Visor de obras.

9 Prerrogatives d'Israel.— 1 Dic la veritat en el Crist, no menteixo, i la meva consciència me n'és testimoni en l'Esperit Sant: 2 tinc una gran tristesa i un dolor incessant al cor. 3 Perquè jo mateix desitjaria ser reprovat, separat del Crist, pels meus germans, pels del meu llinatge segons la carn, 4 ells que són israelites, a qui pertanyen la filiació, la glòria, les aliances, la legislació, el culte, les promeses 5 i també els patriarques, i dels quals descendeix el Crist segons la carn, que és, per damunt de tota cosa, Déu beneït pels segles. Amén.

Déu ha complert les promeses.— 6 No és pas que la paraula de Déu hagi fallat. Perquè no tots els descendents d'Israel són realment Israel; 7²⁸⁵² ni pel sol fet de ser descendència d'Abraham en són tots fills; sinó que és per Isaac que serà anomenada teva la descendència. 8 És a dir, no són els fills de la carn els qui són fills de Déu, sinó que són els fills de la promesa els qui són comptats com a descendència. 9²⁸⁵³ Efectivament, la paraula de la promesa diu així: Per aquest temps tornaré, i Sara tindrà un fill. 10 I més encara: també Rebeca va concebre d'un sol home, d'Isaac, el nostre pare. 11 Doncs, bé, Juan encara no havien nascut els seus fills, ni havien fet res, ni de bo ni de dolent, per tal que es mantingués allò que Déu s'havia proposat per lliure elecció, 12²⁸⁵⁴ que no depèn de les obres, sinó del qui crida, li van dir: El més gran servirà el mes petit, 13²⁸⁵⁵ tal com està escrit: He estimat Jacob, i no pas Esaú.

Dret absolut de Déu damunt la criatura.— 14 Què direm, doncs? ¿Potser hi ha injustícia en Déu? De cap manera! 15 Perquè diu a Moisès: Concediré gràcia a qui la concediré, i m'apiadaré de qui m'apiadaré²⁸⁵⁶. 16 Així, doncs, no depèn del qui vol ni del qui corre, sinó de Déu, que concedeix gràcia. 17²⁸⁵⁷ L'Escriptura diu al Faraó: Per això precisament l'he suscitat, per mostrar en tu el meu   —2320→   poder, i perquè el meu nom sigui lloat arreu de la terra. 18 Així, doncs, concedeix gràcia a qui vol, i el qui vol, l'endureix²⁸⁵⁸.

19 Em diràs, doncs: «¿Quin dret té encara a blasmar? Qui ha resistit mai la seva voluntat?» 20 Home! Tanmateix ¿qui ets tu per a disputar amb Déu?²⁸⁵⁹ ¿Per ventura dirà la figura al qui l'ha modelada: «Per què m'has fet així?» 21 ¿O és que el terrissaire no té potestat sobre l'argila per a fer de la mateixa pasta tal vas destinat a un ús noble, i tal altre destinat a un ús ordinari? 22 ¿I, si Déu, volent manifestar la seva ira i fer conèixer el seu poder, ha suportat amb molta paciència vasos d'ira ja disposats per a la perdició 23 a fi de fer conèixer la riquesa de la seva glòria envers els vasos de la gràcia que ha preparat per a la glòria, 24 nosaltres, que hem estat cridats per ell no solament d'entre els jueus, sinó també d'entre els pagans...?²⁸⁶⁰

Prediccions sobre la vocació dels pagans i d'alguns jueus.— 25²⁸⁶¹ Com ho diu en Osees: Anomenaré el que no era poble meu, poble meu, i la no estimada, estimada. 26²⁸⁶² I al lloc on els van dir: «No sou el meu poble», els anomenaran: «Fills del Deu vivent». 27²⁸⁶³ També Isaïes clama sobre Israel: Encara que el nombre dels israelites fos com l'arena del mar, només la resta se salvarà; 28 perquè el Senyor executarà una decisió radical i definitiva sobre la terra. 29²⁸⁶⁴ I com Isaïes havia predit: Si el Senyor dels exèrcits no ens hagués deixat descendència, hauríem esdevingut com Sodoma, ens assemblaríem a Gomorra.

Incredulitat dels jueus. 3o Què direm, doncs? Que els pagans, que no buscaven la justícia, han assolit la justícia, la que prové de la fe; 31 mentre que Israel, que buscava una llei de justícia, no ha aconseguit la Llei. 32 Per què? Perquè no la buscaven per la fe, sinó com si vingués de les obres. Van topar amb la pedra d'entrebanc, 33²⁸⁶⁵ tal com està escrit: Poso a Sió una pedra d'entrebanc i una roca d'ensopec; i el qui creurà en ell no serà confós.

10 1 Germans, l'anhel del meu cor i la meva pregària a Déu per ells és que se salvin. 2 Jo dono testimoniatge a favor d'ells, que   —2321→   tenen zel per Déu, però un zel mal comprès; 3 desconeixen la justícia de Déu i, buscant d'establir la pròpia, no s'han sotmès a la justícia de Déu. 4 Ja que la fi de la Llei és el Crist perquè sigui justificat tot aquell qui creu.

5²⁸⁶⁶ En efecte, sobre la justícia que prové de la Llei, Moisès escriu que l'home que la practiqui viurà per ella. 6 Però la justícia que prové de la fe s'expressa així: No diguis en el teu cor: «Qui pujarà al cel?», això és, per fer-ne baixar el Crist²⁸⁶⁷. 7 O bé: «¿Qui baixarà a l'abisme?», és a dir, per fer pujar el Crist d'entre els morts. 8 Doncs, què diu? La paraula és prop teu, a la teva boca i al teu cor; és a dir, la paraula de la fe que prediquem. 9 Perquè, si confesses amb la boca que Jesús és Senyor i creus en el teu cor que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts, et salvaràs; 10 ja que amb el cor es creu per obtenir la justícia, i amb la boca es confessa per obtenir la salvació. 11²⁸⁶⁸ Diu, en efecte, l'Escriptura: Tothom qui creurà en ell no serà confós. 12 Que no hi ha pas diferència entre jueu i grec, ja que és el mateix el Senyor de tots, ric envers tots els qui l'invoquen; 13²⁸⁶⁹ perquè tothom qui invocarà el nom del Senyor se salvarà.

Els jueus són inexcusables.— 14 Però ¿com podran invocar-lo, sense haver-hi cregut? ¿I com podran creure en ell, sense haver-ne sentit parlar? ¿I com en podran sentir parlar sense predicador? 15²⁸⁷⁰ ¿I com podran predicar, si no són enviats? Tal com està escrit: Que en són, de bells, els peus dels qui duen l'anunci de bones noves! 16²⁸⁷¹ Però no tots han acceptat la bona nova de l'evangeli. Així ho diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que ens ha sentit predicar? 17 Per tant, la fe ve de sentir la predicació, i la predicació ve per la paraula del Crist 18²⁸⁷² Però jo dic: per ventura no ho han sentit? I tant! La veu d'ells ha arribat a tota la terra i les seves paraules fins als límits del món. 19²⁸⁷³ Però em pregunto: ¿és que Israel no n'ha tingut coneixement? Moisès és el primer de dir: Jo us engelosiré amb un poble que no arriba a ser-ho, i us disgustaré amb una nació estúpida. 20²⁸⁷⁴ I Isaïes, ple d'audàcia, diu: He estat trobat pels qui no em buscaven, m'he manifestat als qui no em preguntaven.   —2322→   21 Mentre que a Israel diu: Tot el dia he estès les mans vers un poble incrèdul i contradictor.

11 La reprovació dels jueus no és total.— 1²⁸⁷⁵ Em pregunto, doncs: ¿és que Déu ha rebutjat el sets poble? De cap manera! Que jo també sóc ben israelita, del llinatge d'Abraham, de la tribu de Benjamí. 2 Déu no ha rebutjat pas el seu poble, que coneixia per endavant. ¿O no sabeu què diu l'Escriptura en la història d'Elies, com parla a Déu contra Israel? 3²⁸⁷⁶ Senyor, han matat els vostres profetes i han arrasat els vostres altars. M'he quedat jo tot sol, i encara busquen de llevar-me la vida. 4²⁸⁷⁷ Però, ¿què li respon l'oracle diví? M'he reservat set mil homes que no s'han agenollat davant Baal. 5 Així, doncs, també en el temps present hi ha hagut una resta²⁸⁷⁸ elegida per gràcia. 6 I, si ho és per gràcia, no ho és per les obres; altrament, la gràcia ja no seria més gràcia. ¿En què quedem, doncs? Que Israel no ha obtingut allò que busca, però ho ha obtingut la part escollida. I els altres s'han endurit, 8²⁸⁷⁹ tal com està escrit: Déu els donà un esperit d'ensopiment, ulls que no hi vegin i orelles que no hi sentin, fins al dia d'avui. 9 I David diu: Que la seva taula²⁸⁸⁰ els sigui un parany, un llaç, ocasió de caure i la paga merescuda. 10 Que els seus ulls, entenebrits, no hi vegin, i doblegueu-los per sempre.

