Visor de obras.

13 Bernabé i Saule emprenen el primer viatge.— 1 Hi havia a l'església d'Antioquia profetes i mestres: Bernabé i Simeó, anomenat Níger, Lluci el Cireneu, Manaén, company d'infantesa del tetrarca Herodes, i Saule. 2 Mentre celebraven el culte al Senyor en ocasió d'un dejuni, l'Esperit Sant digué: «Separeu-me Bernabé i Saule per a l'obra a què els he cridats». 3 Aleshores celebraren un dejuni amb pregàries i els imposaren les mans²⁷⁵⁷; i així els van acomiadar.

A Xipre. El mag Elimes.— 4 Ells, enviats per l'Esperit Sant, baixaren a Selèucia, i d'allí navegaren cap a Xipre. 5 Arribats a Salamina, anunciaven la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. Tenien també Joan per auxiliar. 6 Després de travessar tota l'illa fins a Pafos, trobaren un mag, un fals profeta jueu, anomenat Barjesús, 7 que estava amb el procònsol Sergi Pau, home prudent. Aquest féu cridar Bernabé i Saule, desitjant d'escoltar la paraula de Déu. 8 Però Elimes, el mag, que així traduïen el seu nom, els feia oposició buscant de decantar de la fe el procònsol. 9 Però Saule, anomenat també Pau, ple de l'Esperit Sant, mirant-lo de fit a fit, digué: 10 «Oh ple de tota mena d'engany i d'astúcia, fill del diable, enemic de tota justícia! ¿No pararàs de tòrcer els camins del Senyor, que són rectes? 11 Ara, doncs, mira: la mà del Senyor ve damunt teu, i quedaràs cec, sense veure el sol fins a un cert temps». I a l'instant caigueren damunt seu foscor i tenebres, i buscava al seu voltant qui li donés la mà. 12 Aleshores el procònsol, veient allò que havia passat, va creure, meravellat de la doctrina del Senyor.

A Antioquia de Pisídia. 13 Pau i els qui anaven amb ell es feren a la mar des de Pafos i anaren a Perga de Pamfília. Joan, però, se separà d'ells i se'n tornà a Jerusalem. 14 Ells, passant per Perga, arribaren a Antioquia de Pisídia; entraren a la sinagoga en dissabte i s'assegueren. 15 Després de la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els feren dir: «Germans, si teniu cap mot d'exhortació per al poble, parleu».

Discurs de Pau als jueus. 16 Aleshores Pau va aixecar-se i, ferit senyal amb la mà, digué: «Israelites i els qui doneu culte a Déu, escolteu: 17²⁷⁵⁸ el Déu d'aquest poble d'Israel va elegir els nostres pares i va exaltar el poble durant el seu exili en terra d'Egipte, i els en va treure amb la força del seu braç. 18²⁷⁵⁹ Durant quaranta anys els va suportar al desert. 19²⁷⁶⁰ I després de destruir set nacions en terra de Canaan, els en va repartir el territori 20 per uns quatre-cents cinquanta anys. Després els va donar jutges fins al profeta Samuel. 21 Acabat, van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quis, de la tribu de Benjamí, durant quaranta anys. 22²⁷⁶¹ Després d'haver-lo rebutjat, els va donar per rei David, a favor del qual testimonià dient: He trobat David, el fill de Jesè, home segons el meu cor, que farà en tot la meva voluntat. 23 Es de la seva descendència que Déu, segons la promesa, ha suscitat a Israel un salvador, Jesús, 24 després que Joan, abans de la vinguda d'ell, va predicar un baptisme de conversió a tot el poble d'Israel. 25 Quan Joan acabava la seva carrera deia: «El qui vosaltres creieu que sóc, jo no el sóc pas; però darrera meu ve aquell del qual no sóc digne de deslligar el calçat dels peus». 26 Germans, fills del llinatge d'Abraham, i els qui d'entre vosaltres doneu culte a Déu: a nosaltres s'adreça aquest missatge de salvació. 27 És cert que els habitants de Jerusalem i els seus principals el van desconèixer a ell com també les paraules dels Profetes que són llegides cada dissabte, i les van complir condemnant-lo. 28 I, sense trobar en ell cap causa de mort, van demanar a Pilat que el fes morir. 29 Quan hagueren   —2271→   complert tot allò que d'ell estava escrit, el van baixar del patíbul i el van dipositar en un sepulcre. 30 Però Déu el ressuscità d'entre els morts. 31 I el van veure durant molts dies els qui havien pujat amb ell des de la Galilea a Jerusalem, els quals són ara els seus testimonis davant del poble. 32 I nosaltres us anunciem el missatge joiós que la promesa feta als pares, 33 Déu l'ha complerta per als nostres fills ressuscitant Jesús, tal com està escrit al salm primer²⁷⁶²: Tu ets el meu Fill, jo avui t'he engendrat. 34²⁷⁶³ I que el va ressuscitar d'entre els morts per no tornar mai més a la corrupció, així ho digué: Us donaré les coses santes, promeses a David amb fidelitat. 35²⁷⁶⁴ Per això, diu també en un altre indret: No deixareu que el vostre sant experimenti la corrupció. 36 Perquè David, després d'haver complert en el seu temps la voluntat del Senyor, va morir, es va ajuntar als seus pares i va experimentar la corrupció. 37 Però aquell qui Déu va ressuscitar no va experimentar la corrupció. 38 Sapigueu, doncs, germans, que per aquest us és anunciada la remissió dels pecats, i que de tot allò de què no poguéreu ser justificats per la Llei de Moisès, 39 tot aquell qui creu n'és per ell justificat. 40 Mireu, doncs, que no passi allò que ha estat dit en els Profetes: 41²⁷⁶⁵ Vegeu, menyspreadors, astoreu-vos i desapareixeu; que faig una obra en els vostres dies, una obra que no creuríeu, si algú us la contava». 42 En sortir ells, els pregaven que el dissabte següent els parlessin encara d'aquestes coses. 43 I, dissolta l'assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits devots seguiren Pau i Bernabé; i aquests, conversant amb ells, els persuadiren de perseverar en la gràcia de Déu.

