Visor de obras.

  —2027→  

1 Fill de David i d'Abraham¹⁷⁴⁸.— 1 Genealogia de Jesús, el Crist¹⁷⁴⁹, fill de David, fill d'Abraham.

2 Abraham fou el pare d'Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans. 3 Judà fou el pare de Fares i Zaré, fills de Tamar¹⁷⁵⁰; Fares fou el pare d'Hesron; Hesron, de Ram; 4 Ram, d'Amminadab; Amminadab, de Nahason; Nahason, de Salmon. 5 Salmon fou el pare de Bóoz, fill de Rahab. Bóoz fou el pare d'Obed, fill de Rut; Obed, de Jesé; 6 Jesé, de David, el rei. David fou el pare de Salomó, fill de la dona d'Uries; 7 Salomó, de Roboam; Roboam, d'Abies; Abies, d'Asà; 8 Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d'Ozies; 9 Ozies, de Joatam; Joatam, d'Acaz; Acaz, d'Ezequies; 10 Ezequies, de Manasés; Manasés, d'Amon; Amon, de Josies. 11 Josies fou el pare de Jeconies i dels seus germans, en temps de la deportació de Babilònia. 12 Després de la deportació de Babilònia, Jeconies fou el pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; 13 Zorobabel, d'Abihud; Abihud, d'Eliaquim; Eliaquim, d'Azor; 14 Azor, de Sadoc; Sadoc, d'Aquim; Aquim, d'Elihud; 15 Elihud, d'Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob; 16 Jacob, de Josep, l'espòs de Maria¹⁷⁵¹, de la qual nasqué Jesús l'anomenat Crist.

17 El total de generacions és, doncs, de catorze des d'Abraham fins a David, de catorze des de David fins a la deportació a Babilònia, i de catorze des de la deportació a Babilònia fins al Crist.

Salvador, concebut per obra de l'Esperit Sant.— 18 Fou així com Jesucrist va venir al món: Maria, la seva mare, estava promesa amb   —2028→   Josep i, abans de viure junts, quedà embarassada per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu marit, que era just, i per altra banda no la volia infamar, resolgué de repudiar-la secretament¹⁷⁵². 20 Mentre s'ho estava pensant, se li aparegué en un somni un àngel del Senyor i li digué: «Josep, fill de David, no temis de prendre Maria, la teva dona; el que ha estat engendrat en ella és certament obra de l'Esperit Sant; 21 però tindrà un fill, i tu li has de posar el nom de Jesús¹⁷⁵³, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats». 22 Tot això va passar a fi que es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23¹⁷⁵⁴ La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel, que vol dir: Déu amb nosaltres. 24 Així que Josep s'hagué despertat, féu el que l'àngel del Senyor li havia manat i prengué a casa seva la seva dona; 25 però no l'havia coneguda¹⁷⁵⁵ quan ella tingué el fill, a qui posà el nom de Jesús.

2 El futur Rei anunciat a uns mags i alliberat prodigiosament.— 1 Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, 2 i preguntaven: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge». 3 Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. 4 Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava sobre on havia de néixer el Messies. 5 Ells li digueren: «A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: 6¹⁷⁵⁶ I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d'Israel».

7 Llavors Herodes, d'amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella 8 i, tot adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: «Aneu, i informeu-vos ben bé de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge». 9 Ells, després d'escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on   —2029→   era l'infant. 10 En veure (estrella, en van tenir una gran alegria. 11 Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. 12 I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se'n tornaren per un altre camí a la seva terra.

13 Després que els mags se n'hagueren tornat, un àngel del Senyor s'aparegué en un somni a Josep i li va dir «Lleva't, pren el nen i la seva mare, i fuig cap a l'Egipte, i queda-t'hi fins que jo t'ho digui; que Herodes buscarà el nen per matar-lo». 14 Ell es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare i se n'anà a l'Egipte; 15¹⁷⁵⁷ i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes a fi que es complís allò que el Senyor havia dit per boca del profeta: Des de l'Egipte, vaig cridar el meu fill.

16 Llavors Herodes, veient-se burlat pels mags, s'indignà terriblement i va manar que matessin tots els infants de Bet-Lèhem i de tot el seu terme, de dos anys en avall, segons el temps que havia conegut exactament pels mags. 17 Així va complir-se allò que havia dit el profeta Jeremies: A Ramà, se sent una veu, un plor i un clam interminable! És Raquel que plora els seus fills, i no en vol ser consolada, perquè ja no hi són¹⁷⁵⁸.

19 Quan Herodes va ser mort, l'àngel del Senyor s'aparegué en un somni a Josep, a l'Egipte, 20 i li va dir: «Lleva't, pren el nen i la seva mare, i torna a la terra d'Israel, perquè són morts els qui maquinaven contra la vida de l'infant». 21 Ell es llevà, prengué el nen i la seva mare, i entrà un altre cop a la terra d'Israel.

El Natzarè.— 22 Però, en sentir dir que Arquelau regnava a la Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d'anar-hi; i, avisat en un somni, es retirà a la regió de la Galilea 23 i se n'anà a veure en un poble anomenat Natzaret perquè es complís l'oracle dels profetes: Li diran Natzarè.

3 El precursor prepara els camins del Senyor. 1¹⁷⁵⁹ Aquells dies es presentà Joan Baptista predicant al desert de la Judea. Deia: 2 «Convertiu-vos, que el Regne   —2030→   del cel és a la vora». 3¹⁷⁶⁰ És de Joan que parlava el profeta Isaïes quan deia: Veu d'un que crida en el desert: Prepareu la ruta del Senyor, aplaneu-li els camins.

4¹⁷⁶¹ Ell, Joan, duia un mantell de pèl de camell, i la cintura coberta amb una pell, i s'alimentava de llagostes i mel silvestre. 5 Llavors Jerusalem, tota la Judea i tota la regió del Jordà l'anaven a trobar, 6 i es feien batejar per ell al riu Jordà tot confessant els propis pecats. 7 En veure molts fariseus i saduceus¹⁷⁶² que venien pel seu baptisme, els digué: «Cria d'escurçons, qui us ha ensenyat a fugir de la ira que s'acosta? 8 Feu, doncs, un fruit propi de la conversió 9 i no us penseu que podeu dir-vos: «Tenim per pare Abraham», perquè jo us dic que Déu pot fer sortir fills a Abraham d'aquestes pedres. 10 Ja la destral és posada a l'arrel dels arbres: tot arbre que no dóna bon fruit serà tallat i llençat al foc. 11 Jo us batejo ara amb aigua perquè us convertiu; però aquell qui ve darrera meu és més fort que jo; tant, que no sóc digne de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i el foc¹⁷⁶³. 12 A la mà té la pala per ventar l'era; aplegarà el blat al graner i cremarà la palla amb un foc que no s'apaga».

