'aquest poble han de servir de pastura als ocells de carronya i a les bèsties salvatges, que ningú no esquivarà. 34 I faré plegar de les ciutats de Judà i dels carrers de Jerusalem la veu de goig i la veu d'alegria, la ven d'espòs i la veu d'esposa; perquè el país no serà més que una ruïna.

8 La sort dels morts i dels dispersats.1 Aquell temps, oracle de Jahvè, trauran dels seus sepulcres els ossos dels reis de Judà, els dels seus magnats, els dels sacerdots, els dels profetes i els dels habitants de Jerusalem, 2 i els exposaran al sol, la lluna i tota l'estelada, que han venerat i servit, seguit i consultat, davant els quals s'han prosternat; no seran recollits ni tornats a enterrar; serviran de fems sobre terra. 3 I la mort valdrà més que la vida per a tots els qui hagin sobreviscut d'aquest clan dolent en tots els llocs on els hauré dispersats, oracle de Jahvè-Sabaot. 4 I els diràs: Així parla Jahvè:

Apostasia sense retorn


¿És que quan un cau, no s'aixeca?
¿O que quan es perd, no torna entera?
5 ¿Per què aquest poble va perdut
d'una manera tan persistent?
S'han arrapat fort al seu error,
no volen tornar enrera.
6 He estat atent i he escoltat:
no parlen pas com cal!
Ningú no deplora la seva dolenteria
dient: «què he fet!»
Cada un s'abriva en la seva carrera
com un cavall al combat.
7 Fins la cigonya, en el cel,
coneix la seva estació;
la tórtora i l'oreneta observen
el temps en què han de migrar!
(Però el meu poble no coneix el dret de Jahvè).

  —1674→  

La ploma mentidera dels escribes


8 Com podeu dir: «Som savis,
tenim una Llei!»
Verament, per a la falsedat ha fet
la ploma falsa dels escribes!
9 Els savis es confonen, s'atorrollen
i són atrapats;
si desdenyen la paraula de Jahvè,
quina mena de saviesa tenen?

Repetició d'un fragment amenaçador.10 Per això, donaré les seves dones a d'altres; els seus camps, als conqueridors. Ja que, del més petit al més gran, tothom està amb el guany, i del profeta fins al sacerdot, tothom com et frau! 11 Curen la fractura de la filla del meu poble a la lleugera, dient: «Pau, pau!», i no hi ha pau. 12 S'han comportat vergonyosament, ja que han fet coses abominables; ni s'avergonyeixen gens, ni coneixen el rubor. Per això, cauran entre els qui cauen, al temps del seu càstig ensopegaran, ha dit Jahvè.


13 Fer en ells una collita?, oracle de Jahvè,
no hi ha pas cap raïm al cep,
no hi ha figues a la figuera, les fulles estan mústigues!

Resignació desesperada davant la fi


14 «Per què ens estem aquí asseguts?
Reuniu-vos!
Retirem-nos a les ciutats fortificades,
i plorem allí!
Ja que Jahvè, el nostre Déu,
ens fa plorar,
ens fa beure les llàgrimes,
perquè hem pecat contra ell.
Vet aquí 15 esperar la pau
(i res de bo, el temps de la cura),
i venir un surt:
16 des de Dan s'ha sentit la veu de l'enemic,
el ruflet dels seus cavalls!»
Dels renills sorollosos dels seus corsers,
tot el país tremola;
arriba i devora la terra (i la seva població),
la ciutat i els seus habitants.
17 —Sí, vet aquí que enviaré contra vosaltres
serps verinoses,
—1675→
contra les quals no existeix encanteri,
i us picaran (oracle de Jahvè) fatalment!

El dolor del profeta


18 El dolor m'ha sobreprès,
el cor em fa mal.
19 Té, escolta! El crit de la filla del meu poble
d'arreu del país:
«¿Que Jahvè no és a Sió,
que no hi és el seu Rei?
(Per què m'han ofès amb els seus ídols,
amb els seus no res exòtics?)
20 La sega ha passat, s'ha acabat l'estiu,
i nosaltres no estem salvats!»
21 Per la desfeta de la filla del meu poble estic desfet,
porto dol; s'ha apoderat de mi l'espant.
22 ¿És que no hi ha bàlsam a Galaad,
no hi ha cap metge?
Si no, ¿per què no ha fet cap progrés
la cura de la filla del meu poble?
23 Oh, si el meu cap fos aigua,
i el meu ull, una font de llàgrimes,
per a poder plorar dia i nit les víctimes
de la filla del meu poble!

