La Llumanera de Nova York
Revista catalana de novas y gresca
Director: Artur Cuyas
Dibuixant: Felip Cusachs
—1→
ONCLE SAM. -¿Quin dimoni de llengua es aqueixa
SENYÓ
AMBRÓS. -Catalá, home ¿que no ho coneix?
ONCLE
SAM. -¡Catalá¡ ¿y que es axó?
SENYÓ
AMBRÓS. -¡Com, axó! Parle ab més respecte,
que es la llengua universal.
ONCLE SAM. -No, home, la llengua
universal es lo inglés, puix se parla en la Inglaterra,
los Estats Units la India, la Australia y part del Africa,
só es las cinch parts del món.
SENYÓ
AMBRÓS. -Fugi d'aqui. ¿Que'm vol pintar San Cristófol
nano, vosté? Díguem: ¿se publica á Espanya
cap periódich en inglés?
ONCLE SAM. -No, senyó.
SENYÓ AMBRÓS. -Doncs aqui en té un
en catalá que's publica á Nova York.
Aquesta Revysta Catalana eixirá á llum lo dia primer de cada mes. La primera plana contindrá un dibuix fet expressament pera LA LLUMANERA, y representará escenas catalanas, costums y tipos YANQUIS, succesos de actualitat, caricaturas, etc. Las altres planas contindrán novas de Catalunya y del Estats Units, descripcions de costums americanas, articles serios y jocosos, correspondencias de varias parts del on, poesias originals y traduhidas dels millors poetas inglesos, cuentos, epigramas, etc., etc.
| La suscripció será per un any | %2,50 |
| Un número sól | 20 |
| Se admetrán alguns anuncios pera la última plana á rahó de dos rals la ratlla per cada inserció, | |
| Interinament los Agents de LA LLUMANERA DE NOVA YORK serán: | |
| E. PUIG y CIA., 40 y 42 BROADWAY | NOVA YORK. |
| M. CAPO, ROYAL STREET | HABANA. |
| LOPEZ BERNAGOSI, RAMBLA DEL CENTRO | BARCELONA. |
Los que vullan ser agents de LA LLUMANERA en altres punts podrán oferir los seus serveys per carta.
Todas las cartas y comunicacions deurán dirigirse:
Al Director de LA LLUMANERA
CARE OF E. PUIG & Co. -Box 4468.
NEW YORK.
Aquet es lo sigle de las llums.
No vol dir axó que las llums se hagian inventat en aquet sigle, nó: la llum es més vella que la picor, més quel anar á peu y encará més que mon.
Quant Deu se posá á traballar, só es á ordenar lo Univers trehintlo del calaix de sastre en que estaba, la primera cosa que feu, fou encendrer la llum.
Aixis ho diu la Biblia: "Y Deu digué: Fassis la llum. Y la llum fou feta.
Lo sol fou la sua llumanera.
Desde llavors tothom ha imitat lo seu exemple.
La primera cosa que fa aquell que no vol estar á foscas es encendrer la llum.
Ab la llum se han fet cosas maravellosas.
Un tanoca del temps desl Grechs ques deya Prometeu (motiu que li van treurer perque va prometre fer un home de bó) se va enfilar al Cel pera agafar la llum y animar ab ella un ninot de fanch que habia fet. Peró aqueixa entremaliadura li va costar molt cara.
Un altre barret de riallas que vivia á Atenas y se deya Diógenes, anaba de dia ab una llum encésa buscant un home, y diuhen que may pogué trobarlo. Jo crech quel millor modo de ansopegat ab un home es anar á las foscas.
No parlarem de la llumanera maravellosa de aquel moro ques deya Ala-dino perque quant dinaba se encomenaba á Alah. Totho que hagia vist lo famós ball que se representá á Barcelona en lo any 1841 sab las cosas miraculosas que feya aquella llumanera mágica.
Tampoch direm res de la famosa llum de las verges Vestals, ni de moltas altres llums que de quant en quant se vehuen brillar en las planas de la historia.
Tot axó prova que la llum es molt antiga; peró no trau que aquet siga lo sigle de las llums.
En aquet sigle se ha inventat lo gas, se ha descubert lo petróli y se ha fet la llum eléctrica.
Y á Madrid, que es ahont hi ha las llumaneras més grossas de Espanya, es tal lo adelanto que se ha fet en materila de llums que hasta de la nit en fan dia.
La il-luminació es avuy dia tan general, tan universal que cada home se creu sér com un misto que porta la llum dintre del cap y se encén en gratantlo una mica.
An aquesta especie de iluminarias tothom y deu contribuhir, uns com mistos, altres com lluquets, uns com gresols, altres com xinxas, un com candelas, altres com ciris, uns com llums de ganxo, altres com llántias, uns com llumaneras, altres com quinqués, uns com aranyas, altres com candélabros, uns com llum de gas, altres com llum eléctrica.
