Visor de obras.

Arribada de Pau a Jerusalem.— 15 Passats aquests dies, un cop fets els preparatius, pujàrem a Jerusalem.   —2289→   16 Alguns deixebles vingueren també amb nosaltres de Cesarea i ens van acompanyar a casa d'un tal Mnasó, de Xipre, antic deixeble, on havíem de posar. 17 Arribats a Jerusalem, els germans ens van rebre de gust. 18 L'endemà, Pau va venir amb nosaltres a casa de Jaume, on es reuniren tots els ancians. 19 Després d'haver-los saludats, els contà una per una les coses que Déu havia fet entre els pagans per mitjà del seu ministeri. 20 En sentir-ho ells, glorificaven Déu; després li digueren: «Tu veus, germà, quants milers i milers de jueus hi ha que han cregut, i tots són zeladors de la Llei. 21 Però han sentit dir de tu que ensenyes a apostatar de Moisès tots els jueus que viuen entre els pagans dient-los que no circumcidin els seus fills ni segueix en les usances. 22 Què fem, doncs? Certament, ells sabran que has vingut. 23 Fes, doncs, això que et diem: tenim quatre homes que tenen fet un vot. 24 Pren-los i purifica't amb ells, i paga per ells perquè es rapin el cap; i tothom veurà que no hi ha res de tot el que havien contat de tu, sinó que tu també et portes com un practicant de la Llei. 25 Pel que fa als pagans que han cregut, ja els vam escriure que s'abstinguin de carns immolades als ídols, de sang, d'animals ofegats i de fornicació». 26 Llavors Pau prengué els homes, i l'endemà, purificat amb ells, entrà al temple per anunciar el terme dels dies de la purificació, en què s'havia de presentar l'ofrena per cadascun d'ells.

Motí contra Pau. És arrestat.— 27 Quan anaven a complir-se els set dies, els jueus de l'Àsia, que el van veure al temple, amotinaren tot el poble i l'agafaren 28 bo i cridant: «Israelites, ajudeu-nos! Aquest és l'home que arreu ensenya tothom contra el poble, la Llei i aquest lloc, i fins ha introduït pagans al temple i ha profanat aquest lloc sant!» 29 Perquè abans havien vist l'efesi Tròfim a la ciutat amb ell, i es pensaven que Pau l'havia introduït al temple. 30 Tota la ciutat es va agitar, i el poble hi va córrer. S'apoderaren de Pau, l'arrossegaren fora del temple, i tot seguit van tancar les portes. 31 Mentre intentaven de matar-lo, va   —2290→   arribar al tribú de la cohort l'avís que tot Jerusalem estava en confusió. 32 Ell, prenent de seguida soldats i centurions, baixà corrents cap als amotinats. Aquests, en veure el tribú i els soldats, van parar de donar cops a Pau. 33 Aleshores el tribu s'acostà, l'agafà i manà que el lliguessin amb dues cadenes, i preguntava qui era i què havia fet. 34 Però enmig de la multitud, els uns cridaven una cosa, els altres, una altra. No podent saber res de cert a causa de l'aldarull, va manar que el conduïssin a la caserna. 35 Quan va arribar als esglaons, hagué de ser portat pels soldats a causa de la violència de la turba. 36 Perquè el poble seguia en massa cridant: «Mata'l!» 37 Quan anaven a entrar-lo a la caserna, Pau digué al tribú: «¿M'és permès de dir-te una cosa?» Ell digué: «Saps grec? 38 ¿No ets, per tant, l'egipci que aquests dies passats va amotinar i es va endur al desert els quatre mil sicaris?²⁷⁸⁸» 39 Pau replicà: Jo sóc jueu de Tars, ciutadà d'una ciutat de Cilícia no pas desconeguda. Et demano que em deixis parlar al poble». 40 El tribú li ho permeté, i Pau, dret dalt dels esglaons, féu senyal al poble amb la mà. Hi hagué un gran silenci, i aleshores els adreçà la paraula en llengua hebrea:

22 Discurs de Pau al poble.— 1 «Germans i pares: escolteu aquesta meva defensa davant vostre». 2 Quan sentiren que se'ls adreçava en llengua hebrea feren més silenci. I continuà: 3 «Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però educat en aquesta ciutat, instruït als peus de Gamaliel segons l'estricta observança de la Llei paterna, zelador de Déu, com tots vosaltres ho sou avui. 4 Jo perseguia a mort aquest Camí, agafant i ficant a la presó homes i dones, 5 com fins el gran sacerdot n'és testimoni i tot el sanedrí. D'ells fins i tot havia rebut cartes per als germans de Damasc, i me n'hi anava per endur-me presos a Jerusalem els qui allà hi havia, perquè fossin castigats. 6 Però em va passar que, quan hi anava i m'acostava a Damasc, cap al migdia, de sobte, va esclatar del cel una gran llum al meu voltant. 7 Aleshores vaig caure a terra i vaig   —2291→   sentir una veu que em deia «Saule, Saule, ¿per què em persegueixes?» 8 Jo vaig respondre: «Qui sou, Senyor?» I em va dir: «Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes». 9 Els qui venien amb mi van veure també la llum, però no van entendre les paraules del qui em parlava. 10 Llavors vaig dir: «¿Què haig de fer, Senyor?» I el Senyor em va dir: «Aixeca't, vés a Damasc, i allí et diran tot el que se't mana que facis». 11 I com que no hi veia a causa de l'esclat d'aquella llum, vaig arribar a Damasc conduït de la mà dels qui m'acompanyaven. 12 I un tal Ananies, home venerable segons la Llei, ben reputat de tots els habitants jueus, 13 em va venir a trobar i, davant meu, em va dir: «Germà Saule, recobra la vista». I, en aquell moment, vaig veure'l. 14 I ell va dir: «El Déu dels nostres pares et va predestinar perquè coneguessis la seva voluntat i veiessis el just, i escoltessis la veu de la seva boca, 15 ja que li has de ser testimoni davant de tots els homes d'allò que has vist i sentit. 16 I ara, què esperes? Aixeca't, bateja't i renta't dels teus pecats, invocant el seu nom». 17 Quan vaig tornar a Jerusalem, em va passar que, mentre pregava al temple, vaig entrar en èxtasi, 18 i el vaig veure que em deia: «Cuita, surt de pressa de Jerusalem, perquè no acceptaran pas el teu testimoniatge sobre mi». 19 Jo vaig dir: «Senyor, ells saben que jo empresonava i assotava per les sinagogues els qui creien en vós, 20 i que quan era vessada la sang del vostre testimoni Esteve, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els vestits dels qui el mataven». 21 I em va dir: «Vés, que jo t'enviaré a pobles llunyans».

Reacció adversa del poble.— 22 L'havien anat escoltant fins en aquests mots, però llavors alçaren la veu «Fora de la terra un tal home, que no és digne de viure!» 23 I com que ells cridaven i llençaven els mantells i tiraven pols enlaire, 24 el tribú manà que l'entressin a la caserna, i digué que l'interroguessin amb assots a fi de saber per quin motiu cridaven així contra ell. 25 Quan l'hagueren estirat amb les corretges, Pau digué al centurió   —2292→   allí present: «¿Us és permès d'assotar un romà, i un que no ha estat sentenciat?» 26 Quan el centurió sentí això, s'adreçà al tribú i li ho va advertir: «¿Què vas a fer? Aquest home és romà». 27 Hi anà llavors el tribú i li va dir: «Digue'm: ets romà, tu?» Ell contestà: «Sí». 28 El tribú continuà: «Jo vaig adquirir aquesta ciutadania amb una forta suma». Pau replicà: «Doncs, jo la tinc ja de naixement». 29 Els qui estaven a punt d'assotar-lo s'apartaren d'ell de seguida, i també el tribú va agafar por en saber que era romà i que l'havia fet lligar.