Tampoc no és definitiva.— 11 Em pregunto, doncs ¿és només per a caure que han ensopegat? De cap manera! Sinó que per la seva caiguda ha vingut la salvació als pagans, que els farà engelosir. 12 I, si la seva caiguda ha dut l'enriquiment al món, i la seva reducció a una resta ha dut l'enriquiment als pagans, quant més no ho farà el seu ple restabliment! 13 A vosaltres us parlo, els qui no sou jueus: com a apòstol que sóc dels pagans, faig honor al meu ministeri, 14 en l'esperança de fer engelosir els de la meva sang i salvar-ne alguns 15 Perquè, si la seva exclusió ha estat la reconciliació del món, ¿què serà la seva reintegració sinó una resurrecció d'entre els morts?²⁸⁸¹

Israel, poble electe i consagrat a Déu.— 16 Si les primícies són santes, també   —2323→   ho és tota la pasta; i si l'arrel és santa, també les branques²⁸⁸². 17 Però, si algunes de les branques han estat trencades, i tu, olivera borda²⁸⁸³, hi has estat empeltat per beneficiar-te de l'arrel que produeix l'oli gras de l'olivera, 18 no et gloriegis menyspreant les branques; i si et glorieges, pensa que no ets pas tu qui portes l'arrel, sinó l'arrel a tu. 19 Diràs potser: «És que les branques han estat trencades perquè jo hi fos empeltat». 20 Molt bé: han estat trencades a causa de la seva incredulitat, i tu t'hi mantens per la fe. No t'enorgulleixis, més aviat tem. 21 Que, si Déu no va plànyer les branques naturals, tampoc no et planyerà a tu. 22 Considera, doncs, la bondat i la severitat de Déu: envers els qui caigueren, la severitat; envers tu, en canvi, la bondat de Déu, si perseveres en la bondat; altrament, també tu seràs tallat. 23 I fins ells, si no persisteixen en la incredulitat, seran empeltats, que poderós és Déu per a empeltar-los novament. 24 Perquè, si tu has estat arrencat de l'olivera borda per naturalesa, i has estat empeltat contra naturalesa en una olivera bona, quant més ells, els qui hi pertanyen per naturalesa, seran empeltats en la pròpia olivera!

La conversió d'Israel.— 25 No vull pas, germans, que ignoreu aquest misteri²⁸⁸⁴ a fi que no estigueu massa satisfets de vosaltres mateixos: una part d'Israel s'ha endurit fins que hagi entrat la totalitat dels pagans, 26²⁸⁸⁵ i aleshores tot Israel se salvarà, tal com està escrit: Vindrà de Sió l'alliberador, allunyarà les impietats de Jacob. 27²⁸⁸⁶ I aquesta serà la meva aliança amb ells, quan trauré els seus pecats. 28 Segons l'evangeli, són certament enemics perquè us en beneficieu vosaltres; però, segons l'elecció, són estimats a causa dels patriarques, 29 ja que Déu no es penedirà mai de les gràcies i de la vocació donades. 30 Efectivament, així com vosaltres en altre temps no obeíeu Déu, i ara heu obtingut misericòrdia per la desobediència d'ells, 31 així ara ells han desobeït per raó de la misericòrdia que se us ha tingut a fi que també ells obtinguin ara misericòrdia. 32 Perquè Déu ha reclòs tots els homes en la desobediència per tenir amb tots misericòrdia.

Lloança als admirables designis de Déu.— 33 O profunditat de la riquesa, de la saviesa i de la ciència de Déu! Que en són d'inescrutables les seves decisions, i d'inexplorables els seus camins! 34²⁸⁸⁷ ¿Qui ha conegut mai el pensament del Senyor? ¿I qui ha estat mai conseller seu? 35²⁸⁸⁸ O bé, ¿qui li ha donat primer, perquè n'hagi de ser retribuït? 36 Perquè d'ell, per ell i per a ell són totes les coses. A ell la glòria pels segles. Amén.

12 1 Us exhorto, doncs, germans, per la misericòrdia de Déu, a oferir els vostres cossos com una víctima vivent, santa, agradable a Déu, que és el vostre culte espiritual²⁸⁸⁹. 2 I no us acomodeu al model d'aquest món, sinó transformeu-vos per un renovellament de l'esperit a fi de discernir quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, que li és agradable, que és perfecte.

3 En virtut de la gràcia que m'ha estat donada, dic a cada un de vosaltres que no se sobreestimi més que no és just, sinó que es tingui en una estima moderada, cadascun segons la mesura de fe que Déu li ha impartit. 4 Perquè, així com en un sol cos tenim molts membres, i no tots tenen la mateixa funció, 5 també nosaltres, tots plegats som un sol cos en el Crist, i cada un en particular som membres els uns dels altres. 6 Tenint dons diferents²⁸⁹⁰, segons la gràcia que ens ha estat donada, si és el de profecia, exerciu-lo d'acord amb la fe; 7 Si és el de servei, servint; el mestre, ensenyant; 8 el qui exhorta, exhortant; el qui dóna, que ho faci amb generositat; el qui presideix, amb diligència; el qui practica la misericòrdia, amb alegria.

Exercici de l'amor fratern.— 9 Que la caritat no sigui fingida; avorriu el mal, adheriu-vos al bé. 10 Pel que fa a la caritat fraterna, sigueu sol·lícits a estimar-vos els uns als altres; avanceu-vos mútuament a honorar-vos; 11 no sigueu indolents en el zel; sigueu fervorosos en l'esperit, sigueu bons servents envers el Senyor; 12 alegreu-vos   —2325→   en l'esperança; sigueu pacients en la tribulació, perseverants en l'oració; 13 en les necessitats dels sants feu-los participar dels vostres béns; practiquen l'hospitalitat. 14 Beneïu els qui us persegueixen, beneïu-los, no els maleïu. 15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres; ploreu amb els qui ploren. 16 Tingueu tots uns mateixos sentiments; no aspiren a grandeses, sinó adapteu-vos als humils. No estigueu massa satisfets de vosaltres mateixos. 17²⁸⁹¹ No torneu a ningú mal per mal; procuren de fer el bé davant de tothom. 18 Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom. 19 No us feu justícia a vosaltres mateixos, caríssims, sinó cediu el lloc a la ira²⁸⁹²; perquè està escrit: A mi em pertoca el càstig, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor. 20 Més aviat, si el teu enemic té fam, dona-li menjar; si té set, dona-li beure, que, obrant així, apilaràs brases sobre el seu cap²⁸⁹³. 21 No et deixis vèncer pel mal, sinó venç el mal amb el bé.

13 Submissió a l'autoritat.— 1 Que tothom se sotmeti a les autoritats que governen, perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu, i les que existeixen són constituïdes per Déu²⁸⁹⁴. 2 De manera que el qui s'oposa a l'autoritat es rebel·la contra l'ordenació de Déu; i els qui es rebel·len es guanyaran la pròpia condemnació. 3 Els governants no són de témer per qui obra el bé, sinó per qui obra el mal. ¿Vols no haver de témer l'autoritat? Fes el bé, i rebràs els seus elogis, 4 ja que està al servei de Déu per conduir-te al bé. Però, si fas el mal, tem; que no debades porta l'espasa, ja que està al servei de Déu per fer justícia i castigar el qui comet el mal. 5 Per això, cal sotmetre's, no solament per temor del càstig, sinó també per motius de consciència. 6 Per aquesta mateixa raó, paguen també els impostos, ja que són funcionaris de Déu, dedicats constantment a aquest ofici. 7 Doneu a tothom allò que li és degut: a qui l'impost, l'impost; a qui la contribució, la contribució; a qui el temor, el temor; a qui l'honor, l'honor.

