Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaActe tercer

 

La mateixa decoraciò.

 

Escena I

 

AU, ANDREU, MARTÍ, y pagesos, tots ab escopetas y cananas, voltant á PAU.

 
PAU
Vos dich qu'ha de ser sens armas,
y qu'un sol hi tè d'anar.
ANDREU
¡Donchs no ho entench!
MARTÍ
Y jo menos.
PAU
Ja os ho farè entendre aviát.
-Los cristinos...
MARTÍ
Los carlistas.
5
PAU
¡Bè; jo ho deya!...
ANDREU
Sí; endavant.
PAU
Vólen no sè quantas unsas,
per donar la llibertat
á n'en Rafel.
ANDREU
¡Cosa nova!
MARTÍ
Home; dèixal acabar. 10
PAU
La Rosè; en Melciò y son pare
ara las están buscant,
y vólen, per quant las tingan,
qu'un estiga preparát
per baixá á la salzareda, 15
véurers ab lo general
dels carlistas, dar las unsas
y pujá ab lo noy salvát.
MARTÍ
¡Ah!
ANDREU
¡Ja entench!
PAU
A fé qu'ho conto
millor que cap papagall. 20
MARTÍ
Entés donchs; jo las hi baixo.
  —61→  
ANDREU
No, que jo hi tinch de baixar.
UN
¡Y jo!
ALTRE
¡Y jo!
ALTRE
¡Y jo!
MARTÍ
A mí'm toca.
PAU
¡Y ara qu'us heu alocát!
¡Disputar per esposarvos 25
á que us fusellen!
ANDREU
Es clar;
jo'l conech desde petit;
ab ell pe'l bosch he jugat
y hem anat á cullir mòras
pe'ls esbarzers del barranch. 30
¿Vés, si no jo, quí la vida
déu esposar per salvárl'?
MARTÍ
Quant éram xichs nos passavam
riu amunt y riu avall;
pujavam per las sureras 35
á agafar nius de pardals.
Lo que'ns deyan las promesas
nos contavam en 'sent grans.
¡Vés, si no jo, quí la vida
déu esposar per salvarl'! 40
UN
A mí'm toca...
ALTRE
Jo voldria...
ANDREU
Jo tinch d'anarhi.
MARTÍ
Jo hi vaig.
PAU
¿Me voléu créurer?
ANDREU
Si.
MARTÍ
Digas.
 

(Tots lo voltan ab gran ansietát: ell pensa un rato y al últim díu.)

 
PAU
Féu lo que volguéu.

 (Tots se'n apartan enfadáts y tocant l'ase.)  

ANDREU
¡Babáu!
MARTÍ
¡Si es mes burro!
PAU
¡Bè; jo ho deya!
45
ANDREU
Sols es bo per destorbar.
PAU
Donchs ara he trovat un medi.
MARTÍ
¡Será com tots!
UN
¡Cá!
ANDREU
Vejám.
Deixeulo dir; de vegadas...
aixó tot es l'encertar. 50
PAU
Ja que dihéu tant cert qu'á tots
vos toca l'anar abaix,
vos ho podéu fè á palletas,
y quí treu la llarga, hi vá.
ANDREU
¡Ja está dit!
MARTÍ
Donchs de seguida.
55
UN
¡Au! A ferho.
ALTRE
Aquest fará.
  —62→  
 

(PAU cull palletas de terra y fán lo joch.)

 
PAU
Cinch, sis, set,... ja hi ha prou pallas:
treu tú, tú, aquest.
ANDREU
¡Uy qué llarch!

 (Treyent tots la palla ab mòlt cuidado per pòr de que surti curta.)  

ALTRE
¡Que curta!
UN
¡Malviatge!
MARTÍ

 (Content.) 

¡Mira!
UN
¡No val!
ANDREU
¡Tornemhi!
MARTÍ
No val.
60
PAU
En Martí té de baixarhi.


Escena II

 

Los mateixos, MELCIOR.

 
MELCIOR
Ja ningú. hi tè de baixar.
PAU
Bè; jo ho deya.
MELCIOR
Vés lo pare
que't necessita un instant.

 (PAU se'n vá malhumorat.) 

MELCIOR
Minyons; ja no hi ha esperansa; 65
los diners no s'han trovát;
será en Rafel fusellát,
y lo temps de serho avansa.
ANDREU
¡Y pot tenir tant mal cor
lo general!
MELCIOR
¡Vés si'l tè
70
qu'ha vist plorar la Rosè
y no l'ha enternit sòn plor!
MARTÍ
¡Judas!
ANDREU
¡Lo vil!
MELCIOR
Ara bè...
MÁRTÍ
Busquém medis.
MELCIOR
No n'hi ha d'altres:
mes, si m'ajudéu vosaltres, 75
vos juro que'l salvarè.
ANDREU
¿Pero cóm?
 