Pau compareix davant el Sanedrí.— 30 L'endemà, volent saber del cert de què l'acusaven els jueus, el féu deslligar i ordenà que es reunissin els grans sacerdots i tot el sanedrí; féu baixar Pau, i el posà davant d'ells. 23 1 Pau, mirant de fit a fit el sanedrí, digué «Germans, jo m'he portat amb tota bona consciència davant Déu fins al dia d'avui». 2 Però el gran sacerdot Ananies²⁷⁸⁹ ordenà als qui el custodiaven que li peguessin a la boca. 3 Llavors Pau li digué: «A tu, t'ha de pegar Déu, paret emblanquinada! ¿Tu seus per jutjar-me segons la Llei i, violant la Llei, manes que em peguin?» 4 Els qui el custodiaven li digueren: «¿El gran sacerdot de Déu insultes?» 5 Pau respongué: «No sabia, germans, que fos gran sacerdot; perquè està escrit: No maleiràs el cap del teu poble». 6 Pau, coneixent que hi havia un partit de saduceus i un altre de fariseus, clamà enmig del sanedrí: «Germans, jo sóc fariseu, fill de fariseus; és per raó de l'esperança en la resurrecció dels morts que em judiquen». 7 Al moment que hagué dit això, s'originà una disputa entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí. 8 Perquè els saduceus no admeten la resurrecció, ni l'existència d'àngels, o esperits, mentre que els fariseus professen la creença en totes tres coses. 9 Aleshores es produí una gran cridòria; alguns escribes del partit dels fariseus s'aixecaren i pugnaven dient: «No trobem res de mal en aquest home; ¿i si un esperit o un àngel li hagués parlat?» 10 I com que s'armava una forta disputa i el tribú temia que no trossegessin   —2293→   Pau, ordenà a la tropa que baixés a treure'l d'enmig d'ells i el conduís a la caserna.

11 L'endemà a la nit, se li aparegué el Senyor i li digué «Coratge! Que així com has donat testimoniatge de mi a Jerusalem, així et cal fer-ho també a Roma».

Complot dels jueus contra Pau.— 12 Quan fou de dia, els jueus feren un complot i es comprometeren sota jurament a no menjar ni beure que no haguessin matat Pau. 13 I eren més de quaranta els qui havien fet aquesta conjuració. 14 Aquests van anar a trobar els grans sacerdots i els ancians i els digueren: «Ens hem compromès sota jurament a no tastar res fins que hàgim matat Pau. 15 Ara, doncs, vosaltres, juntament amb el sanedrí, doneu entenent al tribú que us el faci baixar davant vostre com per examinar amb més atenció el seu cas; nosaltres estem a punt per a matar-lo abans que ell no hagi arribat».

16 Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l'emboscada; se n'anà a la caserna, hi entrà i ho contà a Pau. 17 Pau cridà un dels centurions i li digué: «Acompanya aquest minyó al tribú, que té una cosa a comunicar-li». 18 El centurió el prengué, el portà al tribú i li digué: «El pres Pau m'ha fet cridar i m'ha pregat que et dugués aquest jove, que té una cosa a dir-te». 19 El tribú el prengué de la mà i, retirant-se a part, va preguntar-li: «¿Què és el que tens a comunicar-me?» 20 Ell digué: «Els jueus s'han concertat per demanar-te que demà facis baixar Pau davant del sanedrí, com si haguessin d'indagar més exactament alguna cosa sobre ell. 21 Tu, doncs, no te'ls creguis; més de quaranta homes d'entre ells li preparen una emboscada, i s'han compromès sota jurament a no menjar ni beure que no l'hagin matat; i ara estan a punt esperant el teu assentiment». 22 El tribú aleshores acomiadà el jove recomanant-li que no digués a ningú que li havia descobert això.

De Jerusalem és portat a Cesarea.— 23 Llavors féu cridar dos dels centurions i els digué: «Tingueu preparats dos-cents soldats per   —2294→   a anar a Cesarea i setanta de cavall i dos-cents llancers, des de les nou de la nit. 24 I que hi hagi cavalcadures a punt per a fer-hi muntar Pau i portar-lo amb seguretat al governador Fèlix». 25 I va escriure una carta en aquests termes: 26 «Claudi Lisies saluda el molt excel·lent governador Fèlix. 27 Aquest home havia estat agafat pels jueus, i ja estaven a punt de matar-lo, quan hi vaig acudir amb la tropa i el vaig alliberar, en saber que era romà. 28 Volent conèixer el motiu pel qual l'acusaven, el vaig fer baixar davant el sanedrí. 29 He trobat que l'acusaven sobre qüestions de la Llei d'ells, però que no tenia cap càrrec mereixedor de mort o de presó. 30 Com que m'han avisat que hi hauria una emboscada contra aquest home, te l'he enviat tot seguit, i he advertit també als acusadors que diguin davant teu el que tinguin contra ell».

Dos anys de captivitat a Cesarea.— 31 Els soldats, tal com els havien ordenat, prengueren Pau i el conduïren de nit a Antipatrís. 32 L'endemà, van deixar que se n'anessin amb ells els de cavall, i se'n tornaren a la caserna. 33 Arribats els de cavall a Cesarea, donaren la carta al governador i li presentaren també Pau. 34 Després d'haver-la llegida, preguntà de quina província era i, quan va saber que era de Cilícia, li digué: 35 «T'escoltaré quan hauran vingut també els teus acusadors». I ordenà que fos custodiat al pretori d'Herodes.

24 Pau davant de Fèlix. 1 Cinc dies després, el gran sacerdot Ananies baixà amb alguns ancians i amb un tal Tèrtul, advocat, els quals van deposar davant el governador contra Pau. 2 Citat aquest, Tèrtul començà l'acusació dient: «Que gràcies a tu gaudim de molta pau i de les millores fetes per la teva providència en bé d'aquesta nació, 3 en tot i per tot ho reconeixem, excel·lentíssim Fèlix, amb tota mena d'accions de gràcies. 4 Però, per no entretenir-te massa et, prego que ens escoltis breument amb la teva benevolència. 5 Hem trobat aquesta pesta d'home, que promou discòrdies entre tots els jueus que hi ha   —2295→   pel món, i és capdavanter de la secta dels natzarens, 6 i que fins el temple va intentar de profanar; nosaltres aleshores vam agafar-lo²⁷⁹⁰. 8 Interrogant-lo, tu mateix podràs conèixer per ell totes aquestes coses de què l'acusem». 9 Els jueus també s'hi adherien afirmant que era així.

Autodefensa de Pau.— 10 Aleshores Pau, un cop el governador li hagué fet senyal de parlar, va respondre «Sabent que de molts anys ençà ets jutge d'aquesta nació, confiadament faré la meva defensa. 11 Tu pots saber que no fa més de dotze dies que vaig pujar a adorar a Jerusalem. 12 I que ni al temple, ni a les sinagogues, ni per la ciutat no m'han trobat discutint amb ningú o fent avalotar la gent. 13 Ni poden provar-te les coses de què ara m'acusen. 14 Et confesso, però, això: que segons el Camí que ells anomenen heretgia serveixo el Déu dels pares, creient en tot allò que és segons la Llei i en tot allò que hi ha escrit en els Profetes; 15 tenint en Déu l'esperança que ells mateixos també tenen: que hi haurà resurrecció de justos i d'injustos. 16 Per això, jo també m'esforço a tenir sempre una consciència irreprotxable davant de Déu i davant dels homes. 17 Al cap de molts anys, he vingut per fer almoines al meu poble i sacrificis; 18 és així que uns jueus de l'Àsia em van trobar purificat al temple, i no pas enmig de la gent ni de cap avalot; 19 ells haurien hagut de comparèixer davant teu i acusar-me, si res tenien contra mi. 20 O bé que aquests mateixos diguin quin delicte em van trobar quan jo era davant del sanedrí, 21 si no és aquell crit que vaig fer enmig d'ells: «És per raó de la resurrecció dels morts que jo sóc jutjat avui per vosaltres».

22 Fèlix, que coneixia força bé les coses referents al Camí, els diferí la causa dient: «Quan baixi el tribú Lisies, decidiré el vostre afer». 23 I ordenà al centurió que el custodiessin, però tenint-li consideració i sense impedir a cap dels seus d'assistir-lo.

24 Alguns dies després, es presentà Fèlix amb la seva muller Drusil·la²⁷⁹¹, que era jueva; féu anar a cercar Pau i l'escoltà sobre la fe en   —2296→   Jesús, el Messies. 25 Però, quan parlà sobre la justícia, la continència i el judici futur, Fèlix, esglaiat, respongué: «Per ara, vés-te'n; quan tingui ocasió ja et faré cridar». 26 Ell esperava al mateix temps que Pau li donaria diners; per això, molt sovint el feia anar a buscar i conversava amb ell. 27 Passats dos anys, Fèlix va rebre per successor Porci Festus²⁷⁹²; però, volent congraciar-se els jueus, Fèlix deixà Pau a la presó.