Qui compleix amb la caritat compleix la Llei.—   —2326→   8 Que mai ningú no us pugui reclamar cap deute, si no és el d'estimar-vos els uns als altres; qui estima el proïsme ha complert tota la Llei. 9²⁸⁹⁵ Perquè allò de no cometis adulteri, no matis, no robis, no desitgis, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en aquesta sentència: estima el proïsme com a tu mateix. 10 La caritat mal no fa mal al proïsme. La caritat, doncs, conté la Llei en tota la seva plenitud.

11 Tant més que sabeu prou bé en quin temps vivim²⁸⁹⁶, i que ja és hora de desvetllar-nos; perquè ara la salvació és més prop nostre que no quan vam creure. 12 La nit és avançada, i el dia ja s'acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de les tenebres i revestim-nos de les armes de la llum. 13 Com escau a ple dia, comportem-nos decorosament; no pas en orgies ni disbauxes, no pas en luxuris ni impureses, ni en renyines ni gelosies, 14 sinó revestiu-vos del Senyor Jesucrist²⁸⁹⁷, i no us preocupen de la carn per satisfer-ne els desigs.

14 Sobre els «febles» i els «forts»²⁸⁹⁸.— 1 Feu-vos càrrec del feble en la fe, sense discutir opinions²⁸⁹⁹. 2 L'un perquè té fe, menja de tot, mentre que el feble menja només verdures. 3 El qui menja, que no menyspreï el qui no menja, i el qui no menja que no judiqui el qui menja, ja que Déu es fa càrrec d'ell. 4 ¿Qui ets tu per a jutjar el servent d'altri? Que estigui dret o que caigui, és cosa del seu amo; però s'aguantarà dret, perquè el Senyor és prou poderós per a mantenir-l'hi. 5 L'un distingeix un dia d'un altre dia, l'altre els considera tots iguals; que cadascú es quedi amb el seu parer. 6 Qui té en compte el dia, ho fa pel Senyor; i qui menja, menja pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu; i el qui no menja, no menja pel Senyor, i dóna gràcies a Déu. 7 Ningú de nosaltres no viu per a si mateix, com ningú no mor per a si mateix; 8 si vivim, vivim per al Senyor; i, si morim, morim per al Senyor. Tant si vivim, doncs, com si morim, som del Senyor. 9 Ja que per això el Crist morí i tornà a la vida, per tenir senyoria sobre els morts i sobre els vius. 10 Però tu, per què menysprees el ten germà? Tots hem de comparèixer davant del tribunal   —2327→   de Déu. 11²⁹⁰⁰ Perquè està escrit: Juro per mi mateix, diu el Senyor, que davant meu tothom doblegarà el genoll, i tota llengua farà lloança a Déu, 12 Així, doncs, cadascun de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix. 13 Per tant, no ens judiquem més els uns als altres; mireu més aviat de no posar al germà cap entrebanc o escàndol. 14 —Jo sé, i n'estic cert en el Senyor Jesús, que res no es impur en si mateix; només quan un creu que una cosa és impura, llavors sí, que per a ell és impura—. 15 Certament que, si el teu germà es contrista per un menjar, ja no et condueixes segons la caritat. No siguis causa, amb el teu menjar, de la perdició d'aquell pel qual el Crist va morir. 16 No doneu ocasió que es parli malament de la vostra bona convicció. 17 Que el Regne de Déu no és pas cosa de menjar o de beure, sinó justícia, pau i joia en l'Esperit Sant; 18 ja que el qui d'aquesta manera es fa servent del Crist és agradable a Déu i obté l'aprovació dels homes. 19 Així, doncs, busquem allò que fomenta la pau i l'edificació mútua. 20 Per un menjar no destrueixis l'obra de Déu. Tot és pur, sens dubte; però per al qui menja escandalitzat és un mal. 21 En canvi, és bo de no menjar carn, ni beure vi, ni fer res en què el teu germà ensopegui. 22 Tu, la convicció que tens de la fe, guarda-la per a tu mateix davant de Déu. Sortós aquell qui no dubta de si mateix quan examina allò que ha de fer²⁹⁰¹. 23 Però el qui menja dubtant és culpable, perquè no obra segons la convicció de la fe²⁹⁰²; i tot allò que es fa sense la convicció de la fe és pecat.

15 1 Nosaltres, els forts, hem de carregar-nos les febleses dels dèbils, i no complaure'ns a nosaltres mateixos. 2 Que cadascun de nosaltres miri de complaure el proïsme per fer-li el bé i edificar-lo; 3²⁹⁰³ ja que tampoc el Crist no es va complaure a si mateix; sinó, tal com està escrit: Els ultratges dels qui us ultratgen han caigut damunt meu. 4 Perquè tot allò que en altre temps ha estat escrit, ha estat escrit per a la nostra instrucció a fi que per la paciència i la consolació que donen les Escriptures tinguem esperança. 5 Que el Déu de la paciència i de   —2328→   la consolació us concedeixi de tenir tots plegats els mateixos sentiments, segons el Crist Jesús, 6 a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.

Invitació a la unitat.— 7 Feu-vos càrrec, doncs, els uns dels altres, com també el Crist ho ha fet amb vosaltres per a glòria de Déu. 8 Jo dic, en efecte, que el Crist s'ha fet servidor dels circumcisos per raó de la veracitat de Déu a fi de complir les promeses fetes als patriarques; 9²⁹⁰⁴ mentre que les altres nacions glorifiquen Déu per raó de la seva misericòrdia, tal com està escrit: Per això us lloaré entre les nacions i cantaré a honor del vostre nom. 10²⁹⁰⁵ I diu novament: Alegreu-vos, nacions, junt amb el seu poble. 11²⁹⁰⁶ I encara: Lloeu, nacions totes, el Senyor, i que tots els pobles l'aclamin. 12²⁹⁰⁷ I també Isaïes diu: Apareixerà el rebrot de Jesè, aquell qui s'alça per governar les nacions: en ell les nacions esperaran. 13 Que el Déu de l'esperança us ompli de tota joia i tota pau en la vostra fe per tal que la vostra esperança sigui ben abundant pel poder de l'Esperit Sant.

Justificació de l'escrit.— 14 Personalment estic convençut, germans meus, respecte a vosaltres, que també vosaltres esteu plens de bones disposicions, perfectament instruïts, capaços fins i tot d'amonestar-vos els uns als altres. 15 Amb tot, us he escrit en algun punt amb un cert atreviment per desvetllar els vostres records, en virtut de la gràcia que Déu m'ha donat 16 de ser ministre del Crist Jesús entre els pagans, exercint la funció sagrada de l'evangeli de Déu, per tal que l'ofrena que són els pagans esdevingui acceptable, santificada per l'Esperit Sant.

El ministeri de Pau.— 17 Puc, doncs, gloriar-me en el Crist Jesús pel que fa al servei de Déu; 18 que no gosaria mai parlar de coses que el Crist no hagués obrat per mi, en ordre a la conversió dels pagans, per la   —2329→   paraula i per l'acció, 19 pel poder de miracles i de prodigis, pel poder de l'Esperit de Déu; de manera que, des de Jerusalem i en totes direccions fins a la Il·líria, he difós l'evangeli del Crist, 20 però fent-me un honor de no evangelitzar sinó on el Crist no ha estat anomenat, per tal de no edificar damunt el fonament d'altri, 21²⁹⁰⁸ sinó, tal com està escrit: Aquells a qui no havia estat anunciat el veuran; i els qui no n'havien sentit parlar comprendran.

Projectes de viatges.— 22 Per això precisament em veia sempre impedit de venir a vosaltres; 23 però ara que no tinc ja cap més camp d'acció en aquestes contrades, i donat que sento de molts anys ençà el deler de venir a vosaltres, 24 quan aniré a Espanya²⁹⁰⁹, espero de veure-us tot passant i que em prepareu el viatge cap a aquell país, després d'haver-me satisfet una mica de vosaltres. 25 De moment, però, me'n vaig a Jerusalem, per ajudar els sants. 26 Perquè la Macedònia i l'Acaia han decidit de fer una col·lecta a favor dels pobres que hi ha entre els sants de Jerusalem. 27 Ho han decidit així, i fins hi tenien una obligació; perquè, si els pagans han participat en els seus béns espirituals, és just també que els assisteixin amb els béns materials. 28 Així, doncs, que hauré acabat aquest afer i hauré consignat a les seves mans aquesta col·lecta, aniré a Espanya passant per vosaltres. 29 I sé que, quan vindré a vosaltres, hi vindré amb la plenitud de la benedicció del Crist.