La deslleialtat regnant


9 1 Oh, si pogués trobar al desert
un alberg de vianants,
abandonaria el meu poble
i me n'aniria lluny d'ells!
Perquè tots són uns adúlters,
una colla de traïdors
2 (tiben la llengua com un arc);
és la mentida i no la veritat,
que preval al país,
ja que passen contínuament
d'una malifeta a l'altra;
a mi, però, no em coneixen,
oracle de Jahvè.
3 Guardeu-vos cada un del seu company,
malfieu-vos d'un germà,
perquè tot germà no fa més que dir mal
i tot company és un detractor.
4 L'un juga males passades a l'altre,
i no diuen la veritat;
han habituat la llengua a parlar fals,
van de tort, incapaços 5 de tornar.
—1676→
Fan tocar pressió amb pressió,
engany amb engany;
a mi, no em volen pas conèixer,
oracle de Jahvè.
6 Per això, així parla Jahvè (-Sabaot):
Vet aquí que els fondré
i els esprovaré,
ja que, com no haig d'apartar els ulls
de la filla del meu poble!
7 La seva llengua és una fletxa que mata,
són engany, les paraules de la seva boca;
parla pacífic amb el seu company
i dintre seu li para un parany.
8 ¿No he de castigar unes coses així,
oracle de Jahvè,
i a una gent com aquesta,
no li haig de donar el que mereix?

Desolació del país


9 Per les muntanyes arrencaré
en plors i lamentacions,
i pels pastius del desert
cantaré una complanta.
Perquè estan assolats, ningú no hi passa,
no senten cap veu (del ramat);
de l'ocell al bestiar,
tot ha fugit, se n'ha anat!

10 Convertiré Jerusalem en clapers i en un cau de xacals, i les ciutats de Judà, en una desolació, sense cap habitant.

Explicació de la ruïna.11 ¿Qui és l'home tan savi que comprengui això? Aquell a qui la boca de Jahvè ha parlat, que ho indiqui: ¿Per què el país està marcit, s'ha cremat com el desert, que no té qui hi passi?

12 I Jahvè ha dit: Perquè han abandonat la Llei que els havia proposat, i no han escoltat la meva veu, o s'han conduït d'acord amb ella, 13 sinó que, obeint les pròpies inclinacions tenaçment dolentes, han seguit els baals que els seus pares els havien fet conèixer. 14 Per això, així havia parlat Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Vet aquí que els faré menjar herba amarga i els faré beure aigua emmetzinada. 15 I els dispersaré entre les nacions desconegudes d'ells com dels seus pares, i enviaré darrera d'ells l'espasa, fins que no en quedi cap.

  —1677→  

Invitació a lamentar-se


16 (Així parla Jahvè-Sabaot:)
Considereu-ho, i crideu les ploradores,
feu anar a buscar les artistes,
i que vinguin!
17 Que cuitin a entonar una elegia
sobre nosaltres!
Que els ulls se'ns desfacin en llàgrimes,
i les parpelles, en aigua.
18 Perquè escolta: un fort plany se sent a Sió:
«Ah, quina devastació, la nostra!
Estem plens de confusió (perquè hem abandonat el país),
que ens han tirat les llars a terra!»

Text de la lamentació


19 Escolteu, dones, les meves paraules;
que la vostra orella les aculli,
ensenyeu-les a les vostres filles,
i l'una a l'altra:
20 «La mort ens ha pujat per la finestra,
ha entrat als nostres castells,
ha segat l'infant al carrer,
ha tret els joves de les places.
21 Ha caigut el cadàver del mortal (com fems)
sobre la faç del camp,
com el manoll de darrera el segador,
que ningú no arreplega».

La saviesa autèntica.22 Així parla Jahvè: Que el savi no es gloriï de la seva saviesa, que el valent no es gloriï de la seva valentia, que el ric no es gloriï de la seva riquesa. 23 Que es gloriï d'això el qui es vol gloriar: de tenir la sort de conèixer-me; perquè jo, Jahvè, sóc qui exerceixo la bondat, el dret i la justícia sobre la terra, ja que és en això que tinc posada la meva complaença, oracle de Jahvè.