25 Pau davant de Festus. Apel·la al Cèsar. 1 Quan Festus arribà a la província, al cap de tres dies va pujar de Cesarea a Jerusalem. 2 Els grans sacerdots i els principals dels jueus se li presentaren acusant Pau 3 i, com demanant-li sana gràcia, li pregaven contra ell que el fes venir a Jerusalem, mentre ells li preparaven una emboscada per matar-lo pel camí. 4 Però Festus respongué que Pau era custodiat a Cesarea, i que ell mateix se n'hi havia d'anar aviat. 5 «Que els principals de vosaltres, doncs, baixin amb mi —digué— i, si aquest home és culpable d'alguna cosa, que l'acusin». 6 I, després d'haver passat entre ells no més de vuit o deu dies, baixà a Cesarea, i l'endemà s'assegué al tribunal i ordenà que duguessin Pau. 7 Així que aquest va comparèixer, el voltaren els jueus que havien baixat de Jerusalem, i presentaren contra ell moltes i greus acusacions que no podien provar, 8 mentre Pau es defensava: «No he faltat gens ni contra la Llei dels jueus, ni contra el temple, ni contra el Cèsar». 9 Però Festus, volent congraciar-se els jueus, respongué a Pau: «¿Vols pujar a Jerusalem i ser jutjat allà de tot això davant meu?» 10 Però Pau digué: «Em trobo davant del tribunal del Cèsar, on haig de ser jutjat. Als jueus, no els he fet cap tort, com tu mateix saps molt bé. 11 Per tant, si sóc reu d'algun delicte o he comès alguna falta que mereixi la mort, no refuso de morir; però, si no hi ha res d'això de què aquests m'acusen, ningú no pot posar-me a les seves mans: apel·lo al Cèsar». 12 Llavors Festus, després de deliberar amb el consell, va respondre: «Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs».

Festus parla de Pau al rei Agripa.— 13 Passats alguns dies, el rei Agripa²⁷⁹³ i Bernica arribaren a Cesarea per saludar Festus. 14 Com que s'hi van entretenir molts dies, Festus exposà així al rei el cas de Pau: «Hi ha un home, deixat pres per Fèlix; 15 quan jo era a Jerusalem se'm presentaren els grans sacerdots i els ancians dels jueus demanant contra ell una condemna. 16 Jo els vaig respondre que no és costum dels romans de lliurar cap home abans que l'acusat tingui acarats els acusadors i que trobi avinentesa de defensar-se de l'acusació. 17 Ells, aleshores, em van acompanyar fins aquí, i sense cap dilació l'endemà em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que duguessin aquest home. 18 Els acusadors que eren presents no van adduir contra ell cap acusació dels delictes que jo sospitava; 19 només tenien contra ell algunes qüestions sobre la pròpia religió i sobre un tal Jesús mort, que Pau afirmava que vivia. 20 Trobant-me indecís en aquest assumpte, li vaig dir si volia anar a Jerusalem i ser jutjat allí sobre això. 21 Però com que Pau va reclamar que el seu cas es reservés a la decisió de l'August²⁷⁹⁴, vaig ordenar que fos custodiat fins que el pugui enviar al Cèsar». 22 Llavors Agripa digué a Festus: «Jo també voldria sentir aquest home». Ell li digué: «Demà el sentiràs».

23 L'endemà, doncs, Agripa i Bernica hi anaren amb gran pompa, entraren a la sala d'audiència amb els tribuns i els personatges més importants de la ciutat i, a una ordre de Festus, Pau fou introduït. 24 Aleshores Festus digué: «Rei Agripa i tots els aquí presents amb nosaltres: vegeu aquest home contra el qual tota l'assemblea dels jueus se m'ha adreçat, tant a Jerusalem com aquí, cridant que ja no havia de viure més. 25 Jo, però, he comprovat que no havia fet res que mereixi la mort; amb tot, com que ell ha apel·lat a l'August, he decidit d'enviar-l'hi. 26 Sobre ell no tinc res de cert per a escriure al Senyor²⁷⁹⁵; per això, l'he fet comparèixer davant vostre, i sobretot davant teu, rei Agripa, a fi que, després de l'interrogatori, sàpiga què haig d'escriure. 27 Perquè em sembla absurd d'enviar un   —2298→   28 pres sense indicar els càrrecs que hi ha contra ell».

26 Pau davant d'Agripa. 1 Agripa digué a Pau «T'és permès de parlar a favor teu». Aleshores Pau, estenent la mà, féu la seva defensa: 2 «Em tinc per sortós, rei Agripa, d'haver de defensar-me avui davant teu de totes les coses de què m'acusen els jueus, 3 perquè ets un gran coneixedor de tots els costums i les qüestions dels jueus; per això, et prego que m'escoltis pacientment. 4 Doncs, bé: la meva vida, d'ençà de la meva joventut, passada des del començament en el si de la meva nació i a Jerusalem, tots els jueus la saben. 5 Em coneixen ja des del principi, si en volen donar testimoniatge, i saben que he viscut segons la secta més rigorosa de la nostra religió: com a fariseu. 6 I ara em sotmeten a judici per l'esperança en la promesa que Déu va fer als nostres pares, 7 promesa que esperen atènyer les nostres dotze tribus servint-lo amb diligència nit i dia. Per aquesta esperança, o rei, m'acusen els jueus. 8 ¿Què trobeu d'increïble que Déu ressusciti els morts? 9 Jo, doncs, em vaig creure obligat a combatre per tots els mitjans el nom de Jesús de Natzaret. 10 I així ho vaig fer a Jerusalem; molts dels sants, els vaig tancar a la presó, amb facultats rebudes dels grans sacerdots; i, quan els mataven, jo hi aportava el meu vot. 11 Els castigava sovint per totes les sinagogues i els obligava a blasfemar i, ple d'ira contra ells a més no poder, els perseguia fins i tot a les ciutats de fora. 12 Així, tot anant a Damasc amb plens poders i missió dels grans sacerdots, 13 al migdia, o rei, vaig veure pel camí una llum vinguda del cel i més brillant que el sol, que resplendia entorn meu i dels qui anaven amb mi. 14 Tots vam caure a terra, i vaig sentir una veu que em deia en llengua hebrea: «Saule, Saule, ¿per què em persegueixes? Dura cosa t'és de reguitnar contra l'esperó». 15 Jo vaig dir: «¿Qui sou, Senyor?» I el Senyor va dir: Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. 16 Però aixeca't, posa't dret; que m'he aparegut a tu per fer-te ministre i testimoni d'allò que de   —2299→   mi has vist i d'allò que de mi veuràs. 17²⁷⁹⁶ I et deslliuraré del poble i de les nacions, a les quals t'envio 18²⁷⁹⁷ perquè els obris els ulls, a fi que tornin de les tenebres a la llum, i del poder de Satanàs a Déu; perquè obtinguin la remissió dels pecats i l'heretatge amb els qui han estat santificats per la fe en mi». 19 Així, rei Agripa, no vaig ser infidel a la visió celestial; 20 al contrari, als de Damasc primer, després a Jerusalem, a tota la regió de la Judea i als pagans, els predicava que es penedissin i es convertissin a Déu fent obres dignes de la conversió. 21 Per aquesta raó, els jueus em van agafar al temple i intentaven de matar-me. 22 Auxiliat, doncs, amb l'ajut de Déu, em sostinc fins al dia d'avui, donant testimoniatge a petits i grans, sense dir res fora d'allò que els profetes i Moisès van anunciar que vindria: 23 que el Messies havia de patir; que, ressuscitat el primer d'entre els morts, havia d'anunciar la llum al poble i als pagans».

Interrupció de Festus i Agripa. Resposta de Pau. 24 Mentre ell parlava així en defensa seva, Festus cridà: «Ets boig, Pau! Les moltes lletres et fan perdre el cap». 25 Però Pau li digué: «No sóc boig, excel·lentíssim Festus, sinó que dic paraules de veritat i de seny. 26 Que prou està informat d'aquestes coses el rei, a qui parlo amb tanta confiança, perquè no crec que ignori cap d'aquestes coses; no és pas en un racó que ha passat això. 27 ¿Creus, rei Agripa, en els profetes? Ja sé que hi creus». 28 Agripa digué llavors a Pau: «Per poc que em convences de fer-me cristià!» 29 I Pau: «Tant de bo volgués Déu que per poc o per molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m'escolten, esdevinguessin tals com jo sóc, però sense aquestes cadenes!»

