—1→
A mon estimat amich y company En Arthur Cuyás Armengol, fundador y director de LA LLUMANERA de Nova York.
| ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
J. F. VERGUEZ.
HABANA, lo 16 Decembre de 1984.
LO BORINOT.
Los homes més notables que han mort en lo any 1974 son los següents:
Janer, 17.- Los célebres bessóns Siamesos, Chang y Eng, que estaban units per un lligament de carn. Moriren en la Carolina del Nort, á la edad de 63 anys, ab dos horas de diferencia.
Dia 23.- Eufrosina Parepa-Rosa, prima donna de gran reputació. Nasqué á Edinburg y morí á Londres á la edat de 35 anys.
Febrer, 9.- David Frederich Strauss, célebre escritor alemany y autor de la «Vida de Jesus.» Nasqué en Wurtemberg y morí á la edat de 66 anys.
Dia 10.- Jules Michelet, historiador francés. Nasqué á Paris en lo any 1798.
Mars, 8.- Millard Fillmore, ex-President de la República del Estats Units. Nasqué en lo any 1800 y morí en la ciutat de Búffalo.
Dia 11.- Charles Sumner, Senador de la República dels Estats Units, gran estadista y eloquent orador. Nasqué en Boston en lo any 1811 y morí en Washington.
Abril, 3.- William Von Kaulback, célebre pintor alemany. Nasqué en Waldeck en lo any 1805 y morí á Munich.
Juny, 19.- Jules Janin, gran critich francés. Nasqué en lo any 1804 y morí en Paris.
Dia 28.- Manuel de la Concha, mariscal de camp del exércit espanyol. Nasqué en lo any 1794 y morí en la batalla de Estella al frente de las tropas.
Septembre, 13.- François Pierre Guillaume Guizot estadista é historiador francés. Nasqué en Nismes y morí en Valricher á la edat de 87 anys.
Novembre, 16.- Francisco Lersundi, general espanyol.
Dia 23.- Mariano Fortuny, célebre pintor catalá. Nasqué en Reus y morí á Roma á la edat de 35 anys.
Decembre, 31.- Alexandre Auguste Ledru-Rollin, demócrata francés. Nasqué en Paris en lo any 1808.
Pera correspondrer á la falaguera acceptació que tots los nostres paysáns han dispensat á LA LLUMANERA, puig no solsament se ha agotat la edició del números 1 y 2, sino que del número 3 ha sigut necessari ferne una tirada doble pera poder servir als nostres suscriptors de las islas de Cuba y Puerto Rico, de Catalunya, de Fransa, de Inglaterra, de Méjico y del Estats Units (ahont ne tenim á Nova York, Nova Orleans, Filadelfia, Baltimore, Charleston, Mobile, Pensacola, Ilion, Pascagoula, Washington de Kansas y San Francisco de California); habem determinat engrandir LA LLUMANERA, que de aqui en avant tindrá vuyt planas en comte de quatre, y dos de dibuixos en lloch de una, sens aumentar per axó lo preu de la suscripció.
Desitjém que la nostra Revista se puga comparar ab los millors periódichs il-lustrats del extranger, y tenim la confiansa de lograrho, si no ens falta la protecció y ajuda del catalans. Nosaltres posarém los blens; peró es precis que vinga l'oli en forma de suscripcions.
Habem dedicat una plana an En Mariano Fortuny com un petit tribut de admiració y de patriotisme. Lo retrato que presentém está reproduhit del que publicá lo periódich francés L' Illustration trehientlo de una fotografía den Bertall. Lo grabat que representa un incident del enterro den Fortuny dona una idea de la popularitat de aqueix jóve y mal-lograt pintor, puig los artistas principals de Roma tinguéren un gran orgull en poder portar lo seu féretro al cementiri. Tots los periódichs de Europa dedican llarchs articles á planyir la sua mort y fins crítichs francesos, que generalment son tant parcials en favor de sos paysans, no tenen reparo en confessar que En Fortuny era superior á tots. Los aymants de las Arts se lamentan de que en Europa hagian quedat molt pochs des quadros millors den Fortuny, puig quasi tots los adquirí lo rich botiguer de Nova York, Mr. A. T. Stewart. Lo tribut que avuy li dedica LA LLUMANERA es lo menys que pot fer pera honrar la sua memoria.
La segona plana conté dos dibuixos den Cusachs. Lo primer representa la llumanera del soldat: una bayoneta clavada en terra que serveix de candelero, mentres uns quants soldats jugan á cartas sobre un timbal dins de una tenda de campanya. Lo segon dibuix representa ab molta exactitut la animació y mohivent ques veu tots los dias en Broadway, que es lo carrer principal de Nova Yorx. Alli hi veurán molta gent que va per las aceras; policemen que posan ordre; cotxos, centrals, carros y carretons de totas menas; caballs que cauen; carros que se atravessan, y més lluny se veu venir correns y treyent fum, una bomba de vapor que va á apagar algun incendi.
—2→
Encara que la restauració de la monarquia en la nostra Patria se veya venir ja fa algun temps, debém confessar que la noticia de la proclamació del rey Alfonso XII nos sorprengué, puig no pensavam que succehís tan prompte.
L'objecte de LA LLUMANERA es fer llum, y com la política molt sovint la apaga, procurarém no ficar may lo blé dintre de res que tinga color polítich. Las nostras opinions las guardarém sempre detras del pámpol, y las dels altres las respectarém sens ficarnos en si son verdas, grogas ó vermellas. Voler que tots los catalans pensen del mateix modo en política seria un disbarat tan gran com empenyarse en que tots tingan lo cabell negre. Y com nosaltres desitjém que LA LLUMANERA agrade á tots los catalans, per axó nos abstindrém de tractar de política, que es la verdadera poma de la discordia.
Pero lo aconteiximent de que nos ocupém es tan important y pot cambiar de tal modo lo curs que fins ara han seguit las cosas en la nostra Patria, que be mereix que li dediquém unas cuantas ratllas, salvant sempre la part política que en ell está entranyada.
Espanya necesita pau. Sols la pau pot tornarli las forsas que ha perdut. Está débil y está ferida, ferida per las suas mans. Espanya ha volgut afeytarse y se ha tallat. No té encara la ma prou segura pera afeytarse sola y se ha posat la cara com un Sant Llátzer. Ara convé ques deixi la barba, pera fer respecte, y si ha de afeytar an algú, que sia als extrangers, que llavors, sí, sabrá manejar be la navaja.