Nosaltres habem prés per tipo la modesta llumanera, perqué fa llum peró no enlluherna, y sobre tot perque es molt catalana.
Escribim pels catalans, y com ells están més avesats á la cláror de la llumanera que á la brillantor de la llum Drummond, habem escullit lo nom de LA LLUMANERA DE NOVA YORK.
A la llum de aquesta llumanera podrán veurer los catalans de Catalunya y de Cuba, lo mateix quels de Nova York, moltas cosas de aquesta terra que fins ara sels hi han presentadas baix una llum eléctrica que las feya molt més bonicas y brillants de lo que son
Y LA LLUMANERA DE NOVA YORK fará ademés llum sobre moltas cosas que estan més foscas de lo que convé.
Pero no se olvide que la llumanera no pot cremar sensa oli, y lo oli que ha de fer cremar LA LLUMANERA DE NOVA YORK es la protecciló dels catalans de Nova York, de Cuba y de Catalunya.
Si donan oli, LA LLUMANERA DE NOVA YORK se encendrá una vegada cada mes: si nó, se apagará despues de aquet número.
Y feta aquesta advertencia, posem la llumanera encesa sobre la taula y dihem á los lectors:
Santa nit tingan."
Lo preciós dibuix que adorna la primera plana de LA LLUMANERA, aixis com lo títol de aquesta Revista, son deguts á la pluma del nostre paysá Felip Cusachs, molt conegut per sos traballs artístichs no tan sols á Catalunya sino també en los Estats Units, ahont ocupa lo puesto de dibuixant del Daily Graphic, que es lo únich periodich diari ab dibuixos ques publica en lo món. Lo procehiment que emplea lo Daily Graphic es enterament nou, y consisteix en la reproducció del dibuix sobre la pedra litográfica por medi de la fotografia. La primera plana de LA LLUMANERA se ha fet per aquet procehiment, tenint l'orgull de ser lo tercer periódich del món á que se ha aplicat tan útil invenció.
LA LLUMANERA entra en bou peu. Tres distinguits paysans nostres residents en Nova York honran las columnas de aquet primer número: dos dells ab dos poesías que podrian tiltularse Nocturnos, puix van dedicadas, una A la Lluna y la altre A LA LLUMANERA DE NOVA YORK. Perque no se creguia que la sacerdotisa dels Druidas es lo autor de una de ellas, debem dir que Norma Lanacap es un anagrama. Estem segurs de que los lectors agrehirán, lo mateix que nosaltres, eixas dos galanas contribucions, aixis com la excel-lent é interessant revista de assumptos comercials que debem á la bondat de un comerciant molt conegut de aquesta plassa.
Desitjant que LA LLUMANERA DE NOVA YORK sia lo medi de comunicació entre los catalans que están esparcits por lo món, y com tenim lo projecte de enviar números de LA LLUMANERA á totas parts ahont hi hagia catalans, preguem an aquells dels nostrs paysans que sian aficionats á las lletras catalanas quen afavorescan ab alguan contribució, ja sia correspondencia, article ó poesía, tenint compte de que las dimensions de LA LLUMANERA no permeten que la s composicions sian molt llargas.
Pera celebra la aparició de LA LLUMANERA DE NOVA YORK habem sigut invitats á un dinar á la catalana, funció de llinterna mágica y Castanyada que tindrá afecte avuy, dia de Tots los Sants, en casa del nostre entusiasta paysá, Emilio Puig, á la lliberaritat del qual se deu la fundació de LA LLUMANERA.
¡Y qui sab si de LA LLUMANERA DE NOVA YORK ne eixirá lo CLUB CATALA!
Sí, los catalans que viuen á Nova York son quatre gats al estat de las colonias irlandesa, alemanya, austriaca, holandesa, francesa, italiana, grega, susissa, russa, etc.; peró son quatre gats que no se deixan passar la cua per la cara en materia de representació y valor individual.
Aqui, com per tot arren, Catalunya está ben representada.
Jo he sentit á dir que los catalans son com lo be de Deu quen hi ha per tot, y lo que jo sé y puch asegurar es que per toto arren ahout jo he estat hi ha hagut sempre un catalá... que era jo mateix.
També he sentit á dir quel Ermitanyo que viu en lo Mont Sinaí es catalá; que un dels cacichs dels indios dels Estats Units, ques diu Satanta, es catalá; quen Mahoma era fill de San Feliu de Guixols; quen Pilato nasqué á Tarragona; que la vaca de Betlem era catalana y que la branca que portá en lo bech la coloma del arca de Noé la va arrancar de un oliver de Catalunya.
Tot axó pot ser molt bé, puig altres cosas més estranyas se veuen cada dia; pero lo que si se pot asegurar es que avuy no hi ha una ciutat ahont no hi visque un catalá. Si tots los catalans que hi ha escampats pel món tornessin á Catalunya no hi cabrian.