30 El rei s'aixecà, i també el governador, Bernica i tots els qui seien amb ells. 31 Bo i anant-se'n parlaven entre ells «Aquest home no ha fet res que mereixi la mort o la presó». 32 I Agripa digué a Festus: «Se l'hauria pogut deixar anar, si no hagués apel·lat al Cèsar».

27 De Cesarea a Bells Ports.— 1 Quan fou   —2300→   decidit que ens embarquéssim cap a Itàlia, posaren Pau i alguns altres presos a les mans d'un centurió que es deia Juli, de la cohort Augusta. 2 Vam pujar en una nau adramitina que estava a punt de navegar cap a les costes de l'Àsia i ens férem a la mar; venia amb nosaltres Aristarc, macedoni de Tessalònica. 3 L'endemà, arribàrem a Sidó; i Juli, usant amb Pau d'un tracte humanitari, li permeté d'anar a veure els seus amics i de rebre'n els serveis. 4 D'allà ens vam fer a la mar i navegàrem a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris; 5 travessàrem el mar de la Cilícia i de la Pamfília, i arribàrem a Mira de la Lícia. 6 Allà va trobar el centurió una nau alexandrina que navegava cap a Itàlia, i ens hi féu pujar. 7 Durant molts dies navegàrem lentament i vam arribar amb treballs enfront de Cnidos; el vent no ens era favorable, i navegàrem a sotavent de Creta, per Salmó. 8 La vam costejar amb treballs, i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, prop del qual hi havia la població de Lasea.

9 Havia transcorregut bastant de temps, i la navegació ja es feia perillosa, perquè fins havia passat ja el dejuni²⁷⁹⁸. Pau els advertia: 10 «Companys, em fa l'efecte que la navegació es farà amb perill i greu perjudici no solament de la càrrega i de la nau, sinó també de les nostres vides». 11 Però el centurió feia més cas del pilot i del patró que no pas de les paraules de Pau. 12 D'altra banda, el port no era apropiat per a hivernar-hi. La majoria, doncs, foren del parer de salpar d'allí per veure si podíem atènyer Fènix, port de Creta que mira en direcció del sud-oest i del nord-oest, per passar-hi l'hivern. 13 Es va girar aleshores brisa de migjorn, i, creient que ja podien assolir el seu propòsit, llevaren àncores i costejaren Creta de prop.

Tempesta i naufragi.— 14 Però no gaire temps després, es precipità sobre l'illa un vent huracanat que s'anomena euraquiló; 15 la nau fou arrossegada i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva. 16 Aleshores passàrem rabent a recer d'una illa anomenada Cauda, i amb prou feines ens poguérem   —2301→   apoderar del bot. 17 Un cop hissat, empraren cables per a cintrar la nau; acabat, per por d'anar a parar contra la Sirte²⁷⁹⁹, arriaren l'ormeig i anaven a la deriva. 18 Però, com que érem furiosament sacsejats pel temporal, l'endemà van alleugerir la nau. 19 El tercer dia, amb les pròpies mans llençaren els ormeigs de la nau. 20 Durant molts dies no apareixien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal; així, s'esvaïa ja tota esperança de salvar-nos.

21 Ja feia dies que no havien menjat; llavors Pau, dret enmig d'ells, digué: «Més valia, companys, que m'haguéssiu cregut, i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquest perill i aquesta pèrdua. 22 Ara, però, us exhorto a tenir coratge, perquè no es perdrà cap vida, sinó només la nau. 23 Aquesta nit se m'ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i el qual adoro, 24 i m'ha dit: «No tinguis por, Pau; cal que et presentis davant del Cèsar; mira, Déu t'ha fet gràcia de tots els qui naveguen amb tu». 25 Per tant, animeu-vos, companys, que tinc fe en Déu que serà així tal com m'ha estat dit. 26 Hem d'anar a parar en alguna illa».

27 A la catorzena nit d'anar a la deriva per l'Adriàtic, entorn de mitjanit els mariners sospitaren que se'ls acostava alguna terra. 28 Van calar la sonda, i hi trobaren vint braces; un poc més enllà, van calar novament la sonda, i hi trobaren quinze braces. 29 Tement aleshores que no anéssim a parar contra uns esculls, van tirar quatre àncores des de popa, i frisaven perquè es fes de dia. 30 Els mariners intentaven de fugir de la nau, i arriaven el bot al mar amb el pretext d'anar a estirar les àncores de proa. 31 Pau digué aleshores al centurió i als soldats: «Si aquests no es queden a la nau, vosaltres no us podeu salvar». 32 Llavors els soldats tallaren les cordes del bot i el deixaren caure. 33 Mentre s'anava fent de dia, Pau exhortava tothom a prendre aliment: «Avui ja fa catorze dies que, tot esperant, esteu dejuns, sense prendre res. 34 Per tant, us recomano que prengueu aliment, perquè us convé per a poder-vos salvar.   —2302→   Que no es perdrà ni un cabell del cap de ni un de vosaltres». 35 Havent dit això, prengué pa, donà gràcies a Déu davant de tots, el partí i es posà a menjar. 36 Aleshores tots, encoratjats, prengueren també aliment. 37 En conjunt, érem a la nau dues-centes setanta-sis persones. 38 Un cop satisfets, alleugeriren la nau tirant el blat al mar. 39 Quan fou de dia, no reconeixien la terra; però albiraven un golf que tenia platja, on resolgueren d'empènyer la nau, si podien. 40 Van soltar les àncores, que abandonaren al mar, i afluixaren els lligams dels timons; hissaren al vent la vela del trinquet, i feren proa cap a la platja. 41 Però van ensopegar contra un banc entre dues mars, i van amorrar-hi la nau; i la proa, clavada, restava immòbil, mentre la popa es desfeia per la violència de les onades. 42 Els soldats foren del parer de matar els presos, de por que algun, nedant, no s'escapés. 43 Però el centurió, que volia salvar Pau, no els permeté d'executar aquell propòsit, i ordenà que els qui sabien de nedar es tiressin primer i guanyessin la costa, 44 i els altres, qui sobre taulons, qui sobre desferres de la nau. I així tots arribaren bé en terra.

28 A l'illa de Malta.— 1 Un cop salvats, vam saber que l'illa s'anomenava Malta. 2 Els indígenes ens tractaren amb una humanitat poc corrent: van encendre una foguera i ens acolliren a tots a causa de la pluja que queia i del fred. 3 Pau havia aplegat un manat de branques seques, i, en tirar-lo al foc, un escurçó que fugia per efecte de l'escalfor se li agafà a la mà. 4 Quan els indígenes veieren la bèstia penjant-li de la mà, es deien els uns als altres: «De segur que aquest home és un assassí; després d'haver-se salvat del mar, la justícia²⁸⁰⁰ no el deixa viure». 5 Però ell es va espolsar la bèstia sobre el foc, i no en va sofrir cap dany. 6 Ells esperaven que s'inflaria o que cauria mort sobtadament. Però, després d'esperar molt, veient que no li passava res de nou, canviaren de parer i deien que era un déu.

7 Als encontorns d'aquell lloc, tenia unes propietats el principal de l'illa, que es   —2303→   deia Publi, el qual ens acollí i ens albergà amicalment tres dies. 8 Justament el pare de Publi feia llit, atacat de febres i de disenteria; Pau l'anà a veure, va pregar, li va imposar les mans i el posà bo. 9 Després d'aquest fet, els altres de l'illa que estaven malalts també hi anaven i eren curats. 10 Tots ells ens complimentaren amb molts d'honors i, quan partírem, ens van proveir de tot allò necessari.

De Malta a Roma.— 11 Al cap de tres mesos, ens férem a la mar en una nau alexandrina que havia hivernat a l'illa, que duia per insígnia els Diòscurs. 12 Vam atracar a Siracusa i ens hi aturàrem tres dies. 13 D'allà, costejant, vam atènyer Règium; un dia després es girà migjorn, i el segon dia arribàrem a Putèoli, 14 on vam trobar uns germans que ens pregaren que ens quedéssim amb ells set dies. I així arribàrem a Roma. 15 Els germans d'allí, que van tenir notícia de nosaltres, ens sortiren a rebre fins al Fòrum d'Appi i Tres-Tavernes. Pau, en veure'ls, donà gràcies a Déu i s'animà. 16 Quan haguérem entrat a Roma, fou permès a Pau de viure en privat, amb el soldat que el custodiava.