Final de la missió a Antioquia. Els predicadors s'adrecen als pagans.— 44 El dissabte següent, gairebé tota la població s'aplegà per escoltar la paraula de Déu. 45 Els jueus, en veure les multituds, s'ompliren de gelosia, i contradirem amb blasfèmies les coses que deia Pau, 46 Llavors Pau i Bernabé digueren ardidament: «Era a vosaltres que calia predicar-vos primer la paraula de Déu; però com que   —2272→   la rebutgeu i vosaltres mateixos no us considereu dignes de la vida eterna, ens girem cap als pagans. 47²⁷⁶⁶ Així ens ho ha manat el Senyor: T'he posat com a llum de les nacions, destinat a dur la salvació fins a la fi de la terra».

48 En sentir això els pagans, s'alegraren i glorificaven la paraula del Senyor; i tots els qui eren destinats a la vida eterna van creure. 49 La paraula del Senyor s'expandia per tota la regió. 50 Però els jueus excitaren les dones devotes distingides i els prohoms de la ciutat, promogueren una persecució contra Pau i Bernabé i els feren fora del seu territori. 51 Aquests s'espolsaren la pols dels peus contra ells i se n'anaren a Iconi. 52 I els deixebles s'omplien de joia i de l'Esperit Sant.

14 Evangelització d'Iconi.— 1 A Iconi, entraren igualment a la sinagoga dels jueus, i parlaven d'una tal manera, que una gran multitud de jueus i grecs van creure. 2 Però els jueus que no havien cregut excitaren i maldisposaren els cors dels pagans contra els germans. 3 Amb tot, s'hi van aturar bastant de temps, i parlaven amb valentia del Senyor, que corroborava la seva paraula de gràcia atorgant que es fessin senyals i prodigis per mitjà d'ells. 4 Però la gent de la ciutat es dividí: els uns estaven pels jueus, i els altres, pels apòstols. 5 I, com que es va produir un alçament de pagans i de jueus amb els propis caps per ultratjar-los i apedregar-los, 6 ells, en saber-ho, fugiren a les poblacions de Licaònia, Listra i Derba i dels encontorns, 7 i allí predicaven l'evangeli.

Pau guareix un coix a Listra.— 8 A Listra, un home baldat dels peus, coix des del ventre de la mare, que mai no havia caminat, s'estava assegut 9 i escoltava Pau que parlava; aquest se'l mirà i, veient que tenia fe per a poder posar-se bo, 10 digué amb veu forta: «Posa't dret sobre els peus!» Ell féu un salt i començà a caminar. 11 Les multituds, en veure el que Pau havia fet, alçaren una cridòria dient en licaoni: «Els déus, fets semblants als homes, han baixat a nosaltres!» 12 I Bernabé, l'anomenaren Júpiter,   —2273→   i Pau, Mercuri, perquè era ell el qui portava la paraula. 13 El sacerdot del Júpiter que hi ha davant la ciutat dugué toros i garlandes davant les portes, i anava a fer un sacrifici juntament amb la multitud. 14 Però, quan se n'adonaren els apòstols Bernabé i Pau, s'esquinçaren els vestits i es llançaren enmig de la gent cridant: 15²⁷⁶⁷ «Per què feu això? Nosaltres també som homes passibles com vosaltres, i precisament us prediquem que us convertiu d'aquests ídols que no són res al Déu vivent, que va fer el cel, la terra i el mar, i tot allò que hi ha en ells; 16 en les generacions passades va permetre a totes les nacions de seguir els propis camins; 17 encara que no va deixar de donar testimoniatge de si mateix fent el bé, concedint-vos des del cel pluges i estacions fructíferes, saciant d'aliment i d'alegria els vostres cors». 18 Dient això, amb prou feines van poder calmar les multituds perquè no els oferissin sacrificis.

Pau és apedregat.— 19 Arribaren, però, d'Antioquia i d'Iconi uns jueus, que convenceren la gent, i apedregaren Pau i l'arrossegaven fora de la població, creient-se que era mort. 20 Però els deixebles el rodejaren, i ell s'aixecà i entrà a la població. L'endemà va marxar amb Bernabé cap a Derba. 21 Després d'haver evangelitzat aquella població i d'haver fet bastants deixebles, se'n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia; 22 i confirmaven els cors dels deixebles exhortant-los a perseverar en la fe i dient que, per moltes tribulacions hem d'entrar al Regne de Déu. 23 Els van designar ancians a cada església i, després d'haver pregat amb dejunis, els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut.

Retorn a Antioquia.— 24 Aleshores travessaren la Pisídia i anaren a la Pamfília; 25 i, després d'haver anunciat la paraula a Perga, baixaren a Atàlia. 26 D'allí feren vela cap a Antioquia, des d'on havien estat confiats a la gràcia de Déu per a l'obra que acabaven d'acomplir. 27 Un cop arribats, i reunida l'església, contaren tot allò que Déu havia fet amb ells, i com havia obert als pagans la porta de la   —2274→   fe. 28 I passaren força temps amb els deixebles.