(MELCIOR los acosta com per dirlosho en secret.)

 
MELCIOR
Jo sè hònt lo tenen,
y'ns costará pochs afanys
si, volent vení, 'ls companys
á salvarlo, ab mi's convenen. 80
Avuy la nit, sense lluna,
vindrá negre y silenciosa:
la empresa no es perillosa,
teninthi un xich de fortuna.
MARTÍ
¿Y'ns estém encara aqui? 85
  —63→  
ANDREU
A mi á bodas me convidas.
MELCIOR
Esposéu las vostras vidas.
MARTÍ
¿No ho faria ell pera mí?
MELCIOR
¡Ah! Tenínt valor per tant
¿com podém abandonarlo? 90
UN
Al riu.
ALTRES
Al riu.
ANDREU
¡A salvarlo!
MELCIOR
No es encara aquest l'instant.
Aixís que tóquen las déu
reunits en la salzereda.
ANDREU
¡Tant tardar!
MARTÍ
¡Aixó refreda!
95
MELCIOR
¿De ferho en vá, que se'n treu?
Fentho bè es assegurát:
baixém, ne fém una estesa,
y, al tornar de sa sorpresa,
ja'l tenim lluny y salvát. 100
ANDREU
Donchs á las déu.
 

(Passan tots de un á un y encaixan.)

 
MARTÍ
A las déu.
MELCIOR
Aviséu tots los minyons.
Quí no ab armas, ab bastons.
ANDREU
¡Lo salvarém!

 (Encaixant y ab seguretat.) 

MELCIOR
No ho dubtéu.


Escena III

 

MELCIOR, MATÈU.

 
MELCIOR
¡Verge santa! Lo favor 105
deunos com altras vegadas.

 (Canonada.) 

¡¡Ay!! ¡Aquestas canonadas
m'entran fins al fòns del cor!
MATÈU
Melcior.

 (Entrant.)  

MELCIOR
Pare.
MATÈU
¿Vols encara?...
MELCIOR
Baixá á salvá á n'en Rafel. 110
MATÈU
Sí, fill mèu, sí; desde'l cel
nos guiará la teva mare.
Calma aixó lo que patia,
y fins hi poso confiansa,
puig, sens aquesta esperansa, 115
cert es que ja no viuria.
Temo sols... sòn cinch mil ells,
y doscents serém nosaltres.
MELCIOR
Aixís han vençut mòlts altres:
contéu los cors, no'ls fusells. 120
Aixís ván fer tals prouesas
nostres avis, que, en la feyna
—64→
se'ns esmussa encara l'eyna,
trovant áligas francesas.
MATÈU
¿Si salvar lo mèu fill puch, 125
quí hassanya haurá fet mes alta?
MELCIOR
Si'l valor avuy nos falta,
nos recordarém del Bruch.
¡Causa santa es la d'aquí,
si la d'allá fòu sagrada! 130
¿No vindrá ni una ratxada,
del vent de gloria d'allí?...
MATÈU
¿A'n á quí valor no dòna,
lo sentir parlar com ara?
MELCIOR
No pót náixer cobart, pare, 135
quí naix aprop de Girona.
MATÈU
¿A quina hora es?
MELCIOR
A las déu.
MATÈU
Ja sabs que jo vull venirhi.
MELCIOR
No, pare.
MATÈU
Fòra un martiri.
lo no véurerm' aprop tèu. 140
MELCIOR
¡Si rebéu una ferida!...
MATÈU
¡No hi vás tú! ¡Donchs quíns afanys!...
MELCIOR
Es que vos teníu mes anys.
MATÈU
Aixís, perdrè menos vida.
MELCIOR
¿Mes, si moríu, la Roser, 145
cóm quedará en aquest mòn?
MATÈU
¡Tantas desditxas no hi sòn!
¡Hi ha un Dèu!... y, tant, no pot ser.
Sab Ell, que veu nostre cor,
lo per qué's baixa al bárranch, 150
y'l salvem ab foch y sanch,
per no tení un grapát d'or.
MELCIOR
¡Malehits diners! Ja veyéu,
ja veyéu lo qu'es lo mòn;
diguéu los amichs hont sòn, 155
si en semblant cas no'ls trovéu.
MATÈU
¡Y jo que'ls he fet tant bè!
MELCIOR
¿Per qué no'ls ho recordavau,
quant aussili'ls demanavau?
MATÈU
¡Recordarho! No's pot fè. 160
MELCIOR
La caritat es del cel
lo mes sacro-sant arcángel.
MATÈU
La caritat es un ángel
que vá cubert ab un vel.
Y may han fèt caritat 165
los qu'al ferla no s'amagan:
si t'ho agraheixen, ja t'ho pagan,
y, si ho pagan, no ho has dat.

