Visor de obras.

Ordre d'anar a la plana. 22 La mà de Jahvè fou sobre mi, i em digué: Aixeca't, surt a la plana i allà et parlaré. 23 Em vaig aixecar, vaig sortir a la plana, i vet aquí que hi havia aturada la glòria de Jahvè, semblant a la glòria que havia vist vora el riu Cobar, i vaig caure de cara a terra. 24 Aleshores m'entrà esperit, que em féu tenir dret...

Ordre de recloure's a casa.— Em parlà i em digué: Entra, reclou-te dintre casa. 25 I tu, fill d'home, vet aquí que posen sobre tu unes cordes amb què et lliguen, perquè no puguis sortir enmig d'ells. 26 Faré que la llengua se t'encasti al paladar, de manera que hagis de callar i que no puguis amonestar-los més, ja que són una casa tota rebel. 27 Però quan jo et parlaré, t'obriré la boca i els diràs: Així parla el Senyor Jahvè; el qui vulgui escoltar, que escolti, i el qui no ho vulgui, que no escolti, ja que són una casa tota rebel.

4 La rajola amb el croquis de Jerusalem.— 1 I tu, fill d'home, agafa una rajola, posa-te-la al davant i grava-hi una ciutat (Jerusalem). 2 I li has de posar setge: construiràs contra ella un atrinxerament, elevaràs contra ella una rampa, establiràs contra ella campaments i instal·laràs contra ella ariets, tot al voltant. 3 I tu, agafa una paella de ferro, posa-la com un mur de ferro entre tu i la ciutat i fixa la mirada sobre ella: estarà rodejada i en faràs el setge! Que això sigui un senyal per a la casa d'Israel.

L'exili d'Israel i de Judà. 4 I tu, ajeu-te sobre el costat esquerre i posa-hi la culpa   —1805→   de la casa d'Israel. Tants de dies com jauràs així, portaràs la seva culpa. 5 Sóc jo que t'assigno en dies els anys de la seva culpa: tres-cents noranta dies¹⁵⁵⁹, que portaràs la culpa de la casa d'Israel. 6 I quan els hauràs acabats, t'ajauràs del costat dret (una segona vegada) i portaràs la culpa de la casa de Judà quaranta dies: t'assigno un dia per any. (7 I fixaràs la mirada, amb el braç arromangat, sobre el setge de Jerusalem, i profetitzaràs contra ella. 8 Vet aquí que jo poso cordes sobre tu, perquè no et puguis girar d'un costat a l'altre fins que hagis acabat els dies del teu setge.)

El menjar racionat i impur.— 9 I tu agafa blat, ordi, faves, llentilles, mill, espelta. Posa'ls en un mateix atuell i fes-te'n pa. Tants de dies com jauràs sobre el costat —tres-cents noranta dies—, en menjaràs. 10 I d'aquest aliment que prendràs, en mesuraràs vint sicles que menjaràs per dia, per a tot un dia. 11 I beuràs aigua amb parsimònia, en beuràs un sisè de sester¹⁵⁶⁰ per a tot un dia. 12 Menjaràs aquest aliment en la forma d'una fogassa d'ordi que haurà estat cuita sobre excrements humans, davant d'ells. 13 I diràs: Així parla Jahvè, el Déu d'Israel: És així que els fills d'Israel menjaran coses impures a les nacions (on els dispersaré). 14 Aleshores vaig dir: «Ah, Senyor Jahvè, la meva ànima no està gens contaminada. Des de noi fins ara, mai no he menjat bèstia morta o feta trossos, ni m'ha entrat en la boca cap carn impura!» 15 I em digué: Bé, et concedeixo la bonyiga de bou en lloc d'excrements humans, perquè t'hi puguis fer el pa a sobre. 16 I em digué: Fill d'home, vet aquí que privaré Jerusalem de tot mitjà de sustentació: menjaran pa estrictament pesat i beuran aigua parsimoniosament mesurada, 17 a fi que els faltin el pa i l'aigua, que quedin trasbalsats una i altres i que es consumeixin en la seva culpa.

5 La dispersió.— 1 I tu, fill d'home, agafa una espasa afilada, agafa-la a tall de navalla de barber i passa-te-la sobre el cap i sobre la barba. Acabat, agafaràs unes balances i dividiràs els pèls que has tallat.   —1806→  

2 A un terç hi calaràs foc al mig de la ciutat, quan s'hauran complert els dies del setge. Agafaràs l'altre terç, al qual clavaràs cops amb l'espasa, al voltant de la ciutat. N'escamparàs al vent el darrer terç, i jo desembeinaré l'espasa darrera d'ells. 3 D'allí n'agafaràs una petita quantitat, que nuaràs a la punta del teu mantell. 4 I d'aquests, n'agafaràs encara una mica, que tiraràs al mig del foc i que cremaràs. És d'allí que sortirà foc. I diràs a tota la casa d'Israel: 5 Així parla el Senyor Jahvè: Aquesta Jerusalem, que jo havia posat al centre de les nacions, voltada d'altres països! 6 S'ha rebel·lat contra els meus drets més que les nacions, i contra els meus estatuts més que els països que té al voltant! Ja que han desdenyat els meus drets i no s'han conduït segons els meus estatuts. 7 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Per tal com heu estat més rebels que les nacions que teniu al voltant, que no us heu conduït segons els meus estatuts i no heu posat en pràctica els meus drets, sinó que heu posat en pràctica els drets de les nacions que teniu al voltant, 8 doncs, bé, així parla el Senyor Jahvè: Jo també, em declaro contra tu. Executaré al mig teu judicis a la vista de les nacions. 9 I faré en tu com no ho he fet mai i com no ho faré mai més, a causa de totes les teves pràctiques abominables. 10 Per això, hi haurà pares que es menjaran els seus fills, enmig teu, i fills que es menjaran els seus pares. Executaré en tu judicis i dispersaré tot allò que quedi de tu a tots els vents, 11 Per això, ho juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè: Com tu has deshonrat el meu santuari (amb tots els teus Horrors i) amb totes les teves Abominacions, també jo arranaré sense ni una mirada de compassió, jo tampoc no planyeré. 12 Un terç dels teus habitants moriran de pesta i es consumaran de fam, enmig teu; un terç caurà per l'espasa, als teus voltants, i en dispersaré un terç a tots els vents, i desembeinaré l'espasa darrera d'ells. 13 La meva ira i la meva còlera s'esbravaran en ells; i sabran que jo, Jahvè, he parlat en la meva gelosia, quan esbravaré la meva còlera en ells. 14 I faré una ruïna de tu i de   —1807→   totes les teves filles¹⁵⁶¹ que et volten, a la vista de tots els qui passin. 15 Seràs un oprobi i un escarni, un exemple i un objecte d'estupor per a les nacions que et volten, quan executaré en tu judicis (d'ira, de severitat i) de reprensions severes. Jo, Jahvè, he parlat.

16 Quan enviaré contra vosaltres les fletxes (malignes) de la fam que són per a perdre (que enviaré per a perdre-us i afegiré contra vosaltres la fam), aleshores et privaré de pa. 17 Enviaré contra tu la fam i les bèsties feres que et deixaran sense fills; la pesta i la sang passaran per tu. I faré venir contra tu l'espasa. Jo, Jahvè, he parlat.

6 Contra les muntanyes d'Israel.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, posa't de cara a les muntanyes d'Israel i profetitza contra elles. 3 Diràs: Muntanyes d'Israel, escolteu la paraula del Senyor Jahvè: Així parla el Senyor Jahvè a les muntanyes, als puigs, a les torrenteres i a les valls. Jo faré venir sobre vosaltres l'espasa i destruiré els vostres santuaris locals. 4 Els vostres altars seran devastats, els vostres brasers d'encens seran trencats; faré caure els vostres habitants, víctimes de l'espasa, davant els vostres ídols, 5 i sembraré els vostres ossos al voltant dels vostres altars. 6 Sobre tot el vostre territori, les ciutats seran arruïnades i els santuaris locals seran assolats, a fi que els vostres altars siguin arruïnats (i assolats), que els vostres ídols siguin trencats (i abolits), que els vostres brasers d'encens siguin fets bocins (i que les vostres obres desapareguin). 7 I cauran, víctimes de l'espasa, al mig de vosaltres, i sabreu que jo sóc Jahvè.

Conversió dels dispersats.— 8 Quan tingueu a les nacions els qui s'hauran escapat de l'espasa, quan us hauré dispersat pels altres països, 9 els vostres supervivents es recordaran de mi, a les nacions on seran deportats. Aleshores jo els trencaré el cor prostituït que m'ha abandonat i els ulls que s'han prostituït darrera els seus ídols, i sentiran fàstic d'ells mateixos a causa de tot el mal   —1808→   que han fet amb totes les seves pràctiques abominables. 10 I sabran que jo, Jahvè (no en va), he parlat (de fer-los aquest mal).

Els pecats d'Israel.— 11 Així parla el Senyor Jahvè: Bat de mans i pica de peus, i digues: «Ah!», per totes les pràctiques abominables de la casa d'Israel, que caurà per l'espasa, per la fam i per la pesta. 12 El qui sigui lluny morirà de pesta; el qui sigui a prop caurà per l'espasa, i el qui quedi i se n'hagi escapat es consumirà de fam, i jo esbravaré en ells la meva còlera. 13 Sabreu que jo sóc Jahvè, quan els seus cadàvers, travessats per l'espasa, seran allà entre els seus ídols, tot al voltant dels seus altars, sobre tot puig elevat, al cim de totes les muntanyes, sota tot arbre verd, sota tot terebint frondós, llocs on oferien als seus ídols l'agradable olor del sacrifici. 14 Estendré la mà contra ells i faré del país una solitud desolada des del desert fins a Reblà, en tot el territori; i sabran que jo sóc Jahvè.

7 Imminència de la catàstrofe.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 I tu, fill d'home, digues: Així parla el Senyor Jahvè al país d'Israel: Es la fi! Ve la fi sobre els quatre caps del país! 3 Ara sí, que és la teva fi! Deixaré anar la meva ira contra tu, per jutjar-te segons la teva conducta i fer recaure sobre teu totes les teves pràctiques abominables. 4 No tindré per tu cap mirada de compassió, ni et planyeré; faré recaure sobre tu la teva conducta, i les teves pràctiques abominables seran visibles enmig teu; i sabreu que jo sóc Jahvè.

5 Així parla el Senyor Jahvè: Vet aquí que ve mal rera mal. 6 És la fi! Ve la fi, vet aquí que ve; s'ha desvetllat sobre teu, vet aquí que ve, 7 habitant del país. El temps ve, és a prop el dia, és el trastorn, i no pas la gatzara de les muntanyes! 8 Ara aviat abocaré la meva còlera sobre teu i esbravaré en tu la meva ira, per jutjar-te segons la teva conducta i fer recaure sobre teu totes les teves pràctiques abominables. 9 No tindré cap mirada de compassió, ni planyeré, sinó que faré recaure sobre tu la teva conducta, i   —1809→   les teves pràctiques abominables seran visibles enmig teu; i sabreu que sóc jo, Jahvè, que dono els cops.

