Visor de obras.

53 Quan Jesús va acabar aquestes paràboles, se'n va anar d'allí.

Els de Natzaret no creuen en Jesús.— 54¹⁸⁹⁹ I, arribat a la seva pàtria, els   —2054→   ensenyava a la sinagoga, talment, que se'n meravellaven i deien: «¿D'on li vénen a aquest la saviesa i els miracles? 55 ¿No és aquest el fill del fuster? ¿No es diu Maria la seva mare, i els seus germans, Jaume, Josep, Simó i Judes? 56 I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve, doncs, a aquest tot això?» 57 I s'escandalitzaven d'ell. Jesús els digué: «Cap profeta no és deshonorat sinó a la seva pàtria i a casa seva». 58 I no féu allí gaires miracles a causa de la seva incredulitat.

14 Opinió d'Herodes sobre Jesús. Joan, decapitat.— 1¹⁹⁰⁰ Aquell temps, Herodes, el tetrarca¹⁹⁰¹, tingué esment de la fama de Jesús 2 i va dir als de la seva cort: «Aquest és Joan Baptista; ha ressuscitat d'entre els morts, i per això el poder de fer miracles obra en ell». 3 Perquè Herodes havia agafat Joan, i l'havia encadenat i ficat a la presó per causa d'Herodies, la muller de Felip¹⁹⁰², el seu germà; 4 ja que Joan li deia: «No t'és lícit de tenir-la». 5 I volia fer-lo morir, però va témer la multitud, que el tenia per un profeta. 6 Arribat el natalici d'Herodes, la filla d'Herodies dansà enmig de tothom, i va plaure a Herodes; 7 per això, va prometre amb jurament que li donaria allò que li demanés. 8 Ella, induïda per la seva mare, digué: «Dóna'm, aquí en una safata, el cap de Joan Baptista». 9 El rei es va contristar, però a causa del jurament i dels comensals manà que li fos donat, 10 i va fer decapitar Joan a la presó; 11 li dugueren el seu cap en una safata, i el va donar a la noia, que el portà a la seva mare. 12 Els seus deixebles hi van anar, prengueren el cos i el van enterrar, i anaren a comunicar-ho a Jesús.

13 En sentir-ho Jesús, es retirà d'allí en una barca en un lloc despoblat, tot sol; i quan ho van saber les multituds, el van seguir a peu des dels pobles.

Amb cinc pans Jesús alimenta cinc mil homes. 14 En desembarcar, veié una gran multitud, en va sentir compassió, i els va curar els malalts. 15 Cap al vespre, els deixebles anaren a dir-li: «El lloc és despoblat i l'hora   —2055→   ja és avançada; acomiadeu les multituds perquè vagin als vilatges a comprar-se menjar». 16 Però Jesús els digué: «No cal que hi vagin; doneu-los menjar vosaltres». 17 Ells li digueren: «Aquí no tenim sinó cinc pans i dos peixos». 18 Els digué: «Porteu-me'ls aquí». 19 I, després de fer veure les multituds sobre l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel i, dita la benedicció¹⁹⁰³, partí els pans, els donà als deixebles, i aquests, a les multituds. 20 I tots van menjar i es van saciar, i recolliren les sobres dels bocins¹⁹⁰⁴: dotze cistelles plenes. 21 I a menjar eren uns cinc mil homes, sense comprar les dones i les criatures.

Jesús i Pere caminen sobre l'aigua.— 22 Tot seguit, manà als deixebles que pugessin en una barca i comencessin a passar a l'altra riba, mentre acomiadava les multituds. 23 Després d'acomiadar-les, pujà a la muntanya tot sol a pregar. Cap al vespre, era allí tot sol. 24 La barca es trobava ja al mig del llac, batuda per les ones, perquè el vent els era contrari. 25 A la quarta vetlla de la nit¹⁹⁰⁵, anà cap a ells caminant sobre el llac. 26 Quan el veieren caminar sobre el llac s'espantaren i digueren: «És una fantasmal» I cridaren de por. 27 Però de seguida els digué: «Estigueu tranquils! Sóc jo; no tingueu por». 28 Pere li respongué: «Senyor, si sou vós, maneu-me de venir cap a vós per sobre l'aigua»¹⁹⁰⁶. 29 Ell li digué: «Vine». I Pere, baixant de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. 30 Però, en veure la violència del vent, agafà por i, començant a enfonsar-se, exclamà: «Senyor, salveu-me!» 31 A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: «Home de poca fe, ¿per què has dubtat?» 32 Un cop pujats a la barca, el vent va parar. 33 Els qui oren a la barca es prosternar en, dient: «De debò sou Fill de Déu».

Miracles a Guenesaret.— 34 Un cop feta la travessia, tocaren terra a Guenesaret¹⁹⁰⁷. 35 Els homes d'aquell indret, que el reconegueren, ho feren saber per tota aquella contrada, i li presentaren tots els qui estaven malalts, 36 bo   —2056→   i pregant-li que els deixés tocar tan sols la borla del seu mantell; i tots els qui el tocaren es van posar bons.

15 Discussió sobre la tradició dels fariseus. 1¹⁹⁰⁸ Aleshores es presenten a Jesús uns fariseus i uns escribes de Jerusalem i li diuen 2 «¿Com és que els teus deixebles transgredeixen la tradició¹⁹⁰⁹ dels ancians? Perquè no es renten les mans quan mengen». 3 Ell els replicà: «I vosaltres, ¿com és que transgrediu el manament de Déu per causa de la vostra tradició? 4 Perquè Déu ha dit: Honra el pare i la mare¹⁹¹⁰, i: Qui maleeixi el pare o la mare, serà condemnat a mort. 5 Però vosaltres dieu: «El qui digui al pare o a la mare: «Sigui ofrena sagrada¹⁹¹¹ allò que de mi podria aprofitar-vos», 6 no haurà d'honrar el seu pare o la seva mare». I heu anul·lat la paraula de Déu per causa de la vostra tradició. 7 Hipòcrites! Bé va profetitzar de vosaltres Isaïes quan deia 8¹⁹¹² Aquest poble m'honra de llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. 9 La religió que amb mi observen es nul·la, les doctrines que ensenyen són preceptes humans».

L'autèntica puresa.— 10 I cridant la multitud, els digué: «Escolteu i enteneu-ho: 11 no és pas allò que entra a la boca el que fa impur un home; més aviat, allò que surt de la boca és el que fa impur un home». 12 Llavors se li acosten els deixebles i li diuen: «¿Sabeu que els fariseus, sentint aquestes paraules, s'han escandalitzat?» 13 Ell respongué: «Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. 14 Deixeu-los: són guies cecs; i, si un cec guia un altre cec, tots dos cauran en un clot». 15 Llavors Pere li digué: «Expliqueu-nos aquest proverbi». 16 Ell va dir: «¿També vosaltres encara ara sou incapaços d'entendre? 17 ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és llençat a l'excusat? 18 En canvi, les coses que surten de la boca provenen del cor, i aquestes sí que fan impur un home. 19 Perquè del cor provenen els pensaments dolents, homicidis, adulteris, fornicacions, furts, falsos testimonis, injúries.   —2057→   20 Aquestes són les coses que fan impur un home; però menjar sense rentar-se les mans no el fa impur»¹⁹¹³.