 (Se'n vá.)  

MELCIOR
Tanta bondat me confòn;
si á n'als bons estima Dèu, 170
fins crech li déu saber grèu,
que s'estigui en aquest mòn.

  —65→  

Escena IV

 

MELCIOR, ROSER.

 
ROSER
Melcior, aquí, per última vegada,
clemencia á demanarte vé'l mèu cor;
no baixis á n'al riu esta vesprada; 175
t'ho demana Roser, ta ennamorada,
pe'ls temps dolcíssim de sòn trist amor.
MELCIOR
No puch, Roser; lo mèu germá m'espera
y avuy li donarém la llibertat.
No ploris nostra ausencia passatgera, 180
que, veyente plorar, tant encisera,
valor me faltaria pe'l combat.
ROSER
*2 ¿Mes que tal valor es si en la batalla,
podrán ells mes que tú, per mala sort?
¿Qué pot contra ventadas seca palla? 185
¡Destruirá lo plom y la metralla
ta vida, qu'es la vida de mòn cor!
MELCIOR
Damunt l'altar de la inmortal Girona
encara ondejan los brodats pendons,
que guanyá'l siti que mes glorias dòna, 190
al quí féu tremolar ab sa corona,
com débils donas, las mes grans nacions.
Aixó ho ván fer mòlt pochs; pochs com nosaltres,
la patria ván lliurar dels estranjers.
¿Per qué no havem de fer lo qu'han fet altres? 195
Los homes sòn per çó; ploréu vosaltres
*ja que, 'sent donas, no heu de fer res mès.
ROSER
¿Mes, per qué així esposar las vostras vidas
si hi ha esperansa de que sens combat
se salvi'l tèu germá?
MELCIOR
¿Tant prompte olvidas
200
que llágrimas llansant tú comprimidas,
lo general carlí no t'ha escoltát?
ROSER
No tot seguit revíu la seca planta
que regan plujas ó retorna'l sol:
ma peticiò era justa, n'era santa; 205
penetrará en sòn cor desditxa tanta
y al fi será piadòs, per mon consol;
y salvát en Rafel y ab sagrats llassos
units nosaltres dos devant l'altar,
la ditxa seguirá los nostres passos, 210
y cada jorn contemplarè en tos brassos
lo riu com cinta que capdella'l mar.
*¿Aquellas tardes no recordas puras
que nostras ditxas ne cantá l'aucell,
que'l aiga murmurava mas venturas 215
—66→
y que deya cantant: -¡Lluny, amarguras,
la veu de la campana del castell?
¡Si las recordas y al oblit las llansas,
no digas que has volgut may mon amor:
com porta'l riu al mar sos aiguas mansas, 220
tu portas á enterrar mas esperansas,
*mas dolsas esperansas que ja han mort!
MELCIOR
¡Ah! Si, Roser, jo'm quedaré en tos brassos;
que'm perdoni si mor lo mèu germá.
La mort podria rompre aquestos llassos. 225
Jo de ma ditxa vull seguir los passos.
ROSER
¡Sí, si, Melcior!

 (Abrassantse ab transport.) 

MELCIOR
¡Jo'm quedarè!
ROSER
¡Sí!...

 (Canonada.) 

MELCIOR Y ROSER

 (Separantse anonadats.) 

¡¡Ah!!
MELCIOR
¡Adèu, Roser! Aquesta canonada
me recorda quín es lo mèu deber.
¡Vaig á prevenir ja la gent armada! 230
ROSER
¡En nom de lo mes sant! ¡Per ta estimada!
MELCIOR
¡Miserable, cobart, qu'anava á fer!

 (Se treu una reliquia ab cadena de plata.) 

Pren la reliquia que'm doná la mare:
que no's perdès si moro en lo combat.
ROSER
¡Per córrer mes perill la deixa encara! 235
MELCIOR
¿No, que, al combátrer, pregará'l mèu pare
á la Mare de Dèu de Monserrat!
ROSER
¡No veus que t'ho demano agenollada!
MELCIOR
¡Si'm moro, fins al cel! ¡Adèu, Roser!
ROSER
¡Pietat!

 (Lluytant.)  

MELCIOR
¡No puch!
ROSER
¡No matis ta estimada!
240
 

(En aquest moment se sent tocar lluny un timbal.)

 
MELCIOR
¡Adèu!

 (Desfentsen bruscament y fugint.) 

ROSER
¡Ah! ¡La senyal! ¡Verge adorada!
¡Fès Tú lo que l'amor no ha pogut fer!
 

(Queda resant. En mitj de aquest silenci sepulcral, se senten los crits d'alerta, lluny, dels centinellas carlistas.)