Pànic general.— 10 Vet aquí el dia de Jahvè, vet aquí que ve la fi. L'opressió ha tret flor, la insolència s'ha desclòs. 11 La violència s'ha aixecat per ser una vara d'impietat... 12 El temps ve, s'acosta el dia. Que el comprador no s'alegri, que el venedor no s'entristeixi, perquè el furor ve contra la seva pompa. 13 Ja que el venedor no recobrarà allò que haurà venut; i ni que estigui en vida, no ho recobrarà, perquè el furor vindrà contra tota la seva pompa. Per la seva culpa, ningú no conservarà la vida. 14 «Toqueu el corn, prepareu-vos!» Però ningú no va al combat, perquè el meu furor ve contra tota la seva pompa. 15 L'espasa és a fora; la pesta i la fam, a dins. El qui serà al camp morirà per L'espasa, i el qui serà a la ciutat, la pesta i la fam el devoraran. 16 Els seus supervivents s'escaparan i seran, sobre les muntanyes, com coloms de les valls; la mort en farà net, de cadascun, per la seva culpa. 17 Totes les mans es deixen anar i tots els genolls regalen d'aigua. 18 Se cenyeixen de sac, l'esgarrifança els cobreix. Totes les cares es posen vermelles de vergonya, tots els caps estan afaitats. 19 Llencen la seva plata pels carrers i el seu or és un objecte de repulsió. (La seva plata i el seu or no podran salvar-los, el dia de la còlera de Jahvè.) No poden satisfer la seva gana, ni emplenen més el seu ventre. (Perquè eren l'ocasió dels seus crims.) 20 Dels seus ornaments de gala, n'havien fet un objecte d'orgull, i amb ells havien confeccionat les seves imatges abominables, els seus ídols. (Per això, en faré un objecte de repulsió per a ells.) 21 Ho lliuraré, doncs, al pillatge dels pagans i a les depredacions dels més impius de la terra (perquè ho profanin). 22 Giraré la cara d'ells, perquè profanin el meu tresor, perquè hi penetrin els pillards, el profanin 23 i el deixin fet un desgavell. Ja que el país és ple de judicis sanguinaris, la ciutat és plena de violències. 24 (Faré venir els més ferotges de les nacions, que s'apoderaran de les seves   —1810→   cases.) Posaré terme al seu fort orgull, i els seus santuaris seran profanats. 25 Vindrà la basarda; cercaran la pau, i no n'hi haurà. 26 Arribarà desastre sobre desastre, hi haurà rumor sobre rumor. Se li confondrà la visió al profeta; ni el sacerdot no trobarà la llei, ni els ancians, el consell. 27 (El rei es posarà de dol) el príncep es revestirà d'estupor, les mans del poble de la terra quedaran sangglaçades. Els tractaré segons la seva conducta, els jutjaré segons els seus judicis, i sabran que jo sóc Jahvè.

8 Cultes idolàtrics al temple.— 1 L'any sis, el sisè mes, el cinc del mes, estava assegut a casa, i els ancians de Judà seien davant meu, quan la mà del Senyor Jahvè caigué sobre mi, 2 i vaig veure això: hi havia una figura que s'assemblava a un home. Del que semblava ser els seus lloms cap avall era foc, i dels seus lloms cap amunt era una cosa com una lluïssor, com l'esclat d'una incrustació metàl·lica. 3 Allargà una forma de mà i m'agafà pels cabells, i l'esperit m'aixecà entre cel i terra i em dugué a Jerusalem, en visions divines, a l'entrada de la porta de l'atri interior que dóna al nord, allà on es dreça l'ídol que provoca la gelosia¹⁵⁶². 4 I vet aquí que allí hi havia la glòria del Déu d'Israel, tal com l'havia vista a la plana. 5 Em digué: Fill d'home, alça els ulls cap al nord! Vaig alçar els ulls cap al nord, i vet aquí que al nord de la porta de l'altar hi havia aquest ídol de la gelosia, a l'entrada. 6 Em digué: Fill d'home, ¿veus què fan aquests? Fan aquí grans abominacions per estar lluny del meu santuari! Però encara veuràs unes abominacions més grans.

7 Em dugué a l'entrada de l'atri. Vaig veure això: hi havia un forat a la paret. 8 Em digué: Fill d'home, cava a la paret. Vaig cavar a la paret; hi havia una entrada. 9 I em digué: Entra i veges les abominacions que fan aquí. 10 Vaig entrar i vaig veure això: tota mena de rèptils i d'animals repugnants i tots els ídols de la casa d'Israel, representats a la paret tot al voltant. 11 I setanta homes, dels ancians de la casa d'Israel, amb Jeconies, fill de Safan, entre ells, estaven   —1811→   drets davant els ídols, i cada un tenia el seu encenser a la mà. I el perfum d'un núvol d'encens anava pujant. 12 Em digué: ¿Has vist, fill d'home, el que estan fent els ancians de la casa d'Israel, a les fosques, cada un a la seva cambra amb imatges? Diuen: «Jahvè no hi veu, Jahvè ha abandonat el país». 13 I em digué: Encara veuràs d'altres grans abominacions que fan.

14 Em dugué a l'entrada de la porta del temple de Jahvè, que dóna al nord, i vet aquí que hi havia unes dones assegudes, plorant Tammuz¹⁵⁶³. 15 Em digué: ¿Has vist, fill d'home? Encara veuràs d'altres abominacions més grans que aquestes.

16 Em dugué cap a l'atri interior del temple de Jahvè. I vet aquí, que, a l'entrada del santuari de Jahvè, entre el vestíbul i l'altar, hi havia uns vint-i-cinc homes, d'esquena al santuari de Jahvè i de cara a l'orient, que es prosternaven cap a l'orient davant el sol. 17 I em digué: Has vist, fill d'home? ¿No en té prou la casa de Judà de fer les abominacions que fan aquí, que emplenen el país de violència i em tornen a irritar? Mira com m'engeguen els pets al nas!¹⁵⁶⁴ 18 Però també jo obraré amb furor; no tindré cap mirada de compassió, ni planyeré. (Ja em podran cridar a l'orella amb totes les seves forces, que jo no els escoltaré pas.)

9 El càstig.— 1 Aleshores em cridà a l'orella amb tota la força: S'ha acostat l'hora del càstig de la ciutat! 2 I vaig veure sis homes que venien pel camí de la porta superior que dóna al nord, cada un amb el seu instrument per a picar, a la mà. Al mig d'ells, hi havia un home vestit de lli que portava una escrivania a la cintura. Entraren i s'aturaren al costat de l'altar de bronze. 3 La glòria del Déu d'Israel s'elevà de sobre el querubí on era, cap al llindar de la casa, i cridà l'home vestit de lli que tenia una escrivania a la cintura, 4 i li digué: Passa (pel mig de la ciutat) pel mig de Jerusalem, i marca amb una creu¹⁵⁶⁵ al front els homes que gemeguen i es dolen de totes les abominacions que es fan enmig d'ella. 5 I li vaig sentir dir als altres: Passeu per la ciutat darrera d'ell i piqueu.   —1812→   No tingueu cap mirada de compassió, no planyeu; mateu i extermineu a tothom: 6¹⁵⁶⁶ vells, joves, noies, mainada, dones. Perd el qui porti la creu al front, no el toqueu. Comenceu pel meu santuari. (Començaren, doncs, pels homes, els ancians que eren davant el temple. 7 I els digué:) Deshonreu el temple, ompliu de víctimes els atris, i sortiu, piqueu fort a través de la ciutat.

8 Mentre ells picaven, jo vaig caure de cara a terra. Vaig exclamar i vaig dir: Ah, Senyor Jahvè, ¿que voleu destruir tot el que queda d'Israel, abocant la vostra còlera sobre Jerusalem? 9 Em digué: La culpa de la casa d'Israel (i de Judà) és massa, massa gran, el país és ple de sang, la ciutat desborda de perversió. Ja que diuen: «Jahvè ha abandonat el país, Jahvè no hi veu», 10 doncs bé, jo tampoc no tindré cap mirada de compassió, ni planyeré. Els faig recaure sobre el cap la seva conducta 11 És aleshores que l'home vestit de lli, amb l'escrivania a la cintura, donà compte en aquests termes: «He executat el que m'heu ordenat».

10 Incendi de Jerusalem. 1 I vaig veure això: sobre la volta que era sobre el cap dels querubins, hi ha via com una pedra de safir, i al damunt hi apareixia una cosa semblant a un tron.

2 I digué a l'home vestit de lli: Entra al mig de les rodes, sota els querubins, i pren una almosta de carbons incandescents del mig dels querubins i escampa'ls sobre la ciutat. I vaig veure com hi entrava.

3 Els querubins s'estaven a la dreta del temple, quan entrà, i el núvol omplia l'atri interior. 4 La glòria de Jahvè s'elevà de sobre el querubí cap al llindar del temple, el temple s'omplí del núvol, i l'atri quedà ple de l'esclat de la glòria de Jahvè. 5 I la remor de les ales dels querubins se sentia fins a l'atri exterior, com la veu d'El-Saddai¹⁵⁶⁷ quan parla.

6 Quan donà aquesta ordre a l'home vestit de lli: «eren foc al mig de les rodes, d'enmig dels querubins», l'home entrà i s'aturà al costat de les rodes; 7 el querubí allargà la mà cap al foc que hi havia entremig dels querubins, en prengué i el posà a les mans de l'home vestit   —1813→   de lli, que el prengué i va sortir...