Jesús escolta la pregària d'una cananea.— 21 Sortint d'allà, Jesús es va retirar cap a la regió de Tir i de Sidó¹⁹¹⁴. 22 I heus aquí que una dona cananea, vinguda d'aquelles contrades, es posà a cridar: «Tingueu compassió de mi, Senyor, Fill de David! La meva filla sofreix molt sota la influència del dimoni». 23 Però ell no li contestà ni un mot. Els deixebles el pregaven: «Ateneu-la, que ve cridant darrera nostre». 24 Ell va respondre: «No he estat enviat sinó a les ovelles perdudes de la casa d'Israel»¹⁹¹⁵. 25 Però ella hi arribà i, prosternada davant d'ell, li deia «Senyor, socorreu-me!» 26 Ell li va respondre: «No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-ho als cadells». 27 Però ella digué: «Sí, Senyor, que també els cadells mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos». 28 Aleshores Jesús li respongué: «O dona, gran és la teva fe; que se't faci tal com tu vols». I la seva filla es posà bona des d'aquell instant.

Miracles vora el llac.— 29 Jesús partí d'allà i se n'anà vora el llac de la Galilea, pujà a la muntanya i es va asseure. 30 Se li acostaren grans multituds que duien amb ells coixos, esguerrats, cecs, muts i molts d'altres; es posaren als seus peus, i els va curar, 31 talment, que la multitud es meravellava veient que els muts parlaven, els esguerrats eren curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien. I glorificaren el Déu d'Israel.

Amb set pans, Jesús alimenta quatre mil homes. 32 Aleshores Jesús va cridar els deixebles i els digué «Em fa compassió la gent, perquè ja fa tres dies que no se separen de mi i no tenen res per a menjar, i no els vull deixar marxar dejuns: no fos cas que defallissin pel camí». 33 Els deixebles li diuen: «¿D'on traurem en despoblat els pans que calen per a saciar tanta gent?» 34 Jesús els fa: «Quants pans teniu?» Li responen: «Set, i uns quants peixets». 35 Llavors féu ajeure la gent a terra, 36 prengué   —2058→   els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí i els donava als deixebles, i aquests, a la gent. 37 Tots van menjar i es van saciar, i recolliren les sobres dels bocins: set paneres plenes. 38 A menjar eren uns quatre mil homes, sense comptar les dones i les criatures. 39 Un cop acomiadada la gent, pujà a la barca i anà a la contrada de Magadan¹⁹¹⁶.

16 Jesús nega un senyal del cel als qui el tempten.— 1¹⁹¹⁷ Llavors se li acostaren els fariseus i els saduceus i li demanaren, per provar-lo, que els mostrés un senyal del cel¹⁹¹⁸. 2 Ell els va respondre: «Cap al vespre, dieu: «Bon temps, que el cel és rogent»; 3 i al matí: «Avui, mal temps, que el cel és rogent i trist». ¿Saben, doncs, conèixer l'aspecte del cel, i els senyals dels temps, no els poden conèixer? 4 Una generació perversa i adúltera demana un senyal, i no li serà donat cap senyal sinó el de Jonàs». I deixant-los, se n'anà.

Cal guardar-se dels fariseus i els saduceus.— 5 En passar els deixebles a l'altra riba, s'oblidaren de prendre pans. 6¹⁹¹⁹ I Jesús els va dir: «Vigileu i guardeu-vos del llevat dels fariseus i els saduceus». 7 Ells pensaven dintre seu: «És perquè no hem pres pans». 8 Jesús se n'adonà, i els va dir: «¿Per què penseu dins vostre que no teniu pans, homes de poca fe? 9 ¿Encara no ho enteneu, ni recordeu els cinc pans distribuïts als cinc mil homes, i quantes cistelles en vau recollir? 10 ¿Ni els set pans dels quatre mil homes, i quantes paneres en vau recollir? 11 ¿Com no enteneu que no us he parlat de pans? Guardeu-vos, en canvi, del llevat dels fariseus i els saduceus». 12 Llavors comprengueren que no els havia parlat de guardar-se del llevat dels pans, sinó de la doctrina dels fariseus i els saduceus.

Pere reconeix el Messies. Jesús edificarà l'Església sobre Pere.— 13¹⁹²⁰ Arribat Jesús a la regió de Cesarea de Felip¹⁹²¹, preguntava als seus deixebles: «¿Qui diuen la gent que és el Fill de l'home?» 14 Ells li contestaren: «Uns, Joan Baptista; d'altres, Elies;   —2059→   d'altres, Jeremies o un dels profetes». 15 Els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc, jo?» 16 Simó Pere respongué: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu vivent». 17 Jesús li contestà: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs, perquè no t'ho ha revelat carn i sang¹⁹²², sinó el meu Pare del cel. 18 I jo et dic que tu ets Pere¹⁹²³, i sobre aquesta pedra edificaré la mena Església, i les portes del reialme de la mort no la dominaran. 19 Et donaré les claus del Regne del cel, i allò que lliguis a la terra serà lligat al cel, i amb que deslliguis a la terra serà deslligat al cel»¹⁹²⁴. 20 Llavors ordenà als deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.

Per voler de Déu, el Messies ha de sofrir.— 21 Des d'aleshores començà a manifestar als deixebles que li calia anar a Jerusalem i patir molt de part dels ancians, dels grans sacerdots i dels escribes, que el matessin i ressuscités el tercer dia. 22 Pere, pensant-se afavorir-lo, es posà a reprendre'l: «Déu ens en guard, Senyor! No us passarà tal cosa». 23 Però ell, girant-se, digué a Pere: «Vés-te'n del meu davant, Satanàs! M'ets un entrebanc, perquè els teus sentiments no són pas els de Déu, sinó els dels homes».

Els qui segueixen Jesús han d'estar disposats a morir.— 24¹⁹²⁵ Aleshores Jesús digué als deixebles «Si algú vol venir darrera meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 25 Perquè aquell qui vulgui salvar la vida, la perdrà¹⁹²⁶; en canvi, el qui perdi la vida per causa meva, la trobarà. 26 ¿Què en traurà l'home de guanyar tot el món, si perd la vida? O ¿què podrà donar l'home, que valgui tant com la vida? 27¹⁹²⁷ Perquè el Fill de l'home ha de venir en la glòria del seu Pare, amb els seus àngels, i llavors recompensarà cadascú segons les seves obres. 28 Us asseguro que n'hi ha alguns dels aquí presents que no moriran abans d'haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne»¹⁹²⁸.

