—1→
Aquesta Revista Catalana eixirá á llum lo primer de cada mes. La primera plana contindrá un dibuix fet expressament pera LA LLUMANERA, y representará escenas catalanas, costums y tipos yanquis, succesos de actualitat, caricaturas, etc. Les altres planas contindrán novas de Catalunya y dels Estats Units, descripcions de costums americanas, articles serios y jocosos; correspondencias de varias parts del mon, poesias originals y traduhidas dels millors poetas inglesos, cuentos, epígramas, etc., etc.
Suscripció per un any:
- En los Estats Units (currency $2.50
- En la Isla de Cuba en paper $5.00 (en or) 2.50
- En Espanya y altres punts d'Europa (en or) 2.50
- En las Repúblicas de América, etc (en or) 3.00
Se admetrán alguns anuncios pera la última plana á preus convencionals.
Interinament los Agents de LA LLUMANERA DE NOVA YORK serán:
- E. Puig y Cia., 40 y 42 Broadway NOVA YORK
- Josep Costas, 184 S. Delaware Av FILADELFIA
- M. Capó, Royal Street NOVA ORLEANS
- Joan Pla, St. Vicent College MOBILE
- A. Pamies, Santa Clara No. 19 HABANA
- Gutná Hermanos MATANZAS
- Lopez Bernagosí, Rambla del Centro BARCELONA
- Alberto Berges, 3 Clipatone Street, Fitzroy Sq LÓNDRES
Los que vullan ser agents de LA LLUMANERA en altres punts podrán oferir los seus serveys per carta.
Totas las cartas y comunicacions deurán dirigirse:
Al Director de LA LLUMANERA
Care of E. Puig & Co.-Box 4468.
NEW YORK.
La Exposició de Filadelfia.
Habem rebut algunas cartas de Catalunya, entre altres una de la Societat pera lo Foment de la Producció Nacional, establerta á Barcelona, demanantnos noticias é informes respecte de la Exposició Internacional que ha de celebrarse á Filadelfia en lo any 1876. Gran pler nos causa veurer lo interés que se prenen los nostres paysans per aquell certámen que tants beneficis ha de reportar á la nostra industria. En Catalunya se fan cosas molt bonas, iguals, si nó millors, que las ques fabrican en lo extranger; peró lo que nos falta es ferlas coneixer fora de casa pera que los altres pobles nos las demanen. La activitat y empresa que mostran los nostres industrials en imitar, copiar y fins perfeccionar los articles extrangers voldriam també veurerlas empleadas en anunciar y ensenyar al mon los resultats de la sua industia. Los Estats Units son un pays práctich y comercial que va á buscar sempre los objectes millors y més baratos á la font, es á dir allá hont se fabrican, sia la Inglaterra, la Fransa, la Alemanya, ó la China. Peró es precís, pera que vagia á buscarlos, que sapia ahont están y ahont se fan. Fa poch temps se comensaren á importar objectes de fusta labrada de Suissa: avuy nos veu altre cosa en las botigas de Nova York. Y si la fábrica de alfombras dels germans Sert, de Barcelona, abasteix de las suas preciosas catifas al gran establiment de A. T. Stewart, de Nova York, que es sens disputa lo primer del mon, y la fábrica de banos de Valencia ne envia una gran cantitat als Estats Units; ¿perqué no han de trobar aqui un mercat productíu totas las fábricas industrials de Catalunya? Lo mal está en que no las coneixen, se ignora aqui completament la sua existencia, se creuen que Espanya es un pays de toreros y bandoleros, y may se pendrán lo traball de averiguar si en alguna provincia de Espanya está adelantada la industria, si nosaltres no procuram dirloshi y ensenyarloshi ab los productos de las nostras fábricas.
Per axó creyem que á Catalunya li convé pendrer una part activa y principal en la exposició de Filadelfia, y aqueix es un dels objectes que nos habem proposat ab la fundació de LA LLUMANERA. En tots los números dedicarém una secció an aqueix important assumpto, explicant los progressos ques fan á Filadelfia en las obras y los preparatius, y los projectes més notables ques anuncian. Per vuy nos contentém ab presentar als nostres lectors las vistas dels dos edificis principals que están fabricantse.
Vint y una nacions han acceptat la invitació del gobern de Washington de pendrer part en la Exposició. Entre ellas está Espanya; peró mentres algunas com la Fransa, la Suecia y altres, no tan sols han nombrat las suas comissions, sino que aqueixas ja han escullit lo terreno que necessitan, Espanya no ha nombrat encara la sua comissió. ¡Veurém si succehirá com á Viena y com per tot arreu, que Espanya sempre arriba tart!
Lo dinar y castanyada ab que se celebrá, lo dia de Tots Sants, en casa del nostre paysá Emilio Puig, la aparició de LA LLUMANERA, proporcionáren un dia de verdadera satisfacció als quen participarem, y foren lo nostre digne vice-cónsul, senyor Frederich Granados, los coneguts comerciants de aquesta plassa, senyor Ramon Palanca, senyor Antoni Reynés, senyor Juan Barceló, lo dibuixant de LA LLUMANERA, en Felip Cusachs, y lo que té el gust de escriurer aquestas rallas. Lo dinar fou á la catalana ab lo qual ja está dit que fou bó y subtanciós. Lo escut de las quatre barras, fet de flors, adornaba la paret del menjador, y desota hi habia una capelleta de la Verge de Montserrat feta ab pedras cullidas en aquellas montanyas. Se dedicaren á la Patria recorts plens de amor y de anyoransa; beguérem tots ab porró y brindárem ab entusiasmo pera que no se apague may LA LLUMANERA, prometent cada hu fer lo possible pera conservarla encesa. Estém segurs de que en aqueix propósit nos ajudarán tots los nostres germans, procurant aumentar la subscripció de LA LLUMANERA de modo que no hi hagia un catalá dintre ó fora del món que no la rebi.
