861
8-12. Intervenció divina, que l'autor descriu amb les imatges tradicionals de la tempesta i el terratrèmol.
862
11. Els querubins corresponen als caribu de la iconografia assirobabilònica, genis protectors, representats en forma mig humana i mig animal, que vetllaven a les portes dels temples i palaus. A causa de la seva col·locació damunt l'arca de l'aliança, sorgí l'expressió habitual: Jahvè que seu sobre els querubins. Al temple cobrien l'arca amb les ales. Inspiraren també la visió del carro de Déu a Ez 1:5-25. Després de la destrucció del temple simbolitzaren éssers celestials (cf Ex 25:19*).
863
15. Són els llamps.
864
25-28. La retribució divina s'expressa aquí en termes de la llei del talió.
865
50. En aquest v, com en altres salms d'acció de gràcies, apareix una intenció universalista i escatològica. Sant Pau cita aquest v parlant de la vocació dels pagans (Rm 15:9).
866
19 1-15. Salm de lloança a Déu, que es revela poderós en la creació, i és al mateix temps autor de la Llei, que regula la vida moral de l'home. Les dues parts del salm, diferents pel ritme, posen en paral·lel els dominis de la natura i de la vida moral, juxtaposició corrent a la segona part d'Isaïes i als escrits sapiencials. Aquests darrers ensenyen que la Saviesa divina vol posar en la vida de l'home l'ordre i la bellesa que ha fet regnar en l'univers. El sol, llum física cantada a la primera part, era, a l'antic Orient, el símbol de la llei, de la justícia, llum moral que escalfa i reconforta d'ànima.
867
2. La glòria de Déu, freqüent en molts salms, expressa la transcendència de la majestat divina, que es dóna a conèixer pel seu poder miraculós, per la seva presència al temple, i per altres manifestacions sobrenaturals.
868
5. ↑Rm 10:18.
869
8-10. Com en el salm 119, on l'autor usa a cada verset un sinònim de llei, també aquí apareixen els sinònims precepte, manament, veneració o temor de Jahvè, determinis. La veneració de Jahvè (v 10) té aquí el sentit d'observança de tota la llei moral i religiosa. En aquests versets la llei es mostra com un signe de la presència divina. Per ella el fidel entra en contacte més directe amb Déu.
870
15. El mot —en hebreu goel— que designava el venjador de sang i el redemptor és sovint, sobretot en Isaïes, aplicat a Jahvè, que venja, salva i deslliura de la mort els seus fidels i el seu poble.