15 Qüestió sobre la circumcisió.— 1 Alguns que havien baixat de la Judea ensenyaven als germans «Si no us circumcideu segons la usança de Moisès, no us podreu salvar». 2 Com que es produí una dissensió i una disputa no pas petita de Pau i Bernabé contra ells, decidiren que Pau, Bernabé i alguns altres pugessin a Jerusalem a trobar els apòstols i els ancians per tractar la qüestió. 3 Acomiadats, doncs, per l'església, travessaren la Fenícia i la Samaria, bo i explicant la conversió dels pagans, i causaven una gran alegria a tots els germans. 4 Arribats a Jerusalem, foren rebuts per l'església, els apòstols i els ancians, i contaren tot allò que Déu havia fet amb ells. 5 Però s'aixecaren alguns de la secta dels fariseus que havien cregut i deien: «Cal circumcidar-los i manar-los que observin la Llei de Moisès».

Concili de Jerusalem. Discurs de Pere. 6 Aleshores es reuniren els apòstols i els ancians per examinar la qüestió. 7 Com que la discussió s'anava fent molt forta, Pere es va aixecar i els digué: «Germans, vosaltres sabeu que des dels primers dies Déu em va escollir d'entre vosaltres perquè per la meva boca els pagans sentissin la paraula de l'evangeli i creguessin. 8 I Déu, coneixedor dels cors, ha testimoniat a favor d'ells donant-los l'Esperit Sant igual que a nosaltres; 9 i cap diferència no ha fet entre nosaltres i ells, després d'haver purificat els seus cors per la fe. 10 Ara, doncs, ¿per què tempteu Déu volent imposar al coll dels deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem pogut portar? 11 Creiem, en canvi, que és per la gràcia del Senyor Jesús que ens salvarem tant nosaltres com ells». 12 Aleshores tota l'assemblea va callar, i escoltaven com Bernabé i Pau contaven tots els senyals i prodigis que Déu havia fet per mitjà d'ells entre els pagans.

Discurs de Jaume.— 13 Quan ells hagueren acabat, Jaume²⁷⁶⁸ prengué la paraula:   —2275→   «Germans, escolteu-me: 14 Simeó ha contat com Déu va començar per procurar-se d'entre els pagans un poble per al seu nom. 15 Amb això concorden les paraules dels profetes, tal com està escrit: 16 Després d'això, tornaré i reconstruiré la tenda caiguda de David, en reconstruiré les ruïnes. i la redreçaré. 17 Perquè busquis el Senyor la resta dels homes, i totes les nacions sobre les quals és invocat el meu nom, diu el Senyor que fa aquestes coses, 18 conegudes des de l'eternitat. 19 Per això, sóc del parer de no importunar aquells pagans que es converteixen a Déu, 20 sinó només d'escriure'ls que s'abstinguin de les contaminacions dels ídols, de la fornicació, d'animals ofegats i de la sang²⁷⁶⁹. 21 Perquè de temps antic Moisès té a cada ciutat gent que el prediquen a les sinagogues, on el llegeixen cada dissabte».

El decret apostòlic.— 22 Llavors els apòstols i els ancians, amb tota l'assemblea, decidiren d'enviar a Antioquia, juntament amb Pau i Bernabé, alguns escollits d'entre ells: Judes, anomenat Barsabàs, i Siles²⁷⁷⁰, homes principals entre els germans; 23 i hi enviaren per mitjà d'ells el següent escrit: «Els apòstols i els germans ancians saluden els germans no jueus que viuen a Antioquia, Síria i Cilícia. 24 Havent sabut que alguns vinguts d'entre nosaltres, als quals res no havíem manat, us han pertorbat amb les seves paraules i han trasbalsat les vostres ànimes, 25 hem decidit de comú acord d'enviar-vos uns homes escollits juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau, 26 homes que han exposat les pròpies vides pel nom del nostre Senyor Jesucrist. 27 Enviem, doncs, Judes i Siles, que us exposaran això mateix de paraula. 28 Perquè l'Esperit Sant ha decidit, juntament amb nosaltres, de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes obligacions: 29 abstenir-vos de carns immolades als ídols, de sang, d'animals ofegats i de fornicació; de les quals coses fareu bé de guardar-vos. Estigueu bons».

30 Ells, aleshores, un cop acomiadats, baixaren a Antioquia, reuniren tota l'assemblea i donaren la carta. 31 En llegir-la, s'alegraren d'aquesta consolació. 32 Judes i   —2276→   Siles, que també eren profetes, amb un llarg discurs exhortaren els germans i els enfortiren. 33 Passat un cert temps, foren acomiadats en pau pels germans vers aquells qui els havien enviats. 34²⁷⁷¹ 35 Però Pau i Bernabé es quedaren a Antioquia ensenyant i predicant amb molts d'altres la paraula del Senyor.

Separació de Pau i Bernabé.— 36 Al cap d'alguns dies, Pau va dir a Bernabé «Tornem-nos-en a veure com van els germans a cada una de les poblacions on vam predicar la paraula del Senyor». 37 Bernabé volia també endur-se amb ells Joan, l'anomenat Marc; 38 però Pau trobava que no se l'havien d'endur, ja que se'ls havia separat des de Pamfília i no els havia acompanyats en l'obra. 39 Aleshores es va originar una tibantor, fins al punt que es van separar l'un de l'altre. Bernabé va prendre Marc i féu vela cap a Xipre. 40 Pau s'escollí Siles i va partir, encomanat pels germans a la gràcia del Senyor. 41 I va recórrer la Síria i la Cilícia tot consolidant les esglésies.