La circumcisió.24 Vet aquí que vénen dies, oracle de Jahvè, en què visitaré tot el qui no està circumcidat més que en la seva carn: 25 l'Egipte, Judà, Edom, els fills d'Ammon, Moab i tots els temples-rapades1529 que viuen al desert; perquè totes les nacions són incircumcises,   —1678→   i tota la casa d'Israel és incircumcisa de cor.

10 Jahvè i els ídols.1 Escolteu la paraula que us adreça Jahvè, casa d'Israel. 2 Així parla Jahvè, el Déu: No aprengueu el camí de les nacions i no us deixeu esfereir pels senyals del col, ja que les nacions en queden esfereïdes 3 perquè els estatuts dels pobles són no res.

És fusta que ha tallat del bosc, una obra de les mans del qui treballa amb l'aixa. 4 Amb plata i amb or el fa bonic. El fixen amb claus i amb martells, perquè no balli. 5 Són com una palmera de cogombrar, i no parlen. Cal que els portin, perquè no caminen. No els tingueu por, perquè no fan mal; i tampoc no poden fer bé.

6 No n'hi ha pas cap com vós, Jahvè; gran sou vós, i gran és el vostre nom en poder. 7 ¿Qui no ha de tenir por de vós, Rei de les nacions? Perquè a vós, sí, que correspon, ja que, entre tots els savis de les nacions i entre tots els seus reis, no n'hi ha pas cap com vós (8 tots plegats són estúpids i folls, el cor dels ídols és fusta).

Plata batifullada és importada de Tarsís, i or d'Ufaz; una obra d'escultor i de les mans del fonedor; el seu vestit és de porpra i escarlata; tots són obra d'artistes.

10 Però Jahvè (és un Déu de veritat, és un Déu vivent i un rei etern; quan s'irrita, la terra s'estremeix i les nacions no poden sostenir la seva indignació. 11 Així els heu de dir: «Els déus que no han fet el cel i la terra, han de desaparèixer de la terra i de sota aquest col!») 12 és qui ha fet el món subterrani amb el seu poder, ha establert la terra amb la seva saviesa i amb la seva traça ha estès els cels. 13 Al seu tro, s'aboca una massa d'aigua des del cel, i fa muntar vapors del caire del món subterrani; acompanya la pluja amb els llamps i fa sortir el vent dels seus dipòsits. 14 Tot mortal es queda estúpid, sense coneixement; tot fonedor es dóna vergonya de l'ídol que ha fos, perquè les seves estàtues són una mentida, els manca l'alè; 15 són no res, una obra ridícula, al temps del seu càstig   —1679→   desapareixeran. 16 No és pas com elles la «Part de Jacob», ja que ha format l'univers, i Israel és la seva tribu pròpia; es diu Jahvè-Sabaot.

17 Plega de terra el teu farcell, tu que seus en el setge. 18 Perquè, així parla Jahvè: Vet aquí que faré caure els habitants d'aquest país amb una traveta, i els hostilitzaré perquè em trobin.

Dolor del profeta per la ruïna


19 Ai de mi, quina ferida, la meva,
el meu cop tan dolorós!
I jo que em deia que aquest era
un dolor que podria suportar!
20 La meva tenda és devastada,
totes les cordes estan rompudes.
Els meus fills m'han deixat, ja no hi són,
no hi ha qui em torni a estendre la tenda,
qui dreci els meus pavellons!
21 (Perquè els pastors han
estat uns estúpids i no s'han
preocupat de Jahvè; per això,
no han tingut sort, i tot el
ramat està dispersat.)
22 Escolta, una notícia: Vet aquí que ve (amb gran commoció)
del país del nord,
per fer de les ciutats de Judà una desolació,
un cau de xacals!

Oració.23 Sé, Jahvè, que no és cosa del mortal el seu camí, ni és donat a l'home que fa via de dirigir els seus passos. 24 Corregiu-nos, Jahvè, però en una justa mesura; sense irritar-vos, perquè no ens reduïu massa! 25 La vostra còlera, aboqueu-la sobre els pagans que no us coneixen i sobre els clans que no invoquen el vostre nom; ja que s'han menjat Jacob, l'han consumit, i li han deixat la llar desolada.

11 Violació de l'aliança. 1 La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2 Escolteu les paraules d'aquesta aliança! (Les parlaràs a l'home de Judà i als habitants de Jerusalem 3 i els diràs:) Així parla Jahvè, el Déu d'Israel: Maleït sigui l'home que no escolta les paraules d'aquesta aliança, 4 que vaig prescriure   —1680→   als vostres pares el dia que els vaig fer sortir del país d'Egipte, del forn de ferro, dient: Escolteu la meva veu i conformeu-vos a tot el que us ordeno, i sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu, 5 per tal de mantenir el jurament que vaig fer als vostres pares, de donar-los una terra que regala de llet i de mel, com és avui el cas. I vaig respondre i vaig dir: «Sí, Jahvè».