La glòria de Jahvè.— 8 I vaig veure que els querubins tenien una forma de mans humanes sota les ales. 9 Vaig veure això: hi havia quatre rodes al costat dels querubins, cada roda al costat d'un querubí, i l'aspecte de les rodes tenia l'esclat del crisòlit. 10 I tenien el mateix aspecte totes quatre, estaven fetes com si estiguessin l'una al mig de l'altra. 11 Quan caminaven, podien anar cap als quatre costats, sense girar-se tot caminant; perquè en la direcció que emprenia el cap, el seguien elles al darrera, sense girar-se en caminar. 12 I (tot el seu cos) l'esquena, les mans i les ales, igual que les rodes, eren plenes d'ells tot al voltant, a tots quatre (és a dir, les seves rodes). 13 Vaig sentir que donaven a les rodes el nom de «galgal». (14 I cada un tenia quatre cares: la cara del primer era la cara del querubí; la cara del segon, una cara humana; el tercer tenia una cara de lleó, i el quart, una cara d'àguila.) 15 Els querubins s'elevaren: era l'animal que havia vist al riu Cobar. 16 Quan els querubins caminaven, les rodes caminaven al costat d'ells; quan els querubins desplegaven les ales per elevar-se de terra, les rodes no es giraven tampoc del seu costat. 17 Quan ells s'aturaven, s'aturaven elles; quan ells s'elevaven, s'elevaven amb ells, ja que el mateix esperit era en elles. 18 La glòria de Jahvè sortí (de sobre el llindar) del temple i s'aturà sobre els querubins. 19 Els querubins desplegaren les ales i s'elevaren de terra, a la meva vista. En sortir ells juntament amb les rodes, s'aturaven a l'entrada de la porta oriental del temple de Jahvè, mentre la glòria del Déu d'Israel era sobre ells, al damunt. 20 Era l'animal que havia vist sota el Déu d'Israel al riu Cobar, i vaig saber que eren querubins. 21 Cada un tenia quatre cares, quatre ales i formes de mans humanes sota les ales. 22 Les seves cares eren semblants a les cares que havia vist vora el riu Cobar. Cada un anava dret davant seu.

11 Encara els pecats de Jerusalem.— 1 (L'esperit m'aixecà) i em dugué a   —1814→   la porta oriental del temple de Jahvè, que dóna a l'orient, i vet aquí que a l'entrada de la porta hi havia una vint-i-cinc homes, entre els quals vaig veure Jezonies, fill d'Azur, i Felties, fill de Banaïes, prohoms del poble. 2 Jahvè em digué: Fill d'home, són els individus que ordeixen una maldat i deliberen un mal consell en aquesta ciutat. 3 Diuen: «¿No han estat reedificats de poc els santuaris locals? Ella és l'olla i nosaltres som la carn». 4 Per això, profetitza contra ells, profetitza, fill d'home! 5 L'esperit (de Jahvè) caigué sobre mi i m'ordenà: Digues: Així parla Jahvè: És així que vosaltres parleu, casa d'Israel, i jo sé prou quina en porteu de cap! 6 Heu multiplicat els cadàvers dels vostres morts en aquesta ciutat; heu emplenat els seus carrers de víctimes. 7 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Els cadàvers que heu posat enmig d'ella són la carn, i ella és l'olla, però jo us en faré sortir. 8 Teniu por de l'espasa, i és l'espasa que jo faré venir contra vosaltres, oracle del Senyor Jahvè. 9 Us faré sortir de la ciutat i us posaré a les mans dels pagans, i executaré sentències en vosaltres. 10 Caureu per l'espasa, a la frontera d'Israel us jutjaré, i sabreu que jo sóc Jahvè. (11 Ella no serà per a vosaltres una olla i vosaltres no sereu la carn enmig d'ella; a la frontera d'Israel us jutjaré. 12 I sabreu que jo sóc Jahvè, de qui no heu seguit les lleis ni heu observat els costums; al contrari, heu obrat segons el costum de les nacions que teniu al voltant.)

13 I, mentre profetitzava, Felties, fill de Banaïes, morí. Vaig caure de cara a terra i amb totes les forces vaig exclamar: «Ah, Senyor Jahvè, ¿que voleu destruir tot el que queda d'Israel?»

La nova aliança promesa als exiliats.— 14 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 15 Fill d'home, és als teus germans, als teus parents i a la casa d'Israel tota sencera que els habitants de Jerusalem diuen: «Aneu-vos-en lluny de Jahvè; és a vosaltres, que el país ens ha estar donat en patrimoni!» 16 Per això, digues: Així parla el Senyor Jahvè: Sí, jo els he fets anar lluny, a les nacions, i els he dispersats pels altres   —1815→   països, i els he servit poc d'asil en els països on han anat a raure. 17 Per això, (digues): Així parla el Senyor Jahvè: Tanmateix, els aplegaré d'entre els pobles, els retiraré dels països on els he dispersats i els donaré la terra d'Israel. 18 Hi vindran i n'extirparan tots els Horrors i totes les Abominacions. 19 Jo els donaré un altre cor i els infondré un esperit nou: els trauré del cos el cor de pedra i els donaré un cor de carn, 20 per tal que caminin segons les meves lleis i que observin els meus costums i que els posin en pràctica. Aleshores seran el meu poble, i jo seré el seu Déu. 21 Quant a aquells a qui els Horrors i les Abominacions tenen el cor guanyat, jo els faré recaure sobre el cap la pròpia conducta, oracle del Senyor Jahvè.

Jahvè es retira de Jerusalem.— 22 Aleshores els querubins desplegaren les ales, i les rodes es posaren en moviment amb ells; la glòria del Déu d'Israel era sobre ells, al damunt. 23 I la glòria de Jahvè s'elevà al mig de la ciutat i s'aturà sobre la muntanya que hi ha a l'orient de la ciutat.

24 L'esperit m'aixecà i em dugué a la Caldea, entre els exiliats, en visió, per la virtut de l'esperit de Déu, i s'esvaí la visió de què havia estat testimoni. 25 I vaig contar als exiliats totes les coses que Jahvè m'havia fet veure.

12 L'exili del poble i la sort de Sedequies.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, tu habites enmig de la casa tota rebel, que té ulls per a veure-hi i no hi veu, orelles per a sentir-hi i no hi sent, ja que és una casa tota rebel. 3 I tu, fill d'home, prepara't un bagatge d'exiliat, de dia, a la vista de tots, i emigra del lloc on et trobes, cap a un altre lloc, a la vista de tots. Potser hi veuran, ni que sigui una casa tota rebel. 4 Trauràs fora el bagatge d'exiliat, de dia, a la vista. I tu sortiràs de vespre, davant d'ells, com surten els exiliats. 5 Davant d'ells, fes un forat a la paret, per on sortiràs. 6 Davant d'ells et carregaràs el farcell al coll i sortiràs a les fosques; et taparàs la cara, per no veure el país, ja que faig de tu   —1816→   un símbol per a la casa d'Israel.

7 Vaig fer, doncs, com se'm manava: vaig treure fora el bagatge com el bagatge d'un exiliat, de dia, i al vespre vaig fer un forat a la paret (amb la mà). Vaig sortir a les fosques, em vaig carregar al coll el farcell, davant d'ells.

8 Aleshores la paraula de Jahvè em fou adreçada, al matí, dient: 9 Fill d'home, no t'ha pas dit la casa d'Israel, la casa tota rebel: «què fas aquí?» 10 Digue'ls: Així parla el Senyor Jahvè (aquest oracle va dirigit contra el príncep a Jerusalem i contra tota la casa d'Israel que hi ha enmig d'ella. 11 Digues): Sí, jo faig actes simbòlics; com has fet tu, així els serà fet: aniran a l'exili (en captivitat)! 12 I el príncep que hi ha entre ells es carregarà el bagatge al coll i sortirà a les fosques, farà un forat a la paret per sortir-hi, es taparà la cara, perquè no el vegi ningú i ell no vegi el país. 13 Estendré la meva xarxa sobre ell i s'agafarà en el meu filat; el menaré a Babilònia, al país dels caldeus, però no la veurà pas, i hi morirà. 14 I tots els qui hi ha al seu voltant, la seva guàrdia i totes les seves tropes, els dispersaré a tots els vents i desembeinaré l'espasa darrera d'ells. 15 I sabran que jo sóc Jahvè, quan els sembraré entre les nacions i els dispersaré pels altres països. 16 Però alguns pocs els preservaré de l'espasa, de la fam i de la pesta, perquè contin totes les seves abominacions entre les nacions on aniran a raure; que així sabran que jo sóc Jahvè.

Les penalitats del setge. 17 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 18 Fill d'home, menjaràs el pa tremolant i beuràs l'aigua en la inquietud (i l'aprensió); 19 i diràs al poble de la terra: Així parla el Senyor Jahvè referent als habitants de Jerusalem (sobre la terra d'Israel): Menjaran el pa en l'aprensió i beuran l'aigua en la desolació, perquè el país i tot el que hi ha serà desolat, per la violència dels qui hi habiten. 20 Les ciutats poblades estaran en ruïnes i el país serà una desolació; i sabreu que jo sóc Jahvè.

Imminència de la catàstrofe.— 21 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient:   —1817→   22 Fill d'home, què voleu dir sobre la terra d'Israel amb aquest proverbi: «Els dies passen i tota visió s'esvaneix!» 23 Per això, digue'ls: Així parla el Senyor Jahvè: Aboleixo aquest proverbi, no el repetiran més a Israel; sinó digue'ls: S'acosten els dies que tota visió es confirmarà 24 Ja que no hi haurà més ni visió vana ni presagi enganyador enmig de la casa d'Israel. 25 Perquè jo, Jahvè, parlaré; allò que diré serà dit i fet, i no serà diferit més; ja que serà durant els vostres dies, casa tota rebel, que pronunciaré una paraula i la realitzaré, oracle del Senyor Jahvè.

26 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 27 Fill d'home, la casa d'Israel està dient: «La visió que veu aquest és per a una època llunyana; profetitza per a un avenir tardà». 28 Per això, digue'ls: No hi haurà més dilacions; tot allò que diré serà dit i fet, oracle del Senyor Jahvè.

13 Contra els falsos profetes.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, profetitza contra els profetes d'Israel; profetitza i digues als qui profetitzen per pròpia iniciativa: Escolteu la paraula de Jahvè. 3 Així parla el Senyor Jahvè: Ai dels profetes insensats que segueixen el seu propi esperit sense haver vist res! 4 Com xacals entre les ruïnes són els teus profetes, Israel!

5 No heu pujat a la bretxa, no heu construït un mur davant la casa d'Israel, per resistir en el combat, el dia de Jahvè. 6 Tenen visions vanes, un presagi mentider, els qui diuen: «oracle de Jahvè» —quan Jahvè no els ha enviats!—, i esperen que confirmi la paraula! 7 ¿No és veritat que no teniu sinó presagis mentiders quan dieu: «oracle de Jahvè», si jo no he parlat?

8 Per això, digues: Així parla el Senyor Jahvè. Per culpa de les vostres paraules vanes i de les vostres visions mentideres, jo em declaro contra vosaltres, oracle del Senyor Jahvè. 9 Estendré la mà sobre els profetes de les visions vanes i de la predicció mentidera: no estaran en el consell del meu poble, no seran inscrits al llibre de la casa d'Israel, no vindran a la terra d'Israel, i sabran que   —1818→   jo sóc el Senyor Jahvè. 10 Ta que han desencaminat el meu poble, dient: «Pau!», quan no hi havia pau; i mentre ell construeix una muralla, ells la revesteixen de calç. 11 Digues als qui la revesteixen de calç: Enviaré una pluja torrencial, cauran pedres de calamarsa, es desencadenarà un vent de tempesta, 12 veureu la paret per terra! No us diran: «¿On és el revestiment que hi havíeu posat?» 13 Per això, així parla el Senyor Jahvè. Desencadenaré un vent de tempesta en la meva còlera; hi haurà, en la meva ira, una pluja torrencial i pedres de calamarsa (en la còlera) per a una destrucció completa. 14 Enderrocaré la paret que havíeu revestit de calç i la faré tocar a ter ra, perquè se li descalci el fonament i caigui. Morireu en mig d'ella, i sabreu que jo sóc Jahvè.