16 Timoteu, company de Pau.— 1 També s'arribà fins a Derba i Listra. Hi havia allí un deixeble que es deia Timoteu²⁷⁷², fill d'una jueva creient i de pare grec, 2 que tenia bona fama entre els germans de Listra i d'Iconi. 3 Pau volgué que aquest partís amb ell; el prengué i el circumcidà a causa dels jueus que es trobaven en aquelles contrades, ja que tots sabien que el seu pare era grec. 4 Quan passaven per les poblacions els comunicaven les disposicions decretades pels apòstols i els ancians de Jerusalem perquè les observessin. 5 I les esglésies es confirmaven en la fe i creixien en nombre cada dia.

Per les terres de la Frígia i de la Galàcia.— 6 Recorregueren la Frígia i la regió de la Galàcia, perquè l'Esperit Sant els havia impedit de predicar la paraula a l'Àsia. 7 Arribats a la Mísia, intentaren d'anar a   —2277→   la Bitínia, però l'Esperit de Jesús no els ho permeté. 8 Aleshores, passant de llarg la Mísia, baixaren a Troas. 9 A la nit, Pau tingué una visió: hi havia un macedoni que li pregava: «Vine a la Macedònia i ajuda'ns». 10 Després d'aquesta visió buscàrem²⁷⁷³ tot seguit de partir cap a la Macedònia, deduint que Déu ens havia cridat a evangelitzar-los.

Missió a Europa: Filips. 11 Ens férem a la mar des de Troas, i anàrem de dret a Samotràcia, l'endemà a Neàpolis, 12 i d'allí a Filips, colònia que és una ciutat principal d'aquell districte de la Macedònia. I ens quedàrem en aquesta ciutat a passar-hi alguns dies. 13 El dissabte sortírem fora la porta, a la vora d'un riu, on suposàvem que hi havia el lloc de pregària; ens hi vam asseure, i parlàvem a les dones que s'hi havien aplegat. 14 Una dona que es deia Lídia, venedora de porpra de la ciutat de Tiatira, que donava culte a Déu, escoltava, i el Senyor li va obrir el cor perquè fes cas de les coses que Pau deia. 15 Un cop fou batejada, com també els seus familiars, ens pregà: «Si em teniu per fidel del Senyor, veniu i poseu a casa meva». I ens hi va obligar.

Pau expulsa d'una noia un esperit pitó.— 16 Quan anàvem al lloc de pregària, ens trobà una criada que tenia un esperit pitó²⁷⁷⁴ i, fent d'endevinaire, reportava molt de guany als seus amos. 17 La criada ens seguia a Pau i a nosaltres cridant: «Aquests homes són servidors del Déu altíssim que us anuncien el camí de salvació». 18 I feia això durant molts dies. A la fi, Pau, cansat, es girà i digué a l'esperit: «Et mano en nom de Jesucrist que surtis d'ella». I en sortí al mateix instant.

Pau i Siles, empresonats. 19 Veient, però, els seus amos que s'era esvaïda l'esperança del seu guany, agafaren Pau i Siles i els arrossegaren a la plaça, davant dels magistrats; 20 els presentaren als pretors i digueren: «Aquests homes, que són jueus, pertorben la nostra ciutat 21 i prediquen costums que a nosaltres, romans, no ens és lícit d'acceptar ni de practicar». 22 També la gent es   —2278→   reuní contra ells, i els pretors els esquinçaren els vestits i ordenaren que els assotessin. 23 Després d'haver-los donat molts d'assots, els ficaren a la presó i manaren a l'escarceller que els guardés amb molt de compte. 24 Ell, havent rebut una ordre tan seriosa, els ficà a la presó de més endins i els fermà els peus al cep.

Són alliberats prodigiosament.— 25 Cap a la mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se'ls escoltaven. 26 De sobte, es féu un terratrèmol tan gran, que foren somoguts els fonaments de la presó; a l'instant, s'obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tots. 27 L'escarceller es despertà i, en veure obertes les portes de la presó, es tragué l'espasa i anava a matar-se, creient que els presos havien fugit. 28 Però Pau li cridà amb veu forta: «No et facis cap mal, que tots som aquí!» 29 L'escarceller demanà llum, entrà d'una revolada i, tot tremolós, es llançà als peus de Pau i Siles. 30 Els dugué fora i va dir: «Senyors, ¿què haig de fer per salvar-me?» 31 Ells digueren: «Creu en el Senyor Jesús i et salvaràs, tu i la teva família». 32 I li anunciaren la paraula de Déu juntament amb tots els de casa seva. 33 Aquella mateixa hora de la nit els prengué, els rentà les nafres, i foren batejats immediatament, ell i tots els seus. 34 Després els féu pujar a casa seva, els parà taula i s'alegrà amb tota la família d'haver cregut en Déu.

35 Quan es féu de dia, els pretors enviaren els lictors²⁷⁷⁵ a dir: «Deixeu anar aquells homes». 36 L'escarceller trameté aquestes paraules a Pau: «Els pretors han enviat a dir que us deixem anar; sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau». 37 Però Pau els digué: «Ens han assotat públicament sense jutjar-nos, tot i ser ciutadans romans, ens han ficat a la presó, ¿i ara ens en treuen d'amagat? Això, no: que vinguin ells mateixos i ens en treguin». 38 Els lictors comunicaren aquestes paraules als pretors. Aquests tingueren por, en sentir que eren romans. 39 Llavors anaren a excusar-se; els tragueren i els pregaren que marxessin de la ciutat. 40 En sortir de la   —2279→   presó, entraren a casa de Lídia i, després d'haver vist i consolat els germans, partiren.