Déu revela el seu Fill en el baptisme.— 13 Llavors Jesús se n'anà de la Galilea i es presentà a Joan al Jordà perquè el bategés. 14 Però Joan s'hi oposava dient: «Sóc jo que hauria de ser batejat per tu, i tu véns a mi?» 15 Jesús li va respondre: «Deixa'm fer, ara; és així com ens convé de dur a terme tota justícia». Aleshores el deixà fer. 16 Un cop Jesús fou batejat, pujà tot seguit de l'aigua, i es va obrir el cel; i veié baixar l'Esperit de Déu com una coloma que anava cap a ell, 17 i es va sentir una veu del cel que deia: Aquest és el meu Fill, l'estimat, en qui tinc posada la meva complaença¹⁷⁶⁴.

4 El diable tempta el Fill de Déu.— 1¹⁷⁶⁵ Aleshores Jesús fou conduït per l'Esperit al desert per ser-hi temptat pel diable. 2 Dejunà quaranta dies i quaranta nits, i a la fi tingué fam. 3 Se li acostà llavors el temptador   —2031→   i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans». 4¹⁷⁶⁶ Però ell va respondre: «Està escrit: L'home no viu sols de pa, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu». 5 Llavors el diable se l'emporta a la Ciutat Santa, el posa sobre el pinacle del temple 6¹⁷⁶⁷ i li diu: «Si ets Fill de Déu, llança't daltabaix, perquè està escrit: Donarà ordre als seus àngels, i el duran a les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb cap pedra». 7¹⁷⁶⁸ Jesús li diu: «També està escrit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu». 8 Un altre cop el diable se l'emporta en una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria, si li diu: «Tot això et donaré, si et prosternes davant meu per adorar-me». 10¹⁷⁶⁹ Llavors Jesús li diu: «Vés-te'n, Satanàs! Que està escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte». 11 El diable llavors el deixà, i hi amaren els àngels i el servien.

Jesús, llum de la Galilea.— 12 Quan va saber que Joan havia estat empresonat, Jesús es retirà a la Galilea; 13 deixà, però, Natzaret, per anar a residir a Cafarnaüm, vora el llac, als termes de Zabuló i Neftalí. 14 Així es complí la paraula del profeta Isaïes: 15¹⁷⁷⁰ País de Zabuló i país de Neftalí, ruta del mar, terra de l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: 16 El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum; sobre els qui vivien a la regió dins una ombra de morí, una llum ha resplendit. 17 Des d'aleshores Jesús començà a predicar i a dir: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».

Primers deixebles.— 18 Tot caminant vora el llac de la Galilea, va veure dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, que tiraven la xarxa a l'aigua, perquè eren pescadors. 19 I els diu: «Seguiu-me, i us faré pescadors d'homes». 20 Ells, a l'instant, deixaren les xarxes i el seguiren. 21 Caminant més enllà, veié dos germans més, Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, a la barca amb Zebedeu, el seu pare, preparant les xarxes, i els va cridar. 22 Ells deixaren immediatament la barca i el seu pare, i el van seguir.

  —2032→  

Fama de Jesús.— 23¹⁷⁷¹ I recorria tota la Galilea ensenyant a les sinagogues, proclamant el missatge joiós del Regne i curant entre el poble tota mena de malalties i de mals. 24 La seva fama s'escampà per tota la Síria. I li duien tots els qui estaven malalts, afligits de malalties i sofrences diverses, endimoniats, llunàtics i paralítics, i els guarí. 25 I el seguiren grans multituds de la Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de la Judea i de dellà el Jordà.

5 Proclama del Regne del col. Les benaventurances¹⁷⁷².— 1 En veure les multituds, pujà a la muntanya. S'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 I, prenent la paraula, els ensenyava així:

	3 «Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del cel.
	41773 Feliços els humils, per què posseiran la terra.
	5 Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
	6 Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
	7 Feliços els compassius, perquè seran compadits.
	8 Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
	9 Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu.
	10 Feliços els perseguits per causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del cel.

11 Feliços vosaltres quan us insultaran i us perseguiran i diran falsament tota mena de mal contra vosaltres, per causa meva; 12 alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa es gran en el cel; que així és com van perseguir els profetes que us han precedit.

Els deixebles davant del món.— 13¹⁷⁷⁴ Vosaltres sou la sal de la terra. Però, si la sal es torna insípida, amb què li tornaran la salabror? Ja no val per a res, sinó per a llençar-la fora i ser trepitjada per la gent.

14 Vosaltres sou la llum del món. No és possible d'amagar una ciutat posada dalt d'una muntanya, 15 ni tampoc encenen una llàntia i la posen sota un atuell,   —2033→   sinó sobre el portallànties, i fa llum a tots els qui són a la casa. 16 Que així resplendeixi la vostra llum davant de la gent perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel.

Jesús completarà la Llei. 17 No us penseu que he vingut a abolir la Llei o els Profetes; no he vingut a abolir, sinó a dur terme. 18¹⁷⁷⁵ Perquè, us ho asseguro: mentre no passin el cel i la terra, no passarà ni una i ni una titlla de la Llei, que no s'hagi complert. 19 Aquell doncs, qui violi un d'aquests manaments més petits i així ho ensenyi als altres, serà tingut pel més petit al Regne del cel; en canvi, aquell qui ho acompleixi i ho ensenyi, serà tingut per gran al Regne del cel.

Perfeccionament del Decàleg. Cinquè manament. 20 Perquè jo us dic que, si la vostra justícia no sobrepassa la dels escribes i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

21¹⁷⁷⁶ Heu sentit que es va dir als antics: No mataràs; i el qui mati serà sotmès al tribunal. 22 Doncs, jo us dic que tot el qui s'enfadi contra el seu germà serà sotmès al tribunal; i el qui digui al seu germà: «Beneit», serà sotmès al sanedrí¹⁷⁷⁷; i, si li diu: «Estúpid», serà condemnat a la Gehenna¹⁷⁷⁸ del foc.

23 Si, doncs, presentes la teva ofrena a l'altar, i allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa la teva ofrena davant l'altar i vés primer a fer les paus amb el teu germà, i després torna i presenta la teva ofrena. 25¹⁷⁷⁹ Afanya't a avenir-te amb el qui et reclama un deute, mentre encara viatges amb ell, no sigui que et posi a les mans del jutge, i el jutge a les mans de l'agutzil, i et tanquin a la presó. 26 De debò t'ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins a l'últim cèntim.

Sisè manament.— 27¹⁷⁸⁰ Heu sentit que es va dir: No cometràs adulteri. 28 Doncs, jo us dic que qualsevol qui mira una dona per desitjar-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor.

29¹⁷⁸¹ Si l'ull dret t'és ocasió de pecat, arrenca-te'l i llença'l lluny de tu; et val més   —2034→   que es perdi un dels teus membres, que no pas que tot el teu cos sigui llençat a la Gehenna. 30 I, si la mà dreta t'és ocasió de pecat, talla-te-la i llença-la lluny de tu; et val més de perdre un dels teus membres, que no pas que tot el teu cos vagi a parar a la Gehenna.

Abolició del repudi.— 31¹⁷⁸² També s'ha dit: Aquell qui repudia la seva dona, que li doni una carta de repudi. 32¹⁷⁸³ Doncs, jo us dic que tot el qui repudia la seva dona, llevat del cas de fornicació, la fa ser adúltera; i, si algú es casa amb una repudiada, comet adulteri.