Si en compte de estar matantse los uns als altres, los espanyols se haguessen dedicat á travallar, á fer progressos en la industria, á desarrollar la agricultura i lo comers, á fer obras públicas de importancia, avuy la nostra Pátria seria próspera y felís, envididada y respectada dels altres pobles. Pero lluny de fer axó, se complauen en destruir lo que está fet, ponts y carreteras y camins de ferro; privan á la patria dels brassos que li fan falta pera explotar sas ricas minas y arrancarli sos productos agrícolas, enviant á la guerra á un jovent que fá llástima, lo bo y millor que tenim á casa; gastan lo poch crédit que li queda á la nació en pólvora y fum, y ens fan passar als ulls de tot lo mon com un poble de feras, que emplean la sua forsa en despedassarse los uns als altres.
De la manera que estaba Espanya no podia seguir. Tothom ne estaba convensut. Tothom deya: «axó no pot anar ni ab rodas.» Era, doncs, necessari un cambi. Lo cambi ja se ha fet. Veurém lo que en resultará.
Si Alfonso XII porta la pau que tan necessitém, si baix lo seu reynat floreix la industria y lo comers y prospera la nació, ¿qué més poden desitjar los espanyols que verdaderament estimen á sa patria?
¡Benehit sia Alfonso XII si axó fa, benehit sia qualsevol que ho fassa!
Lo cambi de gobern en Espanya ha fet necessari un cambi de personal en la comissió que ha de representar á la nostra patria en la Exposició de Filadelfia. Emilio Castelar ha renunciat á la Presidencia de la dita comissió, y pera sustituirlo ha sigut nombrat lo Marqués de Bedmar. Es una gran llástima que no vinguia en Castelar representant á Espanya, puig, en la nostra opinió, la sua presencia hauria assegurat á la part espanyola de la Exosició més atenció é interés del que generalment mostran los americans per las cosas de la nostra Patria; pero creyem que no perque ell deixi de venir será menos completa é interessant la part que los expositors espanyols prenguian en aquell certámen.
Interin no ve la comissió, están encarregats de vetllar per los interessos de Espanya en aquet assumpto lo nostre ministre en Washington, Excmo. Sr. D. Antonio Mantilla, y lo nostre Cónsul y Vice-Cónsul de Filadelfia. Sabem que lo primer ha demanat ja als Directors de la Exposició lo lloch que ha de ocupar la part espanyola en lo Palau Industrial.
Las obras de aquet están bastant adelantadas, puig las parets arriban ja prop de la alsada de un primer pis. Los directors volen evitar que succeheixa aqui lo que succehí á Viena, ahont las obras no estiguéren llestas pera lo temps fixat.
Lo interés que pren aquet pais per lo lluhiment de la Exposició va creixent cada dia y se deixa veurer no tant sols en la part activa que hi prenen los periódichs, sino en las suscripcions del principals comerciants é industrials ques fan en totas las ciutats de la Unió pera costejar los gastos de aquella gran fira. Lo opulent botiguer, Mr. A. T. Stewart, ha contribuhit $10,000, y varias casas de comers de aquesta ciutat, $5,000 cada una.
Fins ara, vint y quatre nacions extrangeras han comunicat la intenció de pendrer part en la Exposició de Filadelfia. Totas han comprés la gran importancia de aqueix certámen internacional que obrirá á la industria europea nous camps en lo continent de América, permetent als pobles de aquet hemisferi examinar las produccions del altre sens necessitat de atravessar lo Atlántich.
Lo espay que se ha reservat á cada nació está expressat en la següent taula:
Peus quadrats
- Estats Units (total) 123.160
- Gran Bretanya, Canadá, India y Australia 46.748
- Imperi de Alemanya 27.264
- Fransa, Argell y altres colonias 27.264
- Austria 23.328
- Brasil 17.520
- Espanya y sas colonias. 15.552
- República Argentina 15.552
- Italia. 11.664
- Méjico 11.664
- Perú 11.664
- Russia. 10.044
- Suecia y Noruega. 10.044
- Chile. 9.744
- Paisos Baxos y Dinamarca. 7.776
- Persia 7.776
- Egipte. 7.776
- Turquia. 7.776
- Estats Units de Colombia 7.776
- China. 7.290
- Japon. 7.290
- Suissa 6.156
- Venezuela 5.508
- Guatemala 5.508
- Nicaragua. 4.536
- San Salvador 4.536
- Siam. 3.946
- Honduras 3.888
- Equador 3.888
- Hayti. 3.888
- Islas Sandwich. 3.888
- Liberia 2.268
Naturalment aquet presupósit sufrirá algunas modificacions, y, per lo que á Espanya toca, desitjariam que la tingués molt marcada en lo aument d'espay, puig no ens agrada veurer al Brasil abans de nosaltres.
La inmensa població de aquesta República; las facilitats de comunicació que hi ha no tan sols entre los Estats de la Unió, sino entre aquet pais y lo Canadá, Méjico, las Antillas y las Américas llatinas; la afició que tenen á viatjar los americans y lo interés que despertará tan gran aconteiximent en los pobles vehins y fins en las nacions extrangeras; tot fará que la concurrencia á la Exposició sia molt més numerosa que en las que se han celebrat fins ara en las grans capitals de Europa.
Filadelfia es una ciutat molt populosa y situada á curta distancia dels grans centros comercials é industrials de la República. Tres horas de ferro-carril la separan de Nova York, tres horas y mitja de Baltimore y una cinch horas de Washington. La ciutat més distant, dintre dels Estats Units, es San Francisco de California; peró lo ferro-carril del Pacífich ha escursat la distancia, ques recorre avuy en sis ó set dias. Naturalment lo interés que han de tenir en la Exposició de Filadelfia los habitants de California será molt més gran quel que hajan pogut tenir en las exposicions de Lóndres, Paris ó Viena, los pobles separats de aquellas capitals per sis ó set dias de ferro-carril. Vol dir axó que la concurrencia dels mateixos americans será inmensa, y no será escasa la dels extrangers, sobre tot de altres punts de América, lo qual fará que los expositors obtingan més ventatjas de la Exposició de Filadelfia que de las altres ja citadas.
Para los forasters hi haurá la gran comoditat de poder viurer en Nova York, ciutat que ofereix molts més atractius y diversions que Filadelfia, y anar y venir tots los dias á la Exposició, passant alli cinch ó sis horas y arribant á Nova York á temps pera anar al teatro.
Pera donar una idea del grau de adelanto en que troba á Catalunya la importantíssima industria de teixits de cotó y llana, apuntárem aqui alguns datos referents á tres grans fábricas que honran á la nostra Patria, so es: «La España Industrial», fábrica de estampats fundada per los germans Muntadas; la fábrica de teixits de cotó de Batlló germans, y la de teixits de llana de Sant germans y Solá.