17 A Tessalònica.— 1 Després de passar per Amfípolis i Apol·lònia arribaren a Tessalònica, on hi havia una sinagoga dels jueus. 2 Pau, segons el seu costum, hi va entrar, i durant tres dissabtes discutí amb ells valent-se de les Escriptures, 3 explicant i sostenint que el Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts, i que el Messies és aquest, «Jesús, el qui jo us anuncio». 4 Alguns d'ells es convenceren i foren guanyats per Pau i Siles, com també un bon nombre de grecs devots i no poques dones distingides. 5 Però els jueus, engelosits, aplegaren alguns mals homes de carrer, els amotinaren i avalotaren la ciutat; es presentaren a casa de Jasó, i els buscaven per conduir-los davant del poble. 6 Com que no els hi van trobar, arrossegaren Jasó i alguns germans davant els politarques²⁷⁷⁶ tot cridant: «Aquests, que han trasbalsat tot el món, han vingut també aquí, 7 i Jasó els ha rebuts; i tots ells obren contra els decrets del Cèsar dient que hi ha un altre rei, que és Jesús». 8 Amb això torbaren el poble i els politarques que ho sentien. 9 Però, després d'exigir una fiança de Jasó i dels altres, els deixaren anar.

A Bérea.— 10 Immediatament, els germans feren partir Pau i Siles, de nit, cap a Bérea i, així que van arribar, se n'anaren a la sinagoga dels jueus. 11 Aquests eren de més bon natural que els de Tessalònica; reberen la paraula amb tot interès, i cercaven cada dia en les Escriptures si les coses eren d'aquesta manera. 12 Així, molts d'ells van creure, i d'entre els grecs, bon nombre de dones distingides, com també d'homes. 13 Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau havia anunciat també a Bérea la paraula de Déu, hi anaren ells també i excitaren i avalotaren la multitud. 14 Llavors, immediatament, els germans feren partir Pau en direcció al mar, mentre Siles i Timoteu es quedaven allà. 15 Els qui acompanyaven Pau el conduïren fins a Atenes,   —2280→   i se'n tornaren amb l'ordre per a Siles i Timoteu d'ajuntar-se-li al més aviat possible.

Pau a Atenes.— 16 Mentre Pau els esperava a Atenes, se li revoltava l'esperit veient la ciutat plena d'ídols. 17 Discutia a la sinagoga amb els jueus i els devots, i a la plaça, cada dia, amb els qui s'hi trobaven. 18 Alguns filòsofs epicuris i estoics discutien amb ell. Uns deien: «¿Què deu voler dir, aquest xerraire?» D'altres: «Sembla un predicador de divinitats estrangeres». Perquè predicava Jesús i la resurrecció²⁷⁷⁷. 19 Aleshores se l'endugueren i el portaren a l'Areòpag²⁷⁷⁸ tot dient: «¿Podríem saber quina nova doctrina és aquesta que ensenyes? 20 Perquè ens fas arribar coses estranyes a les nostres orelles; volem, doncs, saber què volen dir, aquestes coses». 21 En efecte: tots els atenesos i els estrangers que vivien a la ciutat per a res no estaven més a punt que per a dir o escoltar les últimes novetats.

Discurs de Pau a l'Areòpag.— 22 Aleshores Pau, dret al mig de l'Areòpag, digué: «Atenesos, en tot us veig molt religiosos. 23 Perquè, tot passant i contemplant els vostres llocs de culte, fins he trobat un altar on hi havia escrit: «Al déu desconegut». Doncs, bé: el que venereu sense conèixer, jo us l'anuncio. 24 El Déu que ha fet el món i tot allò que en ell hi ha, ell, que és Senyor de cel i terra, no habita pas en temples fets amb les mans. 25 Ni és servit per mans humanes, com si tingués necessitat de res, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. 26 Ell va fer d'un de sol tot el llinatge dels homes perquè habitessin damunt tota la superfície de la terra, i va fixar els temps determinats i els límits del lloc on han d'habitar, 27 a fi que cerquin Déu per veure si realment a les palpentes l'endevinen i el troben, que no és pas lluny de cadascun de nosaltres; 28 ja que en ell vivim, ens movem i som, tal com ho han dit també alguns dels vostres poetes²⁷⁷⁹: Perquè som fins i tot del seu llinatge. 29 Essent, doncs llinatge de Déu, no hem pas de creure que la divinitat sigui semblant a l'or, la plata o la pedra, modelats per l'art o l'enginy de l'home.   —2281→   30 Així Déu, no fent cas de les aberracions dels temps passats, fa saber ara als homes que tots arreu s'han de convertir, 31 perquè ha fixat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l'home que ha designat, i n'ha donat garantia a tothom havent-lo ressuscitat d'entre els morts».

Reaccions i fruits de la predicació.— 32 Però, així que sentiren parlar de la resurrecció dels morts, uns es posaren a riure, i d'altres digueren: «Sobre això ja t'escoltarem un altre dia». 33 Així sortí Pau d'enmig d'ells. 34 Alguns homes, amb tot, se li ajuntaren i cregueren, entre els quals hi havia també Dionís l'Areopagita i una dona que es deia Dàmaris, i d'altres amb ells.

