—1→
Aquesta Revista il-lustrada Catalana se publica a Nova York lo dia primer de cada mes.
Aumentat lo nombre de sas planas de quatre que'n tenia fins a vuyt, sen dedicarán dos, la 4a y la 5a, á dibuixos originals ó repruduhits que representin escenas catalanas, costums y tipos yanquis, successos de actualitat, caricaturas, obras de art, etc., etc.
Las altres planas contindrán novas, descripcions de costums americanas, articles serios y jocosos, correspondencias de varias parts del mon, poesias originals y traduhidas dels millors poetas extrangers, cuentos, epígramas, etc., etc.
La Exposició que ha de celebrarse á Filadelfia en lo any 1876, y los preparatius ques fan, aixis en los Estats Units, com á Catalunya pera aqueix certámen mereixerán la atenció preferent de LA LLUMANERA.
Suscripció per un any:
- En los Estats Units...............................................(currency) $2.50
- En las islas de Cuba y Puerto Rico.....(en paper) $5.00...(en or) 2.50
- En Espanya y altres punts d'Europa.................................(en or) 2.50
- En las Repúblicas de América, etc...................................(en or) 3.00
- Un número sol 25 c.
- Se admetrán anuncios á preus convinguts.
Se insertarán en LA LLUMANERA los articles y correspondencias de curtas dimensions que envien los suscriptors y sian admisibles y també se reproduhirán per medi de la foto-litografia los dibuixos que tingan algun mérit.
- Interinament los Agents de LA LLUMANERA serán:
- E. Puig y Cia., 40 y 42 Broadway NOVA YORK.
- M. Capó, Royal Street NOVA ORLEANS.
- Joseph Costas, 134 S. Delaware Av FILADELFIA.
- Joan Pla E. PASCAGOCLA.
- Anton Pamies, Santa Clara. No. 19 HABANA.
- Alorda, Gonzalez y Cia «LA ENCICLOPEDIA,» O'Reilly, 51 ID.
- Sanchez y Cia., «Primera de Papel» MATANZAS.
- Joachim Marcoleta CARDENAS.
- Joan Pujol, San Fernando CIENFUEGOS.
- Andreu Casas SAGUA.
- Llucia de Garcia COLON.
- Enrich Porta GUANAJAY.
- Oliveres y Sieyes CORRAL FALSO.
- Agustí Guarch GIBARA.
- Joachim Raull JOVELLANOS.
- Lopez Bernagosi, Rambla del Centro BARCELONA.
- Bastinos y fills ID.
- Alberto Berges, 8 Clipstone Street, Fitzroy Sq LÓNDRES,
Los que vullan ser agents de LA LLUMANERA en altres punts podrán oferir los seus serveys per carta.
Totas las cartas y comunicacions deurán dirigirse:
«Al Director de LA LLUMANERA
»Care of E. Puig & Co.- Box 4468.
NEW YORK.
Fa disset anys se resucitáren á Barcelona eixos certámens poétichs, dels que l'origen se remunta al sigle XIII, y an ells es deguda principalment la renaxensa de la nostra llengua en aquets últims anys en que comensa á remóurers de la postració y abatiment en que estava, y batent las alas s'en puja á més altas regions. Lo conreu de las catalanas lletras es avuy general en lo jovent de Catalunya, y las numerosas composicions poéticas que de varios punts ha rebut LA LLUMANERA demostran que fins á América han arribat los trovadors que senten volar sa inspiració, á travers del mar, cap á las plajas laletanas, pera posarse en las neus del Monseny ó en los pichs de Monserrat.
Los Jochs Florals se celebran á Barcelona lo primer diumenge del més de Maig, y lo cartell convocatori se publica á mitjans de Febrer. Peró com las composicions deuen ser entregadas al Secretari del Consistori ans del dia 15 de Abril, no hi ha temps pera que los trovadors catalans de América pugan pendre part en lo certámen. Si la nostra veu pogués tenir algun valiment prop dels Mantenedors dels Jochs Florals, els hi pregaríam que dicten alguna disposició pera que en anys succesíus se publique lo cartell ab major anticipació, cosa de donar temps als poetas catalans d'América pera probar fortuna en eixas lluytas literarias. LA LLUMANERA dedicará una part preferent de sas columnas á tot lo que als Jochs Florals fassa referencia, y comensa avuy insertant la següent convocatori:
CONVOCATORIA PERA 'LS DEL PRESENT ANY 1875
Als experts y honorables trovadors de Catalunya y tots los comptats y antichs reyalmes ahont la nostra llengua es parlada ó coneguda, 'ls set Mantenedors del CONSISTORI DELS JOCHS FLORALS DE BARCELONA, en l'any XVII de sa restauració, salut.
Pera millor cumplir com se dén la honrosa comanda que 'ns féu lo respectable Cos de Adjunts, lo dia 27 de decembre darrer, vos invitám á pendrer part en los Jochs Florals de 1875, que inseguint l'esperit de la institució y la costum llargament establerta, se celebrarán aquest any, essent regits per lo següent cartell desitjanvos á tots clar ingeni y alta inspiració, y esperant que no 'ns faltará á nosaltres dretura y acert pera jutjar als mes dignes.
CARTELL.
Lo dia dos, primer diumenge del mes de Maig vinent, serán adjudicats en la Festa poética dels Jochs Florals, los següents premis ordinaris y extraordinaris, als autors, que 'ls haurán merescut, de las composicions que en lo terme que mes avall se fixará, resultarán presentadas.
La primera joya, ó sia una ENGLATINA DE OR, se donará en premi al qui haja trovat ab mes acert sobre qualsevol dels fets histórichs, usatjes y costums de la terra catalana; essent preferida en igualtat de mérit la poesia escrita en la formas narrativas de romans ó llegenda. -La segona joya, que será una VIOLA DE OR Y PLATA, s'entregará al autor de la millor composició lírica, bé sia religiosa ó moral. -Lo tercer PREMI, que anomenám de HONOR Y CORTESIA, consistent en una FLOR NATURAL, s'adjudicará al qui harurá presentat una poesia mes inspirada sobre assumpto que 's deixa al bon gust dels trovadors.
Lo qui obtinga aquest premi deurá ferne present á la dama de sa elecció, la qual proclamada REYNA DE LA FESTA, com de antich s' acostumava, voldrá entregar las joyas als qui las hajan guanyadas. -A més de aquests tres premis, pordrá haverhi 'ls accessits y mencions honoríficas que 'ls Mantenedors judiquen ben merescudas.
Per no haverse adjudicat l'any passat, quedan á més los següents PREMIS EXTRAORDINARIS.
UNA CIGALA DE OR, oferta pel senyor President del Consistori anterior, D. Albert de Quintana, al qui millor cante «la patria catalana, considerada en sa manera de ser moral y material dintre de la unitat de la Nació espanyola, ab la fesonomia característica que l' hi donan sas costums, la organisació de la familia, 'ls hábits de treball de sos habitants, y com á consequencia, ab l'esperit especial que la anima, en totas las manifestacions de sa vitalitat». -UN MEDALLO DE PLATA Y OR, ofert per la Excma. Diputació provincial de Tarragona, al qui millor cante «una llegenda tradicional sobre assumptos de aquella provincia». -UN BUCH DE PLATA AB UNA ABELLA DE OR, ofert per la Societat artística y literaria «La Misteriosa», al qui presente la millor «epístola satírica moral». -S'adjudicará també com á premi extraordinari UN QUADRO AL OLI, ofert enguany per la Societat «La Jóve Catalunya», al autor del millor «drama ó quadre dramátich representable en un acte y en vers».
