761
25-28b. Descripció de la conducta impia d'un gran personatge (el gran sacerdot Jason? Alexandre Janneu?) Interromp el discurs d'Elifaz.
762
31. Add: Que no cregui pas en la vanitat; s'erraria; perquè rebria en bescanvi la vanitat.
763
16 1-22. Després de desestimar les consolacions d'Elifaz (16:2-6), Job que, malgrat la seva perfecta innocència, se sent víctima de la persecució combinada de Déu i dels homes (v 7-17), fa una crida al seu venjador celestial (v 18-21). Si hagués de morir ara, ell no veu davant seu més que la mort i cap esperança (16:22-17:16).
764
17 5. Proverbi que recorda l'altre de 6:14. Sembla voler dir que, si algú fa embargar judicialment els béns d'un amic insolvent, ho han d'expiar més tard els seus fills.
765
18 1-21. Després de reprotxar a Job la seva loquacitat (cf 8:2; 11:2) i la seva manera escandalosa de parlar de la justícia de Déu (v 2-4; 17:8-10), Bildad fa una llarga descripció de la sort de l'impiu (v 5-21), la qual es distingeix per algunes al·lusions directes al cas del nostre pacient.
766
14. El rei dels esglais o terrors no devia ser altre que el país dels morts (cf 10:21*).
767
15. El sofre és agent o símbol d'esterilitat. Ara serviria per a fer la casa de l'impiu maleïda i inhabitable.
768
19 1-29. Bé que abandonat de Déu i dels homes i sense esperança en aquest món, Job té la seguretat que el Senyor apareixerà per a vindicar-lo, i que els seus mateixos ulls el veuran al seu costat.
769
6. El filat és la malaltia que li ha enviat. La vera explicació de la seva desgràcia és, segons Job, que Déu l'oprimeix injustament.
770
12. Add: Tots junts vénen els seus escamots, terraplenen contra mi el seu camí i acampen al voltant de la meva tenda.