 
¡Quín silenci!... ¡Dèu mèu! ¡Lo cor se'm gela!
Ben bè es aixó'l silenci de la mort.
Ja la mirada, fosca, se m'entela. 245
¡Ay si en Bernat no torna! ¡Quín dolor!
Se'n vá deixantme penas per penyoras...
¡Adèu, jardí de somnis falaguers!
Jo, al perdre de sos ulls las negras mòras,
no trech lo cor sagnant dels esbarzers. 250

  —67→  

Escena V

 

ROSER, BERNAT, (ab duas capsas.)

 
BERNAT
Roser.
ROSER
¿Bernat?

 (Gran ansietát.)  

BERNAT
Ja es aquí.
ROSER
¡Ay! ¡M'has tret un pes del cor!
BERNAT
L'he trovát per mala sort.
ROSER
Per bona es sols, creume á mí.
BERNAT
Per la creu ni per las joyas, 255
res ha volgut dá á n'en Pau.
-Compreulas, li he dit, si us plau.
Díu que no está per tramoyas;
que no vol deixar diner,
ni á ningú res vol deixar. 260
Si acás, díu, s'ha de salvar,
ha de ferho la Roser.
ROSER
Y vaig á ferho, Bernat.
BERNAT
¡Qué n'ets de bona minyona!
Si fòs rey, una corona 265
donava al tèu cor honrat.
Sabs qu'aborreixo en Miquel;
pero ell sols ab lo sèu or,
salva als que t'han dut amor;
ta mare ho vol desde'l cel. 270
Tambè ho vol donchs en Bernat,
y á fè no t'estimaria,
si jo't demanès un dia
que'l tèu cor siguès ingrat.
Sols pensanthi, un suor fret 275
sento ja que'l front me mulla.
¡La caiguda de la fulla,
será pe'l pobre vellet!
Mes eran deutes del cor,
y, si moro, de seguida 280
los pagarè jo ab la vida,
y tú, Rosè, ab ton amor.
ROSER
Igual pensaments tením,
sols que tú ets mes noble encara...
Vaig á confessartho ara: 285
jo anava á cometre un crím.
Jo, pensant ab mòn amor,
fer d'aquesta terra un cel,
abandonava en Rafel
dels carlistas al rigor. 290
Tant inmensa es ma passiò,
que ab prou forsas no'm vaig créurer:
—68→
me las ha dadas lo véurer
que vá á morir en Melciò.
BERNAT
Ab en Miquel... jo ho comprench: 295
ta vida será un martiri.
ROSER
¡Dèu mèu, tú veus mon deliri!
Per sòn amor lo mèu vench.
Trenca prompte mas cadenas,
portantme á la fossa sola: 300
la mort tant sols m'aconsola,
puig du un bálsam per las penas.

 (De repent.)  

No sápian mòn sacrifici
fins que, estigan tots salváts,
y, quant ja'ls vegias plegáts, 305
al parlar de mòn desfici,
digas que busquin la creu,
sòta hont jo estiga enterrada,
y que, al menys una vegada,
hi plorian lo recort mèu. 310
Las flors que trist regui allí
d'en Melciò lo plor fidel,
sos perfums darán al cel
y'l cel me'ls donará á mí.
 

(Lo plor los ofega á tots dos. BERNAT no pot mes y cau apoyantse en una cadira.)

 
BERNAT
¡Roser! ¡Roser!
ROSER
¡Ah!
BERNAT
Jo'm moro.
315
ROSER
¡Bernat!
BERNAT
¡Ah!
ROSER
¡Pobre Bernat!
¡Per tota una eternitat!
¡No ploris!... ¿Veus? ¡Ja no ploro!
¡Basta donchs!... Tos ulls aixuga.
Si nostre intent descubrian 320
sabs, Bernat, que'ns detindrian,
y no vull que ningú puga.
BERNAT
Res coneixerán en mí.
ROSER
Ara, Bernat, fins al cel.
Vès á fè entrar en Miquel, 325
y vèsten tú.


Escena VI

 

ROSER, BERNAT, MIQUEL.

 
BERNAT

 (Veyentlo entrar.) 

Ja es aquí.
 

(BERNAT s'aparta á un cantò escoltant. ROSER, queda á l'altre, y, MIQUEL baixa pausadament fins á trovarse al mitj dels dos; moment de pausa imponent.)