Las poesias y treballs haurán d'esser inédits y estar escrits en antich ó modern catalá literari de est Principat, Mallorca ó Valencia, essentne igualment admesos en qualsevol dels dialectes del Mitj dia de Fransa, ab tal que 'ls autors, evitant la influencia de altres idiomas extranys al pais de la llengua de Oc, procuren escriure'ls de la manera mes semblant al antich provensal ó al catalá literari.
Las composicions que obten als premis expressats deurán ser presentadas ó dirigidas al Secretari de est Consistori, Plasseta dels Cegos de la Boqueria, número 1, pis primer, ans del mitj dia del 15 de Abril vinent, acompanyadas cada una de un plech clos que contindrá 'l nom del autor, y durá en los sobrescrit lo títol y lema de la composició á que pertanye. Los plechs corresponents á las poesias no premiadas serán publicament cremats, en lo dia de la festa, després de oberts y publicats los dels que haurán obtingut joya ó accéssit. Lo Consistori's reserva per un any la propietat de las obras premiadas.
¡Que 'l Senyor vos done á tots la llum de la inteligencia y 'l foch del sentiment, pera cantar ab esperit ben catalá la PATRIA, la FE y l' AMOR!
Fou escrit y firmat lo present CARTELL en la Ciutat de Barcelona, als 8 de Febrer del any 1875, pels set Mantenedors. -P. Pelay Briz, president. -Adolf Blanch. -Celestí Barallat y Falguera. -Joseph Balari y Jovany. -Joaquim Fontanals del Castillo. -Antonio Auléstia y Pijoan. -J. Roca y Roca, secretari.
| ¡Ay! plora, patria meva! la campana | |||
| Ab tristíssim brandar plora una gloria... | |||
| Un geni ha mort. Per ell un llor demana, | |||
| Que be 'l mereix qui d'ells n'omple la historia. | |||
| Dintre del pit una oblació cristiana | |||
| Donemli eternament; que sa memoria | |||
| Pobli l' s ámbits del mon per lo més lluny, | |||
| Fentla gran com son nom! ¡se diu Fortuny! | |||
| Orgull de Catalunya, hermós estel | |||
| Que abandonant la terra al cel fulguras... | |||
| ¡Ets massa gran! y 't vol pintor del cel | |||
| Aquell que tot ho pot. Ja tas pinturas | |||
| Germanas son de las del gran Rafel | |||
| Y la ma s' donan per sublims y puras... | |||
| Descansa en pau, Fortuny, que no s'allunya | |||
| Ta memoria dels fills de Catalunya. | |||
| ........................................................ | |||
| Genis, que ab desconsol sobre sa llosa | |||
| De xipré y sempre-vivas rams texíu, | |||
| Digueu á n' al fret llit hont ell reposa | |||
| Qu'En Fortuny no mor may, puig morint, viu | |||
| Digueu, qu' es cada cor urna preciosa, | |||
| Digueu, qu' es un jardí d' etern estiu... | |||
| Y que 'l geni del art sas alas plega, | |||
| Y ab llágrimas de foch sa tomba rega. | |||
| Digueuli, que no mor la nombradia | |||
| Del que un dia pintaba «'LS ANTIQUARIS» | |||
| «'LS DOMADORS DE SERPS», «la VICARIA»... | |||
| Obra que celebraban sos contraris... | |||
| Qu'ahont hi ha ser del ser que Deu un dia, | |||
| Per sos grandiosos fins extraordinaris, | |||
| Donaba al home fentlo semblant seu, | |||
| No morirá, perque hi ha part de Deu! |
MIRANIUS.
CARDENAS, 29 Janer 1875.
—2→Quant ens admirém de la gran circulació que tenen los diaris inglesos, como lo Times de Londres ó lo Herald de Nova York; quant ens fem creus al veurer los grandiosos edificis, verdaders palaus, que han pogut fabricarse en Nova York los directors del Herald, del Tribune, del Evening Post, del Staats Zeitung y d'altres periódichs, no 'ns deturém á pensar quin es lo secret d'eixa fabulosa prosperitat que no arriban á gosar may los diaris de la nostra terra.
Y res es més fácil que trobar las verdaderas causas d'eixa riquesa y poderío.
No són més que dos: los anuncis y la circulació.
Los anuncis, perqué tothom que té alguna industria ú ofici ho avisa al públich per medi dels diaris.
La circulació, perqué tothom que vol llegir lo diari, 'l compra.
Hi ha establiments en los Estats Units que destinan més de cent mil duros cada any solsasament á posar avisos en los periódichs de tot arreu. Y no son avisos de tres ó quatre ratllas, nó: sino de columnas y fins de planas senceras.
En quant á eixa inmensa circulació de cinquanta, vuytanta, cent mil números que tenen aqui molts periódichs es deguda sencillament á que aqui ningú llegeix de gorra.
Aqui, ja ho habem dit, tot aquell que vol llegir un diari, 'l compra.
Aqui no 's coneix alló de: -«Pepa, ves á cal senyó Mariano, que fassa 'l favor de deixarte 'l diari d'avuy».
Si á qualsevol yanki se 'l hi enviava un recado con aquet, contestaria:
-Digue al seu amo qu'á la cantonada 'n venen.
Aqui no hi ha alló de que en un diari serveix pera tot lo barri, y va passant de ma en ma fins que quant arriba á las del amo primitíu (si es que hi arriba) está tan brut y rebregat que no hi ha per hont agafarlo.
Ben lluny d'axó, nosaltres veyém aqui tots los dias á personas de una familia ó que vihuen en la mateixa casa, comprar cada hu lo seu diari y llensarlo després de haberlo llegit.
La primera operació del yanki aixis que s' ha llevat y abans d'esmorsar, es sortir á comprar lo diari del matí.
Entreu en un carro de la tramvía y veureu que tots llegeixen: cadascú té 'l seu diari. Y si per cas algú, al acabar de llegir, lo deixa en lo carro, ningú 'l toca.
Aixis se comprén que los diaris americans tingan la gran circulació que tenen.
Per desgracia en la nostra terra succeheix tot lo contrari.
Tothom se creu dispensat de comprar lo diari y se creu tenir lo dret de llegir lo del vehí.
¿Perqué? Es una cosa que may habem pogut explicarnos.
Una de dos: ó 'l diari es un article de luxo ó es una necessitat.
Si pera alguns lo diari es article de luxo, enviar á buscar lo del vehí es lo mateix que demanarli lo bastó pera anar á passejar.
Si es una necessitat, ¿perqué no 'l compra aquell que 'l necessita? Per ventura demana algú al vehi que li deixe las sabatas?
Mentres hi hagia aqueixa afició á llegir de gorra no progressará may la nostra literatura.
Pero los que tenen la culpa de qui hi hagia tants «gorreros» no son los que demanan 'ls diaris, sino lo que 'ls deixan.
Lectors, seguíu aquet bon consell. Si algú vos demana un diari, no 'l deixeu. No tingau pór de passar per mesquins, perqué la mesquindat está en demanarlo quant se pot comprar per pochs quartos.
Aquell que llegeix lo diari dels altres se sembla an aquell que, pera no gastar llenya, s'en pujava al terrat y cuynava sobre la xemeneya de la casa del vehí.
Essent tant reduhit l'espay de LA LLUMANERA, recomenam á tots aquells que vullan honrarnos ab la sua colaboració, que usen la major brevetat possible en sos escrits.
