Escena I
|
|
AU, ANDREU, MARTÍ, y pagesos,
tots ab escopetas y cananas, voltant á PAU.
|
PAU | Vos dich qu'ha de ser sens armas, | | y qu'un sol hi tè
d'anar. | |
|
|
|
|
PAU | Ja os ho farè entendre aviát.
| | -Los cristinos... |
|
|
|
|
|
PAU | Vólen no sè quantas unsas,
| | per donar la llibertat | | á n'en Rafel. |
|
|
|
|
PAU |
La Rosè; en Melciò y son pare | | ara las están
buscant, | | y vólen, per quant las tingan, | | qu'un
estiga preparát | | per baixá á la salzareda,
| 15 | véurers ab lo general | | dels carlistas, dar
las unsas | | y pujá ab lo noy salvát. | |
|
|
|
|
PAU | A
fé qu'ho conto | | millor que cap papagall. | 20 |
|
|
MARTÍ |
Entés donchs; jo las hi baixo.
| |
|
|
—61→
|
ANDREU | No, que jo
hi tinch de baixar. | |
|
|
|
|
|
|
PAU | ¡Y ara qu'us heu alocát!
| | ¡Disputar per esposarvos | 25 | á que us fusellen!
|
|
|
ANDREU | Es
clar; | | jo'l conech desde petit; | | ab ell pe'l bosch he
jugat | | y hem anat á cullir mòras | | pe'ls
esbarzers del barranch. | 30 | ¿Vés, si no jo, quí
la vida | | déu esposar per salvárl'? | |
|
|
MARTÍ |
Quant éram xichs nos passavam | | riu amunt y riu avall;
| | pujavam per las sureras | 35 | á agafar nius de pardals.
| | Lo que'ns deyan las promesas | | nos contavam en 'sent
grans. | | ¡Vés, si no jo, quí la vida | | déu
esposar per salvarl'! | 40 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
(Tots lo voltan ab gran ansietát: ell pensa un
rato y al últim díu.)
|
PAU | Féu lo que
volguéu. | (Tots se'n apartan enfadáts
y tocant l'ase.) |
|
|
|
|
|
ANDREU | Sols es bo per destorbar. | |
|
|
PAU | Donchs
ara he trovat un medi. | |
|
|
|
|
ANDREU | Vejám.
| | Deixeulo dir; de vegadas... | | aixó tot es l'encertar.
| 50 |
|
|
PAU | Ja que dihéu tant cert qu'á tots | | vos toca l'anar abaix, | | vos ho podéu fè
á palletas, | | y quí treu la llarga, hi vá.
| |
|
|
|
|
|
|
—62→
|
|
(PAU cull palletas de terra y fán
lo joch.)
|
PAU | Cinch, sis, set,... ja hi ha prou pallas:
| | treu tú, tú, aquest. |
|
|
ANDREU | ¡Uy
qué llarch! | | (Treyent tots la palla ab mòlt
cuidado per pòr de que surti curta.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Escena II
|
|
Los mateixos, MELCIOR.
|
MELCIOR | Ja ningú. hi tè de baixar. | |
|
|
|
MELCIOR | Vés
lo pare | | que't necessita un instant. | | (PAU se'n
vá malhumorat.) |
|
|
MELCIOR | Minyons; ja no hi
ha esperansa; | 65 | los diners no s'han trovát; | |
será en Rafel fusellát, | | y lo temps de serho
avansa. | |
|
|
ANDREU | ¡Y pot tenir tant mal cor | | lo general!
|
|
|
MELCIOR | ¡Vés
si'l tè | 70 | qu'ha vist plorar la Rosè | | y
no l'ha enternit sòn plor! | |
|
|
|
|
|
|
MELCIOR | No
n'hi ha d'altres: | | mes, si m'ajudéu vosaltres,
| 75 | vos juro que'l salvarè. | |
|
|
|
|
(MELCIOR los acosta com per dirlosho en secret.)
