681
2 3-4. Aquesta forma d'elegir reina no és gaire versemblant. Segons l'Avesta, el rei no podia tenir per muller sinó una persa, i segons Heròdot la dona del rei havia de ser escollida entre una de les set famílies nobles. L'autor sagrat juga, segurament, amb un motiu que es troba sovint en narracions de caràcter llegendari, cosa que no ha d'estranyar tractant-se d'una narració lliure.
682
7. Al nom d'Ester, relacionat segurament amb Istar, o bé amb el persa sitareh, «una estrella», correspon un nom jueu: Hadassa, murtra. El text no diu quan li fou canviat el nom.
683
19. Heb. add: En ser aplegades noies per segona vegada.
684
23. Això pot significar, o bé l'empalament, suplici conegut entre els perses i assiris, o bé la crucifixió.
685
3 1. Cal interpretar la qualificació d'agagita segons la tradició jueva, que, per altra banda, posa en relleu el sentit religiós de la narració. Partint del fet que l'únic Agag mencionat a l'AT és el rei dels amalequites (Nm 24:7; 1S 15:9s), Aman devia ser un amalequita, descendent d'aquell rei i d'aquesta raça, que fou sempre enemiga dels jueus, i condemnada per Jahvè a ser exterminada (Ex 17:8s; Dt 25:17s). Considerat des del punt de vista històric, és molt improbable que Aman, el noble persa, fos oriünd de la península del Sinaí i descendent de la tribu de beduïns d'Amalec. Però, si tenim present el gènere literari en què escriu l'autor, la seva narració lliure i el fi religiós de la seva obra, no ha d'estranyar aquesta aparent incongruència.
686
10. El lliurament de l'anell significa que el rei transfereix a Aman tots els seus poders.
687
12. Els sàtrapes estaven al cap de grans territoris que comprenien pobles diversos. Aquests es dividien en territoris més petits, que eren les cent vint-i-set províncies regides pels governadors. Els prínceps eren els qui estaven al cap dels pobles conquerits.
688
4 1. Entre els jueus, i també entre els perses, esquinçar-se els vestits era senyal de dol en cas de mort o d'altres esdeveniments tristos. Llavors es treien el vestit corrent i es vestien de sac, i per tal d'expressar l'acerbitat del seu dolor esquinçaven el vestit que s'havien tret. Els qui es vestien de dol es posaven cendra sobre el cap i s'asseien a terra sobre la pols.
689
6 12. El cap cobert és senyal de gran tristesa i decepció.
690
13. Si Aman és l'agagita, descendent d'Amalec, la seva sort no serà diferent de la dels amaleqites quan s'enfrontaren amb Israel.