 
  —69→  
ROSER
Miquel; ja l'instant avansa,
per tots d'engunia y dolor,
y tant sols vostre bon cor
es ma darrera esperansa. 330
MIQUEL
Ja ho sabs, Roser, vina ab mí;
al fugir, passant pe'l riu,
doném l'or, en Rafel víu,
y, salvát, tornará aquí.
Entrarém desprès á Fransa, 335
y serás, ab mas riquesas,
la enveja de las francesas,
y de mòn còr la esperansa.
ROSER
Mes ¿qu'ha de fer la Roser,
del amor que la consum, 340
mes pur, Miquel, que'l perfum
de la flor del taronger?
MIQUEL
Creya jo al ferme tornar,
qu'estavas determinda.
¿A qué vè un'altra vagada, 345
ton inútil suplicar?
BERNAT
(¡Infame!)
ROSER
He pensat... probém;
si aquets diners... nos deixesseu,
no tinguéu pòr que'ls perdesseu;
nosaltres los tornarém; 350
traballarém nit y dia
per pagarvos tal favor,
y'm tornéu aixís l'amor,
com a tots ells l'alegría.
¡Feuho per est amarch plor 355
que m'está acabant la vida!
MIQUEL
¡May, Roser!
ROSER
¡Per lo afligida
que'm tè Miquel, mòn dolor!
MIQUEL
¡No ho esperis may de mí!
ROSER
Lo cor me diu sí.
MIQUEL
Donchs s'erra.
360
BERNAT
¡Vos estènch d'un cop á terra,
si no li dihéu que sí!
 

(Aixó ho diu en BERNAT perque havent anát á buscar lo cávach amenassa á MIQUEL.)

 
MIQUEL
¡Bernat!

 (Rabiòs disposantse á defensarse.) 

ROSER
¡Bernat!

 (Alsantse y ab un crit de desesperaciò y súplica que li surt de l'ánima.)  

BERNAT

 (Abaixant lo cávach.)  

(¡Ja m'espanta!)
Es que..
ROSER
¡Surt!

 (Ab imperi.) 

BERNAT
¡Jo!...
ROSER
Surt, y prou.
 

(BERNAT dòna una mirada d'odi á MIQUEL, y díu apart anantsen.)

 
  —70→  
BERNAT
(No hi ha remey; trenta nóu; 365
no puch arribá á quaranta.)

 (Se'n vá.)  



Escena VII

 

ROSER, MIQUEL.

 
MIQUEL
Vejas donchs qué'm tens que dí.
ROSER
¡Que no puch abandonarlo!
MIQUEL
Donchs ja que no vols salvarlo...

 (Anantsen.)  

ROSER
¡¡Ah! ¡Miquel!
MIQUEL
¿Qué vols?
ROSER

 (Fent un esfors sobrehumá.)  

Que sí.
370
MIQUEL
Anemsen donchs de seguida.
ROSER
¡Anem... sí... ¡Ay! ¡Quant pateixo!
¡Deixo aquesta casa, y deixo
de segú ab ella ma vida!

 (S'alsa y repara en las capsas de joyas qu'hi ha damunt la taula.) 

¡Ah! ¡Las joyas! Desconsol 375
lo mirarlas sols m'inspira.
¡Poch! ¡Ay! per galas delira
mòn pobre cor, plé de dol!
Mes sense cap recort d'ell,
deixantlas, quedo, y m'espanta. 380
Pendrè la reliquia santa
de la creueta, y l'anell.

 (Se posa la reliquia y un anell, tornant á tancar la capsa.)  

Vull anar ab ella al cel,
y, vos que ma mort veuréu,
penseuhi, quant m'enterréu, 385
no me la treguéu, Miquel.
MIQUEL
Pensa, Roser, que'l temps passa,
y que pot torná en Melcior.
ROSER
No sé qué'm sento... tinch pór.
Anèm ¡ay! ¡Lo cor se'm glassa! 390

 (Se'n vá cap al fondo y s'atura.)  

¡En Melcior! ¡Pobre Melciò!
¡Quí á nostras ánimas puras
haguès dit qu'en amarguras
se desfès nostra passiò!
Ella avuy n'es mon torment, 395
y ahir ditxòs me féu ella.
¡Si! ¡La ditxa es una estrella
que s'apaga y que s'encèn!
¿Y, quant s'apagui per ell,
qué sera d'ell? ¡Verge Santa! 400
MIQUEL
Roser, per Dèu!

 (Impacient.)  

¡Oh! ¡M'espanta!
¡Pot ser lo plom d'un fusell!...
  —71→  
MIQUEL
¡Anèm, Roser!
ROSER
¡No, no; us deixo!
Jo no puch voler sa mort.
MIQUEL
¡Y mor en Rafel!

 (Marcát.) 

ROSER
¡Mal cor!
405
¿Creyéu que prou no pateixo?
MIQUEL
Per salvarlo he vingut jo,
y no perque m'insultesses.
Ara, encara que volguesses...
Ara... jo't dirè que no. 410
ROSER
¡No Miquel, per'mor de Dèu
perdoneume, delirava!
MIQUEL
Y desprès, jo, ¿qué buscava
si es d'un altre ja'l cor tèu?
ROSER
Anèm, donchs.
MIQUEL
May; ara no.
415
ROSER
¡Per Déu!
MIQUEL
Ja es tart.
ROSER
¡Desgraciada!