Aacute; El Cronista, al Diario de la Marina, á El Artista y á tots los demés periódichs que han contestat carinyosament al nostre saludo, enviém las gracias més afectuosas que trobém en lo fondo del cor. Si no ens falta la de Deu y l'oli de la protecció dels nostres germans, nosaltres procurarém, com las verges Vestals, que no se apague may lo flam de LA LLUMANERA, y, encara que débil la sua llum, nos esforsarém pera que no sia indigna de tan lluminosa germandat. Mocarém sovint lo blé pera que tothom puguia dir de LA LLUMANERA:
¡Fa llum, nó fum!
LA LLUMANERA comensa per hont los altres periódichs acaban. Ab aquet número regalém als nostres suscriptors una fulla ab dos grabats que representan lo PALAU INDUSTRIAL y la GALERIA DE ARTS que se están fabricant á Filadelfia pera la Exposició Internacional de 1876. Axó ho debém á la amabilitat de Mr. A. T. Goshorn, Director general de la Comissió del Centenari, lo qual nos ha escrit una carta enviantnos eixos grabats, pera ferne us en LA LLUMANERA.
Com lo procehiment que empleém para imprimir la primera plana de LA LLUMANERA es la foto-litografia, tenim facilitat y tindrém molt gust en reproduhir (sempre que ho mereixcan) los dibuixos, vistas y caricaturas quens envíen los nostres suscriptors.
¡Catalunya está de dól! Lo telégrafo ha anunciat la mort del pintor Fortuny. Las Arts han sufert una pérdua inmensa; perqué en Fortuny no era una gloria de Catalunya, ni de Espanya solament, era una gloria de tot lo món. Lo gran crítich francés, Téophile Gautier, deya quen Fortuny ero lo primer pintor de la época. Nasqué á Reus lo 11 de Juny de 1839, y comensá á Barcelona y á Fransa lo seu geni causá la admiració de la gent. La mort se lo ha emportat quant comensaba lo seu nom á esculpirse al costat dels noms venerats dels grans mestres que han donat á Espanya una época de gloria. ¡Deu tinga á Fortuny en la eterna!
Los espanyols que no son catalans nos acusan de que volém ser catalans peró nó espanyols.
Axó no passa de ser un joch de paraulas; perque los catalans, á pesar de tenir un carácter molt independent, son espanyols en lo fondo, y han fet més en Espanya y pera Espanya que molts dels altres pobles de la Península.
Deixánt apart que Catalunya fou una de las primeras parts de Espanya ques poblá; deixant apart que de Catalunya sortí lo primer rey godo que reuní tota la Península baix lo seu septre; deixant apart lo que en totas ocasions ha fet Catalunya al Orient los seus Almogavars, ja etjegant als gabatxos á la altre banda dels Pirineus, ja donant tunyina á nels marruecos; ¿no está donant Catalunya páginas de gloria á Espanya ab lo seu progrés, ab la sua industria, ab las suas arts, y ab sas empresas comercials? No acaba de elevar un digne monument al Princep dels ingenis espanyols, al inmortal Cervantes, reproduhint per medi de la foto-tipografia la primera edició de Don Quijote?
Sí, los catalans son bons espanyols.
Alli ahont tremola la bandera de Castella, allí lo catalá veu lo emblema de sa patria.
Si té una mica més de apego y de amor an aquell racó de terra que llepa carinyós lo Mediterrani y que ostenta sos venerables cabells blanchs en la cima del Montseny, se li pot perdonar: la bandera de Espanya té dos barras y la de Catalunya ne té quatre. ¿No es natural quel amor també sia doble?
Per sa conducta noble y leal, per sa valentía, per sas proesas, Catalunya obtingué fors: per son amor al traball, per la sua activitat y empresa, per sa industria y son comers Catalunya es avuy la provincia més próspera de Espanya.
Los laborantes, los que per enveja als fills de Catalunya ensenyaren al negre ignorant á cantar: "Ay! quien fuera blanco, aunque fuese catalan!" poden comparar la conducta dels catalans y sus resultats y la conducta dels insurgents cubanos.
Los primers honran á Espanya, perque son bons espanyols: los últims no podrán may deshonrarla, peró se deshonran ells mateixos.
Habem rebut moltas cartas donantnos la enhorabona per la publicació de un periódich catalá en aquesta terra llunya, y aquesta bona acullida dels nostres germans, encara que la esperabam, nos ha umplert de satisfacció y de ánimo pera anar endevant en la nostra empresa. Las fibras del cor vibran de alegria y de entusiasmo al veurer cuan general, cuan arrelat y cuan invariable es en nostres paysans lo amor á la Patria. Si LA LLUMANERA consegueix estrenyer encara més la unió y la fraternitat dels fills de Catalunya, quedarán satisfets los nostres més grans desitjos. Agrehim de tot cor las felicitacions que habem rebut, y á tot pler publiquém la galana carta que nos han enviat varios paysáns de la Habana, esperant que no sia la última ab que nos afavorescan.
Als Editors y Redactors de LA LLUMANERA
NOVA YORK.