Las nacions extrangeras comensan á pendre interés per la Exposició y dictan disposicions pera esser dignament representadas.
Ens ha manifestat lo Director de la Comissió Americana que las obras no han pogut activarse molt fins ara per rahó de las neus y del mal temps; peró que á mitjans del mes de Abril s'emplearán cinch mil homes en la construcció dels edificis. Tota la part de pedra y ferro s'está fabricant en las pedreras y fundicions, de modo que en poch temps podrán montarse los edificis.
Per tot arreu s'organisan commissions, concerts, funcions dramáticas, etc., ab l'objecte de reunir fondos pera los gastos de la Exposició. Ab lo mateix fí se posarán en venda dintre de pochs dias unas medallas conmemorativas del Centenari, ques vendran, segons la classe, per un, dos, tres y cinch duros. Las accions de la empresa del Centenari están ja grabadas y se vendrán á $10 cada una.
L'espay reservat á cada nació en lo Palau Industrial corre transversalment de part á part del Edifici, y l'ordre en que estarán colocadas será á poca diferencia lo mateix que ocupan geográficament en lo mon, estant los Estats Units en lo bell mitj, en eixa forma:
D'un diari de Filadelfia traduhim la següent noticia que publicá fa pochs dias:
«Mr. Goshorn, director general de la Exposició, ha rebut informes de que los Comissionats nombrats por lo gobern d'Espanya en lo Principat de Catalunya, qu'es, sens dupte, la provincia més fabril de Espanya, mostran gran interés per l'Exposició y fan esforsos extraordinaris pera que dita provincia estiga ben representada».
Ja ho veuen. Poch á poch anirém cridantloshi l'atenció fins que 'ns coneguin. Ara falta que, efectivament, Catalunya estiga ben representada en la Exposició y ya veurán vostés com los nostres productors no s'apenedirán d'haver enviat los seus efectes. Si aquets venen á América farán fortuna. Molt se deurá als esforsos dels dits Comissionats y á la Associació pera lo Foment de la Producció Nacional qu'está fent grans serveys á Catalunya.
Pera donar varietat á las planas de LA LLUMANERA y aprofitar la galana finesa qu'ens ha fet la nostre estimat paysá, En Ranieri Villanova, habém substituhit una de las planas de dibuixos per la preciosa habanera que s' ha dignat compondre expressament ab aquest objecte y que tenim la seguritat que agradará als nostres lectors.
No deixarém passar aquesta ocasió sens tributar aqui, no tan sols una expressió de regoneixement per eix obsequi, sino una loansa al mérit del nostre paysá, lo qual ha sabut crearse en esta ciutat una numerosa y distingida clientela y una envejable reputació com compositor, com mestre y com artista.
Lo correu d'Espanya ens ha portat moltas afalagadoras enhorabonas, contribucions y promesas que, francament, ens omplen de legítim orgull y satisfacció. Sabíam que 'ls catalans de Cuba habian acullit la nostra publicació ab verdader entusiasme, obtenint alli desde 'l primer número una suscripció numerosa, y axó era prou pera envalentirnos en la nostra empresa. Ara sabem que tenim l'ajuda dels nostres germans de Catalunya y ja poch nos queda que desitjar, si no es la continuació del favor d'uns y altres. Avuy donan brillo á LA LLUMANERA varias composicions en prosa y vers dels dintingits escritors catalans En Francisco Maspons y Labrós, En Serafí Pitarra, En Joseph Marti Folguera, y En Joseph Argullol, y altres que gosan també de gran reputació en la república de las lletras ens prometen afavorirnos ab sos escrits. Per lo qual ens felicitém á nosaltres y felicitém als nostres lectors.
En los Estats Units, lo mateix que en Fransa, se fan las innocentadas en lo dia primer de Abril. Eix dia s'anomena aqui All fool's day, ó sia, «Dia dels tontos». Com entre 'ls yankis n' hi ha molts que no tenen nom de Sant, puig se batejant ells mateixos ab lo primer nom quels hi passa pel cap, es natural que tingan un dia especial pera celebrar sa festa, y an axó han destinat lo dia primer d'Abril. Perque encara quels yankis tenen fama de ser molt avispats, la veritat es que enlloch habem vist tants tontos com en aquesta terra. No estranyariam que ab lo temps lo «Dia dels tontos» fós aqui una festa nacional. En aquest pais no hi ha terme mitj: los que no son tontos son pillos, y 'ls uns enganyan als altres.
JOSEPH MARTI FOLGUERA.
BARCELONA.
—3→
Ja poden buscar, ja, que no trobarán res ques puga comparar ab la barretina en quant á comoditat: ni gorras, ni catxutxas, ni barrets, ni rés de lo que han inventat 'ls homens pera taparse la closca.
Com abrich, en temps de fret, ¿que hi ha qu'escalfe més que la barretina? Ab quina facilitat no s'encasqueta fins al coll, tapant las orellas?
Quant fa calor ¿hi ha rés més fácil que plantársela al hombro ahont no hi fa gens de nosa? Veuse aqui una cosa que no 's pot fer ab un barret, que un no sap ahont ficarlo quant se 'l trau del cap, y ha de tenir cuydado que no s'atxafe ni 's rebregue.
Pera viatjar, la superioritat de la barretina sobre 'l barret es encara més notable. Si l'assiento es dur s' hi posa la barretina, y també se fa servir de coxí quant un vol fer una bacayna.
La sua forma li permet servir de sach, hont s' hi poden portar moltas cosas: uns hi duhen la picadura y lo llibret de paper de fumar; l'ordinari ó l'express hi fica las cartas; los xicots hi guardan las cireras ó 'ls rodolins; en fí, es un verdader sach de nit ó maleta.
Lo camálich se la posa á l'esquena quant carrega fardos: lo llimpia-botas se la posa sota 'ls genolls: en lo camp, posada dalt d'un pal, seveix pera espantar als aucells, y á cada pas té la barretina una aplicació útil y profitosa.
En quant á elegancia no 'n parlém. ¿Hi ha cosa més lletja qu'un tarot? Hi ha cosa més bonica qu'una bona barretina d'Olot, vermella ab la volta negra ó blaua?
Y, per fí, te la barretina una gran ventatxa que no tenen ni las gorras ni 'ls barrets, y es que solsament per la manera de durla se coneix la categoria, lo carácter y 'l génit del que la porta. La barretina se pot dur cayguda, cap enredera, cap á la dreta ó cap á l'esquerra, doblegada de cinquanta maneras y en lo modo de plegarla está la gracia y l'elegancia.
En la plana que avuy els presentém, veurán varios tipos, y no 'ls hi costará molt treball endevinar quí es lo baboya, mal-carat, l'alcalde del poble, l'avi, l'arriero, etc., etc.
Per axó aquell angelet de Deu s' ha clufat la barretina y llensa á puntadas de peu tarots, turbans, calanyesos, cascos, xacós, morrions, gorras, y tota mena de tapa-caps.
LA CIRERETA.
Quan un es fora de la seva patria li son grats tots los recorts de la mateixa y més si aquests recorts se refereixen á los anys de sa infancia, que com los mes ignocents son los millors de la vida. Jo que en diferents tomos he reunit los jochs y cuentos tradicionals de Catalunya, crech que no deixaré de donar gust al lectors de LA LLUMANERA, si 'ls he n' hi conto un d' ells; un que de segur haurán sentit tots contar perque es dels mes coneguts y que es ben bonich.