Aqui, ja ho he dit, som quatre gats; pero casi tots son gats de cascabell.
Si anem á mirar la representació oficial, tenim que lo vice-cónsul de Espanya y lo secretari del consulta del son catalans.
Si mirem la representació de la prensa periódica veurem que lo actual director interino del periódich espanyol, El cronista, es fill de Catalunya. Y aqui tenen vostés LA LLUMANERA, que es una revista catalana feta per dos catalans, un ab lo llápis y lo altre ab la ploma.
Si dirigim la vista al comers, trobarem en Nova York sis ó set casas respectabilíssilmas de comerciants catalans que se sostenen ab profit y ab honra.
Si acudim á las Arts hi veurem alguns fills de Catalunya ques dedican ab lluiment á la música, uns com professors, altres com cantors, y fins lo mestre major de una de las millrs bandas militars de Nova York es menorquí y se diu Grafulla.
En la part de la industria no faltan tampoch representants. Tenim aqui una sabateria, una fusteria, un sastre, dos botigas de vius y fruys catalans, etc., etc.
Dos fondas espanyolashi ha á Nova Yodk y també es catalá lo amo de una de ellas.
En fi, hasta hi ha un pagés catalá, ques diu Balmes, y encara que fa molts anys que viu aqui beu lo ví ab porró y es més catalá quen Serrallonga.
Quatre gats, peró trempats.
Entre ells hi ha alguns gats vells que fá vint y trenta anys que viuen en aquesta terra, peró cap se ha olvidat de la nostra llengua.
Lo esntusiasmo ab que han acullit la idea de publicar una revista catalana entre los yanquis, com diu in partibus infidelium, nos fa esperar un bon resultat per LA LLUMANERA.
Com altres Espartans, enviarem aquet mensatger á la nostra patria, pera que li diguia:
Catalunya, alli en una ciutat populosa dels Estats Units, en aquella babilonia de Nova York, hi ha quatre gats que tenen orgull en ser fills teus, y no se olvidan may de la sua patria, ni de la sua llengua."
Lo dia 4 de Juliol de 1876 fará cent anys que aquet pays se proclamá independent de la Inglaterra y se organisá en República federal. Pera celebrar lo Centernari de tan memorable aconteiximent se prepara una Exposició internacional que se efecturará á Filadelfia, perqué aquella fou la primera ciutat desde ahont se proclamá la independencia dels Estats Units. La Exposició durará desde lo 19 de maig fins lo 19 de octurbre, só es tres mesos antes y tres despues de aquella gloriosa fetxa.
Las nacions extrangeras han sigut invitadas á pender part en aquell certámen de la industria y del progrés. Las potencias de Europa, las repúblicas del Centro y Sud América, fins los pobles del Asia, enviará los seus productos y artefactes á Filadelfia. Es precís que Catalunya fassa veurer als yankis lo que val. Aquí se figuran que tots los espanyols van vestits de torero y las donas portan la navaja á la lliga-cama. Los llibres de geografia que aprenen los noys á estudi dihuen de Espanya lo següent:
Espanya, capital Madrid. Está en la part occidental de Europa. Es un pays molt fértil, peró molt abandonat. Los Espanyols sont gent peresosa y sanguinaria. La sua diversió afavorida es la correguda de toros."
Y ab aquesta idea de Espanya y dels espanyels creixen los noys de aquesta terra, y quant son grans y van á viatjar per Europa recorren la Inglaterra, la Fransa, la Alemanya, la Italia, la Grecia, la Rusia y la Turquia, peró molt pochs son los que van á Espanya, perque tenen pór de que á cada pas isca un trabucaire á robarloshi la bossa.
Ara bé, encara que no fós més que per lo nostre amor propi y per lo nostre amor de la patria convindria que en la Exposició de Filadelfia deixassem ben plantat lo nostre pabelló. Peró es que ademés hi ha una altre gran ventatja en que Espanya fassa bona resencia en aquell certámen. Los Estats Units son un pays molt gran; peró molt jóve, moltl comercial y molt emprenedor. Aqui certas industrias están molt atrassadas y altres no son conegudas. Los Estats Units consumeixen molta roba, molt panyo, molta tela, molts teixits de totas classes, y la major part la importan de Inglaterra y Fransa. Aqui ni se sab, ni se somia que en Catalunya se fassan cosas bonas y baratas que poden cmpetir ab los géneros extrangers. Aqui no saben que en ebanisteria Catalunya está més adelantada —3→ que ells, apesar de la maquinaria de que ells disposan. Los yanquis no saben que Catalunya los deixará biscos lo dia que ensenyi aqui lo que produheix sa terra y lo que fan sos fills.