15 Esbravaré la meva còlera en la paret i en els qui l'han revestida de calç i us diré: No existeix ni la paret ni els qui l'havien revestida, 16 els profetes d'Israel que profetitzen sobre Jerusalem i que han tingut per a ella visions de pau, quan no hi ha pau, oracle del Senyor Jahvè.

Contra les falses profetesses.— 17 I tu, fill d'home, posa't de cara cap a les filles del teu poble que profetitzen per iniciativa pròpia, i profetitza contra elles. 18 Diràs: Així parla el Senyor Jahvè: Ai de les qui cusen cintes per a totes les articulacions de la mà i confeccionen lligadures per als caps de tota talla, a fi de caçar la gent! ¿Voleu fer morir persones per al meu poble i fer-ne viure per a vosaltres? 19 Em degradeu davant el meu poble per uns grapats d'ordi i uns bocins de pa, fent morir gent que no havien de morir i fent viure gent que no havien de viure, quan mentiu al meu poble que escolta la mentida! 20 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Aquí em teniu contra les vostres cintes, amb què caceu la gent. Les estriparé, sobre els vostres braços, i deixaré anar lliures la gent que caceu. 21 Estriparé les vostres lligadures i deslliuraré el meu poble de les vostres mans, i no seran més una caça entre les vostres mans. I sabreu que jo sóc Jahvè.

22 Ja que tortureu el cor del just (amb mentides), quan jo no volia torturar-lo, i fortifiqueu   —1819→   les mans de l'impiu, perquè no renunciï a la seva mala conducta a fi de conservar-se en vida, 23 no tindreu més visions vanes, ni fareu més prediccions mentideres. Deslliuraré el meu poble de les vostres mans, i sabreu que jo sóc Jahvè.

14 Contra la idolatria. 1 Alguns ancians d'Israel vingueren a casa i s'assegueren davant meu. 2 I la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 3 Fill d'home, aquesta gent es puja els seus ídols sobre el cor i es posa davant la cara l'ocasió de la seva maldat: ¿m'hauria de deixar consultar per ells? 4 Per això, parla amb ells i digue'ls Així parla el Senyor Jahvè: Tot home de la casa d'Israel que es pugi els seus ídols sobre el cor i que es posi davant la cara l'ocasió de la seva maldat, i després vingui a trobar el profeta, jo, Jahvè, ¿m'hauria d'avenir a respondre-li en persona, malgrat la multitud dels seus ídols, 5 a fi de guanyar-me el cor de la casa d'Israel que s'ha deseixit de mi amb els seus ídols?

6 Per això, digues a la casa d'Israel: Així parla el Senyor Jahvè: Torneu, renuncieu als vostres ídols, aparteu-vos de totes les vostres Abominacions. 7 Ja que tot home de la casa d'Israel i dels estrangers establerts a Israel que es desixi de mi, que es pugi els seus ídols sobre el cor i es posi davant per davant de la cara l'ocasió de la seva maldat, i després vingui a trobar el profeta perquè em consulti per ell, jo, Jahvè, m'avindré a respondre-li personalment. 8 Em posaré de cara contra aquest home, en faré un senyal i un blanc, el suprimiré d'enmig del meu poble, i sabreu que jo sóc Jahvè. 9 I, si el profeta es deixa seduir i parla, és que jo, Jahvè, hauré seduït aquest profeta; estendré la mà contra ell i l'exterminaré d'enmig del meu poble d'Israel. 10 Portaran el pes de les seves culpes. La culpa del profeta serà com la d'aquell qui el consulti. 11 A fi que la casa d'Israel no erri més lluny de mi, ni es deshonri més amb cap de les seves infidelitats. Ells seran el meu poble, i jo seré el seu Déu, oracle del Senyor Jahvè.

Responsabilitat personal¹⁵⁶⁸.— 12 La paraula de   —1820→   Jahvè em fou adreçada, dient: 13 Fill d'home, si un país peca contra mi cometent una traïció¹⁵⁶⁹ i jo, estenent la mà contra ell, destrueixo la seva reserva de pa i li envio la fam per suprimir-ne homes i bèsties, 14 si enmig d'ell hi hagués aquests tres homes: Noè, Danel i Job¹⁵⁷⁰, aquests homes salvarien la vida gràcies a la seva justícia, oracle del Senyor Jahvè. 15 O si feia passar pel país les bèsties feres per privar-lo dels seus fills i fer-ne una desolació per on no passés ningú, a causa de les bèsties, 16 si enmig d'ell hi hagués aquests tres homes, ho juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè, no podrien pas salvar ni fills ni filles; ells sols serien salvats, però el país es convertiria en una desolació. 17 O si feia venir l'espasa sobre aquest país, i deia: «Que l'espasa passi pel país», i jo en suprimia homes i bèsties, 18 si enmig d'ell hi hagués aquests tres homes, ho juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè, no podrien pas salvar ni fills ni filles, ells sols serien salvats. 19 O si jo enviava la pesta contra aquest país i abocava la meva còlera contra ell amb sang i en suprimia homes i bèsties, 20 si enmig d'ell hi hagués Noè, Danel i Job, ho juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè, no salvarien pes ni filis ni filles, però ells salvarien la pròpia vida gràcies a la seva justícia.

La salvació d'alguns pecadors.— 21 Així parla el Senyor Jahvè: Si tanmateix envio els meus quatre flagells funestos, espasa, fam, bèsties feres i pesta, contra Jerusalem, per suprimir-ne homes i bèsties, 22 però hi queden uns supervivents que salven els fills i les filles, i ells surten cep a vosaltres, aleshores, veient la seva conducta i les seves obres, us consolareu del mal que hauré fet venir sobre Jerusalem (de tot allò que hauré fet venir sobre ella). 23 Us consolaran, quan veureu la seva conducta i les seves obres, i sabreu que no és pas sense motiu que hauré fet tot el que jo hauré fet contra ella, oracle del Senyor Jahvè.

15 Paràbola del cep.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, ¿què és la fusta del cep en comparació amb tota mena d'arbres del bosc? 3 ¿En   —1821→   treuen fusta per fer-ne algun objecte? ¿O en fan una clavilla per penjar-hi alguna cosa? 4 No, la tiren al foc per consumir-la. El foc n'ha consumit els dos caps, i el mig s'ha socarrat: ¿servirà per a treballar-la? 5 Ja quan era intacta, no en podien fer res; tanmateix, quan el foc l'ha consumida, o s'ha socarrat ¿se'n podria fer alguna cosa?

6 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Igual com la fusta del cep, entre els arbres del bosc, que he tirat al foc per consumir-la, així tractaré els habitants de Jerusalem. 7 Em posaré de cara contra ells: han sortit del foc, però el foc els devorarà! I sabreu que jo sóc Jahvè, quan em posaré de cara contra ells. 8 Convertiré el país en una desolació, perquè han comès una traïció, oracle del Senyor Jahvè.

16 Història simbòlica d'Israel.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, fes conèixer a Jerusalem les seves abominacions. 3 Diràs Així parla el Senyor Jahvè a Jerusalem: Pel teu origen i per la teva naixença, tu ets del país de Canaan. El teu pare era amorreu, i la teva mare, hitita. 4 El dia que vas venir al món, no et tallaren la badiella, no et rentaren amb aigua per netejar-te, no et friccionaren amb sal, no et faixaren amb bolquers. 5 Ningú no s'apiadà de tu, fent-te una sola d'aquestes coses per compassió. Fores llençada en ple camp, de fastig que feies, el dia que vingueres al món.

6 Jo passava vora teu i vaig veure com espernetegaves en la teva sang. I et vaig dir: «Viu 7 i creix, com la vegetació del camp». Vas créixer, et feies gran i arribares a l'edat núbil. Se't formaren els pits, el pèl et va créixer. Però tu estaves tota nua. 8 Aleshores passava jo vota teu i et vaig veure. Era el teu temps, el temps dels amors. Vaig estendre sobre teu el faldó del meu mantell i vaig cobrir-te la nuesa; em vaig comprometre amb jurament, vaig fer un pacte amb tu, oracle del Senyor Jahvè, i fores meva. 9 Vaig banyar-te en l'aigua, vaig rentar la sang que et cobria, et vaig ungir d'oli. 10 Vaig donar-te vestits brodats, calçat de cuiro fi, una banda de lli i un mantell de seda.   —1822→   11 Et vaig abillar amb joiells, et vaig posar braçalets als punys i un collaret al coll. 12 Et vaig posar un anell al nas, arracades a les orelles, i al cap una diadema magnífica. 13 Estaves abillada amb or i amb plata, vestida de lli fi, de seda i de brodats. Et vaig fer menjar flor de farina, mel i oli; et vas fer d'allò més bella i prosperares més que la reialesa. 14 Cobrares fama entre les nacions per la teva bellesa, ja que era perfecta, gràcies a l'esclat i l'esplendor de què jo t'havia revestit, oracle del Senyor Jahvè.

15 Però t'has infatuat amb la teva bellesa, t'has aprofitat del teu renom per a prostituir-te, has ofert les teves disbauxes a qualsevol qui passava. 16 Has agafat vestits teus per fer-te'n llocs alts de rics colors, t'hi has prostituït... 17 Has agafat els arreus magnífics d'or i de plata que jo t'havia donat, i te n'has fet imatges de masculinitat¹⁵⁷¹ per a servir en les teves prostitucions. 18 Has agafat els teus vestits brodats per cobrir-les, i és el meu oli i el meu encens que has ofert davant d'elles. 19 És el pa que jo t'havia donat —et feia menjar flor de farina, oli i mel— que tu els has presentat en ofrena d'agradable olor, oracle del Senyor Jahvè.

20 Agafares els fills i les filles que tu m'havies infantat, i els sacrificares perquè se n'alimentessin. ¿N'hi havia poc amb la teva prostitució? 21 Has degollat els meus fills i els els has donats, fent-los passar pel foc! 22 I en totes (les teves abominacions i) les teves prostitucions, no t'has recordat dels dies de la teva joventut, del temps, que estaves nua, espernetegant en la teva sang.