Heuse aqui, donchs, que hi havia una mare, la qual tenia una filla, á qui va manar un dia que se 'n anés á costura. Mes la noya, lo que son sempre las criaturas, va passar prop d'un cirerer, las cireretas encesas y grossas li feren denteta y ella que en compte d'anarsen, s'enfilá á dalt del arbre á menjar cireretas.
Mentres ho estava fent, va passar un home y li va demanar una cirera, pero com la noya era un xich golosa, no n' hi volgué donar cap, de lo que cremansent l'home, se va enfilar dalt del arbre, agafá la noya, la va ficar dintre d'un sach que duya y carregantsel al coll, se 'n va anar al poble mes vehí á guanyarse la vida.
Y aixis que hi es, se despenja 'l sach y diu:
| Canta sarró | |||
| ó 't dono cop de bastó. | |||
| Canta sarró | |||
| ó 't dono cop de bastó. |
La noyeta per por se posá á cantar:
| -Mal haja la cirereta | |||
| mal haja lo cireró, | |||
| si hagués cregut á la mare | |||
| no fora dintre 'l sarró. |
Heuse aquí que la gent donavan una pila de cuartos al home, y ell:
| Canta sarró | |||
| ó 't dono cop de bastó. | |||
| Canta sarró | |||
| ó 't dono cop de bastó. |
La noya anava cantant:
| -Mal haja la cirereta, | |||
| mal haja lo cireró, | |||
| si hagués cregut á la mare | |||
| no fora dintre 'l sarró. |
Mentres tant en lo poble anavan assenyalant á missa, y, com l'home no hi havia anat y n' era dia, se 'n entrá á una casa y demaná si li guardarian aquell sach.
La mestressa que li diu: -Poseulo detras de la porta. -Y l'home, fentho, s'en aná á cumplir lo sant precepte, mentres aquella seguí sa feyna de passar farina.
Heuse aqui que la noya per la veu de la dona conegué que era aqueixa una seva tia, y aixi que 'l home fou fora, ella que 's posa á cantar:
| -Tia Maria, | |||
| passeu farina, | |||
| katrik, katrak, | |||
| trayeume del sach. |
La dona al sentir alló, va aturarse tota estranyada y la noya torna á dir:
| -Tia Maria, | |||
| passeu farina, | |||
| katrik, katrak, | |||
| trayeume del sach. |
Llavors la dona ja no tingué cap dubte y, coneixent que la veu eixia de dins del sach, corregué á deslligarlo, y quina no fou sa sorpresa al veure alli dins á la seva neboda! Aqueixa li esplicá com hi era, y la dona plena de llástima la va treure, y perque quan l'home tornés, no ho conegués, va tirar dintre del sach uns quants gats y gossos.
L'home, tot confiat al eixir de missa se 'n ná á buscar lo sach, sel carregá al coll y sens coneixer lo cambi, va anarsen.
Quan va ser á la primera casa que 's trovava, ell que 's despenja 'l sach y diu:
| Canta sarró | |||
| ó 't dono cop de bastó. | |||
| Canta sarró | |||
| ó 't dono cop de bastó. |
Mes lo sach no deya res. Ell que tot cremat li dona un cop y se sentiren desseguida uns crits d'udóls y marramaus á dintre, que l'home tot estranyat va obrir lo sach y tots los gats y gossos y altres bestias que hi havia, se li tiraren á sobre mossegantlo, que no tingué altre remey que fugir mes que depressa.
FRANCISCO MASPONS Y LABRÓS.
| Campanas que al vol toqueu | |||
| jo, parat en un cantó, | |||
| ascolto l'alegre só | |||
| y la vostra vibració | |||
| ressona dins lo cor meu. | 5 | ||
| Donchs avuy es festa anyal | |||
| y 'l temple estava radiant | |||
| de cera, música y cant | |||
| y d'ornaments d'or brillant | |||
| en la Santa Catedral. | 10 | ||
| La nubia 's posa sas galas | |||
| y s'admira en son mirall, | |||
| y vol violins y timbalas | |||
| y deman' del vent en alas | |||
| l'armonia del metall. | 15 | ||
| L'atmósfera es perfumada | |||
| per tarongers y ginesta, | |||
| y 'l Sol lluheix, que li agrada | |||
| al Sol veurer una festa | |||
| en la nostra patria aymada. | 20 | ||
| Y tu, Tomasa, repicas, | |||
| ¡oh vella, vella Tomasa! | |||
| la de las tonadas ricas, | |||
| que ab profonda veu predicas | |||
| amurallada en ta casa. | 25 | ||
| ¡Ah! quantes generacions | |||
| Has vist naixer y passar, | |||
| sens una arruga posar, | |||
| ni baixar los esglahons | |||
| de tot gótich campanar. | 30 | ||
| ¡Qué voltas del teu arám, | |||
| sonoro marcial accent, | |||
| lo terrible somaten | |||
| ha congregat á la gent, | |||
| ab la rapidés d'un llam! | 35 | ||
| ¡Qué festeigs has celebrat, | |||
| qué pompas y professons, | |||
| ab blassonats gonfalons, | |||
| y victoriosos pendons, | |||
| per l'ámbit de la ciutat! | 40 | ||
| ¡Un jorn palmas y llorers | |||
| donavas y flors molt tendras, | |||
| y altre ab ecos llastimers | |||
| acompanyabas las cendras | |||
| de prelats y de guerrers! | 45 | ||
| ¡Com la fogosa mirada | |||
| que la voluntat rendia, | |||
| de granit en ta morada, | |||
| has vist sovint apagada | |||
| com se pon la llum del dia! | 50 | ||
| Tomasa monumental, | |||
| no morirá la memoria | |||
| de la gran vila condal, | |||
| que en ton bronzo colossal | |||
| escrita está nostra historia. | 55 | ||
| Vellas campanas, per xó | |||
| quant vosaltres repiquen, | |||
| jo me paro en un cantó, | |||
| y la vostra vibració | |||
| ressona dins lo cor meu. | 60 |
L'ESCOLA.
NOVA YORK, Mars de 1875.
_______________
PAULA.
| En casa de un manyá, se sap que un dia | |||
| Prop de una clau, un rossinyol hi havia, | |||
| Mes entenent que'l rossinyol no era | |||
| D'aquells que guanyan á la cadernera | |||
| Quant cantan en lo bosch son grat desterro; | |||
| Sino que de fil-ferro | |||
| Y feta ab tot enginy, lleugera y forta, | |||
| Era eyna pera obrir qualsevol porta. | |||
| La clau era bonica | |||
| Y's conexia que per casa rica, | |||
| Perque era de las dents molt complicada | |||
| Y de l'anella y mánech treballada. | |||
| Lo rossinyol, que tan sensill se veya, | |||
| Al costat d'ella rebaixat se creya, | |||
| Y ab tanta rabia | |||
| Com un pardalot vell dins de la gabia, | |||
| Digué á la clau que ab tota sa escultura | |||
| Y son pulit brillant, y sa finura, | |||
| Ell se podia sempre burlar d'ella; | |||
| Puig sens adornos ni dibuix d'anella, | |||
| Ab sa construcció enginyosa y forta | |||
| Servia pera obrir qualsevol porta, | |||
| Mentres qu'ella, infelís, no més podia | |||
| Ferho ab lo pany qeu son dibuix tenia. | |||
| Com qu'eran las rahons tan verdaderas, | |||
| La clau quedá entristida | |||
| Y sen aná á lo pany, tot de seguida, | |||
| D'una porta de poms y grans vidrieras, | |||
| Tenint de dia y nit y á tota hora | |||
| La vida més senyora, | |||
| Manejada per damas y cambreras. | |||
| Lo rossinyol que fou venut á un pillo | |||
| Obrintne moltas portas tingué gustos; | |||
| Pero perdé son brillo | |||
| Servint per robos y dant mil disgustos, | |||
| Fins que atrapat, y per cumplir l'edicte, | |||
| Fou pres, considerat cos del delicte. | |||
| La clau que ho sapigué, n'esperá un dia | |||
| En que poch oli dins del pany tenia, | |||
| Y al rodar, per obrirhi una cambrera, | |||
| Grinyolant s'esplicá de esta manera: | |||
| -Ab goig fuig lo que faig si bé sé ferho, | |||
| Y no tingau desfici | |||
| Per ignorar del tot un mal ofici, | |||
| Perque lo qu'es dolent, bo es no saberho. |
SERAFI PITARRA.