Segon manament.— 33¹⁷⁸⁴ Heu sentit també que es va dir als antics: No juris en fals, sinó compleix amb el Senyor els teus juraments. 34¹⁷⁸⁵ Doncs, jo us dic que no jureu de cap manera: ni pel cel, que és el tron de Déu; 35 ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus; ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei. 36 Ni juris tampoc pel teu cap, perquè no en pots fer tornar blanc o negre ni un sol cabell. 37 Que el vostre llenguatge sigui: sí, quan és sí; no, quan és no; el que es diu de més ve del Maligne¹⁷⁸⁶.

Noves lleis sobre la relació amb el proïsme.— 38¹⁷⁸⁷ Heu sentit que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. 39¹⁷⁸⁸ Doncs, jo us dic que no resistiu al dolent; al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra; 40 al qui et vulgui moure un plet per prendre't la túnica, cedeix-li el mantell i tot; 41 i, si algú t'obliga a fer una milla, fes-ne dues amb ell. 42 Dóna a qui et demana, i no esquivis el qui et vol manllevar.

43¹⁷⁸⁹ Heu sentit que es va dir: Estima el teu proïsme, però no el teu enemic. 44 Doncs, jo us dic: estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen; 45 perquè sigueu fills del vostre Pare del cel, que fa brillar el seu sol damunt de bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Que, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa us guanyeu? No fan també el mateix els publicans?¹⁷⁹⁰ 47 I, si saludeu només els vostres germans, què feu de més? No fan també el mateix els pagans?   —2035→   48 Sigueu, doncs, perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.

6 Obrar el bé només per Déu. L'almoina.— 1 Mireu de no practicar les vostres bones obres davant dels altres, perquè ells us vegin; altrament no us guanyeu cap recompensa davant del vostre Pare del cel.

2 Quan facis, doncs, almoina, no toquis la trompeta davant teu, com fan els hipòcrites a les sinagogues i als carrers per ser lloats dels altres; us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 3 En canvi, tu, quan facis almoina, que la teva esquerra no sàpiga què fa la dreta. 4 Perquè la teva almoina quedi en el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t'ho recompensarà.

Pregar en secret.— 5 I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites: els agrada de pregar drets a les sinagogues i a les cantonades de les places, per fer-se veure de la gent; us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 6¹⁷⁹¹ En canvi, tu, quan preguis, entra a la teva cambra, tanca la porta i prega el teu Pare que és en el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t'ho recompensarà. 7 I quan pregueu, no us desfeu en paraules com els pagans; es pensen que parlant molt es faran escoltar. 8 No us feu, doncs, com ells, que bé prou sap el vostre Pare de què teniu necessitat, abans que vosaltres li ho demaneu.

Oració del Senyor.— 9¹⁷⁹² Vosaltres, doncs, pregueu així:

	Pare nostre del cel1793,
	santifiqueu el vostre nom1794,
	10 vingui el vostre Regne,
	faci's la vostra voluntat1795,
	com es fa en el cel, així també a la terra.
	11 El nostre pa de cada dia,
	doneu-nos-el avui;
	12 i perdoneu-nos les nostres culpes1796,
	com nosaltres perdonem els nostres deutors;
	13 i no permeteu que caiguem en la temptació1797,
	ans deslliureu-nos del Maligne.

14 Perquè, si perdoneu als altres els seus mancaments, el vostre Pare celestial us perdonarà també a vosaltres; 15 però, si no perdoneu als altres els seus mancaments,   —2036→   tampoc el vostre Pare no us perdonarà els vostres.

Dejunar sense ostentació.— 15 I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites: es desfiguren la cara perquè els altres vegin que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 16 En canvi, tu, quan dejunes, perfuma't el cap i renta't la cara la perquè els altres no vegin que dejunes, sinó el teu Pare que és en el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t'ho recompensarà.

El bé obrat per Déu és l'únic tresor segur.— 19¹⁷⁹⁸ No us aplegueu tresors a la terra, on els corcs i les arnes els fan malbé, i els lladres foraden i els roben. 20 Més aviat, aplegueu-vos tresors al cel, on ni els corcs ni les arnes els fan malbé, i els lladres n o foraden ni els roben. 21 Perquè on hi ha el teu tresor, allí hi haurà també el teu cor.

La intenció fa lluminosa o tenebrosa l'obra.— 22¹⁷⁹⁹ El llum del cos és l'ull. Si, doncs, el teu ull és bo, tot el teu cos estarà il·luminat; 23 però, si el teu ull és dolent, tot el teu cos estarà a les fosques. Per tant, si la llum que hi ha en tu és foscor, la foscor mateixa, com serà de gran!

Buscar el Regne de Déu confiant en la Providència. 24¹⁸⁰⁰ Ningú no pot servir dos senyors, perquè, o estimarà l'un i no l'altre, o bé farà cas de l'un i no de l'altre. No podeu servir Déu i el diner. 25 Per això, us dic: no us preocupeu per la vida pensant què menjareu, ni pel cos pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que no pas el menjar, i el cos més que no pas el vestit? 26 Mireu els ocells: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 I ¿qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar d'un sol moment el temps de la seva vida? 28 I del vestit, ¿per què us en preocupeu? Fixeu-vos en els lliris boscans, com floreixen: no treballen ni filen; 29 però jo us dic que ni Salomó en tota la seva glòria no anava vestit com un d'ells. 30 I, si l'herba, que   —2037→   avui és i demà la tiren al forn, Déu la vesteix així, ¿no farà molt més amb vosaltres, homes de poca fe? 31 No us preocupeu, doncs, dient «¿Què menjarem, o què beurem, o amb què ens vestirem?» 32 Totes aquestes coses són les que busquen els pagans. Ja sap prou el vostre Pare celestial que en teniu necessitat. 33 Busqueu primer el seu Regne i la seva justícia, i tot això us serà donat de més a més 34 No us preocupeu, doncs, pel dia de demà, que el demà ja tindrà les seves preocupacions. Ja en té prou cada dia amb el mal que porta.

7 No judicar el germà. 1¹⁸⁰¹ No judiqueu, a fi de no ser judicats; 2 perquè amb el mateix judici amb què judiqueu, sereu judicats, i amb la mateixa mesura amb què mesuren, sereu mesurats. 3 ¿Com és que veus la brossa que hi ha a l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que hi ha al teu? 4 ¿Com pots dir al teu germà: «Deixa que et tregui la brossa de l'ull, mentre hi ha la biga al teu?» 5 Hipòcrita, treu-te primer la biga de l'ull i llavors hi veuràs per a treure la brossa de l'ull del teu germà.

No donar coses santes als profans.— 6 No doneu als gossos les coses santes, ni llenceu les vostres perles davant dels porcs; no sigui que les trepitgin i, encara, després es girin contra vosaltres i us facin mal.