Petició d'oracions.— 30 Però us prego, germans, per nostre Senyor Jesucrist i per la caritat de l'Esperit, que lluiteu amb mi amb les vostres oracions a Déu per mi, 31 perquè em pugui escapar dels incrèduls que hi ha a la Judea, i perquè el meu ajut a Jerusalem sigui ben rebut pels sants; 32 talment, que pugui venir a vosaltres amb joia, per voluntat de Déu, i reposar al vostre costat. 33 Que el Déu de la pau sigui amb tots vosaltres. Amén.

16 Recomanació i salutacions.— 1 Us recomano Feba, germana nostra, que és diaconessa de l'església   —2330→   de Cencrees, 2 perquè l'acolliu en el Senyor com escau als sants i l'assistiu en qualsevol cosa en què us necessiti, ja que ella també ha estat protectora de molts i de mi mateix.

3 Saludeu Prisca i Aquila, col·laboradors meus en el Crist Jesús, 4 que van exposar el propi cap per la meva vida, als quals no solament dono gràcies jo, sinó també totes les esglésies dels no jueus; 5 i saludeu també l'església que hi ha a casa seva.

Saludeu el meu estimat Epenet, que és la primícia de l'Àsia per al Crist. 6 Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. 7 Saludeu Andrònic i Júnia, del meu llinatge i companys meus de presó, notables entre els apòstols i que m'han precedit en el Crist. 8 Saludeu Ampliat, estimat meu en el Senyor. 9 Saludeu Urbà, col·laborador nostre en el Crist, així com el meu estimat Estaquis. 10 Saludeu Apel·les, home de bona reputació en el Crist. Saludeu els de la família d'Aristòbul. 11 Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els de la família de Narcís, que viuen en el Senyor. 12 Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu l'estimada Pèrsida, que ha treballat molt en el Senyor. 13 Saludeu Rufus, aquest elegit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. 14 Saludeu Asíncrit, Flegó, Hermes, Patrobes, Hermàs i els germans que viuen amb ells. 15 Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpàs i tots els sants que viuen amb ells. 16 Saludeu-vos els uns als altres amb un a santa besada²⁹¹⁰. Us saluden totes les esglésies del Crist.

Una darrera recomanació.— 17 Us recomano, germans, que observeu qui són els qui mouen les dissensions i els escàndols amb doctrines que no són les que heu rebut, i aparteu-vos d'ells; 18 que aquests no són servents del nostre Senyor, el Crist, sinó del propi ventre, i amb paraules agradables i falagueres sedueixen els cors dels senzills. 19 La nova de la vostra conversió ha arribat a coneixement de tothom; estic content, doncs, de vosaltres, però vull que sigueu intel·ligents per al bé i innocents   —2331→   per al mal. 20 I el Déu de la pau esclafarà ben aviat Satanàs²⁹¹¹ sota els vostres peus. Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres.

Salutacions als romans de part dels companys de Pau.— 21 Us saluda Timoteu, el meu col·laborador, i Lluci, Jasó i Sosípatos, que són del meu llinatge. 22 Us saludo en el Senyor jo, Terci²⁹¹², que he escrit la carta. 23 Us saluda Caius, que m'alberga a mi i tota l'església. Us saluda Erast, el tresorer de la ciutat, i Quart, el germà. 24²⁹¹³

Doxologia final.— 25 A aquell qui pot enfortir-vos en l'evangeli que anuncio i en la doctrina predicada sobre Jesucrist, segons la revelació del misteri, guardat en el silenci durant segles eterns, 26 però manifestat ara, i per mitjà dels escrits profètics, per ordre del Déu etern, notificat a totes les nacions perquè acceptin la fe, 27 a Déu, l'únic savi, a ell, per Jesucrist, sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.

1 Adreça i salutació.— 1 Pau, apòstol de Jesucrist per vocació segons el voler de Déu, i el germà Sòstenes²⁹¹⁵, 2 a l'església de Déu que està a Corint, als santificats en el Crist Jesús, sants per vocació, amb tots els qui en qualsevol lloc invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre; 3 gràcia a vosaltres i pau de part de Déu, Pare nostre, i del Senyor Jesucrist.

Acció de gràcies.— 4 Beneeixo sempre Déu, pensant en vosaltres, per la gràcia de Déu que us ha estat donada en el Crist Jesús, 5 perquè en ell heu estat enriquits de tot, de tot do de paraula i de tot do de coneixement, 6 en la mesura en què el testimoniatge sobre el Crist s'ha consolidat entre vosaltres, 7 de manera que no us manca cap mena de gràcia²⁹¹⁶, mentre espereu la manifestació de nostre Senyor   —2332→   Jesucrist; 8 el qual us consolidarà fins a la fi, talment, que sigueu irreprensibles el dia de nostre Senyor Jesucrist. 9 Fidel és Déu, per qui heu estat cridats a associar-vos al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre.

Divisió dels corintis en partits.— 10 Jo us exhorto, doncs, germans, pel nom de nostre Senyor Jesucrist, que aneu tots d'acord en el vostre parlar i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu perfectament units en un mateix pensament i en un mateix parer. 11 Perquè m'han comunicat de vosaltres, germans meus, per mitjà dels de Cloa²⁹¹⁷, que entre vosaltres hi ha desavinences. 12 Vull dir que cada un diu²⁹¹⁸: «Jo sóc de Pau». «Doncs, jo, d'Apol·lo». «Jo, de Quefes». «I jo, del Crist». 13 ¿És que el Crist està dividit? ¿Que potser Pau ha estat crucificat per vosaltres, o bé heu estat batejats en el nom de Pau? 14 Dono gràcies a Déu de no haver-ne batejat cap de vosaltres, llevat de Crisp i Caius, 15 perquè ningú no pugui dir que heu estat batejats en el meu nom. 16 Sí, també vaig batejar la família d'Estefanàs; altrament, no sé que hagi batejat ningú més.

Oposició entre la saviesa humana i l'evangeli.— 17 Perquè el Crist no m'envià a batejar, sinó a evangelitzar, i no pas amb saviesa de paraula, perquè no perdi el sentit la creu del Crist. 18 El llenguatge de la creu és, en efecte, una niciesa per als qui es perden, però per als qui se salven, per a vosaltres, és poder de Déu. 19²⁹¹⁹ Perquè està escrit: Destruiré la saviesa dels savis i anorrearé la intel·ligència dels intel·ligents. 20²⁹²⁰ On és el savi? On és el lletrat? ¿On és el qüestionador d'aquest món? Déu, ¿no ha fet tornar nècia la saviesa del món? 21 En efecte, ja que el món, per mitjà de la saviesa, no ha conegut Déu en la saviesa de Déu, Déu ha volgut salvar els creients per la niciesa d'allò que prediquem. 22 Perquè, mentre que els jueus demanen prodigis i els grecs volen saviesa, 23 nosaltres prediquem   —2333→   un Messies crucificat, escàndol per als jueus i niciesa per a les altres nacions; 24 però per als qui han rebut la vocació, tant jueus com grecs, un Messies que és poder de Déu i saviesa de Déu. 25 Perquè allò que és niciesa de Déu és més savi que els homes, i allò que és feblesa de Déu és més poderós que els homes.

26 I, si no, germans, fixeu-vos en els qui heu rebut la vocació, com no n'hi ha gaires que siguin savis en un sentit humà, ni gaires poderosos, ni gaires de família noble. 27 Sinó que allò que hi ha de neci al món és el que Déu ha escollit per confondre els savis; allò que hi ha de feble al món és el que Déu ha escollit per confondre allò que és fort; 28 allò que al món no té noblesa de família i de què ningú no fa cas és el que Déu ha escollit; allò que no és res, per desposseir allò que és, 29 a fi que cap criatura humana no es gloriï davant de Déu. 30 És per ell que vosaltres esteu en el Crist Jesús, el qual, donat per Déu, ha esdevingut la vostra saviesa, com també justícia, santificació i redempció, 31²⁹²¹ per tal que, com està escrit, qui es gloria, que es gloriï en el Senyor.