17 Déu fa conèixer el seu Fill en la transfiguració.— 1¹⁹²⁹ Sis dies després, Jesús prengué amb ell   —2060→   Pere, Jaume i Joan, el seu germà, se'ls endugué dalt d'una muntanya alta, tots sols. 2 I es va transfigurar davant d'ells: la seva cara resplendí com el sol, i els seus vestits es tornaren blancs com la llum. 3 I se'ls aparegueren Moisès i Elies conversant amb ell¹⁹³⁰. 4 Pere digué a Jesús: «Senyor, dóna bo d'estar-nos aquí; si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vos, una per a Moisès i una per a Elies». 5¹⁹³¹ Encara ell parlava, que un núvol lluminós els va cobrir, i es va sentir una veu que deia del núvol estant: Aquest és el meu Fill, l'estimat, en qui tinc posada la meva complaença: escolteu-lo. 6 En sentir-ho els deixebles, van caure de cara a terra, plens de temor. 7 Llavors Jesús s'acostà i, tocant-los, els digué: «Aixequeu-vos i no temeu». 8 Ells, alçant els ulls, no veieren ningú sinó a ell, Jesús, tot sol. 9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà: «No parleu a ningú de la visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts».

Joan Baptista, presagi dels sofriments de Jesús. 10 Llavors els deixebles li preguntaren: «Doncs, ¿com és que els escribes diuen que Elies ha de venir primer?» 11¹⁹³² Ell contestà: «Cert, Elies ve, i ho restablirà tot. 12 Però us dic que Elies ja va venir, i no el van reconèixer, sinó que van fer amb ell tot el que van voler; així també el Fill de l'home ha de patir de part d'ells». 13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.

Guarició d'un endimoniat, i poder de la fe.— 14 Així que arribaren a la multitud, se li acostà un home i se li agenollà 15 dient: «Senyor, tingueu compassió del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: tot sovint cau al foc i a l'aigua; 16 l'he portat als vostres deixebles, i no han pogut curar-lo». 17¹⁹³³ Jesús va respondre: «O gent descreguda i pervertida, ¿fins quan seré entre vosaltres? ¿Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me'l aquí». 18 Jesús el va conminar, i va sortir d'ell el dimoni; i el noi va quedar curat des d'aquell instant. 19 En quedar sols, els deixebles s'acostaren a Jesús i   —2061→   li preguntaren: «¿Com és que nosaltres no l'hem pogut expulsar?» 20 Els va dir: «Per la vostra poca fe. Perquè jo us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: “Trasllada't d'aquí cap allà”, i s'hi traslladarà, i res no us serà impossible. 21 Aquesta mena no se'n va sinó amb oració i dejuni».

Jesús torna a anunciar la passió.— 22 Mentre anaven tots junts per la Galilea, Jesús els digué: «El Fill de l'home ha de ser posat a les mans dels homes, 23 i el faran morir, i el tercer dia ressuscitarà». I s'entristiren profundament.

El Fill no ha de pagar tribut al temple.— 24 Arribats a Cafarnaüm, es presentaren a Pere els qui cobraven les didracmes¹⁹³⁴, i li digueren: «¿Que no paga les didracmes, el vostre mestre?» 25 Ell respongué: «Sí». Un cop entrat a casa, Jesús se li avançà a dir-li: «¿Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren tributs o impostos: dels seus fills o dels estranys?» 26 Ell va respondre: «Dels estranys» Jesús li digué: «Així, doncs, els fills en són exempts. 27 Però, per no escandalitzar-los, vés al llac, tira l'ham, i el primer peix que surti, treu-lo, obre-li la boca i hi trobaràs un estàter¹⁹³⁵; pren-lo i dóna'ls-el per mi i per tu».

18 El qui es fa petit és el més gran.— 1¹⁹³⁶ Aleshores els deixebles digueren a Jesús: «Qui és el més gran al Regne del cel?» 2 Cridà llavors un infant, el posà enmig d'ells 3 i digué: «Us asseguro que, si no canvieu i no us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. 4 Aquell, doncs, qui es farà petit com aquest infant és el més gran al Regne del cel».

Valor dels petits i gravetat de l'escàndol.— 5 I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m'acull. 6 Però, si algú ha de fer caure un d'aquests petits que creuen en mi, més   —2062→   li valdria que li pengessin al coll una mola d'ase i l'enfonsessin al mig del mar.

7 Ai del món per causa dels escàndols! És inevitable, certament, que vinguin escàndols; però ai de l'home per causa del qual ve l'escàndol! 8¹⁹³⁷ Si, doncs, la mà o el peu et són ocasió de pecat, talla-te'ls i llença'ls lluny de tu: més et val d'entrar a la vida manc o coix, que no pas de ser tirat, amb totes dues mans i amb tots dos peus, al foc etern. 9 I, si l'ull t'és ocasió de pecat, treu-te'l i llença'l lluny de tu: més et val d'entrar a la vida amb un sol ull, que no pas de ser tirat amb tots dos ulls a la Gehenna del foc.

10 Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè jo us dic que els seus àngels al cel veuen contínuament la faç del meu Pare del cel¹⁹³⁸. 11¹⁹³⁹ 12¹⁹⁴⁰ Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixarà les noranta-nou a la muntanya i anirà a buscar l'esgarriada? 13 I, si l'arriba a trobar, us asseguro que té més goig d'ella que no pas de les noranta-nou que no s'havien esgarriat. 14 Així, no vol el vostre Pare del cel que es perdi un sol d'aquests petits.

Correcció del pecador i valor de la unió amb l'església.— 15¹⁹⁴¹ Si el teu germà peca, vés, renya'l entre tu i ell sol. 16¹⁹⁴² Si no t'escolta, pren-ne encara un o dos amb tu, a fi que per boca de dos o tres testimonis tingui valor tota declaració. 17 Si no els escolta, digue-ho a l'església¹⁹⁴³; i, si tampoc no escolta l'església, que sigui per a tu com un pagà i un publicà. 18 Us asseguro que tot allò que lligareu a la terra serà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra serà deslligat al cel. 19 Us asseguro encara que, si dos de vosaltres a la terra s'uneixen per demanar el que sigui, els serà concedit pel meu Pare del cel. 20 Perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo enmig d'ells».

Perdó de les ofenses.— 21 Aleshores Pere li digué: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? ¿Fins a set vegades?» 22 Jesús li diu: «No et dic fins a set vegades, sinó fins   —2063→   a setanta vegades set¹⁹⁴⁴. 23 Per això, al Regne del cel li passa com a un rei que va voler demanar comptes als seus oficials. 24 Havent començat a passar-los, li'n dugueren un que li devia deu mil talents¹⁹⁴⁵. 25 Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que fos venut¹⁹⁴⁶ ell, amb la seva dona, els seus fills i tot el que tenia, per satisfer el deute. 26 Llavors l'oficial, va llançar-se-li als peus i, prosternat, li deia «Tingueu paciència amb mi, i tot us ho pagaré». 27 El senyor, compadit d'aquell oficial, el va deixar anar i li va perdonar el deute. 28 En sortir aquell oficial, va trobar un dels seus col·legues que li devia cent denaris¹⁹⁴⁷ i, agafant-lo, l'escanyava dient: «Paga tot el que deus». 29 Aleshores se li llançà als peus el seu col·lega, i li pregava: «Tingues paciència amb mi, i t'ho pagaré». 30 Però ell no ho va voler, sinó que se'n va anar i va ficar-lo a la presó fins que pagués el que devia. 31 Veient llavors els seus col·legues el que havia succeït, es van indignar molt i anaren a contar al seu senyor tot el que havia passat. 32 Aleshores el seu senyor el va cridar i li digué: «Oficial pervers, t'he perdonat tot aquell deure perquè m'ho has demanat; 33 ¿no t'havies de compadir també tu del teu col·lega, com jo m'havia compadit de tu?» 34 I, indignat el seu senyor, el va posar a les mans dels botxins fins que pagués tot el que devia. 35 Així us tractarà també el meu Pare celestial, si cada un de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà».

