721

6 14. Add Refusar la pietat al qui es descoratja és abandonar el temor de Saddai.

722

18. Pugen a les muntanyes que, cobertes de neu i d'una certa vegetació durant els mesos d'hivern, són ara seques i desolades, i moren de set.

723

7 12. Déu imposà al mar uns límits que no havia de passar (38:8-11). Tannín era un monstre caòtic, de característiques no ben conegudes (Is 51:9).

724

8 1-22. Molestat pel to violent de Job i pels seus dubtes sobre la justícia de Déu (v 2-3), Bildad intervé, fogós i categòric, per afirmar que Déu és inflexiblement just, com, en el cas que sigui just i recte, li ho provarà a Job mateix l'experiència (v 4-7), i ho ensenya la tradició (v 8-13 i 20-22).

725

10. Add No t'instruiran ells mateixos, et diran i es faran sortir mots del cor.

726

14-19. Aquests v són una interpolació posterior, que separa el v 13 de la seva continuació al v 20. Amb una sèrie un xic bigarrada d'imatges, descriuen més llargament la fi de l'impiu (cf 4:8-11).

727

9 6. La terra descansa sobre columnes, que Déu sorolla quan hi ha un terratrèmol. Les columnes podrien ser les muntanyes (dites columnes del cel, a 26:11), que s'enfonsaven profundament en la terra (38:6; Pr 8:25).

728

7. Perquè no brillin tampoc. Al·lució als eclipsis de sol i de lluna.

729

9. La identificació d'aquestes constel·lacions és només probable.

730

8-10. Són uns v secundaris. Tracten de l'obra de la creació, mentre que Job parla de fenòmens físics actuals. Les altures del mar (v 8) indiquen potser els núvols, potser les crestes de les onades. Caminar-hi a sobre, acabà per significar: dominar-les (Am 4:13; Mi 1:3).