891
26 1-12. Salm de súplica individual. El salmista, probablement un levita, declara que és innocent i que no mereix una mort prematura. Apel·la al judici de Jahvè, i entorn de l'altar —com un ritu— declara la seva innocència, esperant que la bondat de Jahvè el deslliuri. Amb Job i d'altres salmistes, passa per la prova espiritual que provoquen el sofriment i la mort prematura dels justos, en un temps que desconeixia la retribució futura. El salm revela un estil propi de l'època postexílica.
892
4. Que practiquen la fetilleria, la màgia i d'altres accions prohibides.
893
27 1-14. Salm mixt, compost de dues parts que responen a dos estats d'esperit diferents en el seu autor: de confiança i d'angoixa suplicant. Lluny del santuari, expressa la seva confiança en Jahvè i el desig d'estar al seu temple. Després segueix un plany i una súplica davant Déu, i la resposta encoratjadora. Tant pel tema com pel llenguatge, és molt semblant al salm 23.
894
6. Sacrificis d'acció de gràcies, que solien acompanyar-se d'aclamacions de joia, oracions, tocs de trompetes (cf 33:3*).
895
28 1-9. Salm de súplica individual, que termina amb una acció de gràcies i una pregària d'abast nacional.
896
2. L'actitud d'alçar o estendre les mans en la pregària era corrent en els pobles antics. Els israelites solien pregar girats en direcció al temple, residència de la santedat de Jahvè, tant si es trobaven a l'atri del temple, com més o menys allunyats d'ell.
897
8. El mot ungit, que sol designar en general el rei o el sacerdot, aquí, per raó del paral·lelisme, es refereix probablement al poble d'Israel.
898
29 1-11. Salm de lloança a la potència i la majestat del Creador, compost com una lletania al Senyor de la tempesta, el qual es manifesta a través de les forces de la natura, que aterreixen i destrossen les criatures més orgulloses. Aquestes simbolitzen els enemics d'Israel (el Líban i el Sirion eren muntanyes divinitzades pels pobles pagans de Canaan), que Jahvè destrueix per donar la pau al seu poble. La cursa que segueix la tempestat ve a corroborar aquest símbol: procedent del mar, es dirigeix cap al Líban, al N. de Palestina, i davalla després cap al desert de Cadés, al S. El territori d'Israel se n'escapa. Només les dues latituds dels seus enemics en surten perjudicades. Valent-se, doncs, de la imatge de la tempesta, el salm descriu el judici escatològic on Jahvè es manifesta com el Déu majestuós. La insistència en el salm sobre la glòria de Déu és remarcable. En els profetes el tema de la tempesta és associat al del judici.
899
1. Éssers sobrenaturals que formen la cort celestial és a dir, els àngels. L'expressió és també aplicada de vegades a Israel, fill de Déu.
900
6. Nom fenici amb què els sidonis designaven la muntanya de l'Hermon, a l'E. de l'Antilíban.