Qui demana obtindrà.— 7¹⁸⁰² Demaneu, i us serà donat; busquen, i trobareu; truqueu, i us obriran. 8 Que tot aquell qui demana, rep, i qui busca, troba; i a qui truca, li obren. 9 ¿Qui hi ha de vosaltres que, si el seu fill li demana pa, li doni una pedra? 10 O si li demana peix, ¿li donarà potser una serp? 11 Si, doncs, vosaltres, que son dolents, saben donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare del cel en donarà de bones als qui el preguen!

Regla d'or.— 12¹⁸⁰³ Tot allò, doncs, que voleu que els altres us facin a vosaltres, feu-ho també vosaltres a ells; que en això consisteixen la Llei i els Profetes.

El camí de la vida i el de la perdició.— 13¹⁸⁰⁴ Entreu   —2038→   per la porta estreta, perquè és ampla la porta, i espaiosa la via que mena a la perdició, i són molts els qui hi entren. 14 En canvi, és estreta la porta, i angosta la via que mena a la vida, i són pocs els qui la troben!

Com es reconeixen els falsos profetes.— 15 Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestit d'ovelles, i per dintre són llops rapaços. 16¹⁸⁰⁵ Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? 17 Així, tot arbre bo dóna bons fruits, i l'arbre dolent dóna fruits dolents. 18 Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 20 Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.

Conclusions.— 21¹⁸⁰⁶ No tothom qui em diu: «Senyor, Senyor», entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Molts em diran, aquell dia: «Senyor, Senyor, ¿que no vam profetitzar en nom vostre, i en nom vostre no vam fer molts miracles?» 23¹⁸⁰⁷ I aleshores els diré clarament: «No us he conegut mai; aparteu-vos de mi, tots els qui heu fet el mal». 24¹⁸⁰⁸ Tot aquell, doncs, qui escolta aquestes meves paraules, i les compleix, s'assembla a un home assenyat, que va edificar la seva casa damunt la roca. 25 Va caure la pluja, van venir les riuades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va esfondrar, perquè estava fonamentada sobre la roca. 26 En canvi, tot aquell qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home de poc seny que va edificar la seva casa damunt la sorra. 27 Va caure la pluja, van venir les riuades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa; i es va esfondrar, i fou gran el seu esfondrament».

28 Quan Jesús hagué acabat aquestes paraules, les multituds es meravellaven de la seva doctrina, 29 perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els seus escribes.

  —2039→  

8 Purificació d'un leprós. 1¹⁸⁰⁹ Baixà llavors de la muntanya, i el seguien grans multituds. 2 Un leprós anà a prosternar-se davant d'ell, i li deia: «Senyor, si ho voleu, podeu purificar-me»¹⁸¹⁰. 3 Ell estengué la mà i el tocà dient: «Ho vull, sigues purificat». I a l'instant quedà purificat de la seva lepra. 4 Jesús li digué: «Mira, no ho diguis a ningú¹⁸¹¹, sinó vés, presenta't al sacerdot i ofereix el do que va ordenar Moisès, perquè en tinguin una prova».

Guarició del criat d'un centurió.— 5¹⁸¹² Entrà aleshores a Cafarnaüm, i un centurió li va pregar: 6 «Senyor, el meu criat jeu a casa paralític i sofreix terriblement». 7 Jesús li va dir: «Jo vindré a curar-lo». 8 El centurió respongué: «Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva; digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. 9 Que jo també, que no sóc més que un subordinat, tinc soldats a les meves ordres, i dic a aquest: «Vés», i se'n va; i a un altre: «Vine», i ve; i al meu criat: «Fes això», i ho fa». 10 En sentir això Jesús, s'admirà, i va dir als qui el seguien: «Us asseguro que en ningú d'Israel no he trobat tanta fe. 11 Per això, us dic que grans multituds vindran d'orient i d'occident, i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob al Regne del cel; 12 mentre que els fills del Regne seran expulsats a fora, a les tenebres; allí hi haurà els plors i el cruixit de dents». 13 I Jesús digué al centurió: «Vés, que et sigui fet tal com ho has cregut». I el criat es posà bo en aquella hora.

Guarició de la sogra de Pere i de molts altres.— 14¹⁸¹³ Jesús, en arribar a la casa de Pere, veié la seva sogra al llit amb febre. 15 Li tocà la mà, i la febre va deixar-la; aleshores es va llevar, i el servia. 16 Ja al vespre, li presentaren molts endimoniats, i va expulsar els esperits amb la seva paraula, i va curar tots els qui estaven malalts, 17¹⁸¹⁴ perquè es complís l'oracle del profeta Isaïes:   —2040→   Ell prengué les nostres malalties i es carregà amb els nostres mals.

Disposicions necessàries per a seguir Jesús.— 18 Jesús, veient grans multituds al seu voltant, donà l'ordre d'anar a l'altra riba. 19¹⁸¹⁵ Aleshores un escriba li va dir: «Mestre, us seguiré onsevulla que aneu». 20 Jesús li respon: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius; el Fill de l'home¹⁸¹⁶, en canvi, no té on reposar el cap». 21 Un altre dels deixebles li digué: «Senyor, deixeu anar-me'n primer fins que hagi enterrat el meu pare». 22 Però Jesús li replicà: «Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts».

La tempesta obeeix el manament de Jesús.— 23¹⁸¹⁷ Llavors Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles el seguiren. 24 I es produí una gran agitació al llac, fins al punt que les onades cobrien la barca; però ell dormia. 25 Llavors anaren a despertar-lo tot dient-li: «Senyor, salveu-nos, estem perduts!» 26 Ell els diu: «Per què teniu por, homes de poca fe?» Aleshores s'alçà, va reptar els vents i l'aigua, i es féu una gran bonança. 27 Meravellats ells, es digueren: «¿Qui deu ser aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?»

Jesús allibera dos endimoniats.— 28 Arribat a l'altra banda, a la regió dels gadarens, li anaren a l'encontre dos endimoniats que sortien dels sepulcres, tan furiosos, que ningú no podia passar per aquell camí. 29 I es posaren a cridar: «¿Per què et fiques en nosaltres, Fill de Déu?¹⁸¹⁸ Has vingut aquí abans d'hora a turmentar-nos?» 30 Lluny d'ells hi havia un gran ramat de porcs que pasturava. 31 I els dimonis li demanaven: «Si ens treus, envia'ns al ramat de porcs». 32 Ell els digué: «Aneu-hi». Sortiren i se n'anaren als porcs; aleshores tot el ramat es precipità pel pendís fins al llac, i moriren a l'aigua. 33 Els pastors fugiren, i se n'anaren al poble a contar-ho tot, com també el cas dels endimoniats. 34 Llavors tota la població sortí a trobar Jesús, i després de veure'l, li pregaren que se n'anés del seu territori.