Germans:
Ab grata sorpresa habem vist avuy lo primer número d'una Revista que publiqueu en eixa los bons catalans. ¿Com voleu, germans, que os diguém l'alegria, l'entusiasme, lo frenesí que de naltres s'es apoderat al véurer un fet tan gran d'amor patri? Lo cor nos saltaba boig adins del pit, com si volgués, atravessant lo mar, anar á juntarse ab los paysans qu'han realisat ab son patriotisme y desinterés una obra tan sublime, com es portar la patria desde ahont jau gloriosa fins al racó més allunyát de l'univers. Si, ara aqui nosaltres, sota lo sol escorxant del tropich, sota l'ombra dels boscos virginals, á las márges de rius que semblan fils de plata, veurém apareixer lo sol de nostra terra, l'ombra de nostres boscos, las ayguas de nostres rius, las neus de nostras montanyas, y sentirém encara un'altre volta lo dols cantar de la pubilla assegudeta á la porta de sa masía! Veurán los ulls de nostre imaginació com ixen del mar blau ab pausa majestuosa los pichs de Montserrat; veurán com ixen regalimant perlas las onas del Ter y del Llobregat; veurán las torres de Barcelona pujant, pujant en l'ayre embolicadas ab núvols de fúm; y veurán, alli, en un racó, amagadet y modest, lo poble de la montanya ahont rebérem lo jorn. Veurém la barretina y lo mocador al cap, la faixa y lo giponet; sentirém lo "Noy de la Mare" y ballarém la sardana y lo contrapás!...
Catalans qu'aixó ens doneu, catalans qu'aixó feu, benehits siau! Traballeu pera honrar la nostra patria! No reculeu ja may en vostra empresa; Catalunya es bona mare, Catalunya deu de tenir bons fills!... ¡Viva Catalunya!...
Adeu siau, germans, y que Deu vos fassa bons!
HABANA, Novembre 4 de 1874.
Joan Galceran, Samuel Giberga, Anton Calvo, Narcis Maciá, Frederich Maciá, Bartumeu Ortoll, Claudio Companyó, Lluis Moner, Bartumeu Galceran, Anton Moner, Manel C. y Barseló, Isidro Uribarri, Anton Galceran, Fernando Blanch, A. Ferrer, Frederich Monamill, Jaume Simó, Anton Masana, Gaspar Sulá, Joan Capasols, E. Lanuza, Josep Fabré y Gassó, Francesch Borrás, Sebastiá Robirosa, Salvador Buils, Benet Lloveras, Juan Prats, Josep Burguet, Anton Gassol, Quimet Burguet.
| Ja que entre Yankis lluheix | |||
| lo flam de la Llumanera | |||
| ab tot son cor suscribeix | |||
| Pep Rocamora y Riera. |
(Nos vólen més firmas, perque seria una llonganissa massa llarga. -Salut y Llumanera.)
—3→
Ni que haguessem anat á buscar pel carrer los tipos que presentém en la primera plana y els haguessem fotografiat, no haurian sortit tan exactes com los quens ha dibuixat en Felip Cusachs. ¡Están que parlan! Miren lo carnicer qué satisfet está, vestit de senyó, ab un diamant molt grós en la petxera, y tot tapat fins als peus ab una especie de camisa ó brusa blanca pera no embrutarse. La péra que porta li dona un ayre de gravetat, y no extranyaria, aqui hont lo veuen ab lo tallant á la má, que fós tot un senyor alcalde de barri. Més endevant trobarán lo drapaire, tot espellifat y un tarot al cap. Pera no gastarse la veu cridant "¡draps y ferro vell!" porta un carretó ab uns esquellots penjats que fan un soroll com si passás un ramat de bous. Á la dreta veurán un home com un San Pau. Nos pensin que lo gegant del Pí, nil de la Ciutat: es un policeman ó municipal que serveix de guardiá del ordre. Son homes escullits entre los més alts y jó fins crech quels fan expressos, puix ni ha que tenen set peus de alsada. Un pagés acabat de arribar de la nostra terra sel contempla com un badoch. Desota hi veurán un senyor molt ben vestit ques moca ab los dits (lo qual se veu aqui molt sovint). Lo mocador que porta li serveix pera aixugarse los dits després de la operació. Cap á la esquerra se veu una noya molt gaya y aixerida que pesca ab art y á la encesa. Á la cantonada hí ha dos peixos que están á punt de caurer. Més enllá veurán un yanki que paheix lo dinar y se escura las dents ab un trempaplomas. Cap yanki está ab comoditat si no está en aqueixa posició. Nos figurin que alló que té es un llansol, nó: es lo diari de la tarde. Alló grós que hi ha al seu costat es una escupidora. Sota dell veurán dos jóves letxuguinos que han passat la nit en lo club, ahont han agafat un gat quels fa anar torts. La escena del costat no necessita explicació. Es un cotxo de la tramvia que está plé de gom á gom. Aixís van sempre, com barrils de sardinas, y lo conductor crida: "Encara hi ha puesto pera un altre." La últim ninot representa un yanki que va depressa y fa caurer al llimpiabotas, trepitxa á un senyor, ensopega ab un altre, dona empentas á tothom y may se gira á dir: "perdone." Com aqueix sen troba un á cada pas. Per anar pels carrers de Nova York se han de fer uns ulls com unas taronjas.
MOBILE (Alabama), 15 de Novembre de 1874.
Senyor Director de LA LLUMANERA:
Al veurer anunciat en El Cronista, que se publica á Nova York un periódich en llengua catalana, y ab ninots, pera ridiculisar las costums dels yankis, lo cor m'ha donat un salt d'alegria, que no es fácil ponderar.
La inspiració que vosté ha tingut de fundar LA LLUMANERA, me ha alegrat moltíssim. Al menos ara tindré ocasió de contrabalancejar las impressions dolorosas que estich obligat á rebrer, habitant entre aquesta gent.