Entrevista amb els jueus de Roma.— 17 Al cap de tres dies convocà els principals d'entre els jueus i, quan foren reunits, els digué: «Jo, germans, sense haver fet res contra el poble ni contra els costums dels pares, des de Jerusalem he estat lliurat pres als romans. 18 Aquests, després d'haver-me interrogat, volien deixar-me anar, perquè no hi havia en mi cap causa de mort. 19 Però, com que els jueus s'hi oposaven, em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, no pas perquè tingués res de què acusar la meva nació. 20 Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos; perquè és per l'esperança d'Israel que porto aquesta cadena». 21 Ells li digueren: «Nosaltres ni hem rebut de la Judea cap carta sobre tu, ni cap dels germans que han arribat no ens ha contat ni ens ha dit de tu res de mal. 22 Però desitjaríem sentir de tu mateix el que penses; perquè, sobre aquesta secta, sabem prou que a tot arreu la contradiuen».   —2304→   23 Li van assenyalar dia, i l'anaren a trobar en major nombre al seu domicili. En l'exposició que els feia donava testimoniatge del Regne de Déu, i els persuadia sobre Jesús per la Llei de Moisès i pels Profetes, del matí al vespre. 24 Uns es deixaven convèncer pel que deia, però d'altres no creien. 25 Quan, desavinguts entre ells, se separaven, Pau no digué sinó una sola cosa: «Bé va parlar l'Esperit Sant als nostres pares, per mitjà del profeta Isaïes, 26²⁸⁰¹ quan digué: Vés a trobar aquest poble i digues: Escoltareu atentament, i no comprendreu; mirareu fixament, i no hi veureu. 27 Perquè s'ha endurit el cor d'aquest poble, han escoltat amb orelles mal disposades, i han aclucat els ulls; no fos cas que hi veiessin amb els ulls, hi sentissin amb les orelles, comprenguessin amb el cor, i es convertissin, i jo els guarís. 28 Sapigueu, doncs, que aquesta salvació de Déu ha estat enviada als pagans; i ells sí, que escoltaran».

Dos anys a Roma.— 29²⁸⁰² 30 Va quedar-se dos anys sencers al domicili que s'havia llogat, i rebia tots els qui acudien a ell, 31 predicava el Regne de Déu i ensenyava allò que es refereix al Senyor Jesucrist amb tota ardidesa, sense cap impediment²⁸⁰³.

1 Adreça i salutació.— 1 Pau, servent de Jesucrist, apòstol per vocació²⁸⁰⁶, escollit per a anunciar l'evangeli de Déu 2 —que ja havia promès per mitjà dels seus profetes en les Escriptures Santes, 3 sobre el seu Fill (nascut del llinatge de David segons la carn, 4 constituït Fill de Déu en poder²⁸⁰⁷, segons l'esperit de santedat, des de la seva resurrecció d'entre els morts), Jesucrist, Senyor nostre, 5 de qui hem rebut gràcia i apostolat per a procurar, a glòria del seu nom, l'obediència de la fe   —2305→   en tots els pobles, 6 entre els quals sou també vosaltres, cridats per Jesucrist—, 7 a tots els estimats de Déu que viuen a Roma, sants per vocació: gràcia i pau a vosaltres de part de Déu, Pare nostre, i del Senyor Jesucrist.

Acció de gràcies i manifestació del desig de veure Roma.— 8 En primer lloc, dono gràcies al meu Déu, per Jesucrist, a causa de tots vosaltres, perquè a tot el món parlen de la vostra fe. 9 Déu, a qui dono culte amb el meu esperit, predicant l'evangeli del seu Fill, m'és testimoni de com faig contínuament memòria de vosaltres; 10 demano sempre en les meves oracions de poder obtenir finalment, per voluntat de Déu, una ocasió favorable de venir cap a vosaltres. 11 Perquè anhelo de veure-us per comunicar-vos algun do espiritual que us consolidi; 12 és a dir, per confortar-nos mútuament, estant entre vosaltres, amb la fe que cras és comuna a vosaltres i a mi. 13 No vull que ignoreu, germans, que moltes vegades m'he proposat de venir a veure-us —i n'he estat impedit fins ara— per recollir també entre vosaltres algun fruit, com entre els altres pobles. 14 Em dec als grecs²⁸⁰⁸ i als bàrbars, als savis i als ignorants. 15 Per això, pel que fa a mi, desitjo d'anunciar-vos l'evangeli també a vosaltres, els qui esteu a Roma.

Tema de l'epístola.— 16 Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és el poder de Déu per a salvar tot aquell qui creu, el jueu primerament, i després el grec²⁸⁰⁹. 17 Ja que en l'evangeli es revela la justícia de Déu²⁸¹⁰, de fe en fe, tal com està escrit: Qui és just per la fe viurà.

Culpabilitat dels pagans. 18 La ira de Déu, en efecte, es revela des del cel contra tota impietat i tota injustícia dels homes que posseeixen la veritat, però es comporten injustament; 19 perquè allò que pot ser conegut de Déu els és manifestat, ja que Déu els ho ha manifestat.   —2306→   20 En efecte, allò que ell té d'invisible, com el seu poder etern i la seva divinitat, des de la creació del món es fa visible a la intel·ligència a través de les seves obres, de manera que són inexcusables; 21 ja que, després de conèixer Déu, no el glorificaren ni li donaren gràcies com a Déu, sinó que es van abandonar als seus vans pensaments i se'ls va entenebrir el cor insensat. 22 Pretenent de ser savis, es tornaren necis, 23²⁸¹¹ canviaren la glòria del Déu immortal per una imatge que representa un home mortal, ocells, quadrúpedes i rèptils.

Càstig dels pagans.— 24 Per això, Déu els lliurà²⁸¹² a la impuresa, segons les cobejances dels seus cors, perquè ells mateixos deshonressin els propis cossos; 25 ells, que havien canviat la veritat de Déu per la mentida i havien reverenciat i donat culte a la criatura en lloc del Creador, que és beneït pels segles. Amén.

26 Per això, Déu els lliurà a passions deshonroses: les seves dones van canviar l'ús natural pel que és contra natura; 27 i semblantment els homes, abandonant l'ús natural de les dones, es van abrusar en el desig dels uns pels altres; homes que amb homes cometen accions vergonyoses, i reben així en ells mateixos una recompensa digna de la seva aberració. 28 Pel fet de no haver buscat de tenir un coneixement convenient de Déu, Déu els lliurà a sentiments inconvenients, a obrar coses indecoroses, 29 plens de tota injustícia, dolenteria, avarícia, maldat, plens d'enveja, homicidi, baralles, engany, malignitat, detractors, 30 difamadors, avorridors de Déu, insolents, orgullosos, fanfarrons, enginyosos per al mal, rebels als seus pares, 31 inconsiderats, deslleials, sense cor, sense compassió. 32 Ells, tot i conèixer bé la sentència de Déu, que els qui cometen tals accions són dignes de mort, no solament les fan, sinó que estan d'acord encara amb els qui les cometen.

2 Culpabilitat dels jueus. 1 Per això, no tens excusa, tu, qualsevol qui judiques; perquè pel fet de judicar l'altre, et condemnes tu mateix;   —2307→   ja que tu que judiques, comets les mateixes accions. I 2 sabem que la sentència de Déu sobre els qui cometen tals accions és segons la veritat. 3 ¿I et penses, tu, que judiques els qui cometen tals accions, i les fas igualment, que defugiràs el judici de Déu? 4 ¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva paciència i de la seva longanimitat, i desconeixes que la bondat de Déu t'invita al penediment? 5 Pel teu enduriment i per la impenitència del teu cor, et vas acumulant ira per al dia de la ira²⁸¹³, quan es manifestarà el just judici de Déu, 6²⁸¹⁴ que retribuirà cadascun segons les seves obres: 7 la vida eterna per als qui amb la perseverança en les bones obres busquen la glòria, l'honor i la immortalitat; 8 però la ira i la indignació per als rebels, indòcils a la veritat i dòcils a la injustícia. 9 Tribulació i angoixa a tothom qui practica el mal, al jueu primerament, i després al grec; 10 però glòria, honor i pau a tothom qui practica el bé, al jueu primerament, i després al grec; 11 que Déu no fa accepció de persones.