9 Jesús perdona els pecats d'un paralític i   —2041→   el guareix. Discussió.— 1¹⁸¹⁹ Aleshores va pujar en una barca, passà a l'altra riba i anà al seu poble. 2 I li presentaven un paralític ajagut en una llitera. Veient Jesús la fe d'ells, digué al paralític: «Confiança, fill; et són perdonats els pecats»¹⁸²⁰. 3 Alguns dels escribes es digueren interiorment: «Aquest blasfema». 4 Jesús, veient els seus pensaments, digué: «¿Per què penseu maliciosament en els vostres cors? 5 ¿Què és més fàcil, dir: «Et són perdonats els pecats», o bé dir: «Aixeca't i camina?» 6 Doncs, perquè sapigueu que el Fill de l'home té potestat a la terra de perdonar pecats —diu llavors al paralític—: Aixeca't, pren la llitera, i vés-te'n a casa». 7 Ell s'alçà i se'n va anar a casa seva. 8 En veure-ho les multituds, van témer i van glorificar Déu, que havia donat tal potestat als homes.

Un publicà, Mateu, segueix Jesús. Discussió.— 9 Quan Jesús se n'anava d'allí, veié un home anomenat Mateu, assegut al lloc de recaptar els impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell s'aixecà i el va seguir. 10 Mentre era a taula a la casa, molts publicans i pecadors anaren a seure a taula amb Jesús i els seus deixebles. 11 Veient-ho els fariseus, deien als deixebles: «¿Com és que el vostre Mestre menja amb els publicans i els pecadors?» 12 I ell, que ho va sentir, digué: «No són els qui estan bons els qui tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts. 13 Aneu i apreneu què vol dir allò de: Misericòrdia vull, i no pas sacrifaci¹⁸²¹. No he vingut a cridar justos, sinó pecadors».

Discussió sobre el dejuni.— 14 Aleshores hi van els deixebles de Joan, i li diuen: «Com és que nosaltres i els fariseus dejunem, i, en canvi, els vostres deixebles no dejunen?» 15 Jesús els respongué: «¿És que poden estar de dol els qui prenen part a les festes de noces mentre l'espòs és amb ells?¹⁸²² Dia vindrà que els serà pres l'espòs, i llavors dejunaran. 16 Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense batanar, perquè s'enduria part del vestit i es faria un esquinç pitjor. 17 Ni posen vi nou en bots vells; altrament, es rebentarien els   —2042→   bots, el vi es vessaria i els bots es farien malbé; sinó que tiren vi nou en bots nous, i totes dues coses es conserven»¹⁸²³.

Guarició d'una dona i resurrecció d'una nena.— 18¹⁸²⁴ Mentre els deia aquestes coses, es presentà un cap de sinagoga, i es prosternava davant d'ell dient: «La meva filla s'acaba de morir; però veniu, imposeu-li la mà, i viurà». 19 Jesús es va alçar i el seguia amb els deixebles. 20 Entretant, una dona que patia pèrdues de sang feia dotze anys, se li acostà per darrera¹⁸²⁵ i li tocà la borla del mantell¹⁸²⁶; 21 es deia dintre seu: «Si li toco tan sols el mantell, estic salvada». 22 Jesús, girant-se, la va veure i li digué: «Confiança, filla; la teva fe t'ha salvat». I la dona es posà bona des d'aquell moment. 23 Arribat Jesús a casa del cap de sinagoga, i veient els flautistes i l'aldarull de la gent¹⁸²⁷, els digué: 24 «Retireu-vos, que la noia no és morta, sinó que dorm». I es reien d'ell. 25 Un cop fora la gent, va entrar, li prengué la mà, i la noia es va aixecar. 26 I la fama d'aquest fet s'estengué per tota aquella terra.

Guarició de dos cecs.— 27 Quan Jesús se n'anava d'allí, el seguiren dos cecs, que clamaven: «Tingueu pietat de nosaltres, Fill de David!» 28 Arribat Jesús a la casa, hi anaren els cecs, i Jesús els diu: «¿Creieu que jo puc fer això?» Li contesten: «Sí, Senyor». 29 Aleshores els tocà els ulls dient: «Que es faci segons la vostra fe». 30 I se'ls van obrir els ulls. Jesús els va advertir severament: «Mireu, que no ho sàpiga ningú». 31 Però ells, en sortir d'allí, escamparen la seva fama per totes aquelles terres.

Guarició d'un endimoniat mut.— 32¹⁸²⁸ Quan ells sortien, li presentaren un mut endimoniat. 33 Un cop expulsat el dimoni, el mut parlà. La gent es meravellaven i deien: «Mai no s'és vist una cosa semblant a Israel». 34 Però els fariseus deien: «És pel príncep dels dimonis que expulsa els dimonis».

Jesús s'apiada de les multituds i dóna poders als dotze.— 35¹⁸²⁹ Jesús recorria tots els pobles i vilatges ensenyant   —2043→   a les sinagogues i proclamant el missatge joiós del Regne, i guarint totes les malalties i xacres. 36¹⁸³⁰ En veure les multituds, se n'apiadà, perquè estaven cansades i abatudes com ovelles sense pastor. 37 Llavors diu als deixebles: «La collita és abundant, però els segadors són pocs; 38 pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que enviï segadors a les seves messes».

10 1¹⁸³¹ I havent cridat els dotze deixebles, els donà potestat sobre els esperits impurs perquè els expulsessin i perquè guarissin totes les malalties i xacres.

Noms dels dotze.— 2¹⁸³² Els noms dels dotze apòstols¹⁸³³ són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; 3 Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; 4 Simó, el Cananeu, i Judes, l'Iscariot, aquell qui el va trair.

5¹⁸³⁴ Aquests dotze, Jesús els va enviar amb les recomanacions següents:

Normes de missió.— «No us encamineu a terres de pagans, ni entreu a la província dels samaritans¹⁸³⁵; 6 aneu, més aviat, a les ovelles perdudes de la casa d'Israel. 7 I, pel camí, prediqueu que el Regne del cel ja és a la vora. 8 Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis; gratuïtament ho heu rebut, doneu-ho gratuïtament. 9 No us procureu ni or, ni plata, ni xavalla per a dur a la faixa, 10 ni sarró per al camí, ni dues túniques, ni calçat, ni bastó; que l'obrer prou es mereix el seu manteniment. 11 En qualsevol poble o vilatge que entreu, busqueu-hi algú que sigui digne, i quedeu-vos-hi fins que marxeu. 12 En entrar a la casa, saludeu; 13 si la casa n'és digna, que vingui la vostra pau¹⁸³⁶ damunt d'ella; si no n'és digna, que la vostra pau torni a vosaltres. 14 I, si algú no rep ni escolta les vostres paraules, sortiu d'aquella casa o d'aquell poble,   —2044→   i espolseu-vos-en la pols dels peus¹⁸³⁷. 15 Us asseguro que serà més suportable la sort de la terra de Sodoma i Gomorra, el dia del judici, que no la d'aquella població.

