731
13. Sembla identificar-se aquí amb el caos o mar primitiu, vençut pel Déu de la llum al moment de la creació. Els altres monstres que li feren costat en aquella lluita èpica, encara estan tremolant ara a les profunditats de l'abisme sota el xoc de la terrible desfeta.
732
29. Add: jo estic segur que seria culpable; ¿per què, doncs, escarrasar-me en va?
733
10 2. Per als antics, la inflicció d'un mal era una condemnació o declaració pràctica de la culpabilitat de la víctima (cf Jo 9:2).
734
10. Els antics es representaven l'esperma lletosa com coagulant-se dins el ventre de la mare per esdevenir embrió, igual que la llet que esdevé formatge.
735
21. Aquesta regió, anomenada en hebreu xeol, designa les profunditats de la terra, lloc de silenci, de perdició i d'oblit, on els morts es reuneixen per passar-hi una quasi existència miserable i són abandonats a la pols i als cucs. Aquestes imatges no volen sinó expressar la idea de negació de qualsevol mena de vida ultraterrena a què s'aferraven els autors bíblics, reaccionant contra les teories d'immortalitat dels veïns egipcis i, més tardanament, dels invasors grecs. Els autors sapiencials mantenen la imatge (Ecle 9:10; Ecli 41:4), però com servint-se d'una manera usual de parlar dels difunts. L'Hades de Sa (cf 1:12-15) i del NT (cf Mt 16:18; Lc 16:22,23) serà ja una transposició de l'antiga concepció jueva. Job no pot trobar en aquest país dels morts tètric la pau que desitjaria per als seus dies.
736
22. Add: Una regió obscura com el foscant, ombra i desordre, de manera que és clara com el foscant.
737
11 1-20. Sofar vol posar terme al llarg i ofensiu discurs de Job amb la protestació de la inescrutabilitat de la saviesa divina (v 2-12). Per a ell, la sola cosa a fer en el cas de Job és la mateixa que ja havien preconitzat Elifaz i Bildad: convertir-se a Déu, i recobrar així la felicitat perduda (v 13-20).
738
6. Add: Sàpigues, doncs, que Déu fa oblidar, a favor teu, una part de la teva culpa.
739
10. Add: Si s'esquitlla i empresona i convoca una assemblea, qui el repel·leix?
740
13. Era el gest de la pregària suplicant.