2 Predicació de l'Apòstol a Corint.— 1 Jo, germans, en venir a vosaltres, no vaig venir a anunciar-vos el testimoniatge de Déu amb ostentació d'eloqüència o de saviesa. 2 Vaig creure que no havia de saber altra cosa entre vosaltres sinó Jesucrist, i encara crucificat. 3 I és amb feblesa, amb temor i tot tremolós que vaig presentar-me a vosaltres, 4 i el meu llenguatge i allò que predicava no consistia pas en persuasives paraules de saviesa, sinó en demostració d'Esperit i de poder, 5 per tal que la vostra fe no es fonamentés en una saviesa humana, sinó en el poder de Déu.

La saviesa cristiana.— De saviesa, amb tot, en parlem entre els perfectes, però d'una saviesa que no és pas d'aquest món, ni dels prínceps d'aquest món, que seran destituïts; 7 parlem d'una saviesa de Déu, misteriosa, aquella que és amagada, que Déu predestinà   —2334→   abans dels segles per a glòria nostra, 8 aquella que cap dels prínceps d'aquest món²⁹²² no ha conegut, ja que, si l'haguessin coneguda, no haurien pas crucificat el Senyor de la glòria. 9 Però, tal com està escrit: Allò que l'ull no ha vist mai, ni l'orella no ha sentit, ni ha entrat mai en un cor d'home, Déu ho ha preparar per als qui l'estimen. 10 A nosaltres, en efecte, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l'Esperit, ja que l'Esperit ho escruta tot, fins les profunditats de Déu. 11 Perquè, ¿qui d'entre els homes sap les coses de l'home sinó l'esperit de l'home que hi ha en ell mateix? Així també les coses de Déu, ningú no les coneix sinó l'Esperit de Déu. 12 I nosaltres no hem rebut l'esperit del món, sinó l'Esperit que ve de Déu per tal que coneguem els dons amb què Déu ens agracia. 13 I en parlem, no pas amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l'Esperit, adaptant termes espirituals a realitats espirituals²⁹²³. 14 L'home natural²⁹²⁴ no admet les coses de l'Esperit de Déu: per a ell són una niciesa, i no les por conèixer, perquè s'han de jutjar espiritualment. 15 L'espiritual, en canvi, jutja de tot, i ell no pot ser jutjat per ningú. 16²⁹²⁵ Perquè, ¿qui ha conegut el pensament del Senyor, que pugui instruir-lo? però nosaltres sí, que posseïm el pensament del Crist.

3 Condició actual dels corintis.— 1 I jo, germans, no he pogut parlar-vos com a espirituals, sinó com a carnals²⁹²⁶, com a infants en el Crist. 2 És llet el que us he donat a beure, no pas menjar sòlid, perquè encara no n'éreu capaços. Ni tampoc ara no en sou capaços 3 perquè encara sou carnals. Del moment que entre vosaltres hi ha gelosia i desacord, ¿no sou per ventura carnals i no us comporteu d'una manera massa humana? 4 Perquè, quan l'un diu: «Jo sóc de Pau», i l'altre: «Jo, d'Apol·lo», ¿no us declareu simplement humans?

Fals concepte dels corintis sobre els predicadors evangèlics.— 5 Perquè, ¿què és Apol·lo? I què és Pau? Ministres per mitjà dels quals heu cregut, cadascun d'ells segons la mesura que el Senyor li ha donat. 6 Jo vaig   —2335→   plantar, Apol·lo va regar, però era Déu qui feia créixer. 7 Per això, ni el qui planta no és res, ni el qui rega, sinó el qui fa créixer, Déu. 8 El qui planta i el qui rega són una sola cosa, per bé que cadascun rebrà la pròpia recompensa segons el propi treball. 9 Nosaltres som col·laboradors de Déu; vosaltres sou conreu de Déu, edifici de Déu.

Responsabilitats dels obrers evangèlics.— 10 Segons la gràcia que Déu m'ha donat, com a bon arquitecte, he posat el fonament, i un altre hi edifica al damunt. Cadascú, però, que miri com sobreedifica. 11 De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que hi ha posat, que és Jesucrist. 12 Ara bé: si damunt aquest fonament un edifica amb or, plata, pedres precioses, fusta, fenàs, palla, 13 hora vindrà que es veurà l'obra de cadascú, perquè el Dia, que s'ha de revelar amb foc, la farà conèixer, ja que el foc examinarà com és l'obra de cadascú. 14 Si l'obra que un hi ha edificat resisteix, aquell en rebrà recompensa; 15 si l'obra d'un crema, n'haurà de sofrir la pèrdua; amb tot, ell se salvarà, però com després de passar pel foc²⁹²⁷. 16 ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? 17 Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell; perquè el temple de Déu és sant, i aquest sou vosaltres.

Condemna de la saviesa humana.— 18 Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si algú entre vosaltres es pensa ser savi en les coses d'aquest món, que es faci neci per poder arribar a ser savi. 19²⁹²⁸ Perquè la saviesa d'aquest món és niciesa davant de Déu. Ja que està escrit: Ell captura els savis en la pròpia astúcia. 20²⁹²⁹ I encara: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són vans. 21 Per tant, que ningú no es gloriï en uns homes, perquè tot és vostre, 22 tant Pau, com Apol·lo, com Quefes, com el món, la vida, la mort, el present, el futur: tot és vostre; 23 i vosaltres sou del Crist, i el Crist, de Déu.

4 Deures dels ministres del Crist.— 1 És així com hem de ser considerats: com a servents del Crist i   —2336→   administradors dels misteris de Déu. 2 Ara: l'única cosa que es requereix en els administradors és que siguin fidels. 3 Quant a mi, m'importa ben poc de ser judicat per vosaltres o per cap tribunal humà; ni tan sols no em judico a mi mateix, 4 perquè de res no m'acusa la consciència, encara que no és per això que sóc justificat; qui m'ha de judicar és el Senyor. 5 Així, doncs, no judiqueu res abans d'hora, fins que vindrà el Senyor, que il·luminarà allò que és cobert de tenebres i manifestarà les intencions dels cors; i aleshores cadascú rebrà de Déu l'elogi que mereixi.

Presumpció dels corintis. Situació dels veritables apòstols.— 6 Tot això, germans, ho he dit de mi i d'Apol·lo, com un exemple per causa vostra, per tal que aprengueu en el nostre cas allò que diuen: «Res més del que està escrit»²⁹³⁰, i que ningú no es posi vanitosament a favor d'un, en contra d'un altre. 7 Perquè, qui fa que et distingeixis? I què tens que no ho hagis rebut? I, si ho has rebut, ¿per què te'n glories, com si no ho haguessis rebut? 8 Ja esteu satisfets, ja sou rics; sense nosaltres heu arribat a ser reis, i tant de bo que ho fóssiu, perquè també nosaltres fóssim associats a la vostra reialesa! 9 Perquè em sembla que Déu ens ha mostrat a nosaltres, els apòstols, com els últims, com una condemnats a mort, ja que ens hem convertit en un espectacle per al món, tant davant dels àngels, com davant dels homes. 10 Nosaltres som necis per causa del Crist; vosaltres, en canvi, assenyats en el Crist; nosaltres, febles; vosaltres, forts; vosaltres, honrats; nosaltres, deshonrats. 11 Fins al moment present patim fam, set i nuesa, som bufetejats i anem d'ací d'allà; 12 ens fatiguem treballant amb les nostres pròpies mans; quan ens persegueixen, ho suportem; 13 quan ens difamen, responem amonestant; hem acabat com escombraries del món, el rebuig de tothom fins ara.

Exhortació paternal.— 14 No us escric tot això per avergonyir-vos, sinó per amonestar-vos com a fills meus caríssims. 15 Perquè, encara   —2337→   que tinguéssiu deu mil mestres en el Crist, no teniu pas molts pares; perquè sóc jo qui, per l'evangeli, us he engendrat en el Crist Jesús. 16 Us ho prego, doncs: feu-vos imitadors meus. 17 Per això mateix, us he enviat Timoteu, que és un fill meu estimat i fidel en el Senyor; ell us recordarà les meves normes de conducta, tal com ho ensenyo pertot arreu, a totes les esglésies.

Pau tornarà a Corint.— 18 Alguns sostenen pretensiosament que no haig de venir més a vosaltres. 19 Però tornaré ben aviat, si ho vol el Senyor, i sabré, no pas el que diuen els pretensiosos, sinó el seu poder. 20 Perquè el Regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en poder. 21 ¿Què preferiu: que vingui a vosaltres amb una verga, o bé amb caritat i esperit benigne?