Conducta enfront dels perseguidors.— 16 Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops; sigueu, doncs, astuts com les serps, però candorosos com els coloms. 17¹⁸³⁸ Guardeu-vos de la gent; perquè us portaran als sanedrins i us assotaran a les seves sinagogues; 18 i sereu conduïts davant dels governadors i dels reis per causa meva, per testificar davant d'ells i dels estrangers. 19 I quan us hi portaran, no us preocupen de com i de què parlaren; que ja us serà donat en aquella hora què heu de dir; 20 perquè no son pas vosaltres els qui parlaren, sinó l'Esperit del vostre Pare, el qui parlarà en vosaltres. 21¹⁸³⁹ Un germà lliurarà el seu germà a la mort, i un pare, el seu fill, i els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. 22 I tothom us avorrirà per causa del meu nom; però el qui haurà perseverat pacientment fins a la fi és el qui se salvarà. 23 I quan us persegueixin en aquesta població, fugiu a l'altra; i, si us persegueixen també en aquesta, fugiu cap a una altra; us asseguro que no acabareu pas les poblacions d'Israel abans que vingui¹⁸⁴⁰ el Fill de l'home. 24¹⁸⁴¹ No és el deixeble més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. 25 El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si el cap de casa, l'han tractat de Beelzebul¹⁸⁴², com més els de casa seva! 26¹⁸⁴³ No els temeu, doncs, perquè no hi ha res d'amagat que no s'hagi de revelar, ni res de secret que no s'hagi de saber. 27 El que us dic a les fosques, digueu-ho a plena llum; i el que sentiu a cau d'orella, proclamen-ho dalt dels terrats¹⁸⁴⁴. 28 I no tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot perdre ànima i cos a la Gehenna. 29 ¿No es venen dos ocells per un as?¹⁸⁴⁵ I ni un d'ells no caurà a terra sense que el vostre Pare ho permeti. 30 I de vosaltres, fins els cabells són tots comptats. 31 No temeu, doncs; vosaltres valeu més que no pas   —2045→   molts ocells. 32 Tot aquell, doncs, qui em reconegui davant dels homes, també jo el reconeixeré davant del meu Pare del cel; 33 i tot aquell qui em negui davant dels homes, el negaré també jo davant del meu Pare del cel.

Jesús, causa de discòrdia. Disposicions dels qui el volen seguir.— 34¹⁸⁴⁶ No us penseu pas que hagi vingut a portar pau a la terra; no he vingut a dur pau, sinó espasa. 35¹⁸⁴⁷ Perquè he vingut a desunir l'home del seu pare, i la filla, de la seva mare, i la nora, de la seva sogra; 36 i els enemics de l'home seran els de casa seva. 37¹⁸⁴⁸ Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi; qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi; 38 i qui no pren la seva creu i no segueix darrera meu, no és digne de mi. 39 Qui trobi la vida, la perdrà, i qui hagi perdut la vida per causa meva, la trobarà.

Recompensa dels qui reben els missioners.— 40¹⁸⁴⁹ Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. 41 Qui rep un profeta a títol de profeta tindrà recompensa de profeta, i qui rep un just a títol de just tindrà recompensa de just. 42 I qui doni de beure a un d'aquests petits, a títol de deixeble, ni que sigui un vas d'aigua fresca, us asseguro que no perdrà la seva recompensa».

11 1 Quan Jesús acabà de donar aquestes instruccions als dotze deixebles, se'n va anar a ensenyar i predicar als pobles d'ells.

Les obres de Jesús revelen qui és.— 2¹⁸⁵⁰ Joan, que havia sabut a la presó les obres del Crist, envià els seus deixebles 3 a preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir¹⁸⁵¹, o n'hem d'esperar un altre?» 4 Jesús els respongué: «Aneu a contar a Joan el que sentiu i veieu: 5 els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos són purificats, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desventurats reben   —2046→   l'anunci del missatge joiós¹⁸⁵²; 6 i sortós aquell qui no s'escandalitzarà de mi».

Joan és precursor del Messies.— 7 Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: «¿Què heu sortit a veure al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 8 Doncs, ¿què heu sortit a veure? ¿Un home delicadament vestit? Els qui duen vestits delicats viuen als palaus dels reis. 9 Doncs, ¿per què heu sortit? ¿Per veure un profeta? Sí, us dic jo, i més que un profeta. 10¹⁸⁵³ Aquest és de qui s'és escrit: Jo envio al teu davant el meu missatger perquè prepari el camí davant teu.

11 Us asseguro que entre els nascuts de dona no n'ha sortit cap de més gran que Joan Baptista; amb tot, els petits al Regne del cel són més grans que ell. 12¹⁸⁵⁴ Dels dies de Joan Baptista ençà, el Regne del cel s'obre pas amb força¹⁸⁵⁵, i els violents¹⁸⁵⁶ se n'apoderen. 13 Perquè tots els Profetes i la Llei han profetitzat fins a Joan. 14 I, si em voleu creure, ell és Elies, el qui ha de venir¹⁸⁵⁷. 15 Qui tingui orelles, que escolti.

Joan i Jesús, criticats pels seus contemporanis.— 16¹⁸⁵⁸ ¿A qui compararé aquesta generació? És semblant a aquells nois que seuen al carrer i criden als altres 17 «Us hem tocat el flabiol, i no heu ballat; hem cantat complantes, i no heu fet senyals de dol»¹⁸⁵⁹. 18 Perquè ha vingut Joan, que s'absté de menjar i beure, i diuen: «Té el dimoni»¹⁸⁶⁰. 19 Ha vingut el fill de l'home, que menja i beu, i diuen: «Vet aquí un golut i un bevedor de vi, un amic de publicans i pecadors». Però la saviesa ha estat justificada per les seves obres»¹⁸⁶¹.

Amenaces als pobles impenitents.— 20 Aleshores començà a blasmar els pobles en què s'havien fet la major part dels seus miracles, perquè no s'havien convertit. 21¹⁸⁶² «Ai de tu, Corazín!¹⁸⁶³ Ai de tu, Bet-Saida! Que, si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que s'han fet entre vosaltres, ja faria temps que, en sac i cendra, haurien fet penitència. 22 Però també us dic: serà més suportable la sort de Tir i de Sidó, el dia del judici, que no pas la vostra. 23 I tu, Cafarnaüm,   —2047→   ¿et creus que t'alçaràs fins al cel? Fins a l'abisme¹⁸⁶⁴ t'enfonsaràs! Que, si a Sodoma s'haguessin fet els miracles que s'han fet en tu, hauria subsistit fins al dia d'avui. 24 Però també us ho dic: serà més suportable la sort de la terra de Sodoma, el dia del judici, que no pas la teva».

Els indoctes comprenen el secret de Jesús.— 25¹⁸⁶⁵ Aquell temps, Jesús digué: «Us dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat aquestes coses als savis i entesos, i les heu revelades als senzills. 26 Sí, Pare, perquè així us ha plagut a vós. 27 Tot m'ha estat donat pel meu Pare, i ningú no coneix el Fill, sinó el Pare, i ningú no coneix el Pare, sinó el Fill, i aquell a qui el Fill el vulgui revelar.

Invitació del mestre bondadós.— 28 Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us alleujaré. 29¹⁸⁶⁶ Preneu el meu jou damunt vostre i feu-vos deixebles meus, que sóc benigne i humil de cor, i les vostres ànimes trobaran repòs, 30 perquè el meu jou és suau i la meva càrrega, lleugera».