Pera axó es indispensable que se moguian los nostres germans del Principat. La Exposició de Filadelfia no tan sols els hi obrirá lo gran mercat dels Estat Units, sino los mercats de las repúblicas sud-americanas, puix de alli vindrá molta gent á veurer la Exposició, y, al contraurer relacions mercantils ab los expositors, naturalment han de preferir á los que parlen lo mateix idioma.
Espanya que ocupá el puesto 13.º en la última Exposició de Paris, en lo ordre del progrés de las nacions, pujá la puesto 6.º en la Exposició de Viena. A veurer si en la de Filadelfia logra posarse en lo cuart ó en la tercer. Espanya está obligada á presentarse dignament en aquest exposició; perqué Espanya es en Europa la única nació americana.
Y estem cenvensuts de que Espanya podrá lluhirse sil ho volen los espanyols, sobre tot si ho volen los catalans que representan la part més industriosa adelantada de Espanya. Per axó preguem als nostres germans del Principat y de Cuba, que envien tot alló que puguia fer honra á la nostra nacionalitat; que envien de tot, aixis productos agrícolas, com artístichs, com industrials. Filats, teixits, pintats, puntas, pocelana, vidres, conservas, vins, olis, argenteria, ebanisteria, impressions, cromos, pinturas, etc., etc., toto axó contribuhirá á cambiar la opinió que de nosaltres tenen los yanquis. Vinguian cigrons que aqui non hi há; vinguian garrofas que aqui non hi ha; vinguian xuflas que aqui non hi ha: vinguia de tot y vinguia tothom, fins los Coros den Clavé, que aqui clavarán als yanquis.
No se espanten dels gastos, puix de segur que de la Exposició de Filadelfia ne traurán honra y profit.
Que los yanqui están dotats de una gran inventiva nos pot negar, y rés ho prova tant com los innumerables invents com isquen á llum constantment en aquesta terra; peró la veritat es que la sua inventiva no ha arribat encara á saber donar noms originals als seus pobles y ciutats.
Deixant á part los noms indios que algunas ciutats, vilas y rius encara conservan, noms que ala pronunciarlos se entrebanca la llengua, com per exemple Chickasawhatchee. Michilimackinae, Passadumkeag, Powaugonee, Buttahatchie, etc.; no han sabut batejar los seus pobles més que ab noms de altres pobles y ciutats estrangeras, ó be ab noms inglesos que denotan alguna circunstancia geográfica del lloch, ó recordan algun célebre patriei.
Nova York, Nova Orleans, Nova Londres, Albany, Troy, Utica, Atenas, Siracusa, tots aquets noms son presos á la geografia europea y aplicats á ciutats, vilas y pobles dels Estats Units. Aqui hi ha ademés, nó un sol, sino 26 pobles ques diuhen París, 6 Londres, 2 Madrid, 30 Berlin, 11 Frankfort; hi ha també Habana, Cuba, Salamanca, Toledo, Roma, Asterdam, Babilonia, etc, etc., lo cual té una ventatja y es que un pot recorrer totas las ciutats principals del món sense sortir desl Estats Units. Segurament per axó quant un yanqui que may ha sortir de son pays ven una cosa que li agrada diu que es la millor en tot lo món.
Lo més curiós es que molts yanquis se figuran que aquestos noms son los primitius y originals, y que los Europeos los han posat á las suas ciutats per imitar á los Estats Units. Una senyora de Toledo (ciutat del Estat de Ohio que conta molt pochs anys de existencia) deya fa poch temps á un espanyol amich nostre:
-¿Que es veritat que á Espanya hi ha una ciutat que diu Toledo com la nostra?
-Si, senyora, respongué lo nostre amich sens inmutarse: es una fillola de la de vostés.
Lo pagar homatje á los grans homes y bons patricis que han donat llustre y gloria á la República, posant lo seu nom á alguna ciutat es molt digne y laudable; peró quant axó se porta al extrem pot donar lloch á molts embolichs.
Suposem que habem d'escriurer una carta an algú que viu en un poble ques diu Lincoln ¿com es possible que no hi hagia confusió quant hi ha sis ó set pobles y sis condats que portan aquet nom?
Fulton se anomenan també set condats y vint y quatre pobles.
Union es lo nom de 43 condats y 166 pobles.
Y Washington no es tan sols lo nom de la capital de la República, sino de tot un Territori, de 28 condats y de 142 pobles. Si los que viuen en aqueixos pobles reben ab puntualitat las cartas quels hi escrihuen, la Administració de Correus de aquet pays es una maravella.
Com en lo vast territori de aquesta jóve nació casi cada dia hi naix un poble, ni ha alguns que portan noms relatius á succesos recents. Un poblet de quatre casas que acaba de fundarse en lo Territori de Dakotah, lo han batejat ab lo nom de Bismark.