6 I Jahvè em digué: Proclama totes aquestes paraules per les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, dient: Escolteu les paraules d'aquesta aliança i observeu-les! (7 Perquè solemnement he advertit els vostres pares des del dia que els vaig fer sortir del país d'Egipte fins avui repetint-ho sense parar: Escolteu la meva veu! 8 Però no han escoltat ni han decantat l'orella, sinó que han seguit uns i altres les pròpies inclinacions tenaçment dolentes; i així, he complert contra ells totes les paraules d'aquesta aliança que havia prescrit d'observar.) Però no les observaren.

9 Jahvè em digué: Una conspiració existeix entre l'home de Judà i els habitants de Jerusalem: 10 han tornat a les malifetes dels seus primers pares que no havien volgut escoltar les meves paraules, i, guaita, han seguit d'altres déus per servir-los; la casa d'Israel i la casa de Judà han romput l'aliança que jo havia conclòs amb els seus pares. 11 Per això, així parla Jahvè: Vet aquí que faré venir sobre ells un mal, de què no podran sortir; i, si criden cap a mi, no els escoltaré. 12 I si les ciutats de Judà i els habitants de Jerusalem se'n van a cridar cap als déus, als quals cremen perfums, no els podran portar cap socors, al temps del seu mal. 13 Perquè, «els teus déus són tants com les teves ciutats, Judà, i heu erigit tants d'altres com carrers té Jerusalem» per cremar perfums a Baal.

14 I tu, no intercedeixis per aquest poble, ni elevis a favor d'ell cap súplica ni cap pregària, ja que no vull escoltar, quan m'interpel·laran al temps del seu mal.

Sacrificis inútils


15 ¿Què hi té el meu amat, a la meva casa,
—1681→
que hi fa coses de murri?
¿És que els greixos i la carn sagrada
em diuen res?
Així que els mals han passat de sobre teu,
ja estàs tot triomfant!
16 D'«olivera fresca, de forma bella»,
t'han donat l'epítet.
S'ha corcat, s'ha podrit en ple vigor,
la seva flor penja,
les seves fulles s'han passat,
són lletges les seves rames!

17 Jahvè-Sabaot que t'havia plantat, decretà contra tu una cosa dolenta en consideració a la cosa dolenta que la casa d'Israel i la casa de Judà s'havien fet per ofendre'm cremant perfums a Baal.

Jeremies, perseguit a Anatot


18 Jahvè em va advertir,
i jo vaig estar alerta;
aleshores em féreu veure, Jahvè,
les seves maniobres.
19 I jo, com un anyell manyac
que duen a immolar,
no sabia que contra mi
tramaven un complot:
«Destruïm l'arbre en ple vigor
i arrabassem-lo,
que no es recordin més del seu nom
a la terra dels vius!»
20 O Jahvè-Sabaot, jutge just,
que examineu el cor i la ment:
veuré la venjança que preneu d'ells,
perquè a les vostres mans ho deixo!

21 Per això, així ha parlat Jahvè sobre els homes d'Anatot que atempten contra la teva vida, dient: «No profetitzis en nom de Jahvè, si no vols morir de mà nostra!» 22 Per això, així ha parlat Jahvè-Sabaot: Vet aquí que passaré comptes amb ells: els joves moriran per l'espasa, els seus fills i les seves filles moriran de fam. 23 I no els quedarà ningú; perquè faré venir un mal sobre els homes d'Anatot, l'any que hi passaré comptes.

La prosperitat dels impius


12 1 Teniu massa raó, Jahvè, perquè us recrimini res,
—1682→
només voldria debatre amb vós un punt de justícia:
¿Per què l'empresa dels impius és un èxit
i se la campen tots els qui van de mala fe?
2 Els heu plantats, han arrelat,
van bé, lleven fruit i tot;
vós sou a prop de la seva boca,
però lluny del seu cor!
3 Vós, Jahvè, prou em coneixeu (em veieu),
heu provat que el meu cor està amb vós:
arrossegueu-los com ovelles per a escorxar
i separeu-los per al dia de la matança!
4 ¿Fins quan la terra ha de portar dol
i s'ha d'assecar tota l'herba del camp?
Per la dolenteria dels qui hi viuen,
s'han fet fonedissos bèsties i ocells!
(Perquè han dit: «No veurà la nostra fi».)
5 —Si corrent amb peons, ja et canses,
¿com rivalitzaries amb cavalls?
I, si tu fuges en un país en pau,
¿com t'ho faries a la jungla del Jordà?
6 Perquè fins els teus germans, els propis familiars,
fins ells et traeixen, fins ells;
pel darrera criden a plena veu.
No te'ls creguis, quan et diuen bones paraules!