23 I per acabar-ho d'adobar (ai, ai de tu!), oracle del Senyor Jahvè, 24 et construïres un sòcol i et feres un altet¹⁵⁷² a cada plaça. 25 A l'entrada de cada camí construïres el teu altet per deshonrar-hi la teva bellesa i lliurar el teu cos a tothom que passava; has multiplicat les teves prostitucions. 26 T'has prostituït amb els egipcis, els teus veïns; amb un gran membre; has multiplicat les teves prostitucions per irritar-me. 27 I vet aquí que vaig estendre la mà contra tu. Vaig racionar la teva alimentació, et vaig lliurar a la voracitat de les teves   —1823→   enemigues, les filles dels filisteus que s'avergonyien de la teva conducta infame. 28 T'has prostituït amb els assiris (perquè encara no en tenies prou. T'has prostituït amb ella), però tampoc no quedares satisfeta. 29 Has multiplicat les teves prostitucions amb el país dels mercaders, cap a la Caldea, i ni aquesta vegada tampoc no quedares satisfeta. 30 Quina febre passional no t'agitava el cor, oracle del Senyor Jahvè, quan cometies totes aquestes accions, dignes d'una prostituta procaç! 31 Quan et construïes un sòcol a l'entrada de cada camí i et feies un altet a cada plaça, tu no eres pas com la prostituta, que cobra un salari. (32 La dona adúltera, sota la potestat del seu marit, accepta un salari.) 33 A totes les prostitutes, els donen presents. Però ets tu que has donat els béns de la teva dot a tots els teus amants i que els has obsequiats perquè de tots costats vinguessin a tu, en les teves prostitucions. 34 Amb tu ha passat el contrari de les altres dones: en prostituir-te tu, mentre que ningú no s'ha prostituït després de tu, i en donar tu salari, mentre que no te n'era donat. (Has fet el contrari!)

35 Per això, prostituta, escolta la paraula de Jahvè. 36 Així parla el Senyor Jahvè: Perquè has exhibit la teva vergonya, perquè has descobert la teva nuesa, en les teves prostitucions, davant tots els teus amants i tots els teus ídols abominables, per la sang dels teus fills que els has donat, 37 reuniré tots els teus amants pel quals t'has abrandat, tots aquells qui has estimat juntament amb els qui has odiat, els reuniré dels voltants i els descobriré la teva nuesa, perquè la vegin tota. 38 I t'aplicaré les sentències per a les dones adúlteres i per a les qui escampen sang: faré caure sobre teu la còlera i la gelosia, 39 et posaré entre les seves mans perquè arranin el teu sòcol i arrenquin els teus altets, perquè et despullin dels teus vestits, et prenguin els arreus magnífics i et deixin tota nua. 40 Faran pujar contra tu la turba, et lapidaran, t'esquarteraran amb les seves espases. 41 Calaran foc a les teves cases i faran justícia de tu a la vista de moltes dones; posaré fi a les teves prostitucions, i no tornaràs   —1824→   tampoc a donar salari. 42 Apaivagaré la meva còlera contra teu, la meva gelosia es retirarà de tu, jo em calmaré i no em tornaré a irritar. 43 Ja que tu no t'has recordat dels dies de la teva joventut, que en tot això no has fet més que provocar-me, veuràs com també jo et faig recaure la teva conducta sobre el cap, oracle del Senyor Jahvè...

Jerusalem, digna filla de la seva mare.— 44 Mira, qualsevol que parli amb proverbis, t'aplicarà el següent: «Tal mare, tal filla». 45 Ets ben bé filla de la teva mare, que avorrí marit i fills; ets ben bé germana de les teves germanes, que avorriren marits i fills. La vostra mare era hitita; el vostre pare, amorreu. 46 La teva germana gran és Samaria, amb les seves filles, que habita a la teva esquerra. La teva germana petita, que habita a la teva dreta, és Sodoma, amb les seves filles. 47 No has pas imitat la seva conducta ni has comès les seves abominacions: de poc que no et mostres més corrompuda que no pas elles en tota la teva conducta! 48 Per ma vida, oracle del Senyor Jahvè, Sodoma, la teva germana, i les seves filles, no han pas obrat com ho heu fet vosaltres, tu i les teves filles! 49 Vet aquí quina fou la culpa de Sodoma, la teva germana: l'orgull d'una bona taula i d'una vida tranquil·la era propi d'ella i de les seves filles; no han socorregut el necessitat i el pobre. 50 S'han enorgullit i han comès les coses que jo abomino, i jo les he fetes desaparèixer, com tu has vist. 51 El que és a Samaria, no ha comès ni la meitat dels teus pecats.

Has multiplicar les teves pràctiques abominables més que no pas elles. Cometent tantes d'abominacions, has fet absoldre les teves germanes. 52 Porta, també tu, la ignomínia que has assumit per les teves germanes amb els pecats que has comès, més abominables que els d'elles, de manera que les has fetes més juntes que tu. Doncs, també tu avergonyeix-te i porta la ignomínia d'haver fet absoldre les teves germanes.

Restauració de les tres germanes.— 53 Jo les restabliré. Restabliré Sodoma i   —1825→   les seves filles, restabliré Samaria i les seves filles, i et restabliré a tu enmig d'elles, 54 per tal que portis la teva ignomínia i et donis vergonya de tot el que has fet, en haver-les consolat. 55 La teva germana Sodoma i les seves filles tornaran al seu estat d'abans. Samaria i les seves filles tornaran al seu estat d'abans. Tu i les teves filles tornareu al vostre estat d'abans. 56 La teva germana Sodoma, ¿no servia, en boca teva, de paraula ofensiva, el dia del teu orgull, 57 abans que la teva maldat fos descoberta? Ara tu et trobes com ella: l'objecte de les injúries de les filles d'Aram i (de totes les seves veïnes) de les filles dels filisteus que t'insulten de tots costats. 58 La teva infàmia i les teves abominacions, ets tu que les has de portar, oracle de Jahvè.

Restabliment de l'aliança.— 59 Sí, així parla el Senyor Jahvè: Faré, doncs, amb tu com has fet tu, que has menyspreat el jurament violant l'aliança. 60 Només que jo em recordaré de la meva aliança amb tu al temps de la teva joventut, i establiré a favor teu una aliança eterna. 61 Per la teva part, tu et recordaràs de la teva conducta i te'n donaràs vergonya quan jo agafaré les teves germanes, la gran i la petita, i te les donaré per filles. Però no pas en virtut de l'aliança antiga, 62 que sóc jo mateix que restabliré la meva aliança amb tu, i sabràs que jo sóc Jahvè, 63 a fi que te'n recordis i te'n donis vergonya i, en la teva confusió, siguis reduïda al silenci, quan t'hauré perdonat tot el que has fet oracle del Senyor Jahvè.

17 Al·legoria de l'àguila.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, proposa un apòleg i presenta una paràbola a la casa d'Israel. 3 Diràs: Així parla el Senyor Jahvè: La gran àguila, amb ales grans, de llarga envergadura, coberta de plomes de molts colors, anà al Líban i agafà el cimal del cedre; 4 collí la més alta de les seves rames, se l'emportà en un país de mercaders, la deposà en una ciutat de traficants. 5 Després l'àguila agafà un rebrot del país i el posà en un camp de sembra, el col·locà a la   —1826→   vora d'aigua abundant, 6 de manera que creixés i es fes un cep esponerós, de talla modesta, perquè les seves sarments es giressin cap a ella i les seves arrels estiguessin sota d'ella. Es féu un cep, produí branques i projectà rames.

7 Però hi havia una altra gran àguila, amb grans ales i molta ploma. I vet aquí que aquest cep girà les seves arrels cap a ella i li projectà les seves sarments, perquè el regués millor que el bancal on estava plantat 8 —en un camp fèrtil, a la vora d'aigua abundant estava plantat!—, per tal de produir brancada i de donar fruit i fer-se un cep esplèndid.

9 Per això, digues: Així parla el Senyor Jahvè: Reeixirà? L'àguila, ¿no li arrencarà les arrels i li collirà el fruit, perquè se li assequin tots els brots tendres? S'assecarà, sense que calgui un gran esforç ni gaire gent: l'aixecarà de les seves arrels! 10 Aquí el teniu trasplantat, reeixirà? ¿No s'assecarà completament, com quan el toca el vent de llevant? Sobre el bancal on ha crescut, s'assecarà!

Interpretació de l'apòleg. 11 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 12 Digues a la casa tota rebel: ¿No sabeu què significa això? Digues: El rei de Babilònia ha vingut a Jerusalem; n'ha agafat el rei i els prínceps i se'ls ha enduts cap a casa, a Babilònia. 13 N'ha agafat un d'estirp reial, ha fet un tractat amb ell i l'ha obligat a prestar jurament, després d'haver pres els magnats del país perquè no es pogués revoltar, 14 a fi que fos un reialme modest, fidel al seu tractat d'obediència. 15 Però ell se li rebel·là i envià els seus missatgers a l'Egipte per fer-se donar cavalls i moltes tropes. Reeixirà? ¿Sortirà amb la seva, el qui fa això i viola el tractat? Sortirà amb la seva? 16 Ho juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè: és al lloc on es troba el rei que l'ha posat al tron, el jurament del qual ha menyspreat i el qual ha violat el tractat amb ell, és enmig de Babilònia que morirà! 17 I el Faraó no el socorrerà pas a la guerra amb un gran exèrcit i una concentració nombrosa, quan elevaran una rampa i construiran un atrinxerament per destruir tantes de vides   —1827→   humanes. 18 Ha menyspreat el jurament, violant el tractat, quan ell s'havia compromès. Ha fet tot això; no se'n sortirà! 19 Per això, digues: Així parla el Senyor Jahvè: Ho juro per ma vida, el meu jurament que ha menyspreat i el meu tractat que ha violat, jo els ho faré recaure sobre el cap. 20 Estendré la meva xarxa sobre ell i s'agafarà al meu filat, el duré a Babilònia i allà castigaré el perjuri que ha comès envers mi: 21 (Tota la flor de) tot el seu exèrcit caurà per l'espasa, i els qui siguin deixats seran dispersats a tots els vents. I sabreu que jo, Jahvè, he parlat.

Promesa messiànica.— 22 Així parla el Senyor Jahvè: N'agafaré jo mateix del cimal del cedre, del cap dels seus brots en colliré un de tendre i el plantaré jo mateix sobre una muntanya molt elevada. 23 A la muntanya excelsa d'Israel el plantaré. Traurà branques, farà fulles i es tornarà un cedre majestuós. S'estaran sota d'ells tots els ocells, a l'ombra de les seves branques s'estaran. 24 I tots els arbres del camp sabran que jo sóc Jahvè. Humilio l'arbre verd elevat i elevo l'arbre humil, faig assecar l'arbre verd i faig reverdir l'arbre sec. Jo, Jahvè, he parlat i ho faré.