Aqui las ciutats creixen de una manera asombrosa. Chicago es avuy una ciutat populosa, y fa cinquanta anys no tenia més que dos casas. Per axó dihuen que fa pochs anys va morir alli un san cristiá y quant arrivá á la porta del Cel, San Pere li preguntá dahont venia.
-De Chicago, respongué lo just.
-¿Chicago? exclamá sorprés San Pere: aquet poble no está en lo meu mapa.
La ciutat de Chicago es molt neta y bonica, peró lo seu nomm me fa lo mateix efecte que quant un italiá parla de Torino.
Lo President de aquesta República, Mister Grant, ha fet grans progressos en lo art de la oratoria desde que ocupa la Presídencia. Lo primer discurs que feu, constá de una sola paraula. Li feren un gran recibiment y ell sortí á la finestra y digué: "Gracias."
La segon ja fou més llarch, puig va ser de dos paraulas: "Moltas gracias."
En lo tercer discurs ja se va permetrer de introduhir un vocatiu, y digué: "Gracias, amado pueblo."
Lo quart ja picaba més alt, puig sortint de la rutina y desplegant las alas de la imaginació, digué la poble que lo ascoltaba encantat: "Ciutadans, men alegro molt de haberos vist. Bona nit."
En lo quint discurs comensaren á brotar algunas poncellas que pronosticaban un jardí pera més tart. Digué: "Caballers: aquesta nit habeu sentit millors discurs dels que jo podria fer si volgués. Me plau haberos vist y me plau saber que habeu sentit tan bons discursos y com habeu passat la nit."
Desde aquell dia va perdrer la vergonya, y los seus discursos han anat creixent poch á poch fins que avuy ja tenen dotse ó quinse rallas. Un dels mes profondos es lo que va fer en la exposició de Newark ara fa dos anys: "Caballers: Estich molt content de veurer aquesta exposició de la industria de Newark. La vostra ciutat se ha portat bé: los seus fabricants tenen una influencia oposada á la importació dels articles estrangers. Os desitjo molt bona nit." Aquesta es la hora en que ningú, ni lo mateix President, ha pogut endevinar lo que volgué dir.
Lo més curiós es que en los Estats Units tothom naix orador, puig encara quels yanquis semblan homes de pocas paraulas, quant se posan á fer un discurs, sobretot si han buscat la inspiració en lo fondo de un got, xarran més que una cotorra. Pot ser per axó han fet President á Mister Grant, perque en la terra dels cegos lo borni es rey, y com los antichs deyan que la paraula es de plata y el silencio es d'or, se comprén que aquell que menos parla es aquell que més val.
Si axó es aixis un mut deu valer moltas pesetas.
-Qui no adoba la gotera... quant plou li entra l'aygua á casa.
-A só de tabals... los soldats marxan iguals.
-Qui no té memoria... se olvida de moltas cosas.
-Qui canta á taula y xiula al llit... es un home molt aixerit.
-Qui no vulla póls... ques tire al mar.
-No digas blat... si non hi ha necessitat.
-Entre poch y massa... hi ha la bona mida.
Habem tingut la satisfacció de abrassar al nostre amich y paysá, Leonardo Chia, del comers de la Habana, que ha vingut á Nova York de passada pera Europa. Li desitjem un viatje molt felís.
-LA LLUMERA DE NOVA YORK es lo únich periódich escrit en catalá ques publica fora de Catalunya.
-Al eixir á llum LA LLUMERA DE NOVA YORK ofereix una ma fraternal an El Cronista que en aquesta gran ciutat vetlla por los interessos y la honra de la Patria, y envia un saludo carinyós a tots los seus germans de la prensa, aixis de Cuba com de tota Espanya.
-Com los enemichs de Espanya que están refugiats en los Estats Units se están per ara molt quietets, LA LLUMANERA los deixa tranquils en aquet número; peró aixis ques moguian els hi donará llenya. En quant á los que están en la manigua de Cuba, LA LLUMANERA voldria ferlos servir de blé.
|
| BATLLÓT. | ||
NORMA LANACAP.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
NovaYork, Octubre 1874.
F. Granados.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
—4→
Malas novas son las que tenim que donar a los llectors de LA LLUMANERA. En varios punts del principar hi ha hagut forts temporals de pluja y vent que han causat moltíssimas desgracias. Los rius creixerent de un modo com nos habia vist en molts anys y derribarem ponts, casas y tapias, inundaren vilas, pobles y sebrats y se emportaren personas y bestiá. En Tárrega las desgracias han sigut espantosas: un gran número de gent ha mort ofegada. En las provincias de Barcelona y Tarragona també los ayguats han causat molts danys. Port d'Armentera, Bráfim, Catllar, Espluga de Francolí, Vilaseca, Riudoms, Cambrils, Montblanch, La Plana, Vilanova, etc., han sufert més ó menos á causa de las avingudas. A Reus se calcula que los danys no baixaran de $200,000. No estaria de més que los catalans que viuen al estranger fessin algunas suscripcions pera socorrer á las pobres familias que han quedat desamparadas y en la miseria. La caritat cristiana es lo consol del desvalgut, y aquell que ha rebut lo bé de Deu no pot pagarho de millor modo que donantne una part al que més ho necessita.