18 Pau a Corint.— 1 Després d'això, va marxar d'Atenes i se n'anà a Corint. 2 Hi va trobar un jueu que es deia Aquila, originari del Pont, arribat tot just d'Itàlia, amb Priscil·la, la seva muller, perquè Claudi²⁷⁸⁰ havia decretat que tots els jueus se n'anessin de Roma. Se'ls va ajuntar 3 i, com que era del mateix ofici²⁷⁸¹, s'estava a casa d'ells, i treballaven; l'ofici que tenien era de fabricar tendes. 4 Cada dissabte discutia a la sinagoga i convencia jueus i grecs. 5 Quan Siles i Timoteu hagueren tornat de la Macedònia, Pau es donà plenament a la paraula testificant als jueus que Jesús era el Messies. 6 Però, com que ells li feien oposició i blasfemaven, espolsant-se els vestits, els digué: «Que la vostra sang recaigui sobre el vostre cap! Des d'ara, sense culpa, aniré als pagans». 7 I, sortint d'allí, es va traslladar a casa d'un que donava culte a Déu, anomenat Tici Just, que tenia la casa al costat de la sinagoga. 8 Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tota la seva família, i molts dels corintis, quan els sentien, creien i es feien batejar. 9 El Senyor, de nit, digué a Pau en una visió: «No tinguis por, parla i no callis; 10 que jo sóc amb tu, i ningú no et tocarà per fer-te mal; perquè tinc un poble molt nombrós en aquesta ciutat». 11 S'hi establí, doncs, durant un any i sis mesos, i ensenyava entre ells la paraula de Déu.

Pau davant el procònsol Gal·lió.— 12 Mentre Gal·lió²⁷⁸² era procònsol de l'Acaia, els jueus, de comú acord, s'alçaren contra Pau i el conduïren davant el tribunal 13 tot dient: «Aquest persuadeix la gent d'adorar Déu d'una manera contrària a la Llei». 14 Encara Pau no havia obert la boca, que Gal·lió digué als jueus: «Si es tractés d'alguna injustícia o d'algun crim, jueus, us atendria com cal. 15 Però, com que es tracta de qüestions de mots, noms i coses de la vostra pròpia Llei, ja us ho fareu vosaltres mateixos. D'això, no en vull ser jutge». 16 I els tragué del tribunal. 17 Llavors tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i l'apallissaven davant del tribunal. I a Gal·lió, tant se li'n donava.

Retorn a Antioquia.— 18 Pau, després d'haver-se quedat encara bastants dies, s'acomiadà dels germans i es féu a la mar cap a la Síria, i amb ell, Priscil·la i Aquila. A Cencrees es féu rapar el cap, perquè tenia un vot²⁷⁸³. 19 Arribaren a Efès, i allí els deixà. Va entrar a la sinagoga i discutia amb els jueus. 20 Ells li demanaren que s'hi quedés més temps, però no hi va accedir, 21 sinó que se'n va acomiadar tot dient: «Tornaré a vosaltres una altra vegada, si Déu vol». I se n'anà d'Efès. 22 Desembarcà a Cesarea i, després de pujar i saludar l'església, va baixar a Antioquia.

Començ del tercer viatge de Pau.— 23 Després d'haver-hi passat algun temps, se n'anà, va recórrer successivament la regió de la Galàcia i de la Frígia, i va enfortir tots els deixebles.

Predicació d'Apol·lo.— 24 Un jueu que es deia Apol·lo, alexandrí d'origen, home eloqüent, versat en les Escriptures, arribà a Efès. 25 Havia estat instruït en el Camí del Senyor, i amb fervor d'esperit predicava i ensenyava amb exactitud les coses referents a Jesús, tot i conèixer només el baptisme de Joan. 26 Aquest, doncs, es posà a parlar, ardidament a la sinagoga. Priscil·la i Aquila, que el van sentir, se l'endugueren amb ells i li exposaren més exactament el camí de Déu. 27 Com que   —2283→   ell volia passar a l'Acaia, els germans l'hi encoratjaren, i escriviren als deixebles que el rebessin; un cop arribat, fou de gran profit per la gràcia als qui havien cregut. 28 Perquè refutava vigorosament els jueus en públic demostrant per les Escriptures que Jesús és el Messies.

19 Pau bateja a Efès dotze deixebles de Joan.— 1 Mentre Apol·lo era a Corint, Pau, després d'haver travessat les altes contrades, ana a Efès; hi trobà uns deixebles 2 i els digué: «Ja vau rebre l'Esperit Sant, quan vau creure?» Ells li respongueren: «Però, si ni tan sols no hem sentit dir que existeixi un Esperit Sant»²⁷⁸⁴. 3 Ell digué: «Doncs, amb què heu estat batejats?» Respongueren: «Amb el baptisme de Joan». 4 Pau els digué llavors: «Joan batejava amb un baptisme de conversió dient al poble que creguessin en el qui venia després d'ell, és a dir, en Jesús». 5 Després de sentir això, foren batejats en el nom del Senyor Jesús, 6 I, després que Pau ells hagué imposat les mans, vingué l'Esperit Sant damunt d'ells, i parlaven llengües i profetitzaven. 7 Entre tots eren uns dotze, aquests homes.

Fundació de l'església d'Efès.— 8 Llavors va entrar a la sinagoga, i durant tres mesos hi va parlar coratjosament discutint i convencent sobre el Regne de Déu. 9 Però, com que alguns s'obstinaven i no creien, i malparlaven del Camí davant de la gent, s'apartà d'ells, va separar-ne els deixebles, i cada dia predicava a l'escola d'un tal Tirà. 10 Això durà dos anys, de manera que tots els habitants de l'Àsia, tant jueus com grecs, van sentir la paraula del Senyor. 11 Déu feia miracles extraordinaris per mans de Pau, 12 talment que s'aplicaven als malalts els mocadors i cinyells que havien tocat el seu cos, i les malalties els deixaven, i sortien d'ells els mals esperits.

