841
10 2-11. El salmista descriu la prosperitat de què frueixen els malvats en aquest món, no com un enigma que el torba, sinó com una seguretat que encoratja l'home violenta perseguir els desvalguts.
842
4. Aquest prescindir de Déu en boca d'un israelita suposa no reconèixer la intervenció de la providència divina en el govern moral dels homes, donat que la justícia de Déu no sempre es fa sentir d'una manera immediata i constant. Els malvats poden així lliurar-se al desenfrenament dels costums. Però el càstig de Déu arribarà a la seva hora (Jr 5:12s).
843
7. ↑Rm 3:14.
844
11 1-7. Salm de confiança i de súplica d'un perseguit que cerca refugi en Jahvè.
845
3. Sembla referir-se a la pertorbació dels fonaments de justícia i convivència entre el homes, que ocasionen els malvats, i de la qual són responsables els caps del poble.
846
7. L'expressió veure Déu cara a cara o veure la faç de Déu sovinteja en els salms, com en altres indrets de la Bíblia, en el sentit de viure a la seva presència com un servent fidel, de visitar el temple o de cercar de conèixer-lo millor per complir la seva voluntat, o bé en el sentit de fruir de la seva protecció i els seus beneficis.
847
12 1-9. Salm de súplica col·lectiva davant la corrupció social, en el qual respon Jahvè, en forma d'un oracle profètic, amb una promesa de socors a favor dels pobres oprimits.
848
13 1-6. Salm de súplica individual. La insistent interrogació dels v 2-3 manifesta al viu la impaciència per una justa retribució en aquest món. No il·lustrat encara pel progrés de la revelació sobre la retribució futura i la solució transcendent del problema del mal, el salmista sofreix la desolació que han experimentat i experimenten tants de justos enfront d'un aparent abandó de Déu, de la qual no es volgué eximir el mateix Jesucrist (Mt 27:46). Amb tot, la confiança del salmista no defalleix. El punt àlgid del salm està en el sofriment físic del salmista en tant que li suposa una inseguretat en la seva confiança en Jahvè.
849
14 1-7. Salm didàctic sobre els impius. Té una altra recensió en el Ps 53, del qual es diferencia gairebé únicament per l'ús del nom propi de Jahvè, mentre que aquell usa el d'Elohim, nom genèric de Déu, indicis de la doble tradició jahvista i elohista que ens ha transmès les dues recensions del salm. El salmista es fa ressò dels oracles dels profetes contra els desordres dels poderosos d'Israel, i anuncia la protecció que Déu dispensa als desvalguts.
850
2. ↑Rm 3:11-12.