Jo, per ma part, m'encarrego d'enviarli algunas cartas y d'ajudarlo ab tota la forsa de las alas del meu cor, puix encara que es poca, penso que moltas gotas de cera fan un ciri pasqual.
Comencém. Li vaig á parlar de las eleccions. Es una cosa que aquesta gent pren molt per lo serio, pero á mí mé fa riurer.
Com en aqueix Estat la població negra es tan numerosa com la blanca, de aqui quels negres aixequessen tant la cresta abans de las eleccions. Se veyan bastant sovint asseguts en un sofá y ab las camas estiradas y encreuadas, descansant en lo respatller de una cadira, xuclant un gelat ab palleta. Seguian la moda dels senyors de aquesta terra que tenen la galdosa costum de posar los peus sobre la taula ahont menjan.
Doncs, si senyor; aqueixos negrots habian arribat al punt que de escuraxemeneyas passaban á ser jutges, de barbers á gobernadors, y de baladrers á senadors de la República.
Y com en aqueix Estat n'hi ha tants, ells mouen la roda de las eleccions: si giran cap aqui, guanya l'un; si giran cap allá, guanya l'altre. Peró los blanchs los fan rodar an ells com una baldufa y bellugar com si fossen ninots de fira.
Los medis de ques valen pera enganxarlos al partit respectíu nos poden contar. Reunions, discursos, promesas, professons, un qu'altre nap que cau de amagatotis y, sobre tot, l'ayguardent. Aquet es lo gran conquistador dels electors de aquesta terra. Un cop tenen lo gat, qualsevol els hi fa creurer que la Mare de Deu se deya Joana.
Tant que ponderan las eleccions dels Estats Units, jo no hi trobo uno més fanfarria, més tabola y més vicies que en los altres paysos. Si no fos per axó de guanyar vots ab botas d'ayguardent, que es propietat original de aquesta terra, diria que las fan com en totas las nacions d'Europa.
Aqui se organisá un club, anomenat de la casta llatina. Ell se pot dir que doná l'impuls decissíu á las eleccions. Jo só de la opinió quels mil y pico de vots que tingué de majoria lo partit demócrata en aquesta ciutat solament son deguts al club referit.
Don Pere Horta, president de la Societat Espanyola, catalá molt respectat y molt ben volgut, era un dels caps. No cal dirli que aqueixos ho feren com á casa. Sens soroll se reuniren ab un sol pensament y ab un sol fí. Umpliren las urnas de vots. No hi ha més cera que la que crema: alli ahont un catalá posa la banya; ó s'romp, ó surt ab la seva.
Avuy los negres van ab lo cap baix. Fan una carota que lo dimoni sels emporta.
Fins ara poch era un escándol lo que aqui passaba. No se sentia sino queixa sobre queixa, plors y blasfemias. "Si axó dura, deyan, nos en anem á la porra". Los que patian deyan que de tot ne tenen la culpa los republicans. Los demócratas han guanyat las eleccions. Veurém ara com se portarán. Tindré ocasió de ferni un plat un altre dia.
Estiga bonet.
PAU GERMÁ
Un "Borinot" que no té rés de borinot nos envia la següent afalagadora carta:
NOVA YORK, 28 de Novembre.
Estimat amich: Com verdader borinot que só, vas aprofitar la escletxa de una finestra pera entrar, la nit del 21 corrent, en lo menjador de un restaurant del carrer den Guillém quem robá lo cor, tan olorosos y bucólichs eran los perfums que despedía. Y no era broma: puig vas veurer una taula molt ben servida y aparellada ab confituras, flors y moltas llums, ahont no hi faltaba rés, y en torn una gresca y una tabola, quem probáren que los que la feyan eran dels nostres. En efecte: per tot lo ques digué vas endevinar que alló era una festa donada per lo nostre paysá y amich Senyor Francesch Lladó, pera celebrar lo aniversari de la sua salvació miraculosa, lo dia, ó millor, la nit en que sen aná al fondo del mar lo pobre vapor La ville du Havre.
Dirte, amich, lo que allí passá, lo molt ques menjá y begué, los brindis en prosa y en vers que al anfitrió se dirigéren, seria cosa de may acabar. No puch deixar de dir, no obstant, que fins tregueren á col-lació LA LLUMANERA. Y no te estranye, viva neu! qués molt lo que brilla ja pel mon ta LLUMANERA, sens contar lo brillo que li espera: y per lo tant no es de admirar que de LLUMANERA se parlés, puig hi habia alli catalans, y catalá era lo que donaba la festa.
Lo fet es quel Senyor Lladó, responent á una indicació que en catalá li fou feta, declará que estaba disposat á fer, no sols tot lo que podría, sino encara més, pera conseguir lo fí que en ta LLUMANERA te has proposat; so es, que Catalunya, nostra estimada Catalunya, sía dignament representada en la próxima exposició de Filadelfia. Per aquesta raho he cregut tindrias gust de saber lo que sobre eix particular passá, y quels teus esforsos serán apoyats de cor per tots los que aquí de bons catalans se precian.
