921
36 1-13. Salm mixt, compost de dos fragments diferents pel contingut i per la forma. La primera part (v 2-5), de to didàctic, exposa la força perversa que anima els impius a obrar el mal. La segona part (v 6-13) conté un himne a la bondat activa i generosa de Déu que submergeix el just en les delícies de la seva pròpia vida, i acaba amb una pregària del mateix salmista a favor dels justos i contra els malvats.
922
2. ↑Rm 3:18. El pecat és representat com una força imperiosa que mou el dolent a obrar el mal, d'una manera anàloga a com un oracle diví mou els profetes a obrar el bé.
923
10. Expressió proverbial per a indicar tot allò que concedeix una vida llarga i feliç. La llum de Jahvè o de la seva mirada és símbol de la seva benvolença i protecció, que dóna vida i felicitat.
924
11. Conèixer Jahvè és una expressió profètica molt rica de sentit en el llenguatge semític, que intenta evocar les relacions íntimes i fecundes —conèixer, en hebreu, expressa també les relacions conjugals— que han d'unir els homes amb el seu Déu. Per Jeremies el coneixement de Déu ve a sintetitzar tota la religió, que no és altra cosa que l'amor a Déu expressat en una vida bona.
925
37 1-40. Salm didàctic i alfabètic sobre el problema de la retribució. El salm, potser el més antic que tracta d'aquest tema, no hi pot donar la solució definitiva. Es limita a enunciar-ne la llei clàssica: el just troba la felicitat; el malvat, la desgràcia. Si sovint s'inverteix els termes, això no ha de causar enveja ni torbació al just: la felicitat del dolent és enganyosa i efímera; les proves que sofreix el just són passatgeres. El salmista intenta demostrar-ho valent-se dels ensenyaments tradicionals en la literatura sapiencial i profètica. però, sobretot, el salmista es presenta com a testimoni de la intervenció de Déu en la vida dels homes (v 36s). Més que una seguretat en la retribució immediata ensenya la confiança en Jahvè, el qual mantindrà a la terra promesa el llinatge dels justos, i n'extirparà els malvats. El salm és un dels exponents típics de l'espiritualitat dels pobres de Jahvè.
926
3. Es a dir, la Terra Promesa. L'expressió posseir la terra, amb el context del v 11, és usada per Jesús (Mt 5:4), que dóna a terra el sentit de Regne de Déu.
927
38 1-23. Salm de súplica d'un malalt, que, segons la mentalitat del temps reconeix la seva malaltia com un càstig pels seus pecats i veu augmentats els seus sofriments per l'abandó dels amics i familiars i per la persecució dels enemics. Els seus planys s'expressen en termes corrents en els salms, i troben el seu ple desenvolupament en els planys del Servent de Jahvè d'Is 53.
928
1. Indicació ritual que fa al·lusió al memorial litúrgic esmentat a Lv 2:2,9,16; 5:12; 6:8; 24:7s; Nm 5:26.
929
12. ↑Lc 23:49.
930
39 1-14. Salm de súplica d'un malalt, angoixat pel problema de la caducitat de la vida i pel temor d'una mort prematura, sobretot davant la prosperitat escandalosa de molts malvats. El salmista accepta els seus sofriments com a càstig pels seus pecats; calla davant l'adversitat per no rebel·lar-se contra els designis de Déu, i acaba invocant la clemència divina. Els v 6, 7, 12 prenen un to sapiencial i didàctic sobre la condició humana.