Escena VIII

 

ROSER, MIQUEL, MELCIOR.

 
 

(S'ou un'altra canonada que produeix un gran esglay en los tres. MELCIOR se queda al entrar, y los altres segueixen la escena, sens véurel'.)

 
TOTS
¡¡Ah!!
ROSER
¡Un'altra canonada!
¡Sí, Miquel, per compassiò!
No, no, jo vos enganyava
dihentvos que era d'ell mon cor. 420
Per vos es sols mon amor.

 (Com delirant.)  

A vos sols vos estimava.
Anèm de seguida á Fransa,
y serè, ab vostras riquesas,
la enveja de las francesas, 425
de vostre goig la esperansa.
 

(MELCIOR s'ha anat sorprenent, y queda horrorisát de lo que veu.)

 
MELCIOR
(¡Es un somni lo que sento!)
MIQUEL
¡Ah, Roser! ¿Díus la vritat?
ROSER
Sí, sí... la felicitat.
¡Aquí... per qué m'atormento! 430
Aquí sempre la pobressa
y lo dolor reinaria,
jo vull tresors y alegría,
jo vull joyas y riquesa.
MELCIOR
(¡Y jo estimarla he pogut!) 435
  —72→  
ROSER
¡Anèm, Miquel!
MIQUEL
Anèm, ara.
 

(ROSER se'n vá com delirant donant la ma á MIQUEL, y, al anarsen, se trovan ab MELCIOR.)

 
MIQUEL Y ROSER
¡¡Ah!!
MELCIOR
¡Roser!
ROSER

 (Ab un crit de l'ánima.)  

(¡Ajúdam, mare!)
¡Tots mos afanys s'han perdut!
 

(Pausa. MELCIOR contempla á l'un y á l'altre ab una fredor aterradora; los dos están ab lo cap baix y abatuts fins que MELCIOR diu ab afectada serenitat.)

 
MELCIOR
Podéu, Miquel, surtir fora;
parlarè desprès ab vos. 440
MIQUEL
(Restaré aprop per si fòs...)
Roser, recórdat de l'hora.
 

(MIQUEL se'n vá com desconfiant, y MELCIOR lo vá seguint ab la mirada, fins que, al desapareixer, tanca rápidament totas las portas y s'abalansa cap á ROSER ab ira.)

 


Escena IX

 

MELCIOR, ROSER.

 
MELCIOR
¡Desgraciada!
ROSER
¡No! ¡¡Melciò!!
MELCIOR
¡De Dèu malehida sigas!
ROSER
¡No ho digas!
MELCIOR
¡Malehi...!
ROSER
No ho digas.
445
¡Perdò per mí! ¡sols perdò!
MELCIOR
¡Y cóm mon pobre cor viu,
si lo tèu amor li falta!...
¡Aquella finestra es alta,
y per baix hi passa'l riu! 450
 

(Se'n vá desesperát, quant ROSER; alsantse, lo detè.)

 
ROSER
¡Ah! ¡Melcior!
MELCIOR
No, no; es vritat:
fòra mort sens agonia,
y dòlsa li semblaria
á n'al tèu cor condemnat.
ROSER
¡¡Ah!!

 (Mirant al cel desesperada.) 

MELCIOR
D'un incendi mòn pare,
455
á la Roser salvá un dia,
quant en sòn bressol moria,
prop d'hont morta era sa mare.
Per ell com filla mirada
sempre la Rosè ha sigut; 460
li ha donat quant ha tingút;
de sòn fill fòu la estimada.
—73→
Y avuy, que veu la pobresa
aumentant nostres dolors,
paga tots aquests favors 465
fugint detras la riquesa.
ROSER
(¡Ah! ¡Dèu mèu! No puch portar
la palma d'aquest martiri!)
MELCIOR
Mes tal volta es un deliri.
¿Cóm nos pots abandonar? 470
¿Cóm pot voler ton bon cor,
que si ara mor en Rafel,
y'l segueix mon pare al cel,
jo perdi á mes ton amor?
Respon, Rosè;'l temps avansa... 475
Respon que no has volgut ferho.
¡Una resposta!... La espero
per umplí'l cor d'esperansa.

 (Pausa.)  

¡No respons! ¿Com pots així
aumentar las penas mias? 480
¿Tú ab aquest home fugias?
¿Es cert, Roser?
ROSER

 (Fent un esfors.)  

¡Es cert; sí!
 

(MELCIOR s'abalansa cap á n'ella y contenintse díu.)

 
MELCIOR
(¡Dèu mèu, Dèu mèu! ¡Detureume!
Era'l cami del suplici.)
ROSER
(¡Si haig d'acabá'l sacrifici, 485
Mare meva, ¡forsas deume!)
 

(MELCIOR agafa la ma de ROSER per dirli ana resolució, y l'hi trova l'anell.)