19 1¹⁹⁴⁸ Quan Jesús va acabar aquesta conversa, se n'anà de la Galilea i es dirigí a la regió de la Judea, a l'altra banda del Jordà. 2 El seguien grans multituds, i allà els curava.

El matrimoni és indissoluble.— 3 Aleshores uns fariseus li digueren per provar-lo: «¿És lícit de repudiar la pròpia muller per qualsevol causa?» 4¹⁹⁴⁹ Ell va respondre: «¿No heu llegit que   —2064→   el qui els va crear, des del principi els va fer home i dona, 5¹⁹⁵⁰ i va dir: Per això, l'home deixarà el pare i la mare i s'ajuntarà a la seva esposa, i tots dos seran una sola carn? 6 Així, ja no són dos, sinó una sola carn. Per tant, el que Déu va unir, que l'home no ho separi»¹⁹⁵¹.

7¹⁹⁵² Ells li digueren: «Doncs, ¿com és que Moisès va manar de donar carta de divorci per a repudiar?» 8 Els diu: «Perquè Moisès, a causa de la vostra duresa de cor, us va permetre de repudiar les vostres mullers; però al principi no era pas així. 9 I jo us dic que el qui repudia l a seva muller, si no és per causa de fornicació¹⁹⁵³, i es casa amb una altra, comet adulteri».

Consell de guardar continència per amor del Regne del cel.— 10 Els deixebles li diuen: «Si és així la situació de l'home amb la dona, més val no casar-se». 11 Ell els digué: «Això, no tots ho comprenen, sinó només aquells a qui és donat. 12 Perquè hi ha eunucs que han nascut així del ventre de la mare, i hi ha eunucs que n'han estat fets pels homes, i hi ha eunucs que se n'han fet ells mateixos¹⁹⁵⁴, per causa del Regne del cel. Qui ho pugui entendre, que ho entengui».

El Regne del cel és dels qui són com els infants. 13¹⁹⁵⁵ Aleshores li presentaven uns infants perquè els imposés les mans i pregués, però els deixebles els reptaven. 14 Jesús digué: «Deixeu estar els infants i no els prohibiu de venir a mi, que el Regne del cel es dels qui són com ells». 15 I, després d'imposar-los les mans, se n'anà d'allí.

Els rics difícilment entraran al Regne del cel. 16 Després en va venir un que li digué: «Mestre, ¿quina cosa bona puc fer per obtenir la vida eterna?» 17 Ell li contestà: «¿Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és el bo¹⁹⁵⁶. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments». 18¹⁹⁵⁷ Ell li digué: «Quins?» Jesús va respondre: «Doncs, no matis, no cometis adulteri, no robis, no llevis fals testimoni, 19 honra el pare i la mare, i estima el teu proïsme com a tu mateix». 20 El jove li digué: «Tot això,   —2065→   ja ho he observat; ¿què més haig de fer?» 21 Jesús li contestà: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna'ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me». 22 Quan el jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

23 Jesús digué als seus deixebles: «Ja us dic jo que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. 24 I encara us dic: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne del cel». 25 En sentir això els deixebles, quedaren tots impressionats i digueren: «Doncs, qui pot salvar-se?» 26 Mirant-se'ls, Jesús els respongué: «Als homes això és impossible, però a Déu tot és possible».

Recompensa dels qui ho deixen tot per seguir Jesús.— 27 Llavors Pere li va dir: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot, i us hem seguit: què tindrem, doncs?» 28 Jesús els digué: «Us asseguro que vosaltres, els qui m'heu seguit, al temps que tot renaixerà, quan el Fill de l'home seguí en el seu tron de glòria, també vosaltres seureu en dotze trons, regint les dotze tribus d'Israel¹⁹⁵⁸. 29 I tot el qui hagi deixat cases, o germans, o germanes, o pare, o mare, o fills, o camps, a causa del meu nom, en rebrà cent vegades més i tindrà en herència la vida eterna.

Els darrers vinguts seran recompensats com els primers.— 30¹⁹⁵⁹ Però molts passaran a ser de primers, darrers, i de darrers, primers.

20 1 Perquè al Regne del cel li passa com a un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. 2 Un cop fet tracte amb ells d'un denari per dia, els va enviar a la vinya. 3 Va sortir cap a mig matí i en va veure d'altres que s'estaven sense feina a la plaça 4 i els digué: «Aneu també vosaltres a la vinya, i us donaré el que sigui just». 5 Ells se n'hi van anar. Novament va sortir cap a migdia i cap a mitja tarda, i va fer el mateix. 6 Allà al capvespre, va sortir i en va trobar d'altres que s'estaven allà, i els digué: «¿Per què us esteu aquí tot el dia sense   —2066→   treballar?» 7 Li contestaren: Perquè ningú no ens ha llogat». Els digué: «Aneu també vosaltres a la vinya». 8 Arribat el vespre, l'amo de la vinya digué a l'encarregat: «Crida els treballadors i paga'ls el jornal, començant pels últims fins als primers». 9 Arribats els del capvespre, van cobrar cadascun un denari. 10 I, arribats els primers, es pensaven que cobrarien més; però van cobrar també ells un denari cada un. 11 Tot prenent-lo, murmuraven contra el propietari: 12 «Aquests darrers han treballat una hora i els has igualats a nosaltres, que hem portat el pes de la jornada i la calor». 13 Llavors, va respondre a un d'ells «Amic, no et faig cap injustícia; ¿no has fet tractes amb mi per un denari? 14 Doncs, pren el que és teu i vés-te'n. Vull donar a aquest darrer igual que a tu; 15 ¿no puc fer el que vull d'allò que és meu? ¿O és que el teu ull és mesquí perquè jo sóc generós?» 16 Així els darrers passaran a ser primers, i els primers, darrers»¹⁹⁶⁰.

Jesús puja a Jerusalem per morir i ressuscitar.— 17¹⁹⁶¹ Tot pujant Jesús a Jerusalem, prengué a part els dotze deixebles, i pel camí els digué: 18 «Mireu, ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l'home serà posat a les mans dels grans sacerdots i dels escribes, i el condemnaran a mort 19 i el posaran a les mans dels estrangers perquè l'escarneixin i l'assotin i el crucifiquin, i el tercer dia ressuscitarà».