-Roda lo mon y tórnaten al Born. Aquet refrá se podrá dir ab més rahó ara quel Born será un Mercat com pochs se han vist. Lo edifici que se está fabricant actualment en aquell lloch será grandiós y podrá compararse ab los millors de las grans capitals de Europa. La superficie tindrá 8,100 metros superficials. Será un quadrilongo: lo costat més llarch será de 138,50metros y lo més curt de 58,50. Las dos grans naus centrals se crusaran en la rotonda y tindrán 28 metros de ample, ó sia igual á la galeria de máquinas de la Exposició de Viena. Lo passadís central pera los compradors será de 8 metros de ample; los dos laterals pera carruatges de 5, y los de las galerias de 3. Las obras están ya molt adelantadas.
De un diari de Chicago traduhim la següent traducció relació:
En lo poblet de Climax, Estat de Michigan, un jóve apotecary se enamorá bojament de la filla de una viuda rica, y li demostraba la sua passió ab tanta vehemencia que mare y filla li indicaren lo camí de la porta. Lo pobre enamorat *** peró sens desanimarse, no volent perdre la costum de frequentar la casa, hi entraba cada nit saltant per la tapia del hort, *** se quedaba contemplant *** estasiat la finestra *** l'cuarto de la sua adorada. Sorprés una nit en tal contemplació, fou expulsat del hort per la mateixa tapia per ahont hi entraba, de una manera tan ridícula pera lo seu amor propi com pera la sua persona. Desitjant tenir al menos una reliquia del seu ídol, saltá altre vegada la tapia y prengué sens escrúpol una camisa y los calsotets de la sua estimada que estaban penjats en una corda para secarse. Orgullós del seu trofeo lo portá al seu cuarto, y farcint la camisa y los calsotets ab altres pessas de roba, feu un ninot al que hi ajustá una careta y uns guants, y, com pigmalion devant de la estátua de Galatea, se posá a comtemplar aquella imatge que li representaba lo objecte dels seus pensaments. Avisada la justicia del robo de aquellas pessas, entrá de repente en lo cuarto del aprenent apotecary y lo trobá en adoració devant de la imatge de la ingrata. Sens pietat per tanta devoció, tregueren lo farciment del ninot y, emportansent la roba de la noya, deixaren al aprenent desesperat per no conservar un recort de la seua estimada".
¡Y luego dirán que no hi ha amor platónich en lo mou!¡No pas jó que li confiés una recepta an aquell aprenent de apotecary!
La companyia de ópera italiana que funciona en la Academia de Música de Nova York y lo mérit relatiu de cada artista es com segueix:
Tiples: Miss Emma Albani, sobresalient: Miss Marie Heilbron, bona: Signora Potentini, mitja figa y mitj rehim: Mlle. Donadio, molta fressa y poca endressa: Signorina Maresi, Deu la benehesca.
Contralto: Miss Anna Louise Cary, engrescadora.
Tenors: Carlo Carpi, trempat: Benfratelli, pipioli: Debassini, lo nom hu indica.
Barítons: Tagliapietra, guapo: Del Puente, més aixerit que un pésol.
Baixos: Fiorini, pot anar: Scolara, fa de tot.
Director de orquesta: Emmanuel Muzio, val molts diners.
_______________
Lo crítich musical del Herald comparaba l'altre dia Il Barbiere di Seviglia ab La Fille de Madame Angot.
¡Quen saben de música aquesta gent!
Y també deya que Il Barbiere no era una ópera digna de la Academia de Música de Nova York.
¡Si hagués dit que la Academia de Música de Nova York no es digna de Il Barbiere, la ensopega!
_______________
En honor de la veritat deu dirse que lo Barber que nos donaren á la Academia l'altre nit era tan dolent que si en Rossini lo hagués vist se hauria deixat la barba. ¡Vaya un modo de escorxar!
_______________
Lo crítich del Herald es un pou de ciencia. Los seus coneixements geográfics son lo mateix que los seus coneixements musicals. Uns y altres poden cremar en una llumanera. Fa pochs dias digué lo següent: "La Fille de Madame Angot se representa fins en los punts més apartats del món. Lo últim ahont se ha posat en escena es Barcelona".
¿Con que Barcelona es un del punts més apartats del món? ¿Es molt sabatassas lo crítich del Herald!
_______________
Al dia següent hi afegí aquet bram: "A Barcelona están ensajant Lohengrin y Rienzi. No es estrany que á Espany no hi hagia pau". La consecuencia es lógica. Lo que es estrany es que un oastanaga con aquet sia crítich del Herald. Nó, tampoch axó es estrany, perqué tots los redactors del Herald son pastanagas.