-Habem rebut los números 7, 8 y 9 de La Renaxensa, revista catalana ques publica á Barcelona, y que conté interessants articles y galanas poesías degudas á las millors plomas de la nostra terra.
-Terminada la temporada dels teatros en la Habana, lo director del periódich El Artista ha determinat, en vista de la aceptació que ha tingut lo dit periódich, continuar la publicació, fentlo setmanari, engrandint la forma y dedicanto á la literatura y las arts. La part il-lustrada segueix encomenada al fácil llápis d'En Cisneros.
-Lo setmanari La Sombra, que 's publica á la Habana, ix adornat de quant en quant ab unas magníficas láminas cromo-litografiadas que fan honor als artistas, á la imprenta hont se fan y á la ciutat hont se publican. Encara no ha eixit may á Nova York un periódich qu'en aqueix punt se puga comparar ab La Sombra, y en los demés... tampoch. LA LLUMANERA saluda á La Sombra, per sobre 'l pámpol.
—4→
—6→
BARCELONA, 27 de Febrer de 1875.
Molt bon efecte ha fet aqui la publicació del periódich catalá anomenat LA LLUMANERA. Ell n'es prova manifesta de que en eix nou mon y en eixa regió de l'América del Nort, ahont se parla una llengua per nosaltres tan dificil, hi ha encara molts y bons fills de Catalunya, que recordan sa estimada terreta, la plassa de la ciutat ó vila que los vejé naixe, lo campaná de sa parroquia: qu'estiman y anyoran la bonica llengua, que primerament sentiren y que primerament parlaren: la llengua qu'oiren de sa mare: la llengua dels primers cuentos y cançons, la llengua de l'oració primera. Oh! no! los recorts de la terra, los recorts de la patria, los recorts de la infantesa may s'oblidan. Vosaltres ne deu prova manifesta, que estimém en tot quan val; 'ls qui, tenint la ventura de viure en Catalunya, 'ms trovém de vosaltres tan allunyats. Permeteume que 'os parle una mica de cosas de nostra terra, pero abans que tot deixeume dir: Deu vos dó salut y sort.
Espanya, la malhaurada Espanya, continua ab las dugas guerras civils al mateix temps; la de Cuba y la de la Península; pera enviar reforsos á Cuba s'ha de mimbar bon xich l'exércit que persegueix als carlistas y per combatre poderosament als carlistas no s' pot atendre com se voldria á l'isla de Cuba. Las dugas insurreccions coneixen be, que l'una dona forsa á l'altre, y aixis se va passant com se pot, tenint ab tot la seguritat de que acabada la guerra carlista, no durará pas mitj any mes l'nsurrecció de Cuba.
La guerra carlista, es cert, no es pas acabada, pero be poden creure que no está pas lluny son acabament. Restablerta la monarquia tradicional; restablertas las relacions ab lo Sumo Pontífice, satisfentse com desde demá comensan á satisferse las obligacions del Estat al clero: donantse com se donan sabias ordres reparadoras y consoladoras dels sentiments de la nació, la bandera carlista ha quedat sens causa ni pretest y sembla que 's plega y cau per ella sola. Quedan las ambicions é ilusions concebudas, pero aixó se desvaneix ab una mica de temps, poquet á poquet, y ab l'ajuda d'altres proximas operacions del exercit, que, si á Deu plau, serán tan afortunadas com las que ultimament han tingut per principal objecte aixecar lo siti de Pamplona y deixar sens obstacles las comunicacions de eixa important ciutat qu'es la capital de Navarra.
Lo general en cap del exercit del Nort es ara D. Genaro Quesada, de qui diuhen los entesos, que despres del malhaurat D. Manuel de la Concha, es lo primer estrategich de nostre numerós Estat Major general. Sia com vulla, s'hi tenen grans confiansas, y jo crech que ab sa inteligencia y ab los poderosos elements de que disposa, está destinat á donar lo cop mortal á la guerra civil.
Per altre part, també tinch de dir que en totas las comarcas ahont hi ha la plaga de la guerra se nota ara certa paralisació d'operacions, com si fós ó volgués esser precursora de formal armistici. No es que hi haji res tractat, pero se veuen síntomas ó senyals de desfalliment en lo camp carlista, que son la prova de la disposició de tractar. Ademés, se sap positivament que en Paris se travalla molt per la pau y que Russia especialment y Austria y Roma y la mateixa Fransa, fan grans esforsos pera conseguirla. Totas las probabilitats son donchs de que aviat los espanyols podrem viure en Espanya sens matarnos los uns als altres tontament.
Lo jóve Rey Don Alfonso, ha agradat á tothom mes de lo que tothom esperava: fins los seus enemichs polítichs fan justicia á sas qualitats, y ab veritat ni ha per causar sorpresa al veure un noy de diset anys, tan entenimentat y judiciós, tan entés en moltas cosas, tan oportú en totas sas frases, de carácter enter y bondadós, tan digne y tan modest al mateix temps. Ningú pot negar que son reynat comensa ab grossas dificultats que casi semblan insuperables, pero ell es sens dupte la millor y principal garantia de que lo nou estat de cosas será ferm y durader. No vol boixas revolucions, mes tampoch vol estúpidas reaccions; no tingau por donchs de que torni aquell any 35 de tan trist recort. Vol la vera llibertat, la llibertat prudent, lo mutuo respecte en totas las opinions. Vol que son trono s'aixequi damunt lo sócol del amor entre lo Rey y lo poble.
L'escala de la Plassa de la Pau fou la primera terra ó pedra espanyola que trepitjá lo monarca, y desde 'l moment de sa arribada doná á coneixe que venia plé de bons intents, y ab lo ferm propósit d'esser un rey lliberal en lo bon sentit de la paraula. Tracta á tothom de vosté, dona la má y ab forsa l'apreta, en lloch de donarla á besar, com havian fet los reys espanyols fins ara. Pero ahont han fet mes estrépit y revolució las costums del jóve Rey es á Madrit. La gent d'eixa vila coronada sol tenir per costum, com saben be, fer de la nit dia, y del dia nit. Heus aqui que 's trovan ab lo Rey que 's retira á las deu del vespre y que 's lleva á las sis del mati: que comensa á donar audiencia á las 7; que reb los embaixadors á las 8; que te los consells de ministres á las 9 y que treval a pel publich fins á las dugas de la tarde, y destina lo restant del dia á sos estudis especials. Pera la major part de la gent oficial de Madrit, á las vuyt y las nou del matí, es encara de bella nit: figureuvos donchs aixó sol quin cambi pot fer en las viciosas costums de la cort. Lo Rey diu que vol seguir en tot y per tot los habits y costums dels pobles trevalladors de Europa. Deu fassa que en son bon intent perseveri y puga en ell perseverar.