Al Regne del Crist, els primers han de servir els altres.— 20 Aleshores hi anà la mare dels fills de Zebedeu, amb els seus fills, i es prosternà per demanar-li alguna cosa. 21 Ell li digué: «¿Què vols?» Li contestà: «Digueu que seguin aquests dos fills meus, l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra, al vostre Regne¹⁹⁶². 22 Jesús respongué: «No saben pas el que demaneu. ¿Poden beure el calze que jo haig de beure?» Li diuen: «Podem». 23 Els fa: «El meu calze, prou el beureu; però seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no és cosa meva de concedir-ho; sinó que és per a aquells a qui el meu Pare ho ha destinat». 24 En sentir-ho tots deu, s'indignaren   —2067→   contra els dos germans. 25 Però Jesús els va cridar i els digué: «Ja sabeu que els governants de les nacions en disposen com a amos, i els magnats les tenen sota el seu poder. 26 No ha de ser així entre vosaltres, sinó que el qui vulgui arribar a ser gran entre vosaltres, que es faci servent vostre, 27 i el qui vulgui ser el primer entre vosaltres, que es faci el vostre esclau; 28¹⁹⁶³ així com el Fill de l'home no ha vingut pas a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per una multitud».

Guarició de dos cecs.— 29 Quan sortien de Jericó, el va seguir una gran gentada. 30 Dos cecs que seien vora el camí, en sentir que Jesús passava, cridaren: «Senyor, tingueu compassió de nosaltres, Fill de David!» 31 La multitud els reptava perquè callessin; però ells encara cridavan més: «Senyor, tingueu compassió de nosaltres, Fill de David!» 32 Jesús s'aturà, els va cridar i digué: «Què voleu que us faci?» 33 Ells li digueren: «Senyor, que se'ns obrin els ulls!» 34 Compadit, Jesús els va tocar els ulls, i a l'instant hi veieren, i el seguiren.

21 Jesús entra a Jerusalem com a rei.— 1¹⁹⁶⁴ Quan eren prop de Jerusalem i arribaren a Bet-Fagué, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles 2 tot dient-los: «Aneu al poblet d'enfront vostre, i tot seguit trobareu una somera fermada, i amb ella, un pollí; desfermeu-la i porteu-me'ls. 3 I, si algú us deia res, digueu que el Senyor els necessita, i que de seguida els tornarà». 4 Això s'esdevingué perquè es complís l'oracle del profeta: 5¹⁹⁶⁵ Digueu a la filla de Sió: Vet aquí que el teu Rei ve a tu, humil i muntat sobre una somera, amb un pollí, fill d'un animal de càrrega. 6 Els deixebles hi van anar i, tal com els havia ordenat Jesús, 7 menaren la somera i el pollí; els van posar els mantells a sobre, i va muntar-hi. 8 La majoria de la gent estengueren els seus mantells pel camí; d'altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el camí. 9 I les multituds que anaven al davant i les que el seguien cridaven: «Hosanna¹⁹⁶⁶ al fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna   —2068→   a les altures!» 10 Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va agitar, i deien: «Qui és aquest?» 11 La gent responia: «Aquest és el profeta Jesús, el de Natzaret de la Galilea».

Jesús treu del temple els negociants.— 12¹⁹⁶⁷ Aleshores Jesús entrà al temple de Déu i expulsà tots els qui venien¹⁹⁶⁸ i compraven al recinte del temple, i va bolcar les taules dels canvistes i les cadires dels venedors de coloms. 13¹⁹⁶⁹ I els deia: «Està escrit: La meva casa serà anomenada cara d'oració; vosaltres, en canvi, en feu una cava de lladres».

Protestes dels sacerdots. 14 I se li acostaren cecs i coixos al temple, i els va curar. 15¹⁹⁷⁰ Els grans sacerdots i els escribes, veient les meravelles que havia fet, i els nois que cridaven al temple «Hosanna al Fill de David!», s'indignaren i li digueren 16 «¿No sents què diuen aquests?» Jesús els contestà: «Sí, ¿no heu llegit mai: De la boca dels infants i dels nodrissons heu format una lloança?» 17 I, deixant-los, sortí fora de la ciutat, a Betània¹⁹⁷¹, i allí va passar la nit.

Jesús fa assecar una figuera que no té fruit. Poder de la fe.— 18 De bon matí, mentre tornava a la ciutat, tenia gana. 19 Veient una figuera vora el camí, hi anà, però no hi va trobar res, sinó fulles solament; i li digué: «Que no surti mai més fruit de tu». I a l'instant la figuera es va assecar¹⁹⁷². 20 En veure-ho els deixebles, se'n meravellaren i deien: ¿Com és que a l'instant s'ha assecat la figuera?» 21¹⁹⁷³ Jesús els respongué: «Us asseguro que, si teniu fe i no dubteu, no sols fareu això de la figuera, sinó que fins, si dieu a aquesta muntanya: «Alça't i tira't al mar», es realitzarà. 22 I tot allò que demanareu amb fe en l'oració, ho obtindreu».

L'autoritat de Jesús.— 23¹⁹⁷⁴ Un cop entrat al temple, hi anaren, mentre ensenyava, els grans sacerdots i els ancians del poble, i li digueren: «¿Amb quina autoritat fas aquestes coses? ¿Qui t'ha donat aquesta autoritat?» 24 Jesús els va respondre: «Jo també us preguntaré una cosa; si me la dieu, també   —2069→   jo us diré amb quina autoritat faig això. 25 El baptisme de Joan, d'on era? Del cel o dels homes?» Però ells pensaven per dintre: «Si diem: «Del cel», ens dirà: «Doncs, ¿per què no el vau creure?» 26 I si diem: «Dels homes», tenim por de la gent, perquè tothom té Joan per profeta». 27 I contestaren a Jesús: «No ho sabem». Aleshores ell els digué: «Doncs, jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig aquestes coses.

Quin és el fill que fa la voluntat del Pare.— 28 Què us sembla d'això? Un home tenia dos fills. Es va adreçar al primer i li va dir: «Fill, vés avui a treballar a la vinya». 29 Ell li va respondre: «No ho vull». Però després, penedit, hi va anar. 30 Es va adreçar al segon i li digué el mateix. Ell va contestar: «De seguida, Senyor», però no hi va anar. 31 ¿Quin dels dos va fer la voluntat del pare?» Li responen: «El primer». Jesús els digué: «Us asseguro que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu. 32¹⁹⁷⁵ Perquè Joan va venir a proposar-vos un camí de justícia, i no hi vau creure; mentre que els publicans i les dones de mala vida hi van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això no heu pensat de penedir-vos i creure-hi.

Els vinyaters rebels.— 33¹⁹⁷⁶ Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya; la va voltar d'una tanca, hi va fer un cup i hi va edificar una torre; després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar del país. 34 Quan va venir el temps de la verema, envià els seus homes als vinyaters per recollir els seus fruits. 35 Però els vinyaters van agafar els seus homes, i l'un, el van apallissar; l'altre, el van matar; l'altre, el van apedregar. 36 Encara va enviar altres homes, més que els primers, i amb ells van fer igual. 37 A l'últim va enviar el seu propi fill tot dient-se: «El meu fill, el respectaran». 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: «Aquest és l'hereu; som-hi, matem-lo, i tindrem la seva heretat». 39 I el van agafar, van treure'l fora de la vinya i el   —2070→   van matar. 40 Quan vingui l'amo de la vinya, què farà a aquells vinyaters?» 41 Li respongueren: «Farà morir miserablement aquells miserables, i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters, que li donin els fruits quan sigui el temps». 42 Jesús els digué: ¿No heu llegit mai a les Escriptures: La pedra que els constructors havien rebutjat ha acabat al cim de l'edifici¹⁹⁷⁷; es el Senyor qui ho ha fet i es una cosa admirable als nostres ulls? 43 Per això, us dic que us serà pres el Regne de Déu i serà donat a un poble que el faci fructificar». 44¹⁹⁷⁸ 45 Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves paràboles comprengueren que parlava d'ells; 46 i se'n volien apoderar, però van tenir por de la gent, perquè el consideraven un profeta.