«La España Industrial» se fundá en lo any 1847, y avuy té 7 máquinas de vapor de 500 caballs de forsa, 1,000 telers mecánichs, 42,000 fusos y 8 máquinas de estampar fins ab deu colors. Lo número de travalladors, homes y donas, que emplea, es de 1,570, y los jornals quels hi paga pujan al cap del any á més de un milió y mitj de pessetas. Aquesta fábrica produheix en temps ordinari 600 pessas diarias de teixits y 500 de estampats, y per terme mitj los ingressos anuals pujan á 4;750,000 pessetas.
La fábrica de Batlló germans, fundada en lo any 1869, té varios departaments; lo de las Ayguas, ahont hi ha estanys que contenen un volúmen de 23,428 metros cúbichs y las bombas netrauen 28,980 litros cada hora: lo de la Maquinaria, ahont hi ha máquinas de filar del sistema Hall, máquinas de enmidonar del sistema modificat de Corian, y altres de acció directa y de sistemas comuns; lo departament dels Fornals y Ferrería; lo de Filats ahont hi ha batans, cardas, y 51,900 fusos selfacting; lo de Teixits hont hi ha 1,344 telers mecánichs; lo Gasómetro que produheix 585 metros de gas cada 24 horas, y la fábrica de Midó; sens contar los tallers de fusteria, llaunería, calderería, urdidoras, etc., etc. La xemeneya de la fábrica te 62 metros de alt.
Aquesta fábrica dona feyna á 2,450 treballadors y los jornals pujan á 42,000 pessetas cada setmana. Gasta 152,000 kilos, cada setmana, de combustible, y la producció setmanal es de 36,500 kilos de cotó filat desde lo número 13 fins al 48, y 4,700 pessas de 53 metros cada una, de «musselinas», «trafalgars», «ulls de perdiu», «armadores», «villanuevas», «cretonas», «curados», «barcelonas», de excel-ent qualitat que obtinguéren medalla de Progrés en la exposició de Viena.
La casa de Sert germans y Solá te set fábricas á Catalunya. La sua fundació conta sér desde lo any 1843. Tota la fabricació se fa á ma, exceptuant 26 telers mecánichs ques mouen per vapor y ques tenen com ensaig. Hi ha 525 telers, 2 máquinas de tórcer y 9 de fer canons, y los travalladors son 1,338 entre homes, donas y noys. Los ingresos anuals son per terme mitj de 3;500,000 pessetas. Exporta las suas manufacturas á las Antillas, Perú, la República Argentina, México y los Estats Units. Las alfombras ques fan en aquesta fábrica poden compararse ab las millors extrangeras, y es tal la excel-encia de las manufacturas que de ella ixen, ja sian mantas, reps, tapiceria, etc., que en las Exposicions de Paris y Londres, obtinguéren medallas, y en la de Viena lo Gran Premi de Honor que molt pochs expositors alcansaren.
No son aqueixas las únicas fábricas industrials que té Catalunya; altres ne hi ha que també honran al pais; peró creyem que los datos que acabem de donar serán llegits ab satisfacció y orgull per los que miren ab interés lo adelanto de la industria catalana.
¿Que no ho saben? Han dit alguns periódichs americans que lo President Grant té la intenció de declarar la guerra á Espanya ab lo objecte de quel tornin á elegir per la Presidencia en lo any 1876. Axó no pot ser, perque encara que En Grant te un cap com una carabassa, no es tan tonto que no comprengui que en temps de guerra ahont se necessitan los militars es en campanya, y lo President dels Estats Units té que estar en Washington al frente del Poder Executíu. Y ell mateix acaba de informar al Congress que los Estats Units no están preparats pera defendrerse en cas de una guerra extrangera, y ha demanat $250,000 pera comprar canons grossos y fortificar las fortificacions.
¡Ara vegin! Ab $250,000 non hi ha en aquesta terra pera comprar deu canons, perque com lo diner es de paper, sen gasta la mitat al passar per las mans dels empleats públichs. ¡Ja ens la farán la guerra, ja; peró será ab la llengua!
—3→
Se acosta la época en que Sa Majestat lo Rey Carnestoltas ix pel mon á visitar á sos lleals súbdits. Com aqueix monarca detesta las repúblicas no se digna venir al Estats Units; aixís es que en aquesta terra (fora de Nova Orleans que casi be es una ciutat extrangera) passa lo Carnaval completament desconegut. Ni se veuen máscaras, ni ha comparsas, ni rés que indique que aquell alegre monarca recorre lo mon.
Caretas sen veuen aqui tot l'any; peró son caretas de carn. En lloch la Hipocresia ha distribuhit tantas caretas com en aquesta terra. Las donas las portan de sirenas, los homes de sátiros, ab banyas y tot. Lo Reverendo Pare Beecher la porta de capellá protestant molt devot, molt honest y molt sant. Lo President Grant la porta de un gran home, de un gran militar y de un gran gobernant; pero non porta més que la careta. Lo Secretari de Estat, Mr. Fish, ha escullit la careta de neutralitat; pero jo li he vist fer lo ullet als simpatisadors de Cuba llibreta. Lo Herald y altres periódichs americans portan careta de il-lustració y de grans coneixements; peró sense la careta semblan tota una altre cosa. En fí, casi tots portan careta. Per axó dihém que aqui lo Carnaval dura tot l'any.
Fa algun temps que los extrangers introduhiren en Nova York los balls de máscaras. Los alemanys y los francesos ne donan alguns tots los anys; peró quins balls! La concurrencia es molt numerosa, axó sí; hi ha disfressas molt bonas y elegants; pero ¿qué en treyém si hi falta lo principal en un ball de máscaras que es la animació per part de las donas? Aqui no hi ha terme mitj: las que son non sanctas se llensan á ballar lo cancan de una manera escandalosa que fa sortir los colors fins á la careta que portan: las senyoras de casa sua van acompanyadas del seu marit ó de algun parent... ó amich, y en tota la nit nol deixan, y encara que van disfrassadas se ofenen si un las trau á ballar ó els hi dirigeix la paraula. Ningú pot parlar ab una máscara sense coneixerla, y fins pera axó se necessita haber sigut presentat. Ara diguen vostés com es possible que un hom se divertesca en un ball de aquesta terra! Las americanas no saben esbroncar... més que la buxaca, y axó ho fan molt millor sense careta.