 
MELCIOR
¡Qué dús aquí! ¡aquell anell
que vá portá aquella santa!
¡Desgraciada! ¡Y no t'espanta
lo faltar la fé ab ell! 490
¡Y la reliquia!... ¡Ben poch
sabs tú quí es quí la tenia;
si ho sabesses, cremaria
ton coll com cércol de foch!
ROSER
¡Dèxau á n'als mèus dolors! 495
Pot sè aixís, sens esperansa,
no morirè d'anyoransa
perque viurè de recorts.
MELCIOR
¡Recorts!... ¡Esperansa! Un dia
vaig creurert' quant aixó'm deyas, 500
y fins tú mentint ho creyas,
creyent que en ton pit cabia.
Ara comprench ab horor
lo que causa mos agravis;
per çó qu'ho gastan tos llabis 505
es que no'n tè gens ton cor.
ROSER
¡Ay! ¡Melcior, per mor de Dèu!
MELCIOR
¡Deixa está aixó! ¡Desgraciada!

 (Li treu l'anell y li arrenca la reliquia.)  

ROSER
¡Verge del Carme adorada!
  —74→  
MELCIOR
Vèsten sols ab l'orgull tèu. 510
¡Jo, morint!...

 (Abalantsantse cap á la finestra.) 

ROSER

 (Detenintlo.)  

¡Ah! ¡No Melcior!
MELCIOR
¡Dèixam!

 (Lluitant.) 

ROSER
¡Per ta santa mare!
MELCIOR
¡Dèixam!
ROSER
¡Pe'l tèu pobre pare!


Escena X

 

MATÈU, ROSER, MELCIOR.

 
MELCIOR
¡Ah!

 (Sorpres al veurerl'.) 

MATÈU
¡Roser!
ROSER
(¡Gracias, Senyor!)

 (Al cel.)  

MATÈU
¿Qué passa aquí?... 515
ROSER

 (Suplicant que calli.) 

¡Melcior!
MATÈU
¿Melcior, qué passa?
MELCIOR
No res, no, pare; no ho vulguéu saber;
sabent vostre dolor, ja sabéu massa.
MATÈU
¡Melcior, per Dèu, que lo mèu cor se glassa!
ROSER
(¡Alèntam, Verge, ab lo tèu sant poder! 520
MATÈU
Responme... ¿qu'ha succehit?
MELCIOR
Que ab ma pobresa
s'ha gelat lo mes pur y cast amor:
qu'en Miquel per encéndrel tè riquesa
y que ja la Roser n'es sa promesa,
deixantme sol ab món etern dolor. 525
MATÈU
¡Qué díus! Ho he sentit bè... (¡Pot ser delira!)
¡Deixarnos la Roser!
MELCIOR
Sí, pare, sí.
¡Y tot perque sòm pobres!
MATÈU
Roser, mira.
Mira, cóm plora en Melciò y suspira,
per la desditxa que m'innova aquí. 530
ROSER
(¡Dèu mèu, Dèu mèu, ser á sos ulls ingrata,
y tant que per no serho fa mon cor!
¡Pietat, Senyor! ¡Aquesta pena'm mata!)
 

(Un poch calmat lo sèu dolor, MATÈU va alsant lo cap y repara en lo dolor de MELCIOR.)

 
MATÈU
(¡Pobre fill mèu! ¡si son dolor esclata!
¿Qué vá á ser d'ell ab tant inmens dolor?) 535
MELCIOR
Deixaula ja marxar; la vida mia
ne vén malehida per un grapat d'or:
fa bè, tambè en son lloch jo igual faria.
¿Si no tinguès diners, qué... qué tindria
la que no tè ni sentiments al cor? 540
ROSER
(¡Ván ser mès tos dolors, Verge adorada!)
MATÈU
¡Quédat, Roser, pera la mor de Dèu!
MELCIOR
¡A no sentí ni'l plor n'es condemnada!
  —75→  
MATÈU
¡No m'escoltas així desapiadada!
ROSER
¡Ah no, ja no pot mès lo trist cor mèu! 545
¡Me quedarè!
MATÈU
¡Qué dius!
MELCIOR

 (Transport d'alegría tots.)  

Si. Ja ho sabia.
ROSER
Me quedarè á gosar del vostre amor.
MELCIOR
¡Roser del mèu cor!
MATÈU

 (Abrassantla tots.) 

¡Dolsa alegria!
 

(S'olvidan per un instant de tots sos dolors, quant se sent la canonada, que'ls fá llansar un crit y'ls deixa con anonadáts.)

 
TOTS
¡Ah!
ROSER
¡Ah!
MELCIOR
¡Germá!

 (Cayent ab lo rostre entre las mans, igual que MATÉU.) 

MATÈU
¡Fill mèu!
ROSER

 (Un moment com resant.)  