_______________
Un pagés de un dels Estats Units fa poch temps, necessitaba una vaca, y no tenint prous dinérs pera comprarla proposá á un altre pagés del vehinat, quen tenia massa, baratar la sua muller per una de las vacas. L'altre pagés consentí y prengué la dona del seu amich en cambi de una vaca. Ara bé ¿no crehuen vostés que lo tal marit era una borinot? Jo penso que no necessitaba desprenders de la muller pera tenir banyas á casa.
_______________
No smoking. Aqui tenen dos paraulas inglesas que son la pesadilla dels fumadors. A cada pas se troba aqui un lletrero ab aqueixas paraulas que volen dir: no fumin. Un paysá nostre que no sabia lo inglés al veurer que en las botigas, en los restaurants, en las fondas, en los jardins, en las plassas, per tot arreu deya no smoking, nos preguntá molt formal:
-*** paysá, y en aquesta terra ¿com ho fan los que están refredats?
_______________
Quant un yanqui vol estar ab comoditat se senta en una cadira y posa los peus á la finestra, sobre lo respatller de una altra cadira, sobre la taula, sobre la calaixera, sobre qualsevol part que siguia ben alta pera poder tenir los peus més alts que lo cap. ¿Voldrá dir axó que los yanquis pensan ab los peus?
_______________
No habem vist gent més dessaborida que la de aquesta terra. Tenen los gustos més estrafalaris que pugan imaginarse. Buen té en compte de vi ó de aygua, pera esmorsar, pera dinar y pera sopar, sens estar malalts: no menjan sopa ni escudella pera dinar: un dels seus plats afavorits es lo blat de moro bullit, ab mantega: menjam los tomátechs crus, sens amaniment, y lo ensiam ab sucre y vinagre en compte de sal y oli: pera postres menjan cocas de carabassa y de ruibárbaro. ¡Y no rebentan!
_______________
Los que diuen que aquet es un pays modelo farian bé de imitar lo que té de bó en compte de imitar lo dolent. A Nova York se ha establert una societat de senyoras caritativas ques dedican á recullir flors y llibres pera los malats y los presos. De las flors ne fan ramets, y tots los dias los distribuheixent entre los pobres dels hospitals que reben aqueixa olorosa caritat ab llágrimas de reconeixensa. Dels llibres se esculleixent los que poden servir de ensenyansa y de consol als presos, y ab ells se forman bibliotecas pera lo us dels encarcellats y dels convalecients. Al estíu que las flors son abundants, las que sobran després de repartirne als malats, se donan á la gent pobre que viu en los barris baixos de la ciutat y que rarament gosa ab la vista y lo parfum de las floretas.
_______________
També a Nova York hi ha una societat de senyoras que té per objecte ensenyar algun ofici á las minyonas. Las societat ha llogat una casa y allí las senyoras donan llisons gratuitas de cusir ab máquina, de tallar, de fer roba, de planchar, de fer llits y cuidar una casa, de cuinar, de llegilr y escriurer, y de tot alló que pot servir á una minyona pobre pera guanyarse honradament la vida. De alí surten bonas cambreras, bonas bugaderas, bonas planchadoras, bonas cuyneras, bonas cusidoras, y no solament hi guanyan las pobres noyas, sino que ab lo temps hi guanyará lo servey de las familias. Los plats ques fan prácticament en la classe de cuynar, serveixen pera un restaurant que hi ha en lo mateix establiment, exclusiu pera las traballadoras, y sels hi donan molt baratos.
-"Per Tots Sants, panellets."
-Un yanqui, convensut de que lo cabell es una planta, ha resolt curarse la calvicia posantse fems en lo cap quant sen va al llit.
-Lo origen del catalá se remontá al temps de Adan y Eva. Quant Eva li doná la poma á Adan y aquet li pegá una mossegada, ella li preguntá satisfeta: ¿Ca tal, ah?
-Dias arrera preguntaren á un irlandés sil habia vist lo eclipse total de la lluna, y ell respongué: "Nó, á fé: era massa tart. ¡Si hagués sigut de dia..!"
-La nit del eclipse un noy preguntá á son pare:
-Papá ¿qué es lo que apaga la claror de la lluna?
-Es la sombra de la Terra. -¡Ay, ay! ¡com pot ser axó si de nit la llum vé de la lluna!
-Fa pochs dias se fed un casament en los núvols, prop de Cincinnati. Lo capellá, los nuvis y los testichs sen pujaren en un globo aereostátich á celebrar la ceremonia, creyent sens dupte que fentse prop del cel, lo dimoni no ficaria la banya en aquell matrimoni.
-Demá passat primer dimars de Novembre, hi haurá eleccions en lo Estat de Nova York pera lo cárrech de Gobernador y altres empleaats de la Gobernació, y en la ciutat de Nova York se elegirán també lo Alcalde Corregidor y altres individuos del Ajuntament. Aquestas eleccions se fan cada dos anys.