22 Els convidats al Regne del cel¹⁹⁷⁹.— 1 Jesús els digué encara en paràboles 2 «Al Regne del cel li passa com a un rei que va celebrar les noces del seu fill. 3 Va enviar els seus criats a cridar els convidats a les noces, però no hi volien anar. 4 Va tornar a enviar uns altres criats dient: «Digueu als convidats: Mireu, tinc preparat el meu banquet: han matat ja els vedells i l'aviram, i tot és a punt; veniu a les noces». 5 Però ells no en feren cas, i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els seus criats, els van ultratjar i els van matar. 7 El rei, indignat, va enviar les seves tropes, va exterminar aquells homicides i els va incendiar la ciutat. 8 Llavors digué als seus criats: «El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; 9 aneu, doncs, a les sortides dels camins, i tots els qui trobeu crideu-los a les noces». 10 Aquells criats van sortir als camins i van aplegar tots els qui van trobar, dolents i bons; i la sala del banquet es va omplir de convidats. 11 Aleshores el rei entrà a veure els convidats, s'adonà allí d'un home que no duia vestit de noces i li digué: 12 «Amic, ¿com has entrat aquí sense vestit de noces?» Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als servidors: «Lligueu-lo de mans i peus, i llanceu-lo a fora, a les tenebres; allà hi haurà els plors i el cruixit de.   —2071→   14 Els cridats són innombrables, però no tants són elegits»¹⁹⁸⁰.

Els drets del Cèsar i els de Déu.— 15¹⁹⁸¹ Aleshores els fariseus se n'anaren, i van deliberar sobre la manera d'atrapar-lo en alguna paraula. 16 I li enviaren els propis deixebles amb els herodians¹⁹⁸² per dir-li: «Mestre, sabem que dieu la veritat i que ensenyeu de debò el camí de Déu, sense preocupar-vos de ningú, ja que no feu accepció de persones. 17 Digueu-nos, doncs, què us sembla: ¿és lícit o no de pagar tribut al Cèsar?»¹⁹⁸³ 18 Jesús, però, que els coneixia la malicia, digué: «¿Per què em voleu fer caure, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut». Ells li presentaren un denari. 20 I els diu: «¿De qui és aquesta imatge i la inscripció?» 21 Li responen: «Del Cèsar». Aleshores els diu: «Doncs, doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu, el que és de Déu». 22 Quan van sentir això, es van quedar sorpresos i, deixant-lo, se'n van anar.

La resurrecció dels morts.— 23 Aquell dia, uns saduceus, els quals neguen l'existència de la resurrecció, hi van anar i li preguntaren: 24¹⁹⁸⁴ «Mestre, Moisès va dir: Si un mor sense falls, el seu germà es casarà amb la muller del difunt per donar descendència al seu germà. 25 Hi havia, doncs, entre nosaltres set germans. El primer, després de casar-se, va morir; i, com que no tenia descendència, va deixar la muller al seu germà; 26 semblantment, també el segon i el tercer, fins al setè. 27 Després de tots va morir la dona. 28 En la resurrecció, doncs, ¿de quin dels set serà muller? Ja que tots la van tenir». 29 Jesús els respongué: «Aneu errats, perquè ignoreu les Escriptures i el poder de Déu. 30 En la resurrecció, ningú no pren muller o marit, sinó que són com àngels en el cel. 31 I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit allò que Déu us ha dit: 32¹⁹⁸⁵ Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob? No és pas Déu de morts, sinó de vius». 33 Quan la gent sentien això s'admiraven de la seva doctrina.

Els dos manaments més grans.— 34¹⁹⁸⁶ Quan els fariseus van sentir que havia   —2072→   fet callar els saduceus, es reuniren tots plegats. 35 I un d'ells li va preguntar per provar-lo: 36 «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?» 37¹⁹⁸⁷ Ell li digué: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot l'esperit; 38 aquest és el més gran i el primer manament. 39¹⁹⁸⁸ El segon li és semblant: Estima el proïsme com a tu mateix. 40 D'aquests dos manaments depenen tota la Llei i els Profetes.

El Messies, Senyor de David.— 41 Mentre els fariseus estaven reunits, Jesús els preguntà: 42 «¿Què us en sembla, del Messies? ¿De qui és fill?» Li diuen: «De david». 43 Els fa: «Doncs, ¿com és que David, mogut per l'Esperit, l'anomena Senyor quan diu: 44¹⁹⁸⁹ El Senyor va dir al meu Senyor: Seu a la meva dreta mentre poso els teus enemics sota els teus peus? 45 Si, doncs, David l'anomena Senyor, ¿com pot ser fill seu?»¹⁹⁹⁰ 46 I ningú no podia respondre-li res, ni ningú no es va atrevir des d'aquell dia a interrogar-lo més.

23 Inconseqüències i vanitat dels escribes i els fariseus.— 1 Aleshores Jesús va parlar així a la gent i als seus deixebles: 2 «A la càtedra de Moisès s'han assegut els escribes i els fariseus. 3 Tot allò que us diguin, doncs, feu-ho i observeu-ho; però no obreu com ells obren, perquè diuen i no fan. 4¹⁹⁹¹ Lliguen fardells pesants i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells ni amb el dit no els volen moure. 5 Totes les seves obres, les fan per ser vistos dels homes. Per això, es fan ben grosses les filactèries¹⁹⁹² i llargues les borles; 6¹⁹⁹³ els agrada de tenir el primer lloc als convits i els primers seients a les sinagogues, 7 de rebre les salutacions a les places i que la gent els anomeni mestre.

Consells d'humilitat cristiana.— 8 Però vosaltres no us feu anomenar mestre, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; 9 ni anomeneu ningú pare vostre a la terra, perquè no teniu sinó un pare, el del cel. 10 Ni us feu dir cabdills, perquè un de sol és el vostre cabdill, el Crist. 11¹⁹⁹⁴ El més gran de vosaltres serà el vostre servidor.   —2073→   12¹⁹⁹⁵ Aquell qui s'exaltarà a si mateix, serà humiliat, i el qui s'humiliarà a si mateix, serà exaltat.

Set amenaces als escribes i als fariseus.— 13¹⁹⁹⁶ Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que tanqueu als homes el Regne del cel! Vosaltres no hi entreu, ni deixeu entrar-hi els qui hi voldrien entrar! 14¹⁹⁹⁷

15 Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per fer un prosèlit¹⁹⁹⁸, i quan ho és, el feu digne de la Gehenna, el doble que vosaltres!