¡Verge María!
¡Cóm vols que's calmi sòn agut dolor! 550
 

(Despres d'una pausaROSER vá á consolarlos, quant apareix MIQUEL en la porta del fondo y la crida; ella se decideix y se'n vá girantse cada moment cap'als dos, que, plorant, no veuhen res de aixó, fins que se senten grans crits y gatsara, y MIQUEL fuig.)

 


Escena XI

 

Los mateixos, PAU, y los joves del poble.

 
PAU
¡Visca!
TOTS
¡Visca!
MELCIOR
¡Qu'es aixó!
PAU
¡Visca!
TOTS
¡Visca!
MATÈU
¡Qu'es!
MELCIOR

 (Gran ansietat.)  

¡Pe'l cel!
PAU
Que ja hem salvat en Rafel.
MELCIOR
¡¡Qué dihéu ara!!
MATÈU
¡¡Ho sents Melciò!!
ROSER
¡Mon cor s'obra á la esperansa! 555
MELCIOR
¡Mes quí'l pot salvá!
PAU
En Bernat,
que ja'ls diners ha trovát.
ROSER
¡Com donchs tant poch camí avansa!

 (ROSER, fora de sí d'alegria, se'n vá corrents cap á fora.) 

MATÈO
¡Dèu mèu, Dèu mèu!
MELCIOR

 (Dant gracias al cel.) 

¡Verge santa!
MATÈU
¿Mes; d'hont ha tret lo dinè? 560
MELCIOR
Vès, vès á veure si vè.

 (PAU se'n vá.) 

MATÈU
¡Tanta ditxa quasi espanta!

  —76→  

Escena XII

 

Los mateixos, BERNAT.

 
BERNAT
¡Ja esta salvát, gracia á Dèu!
MELCIOR
¿Pero ab diners?
BERNAT
Y á sobrar,
jo ho vaig dí, y vos váu burlar 565
sempre tots del parer mèu.
Jo sabia'l génit d'ell.
Vos vaig dir: -No es amagat

 (Molt marcat.)  

á casa cap hisendat,
y'm váu enviar al burgell. 570
Pero jo, tot mosca morta,
sempre cavant ab afany,
fins qu'ara... ¡vés si es estrany!
sòta'l pedrís de lo porta.
MATÈU
¡Com bat las alas lo cor! 575
MELCIOR
Tant de goig quasi bè aterra.
MATÈU
¿Y has trovát mòlt?
PAU

 (Entrant ab ella.) 

Una gerra
tota plena d'un sas d'or.
MATÈU
¡Ah! ¡Lo dot de la Roser!
BERNAT
La Roser que, per salvarvos, 580
la vida á sacrificarvos
anava ja.
MELCIOR
¡Cóm pot ser!
MATÈU
¿Qué díus, Bernat?
BERNAT
En Miquel
salvava á ton fill, casantshi.
MELCIOR
¡Y ella'l salvava entregantshi! 585


Escena XIII

 

Los mateixos, ROSER.

 
MATÈU
¡Rosè, ets un ángel del cel!
MELCIOR
¡Y jo que la he malehida!
No mereixo lo tèu cor.
ROSER
¡Sí Melcior, sí;'l tèu amor
es tant sols qui'm dòna vida! 590
BERNAT
Ab algunas joyas bonas

 (S'abrassan.)  

he pagat á n'als carlistas,
y en Miquel, quant las ha vístas:
ja ha anat á fer ballar monas.
PAU
Sant Matèu, qui trova es sèu. 595
ROSER
Mes hi ha una santa Madrona,
—77→
que díu que quí trova dòna,
y ja may mes patiréu.
BERNAT
¿Ho veus ximple?
PAU
Be; jo ho deya.
MATÈU
¡Avuy la boda!
ROSER
Sí, sí.
600
 

(Timbal fora.)

 
MELCIOR
Un timbal vè cap'aquí.
BERNAT
¡Vés lo cávech si bè feya!

 (Apart á PAU.) 

PAU
¡Quina trassa á trovar caus!
 

(En aquest moment un del poble aparaeix á la porta del fondo, dihent.)

 
UN
¡Lo vostre fill!
MATÈU
¡De seguida!
 

(Tohom corra com boig cap'al fondo, ab los brassos estesos, menos ROSER y BERNAT que's quedan á n'al prosceni.)

 
MELCIOR
¡Ah Rosè! ¡'T devém la vida! 605
 

(Anantsen ab los altres. Quant ROSER se veu sola crida á BERNAT ab alegria inmensa.)

 
ROSER
¡Bernat!
BERNAT
¿Qué?
ROSER

 (Abrassantlo.) 

Ja estém en paus.

 (Rápit.) 

 

(Lo timbal no para fins que'l telò es abaix.)

 




 
 
PROU.