-Acaba de posarse en venda, en una botiga de Broadway, una máquina de escriurer. Es molt ingeniosa, y las lletras ixen impresas com ab tipos de imprenta. Es més petita que un máquina de cusir y funciona molt fácilment. Las lletras se imprimeixen per medi de unas teclas ques tocan com un piano. De modo que daqui en avant pera ser escritor será precís ser pianista. Y se podrá entendrer la lletra dels ministres y dels homes més sabis. ¡Quin adelanto!
Nova York, 29 d'Octubre de 1874
Sempre foren las catalans un gran poble comercial y LA LLUMANERA DE NOVA YORK no seria digne de la sua misió ni de son titol catalá si no dediqués una part, per petita que sia de las suas columnas, á una secció mercantil pera donar alguna noticia del mohiment de aquesta plassa.
MERCAT MONETARI. -Continúa la gran abundancia de diners (pels que no los necessitan) y los Corredors de Rossa troban qui els adelanti fondos sobre bonas garantias á un interés de 2 á 8 per cent l'any. Paper comercial se descompta de 5 á 7 per cent. Al mateix temps los negocis están molts encalmats, y la abundancia de capitals no es sino l'efecte de la paralisació general del tráfich y de las industrias del país, que'encara sufreix las consecuenciaas de la crisis de l'any passat. Es una "febre lenta" que no poden soportar los que llavors quedaren ressentits, y aixis s'explica que algunas cosas importants hagian calgut en eixos dias. Afortunadament no hi ha hagut cap novedat entre las casas espanyolas. La Bossa abatauda, ab excepció dels "Bonds desl Estats Units" y d'agunas Obligacions de Camins de ferro que se sostenen á preus alts. L'or s'es mantingut toto lo més entre 91/2 y 101/2, y clou els vespre á 101/2. Cambi sobre Londres á 60 djv $4,88 á $4,84; 8 djv $4,88 la £. Paris 60 dias frs. 5,161/2, 8 dias frs, 5,14.
Posém á continuació los preus dels articles que poden interessar als nostres lectors de Catalunya y Cuba.
ARRÓS. -Un poch més ferm. "Fangoon" 21/2. "Patna" 41/2 or en depósit. Carolina 7 á 8 en currency.
CEREALS. -Ab malas noticias dels mercats inglesos los preus dels blats y de las farinas han estat continuament de baixa. "Blats de primavera" $1 á $1,15 "Blats d'hivern roig" $1,15 á $1,25 y "blanc" $1,25 á $1,35 per bushol de 60 lbs. "Farinas del Sur" pera Cuba $51/2 á $61/2. "Farina extra Ohio" $5 per barril. "Blats de moro" sostingut de 88 á 90 cts. per bushel de 56 lbs. "Fascis" de $2,50 á $2,70.
CAFES. -Més mohiment. Puerto Rico de 17 á 19 cts.
COTONS. -Grans entradas del interior y preus de baixa. Cotisém segons la nova classificació "Uplands low Middling" 141/2 "Middling" 141/2, "Good Middling" 141/2 y Nova Orleans "Middling" 15, "Good Middling" 151/2. Contractes per Decembre y Janer 141/2 á 15 "Low Middling Uplands". Las entradas de cotó desde 1er de Septembre son 600,000 pacas contra 420,000 l'any pessát en igual temps, lo cual es una indicació de que la cullita será molt abundant.
CUIROS. -Demanda regular y preus sostinguts. Buenos Ayres 26 á 261/2 cts. en or los escullits.
DOGAS. -Las de bota de padró $250. Mitjas dobles $220. Primas $175.
MELASSAS. -Sense existencias de Cuba y preus noinals. Puerto Rico 50 á 60 cts.
PETROLI. -Molt abatut. Refinat en barrils 111/2. Caixas 171/2.
PROVISSIONS. -Tendencias de baixa. "Llart" en plassa 14 cts. Contractes per fi de Novembre 13 cts, pera Decembre 121/2. "Cansalada" pencas llargas en plassa 101/2, més per Decembre se pot comprar á 91/2. "Pernills" salats 18 cts. dolsos 14 cts.
SUCRES. -Encalmats, mes los preus sostinguts sens variació per la firmesa dels tenedores. "Mascabat regular á bon refi" 81/2 á 81/2. Centrifugos 81/2 á 91/2. Purgats No. 12 91/2.
FLETES. -Continúan molt baixos. Pera lo Mediterrani Petroli 4 sj. per barril y 18 á 20 cts. per caixa. Cuba vistge rodó $5 bocoy de sucre de la costa del Nort.
_________________________________________________________________________
IMPRENTA DE EL CRONISTA. 64 Y 66 BROADWAY.