Queixa de Jahvè


7 He abandonat la meva casa,
he repudiat el meu heretatge,
he lliurat l'amor de la meva ànima
a les mans dels seus enemics.
8 El meu heretatge se m'ha portat
com un lleó de la selva,
l'ha emprés contra mi a crits;
per això, li tinc quimera.
9 Per a mi, el meu heretatge és un ocell bigarrat
amb els voltors que formen rotlle sobre ell.
Som-hi, aplegueu totes les bèsties del camp,
feu-les arribar al menjar!
10 Molts de pastors arranen la meva vinya,
aixafen, trepitjant-lo, el meu tros;
—1683→
redueixen el meu tros preciós
a un desert desolat.
11 El deixen fet una desolació, està de dol,
desolat davant meu;
tot el país està desolat,
i ningú no en fa cas.
12 Sobre tots els rasos del desert
han vingut els devastadors
(perquè Jahvè té una espasa que devora),
d'un cap a l'altre del país
no hi ha pau per a ningú!

Decepció del poble.l3 Han sembrat blat i han recollit espines, s'han escarrassat sense profit: les vostres collites han quedat seques de la ira ardent de Jahvè.

Judici i salvació dels pobles veïns.14 Així ha parlat Jahvè sobre tots els meus mals veïns que han tocat l'heretatge que vaig donar al meu poble, a Israel: Vet aquí que els arrencaré de la seva terra, i arrencaré la casa de Judà d'enmig d'ells. 15 Però després d'haver-los arrencats, me'n tornaré a compadir i els faré tornar cadascun al seu heretatge i cadascun al seu país. 16 I, si aprenen bé les pràctiques religioses del meu poble, jurant amb el meu nom «Per Jahvè vivent», igual com havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, aleshores seran incorporats al meu poble. 17 Però, si un d'ells no escolta, aleshores arrencaré de debò aquest profà i el faré perdre, oracle de Jahvè.

13 Paràbola de la faixa de lli.1 Així em parlà Jahvè: Vés, compra't una faixa de lli i posa-te-la als lloms; però no l'has de ficar a l'aigua! 2 I vaig comprar la faixa, segons la paraula de Jahvè, i me la vaig posar als lloms. 3 Una segona vegada la paraula de Jahvè m'arribà, dient: 4 Agafa la faixa que has comprat, que portes als lloms, i aixeca't, vés a l'Eufrat i amaga-la allà en un badall de la roca! 5 Vaig anar-hi, doncs, i vaig amagar-la a l'Eufrat, com m'havia manat Jahvè. 6 Però al cap de molts dies, Jahvè em digué: Aixeca't, vés a l'Eufrat i agafa-hi la faixa que t'havia manat d'amagar-hi. 7 Vaig anar a l'Eufrat, vaig cavar i vaig agafar la   —1684→   faixa del lloc on l'havia amagada. Però la faixa s'havia fet malbé, no servia per a res! 8 Aleshores em fou adreçada la paraula de Jahvè, dient: 9 Així parla Jahvè: Així mateix faré malbé la gran arrogància de Judà i de Jerusalem! 10 Aquest mal poble que no vol escoltar les meves paraules i que, seguint les pròpies inclinacions tenaçment dolentes, corre darrera d'altres déus per servir-los i prosternar-se davant d'ells, que sigui com aquesta faixa que no serveix per a res! 11 Ja que, com la faixa s'ajusta a la cintura d'un home, així havia fet jo que se m'ajustés tota la casa d'Israel i tota la casa de Judà, oracle de Jahvè, perquè fos el meu poble, la meva fama, el meu honor i la meva glòria; però no m'han escoltat!