|
MELCIOR | Jo
sè hònt lo tenen, | | y'ns costará pochs
afanys | | si, volent vení, 'ls companys | | á
salvarlo, ab mi's convenen. | 80 | Avuy la nit, sense lluna,
| | vindrá negre y silenciosa: | | la empresa no es
perillosa, | | teninthi un xich de fortuna. | |
|
|
MARTÍ |
¿Y'ns estém encara aqui?
| 85 |
|
|
—63→
|
ANDREU | A mi á
bodas me convidas. | |
|
|
MELCIOR | Esposéu las vostras vidas.
| |
|
|
MARTÍ | ¿No ho faria ell pera mí? | |
|
|
MELCIOR |
¡Ah! Tenínt valor per tant | | ¿com podém abandonarlo?
| 90 |
|
|
|
|
|
MELCIOR | No es encara aquest l'instant. | | Aixís
que tóquen las déu | | reunits en la salzereda.
| |
|
|
|
|
MELCIOR | ¿De ferho en vá, que se'n treu?
| | Fentho bè es assegurát: | | baixém,
ne fém una estesa, | | y, al tornar de sa sorpresa,
| | ja'l tenim lluny y salvát. | 100 |
|
|
|
|
(Passan tots de un á un y encaixan.)
|
|
MELCIOR | Aviséu tots los minyons.
| | Quí no ab armas, ab bastons. | |
|
|
ANDREU | ¡Lo salvarém!
| (Encaixant y ab seguretat.) |
|
|
|
Escena III
|
|
MELCIOR,
MATÈU.
|
MELCIOR | ¡Verge santa! Lo favor
| 105 | deunos com altras vegadas. | | (Canonada.) | ¡¡Ay!! ¡Aquestas
canonadas | | m'entran fins al fòns del cor! | |
|
|
|
|
|
MELCIOR | Baixá á salvá á
n'en Rafel. | 110 |
|
|
MATÈU | Sí, fill mèu,
sí; desde'l cel | | nos guiará la teva mare.
| | Calma aixó lo que patia, | | y fins hi poso confiansa,
| | puig, sens aquesta esperansa, | 115 | cert es que ja no
viuria. | | Temo sols... sòn cinch mil ells, | | y doscents
serém nosaltres. | |
|
|
MELCIOR | Aixís han vençut
mòlts altres: | | contéu los cors, no'ls fusells.
| 120 | Aixís ván fer tals prouesas | | nostres
avis, que, en la feyna
| | |
—64→
| se'ns esmussa encara l'eyna,
| | trovant áligas francesas. | |
|
|
MATÈU | ¿Si salvar
lo mèu fill puch, | 125 | quí hassanya haurá
fet mes alta? | |
|
|
MELCIOR | Si'l valor avuy nos falta, | | nos
recordarém del Bruch. | | ¡Causa santa es la d'aquí,
| | si la d'allá fòu sagrada! | 130 | ¿No vindrá
ni una ratxada, | | del vent de gloria d'allí?...
| |
|
|
MATÈU | ¿A'n á quí valor no dòna,
| | lo sentir parlar com ara? | |
|
|
MELCIOR | No pót náixer
cobart, pare, | 135 | quí naix aprop de Girona. | |
|
|
|
|
MATÈU | Ja sabs que jo vull venirhi.
| |
|
|
|
MATÈU | Fòra
un martiri. | | lo no véurerm' aprop tèu.
| 140 |
|
|
|
MATÈU | ¡No
hi vás tú! ¡Donchs quíns afanys!...
| |
|
|
MELCIOR | Es que vos teníu mes anys. | |
|
|
MATÈU |
Aixís, perdrè menos vida. | |
|
|
MELCIOR | ¿Mes, si
moríu, la Roser, | 145 | cóm quedará en
aquest mòn? | |
|
|
MATÈU | ¡Tantas desditxas no hi
sòn! | | ¡Hi ha un Dèu!... y, tant, no pot ser.