Lo dia 14 de Febrer es San Valentí y en aquet pais hi ha la costum de enviar en eix dia las noyas als seus amichs unas estampas fetas expressament per aquet objecte ques dihuen valentines, las quals son de varias menas desde molt sensillas y de poch preu fins á molt historiadas y luxosas que costan un grapat de dollars. La significació de aquestas missivas está expressada generalment en los versos que contenen, unas voltas amorosos y altres burleschs, y, com son anónimas, la gracia consisteix en endevinar qui las envia y dirigirne una altra en resposta á la verdadera persona. Es tan gran lo número de Valentines que se envian pel correu, sens contar las ques tiran per sota las portas, que los carters no poden donar abast en molts dias, puig aquesta costum dura fins á fí de mes. Lo objecte primitiu de las Valentines era elegir las noyas un caballer per tot l'any al que anomenaban lo seu «Valentí», que era una especie de galan que las acompanyaba per tot arreu; pero la costum ha degenerat tant, que ara las Valentines amorosas son molt pocas y las demas son caricaturas que se entreten en enviar las criadas á sas mestressas y amigas. Ja se comensan á veurer moltas Valentines de venda en los aparadors de las botigas; de modo que aquesta costum proporcionan treball á la industria y diversió á molta gent.
Fa molt temps que los laborantes projectan enviar á Cuba una altre expedició. Lo beneyt den Aguilera diu quell li portará, com si no sabessem que sempre fa tortas y en compte de anar á un punt las camas lo portan á un altre. Als Agents de Cuba els hi passa lo mateix que an aquell ques volia fer una casa, peró no se la feya per vint y cinch rahons: la primera perque no tenia diners... Ells tampoch envian la expedició per cinquanta rahons: la primera perque no tenen diners y la segona perque no tenen homes. Als emigrats residents en Nova York sels hi ha despertat de poch temps tal afició á travallar que més se estiman guanyarse lo pa fent cigarros, que anar á ser coronels ó generals en la manigua. Lo mateix té. Tot acaba ab fum. Y ben mirat, lo que passa en la terra del fumar no deixa de ser llógich. Los insurgents han adoptat la teya com arma de destrucció. Lo quells volen es cremarho tot y fer fum. Y ho lograrán: en fum se convertirán llurs il-lusions y llurs esperansas, en fum se convertirán llurs projectes, y la insurrecció passará com lo fum. Y ells també cremarán y farán fum quant emigren á la altre vida. En las calderas den Pere Boter se fuma sense tabaco. Alli no hi ha cap lletrero que diga: No smoking.
Un jóve de la Habana que sap ahont té la ma dreta (y la esquerra també, puig no es manco), nos promet honrar las columnas de LA LLUMANERA ab la descripció de alguns tipos de Barcelona, y á continuació publiquém lo primer, que está trassat ab molta gracia. Quant se hagia completat la colecció, en Cusachs se encarregará de dibuixarlos en una plana de LA LLUMANERA, pera que, després de coneixer las costums de cada un, pugan los lectors veruelsi la fila.
I.
Lo Camálich.
¡Lo Camálich!... ¿Quin es l'home, demano jo, que habent estat á Barcelona encara que sols sia de pas, no coneix aquest tipo catalá; no l'ha vist vint vegadas cada dia? ¿Quin es l'home que no ha contemplat una estona ab enveja al humil Camálich, dret al mitj del Plá de la Boqueria, assentat á un pedrís del Plá de Palau, ajegut solta las voltas de la Plassa Real?... Lo Camálich, com queda dit, es un tipo essencialment catalá; un tipo essencialment barceloní.
-«Camálichs n'hi ha per tot arréu!» dirán alguns.
-«Mentida!» dich jo. «Error! equivocació inmensa! Il-lusió del sentits!...» A Madrid trobareu gallegos, mes no camálichs; á Paris trobareu colporteurs, mes no camálichs; á Londres trobareu porters, mes no camálichs; per tot arreu, en fi, trobareu homes dedicats á carregar baguls y traginar fardells; peró camálichs... mentida! camálichs non trobareu més que á Barcelona!
Lo Camálich pur, verdader, castís; lo camálich que no es una imitació (puig fins los camálichs se imitan; proba ne son los gallegos de Sevilla y de Madrid) lo veritable camálich naix á Barcelona, y á Barcelona mort. Desde menut, lo veureu correr cap á las estacions de ferro-carrils y oferirse á portar sachs-de-nit y sombrereras; ja revela avalloras, tant jóve, lo géni de... la camalicancia, que bull dins de son cervell!
Més gran, quan té setse anys, dú gorra de pinxo, posa seny y se planta á la porta dels hostals (los francesos dihuen hotel perque no ho saben pronunciar) á la porta dels hostals, al costat d'ahont passan los «cotxos de familia» y per dos rals porta á domicili lo feix més pesant.
Aixis viu molts anys; mes poch á poch, lo foch de la juventut, l'ardor de la sanch se li va apagant; ja no porta gorra de pinxo, sino barretina; ja no corre á cercar feyna als carrils y als hotels, sino qu'espera que li dúguin, ja no va d'un cantó al altre de la ciutat, sino que tria un lloch fixo per estarshi; y tant si fá sol com si plou, tant si fá fret com si fá calor, lo veureu sempre en son lloch, puntual com un metxe á una visita. May veureu un camálich del Plá de la Boquería rondar per lo Plá de Palacio; se respectan mutuament, y guardan sempre sos drets individuals...
Ab unas quantas cordas penjantli de la esquena, l'armilla descordada, la barretina caiguentli sobre la aurella dreta; tranquil, reposát, digne, guayta la gent com passa y rés lo conmou; no fá un pas més ni menys encara quel cridin. Segur de son mérit espra que vagin á parlarli; no fá preu per cap feyna, y un cop llest, encén un puro de tres per un cuarto, y s'en entorna xano-xano á pendrer lo sol.
Tal es lo Camálich. La imitació del Camálich es lo Gallego. ¡Més quina diferencia!... Lo Gallego vos corre al derrera: «señuriñu!» d'aqui; «señuriñu!» d'alli. Lo pagueu, y s'queda rondinant: «dos cuartiñus mas, señuriñu, dos cuartiñus!...»
Hi ha tanta diferencia del Camálich al Gallego, com del Noy de la Mare á la Muñeira!...
Y ara pera acabar, sols diré: que aixis com la camelia lluheix totas sas galas en lo Himalaya; com la rosa adquireix tot son esplendor á Alexandría; com los lliris son més hermosos en los poétichs estanys de Italia; com hi ha punts en lo mon que crian flors especials que moren fora d'aquella terra, aixis lo Camálich naix á Barcelona, cria tota sa forsa y esplendor á Barcelona, y á Barcelona mort. Lo Camálich, lo verdader camálich, es una flor de Barcelona!...