Es sempre amich teu,
LO BORINOT."
| Un fill ne té Catalunya, | |||
| un fill ne té menestral, | |||
| que per veurerla gran sempre | |||
| sens descans ne vetllará. | |||
| De la máquina sonora | 5 | ||
| la veu diu sense parar, | |||
| trich, trach, | |||
| trich, trach, | |||
| ab cantadas que l'ajudan | |||
| á sufrir y á traballar. | 10 | ||
| Catalunya digué un dia, | |||
| ja d'assó ne fá molts anys: | |||
| -"Bé véus, fill meu, que so pobre, | |||
| ma pobresa estás mirant." | |||
| Lo fill vá respóndrer: -"Mare, | 15 | ||
| á guanyarme vaig lo pa," | |||
| trich, trach, | |||
| trich, trach, | |||
| y son teler ab las gotas | |||
| de lo séu front tot regant, | 20 | ||
| trich, trach, | |||
| trich, trach, | |||
| guanyá l'pa que demanaba | |||
| lo dóls accent maternal. | |||
| -"Catalunya, noble mare, | 25 | ||
| un vestit t'he de donar, | |||
| y del fret las greus cruhesas | |||
| á sentir no tornarás." | |||
| Aixís li digué á sa mare | |||
| lo jornaler catalá; | 30 | ||
| trich, trach, | |||
| trich, trach, | |||
| los tallers ne ressonaren, | |||
| y aná teixint á la par | |||
| trich, trach, | 35 | ||
| trich, trach, | |||
| lo vestit y la grandesa | |||
| que á sa mare féu tan gran. | |||
| En altres temps Catalunya | |||
| digué al mont y digué al mar: | 40 | ||
| -"Ma constáncia ha de domarvos | |||
| y ma ferma voluntat." | |||
| Al pagés rústica aixada | |||
| y al marino rems doná, | |||
| trich, trach, | 45 | ||
| trich, trach, | |||
| y dels rems y las aixadas | |||
| als cops seguits y al compás, | |||
| trich, trach, | |||
| trich, trach, | 50 | ||
| á la pedra arrancá espigas, | |||
| y al abisme un septre real. | |||
| Vegé en sos camps Catalunya | |||
| extrangera gent audás, | |||
| y sentí en son pit bullirne | 55 | ||
| la sanch del almogavar. | |||
| Sos fills ne van á la guerra, | |||
| y al taller sos fills ne van, | |||
| trich, trach, | |||
| trich, trach, | 60 | ||
| y las cansons alternantne | |||
| de la guerra y de la pau, | |||
| trich, trach, | |||
| trich, trach, | |||
| conquistá sa independéncia | 65 | ||
| y teixí sa llibertat. | |||
| Catalunya. Per que tingas | |||
| ricas galas que ostentar | |||
| lo vapor palpita y brama, | |||
| fila lo fus de metall. | 70 | ||
| Si grans ne són eixas galas, | |||
| tas virtuts ne són més grans, | |||
| trich, trach, | |||
| trich, trach, | |||
| ja may al oblit las dones, | 75 | ||
| que si las véns á oblidar, | |||
| trich, trach, | |||
| trich, trach, | |||
| nó la tela de ta gloria, | |||
| ta mortalla teixirás. | 80 |
| Viure', ó no viure', aqueixa es la cuestió: | |||
| ¿será més digne que sofreixca l'home | |||
| los tirs y fletxas d'enemiga sort, | |||
| ó be que armantse contra un mar de penas | |||
| las acabe ab la mort? Y ¿qué es la mort? | 5 | ||
| Dormir, rés més: ¡y ab una son se acaban | |||
| los nostres sufriments y l's mil dolors | |||
| herencia de la carn! Es una fí | |||
| que debem desitjar. Morir... dormir... | |||
| ¡Dormir! Pot ser somiar... Ah! aqui está l'punt; | 10 | ||
| perque eixa son sens fí pot tenir somnis, | |||
| despues que haurem llensat lo feix mortal, | |||
| y axó ens deté. Aqueix es lo respecte | |||
| que dona llarga vida al sufriment. | |||
| ¿Qui aguantaria l's fuets y assots del temps, | 15 | ||
| del tirá l'jou, l'insult del orgullós, | |||
| los desprecis de amor, la injusta lley, | |||
| dels empleats la insolencia, y los rebufos | |||
| quel pacient sabi reb del ignorant, | |||
| si un pogués darse á sí mateix repós | 20 | ||
| ab un punyal? ¿Qui portaria l'fardo, | |||
| grunyint y suant, de la pesada vida, | |||
| si la pór de lo que hagia allá en la mort | |||
| (pays desconegut, puix del seu terme | |||
| cap viatger ha tornat) nó ens contingués, | 25 | ||
| fentnos sufrir los mal que aqui tenim | |||
| abans de anar als que no coneixém? | |||
| La conciencia nos fá cobarts á tots: | |||
| de la resolució lo color viu | |||
| lo abaixa y esmortueix la reflexió, | 30 | ||
| y aixis empresas importants y urgents, | |||
| á forsa de pensarlas se han torsut | |||
| y no han arribat may á ser accions. |
A. C.
| -Hi ha frases qu'expressan mal | |||
| la idea, me deya en Gil. | |||
| ¿Perqué s'diu guerra civil | |||
| la guerra més criminal? |
—4→
Se ha publicat á Barcelona un nou cuadern del Cansoner de obras catalanas dels sigles XIV, XV y XVI, el qual conté unas coplas del notari Andreu Marti Pineda, sobre lo matrimoni. Está imprés ab dos tintas en lletras antiguas y té vinyetas de la época.
-Abans de Nadal estará acabat lo pont que se está fabricant sobre la Riera den Malla en la Passeig de San Joan, pera que lo dia de San Tomás puga estar arreglat lo pis de aquell paseig desde lo Parch de la Ciutadela.
-Se está fent á Catalunya una suscripció pera erigir un monument á la memoria del mal-lograt músich y poeta popular, Josep Anselm Clavé. Ja hi habia recullits prop de dotse mil rals.
-Se tracta novament de desviar la Riera den Malla y altres torrents del Pla de Barcelona. Fa molts anys que aqueixa millora está en projecte, peró de aqui no passa. Deu fassa que ara vagia de bó.