Jueus i pagans seran jutjats segons la llei respectiva.— 12 Perquè tots els qui pecaren sense la Llei, sense la Llei també es perdran; i tots els qui pecaren tenint la Llei, per la Llei seran judicats. 13 No són els qui escolten la Llei els qui són justos davant de Déu, sinó que són els qui compleixen la Llei els qui seran justificats. 14 En efecte, quan els pagans que no tenen llei compleixen per inclinació de la naturalesa els preceptes de la Llei, ells, sense tenir llei, són llei per a ells mateixos; 15 així demostren que les obres de la Llei són escrites en els seus cors, com ho provarà el testimoniatge de la pròpia consciència, així com els raonaments amb què mútuament s'acusin o es defensin, 16 el dia que Déu judicarà les accions secretes de l'home, per Jesucrist, segons el meu evangeli.

El jueu serà més culpable en ser transgressor. 17 I, si tu ostentes el nom de jueu, i estàs satisfet de la Llei, et glories en Déu, 18 coneixes la seva voluntat, aproves o desaproves les diverses   —2308→   coses, instruït com ets en la Llei, 19 i et refies de ser tu mateix guia de cecs, llum dels qui viuen en les tenebres, 20 educador dels qui no tenen seny, mestre dels infants, perquè tens en la Llei la regla de la ciència i de la veritat... 21 Tu, doncs, que ensenyes un altre, no t'ensenyes a tu mateix? Tu que prediques de no robar, robes? 22 Tu que dius que no es cometi adulteri, comets adulteri? Tu que abomines els ídols, ¿robes els objectes del temple? 23 Tu que et glories de la Llei, ¿deshonores Déu amb la transgressió de la Llei? 24²⁸¹⁵ perquè per culpa vostra el nom de Déu és blasfemat entre els pagans, segons que està escrit.

La circumcisió veritable és la del cor.— 25 Certament, la circumcisió és profitosa, si observes la Llei; però, si ets transgressor de la Llei, la teva circumcisió es torna incircumcisió. 26 Si, doncs, l'incircumcís guarda els preceptes de la Llei, ¿la seva incircumcisió no serà tinguda per circumcisió? 27 Així, el qui és físicament incircumcís, però compleix la Llei, et judicarà a tu que, tenint la lletra i la circumcisió, ets transgressor de la Llei. 28 Perquè no és pas jueu el qui ho apareix exteriorment, ni és circumcisió la que apareix exteriorment, en la carn; 29 sinó que és jueu el qui ho és interiorment, i la circumcisió és la del cor, segons l'esperit, no segons la lletra; aquest és el qui té l'aprovació, no pas dels homes, sinó de Déu.

3 Les prerrogatives del jueu no l'alliberen del judici.— 1 ¿Quina és, doncs, la superioritat del jueu? ¿Quina és la utilitat de la circumcisió? 2 Gran en tots sentits. Primerament perquè els foren confiades les paraules de Déu. 3 Doncs, què? Si alguns no van creure, ¿la seva incredulitat anul·larà pot ser la fidelitat de Déu? 4²⁸¹⁶ De cap manera! Déu ha de ser necessàriament verídic, i tot home és mentider, tal com està escrit: Per tal que sigueu justificat en les vostres paraules i triomfeu quan us judiquin. 5 Però, si la nostra injustícia demostra la justícia de Déu, ¿què direm? ¿Potser Déu és injust en donar curs a la ira? —parlo humanament—²⁸¹⁷. 6 De cap   —2309→   manera! Altrament, ¿com jutjaria Déu el món? 7 I si, per la meva mentida, ressalta més la veritat de Déu a glòria seva, ¿per què seré jo encara jutjat com un pecador? 8 I ¿per què —com alguns, calumniant-nos, ens acusen que diem— no fem el mal perquè en vingui el bé? Doctrina que aquests condemnen amb tota raó.

Jueus i grecs estan dominats pel pecat.— 9 Doncs, què? ¿Som superiors, nosaltres?²⁸¹⁸ No, absolutament; perquè ja hem provat que tant jueus com grecs, tots estan sota el domini del pecat, 10²⁸¹⁹ tal com està escrit: No hi ha cap just, ni un de sol. 11 No hi ha qui tingui enteniment, no hi ha qui busqui Déu. 12 Tots s'han desviat, tots alhora s'han pervertit. No hi ha qui faci el bé, no n'hi ha ni un de sol. 13 Un sepulcre obert és la seva gorja, amb les seves llengües tramen enganys, verí d'àspids hi ha sota els seus llavis²⁸²⁰. 14 La seva boca és plena de maledicció i d'amargor²⁸²¹. 15²⁸²² Àgils són els seus peus per a vessar sang; 16 ruïna i dissort en els seus camins, 17 i no han conegut el camí de la pau. 18²⁸²³ Davant dels seus ulls no hi ha temor de Déu. 19 I sabem que tot allò que diu la Llei, ho diu als qui estan sota la Llei per tancar la boca a tothom i perquè tot el món hagi de reconèixer la seva culpa davant de Déu; 20²⁸²⁴ ja que ningú no serà justificat davant d'ell per les obres de la Llei: per la Llei ve el coneixement del pecat.

La justícia és aconseguida per la fe en Jesucrist. 21 Ara, però, es manifesta sense la Llei la justícia de Déu, testimoniada per la Llei i pels profetes; 22 justícia de Déu, per la fe en Jesucrist, per a tots els qui creuen; ja que no hi ha pas distinció. 23 Tots, en efecte, van pecar i es troben privats de la glòria de Déu²⁸²⁵ 24 perquè siguin justificats gratuïtament mitjançant la seva gràcia²⁸²⁶, per la redempció que s'obté en el Crist Jesús, 25 el qual ha estat posat per Déu com l'instrument de propiciació²⁸²⁷ en la seva sang, per la fe, a fi de manifestar la seva justícia, després d'haver tolerat els pecats passats   —2310→   26 en temps de la paciència de Déu, amb vista a manifestar la seva justícia en el temps present, per tal que ell sigui just i justificador del qui té la fe en Jesús.

27 ¿On és, doncs, el dret de gloriar-se? Ha quedat exclòs. Per quina llei? ¿La de les obres? No, sinó per la llei de la fe. 28 Perquè comptem que l'home és justificat per la fe, sense les obres de la Llei. 29 ¿O és que Déu ho és solament dels jueus? ¿No ho és també dels no jueus? Sí, també dels no jueus, 30 ja que hi ha un sol Déu que justificarà el circumcís en virtut de la fe, i l'incircumcís per mitjà de la fe. 31 ¿Traiem, doncs, el seu valor a la Llei per la fe? De cap manera! Més aviat li donem valor²⁸²⁸.

4 Abraham fou justificat per la fe.— 1 ¿Què direm, doncs, que va obtenir Abraham, el nostre pare segons la carn? 2 Perquè, si Abraham fou justificat per les obres, té motiu de gloriar-se, però no davant de Déu. 3 ¿Què diu en efecte l'Escriptura? Abraham va creure Déu, i li fou comptat per a justícia²⁸²⁹. 4 Ara bé: al qui fa una obra, la paga no li és comptada com a favor, sinó com satisfent un deute; 5 mentre que al qui no fa cap obra, però creu el qui justifica l'impiu, la seva fe li és comptada per a justícia; 6 com també David proclama la felicitat de l'home a qui Déu compta la justícia sense obres: 7²⁸³⁰ Feliços aquells de qui s'han perdonat les culpes i s'han cobert els pecats; 8 feliç l'home a qui Déu no compta cap pecat.

Per tant, no fou obra de la circumcisió ni de la Llei.— 9²⁸³¹ ¿Proclama, doncs, feliços els de la circumcisió, o també els incircumcisos? Perquè diem: la fe fou comptada a Abraham per a justícia. 10 ¿Com li fou, doncs, comptada? ¿Quan era circumcís o quan era incircumcís? No pas quan era circumcís, sinó quan era incircumcís. 11 I va rebre el senyal de la circumcisió com a segell²⁸³² de la justícia de la fe que tenia quan era incircumcís, i així es devingué pare de tots els creients incircumcisos, de manera que també a ells fos comptada la justícia, 12 i pare dels circumcisos que no siguin solament   —2311→   circumcisos, sinó que, a més, segueixin les petjades de la fe que tenia el nostre pare Abraham quan era encara incircumcís.