| | Sab Ell, que veu nostre cor, | | lo per qué's baixa
al bárranch, | 150 | y'l salvem ab foch y sanch, | |
per no tení un grapát d'or. | |
|
|
MELCIOR | ¡Malehits
diners! Ja veyéu, | | ja veyéu lo qu'es lo mòn;
| | diguéu los amichs hont sòn, | 155 | si en
semblant cas no'ls trovéu. | |
|
|
MATÈU | ¡Y jo que'ls
he fet tant bè! | |
|
|
MELCIOR | ¿Per qué no'ls ho
recordavau, | | quant aussili'ls demanavau? | |
|
|
MATÈU |
¡Recordarho! No's pot fè. | 160 |
|
|
MELCIOR | La caritat
es del cel | | lo mes sacro-sant arcángel. | |
|
|
MATÈU |
La caritat es un ángel | | que vá cubert ab
un vel. | | Y may han fèt caritat | 165 | los qu'al ferla
no s'amagan: | | si t'ho agraheixen, ja t'ho pagan, | | y,
si ho pagan, no ho has dat. | | (Se'n vá.) |
|
|
MELCIOR | Tanta bondat me confòn; | | si á n'als
bons estima Dèu, | 170 | fins crech li déu saber
grèu, | | que s'estigui en aquest mòn.
| |
|
|
Escena IV
|
|
MELCIOR, ROSER.
|
ROSER |
Melcior, aquí, per última vegada, | | clemencia
á demanarte vé'l mèu cor; | | no baixis
á n'al riu esta vesprada; | 175 | t'ho demana Roser,
ta ennamorada, | | pe'ls temps dolcíssim de sòn
trist amor. | |
|
|
MELCIOR | No puch, Roser; lo mèu germá
m'espera | | y avuy li donarém la llibertat. | | No
ploris nostra ausencia passatgera, | 180 | que, veyente plorar,
tant encisera, | | valor me faltaria pe'l combat. | |
|
|
ROSER |
*2 ¿Mes que tal valor es si en la batalla, | | podrán
ells mes que tú, per mala sort? | | ¿Qué pot
contra ventadas seca palla? | 185 | ¡Destruirá lo plom
y la metralla | | ta vida, qu'es la vida de mòn cor!
| |
|
|
MELCIOR | Damunt l'altar de la inmortal Girona | | encara
ondejan los brodats pendons, | | que guanyá'l siti
que mes glorias dòna, | 190 | al quí féu
tremolar ab sa corona, | | com débils donas, las mes
grans nacions. | | Aixó ho ván fer mòlt
pochs; pochs com nosaltres, | | la patria ván lliurar
dels estranjers. | | ¿Per qué no havem de fer lo qu'han
fet altres? | 195 | Los homes sòn per çó;
ploréu vosaltres | | *ja que, 'sent donas, no heu de
fer res mès. | |
|
|
ROSER | ¿Mes, per qué així
esposar las vostras vidas | | si hi ha esperansa de que sens
combat | | se salvi'l tèu germá? |
|
|
MELCIOR | ¿Tant
prompte olvidas | 200 | que llágrimas llansant tú
comprimidas, | | lo general carlí no t'ha escoltát?
| |
|
|
ROSER | No tot seguit revíu la seca planta | | que
regan plujas ó retorna'l sol: | | ma peticiò
era justa, n'era santa; | 205 | penetrará en sòn
cor desditxa tanta | | y al fi será piadòs,
per mon consol; | | y salvát en Rafel y ab sagrats
llassos | | units nosaltres dos devant l'altar, | | la ditxa
seguirá los nostres passos, | 210 | y cada jorn contemplarè
en tos brassos | | lo riu com cinta que capdella'l mar. | | *¿Aquellas tardes no recordas puras | | que nostras ditxas
ne cantá l'aucell, | | que'l aiga murmurava mas venturas
| 215 | |
—66→
| y que deya cantant: -¡Lluny, amarguras, | | la
veu de la campana del castell? | | ¡Si las recordas y al oblit
las llansas, | | no digas que has volgut may mon amor: | |
com porta'l riu al mar sos aiguas mansas, | 220 | tu portas
á enterrar mas esperansas, | | *mas dolsas esperansas
que ja han mort! | |
|
|
MELCIOR | ¡Ah! Si, Roser, jo'm quedaré
en tos brassos; | | que'm perdoni si mor lo mèu germá.