5 Càstig d'un incestuós. 1 A tot arreu se sent dir que hi ha un cas d'incest entre vosaltres, i un incest tal, que ni entre els pagans no es dóna, fins al punt que un té la dona²⁹³¹ del seu pare. 2 ¿I vosaltres n'esteu satisfets en lloc de sentir-ne pena i de treure d'entre vosaltres el qui ha comès una cosa així? 3 Doncs, jo, absent en el cos, però present en l'esperit, ja he pronunciat la sentència, com si hi fos present, contra el qui ha obrat així. 4 Congregats en el nom del Senyor Jesús, vosaltres i el meu esperit, que amb el poder del Senyor nostre Jesús 5 aquest tal sigui lliurat a Satanàs per a perdició de la seva carn, a fi que el seu esperit se salvi el dia del Senyor Jesús²⁹³².

6 No està bé que us en glorieu. ¿No sabeu que una mica de llevat fermenta tota la pasta? 7 Traieu el llevat vell a fi que sigueu una pasta nova, vosaltres que sou àzims, ja que el Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. 8 Per tant, celebrem la festa, no pas amb llevat vell, ni amb llevat de vicis i de dolenteria, sinó amb àzims de puresa i de veritat²⁹³³.

Cal evitar les relacions amb els impúdics.— 9 Us vaig escriure en la carta²⁹³⁴ que no tinguéssiu tractes amb els impúdics; 10 no volia pas dir d'una manera general amb tots els impúdics d'aquest món, o amb els usurers, els lladres o els idòlatres; altrament, us caldria sortir del món. 11 Us vaig escriure, doncs, que no tinguéssiu tractes amb ningú que, tot i tenir el nom de germà, fos impúdic, o usurer, o idòlatra, o malparlat, o embriac, o lladre; amb un home així, ni menjar-hi. 12 ¿Per què haig de judicar els de fora? ¿No són els de dins els qui vosaltres heu de judicar? 13²⁹³⁵ Els de fora, Déu ja els judicarà. Traieu el dolent d'entre vosaltres.

6 Els cristians i els tribunals pagans.— 1 ¿Com és que algun d'entre vosaltres, quan té un plet contra un altre, s'atreveix a demanar justícia davant dels injustos²⁹³⁶, i no davant dels sants? 2 ¿No sabeu que els sants judicaran el món? I, si vosaltres heu de judicar el món, ¿sou incapaços de judicar causes sense importància? 3 ¿No sabeu que judicarem els àngels? Quant més els interessos d'aquest món! 4 Quan tingueu, doncs, plets per interessos d'aquest món, feu-ne jutges els qui són menys considerats a l'Església²⁹³⁷. 5 Per vergonya vostra ho dic. Tanmateix, ¿no hi ha entre vosaltres ningú prou assenyat que pugui fer d'àrbitre entre els seus germans? 6 Però un germà demana justícia contra un germà, i això davant d'infidels! 7 Ja és rebaixar-vos del tot, que tingueu plets entre vosaltres. Abans d'arribar a això, ¿per què no deixeu que us facin una injustícia? ¿Per què no deixeu més aviat que us desposseeixin? 8 Però no: vosaltres cometeu injustícia i desposseïu, i ho feu a germans! 9 ¿No sabeu que els injustos no heretaran el Regne de Déu? No us feu il·lusions: ni els impúdics, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els sodomites, 10 ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els malparlats, ni els rapaços no posseiran en herència el Regne de Déu. 11 I alguns éreu això; però n'heu estat rentats, heu estat santificats, justificats en el nom del Senyor Jesucrist   —2339→   i en l'Esperit del nostre Déu.

Sobre el pecat de fornicació²⁹³⁸.— 12 «Tot m'és permès»²⁹³⁹, però no tot convé. «Tot m'és permès», però jo no em deixaré dominar per res. 13 Els aliments són per al ventre, i el ventre, per als aliments, per bé que Déu inutilitzarà tant aquest com aquell. En canvi, el cos no és per a la fornicació, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos²⁹⁴⁰. 14 I Déu va ressuscitar el Senyor, i també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. 15 ¿No sabeu que els vostres cossos són membres del Crist? ¿I prendré jo els membres del Crist per fer-ne membres d'una dona pública? De cap manera 16²⁹⁴¹ ¿No sabeu que el qui s'uneix a una dona pública es fa un sol cos amb ella? Perquè tots dos, diu, seran una sola carn. 17 En canvi, el qui s'uneix al Senyor es fa un sol esperit amb ell. 18 Fugiu de la fornicació! Qualsevol pecat que comet l'home resta fora del cos; en canvi, el qui fornica peca contra el propi cos. 19 ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l'Esperit Sant, que, rebut de Déu, habita en vosaltres, i no sou vostres, 20 ja que heu estat comprats pagant un preu? Glorifiqueu Déu, doncs, en el vostre cos.

7 Legitimitat i drets del matrimoni.— 1 Quant a allò que m'escrivíreu: sí, és bo que l'home s'abstingui de dona. 2 Però, per a evitar les impureses, que cadascun tingui la pròpia muller, i cadascuna tingui el propi marit. 3 El marit, que concedeixi el dèbit a la muller, com també la muller al marit. 4 La muller no té potestat damunt del propi cos, sinó el marit; semblantment, tampoc el marit no té potestat damunt del propi cos, sinó la muller. 5 No us refuseu l'un a l'altre, si no és de comú acord, per un cert temps, a fi de dedicar-vos a l'oració; i després torneu-vos a unir, no fos que Satanàs us temptés prenent peu de la vostra incontinència. 6 Això, però, ho dic com una cosa permesa, no pas manada. 7 Jo   —2340→   voldria que tothom fos com jo; però cadascú ha rebut de Déu un do peculiar, l'un d'una manera, l'altre d'una altra.

Indissolubilitat del matrimoni. «Privilegi paulí». 8 Amb tot, dic als solters i a les viudes que els és millor de restar com jo; 9 però, si no poden guardar continència, que es casin: més val casar-se que cremarse²⁹⁴². 10 Als casats, els ordeno, no pas jo, sinó el Senyor, que la muller no se separi del marit 11 —i, si se'n separa, que resti sense casar-se o que es reconciliï amb el marit—, i el marit, que no repudiï la muller. 12 En canvi, als altres, els ho dic jo, no pas el Senyor: si cap fidel té per muller una infidel, i aquesta consent a conviure amb ell, que no la repudiï; 13 i, si una dona té per marit un infidel, i aquest consent a conviure amb ella, que no repudiï el marit. 14 Ja que el marit infidel és santificat per la muller, i la muller infidel és santificada pel marit creient²⁹⁴³; si no, els vostres fills serien profans, i, en canvi, són sants. 15 Però, si l'infidel se separa, que se separi²⁹⁴⁴; no queden pas esclavitzats l'home o la dona creients en aquests casos; Déu us ha cridat a viure en pau. 16 Perquè, ¿què saps tu, dona, si salvaràs el marit? O bé, ¿què saps tu, home, si salvaràs la muller?

Estabilitat dels estats.— 17 Fora d'això, que cadascú visqui en la condició que el Senyor li tenia assignada, tal com era, en cridar-lo Déu. Així ho ordeno en totes les esglésies. 18 ¿Algú ha estat cridat circumcidat? Que no es faci dissimular la circumcisió. ¿Ha estat cridat incircumcís? Que no se circumcidi. 19 La circumcisió no és res, ni la incircumcisió no és res; el que val és l'observança dels manaments de Déu. 20 Que cadascú continuï en l'estat en què fou cridat. 21 Fores cridat esclau? No te'n preocupis; i fins en el cas que puguis esdevenir lliure, procura de treure'n més profit. 22 Perquè aquell qui és cridat en el Senyor en l'estat d'esclau és un llibert del Senyor; semblantment, aquell qui és cridat en l'estat de lliure és un esclau del Crist. 23 És pagant un preu   —2341→   que heu estat comprats²⁹⁴⁵: no us feu esclaus dels homes. 24 Que cadascú, germans, continuï davant de Déu en la condició en què es trobava quan fou cridat.