18 La responsabilitat personal.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, ¿què teniu per repetir aquest proverbi entre els israelites: «Els pares han menjat raïms verds, i s'han esmussat les dents dels fills?» 3 Juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè, que no es dirà més aquest proverbi a Israel! 4 Mira, totes les vides són meves; tant la vida del pare com la del fill, són meves. El qui haurà preat, és el qui morirà.

5 Un home, doncs, si és just, si practica el dret i la justícia, 6 no menja res amb sang, no alça els ulls cap als ídols de la casa d'Israel, no deshonra la muller del seu proïsme, no s'acosta a una dona quan té la regla, 7 no fa mal a ningú, restitueix les penyores que guarda dels altres, no roba mai res, dóna el seu pa al qui té fam i cobreix el nu amb un vestit, 8 no presta a usura, no   —1828→   cobra interés, retreu la mà de la injustícia, exerceix un judici lleial entre home i home, 9 es condueix segons les meves lleis i observa els meus costums, i els posa en pràctica, aquest és un just: certament viurà, oracle del Senyor Jahvè.

10 Però, si ell engendra un fill violent, 11 i aquest no fa tot això, sinó que menja carn amb la seva sang, deshonra la muller del seu proïsme, 12 fa mal al necessitat i al pobre, roba, no restitueix les penyores, alça els ulls cap als ídols, comet l'abominació, 13 presta a usura i cobra interès, certament no viurà. Ha fet totes aquestes abominacions: certament morirà, la seva sang recaurà sobre ell!

14 Però, si engendra un fill que veu tots els pecats que ha comès el seu pare, i té por i no l'imita: 15 no menja carn amb sang, no alça els ulls cap als ídols de la casa d'Israel, no deshonra la muller del seu proïsme, 16 no fa mal a ningú, no reté les penyores, no roba mai res, dóna el seu pa al qui té fam i cobreix el nu amb un vestit, 17 retreu la mà de la injustícia, no cobra usura o interès, observa els meus costums, es condueix segons les meves lleis, aquest no morirà pas per les culpes del seu pare, certament viurà; 18 mentre que el seu pare, perquè ha practicat l'extorsió, ha robat i ha fet enmig del seu poble allò que és un crim, morirà per les seves culpes. 19 I vosaltres dieu: «¿Per què el fill no porta la seva part en la culpa del pare?» Però el fill ha practicat el dret i la justícia, ha observat totes les meves lleis i les ha seguides: certament viurà. 20 El qui ha pecat és el qui morirà; un fill no portarà la seva part en la culpa del pare, ni un pare la seva part en la culpa del fill: al just serà imputada la seva justícia, i a l'impiu la seva impietat.

21 Però, si l'impiu renuncia a tots els pecats que ha comès, observa totes les meves lleis i practica el dret i la justícia, certament viurà i no morirà. 22 Totes les infidelitats que haurà comès no li seran tingudes en compte; viurà a causa de la justícia que haurà practicat. 23 ¿Sentiria jo gust per la mort de l'impiu, oracle del Senyor Jahvè? ¿No prefereixo que   —1829→   canviï de conducta i visqui? 24 Però, si el just abandona la seva justícia i comet la injustícia, imitant totes les abominacions que fa l'impiu, totes les justícies que haurà practicat no li seran tingudes en compte; per la traïció que ha comès i pels pecats de què s'ha fet culpable morirà. 25 I vosaltres dieu: «La manera de fer del Senyor no és justa». Escolta, doncs, casa d'Israel: ¿És la meva manera de fer, que no és justa? ¿No és la vostra manera de fer, la que no és justa? 26 Si un just abandona la seva justícia, per cometre la injustícia, morirà per la injustícia que haurà comès, per ella morirà. 27 Si un impiu abandona la impietat que ha posat per obra, i practica el dret i la justícia, ell conservarà la vida. 28 Que (té por i) es converteix de totes les infidelitats que havia comès: certament viurà, no morirà. 29 I la casa d'Israel diu: «La manera de fer del Senyor no és justa!» ¿És la meva manera de fer, que no és justa, casa d'Israel? ¿No és la vostra manera de fer, la que no és justa? 30 Per això, us jutjaré a cadascun segons la seva manera de fer, casa d'Israel, oracle del Senyor Jahvè. Convertiu-vos, renuncieu a totes les vostres infidelitats, que per a vosaltres no hi hagi més ocasió de pecat. 31 Llenceu de sobre vostre totes les infidelitats, amb què m'heu estat infidels, i feu-vos un cor nou i un esperit nou. ¿Per què hauríeu de morir, casa d'Israel? 32 Jo no sento pas gust per la mort de l'impiu, oracle del Senyor Jahvè. (Convertiu-vos i viviu!)

19 Complanta sobre els prínceps d'Israel.— 1 I tu, entona una complanta sobre els prínceps d'Israel. 2 Diràs:

Al·legoria del cep frondós

20 Infidelitat continuada d'Israel.— 1 L'any setè, el mes cinquè, el deu del mes, alguns dels ancians d'Israel vingueren a consultar Jahvè i s'assegueren davant meu. 2 Aleshores la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 3 Fill d'home,   —1831→   parla als ancians d'Israel. Els diràs: Així parla el Senyor Jahvè: ¿És per consultar-me que veniu? Per ma vida, jo no era deixaré pas consultar per vosaltres, oracle del Senyor Jahvè. 4 Vols jutjar-los? Vols jutjar, fill d'home? Fes-los conèixer les abominacions dels seus pares. 5 Els diràs: Així parla el Senyor Jahvè: El dia que vaig escollir Israel, que vaig jurar al llinatge de la casa de Jacob, que era vaig fer conèixer d'ells al país d'Egipte i que els vaig jurar, dient: «Jo sóc Jahvè, el vostre Déu», 6 aquell dia els vaig jurar que els faria sortir del país d'Egipte cap a un país que jo havia explorat per a ells, que regala de llet i de mel, el més bell de tots els països. 7 I els vaig dir: «Que cada un llenci els Horrors que atreuen les vostres mirades, no us deshonreu amb els ídols d'Egipte. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu». 8 Però ells es rebel·laren contra mi i no era volgueren escoltar. Ningú no llençà els Horrors que atreien les seves mirades; no abandonaren els ídols d'Egipte. Aleshores vaig pensar d'abocar la meva còlera sobre ells, per esbravar-hi la meva ira, enmig del país d'Egipte. 9 Però vaig procedir en consideració al meu nom, per no profanar-lo als ulls dels pagans enmig dels quals es trobaven, a la vista dels quals m'havia fet conèixer (fent-los sortir del país d'Egipte). 10 Els vaig fer sortir, doncs, del país d'Egipte i els vaig menar al desert. 11 Els vaig donar les meves lleis i els vaig fer conèixer els meus costums, que cal observar per viure. 12 Els vaig donar també els meus dissabtes com un senyal entre jo i ells, a fi que se sàpiga que sóc jo, Jahvè, que els santifico. 13 Però la casa d'Israel es rebel·là contra mi al desert, no es conduïren segons les meves lleis, rebutjaren els meus costums que l'home ha d'observar per viure, i no feren més que profanar els meus dissabtes. Aleshores vaig pensar d'abocar la meva còlera sobre ells al desert, per no deixar-ne ni un. 14 Però vaig tenir consideració al meu nom, per no profanar-lo als ulls dels pagans, a la vista dels quals els havia fets sortir. 15 Els vaig jurar, al desert, que no els menaria al país que els havia donat, el qual regala de llet i de mel,   —1832→   el més bell de tots els països. 16 Ja que havien rebutjat els meus costums, no s'havien conduït segons les meves lleis i havien profanat els meus dissabtes, tant els ídols els tenien guanyat el cor. 17 Però vaig tenir una mirada de compassió per ells, vaig renunciar a exterminar-los, i no en vaig fer una mortaldat al desert.

18 I vaig dir als seus fills al desert: No us conduïu segons les regles dels vostres pares, no observeu els mateixos costums que ells, no us deshonreu amb els seus ídols. 19 Jo sóc Jahvè, el vostre Déu. Conduïu-vos segons les meves lleis, guardeu els meus costums i practiqueu-los. 20 Santifiqueu els meus dissabtes; que siguin un senyal entre jo i vosaltres, perquè se sàpiga que jo sóc Jahvè, el vostre Déu. 21 Però els fills es rebel·laren també contra mi, no es conduïren segons les meves lleis i no seguiren els meus costums que cal observar per viure; profanaren els meus dissabtes. Aleshores jo pensava d'abocar la meva còlera sobre ells, per esbravar-hi la meva ira, al desert. 22 Però (vaig retirar la mà i) vaig tenir consideració al meu nom, per no profanar-lo als ulls dels pagans, a la vista dels quals els havia fets sortir. 23 I els vaig jurar (al desert) que els dispersaria entre les nacions i els disseminaria en els altres països. 24 Ja que no havien seguit els meus costums, havien rebutjat les meves lleis i profanat els meus dissabtes, i els ulls se'ls en anaven darrera els ídols dels seus pares. 25 I vaig arribar fins a donar-los lleis que no eren bones i costums pels quals no podien viure, 26 i els vaig deshonrar amb les seves ofrenes, fent-los sacrificar tots els seus primogènits, per fer-los horroritzar (a fi que sapiguessin que jo sóc Jahvè).

27 Per això, parla a la casa d'Israel, fill d'home. Els diràs: Així parla el Senyor Jahvè: Fins amb això m'han ultratjat els vostres pares, en obrar envers mi amb traïdoria. 28 Els vaig menar al país que havia jurat de donar-los, i pertot on veieren un puig elevat i un arbre frondós, hi han ofert sacrificis als seus déus (i hi han presentat les seves ofrenes provocants); hi han deposat els seus perfums agradables i hi han vessat les seves libacions.   —1833→   29 I jo els vaig dir: «¿Què és el «bamà», on vosaltres entreu?» I s'ha dit «bamà» fins avui. 30 Per això, digues a la casa d'Israel: Així parla el Senyor Jahvè: ¿És veritat que us deshonreu conduint-vos com els vostres pares, prostituint-vos amb els seus ídols, 31 presentant les vostres ofrenes, fent passar els vostres fills pel foc, que us deshonreu amb tots els vostres ídols, fins avui? I jo, ¿em deixaria consultar per vosaltres, casa d'Israel? Per ma vida, oracle del Senyor Jahvè, jo no em deixaré pas consultar per vosaltres!