13 Perquè no és mitjançant la Llei, sinó mitjançant la justícia de la fe, que fou feta a Abraham i a la seva descendència la promesa que ell seria l'hereu del món. 14 En efecte, si els hereus són els de la Llei, la fe és inútil i la promesa, sense valor. 15 La Llei provoca la ira, mentre que on no hi ha Llei tampoc no hi ha transgressió. 16 Li fou feta, doncs, en virtut de la fe perquè fos per gràcia que la promesa quedés assegurada a tota la descendència —no solament a la de la Llei, sinó també a la de la fe d'Abraham, que és pare de tots nosaltres, 17²⁸³³ tal com està escrit: T'he constituït pare de moltes nacions— davant d'aquell en el qual va creure, el Déu que fa reviure els morts i crida, com si existís, allò que no existeix.

Elogi de la fe d'Abraham, tipus de la fe cristiana.— 18²⁸³⁴ Ell, esperant contra tota esperança, va creure, i així esdevingué pare de moltes nacions, tal com està escrit: Així serà la teva descendència. 19 Sense vacil·lar en la fe, considerà el seu cos esmorteït, ja que tenia vora cent anys, i l'esmorteïment del ventre de Sara; 20 la incredulitat davant la promesa de Déu no el féu vacil·lar pas, sinó que amb una fe robusta donà glòria a Déu, 21 plenament convençut que, allò que ell ha promès, és prou poderós per a complir-ho. 22 Per això, li font comptat per a justícia. 23 I no es va escriure només per a ell que li fou comptat²⁸³⁵, 24 sinó també per a nosaltres, a qui ha de ser comptat, nosaltres que creiem en aquell qui féu ressuscitar d'entre els morts, Jesús, Senyor nostre, 25²⁸³⁶ el qual fou lliurat per les nostres iniquitats, i ressuscitat per la nostra justificació.

5 La justificació és penyora de pau i de salvació.— 1 Justificats, doncs, per la fe, tinguem pau amb Déu per nostre Senyor Jesucrist, 2 que per ell també   —2312→   hem tingut accés per la fe en aquesta gràcia en què ens mantenim, i ens gloriem en l'esperança de la glòria de Déu. 3 I no sols això, sinó que també ens gloriem en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència; 4 la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. 5 I l'esperança no enganya, perquè l'amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l'Esperit Sant que ens fou donat. 6 Perquè, quan nosaltres érem encara febles, fou aleshores, en el temps assenyalat, que el Crist va morir per uns impius. 7 Amb prou feines es trobaria ningú que volgués morir per un just; per un home de bé, potser sí, que algú s'atreviria a morir. 8 Però Déu ens donà prova del seu amor, perquè, quan érem encara pecadors, el Crist va morir per nosaltres. 9 Molt més, doncs, ara que som justificats amb la seva sang, serem salvats per ell de la ira. 10 Perquè, si, quan érem enemics, fórem reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més, un cop reconciliats, serem salvats per la seva vida; 11 i no solament això, sinó que també ens gloriem en Déu per nostre Senyor Jesucrist, pel qual hem rebut ara la reconciliació.

Adam i Jesucrist.— 12 Per aquesta raó, així com per un sol home va entrar el pecat al món, i pel pecat, la mort, així la mort s'estengué a tots els homes, perquè en ell tots pecaren²⁸³⁸; 13 ja que fins a la Llei el pecat era al món, però el pecat no és imputat quan no hi ha llei. 14 Amb tot, la mort regnà des d'Adam fins a Moisès, àdhuc damunt d'aquells qui no havien pecat amb una transgressió semblant a la d'Adam, el qual és el tipus d'aquell qui havia de venir.

15 Però el do no és pas com havia estat la falta; perquè, si per la falta d'un de sol molts van morir, molt més s'ha difós abundosament sobre molts la gràcia de Déu i el do per la gràcia d'un sol home, Jesucrist. 16 I el do no és com els efectes vinguts per un de sol que va pecar; ja que el judici després d'una sola falta acaba en condemna, mentre que el do, després de moltes faltes, acaba en   —2313→   justificació. 17 Si, doncs, per la falta d'un de sol, la mort ha regnat per culpa d'ell tot sol, molt més aquells qui reben l'abundància de la gràcia i del do de la justícia regnaran en la vida per Jesucrist sol. 18 Per tant, així com per la falta d'un de sol passà a tots els homes la culpa perquè fossin condemnats, així també per la justícia d'un de sol ha passat a tots els homes la gràcia que els durà a la justificació de la vida. 19 Perquè, així com per la desobediència d'un sol home molts foren constituïts pecadors, així també per l'obediència d'un de sol molts seran constituïts justos.

20 La Llei intervingué perquè fos més abundant la falta; però on abundà el pecat sobreabundà la gràcia²⁸³⁹ 21 per tal que, així com el pecat regnà amb la mort, així també la gràcia regnés mitjançant la justícia per a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.

6 El baptisme ens associa a la mort i a la resurrecció del Crist.— 1 Què direm, doncs? ¿Quedem-nos en el pecat perquè abundi la gràcia? 2 De cap manera! Nosaltres que hem mort al pecat, ¿com podríem viure encara en ell? 3 ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en el Crist Jesús hem estat batejats en la seva mort?²⁸⁴⁰ 4 Hem estat, doncs, sepultats amb ell pel baptisme en la mort per tal que, així com el Crist va ressuscitar d'entre els morts per la glòria del Pare, així també nosaltres portem una vida nova. 5 Si hem estat estretament units a la semblança de la seva mort, també ho estarem a la semblança de la resurrecció. 6 Sapiguem-ho bé: el nostre home vell ha estat crucificat amb ell per tal que el cos del pecat perdés el seu domini, de manera que no siguem més esclaus del pecat; 7 ja que el qui ha mort queda lliure del pecat²⁸⁴¹. 8 I, si hem mort amb el Crist, creiem que viurem també amb ell, 9 sabent que el Crist ressuscitat d'entre els morts ja no mor més; la mort ja no té domini damunt seu. 10 La seva mort fou una mort al pecat una vegada per sempre; però la seva vida és una vida per a Déu. 11 Així també vosaltres tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a   —2314→   Déu en el Crist Jesús. 12 Que el pecat, doncs, no regni en el vostre cos mortal, per la vostra obediència a les seves cobejances, 13 ni oferiu els vostres membres al pecat com armes d'injustícia; al contrari, oferiu-vos vosaltres mateixos a Déu com morts tornats a vida, oferiu els vostres membres a Déu com armes de justícia; 14 el pecat no tindrà més domini damunt vostre, ja que no us trobeu pas sota la Llei, sinó sota la gràcia.

Servei del pecat i servei de Déu.— 15 ¿Què, doncs? ¿Hem de pecar perquè no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia? De cap manera! 16 ¿No sabeu que quan us oferiu a algú com esclaus per obeir-lo, sou esclaus del qui obeïu, sia del pecat per a la mort, sia de l'obediència per a la justícia? 17 Però donem-ne gràcies a Déu: després de ser esclaus del pecat, us heu sotmès de cor a la doctrina a què fóreu confiats; 18 i, alliberats del pecat, heu esdevingut esclaus de la justícia. 19 Parlo humanament a causa de la debilitat de la vostra natura. Així com vau oferir els vostres membres com esclaus a la impuresa i al desordre per obrar el desordre, oferiu-los ara com esclaus a la justícia per a la santedat. 20 Perquè, quan éreu esclaus del pecat, éreu lliures respecte a la justícia. 21 ¿Quin fruit donàveu aleshores? Ara us n'avergonyiu. La seva fi és, sens dubte, la mort. 22 Però ara, alliberats de l'esclavitud del pecat i esdevinguts esclaus de Déu, doneu com a fruit la santedat, i la fi és la vida eterna. 23 Perquè la paga del pecat és la mort; en canvi, el do gratuït de Déu és la vida eterna en el Crist Jesús, Senyor nostre.

7 El cristià és alliberat de la servitud de la Llei.— 1 ¿O bé no sabeu, germans —perquè parlo a entesos en lleis—, que la llei obliga l'home només durant el temps que viu? 2 Així, la dona casada es troba lligada per llei al marit, mentre ell viu; però, si el marit mor, queda deslligada de la llei del marit. 3 Per això, si s'uneix a un altre home, mentre viu el marit, li diran adúltera; però, si el marit mor, queda lliure de la llei,   —2315→   de manera que no és adúltera, si esdevé d'un altre home. 4 Així, germans meus, també vosaltres vau morir a la Llei mitjançant el cos del Crist per esdevenir d'un altre, d'aquell qui fou ressuscitat d'entre els morts, a fi que fructifiquem per a Déu. 5 Perquè, quan érem en la carn²⁸⁴², les passions del pecat, excitades per la Llei, tenien una influència en els nostres membres i fructificaven per a la mort. 6 Ara, però, hem estat deslligats de la Llei, ja que som morts a allò que ens tenia subjugats perquè així siguem servents segons un esperit nou, i no pas segons una lletra envellida.