| | La mort podria rompre aquestos llassos. | 225 | Jo de ma
ditxa vull seguir los passos. | |
|
|
ROSER | ¡Sí, si, Melcior!
| (Abrassantse ab transport.) |
|
|
|
|
MELCIOR Y ROSER | (Separantse anonadats.) | ¡¡Ah!!
| |
|
|
MELCIOR | ¡Adèu, Roser! Aquesta canonada | | me recorda
quín es lo mèu deber. | | ¡Vaig á prevenir
ja la gent armada! | 230 |
|
|
ROSER | ¡En nom de lo mes sant! ¡Per ta
estimada! | |
|
|
MELCIOR | ¡Miserable, cobart, qu'anava á
fer! | | (Se treu una reliquia ab cadena de plata.) | Pren
la reliquia que'm doná la mare: | | que no's perdès
si moro en lo combat. | |
|
|
ROSER | ¡Per córrer mes perill
la deixa encara! | 235 |
|
|
MELCIOR | ¿No, que, al combátrer,
pregará'l mèu pare | | á la Mare de
Dèu de Monserrat! | |
|
|
ROSER | ¡No veus que t'ho demano
agenollada! | |
|
|
MELCIOR | ¡Si'm moro, fins al cel! ¡Adèu,
Roser! | |
|
|
|
|
ROSER | ¡No
matis ta estimada! | 240 |
|
|
|
(En aquest moment se sent tocar
lluny un timbal.)
|
MELCIOR | ¡Adèu! | (Desfentsen
bruscament y fugint.) |
|
|
ROSER | ¡Ah!
¡La senyal! ¡Verge adorada! | | ¡Fès Tú lo
que l'amor no ha pogut fer! | |
(Queda resant. En mitj
de aquest silenci sepulcral, se senten los crits d'alerta,
lluny, dels centinellas carlistas.)
| ¡Quín
silenci!... ¡Dèu mèu! ¡Lo cor se'm gela! | | Ben bè es aixó'l silenci de la mort. | | Ja
la mirada, fosca, se m'entela. | 245 | ¡Ay si en Bernat no torna!
¡Quín dolor! | | Se'n vá deixantme penas
per penyoras... | | ¡Adèu, jardí de somnis falaguers!
| | Jo, al perdre de sos ulls las negras mòras, | |
no trech lo cor sagnant dels esbarzers.
| 250 |
|
|
Escena V
|
|
ROSER, BERNAT, (ab duas capsas.)
|
|
ROSER | ¿Bernat?
| (Gran ansietát.)
|
|
|
|
ROSER | ¡Ay! ¡M'has tret un pes del cor!
| |
|
|
BERNAT | L'he trovát per mala sort. | |
|
|
ROSER | Per bona
es sols, creume á mí. | |
|
|
BERNAT | Per la creu
ni per las joyas, | 255 | res ha volgut dá á n'en
Pau. | | -Compreulas, li he dit, si us plau. | | Díu
que no está per tramoyas; | | que no vol deixar diner,
| | ni á ningú res vol deixar. | 260 | Si acás,
díu, s'ha de salvar, | | ha de ferho la Roser.
| |
|
|
|
BERNAT | ¡Qué
n'ets de bona minyona! | | Si fòs rey, una corona
| 265 | donava al tèu cor honrat. | | Sabs qu'aborreixo
en Miquel; | | pero ell sols ab lo sèu or, | | salva
als que t'han dut amor; | | ta mare ho vol desde'l cel. | 270 | Tambè ho vol donchs en Bernat, | | y á fè
no t'estimaria, | | si jo't demanès un dia | | que'l
tèu cor siguès ingrat. | | Sols pensanthi, un
suor fret | 275 | sento ja que'l front me mulla. | | ¡La caiguda
de la fulla, | | será pe'l pobre vellet! | | Mes eran
deutes del cor, | | y, si moro, de seguida | 280 | los pagarè
jo ab la vida, | | y tú, Rosè, ab ton amor.
