71
38 1-30. En la perspectiva messiànica, la narració, fent barrejar sang cananea amb sang israelita —un fill de la cananea Tamar serà Fares, l'avantpassat de David (cf Rt 4:18s)—, sembla voler eixamplar els designis redemptors de Déu més enllà del seu poble. El punt clau de la narració és la llei del levirat que obligava el germà del marit difunt a prendre per esposa la viuda; el primogènit d'aquesta unió havia de prendre el nom i l'herència del marit difunt. Aquest costum fou codificat a Dt 25:5-10.
72
9-10. L'acció d'Onan, severament reprovada, pel refús de complir la llei del levirat (Dt 25:5-10*), ha motivat que fos anomenat «onanisme» l'acte sexual incomplet amb vista a impedir la generació.
73
41 51-52. Manasés ve de nassaní, «ell m'ha fet oblidar». Efraïm ve d'hiphrani, «m'ha fet fecund».
74
54. ↑Ac 7:11.
75
42 2. ↑Ac 7:12.
76
44 5. Per la hidromància, a l'Orient antic, s'endevinava observant la forma de les taques d'oli vessades sobre l'aigua d'una copa, o observant les bombolles de l'aigua o el so que fa quan cau dins la copa. Aquesta copa dedicada a l'endevinació era un objecte sagrat i el seu furt comportava la pena de mort (cf 31:30s; Jt 18:17s).
77
45 1. ↑Ac 7:13.
78
8. Es un títol de dignitat i d'honor que es podia donar a un alt funcionari (cf 1M 11:32; Is 22:21).
79
46 27. ↑Ac 7:14.
80
48 9. Gest d'adopció legal, previ a la benedicció com a fill (cf 30:3).