16 Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: «Si un fa una prometença jurant pel santuari, no val; però, si jura per l'or del santuari, queda obligat!» 17 Estúpids i cecs! ¿Què és més: Por o bé el santuari, que santifica l'or? 18 I encara: «Si un fa una prometença jurant per l'altar, no val; però, si jura per l'ofrena que hi ha al damunt, queda obligat». 19 Cecs! ¿Què és més: l'ofrena o bé l'altar que santifica l'ofrena? 20 Qui jura, doncs, per l'altar, jura per ell i per tot amb que hi ha al damunt; 21 i qui jura pel santuari, jura per ell i per aquell qui hi habita; 22 i qui jura pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.

23 Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, i heu abandonat les coses més greus de la Llei: la justícia, la misericòrdia i la lleialtat Calia fer això, sense deixar allò altre. 24 Guies cecs, que coleu el mosquit, i us empasseu el camell!

25 Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que purifiqueu el defora de la tassa i del plat¹⁹⁹⁹, i per dins són plens de rapacitat i d'intemperància! 26 Fariseu cec! Purifica primer l'interior de la tassa i del plat, per poder purificar-ne també l'exterior.

27 Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats, que per fora es veuen bonics, però per dintre són plens d'ossos de morts i de tota immundícia! 28 Així també vosaltres, per fora sembleu gent de bé als ulls dels homes, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat.

29 Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que construïu   —2074→   els monuments sepulcrals dels profetes i decoreu les tombes dels justos, 30 i dieu: «Si haguéssim viscut en els dies dels nostres pares, no hauríem estat còmplices d'ells en la sang dels profetes!» 31 Així reconeixeu vosaltres mateixos que sou fills dels qui van matar els profetes. 32 Au, doncs, acabeu d'omplir la mesura dels vostres pares! 33 Serpents, cria d'escurçons! ¿Com podreu escapar-vos de ser condemnats a la Gehenna?

Els perseguidors dels enviats de Déu.— 34 Per això, jo us envio profetes, savis i escribes: d'ells, en matareu i crucificareu, n'assotareu a les vostres sinagogues i en perseguireu de ciutat en ciutat; 35 perquè caigui damunt vostre tota la sang dels justos versada a la terra, des de la sang del just Abel fins a la sang de Zacaries²⁰⁰⁰, fill de Baraquies, que vau matar entre el santuari i l'altar. 36 Us asseguro que tot això recaurà sobre aquesta generació.

La fi de Jerusalem.— 37²⁰⁰¹ Jerusalem, Jerusalem, la qui mata els profetes i apedrega els qui li han estat enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills, tal com una lloca aplega els pollets sota les ales, i no ho heu volgut! 38 Dones, bé: la vostra casa²⁰⁰² us serà deixada deserta. 39²⁰⁰³ Perquè jo us dic: no em veureu més d'ara endavant fins que digueu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!»

24 El temple serà destruït.— 1²⁰⁰⁵ Sortint del temple, Jesús se n'anava; i els deixebles se li acostaren per mostrar-li les construccions del temple. 2 Però ell els respongué: «¿No veieu tot això? Us asseguro que no en quedarà aquí pedra sobre pedra que no sigui destruïda».

Senyals que no són encara la fi.— 3 Mentre seia a la muntanya de les Oliveres, els deixebles hi anaren tots sols i li van dir: «Digueu-nos quan passarà això,   —2075→   i quin serà el senyal de la vostra vinguda i de la fi del món». 4 Jesús els va respondre: «Mireu que ningú no us enganyi. 5 Perquè molts vindran valent-se del meu nom i diran: «Jo sóc el Messies», i enganyaran molta gent. 6²⁰⁰⁶ Començareu a sentir parlar de guerres i rumors de guerres; mireu, no us alarmeu: això ha de passar, però encara no es la fi. 7²⁰⁰⁷ Un poble s'alçarà contra un altre, i un regne, contra un altre regne, hi haurà a diversos llocs fams i terratrèmols; 8 però totes aquestes coses no són sinó el començament dels dolors²⁰⁰⁸. 9²⁰⁰⁹ Aquell temps, us lliuraran per ser maltractats i us mataran, i tots els pobles us avorriran per causa del meu nom. 10²⁰¹⁰ Llavors molts sucumbiran, i es trairan i s'odiaran els uns als altres. 11 Sortiran molts falsos profetes i enganyaran molta gent. 12 I s'estendrà tant la perversió, que es refredarà la caritat de la majoria. 13 Però el qui haurà perseverat pacientment fins a la fi és el qui se salvarà. 14 Aquest missatge joiós del Regne serà proclamat per tota la terra en testimoniatge per a tots els pobles, i aleshores vindrà la fi²⁰¹¹.

La gran desgràcia de Jerusalem.— 15 Quan veureu, doncs, l'abominació de la desolació, de què parla el profeta Daniel, establerta al lloc sant²⁰¹² —el qui ho llegeix, que ho entengui—, 16 llavors els qui es trobin a la Judea, que fugin a les muntanyes; 17²⁰¹³ el qui sigui al terrat, que no baixi pas per endur-se res de casa seva; 18 i el qui sigui al camp, que no torni pas enrera per endur-se el mantell. 19 Ai de les que estiguin embarassades i de les qui criïn aquells dies! 20 Pregueu que la vostra fugida no s'escaigui ni a l'hivern ni en dissabte. 21²⁰¹⁴ Perquè aleshores hi haurà grans desgràcies, com no n'hi ha hagudes mai de semblants des del començament del món fins ara, ni n'hi haurà. 22 I, si no s'escurcessin aquells dies, no se salvaria ningú; però, per causa dels elegits, s'escurçaran aquells dies.

Falsos messies. El Fill de l'home serà vist d'arreu. 23 Llavors, si algú us diu: «Mireu, aquí hi ha el Messies», o «allà», no us ho cregueu. 24²⁰¹⁵ Perquè sortiran falsos messies i falsos profetes,   —2076→   i faran grans senyals i prodigis capaços d'enganyar, si fos possible, fins els elegits. 25 Us ho dic per endavant. 26²⁰¹⁶ Si us deien, doncs: «Mireu, és al desert», no sortiu. «Mireu, és al celler», no us ho cregueu. 27 Perquè, així com el llampec surt d'orient i es veu fins a occident, així serà la vinguda del Fill de l'home²⁰¹⁷. 28 Onsevulla que sigui el cadàver, allí s'apleguen els voltors²⁰¹⁸.

Adveniment gloriós del Fill de l'home.— 29 I tot seguit, després de la desgràcia d'aquells dies, el sol s'enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles cauran del cel i els exèrcits del cel seran sacsejats i abatuts²⁰¹⁹. 30 Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l'home²⁰²⁰, i totes les tribus de la terra faran grans manifestacions de dol i veuran el Fill de l'home venint sobre els núvols amb gran poder i majestat. 31 I enviarà els seus àngels amb una trompeta potent, i reuniran els seus elegits, dels quatre vents, d'un cap a l'altre del cel²⁰²¹.

