661
Queleó és un poble desconegut, que devia estar situat, segons el nostre text, al S. de Cilícia i al N. dels fills d'Ismael.
662
25. El territori de Jafet és desconegut.
663
26. Els madianites, segons la Bíblia, són pobles que s'estenien a ambdues vores del golf d'Elat (Factual golf d'Àcaba), a la península del Sinaí i l'Aràbia Pètria i al país de Moab. Potser en aquest lloc es tracta d'un arcaisme per a designar els àrabs.
664
3 10. Escites, ciutat situada a l'E. de la muntanya de Gelboé i a la vora occidental del Jordà, fou una ciutat de gran importància política en l'antiguitat. Geba és una localitat desconeguda en aquesta regió.
665
4 3. L'autor es col·loca en un temps proper al retorn de l'exili i a la repoblació de Jerusalem feta per Zorobabel, Esdres i Nehemies (539-400 a. C.).
666
8. No es refereix necessàriament al Sanedrí. Aquest consell d'ancians, constituït per setanta membres, no apareix a prop del gran sacerdot sinó després de l'exili. S'inspirà en els setanta ancians, col·laboradors de Moisès (Ex 24:1s). Al temps dels Macabeus apareix com una institució permanent entorn del gran sacerdot (2M 11:27).
667
10. El sac és un vestit de penitència.
668
5 1-24. Aquest capítol té com a tema el discurs que Aquior fa davant d'Holofernes i dels caps, generals i sàtrapes dels països que acabaven de ser conquerits. Es tracta d'una peça literària en què l'autor posa en boca d'Aquior un resum teològic de la història d'Israel, des del començament fins després de l'exili. La persona d'Aquior fa pensar en el profeta Balaam (Nm 22-24), estranger que canta les glòries del poble escollit. Aquior no és, però, cap vident ni profeta, i únicament a la fi el seu discurs pren un cert to profètic (v 20-21). La historicitat de l'episodi, tal com el reporta el llibre, provoca serioses dificultats. Aquior pertany a una nació que fou gairebé sempre enemiga d'Israel i parla com a cap d'ella. Les paraules pronunciades per Aquior, tan a favor dels jueus, des del punt de vista polític i religiós, escauen millor en boca d'un jueu que no pas en boca d'un ammonita.
669
5. El nom d'Aquior = germà de la llum o el meu germà és llum, resulta aquí plenament simbòlic. El contingut del discurs d'Aquior, de fet, és: «El meu germà (=Israel) és llum».
670
8. L'expressió el Déu del cel es troba només als llibres tardans de la Bíblia. És una expressió comuna en temps dels perses, que insinua la idea del «tron de Déu al cel».