Simbolisme de les gerres de vi.12 Els diràs, doncs, aquesta paraula: Així parla Jahvè, el Déu d'Israel: Tota gerra s'omple de vi. I, si et diuen: «¿No ho sabem prou que tota gerra s'omple de vi?», 13 els diràs: Així parla Jahvè: Vet aquí que ompliré d'embriaguesa tots els habitants d'aquest país, els reis que ocupen el tron de David, els sacerdots i els profetes, i tots els habitants de Jerusalem. 14 I els trencaré l'un contra l'altre, pares i fills alhora, oracle de Jahvè; no planyeré, no per donaré ni em sabrà greu de fer-los malbé.


15 Sentiu i escolteu,
i prou d'orgull (perquè Jahvè parla)!
16 Doneu glòria al vostre Déu
abans que es faci fosc,
abans que els vostres peus no topin
contra muntanyes borroses;
que, mentre vosaltres espereu la llum,
ell no la canviï en ombra,
no la torni una foscor espessa!

Perspectives d'exili


17 (I, si no escolteu:)
En el recés, la meva ànima plora
davant tant d'orgull;
els meus ulls es fonen en llàgrimes,
perquè menen captiu el ramat de Jahvè!

  —1685→  

La humiliació dels sobirans


18 Digueu al rei i a la reina mare:
Asseieu-vos ben baix!
Perquè us ha caigut del cap
la vostra corona magnífica.
19 Les ciutats-magatzem són tancades,
no hi ha ningú que obri;
Judà ha estat deportat, tot ell,
deportat sense excepció!

Subjugació del poble


20 Aixeca els ulls i veges
aquells qui vénen del nord!
¿On és el ramat que et confiaren,
les teves ovelles magnífiques?
21 ¿Què diràs quan vegis preposats
sobre tu uns amics,
i aquells als quals t'havies habituat,
sobre tu com a caps? (¿No
t'agafaran uns dolors com
a la dona que va de part?)
22 Potser et dius dintre tu mateixa:
«Per què em passa això?»
De tan culpable, t'aixequen les faldilles,
et fan violència als talons!
23 ¿Pot un etíop canviar de pell,
o una pantera, de ratllat?
Igual tu ets capaç de fer el bé,
habituada com estàs a fer el mal!
24 Però et dispersaré, com boll que passa,
al vent del desert;
25 aquesta és la teva sort, la part que t'assigno,
oracle de Jahvè. (Perquè
t'has oblidat de mi i has
confiat en la Impostura.)
26 Seré jo mateix que t'arregussaré
les faldilles fins a la cara,
i es veurà la ignomínia
27 dels teus adulteris,
la infàmia de la teva prostitució!
Sobre els puigs i pels camps
he vist els teus Horrors.
Ai de tu, perquè no et purifiques!
Trigaràs gaire encara?

14 La gran secada.1 Paraula de Jahvè que fou adreçada a Jeremies a propòsit de la secada.


2 Puja el plany de Jerusalem,
Judà està de dol;
—1686→
totes les seves portes llangueixen
totes moixes, cap a terra!
3 Els rics fan anar el poble menut
a buscar aigua;
arriben, no en troben, tornen
amb l'àmfora buida!
4 Els qui treballen la terra estan espantats
perquè no plou;
els llauradors, confosos i avergonyits,
s'emboliquen el cap.
5 Que també la cérvola en ple camp
cria, i ho abandona (perquè no hi ha verd)!
6 Els onagres s'aturen, aspiren aire,
els ulls se'ls entelen.
7 Ni que ens acusin les postres culpes,
actueu per amor del vostre nom;
sí, les nostres apostasies són moltes,
hem pecat contra vós!
8 O dipòsit d'aigua d'Israel,
que el salvà en temps de secada!
¿Per què seríeu com un pelegrí en el país,
com un vianant que només fa nit?
9 ¿Que sou com un home sense esma,
incapaç de prestar socors?
No, vós esteu entre nosaltres, Jahvè,
no ens desemparareu!

10 Així ha dit Jahvè d'aquest poble: Quin gust no troben a anar i venir! No planyen els seus peus; però no es guanyen pas el favor de Jahvè. Ara es recorda de la seva culpa i castiga els seus pecats.