32 I no es farà mai realitat la mania que ara us agafa, quan dieu: «Volem ser com els pagans, com els clans d'altres països, que donen culte a la fusta i a la pedra!» 33 Ho juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè, sóc jo que regnaré sobre vosaltres amb mà forta i braç estès, amb la còlera desencadenada. 34 Us faré sortir dels pobles i us aplegaré dels altres països on heu estat dispersats, amb mà forta i braç estès, amb la còlera desencadenada; 35 us menaré al desert dels pobles i us hi jutjaré cara a cara. 36 Com vaig jutjar els vostres pares al desert del país d'Egipte, és així que jo us jutjaré, oracle del Senyor Jahvè. 37 Us faré passar sota la gaiata i us comptaré exactament; 38 separaré de vosaltres els rebels i els qui m'hauran estat infidels; els faré sortir del país on s'estan, però no entraran pas al país d'Israel, i sabreu que jo sóc Jahvè. 39 Quant a vosaltres, casa d'Israel, així parla el Senyor Jahvè: (Aneu) bandegeu cadascun els seus ídols, i després m'escoltareu. No profanareu més el meu sant nom amb les vostres ofrenes i els vostres ídols. 40 Ja que és sobre la meva muntanya santa, sobre la muntanya excelsa d'Israel, oracle del Senyor Jahvè, que em donarà culte tota la casa d'Israel, tota sencera (ja en el país). És allà que rebré favorablement i que hi reclamaré les vostres ofrenes, les primícies dels vostres dons amb totes les vostres coses santes. 41 Gràcies al perfum agradable, jo us acolliré amb favor quan us faré sortir d'entre els pobles; us aplegaré dels altres països on esteu dispersats, manifestaré en vosaltres la meva santedat a la vista dels pagans; 42 i sabreu   —1834→   que jo sóc Jahvè, quan us reconduiré sobre la terra d'Israel, al país que vaig jurar de donar als vostres pares. 43 És allà que us recordareu de la vostra conducta i de totes les vostres males accions amb què us heu deshonrat, i sentireu fàstic de vosaltres mateixos per totes les maldats (que heu comès). 44 I sabreu que jo sóc Jahvè, quan tindré amb vosaltres consideració pel meu nom, i no pas segons la vostra mala conducta i els vostres costums corromputs (casa d'Israel), oracle del Senyor Jahvè.

21 L'espasa de Jahvè.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, gira't a la dreta, profereix la teva paraula sobre el Darom, profetitza contra el bosc del camp del Nègueb. 3 Diràs al bosc del Nègueb: Escolta la paraula de Jahvè. Així parla el Senyor Jahvè: Vet aquí que encendré en tu un foc per consumir-hi tot arbre verd i tot arbre sec; és una flamarada que no s'apagarà, i totes les cares en seran cremades, del Nègueb fins al nord. 4 Tot ésser de carn veurà que sóc jo, Jahvè, que l'he encesa, i no s'apagarà. 5 I vaig dir: Ah, Senyor Jahvè, ells diuen de mi: «¿No proposa sempre paràboles, aquest?»

6 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 7 Fill d'home, gira't cap a Jerusalem, profereix la teva paraula contra el seu santuari i profetitza contra la terra d'Israel. 8 Diràs a la terra d'Israel: Així parla Jahvè: Aquí em tens contra tu; trauré l'espasa de la beina i suprimiré de tu el just i l'impiu. 9 És per suprimir de tu el just i l'impiu que la meva espasa sortirà de la beina, contra tot ésser de carn, del Nègueb fins al nord. 10 I tothom sabrà que sóc jo, Jahvè, que he tret l'espasa de la beina, i no hi tornarà més.

Acció simbòlica.— 11 I tu, fill d'home, gemega; amb el cor destrossat i ple d'amarguesa, has de gemegar a la seva presència. 12 I, si et pregunten: «Per què gemegues, tu?», diràs: A causa d'una notícia que, quan arribarà, tots els cors defalliran, totes les mans es deixaran anar, tots els esperits desmaiaran i tots els genolls regalaran d'aigua. Vet aquí   —1835→   que ja arriba (i es realitza), oracle del Senyor Jahvè.

El cant de l'espasa.— 13 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 14 Fill d'home, profetitza. Diràs: Així parla Jahvè. (Digues:)

Els dos camins de l'espasa.— 23 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 24 I tu, fill d'home, traça dos camins, perquè passi l'espasa del rei de Babilònia. Tots dos han de sortir del mateix país. Has de posar un senyal a cada cap 25 de camí, indicant a l'espasa el camí de Rabà dels ammonites i el de Judà, amb Jerusalem al centre. 26 Ja que el rei de Babilònia s'ha aturat a la cruïlla, al punt d'arrencada dels dos camins, per consultar l'oracle: sorolla les fletxes, interroga els ídols domèstics,   —1836→   examina el fetge!¹⁵⁷³ 27 A la mà dreta, hi té la sort «Jerusalem»: per a (posar ariets) donar l'ordre de carnatge, alçar la veu en crits de guerra, posar ariets contra les seves portes, elevar una rampa, construir un atrinxerament. 28 Però, segons la seva manera de veure, es tracta només que de vans presagis. Mentre que ella denunciava unes culpes que provocarien la seva captura. 29 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Ja que us heu denunciat amb les vostres culpes, en ser fetes públiques les vostres infidelitats, de manera que els vostres pecats apareixen en totes les vostres accions, en càstig d'ells sereu capturats.

Sedequies ha de deixar el tron.— 30 Quant a tu, impiament deshonrat príncep d'Israel, que el teu dia ha arribat ja al punt de la culpa final, 31 així parla el Senyor Jahvè: Deixa la tiara, fora la corona! Això no és això! El que és avall, amunt! El que és amunt, avall! 32 Permetré que les coses quedin al revés, fins que vingui el qui hi té dret¹⁵⁷⁴, i al qual ho donaré.

Càstig d'Ammon.— 33 I tu, fill d'home, profetitza i digues: Així parla el Senyor Jahvè sobre els ammonites i els seus insults. Diràs: L'espasa, l'espasa és desembeinada per a la degolla, és polida per a l'extermini, per a llampeguejar 34 —mentre tenen per a tu visions vanes i fan per a tu presagis mentiders—, per a posar-la al coll dels impiament deshonrats, el dia dels quals ha arribat al punt de la culpa final. 35 Que torni a la beina! És al lloc on has estat creat, al país on has nascut, que jo et jutjaré: 36 abocaré sobre teu el meu furor, bufaré contra tu el foc de la meva còlera i et posaré a les mans d'homes brutals, artesans de destrucció. 37 Serviràs de pastura al foc; la teva sang serà dins la terra, no deixaràs cap record, perquè jo, Jahvè, he parlat.

22 Els pecats de Jerusalem.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 I tu, fill d'home, vols jutjar? Vols jutjar la ciutat sanguinària? Fes-li conèixer totes les seves abominacions. 3 Diràs: Així parla el Senyor Jahvè: Ai de la ciutat que   —1837→   escampa sang enmig d'ella per fer venir la seva hora i fabrica ídols contra ella mateixa per deshonrar-se! 4 Amb la sang que has escampat t'has fet culpable, amb els ídols que has fabricat t'has deshonrat, has fet avançar la teva hora, has arribat al terme dels teus anys. Per això, faré de tu l'oprobi de les nacions i la riota de tots els països. 5 Propers o llunyans, faran escarni de tu la de mala fama i rica en desordres. 6 Té: en tu els prínceps d'Israel estan ocupats, cada un pel seu compte, a escampar sang. 7 En tu el pare i la mare són menyspreats; en tu maltracten l'estranger; en tu oprimeixen la viuda i l'orfe. 8 No tenen respecte a les meves coses santes, profanen els meus dissabtes. 9 En tu hi ha delators que fan escampar sang. En tu es menja carn amb la sang; es cometen infàmies enmig teu. 10 En tu descobreixen la nuesa del pare¹⁵⁷⁵; en tu fan violència a la dona en estat d'impuresa. 11 L'un comet l'abominació amb la muller del proïsme, l'altre es deshonra d'una manera infame amb la nora, un altre fa violència a la germana, la filla del seu pare. 12 En tu s'accepten presents, per escampar sang; cobren usura i interès. Explotes el proïsme amb l'opressió, i a mi, tu m'oblides, oracle del Senyor Jahvè.

13 Però jo pico de mans a causa de l'explotació que has portat a cap i de la sang que hi ha enmig teu. 14 ¿Podrà resistir el teu cor, quedaran fermes les teves mans, el dia que jo procediré contra tu? Jo, Jahvè, dic i faig! 15 Et dispersaré entre les nacions, et disseminaré pels altres països, faré desaparèixer completament de tu la teva impuresa. 16 Em deixaré deshonrar en tu als ulls dels pagans, i sabràs que jo sóc Jahvè.

La casa d'Israel és escòries.— 17 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 18 Fill d'home, la casa d'Israel és per a mi metall impur: són tots plata, coure, estany, ferro, plom a la fornal. 19 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Ja que vosaltres sou tots metall impur, doncs bé: jo us reuniré al mig de Jerusalem. 20 Com posen junts plata, coure, ferro, plom, estany a la fornal, per manxar-hi el foc al damunt   —1838→   i fondre el tot, així jo us reuniré en la meva ira (i la meva còlera), manxaré i us faré fondre. 21 Us arreplegaré i manxaré sobre vosaltres en el foc de la meva indignació i us faré fondre al mig de la ciutat. 22 Com es fon la plata enmig de la fornal, així sereu fosos al mig d'ella; i sabreu que sóc jo, Jahvè, que he abocat la meva còlera sobre vosaltres.

Els responsables de la dispersió.— 23 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 24 Fill d'home, digue-li: Tu ets una terra no mullada ni regada per la pluja el dia del furor, 25 els prínceps de la qual eren enmig d'ella com un lleó que rugeix rapaç: devoraren la gent, prenien les riqueses i els objectes de valor, multiplicaven les viudes enmig d'ella. 26 Els seus sacerdots abusaven de la meva llei i profanaven les meves coses santes: no feien diferència entre sant i profà i no ensenyaven a distingir l'impur i el pur; feien els ulls grossos davant els meus dissabtes, de manera que vaig ser degradat entre ells. 27 Els seus funcionaris eren al mig d'ella com uns llops rapaços que escampen sang (fent desaparèixer la gent), per procurar-se un guany. 28 Els seus profetes ho tapaven tot amb les seves visions vanes i els seus presagis mentiders, dient: «Així parla el Senyor Jahvè», quan Jahvè no havia parlat. 29 Els terratinents exercien violències, es donaven a la rapinya, oprimien el necessitat i el pobre, obraven injustament amb l'estranger. 30 He cercat entre ells algú que construís un mur i que es mantingués a la bretxa davant meu, per defensar el país i impedir-me de destruir-lo, i no he trobat ningú. 31 Aleshores he abocat sobre ells el meu furor; en el foc de la meva indignació els he exterminats. Els he fet recaure la seva conducta sobre el cap, oracle del Senyor Jahvè.