-La fatxada del Gran Teatro del Liceo ha sigut retocada. Ja era hora. La temporada de ópera se inaugurá lo 21 de Octubre ab lo Faust, cantat per las senyoras Borsi de Giuli, Venosta y Mestres y los senyors Maurelli, Masi, Vidals y Viñals.
-La fatxada del Gran Teatro del Liceo ha sigut retocada. Ja era hora. La temporada de ópera se inaugurá lo 21 de Octubre ab lo Faust, cantat per las senyoras Borsi de Giuli, Venosta y Mestres y los senyors Maurelli, Masi, Vidals y Viñals.
-Lo dia 18 de Octubre se inaugurá á Barcelona la Exposició periódica de Bellas Arts, en lo edifici del Paseig de Gracia. Dels 427 números del catáloch, 376 eran cuadros al oli y aquarelas, 14 dibuixos, 9 esculturas, 12 projectes de arquitectura, 4 grabats, 6 fotografias y 2 traballs de art aplicat á la Industria. Entre los expositors figuran los noms de Marti y Alsina, Mirabent, Galofre, Mercader, Urgell, Armet, Gomez, Torrescasana, Gibert, Roig, Mestres y Granell.
-La Diputació Provincial de Barcelona ha creat en la capital del Principat una Escola gratuita de Arts y Uficis. Hi haurá classes de Dibuix, de Pintura, de Escultura, de Grabat, etc., ques donarán de nit en la Universitat nova. La cátedra de composició y colorit la guanyá per oposició lo pintor Antoni Caba ab un cuadro que ha causat la admiració de quants lo han vist. Lo assumpto es la desesperació de Judas en lo acte de llensar als escribas los diners que habia rebut per lo seu Mestre. Lo cuadro presentat per lo pintor Simon Gomez es també molt bó y ha merescut una menció honorífica. Eixos dos cuadros figuran actualment en la Exposició de Bellas Arts y ha acudit molta gen á veurerlos. ¿Los veurém nosaltres en la Exposició de Filadelfia?
-Han comensat á col-locarse en lo carrer del Cárme la carrilera pera la tramvía que anirá desde lo Plá de la Boqueria á Sans. La del carrer del Hospital está ja col-locada.
-Diu La España Musical que se ha cantat en Barcelona una preciosa Salve, composta per lo conegut pianista y compositor, misser Lladó, y que es de un carácter profundament religiós, está escrita ab facilitat y es de molt bon efecte.
-La excel-lent revista catalana ques publica á Barcelona baix lo títol de La Renaxensa ha entrat en lo quint any de sa publicació adoptant la forma de llibre en 4º. que tenen las principals Revistas europeas. Lo primer número del any quint es molt interessant, puix conté articles dels coneguts escritors Milá y Fontanals, Vilarasa, Angelon, Puiggarí, Cayetano Vidal, Dámaso Calvet, F. P. Briz y Fidel Fita, y com folletí una novela den Frederich Soler, titolada: L'any trenta cinch.
-Han comensat los traballs de nivelació del terreno que ocupará lo paseig de oms en lo parch y jardins de la Ciutadela.
-En lo plan dels jardins de la Ciutadela aprobat per lo Ajuntament está indicat com projecte un edifici Palau del Art y de la Industria destinat á Exposicions de totas classes. Lo Diari de Barcelona proposa ques fabrique una gran sala de concerts. Aprobém lo pensament y desitjém ques realise.
-En lo Ateneo Barcelonés se ha constituhit una comissió de estudis sobre la legislació aduanera, composta de personas molt dignas y conegudas.
Lo Ajuntament de Barcelona ha rebut una comunicació del gobern, que disposa que instruheixca un expedient pera conseguir la cessió del convent de San Felip Neri pera destinarlo á Palau de Justicia.
Los llassos de familia están molt fluixos en los Estats Units. Los Estats podrán estar units; peró las familias están molt desunidas. Lo pare diu de vosté á son fill com si fós un estrany, y com un estrany lo tracta. Jo he conegut jóves de divuyt y vint anys que pagaban despesa pera viurer en casa dels pares, y com cada hu tenia los seus negocis, nos veyan més que los diumenjes. Cada cual se las campa com pot en aquesta terra. Lo marit fa negocis, la muller se passejaba, lo fill está de dependent y la filla dona llisóns ó ven géneros en alguna botiga. Tothom passa lo dia fora de casa. Quant la dona arriba tart y lo marit li pregunta: "¿dahont vens?", ella respon: "Axó no es del teu compte." Ja ho veuen: com més amichs, més clars, diu lo refran.
Tan estrany es veurer aquí dónas borratxas com trobar una oca sens esclops: peró may habia llegit lo que diu un diari de Nova York, que es lo següent:
En lo cop de artet que doná la policía dias arrera, tant á las casas de joch (á las de xavo, perqué las de duro son massa duras), com á las pobres minyonas ques buscan la vida pels recons, hi pescá una dona, que desde lo any 49 está sempre borratxa."
Moralitat: -Pera lo dit diari: "¡Quina constitució tan envidiable la de eixa dona!" Pera mí: "¡Quina Borratxa, Deu meu! Aqueixa sí que fora bona pera fer suar!"
-"Per Nadal, lo gall."
-Y "cada ovella á son corral."
-En los Estats Units ixen á llum 8,082 publicacións periódicas de totas menas, inclusa LA LLUMANERA DE NOVA YORK.
-En los Estats Units hi ha 57 directoras de periódichs sens contar las redactoras, gacetilleras y corresponsals, que son moltas.