Pecat i Llei.— 7 ¿Què direm, doncs? ¿La Llei és pecat? De cap manera! Amb tot, el pecat, no l'he conegut sinó per la Llei. De fet, la concupiscència, no l'hauria pas coneguda, si la Llei no hagués dit: No desitjaràs²⁸⁴³. 8 Però el pecat, aprofitant l'ocasió del manament, va produir en mi tota mena de cobejança. Perquè, sense Llei, el pecat era mort; 9 jo, en canvi, en altre temps, sense Llei era viu; però, quan vingué el manament, el pecat va reviure, 10 i jo vaig morir, i em vaig trobar que el manament, que havia de servir per a conduir a la vida, serví per a conduir a la mort. 11²⁸⁴⁴ Perquè el pecat, aprofitant l'ocasió del manament, em va seduir i, servint-se d'ell, em va matar. 12 Per tant, la Llei és santa, i el manament, sant, just i bo. 13 Allò que és bo, doncs, ¿pot haver esdevingut mort per a mi? De cap manera! És el pecat qui, per mostrar-se pecat, m'ha donat la mort servint-se d'una cosa bona a fi que el pecat esdevingués culpable fora mida en ocasió del manament.

L'home i la Llei.— 14 Sabem, efectivament, que la Llei és espiritual, però jo sóc carnal, venut al poder del pecat. 15 Perquè allò que duc a terme, no ho entenc, ja que no obro allò que vull, sinó que faig allò que em desagrada. 16 Si faig, doncs, allò que no vull, reconec que la Llei és bona. 17 Per tant, aleshores ja no sóc jo qui ho acompleix, sinó el pecat que habita en mi. 18 Sé que el bé no habita en mi, és a dir, en la meva carn; ja   —2316→   que voler el bé és al meu abast, però no de practicar-lo, 19 perquè no faig el bé que vull, sinó el mal que no vull: això és el que faig. 20 Si acompleixo, doncs, allò que no vull, ja no sóc jo qui ho acompleix, sinó el pecat que habita en mi. 21 Trobo, doncs, aquesta llei: quan vull fer el bé, és el mal que és al meu abast. 22 Perquè, segons l'home interior, em complac en la llei de Déu, 23 però veig una altra llei en els meus membres que fa la guerra contra la llei de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat que hi ha en els meus memores.

24 Desgraciat de mi, home! ¿Qui em deslliurarà d'aquest cos de mort? 25 Gràcies siguin donades a Déu per Jesucrist, Senyor nostre! Així, doncs, amb la raó serveixo la llei de Déu, però amb la carn, la llei del pecat.

8 La llei de l'esperit i la llei de la carn.— 1 Per tant, ja no hi ha cap condemnació per als qui estan en el Crist Jesús. 2 Perquè la llei de l'Esperit que dóna la vida en el Crist Jesús t'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. 3 Ja que —cosa impossible a la Llei, perquè era impotent per culpa de la carn— Déu, enviant el seu propi Fill en una carn semblant a la del pecat, i per causa del pecat, ha condemnat el pecat en la carn 4 per tal que la justícia de la Llei, la complico nosaltres, que no portem una vida segons la carn, sinó segons l'esperit. 5 Perquè els qui viuen segons la carn s'interessen per les coses de la carn, i els qui viuen segons l'esperit, per les de l'esperit. 6 El desig de la carn duu a la mort, mentre que el desig de l'esperit duu a la vida i a la pau. 7 Perquè el desig de la carn ocasiona l'enemistat amb Déu, ja que no se sotmet a la llei de Déu, ni tan sols ho pot; 8 i els qui estan endinsats en la carn no poden plaure a Déu. 9 Vosaltres, però, no esteu pas en la carn, sinó en l'esperit, si és que l'Esperit de Déu habita en vosaltres. Perquè, si algú no té l'Esperit del Crist, aquest no es pas d'ell. 10 Però, si el Crist és en vosaltres, el cos és mort perquè no obri el pecat; l'esperit, en canvi, viu per a obrar la justícia. 11 I, si   —2317→   l'Esperit del qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts habita en vosaltres, el qui va ressuscitar el Crist Jesús d'entre els morts vivificarà també els vostres cossos mortals per mitjà del seu Esperit que habita en vosaltres.

Fills i hereus de Déu. 12 Així, doncs, germans, no ens devem pas a la carn, que hàgim de viure segons la carn. 13 Perquè, si viviu segons la carn, haureu de morir; però, si amb l'esperit feu morir les obres del cos, viureu. 14 Tots els qui són portats per l'Esperit de Déu són, efectivament, fills de Déu²⁸⁴⁵. 15 Que no heu rebut pas un esperit d'esclavitud per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un esperit de filiació que ens fa clamar: «Abbà, Pare!» 16 El mateix Esperit s'ajunta al nostre esperit per donar testimoniatge que som fills de Déu. 17 I, si som fills, també hereus; hereus de Déu, cohereus del Crist, ja que, si sofrim amb ell, és per ser també glorificats amb ell²⁸⁴⁶.

La nostra participació en la vida i en la glòria de Déu.— 18 Perquè jo crec que els sofriments del temps present no son proporcionats a la glòria que s'ha de revelar en nosaltres. 19 El que la creació anhela, esperant amb impaciència, és la manifestació dels fills de Déu. 20 La creació fou sotmesa al no-res —no pas de grat, sinó per causa de qui la va sotmetre— amb l'esperança 21 que també ella, la creació, serà alliberada de l'esclavitud de la corrupció per participar en la llibertat de la glòria dels fills de Déu. 22 Sabem, en efecte, que tota la creació gemega i pateix dolors de part fins ara. 23 I no solament ella: nosaltres, que tenim les primícies de l'Esperit, també gemeguem en nosaltres mateixos, tot anhelant la gràcia de la filiació, la redempció del nostre cos. 24 Ja que és en esperança que hem estat salvats. Ara bé, veure allò que esperem no és esperança: allò que un veu, ¿per què ho ha d'esperar encara? 25 En canvi, si esperem allò que no veiem, és amb paciència constant que ho anhelem.

Testimoniatge de l'Esperit Sant.— 26 Així mateix   —2318→   l'Esperit ajuda també la nostra feblesa; perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per a pregar com cal, però el mateix Esperit intercedeix amb gemecs inefables²⁸⁴⁷, 27 i el qui escruta els cors sap quin és el voler de l'Esperit, com és segons Déu que intercedeix pels sants.

Testimoniatge del Pare.— 28 I sabem que Déu col·labora en tot per al bé d'aquells qui l'estimen, d'aquells qui són cridats segons el seu designi²⁸⁴⁸. 29 Perquè els qui per endavant ha conegut, els ha predestinats també a esdevenir conformes a la imatge del seu Fill per tal que ell sigui primogènit entre molts germans. 30 I els qui ha predestinat, també els ha cridats; els qui ha cridat, també els ha justificats; i els qui ha justificat, també els ha glorificats.

Testimoniatge del Fill.— 31 ¿Què direm, doncs, després d'això? Si Déu està per nosaltres, qui estarà contra nosaltres? 32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que l'oferí per tots nosaltres, ¿com no ens ho donarà tot amb ell? 33²⁸⁴⁹ ¿Qui podrà acusar els escollits de Déu? Déu és el qui justifica; 34 ¿qui és el qui podrà condemnar? ¿El Crist Jesús, el qui va morir, més ben dit, el qui fou ressuscitat, el qui està a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix per nosaltres? 35 ¿Qui ens podrà separar de l'amor del Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill o l'espasa? 36²⁸⁵⁰ Tal com està escrit: Per vós som portats a la mort tot el dia, ens consideren com ovelles destinades a matar. 37 Però en totes aquestes coses vencem plenament per aquell qui ens ha estimat. 38 Perquè estic segur que ni la mort, ni la vida, ni els àngels, ni els principats, ni el present, ni el futur, ni poders, 39 ni altitud, ni profunditat, ni cap altra criatura no podrà separar-nos de l'amor de Déu, revelat en el Crist Jesús, Senyor nostre.