Uns exorcistes jueus.— 13 També alguns jueus, exorcistes ambulants, provaren d'invocar el nom del Senyor Jesús sobre ells qui tenien els mals esperits, i deien: «Us conjuro pel Jesús que Pau predica». 14 Hi havia set   —2284→   fills d'un tal Esceva, gran sacerdot jueu, que ho feien així. 15 Però el mal esperit els respongué: «Conec Jesús i sé qui és Pau; però vosaltres, qui sou?» 16 I, abraonant-se damunt d'ells l'home que tenia el mal esperit, s'apoderà d'uns i d'altres, i els va vèncer d'una tal manera, que van fugir d'aquella casa nus i malferits. 17 Això, ho van saber tots els jueus i grecs que vivien a Efès; el temor es va emparar de tots ells, i reconeixien la grandesa del nom del Senyor Jesús. 18 Molts dels qui havien cregut hi anaven per confessar i revelar les seves pràctiques. 19 Bastants dels qui havien exercit les arts màgiques aplegaren els llibres i els cremaren davant de tothom. En calcularen el preu, i resultà de cinquanta mil peces de plata. 20 Així, pel poder del Senyor, la paraula creixia i s'enfortia vigorosament.

Projectes de viatges.— 21 Després d'aquests fets, Pau es proposà en l'Esperit d'anar a Jerusalem passant per la Macedònia i l'Acaia. Deia: «Després d'haver estat allí, em cal també veure Roma. 22 Envià llavors a la Macedònia dos dels seus auxiliars, Timoteu i Erast, i ell es quedà algun temps a l'Àsia.

Avalot dels argenters d'Efès.— 23 Per aquell temps, es va produir un gran aldarull per causa del Camí. 24 Un tal Demetri, argenter, que feia temples d'Artemis²⁷⁸⁵ de plata i proporcionava considerable guany als artífexs, 25 els va reunir, com també els obrers d'oficis similars, i els digué: «Companys, ja sabeu que d'aquesta indústria ens ve el benestar. 26 També veieu i sentiu dir que no solament a Efès, sinó gairebé a tota l'Àsia aquest Pau ha persuadit i ha fet canviar molta gent dient que no són déus els que són fets amb les mans, 27 i no solament hi ha perill que aquesta professió caigui en descrèdit, sinó també que el temple de la gran deessa Artemis sigui tingut per no res, i es vegi privada del seu prestigi aquella que veneren tota l'Àsia i el món sencer». 28 En sentir això, plens d'indignació, es posaren a cridar: «Gran és l'Artemis dels efesis!» 29 La ciutat s'omplí de confusió, i es precipitaren   —2285→   en massa al teatre, bo i arrossegant amb ells els macedonis Caius i Aristarc, companys de viatge de Pau. 30 Pau volia presentar-se enmig del poble, però els deixebles no li ho permeteren. 31 Fins alguns asiarques²⁷⁸⁶ que li eren amics li feren pregar que no s'exposés anant al teatre. 32 Uns, doncs, cridaven una cosa, d'altres, una altra, ja que l'assemblea es trobava en plena confusió, i la majoria ni sabien per quin motiu s'havien reunit. 33 D'entre la multitud van fer sortir Alexandre, que els jueus empenyien cap enfora. Alexandre, fent senyal amb la mà, volia explicar-se davant del poble. 34 Però, quan s'adonaren que era jueu, es va fer de tots una sola veu i es posaren a cridar durant prop de dues hores: «Gran és l'Artemis dels efesis!» 35 Llavors el canceller va calmar la multitud i digué: «Efesis, ¿qui ha que no sàpiga que la ciutat d'Efès és la guardiana del temple de la gran Artemis i de la imatge caiguda del cel? 36 Com que això, doncs, és innegable, convé que us calmeu i no feu res temeràriament. 37 Perquè heu dut aquí aquests homes que no són sacrílegs ni blasfemen contra la nostra deessa. 38 Per tant, si Demetri i els artífexs que van amb ell tenen res a dir contra algú, ja hi ha audiències i procònsols: que s'hi acusin els uns als altres. 39 I, si teniu cap altra reclamació a fer, serà resolta a l'assemblea legal. 40 Perquè realment ens exposem a ser acusats de sedició per l'assemblea d'avui, ja que no hi ha cap motiu que ens permeti de justificar aquest tumult». 41 I, dit això, va dissoldre l'assemblea.

40 Retorn del tercer viatge.— 1 Un cop apaivagat l'avalot, Pau va fer anar a buscar els deixebles, els va exhortar i, després d'acomiadar-se'n, partí per anar a la Macedònia. 2 Després d'haver recorregut aquelles contrades i d'haver-los exhortats llargament, se n'anà a Grècia; 3 hi passà tres mesos, i, com que els jueus li tramaven una emboscada quan anava a embarcar-se cap a Síria, fou de parer de tornar per la Macedònia. 4 L'acompanyaven Sópatros, fill de Pirre, de Bérea; Aristarc i Segon, de Tessalònica, Caius   —2286→   de Derba, i Timoteu, i els de l'Àsia, Tíquic i Tròfim. 5 Aquests s'avançaren i ens esperaren a Troas. 6 Nosaltres, després dels dies dels Àzims, ens férem a la mar des de Filips, i al cap de cinc dies els aconseguírem a Troas, on ens vam aturar set dies.

Pau ressuscita un minyó a Troas.— 7 El diumenge, ens trobàvem reunits per a la fracció del pa. Pau, que havia de marxar l'endemà, els parlava, i va prolongar la predicació fins a mitjanit. 8 A la cambra on érem reunits hi havia molts llums. 9 Un minyó que es deia Eutic seia a la finestra, afeixugat per un son profund; com que Pau s'allargava en el seu discurs, endut pel son, va caure daltabaix des del tercer pis, i l'aixecaren mort. 10 Pau va baixar, s'hi posà al damunt i, tot abraçant-lo, digué: «No us inquieteu, que la seva ànima és en ell». 11 Va pujar a dalt, va partir i menjar el pa i, després d'haver conversat força estona fins a trenc d'alba, se n'anà. 12 Llavors dugueren el minyó viu, i en tingueren un bon consol.