La virginitat i el matrimoni.— 25 Referent a les noies solteres, no tinc cap precepte del Senyor, però dono la meva opinió²⁹⁴⁶, com a home que per la misericòrdia de Déu és digne de confiança. 26 Crec, doncs, que això és bo a causa de la força de les circumstàncies actuals²⁹⁴⁷, és a dir, que és bo que l'home visqui així. 27 Estàs lligat a una dona? No busquis de deslligar-te'n. Ets lliure de dona? No busquis dona. 28 Amb tot, si et casaves, no pecaries; i, si la noia soltera es casa, no peca; però aquests hauran de suportar contrarietats de la carn, i jo us ho voldria estalviar.

29 Això, doncs, us dic, germans: queda ja poc temps; d'ara endavant els qui tenen muller, que visquin també com si no en tinguessin; 30 els qui ploren, com si no ploressin; els qui estan alegres, com si no ho estiguessin; els qui compren, com si no posseïssin; 31 els qui usen d'aquest món, com si no en fruïssin; perquè la figura d'aquest món passa. 32 I jo voldria que visquèssiu sense preocupacions. El solter es preocupa per les coses del Senyor, per la manera de plaure al Senyor. 33 En canvi, el casat es preocupa de les coses del món, de la manera de plaure a la muller, 34 i està dividit. I la dona soltera, com la noia, es preocupa de les coses del Senyor, de ser santa tant de cos com d'esperit; en canvi, la casada es preocupa de les coses del món, de la manera de plaure al marit. 35 I això, ho dic pel vostre propi interès, no pas per posar-vos un parany, sinó mirant a allò que convé i facilita d'estar assíduament amb el Senyor sense res que absorbeixi.

Darrers consells als pares i a les viudes.— 36 Però, si algú creu que es comporta d'una manera inconvenient amb la seva filla soltera, quan ja passa la flor de l'edat, i convé de fer-ho així, que faci el que vulgui: no peca; que es casin. 37 Aquell, però, qui ha decidit fermament en el seu cor, sense estar-hi obligat, sinó com   —2342→   tenint facultat de fer el seu propi voler, i ha resolt en el seu cor de guardar soltera la seva filla, farà bé. 38 Així, doncs, el qui casa la seva filla soltera farà bé, i el qui no la casa encara farà millor. 39 La muller queda lligada al seu marit durant tot el temps que viu; però, si el marit moria, és lliure de casar-se amb qui vulgui, mentre sigui en el Senyor. 40 Amb tot, serà més feliç, si continua així, segons el meu parer. I jo crec tenir també l'Esperit de Déu.

8 Qüestió sobre les carns immolades als ídols²⁹⁴⁸. 1 Pel que fa a les carns immolades als ídols, ja sabem que tots tenim coneixement²⁹⁴⁹. Però el coneixement infla, mentre que la caritat edifica. 2 Si algú s'imagina de conèixer alguna cosa, encara no sap com cal conèixer²⁹⁵⁰. 3 Aquell qui estima Déu és el qui és conegut per ell²⁹⁵¹. 4 Referent, doncs, a menjar carns immolades als ídols, ja sabem que els ídols no són res en el món i que no hi ha cap Déu sinó un de sol. 5 I encara que hi ha déus de nom, tant al cel com a la terra, i en aquest sentit hi ha molts déus i molts senyors, 6 per a nosaltres, però, hi ha un sol Déu, el Pare, de qui prové tot i també nosaltres, amb destinació a ell, i un sol Senyor, Jesucrist, per mitjà del qual tot prové de Déu, i també nosaltres amb destinació a Déu per mitjà d'ell.

La caritat, a vegades, mana d'abstenir-se'n.— 7 Però el coneixement, no tothom el té; perquè alguns, habituats fins ara als ídols, mengen les carns immolades als ídols com a tals, i la seva consciència, feble com és, es contamina. 8 I un aliment no és res que ens pugui recomanar davant de Déu: no ens faltarà res, si no mengem, ni ens sobrarà res, si mengem. 9 Mireu, però, que aquesta vostra llibertat no sigui potser per als febles una ocasió d'escàndol. 10 Perquè, si ningú et veu a tu, que tens coneixement, entaulat en un temple d'ídols, ¿la seva consciència, donat que ell és feble²⁹⁵², no serà induïda a menjar les carns immolades als ídols? 11 I llavors, per culpa del teu coneixement, es perdrà el feble, el germà pel qual el Crist va morir! 12 Així, pecant contra els germans i   —2343→   ferint-los la consciència feble, pequeu contra el Crist. 13 Per això, si un menjar escandalitza el meu germà, no menjaré mai més carn per no escandalitzar el meu germà.

9 Exemple de l'Apòstol. No sóc lliure? No sóc apòstol? ¿No he vist Jesús, Senyor nostre? ¿No sou vosaltres la meva obra en el Senyor? 2 Si per a d'altres no sóc apòstol, per a vosaltres certament que ho sóc; vosaltres sou, en el Senyor, el segell del meu apostolat. 3 La meva defensa contra els qui em discuteixen és aquesta: 4 ¿No tenim dret que ens donin menjar i beure? 5 ¿No tenim dret a portar amb nosaltres una germana²⁹⁵³, com ho fan els altres apòstols, els germans del Senyor i Quefes? 6 ¿Només som jo i Bernabé que no tenim el dret de no haver de treballar? 7 ¿Qui fa mai el servei de la milícia a costa de la pròpia soldada? ¿Qui planta una vinya i no menja del seu fruit? O bé, ¿qui pastura un ramat, i no s'alimenta de la llet del ramat? 8 ¿És que parlo només amb autoritat humana, o és que no ho diu també la Llei? 9²⁹⁵⁴ Efectivament, a la Llei de Moisès hi ha escrit: No posis morrió al bou que trilla. ¿És que Déu s'interessa pels bous? 10 ¿No és, sens dubte, per nosaltres que ho diu? És certament per nosaltres que ha estat escrit: El qui llaura ha de llaurar amb l'esperança, i el qui trilla, també amb l'esperança de tenir-hi part. 11 Si nosaltres hem sembrat en vosaltres béns espirituals, ¿serà molt, si collim els vostres béns materials? 12 Si d'altres tenen aquest dret damunt vostre, ¿no el tenim molt més nosaltres? Amb tot, no hem fet ús d'aquest dret, sinó que tot ho suportem per no posar cap obstacle a l'evangeli del Crist. 13 ¿No sabeu que els qui exerceixen les funcions sagrades mengen d'allò que és ofert al temple, i els qui estan al servei de l'altar, en reben la seva part? 14 Així també, el Senyor ordenà als qui anuncien l'evangeli que visquessin de l'evangeli.

El seu comportament desinteressat.— 15 Però jo no he fet ús de cap d'aquestes concessions. I no escric pas això perquè es faci així amb mi; que més m'estimo morir abans que ningú em   —2344→   prengui aquest títol de glòria. 16 Perquè, si predico l'evangeli, no tinc cap motiu de gloriar-me'n, ja que me n'ha estat imposada l'obligació; i al de mi, si no predico l'evangeli! 17 Si ho faig voluntàriament, tinc dret a una recompensa; però, si ho faig per imposició, compleixo només una administració que tinc confiada. 18 ¿Quin és, doncs, el meu dret a la recompensa? Que, en predicar l'evangeli, ho faci gratuïtament, sense fer ús del dret que em dóna l'evangeli.

19 Jo, que era lliure en relació a tothom, de tothom m'he fet esclau per guanyar-ne tants com pugui. 20 M'he fet com un jueu amb els jueus per guanyar els jueus; jo, que no estic sota la Llei, m'he fet com qui està sota la Llei amb els qui estan sota la Llei per guanyar els qui estan sota la Llei; 21 jo, que no estic sense llei de Déu, ja que tinc la llei del Crist, m'he fet com qui està sense llei amb els qui estan sense llei per guanyar els qui estan sense llei. 22 M'he fet feble amb els febles per guanyar els febles; m'he fet tot a tots per salvar-ne alguns de tota manera. 23 I tot això, ho faig per l'evangeli, per tenir-hi part amb tots ells.

L'atletisme cristià.— 24 ¿No sabeu que els qui corren a l'estadi prou corren tots, però un de sol s'emporta el premi?²⁹⁵⁵ Correu de manera que us l'emporteu. 25 Els atletes es priven de tot, i ells ho fan per guanyar una corona corruptible; nosaltres, en canvi, una d'incorruptible. 26 Jo, doncs, corro, no pas a l'atzar; faig pugilat, no pas donant cops a l'aire; 27 sinó que em copejo el cos i me'l faig esclau, no fos cas que, havent fet d'herald als altres, quedés jo desqualificat.