12 Jesús interpreta benignament l'observança del repòs.— 1¹⁸⁶⁷ Aquell temps, Jesús passava pels sembrats en dissabte; els seus deixebles tingueren gana, i es posaren a arrencar espigues¹⁸⁶⁸ i a menjar-se-les. 2 En veure-ho els fariseus, li digueren: «Mireu, els vostres deixebles fan el que no és permès de fer en dissabte». 3 Però ell els digué: «¿No heu llegit què va fer David quan va tenir fam, ell i els qui anaven amb ell? 4 ¿Com va entrar a la casa de Déu i es van menjar els pans presentats, que no podien menjar ell ni els qui amb ell anaven, sinó únicament els sacerdots? 5 ¿O no heu llegit en la Llei que, els dissabtes, els sacerdots violen el repòs al temple, i no en són culpables? 6 Doncs, jo us dic, que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple¹⁸⁶⁹. 7 I, si haguéssiu comprès què vol dir, misericòrdia vull, i no pas sacrifici¹⁸⁷⁰, no hauríeu pas condemnat uns innocents. 8 Perquè el Fill de l'home és senyor del dissabte».

  —2048→  

Guarició en dissabte. Consell contra Jesús.— 9 D'allí se n'anà a la sinagoga. 10 Hi havia un home que tenia una mà paralitzada, i li preguntaren a fi de poder-lo acusar: «¿Es lícit de curar en dissabte?» 11 Però ell els digué: «¿Qui de vosaltres que tingui una sola ovella, si li cau en un clot en dissabte no la prendrà i la'n traurà? 12 Doncs, quant més no val un home que una ovella! Per tant, es lícit de fer bé en dissabte». 13 Llavors diu a l'home: «Estén la mà». La va estendre, i quedà restablerta, sana com l'altra. 14 En sortir els fariseus, tingueren consell contra ell sobre la manera de perdre'l.

Moderació de Jesús, anunciada per Isaïes.— 15¹⁸⁷¹ Quan Jesús ho va saber, es retirà d'allí. Molts el seguiren, i els va guarir tots, 16 bo i advertint-los severament que no el descobrissin, 17 perquè es complís l'oracle del profeta Isaïes, que diu: 18¹⁸⁷² Aquest és el meu servent que be escollit, el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima; posaré el meu esperit sobre ell, i anunciarà la justícia a les nacions, 19 No disputarà, ni cridarà, ni sentirà ningú la seva veu pels carrers. 20 No trencarà la canya esberlada, ni apagarà el ble fumejant fins que meni la justícia al triomf. 21 I les nacions esperaran en el seu nom.

El poder de Jesús contra els dimonis és senyal del Regne de Déu.— 22¹⁸⁷³ Aleshores li dugueren un endimoniat, cec i mut; i el va curar, talment, que parlava i hi veia. 23 Tota la gent es meravellaven, i deien: «Aquest, ¿no deu ser el Fill de David?» 24 En sentir-ho els fariseus, digueren: «Aquest no expulsa els dimonis sinó per Beelzebul, príncep dels dimonis». 25 Coneixent-los els pensaments, els digué: «Tot reialme dividit contra si mateix és desolat, i tota ciutat o casa dividida contra si mateixa no se sostindrà. 26 Si, doncs, Satanàs expulsa Satanàs, està dividit contra si mateix; ¿com se sostindrà, llavors, el seu reialme? 27 I, si jo expulso els dimonis per Beelzebul, ¿els vostres fills per qui ho fan? Per això, ells mateixos seran els vostres   —2049→   jutges. 28 Però, si és per l'Esperit de Déu que jo expulso els dimonis, vol dir que ha arribat ja a vosaltres el Regne de Déu. 29 O ¿com pot algú entrar a la casa d'un home valent i arrabassar-li els béns, si primer no el lliga? Només aleshores saquejarà la seva casa.

Avisos contra el mal parlar dels fariseus.— 30 Qui no està amb mi, està contra mi; qui amb mi no recull, escampa. 31 Per això, us dic: tot pecat i tota injúria seran perdonats als homes, però la injúria contra l'Esperit no serà pas perdonada. 32 I, si algú diu cap paraula contra el Fill de l'home, li serà perdonat; però, si algú parla contra l'Esperit Sant, no li serà perdonat ni en aquesta vida ni en l'altra¹⁸⁷⁴. 33¹⁸⁷⁵ O feu l'arbre bo, i el seu fruit serà bo, o el feu dolent, i el seu fruit serà dolent; perquè pel fruit es coneix l'arbre¹⁸⁷⁶. 34 Cria d'escurçons, ¿com podeu dir coses bones, dolents com sou? Perquè del que sobreïx del cor parla la boca. 35 L'home bo, del seu bon tresor treu coses bones; i l'home dolent, del seu mal tresor treu coses dolentes. 36 I us dic que de tota paraula inútil¹⁸⁷⁷ que diran els homes, en donaran compte el dia del judici; 37 ja que per les teves paraules seràs declarat just, i per les teves paraules seràs condemnat».

El senyal de Jonàs que donarà Jesús.— 38¹⁸⁷⁸ Llavors li respongueren alguns dels escribes i fariseus: «Mestre, volem veure de vós un senyal». 39 Ell els respongué: «Una generació dolenta i adúltera¹⁸⁷⁹ demana un senyal, i no li serà donat cap senyal sinó el del profeta Jonàs. 40 Perquè així com Jonàs estigué al ventre del monstre marí tres dies i tres nits¹⁸⁸⁰, així s'estarà el Fill de l'home al cor de la terra tres dies i tres nits. 41 Els ninivites ressuscitaran en el judici amb aquesta generació i la condemnaran, perquè es van convertir per la predicació de Jonàs; i mireu que aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs. 42 La reina de Migjorn ressuscitarà en el judici amb aquesta generació i la condemnarà, perquè va venir de l'altre cap de la terra per sentir la saviesa de Salomó; i mireu que aquí hi ha alguna cosa més que Salomó.

  —2050→  

Futur de la generació perversa¹⁸⁸¹.— 43 Quan l'esperit immund ha sortit de l'home, vaga pels ermots buscant repòs, i no en troba. 44 Aleshores diu: «Me'n tornaré a casa meva, d'on he sortit». Hi va i la troba desocupada, escombrada i endreçada. 45 Llavors se'n va, i pren amb ell set altres esperits pitjors que ell, hi entren i s'hi queden, i l'estat darrer d'aquell home esdevé pitjor que no pas el primer. Així li passarà a aquesta generació perversa».

Els autèntics parents de Jesús.— 46¹⁸⁸² Encara s'adreçava a les multituds, que la seva mare i els seus germans¹⁸⁸³ eren fora, mirant de parlar-li. 47¹⁸⁸⁴ 48 Ell respongué al qui li ho deia: «¿Qui és la meva mare, i qui són els meus germans?» 49 I, estenent la mà cap als seus deixebles, digué: «Heus aquí la meva mare i els meus germans. 50 Perquè aquell qui faci la voluntat del meu Pare del cel, aquest m'és germà i germana i mare».