-Un home de Ottawa ha venut la sua dona per $10. Ella está molt contenta y diu que axó es més de lo que ella hauria ofert per ell.
-Brigham Young, jefe dels Mormons, está casat ab trenta set donas. ¡Ave Maria Puríssima! Nosaltres que creyam que ab una ni habia massa!
-Lo empresari de un teatro de Nova York pera atraurer gent anuncia que repartirá 60 pernils entre los espectadors. Si donés pa y vi la xefla seria completa.
-Un yanki assegura que si lo Evangeli diu una cosa y lo Herald ne diu una altre diferent, de cada cinch cents americans, cinchs cents y un creurán ab preferencia lo que diga l'Herald.
-Un paysá nostre que acababa de arribar á Nova York exclamá entusiasmat: "¡Company, quins animals tan grans hi ha en aquesta terra!" Y no havia vist més quels caballs y els homes pel carrer.
-A Ashtabula (Estat de Ohio) están fent, pera presentarlo en la Exposició de Filadelfia de 1876, un formatge que pesará 84 toneladas. ¡Pues miren, dropo hi ha en aquesta terra capás de calársel de una bocada!
-Un metxe alemany de Nova York deya fa pochs dias quel millor preventíu contra la tísis es la cervesa. Un quel escoltaba li preguntá: -¿Que té pór de ser tísich, vosté? -¿Perqué ho diu? -¿Perqué com sempre veig que se emborratxa ab cervesa?
-En moltas iglesias dels Estats Units los organistas son donas. Es clar, las donas son molt aficionadas á tocar l'orga. Pero resulta que algunas organistas han fugit ab los sacristans. També axó es natural: en la música de orga son molt fequents las fugas.
-Lo robo més descarat de que tenim noticia, succehí lo altre dia en Virginia, ahont un lladre robá la dentadura postissa de un senyor que descuydadament se endormí ab la boca uberta. Aqueix lladre podria ser un bon dentista, puix té trassa pera arrancar dents.
-En Victor Manel, rey de Italia, ha nombrat Senador del Reyne al mestre Verdi. Abiat las discussions políticas de Italia se farán en música, y las notas diplomáticas se escriurán en pentágramas. ¡Figúrinse una sessió del Senat convertida en ópera y en Verdi portant la batuta!
-Abans de eixir LA LLUMANERA se publicaban á Nova York 550 periódichs de totas classes. Ara ja son 551. De aqueixos la major part son inglesos; peró ni ha 49 escrits en aleman, 8 en castellá, 7 en francés, 4 en sueco, 1 en italiá, 1 en portugués y 1 en catalá, que es lo nostre.
-Per un caball molt lleuger de casta inglesa ques diu Longfellow ne oferiren fa pochs dias $50,000, y lo seu amo refusá véndrerlo. Lo poeta més celebrat dels Estats Units també se diu Longfellow, pero ningú donaria per ell ni la mitat. ¡En aquestos temps val més ser caball que ser poeta!
-Un catalá acabat de arribar á Nova York preguntá á un company seu de viatje: "¿Perqué será que en aquesta terra á una noya li dihuen miss?" Y lo seu amich li respongué: "Perque los inglesos son molt filosops en lo modo de parlar y saben que las donas son com los gats que quan se enfadan esgarrapan."
-Una dona de Ottawa (Canadá) se suicidá fa pochs dias, perque lo seu marit no habia volgut ferli un pató en tot un mes. En cambi un home de Cincinnati (Estat de Ohío) se ha divorciat de la seua muller perque se empenya en dormir ab la cotilla posada. Si los marits de aqueixos dos matrimonis se haguessen permutat, haurian sigut molt felissos.
-En la Habana se publica un diari, es á dir un nitari (puix ix á llum totas las nits) ques diu El Artista. Está dedicat especialment á explicar los arguments y fer la crítica de las funcions de teatro; pero conté altres cosas molt gayas, lo qual proba que los pots petits hi sol haber la bona confitura. Lo director se diu J. Luis de la Mata y es nabot den Breton de los Herreros. Vol dir quel pandero está en molt bonas mans.
-A LA LLUMANERA estaba reservat los descubriment del mohimente contínuo. Las condicions que ha de tenir son que el mohiment sia perpétuo, que no se gaste la máquina y que tinga una forsa poderosa. Ja lo habem trobat. Es lo temps. Sempre se móu. No se atura may. No se gasta. Y vegian se té forsa que tot ho destruheix: il-lusions, esperansas, ideas, objectes, homes, casas, ciutats, pobles é imperis. ¡E pur si muove!
-El dia 4 de Novembre se embarcará pera Liverpool lo nostre paysá Leonardo Chia, del comers de la Habana.
-Lo mateix dia arribá de Fransa lo nostre amich Ventura Mestre, pera ingressar en la casa de comers de aquesta plassa de Dentz, Mestre y Companyia.
-Lo dia 10 de Novembre se embarcaren en lo vapor "Columbus" pera la Habana, los germans Eduardo y Ventura Mestre ab llurs familias respectivas.
-En lo vespre del dia 5 de Novembre tingué efecte en la iglesia parroquial de San Estéban de aquesta ciutat lo casament de la nostra paysana Mercedes Cuyás y Armengol ab lo jóve navarro, Andrés Echeverria, del comers de aquesta plassa. ¡Deu los fassa ben cassats!
-Habem tingut lo gust de abrassar al nostre amich y paysá, Santiago Puig, que arribá de la patria, per la via de Liverpool, en lo vapor "Parthia" lo dia 27 de aquet mes.