Jahvè decidit a castigar. 11 I Jahvè em digué: No intercedeixis a favor d'aquest poble. 12 Si dejunen, no escoltaré les seves súpliques, i, si ofereix holocaustos i oblacions, no els acceptaré; al contrari, amb l'espasa, la fam i la pesta, no en deixaré cap. 13 I vaig dir: Ah, Senyor Jahvè, vet aquí que els profetes els diuen: «No veureu l'espasa, ni tindreu gens de fam, sinó que us donaré en aquest lloc una pau ferma». 14 Aleshores Jahvè em digué: És fals allò que els profetes anuncien en nom meu! No els he enviats, res no els he manat, no els he pas parlat. Allò que us profetitzen són visions falses, endevinacions vanes, invencions seves. 15 Per això, així parla Jahvè sobre   —1687→   els profetes que us profetitzen en nota meu, sense que jo els hagi enviats, i que diuen que, en aquest país, no hi haurà ni espasa ni fam: És per espasa i fam que moriran, aquests profetes! 16 I el poble a qui profetitzen serà llençat pels carrers de Jerusalem, víctima de la fam i de l'espasa; i no hi haurà ningú que els enterri, a ells, les seves dones, els seus fills i les seves filles. Així abocaré sobre ells el seu mal. 17 Els diràs aquesta paraula:

Plany de Jeremies


Els ulls se'm fonen en llàgrimes
de nit i de dia,
no es poden estar de plorar
per un gran desastre.
És el desastre de la filla del meu poble,
un cop molt dolorós.
18 Si surto al camp,
veig víctimes de l'espasa!
Si entro a la ciutat,
veig les tortures de la fam!
Sí, tant el profeta com el sacerdot
van captant pel país.
I no saben...

Pregària per Judà.19 ¿Heu rebutjat de debò Judà, o la vostra ànima ha avorrit Sió? ¿Per què ens heu pegat tant, que no tenim cura? Esperàvem la pau: res de bo! El temps de la cura vet aquí un surt! 20 Coneixem, Jahvè, la nostra impietat, la culpa dels nostres pares; sí, hem pecat contra vós. 21 Per amor del vostre nom, no lliureu al menyspreu, no deshonreu el vostre tron gloriós; recordeu-vos-en, no trenqueu la vostra aliança amb nosaltres! 22 Entre les Vanitats1530 dels pagans, n'hi ha cap que faci ploure? ¿O és el cel que dóna els ruixats? ¿No sou vós, Jahvè, el nostre Déu, en qui tenim posada l'esperança? Ja que sou vós que feu tot això!

15 La guerra, la fam i la pesta.1 Jahvè em digué: Ni que es presentessin davant meu Moisès i Samuel, jo no tindria cap simpatia per aquest poble. Treu-me'ls del davant, i que se'n vagin! 21531 I, si de cas et diuen: «On hem d'anar?», els respondràs: Així parla Jahvè: Qui és per a la pesta, a la pesta; qui és per a l'espasa, a l'espasa; qui és   —1688→   per a la fam, a la fam; qui és per a la captivitat, a la captivitat! 3 Comissionaré contra ells quatre menes de coses, oracle de Jahvè: l'espasa, per a matar; els gossos, per a estiragassar; els ocells de carronya, per a devorar; i les bèsties salvatges, per a destrossar. 4 Faré d'ells un objecte de terror per a tots els reialmes de la terra, per culpa de Manasés, fill d'Ezequies, rei de Judà, per allò que va fer a Jerusalem.

La fi de Jerusalem


5 ¿Qui et té compassió, Jerusalem,
qui es condol de tu?
¿Qui deixa el camí per preguntar
com et trobes?
6 Ets tu que m'has rebutjat, oracle de Jahvè,
que t'has fet enrera;
i jo he estès la mà, t'he baldat,
cansat ja de plànyer!
7 Els he ventats, amb la força de ventar,
a les portes del món de sota terra;
he deixat sense fills, he destruït el meu poble
perquè no canviaven de conducta.
8 Per mi, les seves viudes son qui-sap-les,
més que la sorra del mar;
he fet venir sobre la mare i l'infant
el devastador a ple migdia.
He fet caure sobre ells de sobte
insomni i frisances.
9 La mare de set fills es desmaia,
boqueja buscant aire.
El seu sol s'ha post quan encara fa dia,
s'ha quedat moixa i pàl·lida! (I el qui resti d'ells,
el lliuraré a l'espasa davant
els seus enemics, oracle de Jahvè).

Inconvenients de la vocació profètica


10 Ai de mi, mare, perquè m'has infantat,
per acusar i encausar tot el país!
No he prestat, ni m'han prestat a mi,
i tothom em maleeix!
11 Amén, Jahvè, si de cas he mancat,
si no us he insistit
en temps de desgràcia i de tràngol
—1689→
a favor de l'enemic.
12 ¿Que tinc al costat un braç de ferro,
que és de bronze el meu front?

