941
3. Veure Déu cara a cara vol dir aquí simplement visitar el temple. Aquest és per als israelites com un «sagrament» de la presència de Déu, la qual, per altra banda, no coneix límits. D'aquí l'anhel de peregrinar al temple per fruir de la intimitat divina.
942
7. L'Hermon, massís a l'E. de l'Antilíban. Missar és una muntanyeta d'uns 814 ms. d'altitud.
943
44 1-27. Salm de súplica col·lectiva. El salmista, com un ressò del Servent de Jahvè del llibre d'Isaïes, expressa els sentiments de la Resta del poble, després de la ruïna de Jerusalem, del 587, la més gran catàstrofe d'Israel. El poema podia haver estat compost a l'època que s'estén d'Esdres a Alexandre, o bé durant l'exili i reprès posteriorment. El salm comença amb un himne sobre els triomfs de la història d'Israel; segueix una complanta que lamenta les humiliacions actuals; després d'una protesta d'innocència enmig d'unes penalitats i persecucions, que podrien referir-se a les de l'època dels Macabeus, el salm acaba amb una súplica de socors a Jahvè, que recorda Is 63:7-19.
944
1. Cf 32:1*.
945
10. Quan Israel entrava en combat, Jahvè anava al davant de l'exèrcit sota el símbol de l'arca de l'aliança.
946
18. Manifestació del torbament davant l'actuació de Jahvè, el qual, malgrat les seves promeses de correspondència a la fidelitat del seu poble, el castiga com si hagués estat infidel. Aquesta protesta d'innocència és com una reacció contra la mentalitat tradicional que considerava tota desgràcia com una conseqüència necessària del pecat. No es tracta pas d'una autodefensa farisaica, sinó de l'esforç de la comunitat d'Israel a observar la Llei. Pot referir-se a les dificultats que el poble hagué de suportar per ser fidel al seu Déu a l'època dels Macabeus.
947
20. Pot referir-se al país devastat de què parlen els profetes o simplement al desert on es refugiaven els israelites a l'època de la revolta dels Macabeus.
948
45 1-18. Salm reial. Es un epitalami que canta les noces d'un rei d'Israel —potser pensant en Salomó, Jeroboam II o Acab— amb una princesa fenícia de Tir. D'acord amb la representació que tenia el rei entre el poble hebreu, i la importància de la dinastia de David, el salmista fa l'elogi del monarca ideal aplicant-li atributs propis de Jahvè i del Messies, el descendent esperat. Dóna alguns consells a la reina segons un estil sapiencial. Pel seu elevat contingut, la tradició jueva i cristiana ha considerat sempre aquest salm com messiànic, i l'ha pres també com una al·legoria de les noces del Messies amb Israel i amb l'Església.
949
1. Probablement, títol o primeres paraules d'una cançó coneguda, a la melodia de la qual s'havia d'acomodar el present salm.
950
7. ↑He 1:8. La invocació o déu, es justifica pel costum no rar a la Bíblia d'atribuir l'apel·latiu déu als àngels, als cabdills i jutges, a Moisès, a l'espectre de Samuel, a la casa de David, al Messies. Tenint en compte el sentit messiànic del salm, queda més justificat aquest apel·latiu. La perennitat del tron reial fou promesa a la dinastia de David per la profecia de Natan.