10 Un exemple de la història d'Israel.— 1 Perquè no vull que ignoreu, germans, que els nostres pares tots eren sota el núvol, tots travessaren el mar, 2 tots foren batejats en Moisès amb el núvol i amb el mar²⁹⁵⁶, 3 tots menjaren el mateix menjar espiritual²⁹⁵⁷, 4 i tots van beure la mateixa beguda espiritual —bevien, efectivament, d'una pedra espiritual que els seguia, i aquesta pedra era el Crist—²⁹⁵⁸, 5 però Déu no es va complaure en   —2345→   la majoria d'ells, ja que quedaren estesos al desert.

6 Aquests fets van passar per a servir-nos d'exemples perquè no desitgem coses dolentes, com ells les desitjaren. 7²⁹⁵⁹ No us torneu idòlatres, com alguns d'ells, tal com està escrit: El poble s'assegué a menjar i beure, i s'aixecaren a divertir-se. 8 No forniqueu, com alguns d'ells van fornicar, i en van caure en un sol dia vint-i-tres mil. 9 No tempteu el Senyor, com alguns d'ells el temptaren i foren matats per les serps. 10 Ni murmureu com alguns d'ells murmuraren, i foren matats per l'exterminador. 11 Tot allò els va passar per a servir d'exemple, i fou escrit per a amonestació nostra, en qui els segles toquen al seu terme. 12 Així, doncs, qui es pensi estar dret, que miri de no caure. 13 No us ha vingut cap temptació que fos sobrehumana; Déu és fidel, i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces, sinó que a l'hora de la temptació us donarà també el mitjà de poder-la suportar.

Regles pràctiques. Els àpats sagrats.— 14 Per això, estimats meus, fugiu de la idolatria. 15 Us parlo com a gent assenyada: jutgeu vosaltres mateixos això que dic. 16 La copa de benedicció²⁹⁶⁰ que beneïm, ¿no és comunió amb la sang del Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos del Crist? 17 Ja que el pa és un de sol, nosaltres, tot i que som molts, formem un sol cos; tots, efectivament, participen en aquest únic pa. 18 Mireu l'Israel segons la carn: els qui mengen les víctimes, ¿no estan en comunió amb faltar? 19 Què vull dir amb això? ¿Que la carn immolada als ídols és alguna cosa? O bé que l'ídol és alguna cosa? 20²⁹⁶¹ Però allò que immolen els pagans, es als dimonis que ho immolen, i no pas a Déu. I no vull que vosaltres entreu en comunió amb els dimonis. 21 No podeu beure la copa del Senyor i la copa dels dimonis. No podeu participar en la taula del Senyor i en la taula dels dimonis. 22 ¿O és que voleu provocar la gelosia del Senyor? ¿És que som més forts que ell?

Els àpats privats.— 23 «Tot és lícit», penó no tot convé; «tot és lícit», però   —2346→   no tot edifica. 24 Que ningú no busqui el propi interès, sinó el d'altri. 25 De tot allò que venen al mercat, mengeu-ne sense indagar res per motius de consciència; 26²⁹⁶² perquè del Senyor és la terra i tot el que conté. 27 Si cap infidel us convida, i voleu anar-hi, mengeu de tot el que us presenti, sense indagar res per motius de consciència. 28 Però, si algú us deia: «Això ha estat ofert en sacrifici», no en mengeu per consideració al qui ho ha advertit i a causa de la consciència. 29 La consciència, vull dir, no pas la teva, sinó la de l'altre. ¿Per què la meva llibertat ha de ser judicada per la consciència d'altri? 30 I, si jo menjo amb acció de gràcies, ¿per què haig de ser censurat per allò de què dono gràcies?

Conclusió general.— 31 Tant si mengeu, doncs, com si beveu, com si feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. 32 No sigueu ocasió d'escàndol ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l'església de Déu, 33 de la mateixa manera que jo també procuro de complaure tothom en tot, no pas buscant el meu profit, sinó el de la majoria, perquè se salvin. 11 1 Sigueu imitadors meus, com jo també ho sóc del Crist.

Normes per a les reunions litúrgiques.— 2 Us elogio que en tot us recordeu de mi, i que conserveu les tradicions tal com us les vaig transmetre. 3 Però vull que sapigueu que de tots els homes, el Crist n'és el cap, com l'home és cap de la dona, i Déu és cap del Crist. 4 Tot home que prega o profetitza amb el cap cobert deshonra el seu cap. 5 En canvi, tota dona que prega o profetitza amb el cap sense cobrir deshonra el seu cap, perquè és exactament igual que si portés els cabells rapats. 6 Per tant, si una dona no es cobreix, que es talli també els cabells; però, si és vergonyós per a una dona de tallar-se els cabells o rapar-se, que es cobreixi. 7 L'home, certament, no s'ha de cobrir el cap, ja que es imatge i reflex de la glòria de Déu; però la dona és reflex de la glòria de l'home. 8 No és pas l'home que prové de la dona, sinó la dona, de l'home. 9 De fet, l'home no fou pas   —2347→   creat per a la dona, sinó la dona per a l'home. 10 Per això, cal que la dona porti un signe de subjecció damunt del cap, per consideració als àngels. 11 D'altra banda, ni la dona sense l'home, ni l'home sense la dona, en el Senyor; 12 perquè, així com la dona prové de l'home, així també l'home existeix gràcies a la dona; i tot prové de Déu.

13 Judiqueu-ho vosaltres mateixos: ¿és decent que una dona faci oració a Déu amb el cap sense cobrir? 14 ¿No us ensenya la mateixa naturalesa que, si un home es deixa cabellera, li és un deshonor, 15 mentre que, si una dona se la deixa, li és un honor? És que la cabellera li ha estat donada com a vel.

16 Però, si algú encara té ganes de discutir, nosaltres no tenim aquest costum, ni tampoc les esglésies de Déu²⁹⁶³.

Desordres en la celebració del sopar del Senyor. 17 I, posat a fer advertències, no puc aprovar que us reuniu, no pas en benefici vostre, sinó en detriment. 18 En primer lloc, sento dir que, quan us reuniu en assemblea, hi ha divisions entre vosaltres, i en part ho crec. 19 Perquè convé que entre vosaltres hi hagi fins i tot escissions, de manera que es manifestin els qui de vosaltres són de virtut provada. 20 Quan us reuniu, doncs, en comú, el que feu ja no és menjar el sopar del Senyor. 21 En els àpats²⁹⁶⁴, cadascú s'avança a prendre el propi sopar, i mentre l'un es queda amb gana, l'altre s'embriaga. 22 ¿És que no teniu les pròpies cases per a menjar i beure? ¿O és que no feu cas de l'Església de Déu, i voleu avergonyir els qui no tenen res? Què us haig de dir? ¿Haig d'aprovar-vos? En això, no us puc pas aprovar.

Institució de l'eucaristia. 23 Jo, efectivament, vaig rebre del Senyor la mateixa tradició que us he transmès que el Senyor Jesús, la nit que havia de ser lliurat, prengué pa 24 i, després de donar gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, lliurat per vosaltres; això, feu-ho per la meva commemoració». 25 Semblantment féu també amb la copa, després d'haver sopat, i digué: «Aquesta copa és la nova   —2348→   aliança en la meva sang; això, feu-ho, cada vegada que en beureu, per la meva commemoració». 26 Perquè cada vegada que mengeu d'aquest pa i beveu d'aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui. 27 Per això, qui mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament haurà de donar compte del cos i de la sang del Senyor. 28 Que cadascú, doncs, s'examini primer a si mateix, i llavors podrà menjar del pa i beure de la copa; 29 perquè qui en menja i en beu, sense tenir en compte el Cos²⁹⁶⁵, menja i beu la pròpia condemna. 30 És per això que entre vosaltres hi ha molts malalts i dèbils, i un bon nombre s'adormen²⁹⁶⁶. 31 Si ens examinéssim nosaltres mateixos, no seríem judicats; 32 però, quan el Senyor ens judica, ens vol corregir perquè no siguem condemnats amb el món. 33 Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar, tingueu consideració els uns pels altres. 34 Si algú té més gana, que mengi a casa seva, no fos cas que us reuníssiu per a la vostra condemnació. Les altres coses, les determinaré quan vingui.