Lo qu'es aqui á Barcelona, l'estat de guerra que passem, no s'ha conegut gaire: com per la mateixa causa hi ha gent qu' ha hagut de fugir de sa casa, aixó mateix fá qu' hi haji més gent á Barcelona, y com lo malestar quiscun á casa se 'l trova, aparentment, esteriorment, com per tot se veu molta gent ben tractada y ben vestida, ningú diria, estant dintre de la comptal ciutat, que en Catalunya hi hagués la plaga de la guerra. Aixis es que sobre tot los diumenges, se veuen plens los teatros, tots los llochs ahont hi ha espectacles de diversió, plens los cafés, y també plenas las iglesias, que en Barcelona, qu' es diga lo que 's vulla, hi ha gent per tot.
Fa pochs dias qu' ha pres possessió d'eixa sede episcopal lo nou Bisbe de Barcelona D. Joaquim Lluch, natural de la ciutat de Manresa, qu' havia sigut ja Bisbe de Canarias y derrerament de Salamanca. Son bon tracte y 'ls estesos coneixements que l'adornan, com las virtuts que tothom li reconeix, son prenda segura de que sabrá regir ab acert aqueixa important diocesis.
En lo teatro del Liceo actua una regular companyia d'opera italiana, que fá ara la moderna opera francesa del mestre Thómas, anomenada Mignon. S'espera que prompte se posará en escena l'opera del mestre catalá Pedrell, anomenada Quasimodo, argument de la coneguda novela de Victor Hugo L'Esmeralda.
En lo Principal ó teatro de Santa Creu, la companyia dramática dirigida per los notables actors Elisa Boldun y Rafael Calvo, ens fá sentir moltas vetllas y molt ben interpretadas las joyas del antich teatro espanyol. En lo teatro del Circo actua una companyia de zarzuela y en lo teatro Romea y Odeon, companyias dramáticas catalanas, qu'executan ab gran cuidado, estudi y bon acert, las produccions de varios novells autors catalans. D'eixos autors, qui segueix portansen la palma es lo popular Serafí Pitarra, ó sia Frederich Soler, per son verdader nom.
L'ensanche va endevant, hi ha carrers hermosos; lo port molt avansat, y quan tinga fetas las divisions interiors qu'encara hi faltan, diuhen que será un dels mes grans y millors del Mediterraneo. La ciutadela á terra, y lo que eran fossos y esplanada, son ja amplas caminals y bonichs jardins. Un altre dia, si á Deu plau, vos daré mes detalladas noticias d'eixas y altres milloras locals. Deu fassa que puga comensar la carta, dient: «La guerra es acabada.»
JOSEPH D'ARGULLOL.
__________
BARCELONA, 3 Mars de 1875.
Senyor Director de LA LLUMANERA.
Molt senyor meu y amich; encara que no 'l conech sino pera servirlo, bé crech que li agradará que li dongue aytals títols, quant vosté, de motu propi me ha triat com á corresponsal del seu periódich.
Amichs donchs quedem, si no mana lo contrari, y pera comensar lo meu fet parlant de Barcelona, li diré alló que diu lo ditxo, ó la cansó, qual lletra espera una sonada: Barcelona es bona -si la bossa sona; -sona ó no sona- Barcelona es bona.
Y axó es vritat; si vosté n' es fill, pósis las mans al pit y confessará que aquesta es la gran ciutat. Roda 'l mon y torna al Born, diu un altre adaji, y aquest, tant cert com 'l primer, lo corrobora tothom qui essent Barceloní ha viscut algun temps fora de casa seva.
Mes axi com es veritat lo dit, també ho es que Barcelona té alguns defectes, y que aquests no están compensats, ni de molt, per la manera de ser dels barcelonins ni las cosas que pera ferla ciutat d'upa imajinan nit y dia.
No sé si fa molt temps que vosté es fora de la ciutat dels comptes; més basta que fassa déu anys, pera que si tornés ara quedés ab un pám de boca badada.
La antigua població ha perdut sa fesomia particular y originaria.
Ja no es la ciutat del Negre de la Riba, devant del qual feyam passar al foraster, li deyam que tenia una palla al barret y fentli treure nos réyam de que tant innocentment hagués saludat al ridícul personatje.
Ja no es la ciutat de la Sirena del passeig candiment maliciosa é intencionada al suposar que la bona senyora de pedra aguantaba las capas dels enamorats aprofitadors dels nuvolets negres que en nits duptosas se posa com una careta de tafetá la indiscreta lluna.
Ja no súrten los noys de Lloixa apedregant bacinas de barber, furadant ab lo cap las ventallas de paper del ataconador, ni lligant lo fogó de la castanyera á la roda d'un carro, qual cavall espantavan després perque, posantse á correr, tirés enrenou, fogó, castanyas y castanyera que malehia 'ls ossos dels entremaliats qu'axis causavan sa ruina.
No, ara no 's fá cap d'aquestas ximplesas.
Ara un esperit de progrés en part inconscient qu'anima als barcelonins los porta á fer ximplesas d'un altra mena.
Se vá decretar l'Ensanche, y l'Ensanche s'ha fet.
Se ván decretar las obras del port, y Barcelona ja té avuy dia, havent robat aygua al mar y terra á Montjuich, un port que més de quatre 'ns envejarán quant llest estiga.
Lo barceloní s'ha enalirát. L'esperit concret y mesquí que abans lo portava á fer festas de barri y á anar de cucurulla á la professó de la setmana santa ara 'l porta á fer ports y Ensanches que son las catedrals de la moderna época y los monestirs que la llibertat oposa á n' els del absolutisme.
Ara, lo noy qu'abans apedregaba bacinas, dedicat á estudis literaris, escriu un periodiquet que, si en absolut no val gaira relativament, indica que l' burdagas vol comensar á ser home mes abiat qu'en passadas épocas.
Ara no 's fa surtija per Sant Cristófol; més se fan grans firas per la Mercé y la ciutat dels comptes es un mercat constant que demostra la manya comercial de nostra terra.
Mes axís com en aquesta part tant hem adelantat que no sembla sino que de la América en que vosté viu respirém l'alé y l'esperit práctich, també es veritat que en totas las nostras cosas s' hi veu un rastre de mesquinesa qu' es tant mes de dolrer quant ab ell espatllem los propósits, y las obras que en son primer intent inclouian sabia y verdadera grandesa.
La idea del Ensanche fou ocasionada per la petitesa de Barcelona y lo mal sana que resulta vivint tanta gent en tant estret circuit. Natural era pensar que al mateix temps que s'axamplaria cap á fora s'anirian fent plassas á dins y sos carrerons anirian desapareixent en honra y gracia de la estética que tant mal parada deixau y en benefici de la salut del habitant que tant perjudican; donchs no senyor, l'Ensanche se vá fent y en los carrerons que tant se deploran se tiran casas á terra y se tornan á aixecar deixant lo carreró tant estret com antes.
Se fán las obras del port, lo port s'acaba, y, després d'haver gastat milions pera acabarlo nos trovem ab que una escala, la escala principal, la que al qui la primera volta desembarqui en Barcelona li ha de donar idea de sa grandesa, es mesquina, miserable y tant estreta de esglahons que no sembla sino que, olvidantse de que 'ls catalans tenen los peus grossos, han cregut qu'eran ballarins andalussos los que debian pujarhi.