G. XAREL-LO.
| ¡Coneixeu lo Llobregat? | |||
| Aquest riu que serpenteja, | |||
| Desde l'altiu Pirineu, | |||
| Per un curs de trenta lleguas; | |||
| Que inflat pels seus tributaris, | 5 | ||
| Créix á voltas ab superbia, | |||
| O ab lo sach de penitent | |||
| Las sagradas plantas besa, | |||
| En passant per Monistrol, | |||
| De aqueixa escarpada seria | 10 | ||
| Ahont té son Monastir | |||
| De los Arcángels la Reyna; | |||
| Que banya á Roca de Droch; | |||
| Més aball, la carretera, | |||
| Y l' pont de Molins de Rey, | 15 | ||
| Magestuós, atravessa; | |||
| Que la plana hermosa y rica | |||
| Hont seu Barcelona, rega, | |||
| Y sense entrar á la vila, | |||
| Fatigat de sa carrera, | 20 | ||
| Dins lo blau Mediterrani | |||
| Ample y caudalós penetra? | |||
| Aqueix es lo Llobregat, | |||
| Lo riu de heroicas proesas; | |||
| Allí está lo meu afany, | 25 | ||
| La meva afició y enveja; | |||
| Allí los brillants fets d'armas | |||
| De la romántica era; | |||
| Allí los braus guerrillers | |||
| De la nostra independencia; | 30 | ||
| Allí las guapas minyonas | |||
| Y las vistas pintorescas; | |||
| Alli las fértils campanyas, | |||
| De las costums la modestia, | |||
| Los toros y los torneigs, | 35 | ||
| Los jochs florals y las festas, | |||
| Las antiguas tradicions | |||
| De la Catalana terra, | |||
| Y las vinyas, y l'Amor, | |||
| La ditxa y la Patria meva. | 40 |
J. REYNES.
Nova York, 25 Janer 1875.
| Jo tinch una gabieta | |||
| tota pintada de vert, | |||
| hont viu la meva alegria, | |||
| un petit, festós aucell. | |||
| Aixis que l'aubada apunta | 5 | ||
| ja per veurem se daleix, | |||
| y piula d'una manera | |||
| com si «m'anyoro» digués. | |||
| Mentres prop d'ell passo'l dia | |||
| sempre está d'alas batent | 10 | ||
| y en son piu piu endevino | |||
| un «jo t'am, jo t'am» etern. | |||
| A la tarde quan paivaga | |||
| la viva claror del cel | |||
| un pinyonet jo li dono | 15 | ||
| que dels llavis ell me'l pren. | |||
| Després aprop meu refila | |||
| mentres estich aprop seu, | |||
| y si per etzar lo deixo | |||
| ja ningú cantar lo sent. | 20 | ||
| Ditxós ell que dins la gabia | |||
| es felis y lliure's créu: | |||
| trista de mi que so lliure | |||
| y tinch lo cor presoner. | |||
| Ditxós ell que re ambiciona | 25 | ||
| fora del lloch hont es prés, | |||
| y la llibertat no anyora, | |||
| donchs no sab llibertat qu'es. | |||
| Trista de mí que voldria | |||
| no haver vist tan ample'l cel, | 30 | ||
| pus desitj de volá al hora | |||
| tingut no hauria 'l cor meu. | |||
| Ample es l'espay que 'm tentava | |||
| ab son puríssim mantell; | |||
| ¡com ab pler lo cambiaria | 35 | ||
| ab tu gabia, oh dols aucell! | |||
| Canta, canta: aixis mas penas | |||
| ne tindrán millorament, | |||
| aucellet, sol de ma vida, | |||
| alegra, alegra 'l cor meu. | 40 |
AGNA DE VALLDAURA.
—4→
—6→
CARDENAS, á 29 de Decembre de 1874.
Estimat paysá:
Ha sigut tal y tan gran l'alegria que, com á bon catalá, he sentit al llegir lo primer número de LA LLUMANERA, qu'encara que no tinch lo gust de coneixerlo més que pera servirlo, estich ben cert que si en aquell punt y hora lo hagués pogut aixarpar, li hauria donat una abrassada tan estreta que hauría deixat eclipsada pera sempre més aquella tan famosa de Vergara.
Volant, lo mateix que un refilando, men vaig anar á suscriurerme, perqué, que vol que li digui, me sembla que després d'encesa tan patriótica llum, no té perdó de Deu lo catalá que no corria a portarhi una gota d'oli. ¡Com ques tracta nada ménus que de fer veurer als estaquirots dels yankis que la llum de casa es capás d'enlluernarlos! Ja me sembla quels veig, los tanocas, mirar tots esparverats LA LLUMANERA sens saber per quin cap posarshi á llegirla. ¡Pobrichs! Ells ques pensavan que en sabent l'inglís manglis ja'n tenian prou... Avuy dia no es instruit que no entenguia lo sublim idioma que parlaban en Júpiter y la seba colla á l'Olimpo. Hi ha qui assegura que las nou mossas del Parnás, pera donar més realce á tan dolsa llengua, no la usaban més que cantant y en vers, perqué dehian que aixó de emplearla en vil prosa recitada era una profanació. Jo, si li he de dir la veritat, no ho sé pas del cert, pero ho crech, perque altras cosas ens fan creurer que... vaja! ja m'entendrá, nó?
També he sentit á dir que en Bismarck vol que per totas las cancillerias d'Europa se adopte lo catalá com llenguatge oficial, perqué de tots los que s'estilan, non hi ha cap més que puga expressar ab tanta claretat, concisió y energía las punxagudas ideas que tot sovint xarbotan dins dels cervells dels diplomátichs. ¡Molt ben pensat! Ja's coneix que es un senyor que sap de que se las hau!!! Y veyent la tendencia universal á reconeixer la superioritat del nostre idioma, vosté ha fet molt rebé de encendrer LA LLUMENERA en mitj dels pobres yankis que casi bé estaban á las foscas. No hi fa rés ques quedin un poch enlluernats, ja se hi anirán fent deu mica en mica, y si nó, pitjor pera ells.
¿May diria que hi trobo? Jo crech que LA LLUMANERA se deuria encendrer un cop cada setmana. La resplandór sería més forta, y ¡qui sap, Mare de Deu! Qualsevol dia no perdo la esperansa de sentir quels xicots del barri del Bowery ó de Five-Points cantin
| ¡Qui'n juga de pinyols! | |||
| Un, dos, tres! | |||
| ¿Qui'n juga de pinyols? | |||
| ¡Tres! ¡¡sis!! ¡¡¡nou!!! |
Sóbre tot, amich Cuyás, nos descuide de clavar alguna xurriacada á nels simpatisadors y laborants qu'encara asbalotin lo vehinat ab los seus brams. Díguils que per ara la isla de Cuba els fá la figa.
Anem, ja ni ha prou per avuy. Ja sap que pot contar en tot y per tot ab aquet fill del carrer den Tantarantanta que es més català quel pá sucat ab oli. Tantas daxonsas y dallonsas an en Cusachs y estigan bonets.
NO CORRIS
______
Als Editors y Redactors de LA LLUMANERA.