| |
|
|
ROSER | Igual pensaments tením, | | sols que tú
ets mes noble encara... | | Vaig á confessartho ara:
| 285 | jo anava á cometre un crím. | | Jo, pensant
ab mòn amor, | | fer d'aquesta terra un cel, | | abandonava
en Rafel | | dels carlistas al rigor. | 290 | Tant inmensa es ma
passiò, | | que ab prou forsas no'm vaig créurer:
| | |
—68→
| me las ha dadas lo véurer | | que vá á
morir en Melciò. | |
|
|
BERNAT | Ab en Miquel... jo ho comprench:
| 295 | ta vida será un martiri. | |
|
|
ROSER | ¡Dèu
mèu, tú veus mon deliri! | | Per sòn
amor lo mèu vench. | | Trenca prompte mas cadenas,
| | portantme á la fossa sola: | 300 | la mort tant sols
m'aconsola, | | puig du un bálsam per las penas.
| | (De repent.) | No sápian mòn sacrifici | |
fins que, estigan tots salváts, | | y, quant ja'ls
vegias plegáts, | 305 | al parlar de mòn desfici,
| | digas que busquin la creu, | | sòta hont jo estiga
enterrada, | | y que, al menys una vegada, | | hi plorian lo
recort mèu. | 310 | Las flors que trist regui allí
| | d'en Melciò lo plor fidel, | | sos perfums darán
al cel | | y'l cel me'ls donará á mí.
| |
|
|
|
(Lo plor los ofega á tots dos. BERNAT no
pot mes y cau apoyantse en una cadira.)
|
|
|
|
|
|
ROSER | ¡Pobre
Bernat! | | ¡Per tota una eternitat! | | ¡No ploris!...
¿Veus? ¡Ja no ploro! | | ¡Basta donchs!... Tos ulls aixuga.
| | Si nostre intent descubrian | 320 | sabs, Bernat, que'ns detindrian,
| | y no vull que ningú puga. | |
|
|
|
ROSER | Ara, Bernat, fins al cel. | | Vès
á fè entrar en Miquel, | 325 | y vèsten tú.
|
|
|
Escena VI
|
|
ROSER, BERNAT, MIQUEL.
|
BERNAT | (Veyentlo entrar.) | Ja es aquí.
| |
|
|
|
(BERNAT s'aparta á un cantò escoltant.
ROSER, queda á l'altre, y, MIQUEL baixa pausadament
fins á trovarse al mitj dels dos; moment de pausa
imponent.)
|
—69→
|
ROSER | Miquel; ja l'instant avansa,
| | per tots d'engunia y dolor, | | y tant sols vostre bon
cor | | es ma darrera esperansa. | 330 |
|
|
MIQUEL | Ja ho sabs, Roser,
vina ab mí; | | al fugir, passant pe'l riu, | | doném
l'or, en Rafel víu, | | y, salvát, tornará
aquí. | | Entrarém desprès á Fransa,
| 335 | y serás, ab mas riquesas, | | la enveja de las
francesas, | | y de mòn còr la esperansa. | |
|
|
ROSER | Mes ¿qu'ha de fer la Roser, | | del amor que la consum,
| 340 | mes pur, Miquel, que'l perfum | | de la flor del taronger?
| |
|
|
MIQUEL | Creya jo al ferme tornar, | | qu'estavas determinda.
| | ¿A qué vè un'altra vagada, | 345 | ton inútil
suplicar? | |
|
|
|
ROSER | He
pensat... probém; | | si aquets diners... nos deixesseu,
| | no tinguéu pòr que'ls perdesseu; | | nosaltres
los tornarém; | 350 | traballarém nit y dia
| | per pagarvos tal favor, | | y'm tornéu aixís
l'amor, | | com a tots ells l'alegría. | | ¡Feuho per
est amarch plor | 355 | que m'está acabant la vida!
| |
|
|
|
ROSER | ¡Per
lo afligida | | que'm tè Miquel, mòn dolor!
| |
|
|
MIQUEL | ¡No ho esperis may de mí! | |
|
|
|
|
BERNAT | ¡Vos estènch d'un cop á terra,
| | si no li dihéu que sí! | |
|
|
|
(Aixó
ho diu en BERNAT perque havent anát á buscar
lo cávach amenassa á MIQUEL.)