Condol lo qu' á nosaltres nos passa.
No sembla sino qu'envejosos de lo que s' conta de l'Aliga de Mataró y totas las estranyesas del regidor Matheu, nosaltres no podem fer cosa, per gran que sia, que no acabi per una errada ú altra, deixant patent en ella la marca de que la tal cosa es Barcelonina.
Obrim un carrer, y perque un dels propietaris té influencia en l'Ajuntament la seva casa abansa un pam mes que totas las altras enlletjint lo carrer.
Fem l'Ensanche y, per rahó consemblant á la passada, una casa ja feta impedeix la prolongació d'un carrer transversal.
Fem las obras del port, y, quant ja tot está bé una escala hi posa lo selló ridícul y mesquí que té tot lo de Barcelona.
Després d'aixó, lo qu'indica 'l carácter Barceloní per escelencia es l'embaladiment que causa lo bon resultat d'un pensament y l'entusiasme que pera imitarlo desperta en nosaltres.
En Paris, en Viena, en Londres; en tots los grans centres cada hu campa per son cantó, y mentres si un inventa ó trova lo negoci de las máquinas de cusir, l'altre busca 'l de fer instantáneament la bota, ó el de fer que las agullas s'enfilin ellas mateixas sens mes que deixarhi 'l fil á la vora.
Aqui no: aqui un ha pensát una cosa, vá bé; á n' als quinse dias tothom fá lo mateix.
Vá anar bé un teatro al passeig de gracia; al cap d'un any ja n'hi havia sis.
Vá anar bé un tram-via; ja s'están fent tres ó —7→ quatre tram-vias més, que, per efecte de no haber hi prou necessitat d'ellas, anirán tant malament com bé vá la primera.
Necessitariam dins de la ciutat res mes qu'un teatro de vers y un altre d'ópera; donchs n'hi ha vuyt ó déu que perjudicantse l'un al altre acaban ab lo poch profit d'un sol y la ruina de tots los demés.
Mes tot aixó, qu'es de lamentar, perque tantas inteligencias empleadas en diferents rams podrian donar útils fruits, aixi com ara per sobrers se malmeten, dona á Barcelona qualitats molt convenients al que hi viu y al foraster.
Son molts que fan lo mateix y aixó es lo que fá que l'un per l'altre tot se donga aqui barato, ben fet y bo, y fassa repetir com he dit al principi d'aquesta carta:
| Roda 'l mon | |||
| y torna al Born. |
Las últimas construccions que han d'acabar d'embellir la ciutat son ara un hermós parque que ja s'está acabant y un mercat inmens ahont se trasladará 'l del Born.
Veurem si, com á tot lo demés, alguna ximplesa vindrá á espatllar dos obras que per ara donau esperansa de que farán honor á Barcelona.
Prou per avuy; en las següents cartas li parlaré de nostra renaxensa literaria, de nostras costums, de nostres teatros, de nostres homes mes notables, de tot en fi quant constitueix la fesomia de la ciutat que de segur vosté anyora y que posa orgullos d'haver nascut en ella á aquest son segur servidor Q. S. M. B. y s'alegra molt d'haver entrat en tractes ab vosté.
SERAFÍ PITARRA.
Lo Congress dels Estats Units acaba de fer una lley, titulada dels Drets Civils, pera que los negres tingan los mateixos privilegis ó drets individuals quels blanchs. Es á dir que aixis com abans no sels admetia en las fondas, restaurants, estudis, cotxos de ferro-carril, teatros, iglesias, cementiris, etc., hont hi habia gent blanca, ara segons la nova lley, serán multats tots aquells quels hi refusen los mateixos drets que tenen los blanchs. Ara bé, com que lo poble de aquet pais no vol passar per axó, cada hu inventa la manera de sortir ab la seva sens faltar á la lley.
L'amo de un cafetí ó taberna en la ciutat de Atlanta plantá lo següent lletrero sobre lo taulell:
«Per motius que no tinch necessitat de dir, me veig obligat á pujar los preus de las begudas que en avant serán aixís:
- Per un got de cervesa $10.00
- Per un got d'ayguardent 1200
- Per un got de conyach 1500
Y tot lo demés en proporció. Als parroquians coneguts sels hi fará una rebaixa considerable.»
Los parroquians coneguts sont la gent blanca y pagan com abans; peró los negres no tenen més remey, si volen beurer alli, que pagar los preus fixats.
En una ciutat de Virginia un negre entrá en una barberia y demaná quel afeytessen.
-Está molt bé. Seyeu; li digué lo barber.
Lo negre se sentá molt satisfet y lo mestre barber comensá á ensabonarli la cara. De quant en quant la brotxa del sabó se li ficaba per la boca, pel nas y fins pels ulls; peró lo negre tot ho sofria ab paciencia.
Al fi lo barber; després de cercar mitja hora en los calaixos, tregué una navaja tota oscada, rompuda y rovellada, y tant vella que parexia ser la basabia de totas las navajas.
-Y ara, ¿qué vol fer ab aixó? preguntá lo negre espantat.
-Afeytarlo, home.
Lo negre pegá un bot y encara fuig, ab la cara tota ensabonada.
A mí m'encanta la sang freda dels yankis. L'altre dia un que estaba tallant llenya ab una destral tingué la desgracia de tallarse una cama en rodó. Donchs creurán vostés que tingué la patxorra de tirar la cama al foch tot dient: -«Que hi farem! aixis hi haurá més llenya.»
Ah! se m'olvidava de di' lsi que la cama era de fusta.
__________
Quant diguérem en lo últim número que los diaris de Madrid no saben escriurer revolver com se deu, debiam haber anyadit que aqui mateix entre 'ls yankis hi ha molts que tampoch ho saben, lo qual es culpa en gran part de la llengua inglesa que requereix que un se menjia la meytat de las lletras y pronuncie las altres al revés. Hi ha actualment en varios punts dels Estats Units certámens d'ortografia, en los que hi prenen part mestres, lletrats y homes de molta instrucció. Uns dictan paraulas y los altres las escriuen; aquell que fá una falta pert y se retira, y aquell que escriu be totas las paraulas que li dictan reb un premi d'algun valor. Fins ara molt pochs han guanyat premis, y d'eixos la majoria han sigut donas; perque han de saber vostés qu'en aquesta terra saben més las donas quels homes.
-Pel Abril, cada gota ne val mil.
-De 221,042 mestres que hi ha en los Estats Units, 127,713 son donas.
-Dihuen qu'En Offenbach, lo autor de Orphée aux Enfers y La Grande Duchesse, está escribint una missa. ¡Verge Santíssima! ¿Será la missa del Gall? ¿Hi haurá can-can? Ara si que crech que lo diable se feu frare.
-Anava un yanki fent esses pel carrer en una nit de clara lluna y tot de un cop se atura y, aixecant lo cap, li digué molt serio an eixa llumanera celeste: «Not donguis tanta importancia, nó, perque estás plena una vegada al mes; que jo ho estich totas las nits y non faig cas».
-Londres es avuy la ciutat més rica y grandiosa del mon, y no obstant al cap del any se moren alli de fam milers de personas. Al costat del milionari ques gasta £10,000 en un caball, hi ha una familia que no té un rosegó de pá. ¡Y dihuen los inglesos qu'ells van al cap de la civilisació!