JIBARA, 5 de Janer de 1875.
Germans:
Ab gran admiració y molta alegria habem rebut en eix poble lo periódich catalá titulat LA LLUMANERA que mensualment ix á llum entre mitj dels yankis gracias al vostre patriotisme. No os podem explicar lo goig que experimentarem al veurer que tan lluny de la nostra terra, de la fértil, productora é industriosa Catalunya hi havia germans que treballavan pera fer més estrets los llassos de amistat que entre nosaltres dehuen reynar, y més trobantse com ens trobem en llunyas terras separats de tots los objectes que allá en la mare patria eran la nostra felicitat.
Habem vist també ab satisfacció las enhorabonas que habeu rebut de molts paysans que impulsats pels mateixos sentiments que nosaltres no han pogut menos de admirar lo vostre gran patriotisme, considerant los molts treballs que habreu passat, pera poguer realisar la vostra obra; peró aquesta ja es comensada y creyem de bona fé que desde lo primer al últim catalá ques trobi separat de la patria se interessará pera que la vostra publicació vagia endevant y donguia á coneixer por tot arreu ahont arriben los resplandors de LA LLUMANERA, que Catalunya, ha tingut, té y tindrá fills que no pararán en dar á sa mare probas de llealtat y afecte y fets horosos que la enalteixin.
Nosaltres, simples Militars, batallant pera conservar en aquesta Isla la Integritat Nacional, no podém menos de donaros mil enhorabonas per la publicació de LA LLUMANERA la qual gracias á una persona respectable de aquest poble, ques diu Don Nucolau de Mena, podrém llegir tots los mesos; perque fa lo sacrifici de suscriurerse (sense ser catalá) á dit periódich, ab lo sols objecte de quel podam tenir nosaltres.
Os fem una advertencia pera acabar, y es, que al llegir aquesta carta penseu que ha sigut escrita per Militars y que ignorém certas paraulas que fan lluhir los escrits; tingueu solsament en compte quels que la han escrita son bons catalans que morirán defensant sa patria y cridant: ¡Viva Catalunya!
Adeu siau, germans, y fins un altre rato.
Los que suscrihuen perteneixen tots al Batalló de la Habana nº. 13 Infanteria.
Cabo primer: Jaume Anjel.-Cabo primer: Joaquim Puig Port.-Cabo segón: Joan Pons Remento.-Soldat: Anton Armillas.-Soldat: Francesch Pons.
______
CHARLESTON (S. C.), 13 de Janer de 1875.
Senyor Director de LA LLUMANERA:
Molt senyor meu: Adjunts li acompanyo $7.50 pera la suscripció á tres números de LA LLUMANERA, dos pera la casa americana de comers de Mr. W. P. Hall, y un pera mí, pregantli quens envie los tres números atrassats.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
Celebro aquesta ocasió quem permet lo gust de repetirme de vosté afectíssim amich y servidor,
F. P. SALAS.
________________________
HABANA, 15 Janer 1875.
Sr. Director de LA LLUMANERA.
Estimat Paisá,
Tinch lo gust de anunciarli lo següent, pera demostrar que á Catalunya saben ensalsar lo merit ahont vulla ques trobia y ab més rahó quant procedeix de la qualitat més gran que té l'home, lo talent y la il-lustració.
Lo assumpto es que un jovenet de 19 á 20 anys, com si diguessim de la primera volada, de pares catalans y fill de Matanzas, que acabá l'any passat en Barcelona la sua carrera de Doctor en Lleys, sempre ab los calificatius més honrosos va escriurer una gran oda en loor á la heroica defensa de Puigcerdá contra las forsas carlistas.
L'ajuntament de aquella vila, ab plena sessió, la llegí, s'entusiasmá, y resolgué nombrarlo «Fill adoptiu de Puigcerdá».
Aixis aquet noy, per sa preclara imaginació, ha sapigut conquistarse una honra digna de la més noble enveja, creántse un nom que será inmortal entre aquells esforsats fills de Cerdanya.
Fets com aquet, parlan tan alt á favor del nou poeta, y dels puegcerdanesos, que no he pogut menys d'escriurerli, pera que graví en lo seu cor lo nom den Eliseo Giberga y Galí, de aquet entusiasta criollo Catalá.
Agrehirian la publicació de aquesta noticia, varios admiradors y amichs de dit jóve.
ANTON CALVO.
-Nos plau veurer que en mitj dels trastorns que devastan la nostra patria, van endevant las obras públicas que han de hermosejar á la condal Barcelona. En lo Parch de la ciutadela adelantan rapidament las obras y dintre de poch temps estarán acabadas. Ja se ha umplert de aygua lo llach, ahont hi ha una cascada y una isla sembrada de flors y sombrejada per olms. Un pont cubert de enredadera la uneix ab lo parch, y entre las estatuas, carassas, rochs y cisnes la vista deu ser molt pintoresca. També se ha comensat á col-locar la reixa y los fanals al voltant del Parch, que quant estiga llest seá digne de la segona capital de Espanya.
-També avansan las obras del nou mercat del Born. Las columnas ineriors están ja col-locadas: alguns marmolistas se ocupan en pulir las taulas de mármol blanch que han de servir pels venedors: se está traballant en la cúpula que será molt més alta que la iglesia de Santa Maria del Mar, y en lo inerior de la qual hi haurá un balcó circular adornat ab candelabros pera llums de gas.
-Las obras del port y de la formaciuón de un paseig en lo lloch que antes ocupava la muralla de Mar tampoch se quedan enredera. La Rambla se continuará fins al Paseig de Isabel II y, allí ahont hi havía lo Quartel de Atarazanas torcerá cap á la dreta fins á la Montanya de Monjuich, ahont se juntará ab la projectada carretera de can Tunis.
-Ja han comensat los travalls preliminars pera desviar lo torrent de la Olla.
-Lo Ajuntament de Barcelona projecta construir dos monuments ques farán per concurs públich: un en la plassa de la Junta Revolucionaria pera perpetuar la fama de Cristófol Colon y un altre en la plassa de Tetuan, en lo Ensanche, pera recordar las golorias de Espanya en la guerra de Africa.
-La exposició de feynas de Senyoras, celebrada en la casa del Foment de la Producció Nacional, ha tingut un éxit extraordinari, passant de dos mil las feynas presentadas per senyoras, criadas y noyas. Reservém pera un altre número donar notícias més detalladas.
-En la Barceloneta ha eixit á llum un setmanari catalá, titulat La Riba.
-La «Obrera Mataronesa» societat cooperativa de filadors y teixidors ab telers mecánichs, ha posat á Mataró la primera pedra de una fábrica en los terrenos que ha adquirit á forsa de traball y sacrificis.