13 La teva fortuna i les teves provisions, les lliuraré al pillatge, sense cap preu i per tots els teus pecats i en tots els teus confins 14 I faré passar els teus enemics en un país que no coneixes, perquè s'ha encès un foc en la meva ira, cremarà contra vosaltres.)


15 Prou que ho sabeu vós, Jahvè,
recordeu-vos de mi i ocupeu-vos-en!
Vengeu-me dels qui em persegueixen,
no sigueu tan pacient!
16 Penseu que per vós suporto l'oprobi
de la part dels qui menyspreen la vostra paraula!
No en deixeu cap, i que sigui el meu goig,
l'alegria del meu cor,
el fet de portar jo el vostre nom,
Jahvè, Déu-Sabaot.
17 Mai no he pogut seure joiós
en un rotlle dels qui riuen;
per pressió de la vostra mà he hagut de seure sol,
ja que m'havíeu omplert d'indignació.
18 ¿Per què el meu dolor és continu
i el meu cop, desesperat (no es vol curar)?
Tanmateix sou per a mi un torrent fal·laç,
una aigua de què un no es pot refiar!
19 (Per això, així parla Jahvè:)
Si tornes, et deixo tornar;
podràs reprendre el meu servei,
i, si extreus el que és preciós del que és vil,
seràs com la meva boca. (Són
ells que s'hauran de girar cap
a tu, però tu no t'hauràs
pas de girar cap a ells.)
20 Aleshores faré de tu, per a aquest poble,
una muralla inexpugnable,
i quan et faran la guerra,
no et podran vèncer.
Perquè jo estic amb tu, per socórrer-te
i per alliberar-te (oracle de Jahvè),
21 i et rescataré de la mà dels dolents,
de la grapa dels dèspotes.

16 La vida del profeta com a senyal.1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 No has de prendre dona, ni has de tenir   —1690→   fills ni filles en aquest lloc! 3 Perquè, així parla Jahvè sobre els fills i les filles que neixen en aquest lloc, sobre les mares que els infanten i sobre els pares que els engendren en aquest país: 4 Moriran de mort virulenta, no els ploraran ni els enterraran, es tornaran fems al damunt de la terra; acabaran per obra de l'espasa i de la fam, i els seus cossos serviran de pastura als ocells de carronya i a les bèsties salvatges.

5 Sí, així parla Jahvè: No entris a la casa on estan de dol, no vagis a fer-hi lamentacions ni te'n condolguis; ja que he retirat d'aquest poble la meva pau, l'afecte i la compassió. 6 En aquest país, moriran grans i petits; no els enterraran ni els ploraran; per ells, ningú no es farà incisions ni tonsura. 7 No partiran el pa amb l'afligit, per consolar-lo d'un mort i no li oferiran la copa de consolació, ni pel seu pare ni per la seva mare.

9 Perquè, així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Vet aquí que faré plegar d'aquest lloc, a la vostra vista i en els vostres dies, la veu de goig i la veu d'alegria, la veu d'espòs i la veu d'esposa. 10 Si, quan anuncies a aquest poble totes aquestes paraules, et diuen: «¿Per què ha proclamat Jahvè contra nosaltres tota aquesta gran desgràcia? ¿Quina és la vostra culpa i quin el pecat que hem comès contra Jahvè, el nostre Déu?» 11 Aleshores tu els respondràs: És que els vostres pares m'han abandonat a mi, oracle de Jahvè, i han seguit d'altres déus, els han servits i s'han prosternat davant d'ells, mentre que m'han abandonat a mi i no han observat la meva Llei! 12 Vosaltres, per la vostra banda, heu fet encara pitjor que els vostres pares. Sí, mireu com seguiu cadascun les pròpies inclinacions tenaçment dolentes, sense voler escoltar-me! 13 Així us llançaré d'aquest país en un país desconegut de vosaltres i dels vostres pares; i allà, dia i nit, servireu d'altres déus que no tindran llàstima de vosaltres.

El repatriament gloriós. 14 Per això, vet aquí que vénen dies, oracle de Jahvè, en què ja no diran més: «Per la vida de Jahvè, que féu pujar els israelites del país d'Egipte», 15 sinó: «Per la   —1691→   vida de Jahvè, que féu pujar els israelites del país del nord i de tots els països on els havia escampats». Jo els faré tornar a la terra que havia donat als seus pares.