-A principis del mes de Janer se celebrá en Cárdenas la aparició de LA LLUMANERA ab una festa essencialment catalana que fou molt lluhida y en la que bessá lo entusiasme y patriotisme de tots los que hi prengueren part. Sentim no haberho sabut abans pera fer una ressenya de aquella honrosa demostració.
-En Nova York hi ha 23 teatros que donan funció totas las nits, y molts d'ells funció de tarde tots los Dimecres y Dissaptes. Los Diumenges tots los teatros están tancats. Dels 23 ni ha 8 de primera classe, y ademes dels 23 hi ha molts teatros particulars, salons de concert, circos, etc. Se calcula que totas las nits van al teatro 20,000 personas.
-Un diputat del Congress dels Estats Units digué l'altre dia en un discurs, qu'ell estava en favor de pujar los drets de Aduana sobre los articles de manufactura extranjera, pera aumentar los ingresos del Erari americá ab los diners dels monopolisadors y capitalistas extrangers. ¡Sou molt sábis los diputats de aquesta terra!
__________
NOVA YORK, 29 de Mars 1875.
MERCAT MONETARI.- Continúa facil, y lo bon paper comercial se descompta de 5 a 7 per 100 l'any. Adelantos «on call» (d'un dia á l'altre) sobre bonas garantias 8 á 4 por cont. Gran animació á la Bossa y las accions d'algunas companyias han tingut una alsa important, en particular Erio y Unlon Pacific.
L'or continúa pujant y avuy está molt escás á 15 1/2 p. cont. Cambis baixos. Londres 60 dv. $4.78; 8 dv. $4.88; Paris 80 dias, v. frs. 5.25; Madrid [60] dias v. 1 per 100 descompte, 8 dias v. 1 per 100 premi.
ARRÓS.- Bona variació. Carolina 7 1/2 á 8 1/2 c. per lb. currency. [Paina] 4 á 4 1/2 c. Rangoon [...] á 8 c. por lb., or.
CEREALS.- Mes demanda y los preus han pujat. «Blats de primavera» 1.17 á 1.25, «Blats d'hivern» de 1.20 á [1.80], lo roig, y 1.31 á 1.40 lo blanc; per bushol de [...] lbs. «Farinas del Sud pera Cuba» $6 1/2 á $7 1/2 per barril. «Blat de moro» nou 87 á 88 c. per bushol de 56 lba.
CAVAS.- Han tingut en los ultims dias una reacció favorable, y los preus clouen ferms. Puerto Rico 17 1/2 á 18 1/2 o en or per lb.
COTONS.- Entradas desde 1º. septiembre 8,196,928 peças. L'any passat 8,849,720. Tenim donchs una disminució fins ara de 228,000 peças. Los preus han seguit pujant. Cotisóm per la nova classificació: «Uplands low Middling» 16 1/2 c., «Middling» 16 [...]c., «Good Middling» 17 1/2 c.; Nova Orleans «Low Middling» 16 1/2 c., «Middling» 17 c., «Good Middling» 17 1/2 c. Contractes base «Low Middling Uplands,» Abril 16 1/2, Maig 17, Juny y Juliol 17 1/2 á 17[...].
CUIROS.- Desanima y de baixa. Montevideo y Buenos Ayres 23 1/2 á 26 c. en or per lib.
DOGAS.- Los preus han declinat. Bota de padró $245; mitjas dobles $200; Primas $170 per mil.
FRUYTA.- Pansas de Málaga $2.75 á $2.80. Valencia 11 c. per lib. Atmellas de Yvisa y Tarragona 19 á 20c. per lb.
MULASSAS.- Bona demanda pera refinar de 41 á 42 c la de Cuba, base 50 gr. de polarisació.
PETROLI.- Refinat, en barrils 141/2 á 141/2 caixas 19 1/2 á 20 1/2 c.
PROVISIONS.- Llart 14 á 14 1/2 c. Cansalada 11 1/2 á 12 per lb.
SUCRES.- Demanda activa y preus molt ferms. «Mascabat regular a bon refi 7 1/2 á 8 c.; superior 8 1/2 c. «Centrifugas» 8 1/2 á 9 c. «Purgats,» No. 12, 8 1/2 c.
FLETES.- Pera lo Mediterrani «Petroli» 6 s. per barril. De Cuba Costa del Nort $5 á $5 1/2 per bocoy de sucre.
—8→
SABADELL, á 9 de Febrer de 1875.
| Estimat amich Anton, | |||
 | |||
| La tua carta he rebut | |||
| Y ab molt de gust he sabut | |||
| Que has arribat al nou mon | |||
| Plé d'alegria y salut. | |||
| Per lo poch temps que has estat | |||
| En aqueix pais estrany | |||
| Veig que estás adelantat, | |||
| Y pot ser dintre d'un any | |||
| Parlarás l'inglés cerrat. | |||
| Pero t' tinch de dir ben clá. | |||
| Procura de cap manera | |||
| No olvidar lo catalá, | |||
| Que es un llenguatge cristiá; | |||
| Y llegeix La Llumanera. | |||
| Noy, m'has deixat alarmat, | |||
| Y alarmará á qualsevol | |||
| Amich de la llibertat, | |||
| Dient, que «tothom fá l' que vol | |||
| Si ho permet l'autoritat.» | |||
| Jo creya que cada qual | |||
| Alli feya l' que volia, | |||
| Que autoritat no hi habia, | |||
| Y que si algú feya mal | |||
| Tampoch ningú l' reprenia. | |||
| Donchs dígasme ¿qué s'ha fet | |||
| La República modelo? | |||
| ¿Es quel poble hi posá plet | |||
| Y la llibertat han tret | |||
| Perque tenian canguelo? | |||
| Molts diuen sols en Espanya | |||
| Han passat cosas semblants, | |||
| Pero ó bé lo cor m'enganya, | |||
| O en aqueixa terra estranya | |||
| Hi ha mes nanos que gegants. | |||
| Noy, aqui estábam millor | |||
| Quant República hi habia, | |||
| Y ara tenim Monarquia | |||
| Y tampoch estém pitjor, | |||
| Segons se veu cada dia. | |||
| Per lo que dius dels carrers | |||
| D'aqueixa ciutat tan gran, | |||
| Deurán costar molts diners, | |||
| Y será que lo comers | |||
| Va cada dia endevant. | |||
| Pero hi ha cosa més bona, | |||
| (Te faria una juguesca | |||
| D'una peseta rodona,) | |||
| Y es, fora bromas y gresca, | |||
| L'ensanche de Barcelona. | |||
| Los carrers son llarchs y drets | |||
| Son amples, y á mes molt nets, | |||
| Las casas tocan la lluna, | |||
| Es un palacio cada una, | |||
| Y l' s pisos no son estrets. | |||
| En quant al pel de las donas | |||
| Lo que dins será ben dit, | |||
| Sols te diré que hi ha estonas | |||
| Que totas semblan molt monas | |||
| Vistas de lluny ó de nit. | |||
| Los diaris, si tan grans son | |||
| Més mentidas han de dir, | |||
| Puig cosas han de fingir | |||
| D'aquet y del altre mon | |||
| Pera poderlos umplir. | |||
| Ja sabrás que tenim Rey, | |||
| (A qui Deu guarde molts anys) | |||
| Y per aixó sens remey | |||
| Don Carlos y 'ls seus companys | |||
| Segueixen fora de lley. | |||
| Rebrás moltas espressions | |||
| Del nostre vehí Saldoni, | |||
| Y de tots los seus minyons, | |||
| De la Tuyas, d'En Carlons | |||
| Y de ton amich |
Geroni
F. P. S.