-Lo Ateneo de Valencia conmemorá lo quart centenari de la introducció de la Imprenta á Espanya, lo dia 20 de Decembre, ab un certámen literari y una Expposició retrospectiva de obras estampadas á Valencia desde la introducció de la imprenta fins avuy y altre Exposició d'arts gráficas contemporáneas.
-La societat Económica d'Amichs del pais s'está ocupant ab molta activitat en tirar avant lo projecte pera la Exposició general catalana y de invents de Espanya. Lo Municipi de Barcelona ha nombrat ja una comissió pera representarlo en aqueix assumpto.
-Lo Ajuntament de Barcelona projecta restaurar lo Saló de Cent tornantli lo carácter que antiguament tenía y fent ne dell un dels mes bells y sumptuosos que existeixen á Espanya.
-Los periódichs en catalá van eixint com formigas de un formiguer. Ademés de la excel-lent revista La Renaxensa, de La Rondalla, de La Campana de Gracia y de Lo Rector de Vallfogona, han eixit á Barcelona dos setmanaris que s'anomenan Los Cuentos de la vora del aygua y La Cucurulla Roja.
-En los últims diaris rebuts de Barcelona habem vist ques feyan grans preparatius pera rébrer dignament al rey Alfonso. Archs de triunfo, domasos pels balcons, lluminarias, etc.etc., tot indicaba que hi hauria gran entusiasme y unas festas mol lluhidas. Lo jóve rey arribá á Barcelona lo dia 9, y dels festeigs que se li feren ne donarém compte en lo próxim número.
«Febrer trau los ordis del bolquer.»
-Un enginyer de la ciutat de Búffalo (Estat de Nova Ytork) ha fet un plano pera fabricar un túnel sota lo riu Niágara. Lo presupósit dels gastos de aqueixa colossal obra es de milió y mitj de duros.
-¿Quin es lo article més bo y més car?-Lo carbó.
-Fou tan gran la aglomeració dels banchs de neu en lo riu del Est de Nova York, en lo dia 23 de Janer, que á las dotse del dia moltas personas intentaren passar lo riu á peu. Alguns ho lograren; pero altres sen anaren riu aball sobre los banchs de neu que se enduya la marea, tenint que sortir á salvarlos alguns vapors remolcadors.
-Lo dia 5 de Janer se obrí á Paris ab molt esplendor lo nou teatro de la Opera, edifici sumptuós que recordará las glorias del Imperi al qual deu la sua existencia. Pera assistir á la primera funció se pagaren preus fabulosos y la concurrencia que presenciá la inauguració se componía de lo més granát y florit de la societat Parisiense.
-La ciutat de Nova York, segons lo cens del any 1870, té 942,292 habitants, peró, contant los de Brooklyn, Jersey, Hoboken y altres pobles immediats á Nova York passan de 1,750,000.
—7→-Lo deute municipal de las ciutats de Nova York y Brooklyn es de 160,000,000 de duros.
-La ciutat de Baltimore te 267,354 habitants y lo seu deute municipal es de 14,000,000 de duros.
-En la ciutat de Baltimore acaba de construirse una tram-via sub-terránea que va de part a part de la ciutat. Te mes de una llega de llarch, y la mitat está sóta de túnels: lo rest del camí está descubert y per sobre hi ha ponts que uneixen los carrers de la ciutat, ab lo qual se facilita molt lo tránsit.
-Una noya de Seymour, poble del Estat de Indiana, considerant que lo matrimoni es una rifa, resolgué rifarse y aixis ho avisá en los diaris. Cada bitllet valia un duro y com que la noya era jóve y molt guapa se vengueren molts bitllets; aixis es que no solsament se endugué un marit sino lo producto de la venta dels bitllets. De modo que ella se va rifar y tregué la rifa.
-Segueix afavorintnos ab las suas puntuals visitas, El Artista, periódich de treatres de la Habana, lo qual de quant en quant regala als seus lectors divertidas caricaturas dels artistas, ademés de la variada y gaya lectura que contenen tots los números. Nova York, ab tot y ser Nova York, no té un diari com El Artista.
-A Nova York hi ha una magnífica biblioteca pública, donatíu que feu á la ciutat lo opulent Mr. Astor, del cual porta lo nom, y en ella hi ha varias crónicas y llibres en catalá.
-En molts teatros y establiments de Nova York se encenen totas las llums del gas de un cop per medi de la electricitat.
-Lo correu nou que acaba de fabricarse á Nova York es un grandiós edifici de pedra picada, en forma de trapecio: dos costats tenen 340 peus inglesos cada un, y los altres, 240 y 130 respectivament. Ha costat $6,500,000, y dihuen que es barato!
-A París hi ha un home condemnat á mort; pero nol poden guillotinar perque no saben com se diu.
NOVA YORK, 81 de Janer de 1874.
MERCAT MONETARI.-La situació no ha variat. Continúa la abundancia de capitals (en paper) acompanyada de la paralisació general dels negocis. Lo més notable per la estació es la exportació de metálich pera Europa; los banquers europeus envian aquí á vendrer los «Bonds» que tenían dels Estats Units, y s'en emportan l'or, que per causes naturals y sensa especulació ha seguit pujant gradualment, y avuy se cotisa á 18 per 100 de premi ab tendencias de més alsa. Mercat monetari molt facil, y lo interés excesivament baix. Adelantos d'un día a l'altre sobre bonas garantías 2 á 8 per cent l'any; per 80 á 60 días, 4 á 5 per 100. Bon paper comercial se descompta de 5 á 7 per 100.
La Bossa en general desanimada, á excepció dels «Bonds» del camí de ferro «Central Pacific» que han pujat fins á 97 ex-cupon de 1er de Janer.
Cambis ferms. Londres 60 días $4,85 á $4,87, 8 días $4,89; París 60 días, frs. 5.20 á 5.15, 8 días frs. 5.121/2; Madrid 60 días par, 8 días 11/2 per 100 premi.
Lo Blanch de Inglaterra ha baixat tres vegadas aquet mes lo tipo del descompte, que ara es de 8 per 100.
ARRÓS.-Demanda activa y preus ferms per lo de Carolina. Les altres classes sens variació. Carolina 71/2 á 81/2 c. per lb. en currency. Patna 4 á 41/2 c. per lb. Rangoon 23/4 á 8 c. per lb., or, en depósit.
CEREALS.-Sens animació, y apesar de l'alsa dels cambis, los preus dels Blats y Farinas han continuat de baixa. «Blats de primavera» $1.10 á $1.20, «Blats d'hivern Roig» de $1.20 á $1.27, «Blanch» $1.27 a $1.82 per bushol de 60 lbs. «Farinas del Sud pera Cuba» $6 á $7 per barril. «Farina extra Ohio» $5. «Blat de moro» nou 84 á 85 c. per bushol de 56 lbs.