32 Apreneu de la figuera aquesta paràbola: Quan la branca ja es torna tendra, i les fulles broten, coneixeu que l'estiu és a prop; 33 així també, quan veureu tot això²⁰²², sapigueu que és a prop, a les portes. 34 Us asseguro que no passarà aquesta generació fins que tot això s'hagi realitzat. 35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

36 Quant al dia i a l'hora, ningú no els sap, ni els àngels del cel ni el Fill²⁰²³, sinó només el Pare.

Molts seran sorpresos.— 37²⁰²⁴ Perquè com els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. 38 Així com els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, prenent muller o marit, fins al dia que Noè va entrar a l'arca, 39 i no se'n van adonar fins que va venir el diluvi i se'ls va endur tots, així serà la vinguda del Fill de l'home. 40 Aleshores n'hi haurà dos al camp: l'un serà pres, i l'altre, deixat; 41 dues que moldran a la mola: l'una serà presa, i l'altra, deixada²⁰²⁵.

Cal vetllar sempre.— 42²⁰²⁶ Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43²⁰²⁷ Sapigueu això: que, si l'amo hagués   —2077→   sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no s'hauria pas deixat foradar la casa. 44 Per això, vosaltres també estigueu a punt, perquè a l'hora que menys us penseu el Fill de l'home vindrà.

Recompensa dels administradors.— 45 ¿Qui és, doncs, el servent fidel i prudent que l'amo va posar al cap del seu servei per donar-los l'aliment al temps degut?²⁰²⁸ 46 Sortós aquell servent que l'amo, quan vingui, trobi fent-ho així; 47 us asseguro que el posarà al cap de tots els seus béns. 48 Però, si el mal servent es deia dintre seu: «L'amo triga», 49 i començava a pegar als seus companys, a menjar i beure amb els embriacs, 50 vindrà l'amo d'aquell servent el dia que menys s'ho espera i a l'hora que no sap, 51 el castigarà i el destinarà a estar amb els qui no s'han portat honradament: allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

25 Cal estar sempre a punt. Paràbola de les deu noies.— 1 Aleshores al Regne del cel li passarà com a deu noies que van prendre les seves torxes i van sortir a rebre l'espòs. 2 Cinc d'elles eren irreflexives, i les altres cinc eren previsores. 3 Les irreflexives, en prendre les torxes, no es van endur oli²⁰²⁹; 4 en canvi, les previsores van prendre oli en les ampolles juntament amb les torxes. 5 Com que l'espòs trigava, es van anar endormiscant totes i es van adormir. 6 A mitjanit, es va sentir aquesta exclamació: «L'espòs és aquí; sortiu a rebre'l!» 7 Llavors es van desvetllar totes aquelles noies, i prepararen les torxes. 8 Les irreflexives digueren a les previsores: «Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen». 9 Però les previsores van respondre: «No fos cas que no arribés per a nosaltres i vosaltres; més aviat, aneu als qui en venen, i compreu-ne». 10²⁰³⁰ Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces²⁰³¹, i van tancar la porta. 11 Més tard, arribaren també les altres, i deien: «Senyor, Senyor, obriu-nos». 12 Però ell va respondre: «Us asseguro que no us conec». 13²⁰³² Vetlleu, doncs, perquè no sabeu el dia ni l'hora.

Caldrà donar compte de tot. Paràbola dels talents. 14²⁰³³ És com un home que, en emprendre un viatge, va cridar els seus servidors²⁰³⁴ i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a un altre, dos; a un altre, un —a cadascun segons la seva capacitat—, i se'n va anar. Tot seguit, 16 el qui havia rebut cinc talents va anar a negociar-hi, i en va guanyar uns altres cinc. 17 Semblantment, el dels dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra, i va colgar-hi el diner del seu amo. 19 Després de molt de temps ve l'amo d'aquells servents i els demana comptes. 20 Va comparèixer el qui havia rebut cinc talents, i en presentà cinc més tot dient: «Senyor, em vau confiar cinc talents; mireu, n'he guanyats cinc més». 21 L'amo li va dir: «Molt bé, servent bo i fidel; has estat fidel en poc, i jo et posaré sobre molt; entra al goig del teu senyor». 22 Va comparèixer també el dels dos talents, i digué «Senyor, em vau confiar dos talents; mireu, n'he guanyats dos més». 23 «Molt bé, servent bo i fidel; has estat fidel en poc, i jo et posaré sobre molt; entra al goig del teu senyor». 24 Va comparèixer també el qui havia rebut un talent i digué: «Senyor, us conec i sé que sou un home dur, que colliu on no heu sembrat i aplegueu d'on no heu escampat. 25 Així, de por, vaig anar a colgar a terra el vostre talent; aquí teniu el que és vostre». 26 Però l'amo li va respondre: «Servent dolent i peresós! ¿Sabies que cullo on no he sembrat i aplego d'on no he escampat? 27 Calia, doncs, que portessis els meus diners als banquers, i, en tornar jo, hauria recobrat el que és meu amb l'interès. 28 Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29²⁰³⁵ Perquè a tot aquell qui té, li serà donat, i en tindrà de sobres; en canvi, a aquell qui no té, fins allò que té li serà pres. 30 I aquest servent inútil, llanceu-lo a fora, a les tenebres: allà hi haurà els plors i el cruixit de dents».

El Fill de l'home jutjarà segons les bones obres²⁰³⁶.— 31 Quan el Fill de l'home vindrà en la seva glòria, acompanyat de tots els   —2079→   àngels, aleshores s'asseurà al seu tron de glòria, 32 i tots els pobles es reuniran davant seu. Llavors separarà els uns dels altres, com el pastor separa les ovelles dels cabrits, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l'esquerra. 34 Aleshores el Rei dirà als de la seva dreta «Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món. 35 Perquè vaig tenir fam, i em donàreu de menjar; vaig tenir set, i em donàreu de beure; era foraster, i em vau acollir; 36 despullat, i em vau vestir; malalt, i em visitàreu; era a la presó, i vinguéreu a veure'm». 37 Aleshores li respondran els justos: «Senyor, ¿quan us vam veure amb fam, i us donàrem de menjar; o amb set, i us donàrem de beure? 38 ¿Quan us vam veure foraster, i us vam acollir; o despullat, i us vam vestir? 39 ¿Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?» 40 I el Rei els respondrà: «Ja us dic jo que en la mesura en què ho vau fer a un d'aquests germans meus tan petits, a mi m'ho féreu». 41 Llavors dirà també als de l'esquerra: «Lluny de mi, maleïts, al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè vaig tenir fam, i no em donàreu de menjar; vaig tenir set, i no em donàreu de beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; despullat, i no em vau vestir; malalt i a la presó, i no em visitàreu». 44 Aleshores li contestaran també ells: «Senyor, ¿quan us vam veure amb fam, o amb set, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no us vam assistir?» 45 Llavors els respondrà: «Ja us dic jo que en la mesura en què no ho vau fer a un d'aquests tan petits, tampoc a mi no m'ho féreu». 46²⁰³⁷ I aquests aniran al suplici etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna».