61
18. Déu m'ha donat la paga, en hebreu: secari, d'on Issacar.
62
20. Viurà amb mi, en hebreu: Bebuloni, d'on Zabuló.
63
24. M'afegeixi, en hebreu: iosef li, d'on Josep.
64
31 19. Els ídols domèstics (terafim), eren objectes de culte. Potser una espècie de déus casolans. Segons 1S 19:13 tenien forma humana, almenys el cap. En alguns textos apareixen en connexió amb oracles (Ez 21:26; Za 10:2). Eren tolerats en el jahvisme primitiu (1S 19:13; Os 3:4), però més tard foren combatuts com a objectes de culte il·legítim (2R 23:24).
65
42. El Terror d'Isaac és una forma d'anomenar Jahvè, que correspon a una divinitat antiquíssima, venerada pels grups ètnics del clan d'Isaac en època premosaica, i identificada després amb Jahvè.
66
32 29. Israel significa Déu lluita. La narració té tot un valor típic: expressa la relació d'Israel amb Déu. Es com una lluita de Déu amb el seu poble, que, a la fi, li arrenca una benedicció. Aquesta manifestació divina és, potser, una resposta de la pregària de Jacob (v 10-13).
67
35 18. Ben-Oní significa «fill del meu dolor». Benjamí significa «fill de la meva dreta», és a dir, «de bona sort».
68
37 26. Cobrir la seva sang, amb terra (cf Ez 24:7) per evitar que la sang de la víctima no clami venjança a Déu (cf 4:10; Jb 16:18).
69
28. ↑Sa 10:13.
70
35. El país dels morts, és el xeol, regió subterrània on sojornaven (cf Jb 10:21*; Is 14:9*). No ha estat formulada encara la doctrina de la resurrecció (cf 2M 7:9*).