CAFES.-En la nostra última Revista senyalábam tendencias de alsa en aquet grá, y los preus efectivament han pujat 2 á $8 per quintá. La especulació ha estat estimulada per noticias de Washington de ques tracta seriament de restablir lo dret de importació. Despues de molta activitat lo mercat cloy quiet, pero molt ferm. Puerto Rico 21 á 22 c., en or, per lb.
COTONS.-Las entradas de cotó aquet mes han aigut reduidas comparadas ab igual época del any passát, aixis es que lo gran aument que hi habia ha desaparescut. Molts especuladors veuen en aquesta circunstancia una indicació de que la cullita no será tan abundant com se creya, pero lo probable es que la reducció en las entradas sia deguda al mal temps que ha fet per tot arreu. De tots modos los preus estaban molt baixos; entre l'alsa dels cambis y millors notícias de Inglaterra la reacció era natural, y han pujat cosa de 11/2 per quintá. «Uplands low Middling» 15 c., «Middling» 151/2 c., «Good Middling» 16 c. Contractes pera Febrer 151/2 c., Mars 151/2 c., Abril 153/4 c., Maig 161/2 c., base «Low Middling Uplands». Entradas desde 1er de Septembre 2,517,810 pacas; l'any passát 2,549,108.
CUIROS.-Contínuarem declinant, pero lo mercat cloy mes ferm á una petita reacció. Montevideo y Buenos Ayres escullits 25 c., en or, per lb.
DOGAS.-Sens variació. Las de bota de padró $250. Mitjás dobles $220. Primas $175 per mil.
FRUYTA.-Bona demanda y preus en general ferms per tota classe de fruyta de Espanya, menys las Atmetllas que han baixat cosa de 1/2 c. Pansas de Málaga &2.65 per caixa. Valencia 11 á 111/2 c. per lb. Atmetllas de Yviza 201/2 c., Tarragona 21 á 211/2 per lb.
MELASSAS.-Encara no hi ha entradas de la nova safra de Cuba, fora de 60 bocoys de Matanzas que están per vendrer. Preus nominals.
PETROLI.-Diuhen que la producció ha disminuit y la situació del article ha millorat un poch. Refinat en barrils 121/2 c. Caixas 17 á 171/2 c.
PROVISIONS.-«Llart» 14 á 141/2 c. «Cansalada» 10 á 101/2 c. «Pernils» dolsos 141/2 c., salats 181/2 c.
SUCRES.-Encalmats y preus fluxos. Los refinadors sols compran pera las més precisas necessitats. Comensan á arribar «Centrífugas» de la nova safra que se han venut á 83/4 c. en bocoys. «Mascabat regular á bon refi» 77/8 á 81/4 c. «Centrífugas» 8 á 9 c. «Purgats», Nº. 12, 85/8 c.
FLETES.-Sostinguts. Pera lo Mediterrani «Petroli» 5,6 á 6 s. per barril. Pera Inglaterra «Blats» 7,6 a 8 s. per quarter. Cotó 1/2 á 5,16 d. Pera Cuba viatge rodó $5 per bocoy de sucre de la Costa Nort.
BARCOS ESPANYOLS EN PORT.-Briebarca «Francisca», bergantí «Abando».
A. REYNES.
Un paysá nostre que viu en la Habana nos escriu planyintse amargament de que los catalans establerts á Cuba parlen un catalá que no se sap si fa riurer ó si fa plorar.
Diu lo referit corresponsal que en lo moll es ahont més disbarats se senten, puix alli quant dos marxants de la nostra terra parlan de negocis, barrejan ab paraulas catalanas algunas que nos troban en cap diccionari y altres que foren castellanas en un temps; pero que las hi han posat una mena de barretina, com si axó fós prou pera ferlas catalanas. Per exemple: «Aquets jamons son del almacen que hi ha en la esquina, y també hi venen manteca y quesu.-Aquet farol no está llimpiu y li falta aceite.-Pórtam aquella silla y pósala al costat de aquet mecedor.»
¡Verge santíssima! ¿Será possible que alguns catalans de Cuba parlen aixis? Y se entenen? No's quedan á foscas? Casi be comencém á creurer que hi habia necessitat de encendrer LA LLUMANERA. Si segueixen aixis abiat los yankis parlarán lo catalá millor quells.
—8→
-Nostre paysá, lo distingit mestre Raineri Vilanova, acaba de aumentar lo nombre de sas composicions musicals ab la publicació de una cansó molt bonica titulada Doux Souvenir.
-Lo mestre compositor Pedrell, autor de la ópera L'ultimo Abencerraggio, acaba de compóndrerne una altra titulada Quasimodo ques representará aviat en lo Gran Teatro del Liceo. Dihuen los periódichs que encara que ha sigut escrita en tres mesos y mitj, es molt superior á la primera.
-Lo Ajuntament de Reus ha determinat col-locar una pedra conmemorativa en la casa hont nasqué en Mariano Fortuny, y fer una suscripció pera erijirle un monument.
-Lo mestre catalá Eusebi Dalmau está dirigint la orquesta del Teatro San Carlo de Lisboa ab tal mestría que totas las nits lo públich aplaudeix ab entusiasmo als músichs, y lo mestre Dalmau te que eixir varias vegadas al prosceni á rebrer una ovació.
-En lo dia de Nadal se cantá en la catedral de Barcelona la celebrada missa pastoril del mestre Vilanova ab la pompa de costum, gracias á alguns particulars que costejaren los gastos.
-Lo conegut director del Diari de Barcelona, en Joan Manyé y Flaquer, ha sigut nombrat Gobernador Civil de la Provincia de Barcelona per lo gobern del Rey Alfonso. Es una distinció molt merescuda y un digne reconeixement del mérit de aqueix apreciable escritor. Lo sensible es que per causa de la sua delicada salut, no ha pogut acceptar un cárrech tan honrós. Ho sentim per ell y per la Provincia.
-Lo barítono Cuyás, paysá nostre, está cantant en Londres ab molt aplauso.
-Una jóve barcelonesa de 13 anys, que ha adoptat lo nom de Esmeraldina Cervantes, ha donat alguns concerts de arpa en Austria y Fransa, causant admiració y entusiasme á tots los que la ascoltavan. Los periódichs extrangers fan grans lloances del seu mérit.
-Los espanyols residents á Méjico han enviat al Ministre de Estat de la nostra patria una exposició en que fan constar los grans serveys que lo jove cubá, en Ramon Bru y Lassus, molt conegut á Barcelona, ha fet en favor de la causa de Espanya, mentres ha permanescut en aquella República; per rahó dels quals pregan que sel recompensi de una manera digna.
