51
27 1-45. La moralitat d'aquesta narració respon encara a una mentalitat primitiva, per a la qual l'astúcia era una bona qualitat. Aquesta caracteritzarà l'actuació posterior de Jacob i esdevindrà característica del típic jueu, sobretot en qüestions econòmiques. Aquí la intenció religiosa de l'autor fa veure l'acció de Déu de dur a terme els seus designis, fins i tot a través de les accions defectuoses dels homes (cf 12:10-20).
52
28 1-9. La narració reflecteix segurament la preocupació pels matrimonis mixtos, tal com era viscuda immediatament després de l'exili (cf Esd 9s; Ne 13:23s), pel perill que representaven per a la fe dels israelites.
53
29 32. Ha vist la meva aflicció, en hebreu: ra'a be oni, d'on Rubèn. Pròpiament l'expressió hebrea Re'uben significaria: «Guaiteu, un fill!»
54
33. Ha sentit, en hebreu: sama, d'on Simeó.
55
34. Estarà molt unit, en hebreu: jil·lavé, d'on Leví.
56
35. Lloaré, en hebreu 'ode, d'on Judà.
57
30. 6. M'ha fet justícia, en hebreu: dananni, d'on Dan.
58
8. He sostingut lluites sobrehumanes, en hebreu: Naftulei elohim niftalti, d'on Neftalí.
59
11. Bona sort, en hebreu gad, d'on Gad.
60
13. Quina felicitat, la meva!, en hebreu: Beasri, d'on Aser.