Habem rebut y publiquém ab molt gust lo següent avís:
| Avisém á nels minyons | |||
| que parlan nostre llenguatge | |||
| que sabém están en viatge | |||
| llonganissas y turrons. | |||
| Per Nadal ab la sistella | 5 | ||
| á casa en Pont antrém | |||
| y allá triar ne podrém, | |||
| que tot es cosa novella. | |||
| Pera aparellar sopars, | |||
| hi haurá en llaunas conservadas | 10 | ||
| pebrots, fruitas, calamárs, | |||
| xorissos y sobrensadas, | |||
| vins tints, San Vicens, y Alella, | |||
| y per no quedarse á mitjas, | |||
| trobarán lo vell Matella, | 15 | ||
| y Malvasia de Sitges. | |||
| Alli tenen constantment, | |||
| Garnacha, Opórto, Madera, | |||
| Moscatell y l'preferent | |||
| vell Xerés de la Frontera, | 20 | ||
| conyachs, brandis, ayguardents, | |||
| de tots gustos y colors, | |||
| y un gran surtit de licors | |||
| catalans molt excel-lents. | |||
| En fi, s'pot dir que la font | 25 | ||
| dels vins de Fransa y d'Espanya, | |||
| del Rin, y fins del Xampanya | |||
| es la botiga del Pont. |
No. 441, PEARL STREET, prop de Chatham.
NOVA YORK, 30 de Novembre de 1874.
MERCAT MONETARI. -Ha continuat mol fácil desde la nostra última Revista, pero se nota més mohiment, los Banchs envian diners á las plassas de l'interior, y l'interés ha aumentat un poch. Adelantos sobre bonas garantias se fan, de un dia á l'altre, de 8 á 4 per cent l'any, per 80 á 60 dias, 5 á 6. Bon paper comercial continúa descomptantes de 5 á 7 per cent. La Bossa més animada; la confiansa comensá á renaixer després de las últimas eleccions, y la situació en general ha millorat. Lo premi del or ha estat més ferme á consecuencia de la alsa del descompte en lo Banch de Inglaterra, y de 10¼ ha pujat fins á 12. La última cotisació es de 12 per cent. Cambi sobre Lóndres á 60 d***v $4.84 á $4.86; 8 d***v $4.90*** la £. Paris 60 dias frs. 5.20 á 5.15; 0 dias frs. 5.12 á 5.11.
ARRÓS. -Sens variació. Carolina 7 á 8 currency. Rangoon 2*** á 8. Patna 4¼ or en deposit.
CEREALS. -Ab millors noticias d'Europa; los preus dels blats han pujat. BLATS DE PRIMAVERA $1.10 á $1.25, BLAT D'HIVERN ROIG $1.20 á $1.80, y blanc $1.80 á $1.40 per bushel de 60 lbs. FARINAS DEL SUR pera Cuba $6 á $7. FARINA EXTRA OHIO $5.10 per barril. BLAT DE MORO 92 á 94 c. Per bushel de 56 lbs. FASOLS $2 á $3 segons classe.
CAFES. -Demanda regular y pres sostinguts. "Puerto Rico" 17½ á 19 c., or.
COTONE. -Las entradas han contingut molt abundants peró la fermesa dels cambis ha contingut la baixa dels preus. Cotisém segons la nova classificació "Uplands low Middling" 14½ cont., "Middling" 14 cent. "Good Midling" 15 cent; "Nova Orleans low Middling" 14 cent., "Middling" 15¼ c., "Good Middling" 15½ c. Contractas pera Janer 15 c., pera Febrer 15 c., base "low Middling Uplands." Entradas desde 1er de Septembre 1;277,000 pacas contra 996,000 l'any passát en igual temps.
CUIROS. -Molta existencia y los preus han declinat un poch, pero clouen ferms. Buenos Ayres escullits 25 á 26 c., or, per lb.
DOGAS. -Los preus no han variat y seguim cotisánt las de bota de padró á $2.50. Mitjás dobles $2.20. Primas $1.75 per mil.
FRUITA. -Mercat actiu per la d'Espanya y preus molt ferms. "Pansas de Malaga" $2.95 á $8 per caixa. "Valencia" 10*** á 10*** c. per lb. Atmetllas de Yviza y Tarragona 21 á 21½ c.
MELASSAS. -De Cuba no hi ha existencias, y los preus son nominals, Puerto Rico 40 á 60 c.
PETROLÍ. -Ha continuat de baixa y queda encalmat á 11 c. Lo refinat en barrills, y 16¾ c. en caixa.
PROVISIONS. -Hi ha molta especulació, y los preus se han afermat. Avuy cotisém "Llart" en plassa 14¼ á 14¾ c. pera Desembre, Janer y Febrer 14*** á 14¼ c., "Cansalada" pencas llargas 11 c., "Purgats" No. 12, 8¾ c.
SUCRES. -Baixaren prop de ¾ c. á principis del mes, y encara que després han recuperat los preus, lo mercat clou en calma. "Mascabat regular á bon refi" 8 á 9 c., "Purgats" No. 12, 8¾ c.
FLETES. -Han millorat un poch. Petrolí pera lo Mediterrani 4***6 á 5 s. per barril y 25 c. per caixa. Cotó pera Liverpool 5***16 d. Cuba $5 per bocoy de sucre de la costa del Nort.
BARCOS ESPANYOLS EN PORT. -Bricbarca "Adonis", carregat pera Cadis. Se esperan los bergantins "Alfredo" y "Antonia" destinats á Barcelona.
IMPRENTA DE EL CRONISTA, 64 Y 66 BROADWAY.
—5→EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE FILADELFIA DE 1876.
PALAU INDUSTRIAL
GALERIA DE ARTS
Regalo als suscriptors de la LLUMANERA DE NOVA YORK