23 Apòleg d'Oholà i d'Oholibà.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, hi havia dues dones, filles d'una mateixa mare. 3 Es prostituïren a l'Egipte, de joves ja es prostituïren. És allà que els passaren la mà pels pits, allà que els premeren les mamelles virginals. 4 Es deien, la gran, Oholà, i la seva germana, Oholibà. Foren me ves, i donaren a llum fills i filles. Oholà es deia Samaria; Oholibà, Jerusalem¹⁵⁷⁶. 5 I Oholà es prostituí, tot i que em pertanyia; s'enamorà perdudament dels seus amants, els assiris; gent batalladora, 6 vestida de porpra, governadors i virreis, eren tots uns models de seducció, hàbils cavallers. 7 Els acordà els seus favors —eren tota la flor dels assiris—, i a causa de tots aquells de qui s'havia enamorat tan perdudament, es deshonrà amb els seus ídols. 8 No renegà les seves prostitucions començades a l'Egipte, quan havien jagut amb ella de jove, li havien premut els pits virginals i li havien abocat a sobre la seva prostitució. 9 Per això, la vaig posar a la mà dels seus amants, a la mà dels assiris, dels quals s'havia enamorat perdudament: 10 són ells que descobriren la seva nuesa, li prengueren els fills i les filles, i a ella, la mataren amb l'espasa. Perquè fos un escarment per a les dones, es va fer justícia en ella.

11 La seva germana Oholibà ho va veure, però la seva passió i les seves prostitucions foren més escandaloses que no pas les de la seva germana. 12 S'enamorà perdudament dels assiris, governadors i virreis, gent batalladora, vestida de porpra, hàbils cavallers, tots uns models de seducció. 13 I vaig veure que s'havia deshonrat: totes dues havien tingut la mateixa conducta! 14 Però ella va anar més enllà en la seva prostitució: quan veié uns homes, gravats sobre la paret, imatges de caldeus acolorides amb vermelló, 15 que duien un cinturó al voltant dels lloms i sobre el cap uns turbants que penjaven, tots amb la gallardia de guerrers escollits, representant els babilonis originaris de Caldea, 16 ella se n'enamorà perdudament només de veure'ls i els envià missatgers a Caldea. 17 I els babilonis anaren a ella, per compartir el llit nupcial i deshonrar-la amb les seves disbauxes. Un cop deshonrada amb ells, se'n deseixí. 18 La seva prostitució fou descoberta, se li veieren les nueses. Aleshores me'n vaig deseixir jo, com m'havia deseixit de la seva germana. 19 Ella redoblà la seva prostitució, recordant els dies de la seva joventut, quan es   —1840→   prostituïa al país d'Egipte. 20 S'enamorà perdudament dels seus amistançats que tenen un membre com un vit d'ase i una ejaculació com la d'un cavall.

21 Enyoraves les impudicitats de la teva joventut, quan els egipcis et premien els pits, passant-te les mans sobre les mamelles jovenívoles. 22 Per això, Oholibà, així parla el Senyor Jahvè: Jo excitaré contra tu els teus amants, dels quals t'has deseixit; els faré venir contra tu de tot el voltant, 23 els babilonis i tots els caldeus, els de Fecod, de Soè i de Coè, tots els assiris amb ells, uns models de seducció, tots governadors i virreis, guerrers escollits, gent batalladora, tots uns hàbils cavallers. 24 Vindran contra tu del nord amb carros i rodes i en una coalició de pobles. De tot el voltant dirigiran contra tu l'escut, el broquer i el casc. Els encarregaré que et judiquin, i et judicaran segons el seu dret. 25 Et faré objecte de la meva gelosia, perquè et tractin colèricament. T'arrencaran el nas i les orelles, i el que quedarà de tu caurà per l'espasa. Són ells que et prendran els fills i les filles, i el que quedarà de tu serà devorat pel foc. 26 Et despullaran dels teus vestits i s'apoderaran dels teus arreus magnífics. 27 Posaré terme a la teva mala vida i a les teves impudicitats començades al país d'Egipte; no alçaràs més els ulls cap a ells, i no et recordaràs més de l'Egipte. 28 Ja que, així parla el Senyor Jahvè: Vet aquí que et posaré entre les mans que tu detestes, entre les mans d'aquells dels quals t'has des eixit. 29 Et tractaran odiosament, s'apoderaran del fruit del teu treball i et deixaran tota nua, de manera que es descobrirà la nuesa de les teves prostitucions. És la teva mala vida i les teves impudicitats, 30 que t'hauran fet tot això, perquè, prostituint-te amb els pagans, t'has deshonrat amb els seus ídols.

31 Ja que has imitat la conducta de la teva germana, jo et posaré la seva copa a la mà. 32 Així parla el Senyor Jahvè:

35 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Ja que t'has oblidat de mi, i que t'ho has tirat tot a l'esquena, porta, tu també, la teva infàmia i les teves prostitucions.

Nou judici de les germanes.— 36 I Jahvè em digué: Fill d'home, ¿vols jutjar Oholà i Oholibà? Retreu-los les seves abominacions. 37 Ja que han estat adúlteres, tenen les mans ensangonades, han comès adulteri amb els seus ídols i els han fet passar pel foc (en pastura) els fills que m'havien infantat. 38 Això i tot m'han fet: han deshonrat el meu santuari, el mateix dia, i han profanat els meus dissabtes. 39 I després d'immolar els seus fills als seus ídols, han vingut al meu santuari (el mateix dia) i l'han profanat. Té: això és el que han fet dins la meva pròpia casa!

40 A més, per uns homes vinguts de lluny que, invitats per un missatger, s'havien presentat, tu et banyaves, et pintaves els ulls i t'abillaves ricament. 41 T'asseies sobre un llit fet, amb una taula parada al davant, i posaves el meu encens i el meu oli sobre la taula. 42 Hi cantaven amb veu bulliciosa; els homes portaven mirra i bàlsam que provenen de Sabà, del desert, i els posaven braçalets a les mans i al cap una corona magnífica. 43 I jo deia: Elles s'han prostituït d'una manera semblant; s'han prostituït com una prostituta. 44 I vingueren a ella com es va a una dona prostituïda: així vingueren a Oholà i Oholibà, per donar-se a la disbauxa. 45 Però uns homes justos les jutjaran com són jutjades les adúlteres i les qui escampen sang, ja que són adúlteres i tenen les mans ensangonades. 46 Perquè, així parla el Senyor Jahvè: Que facin pujar contra elles la turba, per lliurar-les al terror i al pillatge, 47 i que les apedregui (la turba) i les esquarteri amb les seves espases; que matin els seus fills i les seves filles i calin foc a les seves cases. 48 Purgaré el país de la infàmia:   —1842→   totes les dones escarmentaran i no imitaran més la seva mala vida. 49 Faré recaure sobre vosaltres la vostra infàmia, i portareu el pes dels vostres pecats d'idolatria, i sabreu que sóc el Senyor Jahvè.

24 Anunci del setge de Jerusalem.— 1 L'any nou, el mes desè, el deu del mes, la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, apunta't la data d'avui. El rei de Babilònia ha pres contacte amb Jerusalem, avui mateix! 3 Proposa, doncs, una paràbola a la casa tota rebel. Els diràs: Així parla el Senyor Jahvè: Posa l'olla (posa-la) i tira-hi aigua. 4 Afegeix-hi talls, tota mena de bons talls, cuixa, espatlla, (emplena-la) dels millors ossos. 5 Pren-los d'ovelles escollides, després apila-hi llenya a sota, fes que els seus talls bullin, fes també que es coguin els ossos que conté.

6 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Ai de la ciutat sanguinària, olla rovellada d'on no surt el rovell! L'ha buidada tall per tall, no els ha tret a la sort. 7 Sí, la sang que hi ha al mig d'ella, l'ha posada sobre la roca nua, no l'ha escampada sobre la terra per cobrir-la de pols. 8 Per fer sobreeixir la còlera, per prendre venjança, jo he posat la seva sang sobre la roca nua, perquè no fos coberta. 9 Per això, així parla el Senyor Jahvè: (Ai de la ciutat sanguinària!) Jo també faré una pila gran. 10 Amuntegaré llenya, encendré el foc, apromptaré la carn, buidaré el brou (i els ossos es cremaran), 11 i l'assentaré (buida) sobre els carbons, perquè s'escalfi, perquè el bronze es posi roent, es fongui la impuresa que s'hi troba i desaparegui del tot el seu rovell.

12 Però la massa de rovell no se'n va pas, al foc. 13 Jo he volgut purificar-te de la sutzura de la teva infàmia, però tu no t'has deixat purificar de la teva impuresa. No seràs, doncs, més pura fins que s'hagi aplacat la meva còlera contra tu. 14 Jo, Jahvè, dic (s'ha realitzat) i faig, sense desentendre-me'n, ni tenir pietat ni compassió. És segons la teva conducta i segons les teves obres que et jutjaran, oracle del Senyor Jahvè.

La mort de la dona del profeta.— 15 La paraula de   —1843→   Jahvè cm fou adreçada, dient: 16 Fill d'home, vet aquí que et prendré sobtadament el que és encís dels teus ulls. Però no, tu no et lamentaràs, no ploraràs (ni t'han de caure les llàgrimes). 17 Gemega en silenci, no portis dol, lliga't el turbant sobre el cap, posa't les sandàlies als peus, no t'embocis el mantell fins al bigoti, no mengis el pa dels afligits. 18 Al matí vaig parlar al poble, i la meva dona va morir al vespre, i vaig fer, l'endemà al matí, com m'havia estat manat. 19 I el poble em digué: «¿No ens explicaràs quin sentit té (per a nosaltres) això que fas?» 20 Els vaig dir: La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 21 Digues a la casa d'Israel: Així parla el Senyor Jahvè: Jo profanaré el meu santuari, de què esteu tan orgullosos, que és l'encís dels vostres ulls, la passió de les vostres ànimes. Els vostres fills i les vostres filles, que heu deixat, cauran per l'espasa! 22 I haureu de fer com he fet jo: no us emboçareu el mantell fins al bigoti, no menjareu el pa dels afligits, 23 guardareu els turbants al cap i les sandàlies als peus, no us lamentareu ni plorareu. Us decandireu a causa de les vostres culpes i us mirareu esbalaïts els uns als altres. 24 Ezequiel serà per a vosaltres un presagi: haureu de fer exactament com ell, quan la cosa es realitzarà. I sabreu que jo sóc el Senyor Jahvè.

Ezequiel recobrarà la paraula.— 25 I tu, fill d'home, hala! El dia que els hauré pres allò que fa la seva força, el seu goig magnífic, l'encís dels seus ulls, les delícies de la seva ànima, els seus fills i les seves filles, 26 aquell dia vindrà a casa teva l'escàpol que te'n portarà la notícia. 27 Aquell dia, la teva boca s'obrirà per parlar amb l'escàpol: parlaràs i ja no seràs mut; tu hauràs estat per a ells un presagi, i sabran que jo sóc Jahvè.