751
14 1-22. A continuació passa Job a descriure la trista sort de l'home moridor, que Déu manté sota una vigilància tan estreta (v 1-6). Pitjor que l'arbre que tallen, ell no té cap esperança de tornar a viure (v 7-12). Però, si un dia Déu enyorés la seva criatura i fes tornar a viure Job, que estaria al país dels morts! (v 13-15). Semblant llampada d'esperança és seguida d'una exposició corprenedora de la tristesa d'allò que té davant els ulls i d'allò que té en perspectiva per a més endavant segons la previsió general (v 16-22).
752
4. En sentit moral: un ésser humà, lliure de les imperfeccions de l'home tal com és sobre la terra (cf Ecle 7:20).
753
Potser s'ha perdut: ningú no és sense pecats (Ps 14:3b).
754
11. Add: S'escola l'aigua del mar, i el riu s'estronca i s'asseca.
755
17. El saquet o bossa que conté els documents contra Job (cf Jr 32:14).
756
15 1-35. Elifaz que havia vist demolida la seva teoria sobre el caràcter pedagògic de la correcció divina, i descartada desdenyosament la seva admonició a sotmetre's a la «saviesa», no sap concloure d'això res més sinó que Job és un menyspreador de la religió i un malvat. Per això, no li resta altra cosa a fer que posar davant l'obstinat el destí de l'impiu, amb l'esperança que el terror faci efecte.
757
2. Metàfora per a significar que parlava impetuosament, amb violència.
758
10. El mateix que parla, Elifaz. Davant un vell com ell i davant la ciència que li correspondria, Job s'hauria hagut de mostrar més respetuós que no ho havia estat a 12:12.
759
11. Designen el discurs d'Elifaz. Era una consolació divina, perquè es basava en una revelació (4:12s) i s'inspirava en el veritable coneixement de l'ésser de Déu. Era una paraula suau amb ell, perquè s'insinuava d'una manera suau, benigna, sobre Job.
760
15. Designen els àngels, igual que el paral·lel cels (cf 4:18).