13 1¹⁸⁸⁵ Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure a la vora del llac. 2 Es van aplegar al seu voltant grans multituds, tant, que va pujar en una barca i s'hi assegué: i tota la multitud s'estava a la ribera. 3 I els va dir moltes coses en paràboles.

Com s'establirà el Regne. El sembrador.— «Heus aquí, digué, que va sortir el sembrador a sembrar. 4 I, tot sembrant, unes llavors van caure arran del camí, i van venir els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres van caure en lloc rocós, on no tenien gaire terra, i de seguida van germinar per no tenir gruix de terra, 6 però, un cop sortit el sol, com que no tenien arrels, amb la xardor es van assecar. 7 D'altres, van caure entre els cards, i els cards van créixer i les van ofegar. 8 D'altres van caure a la terra bona, i van donar fruit, l'una cent, l'altra seixanta, l'altra trenta. 9 Qui tingui orelles, que escolti».

  —2051→  

Només els cors ben disposats entenen el misteri del Regne.— 10 Van venir els deixebles i li digueren «¿Per què els parlen en paràboles?» 11 Els contestà: «Perquè a vosaltres us ha estat donat de conèixer els misteris del Regne del cel, mentre que a ells no els ha estat donat. 12 Perquè a aquell qui té, li serà donat, i en tindrà de sobres; i a qui no té, fins allò que té li serà pres¹⁸⁸⁶. 13 Per això, els parlo en paràboles, perquè hi veuen sense veure-hi, i hi senten sense sentir-hi ni comprendre; 14¹⁸⁸⁷ així es compleix en ells la profecia d'Isaïes, que diu: Escoltareu atentament, i no comprendreu; mirareu fixament, i no hi veureu. 15 Perquè s'ha endurit el cor d'aquest poble, han escoltat amb orelles mal disposades, i han aclucat els ulls, no fos cas que hi veiessin amb els ulls, hi sentissin amb les orelles, i comprenguessin amb el cor i es convertissin, i jo els curés.

16¹⁸⁸⁸ Sortosos, en canvi, els vostres ulls, que hi veuen, i les vostres orelles, que hi senten. 17 Perquè us dic de debò que molts profetes i justos van desitjar de veure el que veieu, i no ho van veure, i sentir el que sentiu, i no ho sentiren.

Explicació. La predicació del Regne dóna fruit segons les disposicions dels cors.— 18 Escolten, doncs, vosaltres la paràbola del sembrador. 19 Tot aquell qui escolta la paraula del Regne, sense comprendre-la, ve el Maligne i arrabassa allò que ha estat sembrat al seu cor; aquest és el qui rep la llavor arran del camí. 20 El qui la rep en lloc rocós és el qui escolta la paraula i tot seguit l'acull amb alegria, 21 però no té arrels en si mateix, sinó que és d'un moment, i, així que es presenta una tribulació o persecució per causa de la paraula, de seguida sucumbeix. 22 El qui la rep entre cards és el qui escolta la paraula, però la preocupació d'aquest món i la seducció de la riquesa l'ofeguen, i resulta infructuosa. 23 Qui la rep en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i fa l'un cent, l'altre seixanta, l'altre trenta».

El jull entre el blat.— 24 Els proposà una altra paràbola: «Al Regne del cel,   —2052→   digué, li passa com a un home que va sembrar bona llavor al seu camp. 25 Mentre tothom dormia, vingué el seu enemic i va sembrar jull enmig del blat, i se'n va anar. 26 Quan va brotar l'herba i va fer fruit, aleshores aparegué també el jull¹⁸⁸⁹. 27 Els mossos se'n van anar a trobar l'amo i li digueren: «Senyor, ¿no vau sembrar bona llavor al vostre camp? D'on li ve, doncs, el jull?» 28 Els digué: «Un enemic ho ha fet». I ells li diuen: «¿Voleu, doncs, que anem a arrencar-lo?» 29 Els diu: «No, no fos cas que arrencant el jull arrenquéssiu el blat juntament amb ell. 30 Deixeu crèixer l'un i l'altre fins a la sega, i al temps de la sega diré als segadors: «Colliu primer el jull i lligueu-lo en feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, aplegueu-lo al graner».

El Regne del cel al principi i al terme. El gra de mostassa i el llevat.— 31¹⁸⁹⁰ Els proposà una altra paràbola: «Al Regne del cel, digué, li passa com a un gra de mostassa que un home va sembrar al seu camp. 32 Prou és la més petita de totes les llavors, però, quan ha crescut, resulta més gran que les hortalisses, i es fa un arbre, talment, que vénen els ocells i s'ajoquen a les seves branques»¹⁸⁹¹.

33 Els contà una altra paràbola: «Al Regne del cel, digué, li passa com al llevat que una dona va amagar dintre tres mesures¹⁸⁹² de farina, fins que va fermentar tota».

Jesús parla del Regne només en paràboles.— 34 Totes aquestes coses, Jesús les digué a les multituds en paràboles, i sense paràboles no els parlava¹⁸⁹³. 35¹⁸⁹⁴ Perquè es complís allò que havia dit el profeta: La meva boca pronunciarà paràboles, proclamarà coses amagades des de la creació.

La tria es farà a la fi. Explicació de la paràbola del jull.— 36 Llavors deixà les multituds i se n'anà a casa. I se li acostaren els deixebles tot dient-li: «Expliqueu-nos la paràbola del jull en el camp». 37 Ell els respongué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home; 38 el camp és el món; la bona llavor són els qui pertanyen al Regne; el   —2053→   jull són els qui pertanyen al Maligne, 39 i l'enemic que el sembra és el diable; la sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. 40 Així, doncs, com recullen el jull i el cremen al foc, així serà a la fi del món: 41¹⁸⁹⁵ el Fill de l'home enviarà els seus àngels, i recolliran del seu reialme tots els qui són escàndol i els qui fan el mal 42¹⁸⁹⁶ i els tiraran al forn del foc; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 43¹⁸⁹⁷ Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti.

Preu del Regne del cel. El tresor i la perla.— 44 Al Regne del cel li passa com a un tresor amagat en un camp: quan un home el troba, l'amaga i, ple de joia, se'n va, ven tot el que té i compra aquell camp.

45 Semblantment, al Regne del cel li passa com a un mercader que buscava perles fines: 46 en va trobar una de gran preu, se n'anà a vendre tot el que tenia i la va comprar.

La tria es farà a la fi. La xarxa que tot ho aplega. 47 Al Regne del cel, també, li passa com a una xarxa tirada al mar i que aplega de tot: 48 un cop plena, la van treure a la platja, es van asseure i van recollir en coves el que era bo, i van llençar fora el que era dolent. 49 Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents d'entremig dels justos, 50 i els tiraran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Conclusió.— 51 ¿Heu entès totes aquestes coses?» Li diuen: «Sí». 52 Ell els digué: «Així, doncs, tot escriba que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i velles»¹⁸⁹⁸.