Itinerari de Troas a Milet.— 13 Nosaltres, avançant-nos amb la nau, vam navegar cap a Assos, des d'on havíem de tornar a prendre Pau, ja que així ho havia ordenat; ell, en canvi, hi havia d'anar per terra. 14 Quan ens va retrobar a Assos, el prenguérem amb nosaltres i anàrem a Mitilena. 15 Navegant des d'allí, l'endemà arribàrem davant de Quios; l'endemà passat atracàrem a Samos, i l'endemà passat l'altre arribàrem a Milet. 16 Pau havia decidit de passar de llarg Efès per no perdre temps a l'Àsia: tenia pressa per trobar-se a Jerusalem, si li era possible, el dia de la Pentecosta.

Mots de comiat als ancians d'Efès.— 17 Des de Milet envià a buscar a Efès els ancians de l'església. 18 Quan foren amb ell, els digué: «Ja sabeu com m'he comportat sempre amb vosaltres des del primer dia que vaig venir a l'Àsia, 19 servint el Senyor amb tota humilitat, enmig de llàgrimes i de proves que em van ocasionar les insídies d els jueus; 20 com no he escatimat de predicar-vos i d'ensenyar-vos,   —2287→   en públic i per les cases, res que us fos de profit, 21 intimant jueus i grecs que es convertissin a Déu i creguessin en el nostre Senyor Jesús. 22 I ara, obligat per l'Esperit, me'n vaig a Jerusalem, sense saber què m'hi ha de passar, 23 si no és que a cada ciutat l'Esperit Sant m'adverteix que m'esperen cadenes i sofriments. 24 Però en cap estima no tinc la meva vida, mentre acompleixi la meva carrera i el ministeri que vaig rebre del Senyor Jesús de proclamar l'evangeli de la gràcia de Déu. 25 I ara sé que ja no em veurà més cap de vosaltres, entre els quals he passat un temps predicant el Regne. 26 Per això, us testifico el dia d'avui que sóc innocent de la sang de tots. 27 Ja que no m'he estat d'anunciar-vos tot el designi de Déu. 28 Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, en el qual l'Esperit Sant us ha constituït superintendents perquè pastureu l'Església de Déu, que ell va adquirir amb la pròpia sang. 29 Sé que després de la meva partença s'introduiran enmig de vosaltres llops rapaços que no planyeran el ramat, 30 i que d'entre vosaltres mateixos sorgiran homes que ensenyaran coses perverses per arrossegar els deixebles rera d'ells. 31 Per tant, vigileu, recordant que durant tres anys no he parat, nit i dia, d'exhortar-vos amb llàgrimes a cada un de vosaltres. 32 Ara us encomano al Senyor i a la seva paraula de gràcia, a ell que té poder d'edificar i de donar-vos l'heretatge entre tots els santificats. 33 De ningú no he desitjat plata, ni or, ni vestit. 34 Vosaltres mateixos sabeu que a les meves necessitats i a les dels qui anaven amb mi, hi han proveït aquestes mans. 35 En tot us he ensenyat que és treballant així com cal fer-se càrrec dels febles, recordant les paraules del Senyor Jesús, quan ell mateix va dir: «Fa més feliç donar que rebre»²⁷⁸⁷. 36 Després d'haver dit això, es posà de genolls i pregà amb tots ells. 37 Hi hagué grans plors de part de tots, i es tiraven al coll de Pau i el besaven, 38 afligits sobretot per les paraules que els havia dit, que ja no el veurien més. I l'acompanyaren fins a la nau.

21 Itinerari de Milet a Cesarea.— 1 Així que ens haguérem separat d'ells, ens férem a la mar i, navegant de dret, arribàrem a l'illa de Cos, l'endemà a Rodes i, d'allí, a Pàtara. 2 Vam trobar una nau que feia la travessia a Fenícia, hi pujàrem i ens férem a la mar. 3 Arribats a les envistes de Xipre, deixant-la a l'esquerra, vam navegar cap a Síria i abordàrem a Tir, perquè la nau hi havia de deixar la càrrega. 4 Com que hi vam trobar els deixebles, ens hi deturàrem set dies; i ells, moguts per l'Esperit, deien a Pau que no pugés a Jerusalem. 5 Passats aquests dies, partírem acompanyats de tots ells amb les mullers i els fills fins a fora la ciutat; i, agenollats a la vora del mar, vam pregar, 6 ens vam acomiadar els uns dels altres i pujàrem a la nau; i ells se'n tornaren a casa seva. Nosaltres, continuant la navegació des de Tir, arribàrem a Ptolemaida, vam saludar els germans i ens quedàrem un dia amb ells.

8 L'endemà partírem i arriaren Cesarea; vam anar a casa de l'evangelista Felip, que era un dels set, i hi vam posar. 9 Aquest tenia quatre filles, solteres, que profetitzaven. 10 Ens hi vam quedar bastants dies, i mentrestant baixà de la Judea un profeta que es deia Àgab. 11 Ens va venir a trobar, i prenent el cenyidor de Pau, es lligà els peus i les mans, i digué: «Això diu l'Esperit Sant: L'home a qui pertany aquest cenyidor, els jueus el lligaran així a Jerusalem i el posaran a les mans dels pagans». 12 En sentir això, nosaltres i els del lloc li pregàvem que no pugés a Jerusalem. 13 Aleshores Pau respongué: «¿Què feu plorant així i trencant-me el cor? Jo, pel nom del Senyor Jesús, estic disposat no solament a ser lligat, sinó fins i tot a morir a Jerusalem». 14 I com que no es deixava convèncer, vam deixar d'insistir tot dient: «Que es faci la voluntat del Senyor».