|
MIQUEL | ¡Bernat!
| (Rabiòs disposantse á defensarse.) |
|
|
ROSER |
¡Bernat!
| (Alsantse y ab un crit de desesperaciò y súplica
que li surt de l'ánima.) |
|
|
BERNAT | (Abaixant lo cávach.)
| (¡Ja m'espanta!) | | Es que.. |
|
|
|
|
|
|
(BERNAT dòna una mirada d'odi á
MIQUEL, y díu apart anantsen.)
|
—70→
|
BERNAT |
(No hi ha remey; trenta nóu; | 365 | no puch arribá
á quaranta.) | | (Se'n vá.) |
|
|
Escena VII
|
|
ROSER, MIQUEL.
|
MIQUEL |
Vejas donchs qué'm tens que dí. | |
|
|
ROSER | ¡Que
no puch abandonarlo! | |
|
|
MIQUEL | Donchs ja que no vols salvarlo...
| | (Anantsen.) |
|
|
|
|
ROSER | (Fent un esfors sobrehumá.) | Que
sí. | 370 |
|
|
MIQUEL | Anemsen donchs de seguida. | |
|
|
ROSER |
¡Anem... sí... ¡Ay! ¡Quant pateixo! | | ¡Deixo aquesta
casa, y deixo | | de segú ab ella ma vida! | | (S'alsa
y repara en las capsas de joyas qu'hi ha damunt la taula.) | ¡Ah! ¡Las joyas! Desconsol | 375 | lo mirarlas sols m'inspira.
| | ¡Poch! ¡Ay! per galas delira | | mòn pobre cor,
plé de dol! | | Mes sense cap recort d'ell, | | deixantlas,
quedo, y m'espanta. | 380 | Pendrè la reliquia santa
| | de la creueta, y l'anell. | | (Se posa la reliquia y un
anell, tornant á tancar la capsa.) | Vull anar ab
ella al cel, | | y, vos que ma mort veuréu, | | penseuhi,
quant m'enterréu, | 385 | no me la treguéu, Miquel.
| |
|
|
MIQUEL | Pensa, Roser, que'l temps passa, | | y que pot
torná en Melcior. | |
|
|
ROSER | No sé qué'm
sento... tinch pór. | | Anèm ¡ay! ¡Lo cor se'm
glassa! | 390 | (Se'n vá cap al fondo y s'atura.)
| ¡En Melcior! ¡Pobre Melciò! | | ¡Quí
á nostras ánimas puras | | haguès dit
qu'en amarguras | | se desfès nostra passiò!
| | Ella avuy n'es mon torment, | 395 | y ahir ditxòs me
féu ella. | | ¡Si! ¡La ditxa es una estrella | |
que s'apaga y que s'encèn! | | ¿Y, quant s'apagui per
ell, | | qué sera d'ell? ¡Verge Santa! | 400 |
|
|
MIQUEL | Roser,
per Dèu! | (Impacient.)
| ¡Oh!
¡M'espanta! | | ¡Pot ser lo plom d'un fusell!...
| |
|
|
—71→
|
|
ROSER | ¡No,
no; us deixo! | | Jo no puch voler sa mort. | |
|
|
MIQUEL | ¡Y mor
en Rafel! | (Marcát.) |
|
|
ROSER | ¡Mal
cor! | 405 | ¿Creyéu que prou no pateixo? | |
|
|
MIQUEL | Per
salvarlo he vingut jo, | | y no perque m'insultesses. | | Ara,
encara que volguesses... | | Ara... jo't dirè que no.
| 410 |
|
|
ROSER | ¡No Miquel, per'mor de Dèu | | perdoneume,
delirava! | |
|
|
MIQUEL | Y desprès, jo, ¿qué buscava
| | si es d'un altre ja'l cor tèu? | |
|
|
|
|
|
|
|
Escena VIII
|
|
ROSER, MIQUEL, MELCIOR.
|
|
(S'ou un'altra canonada que produeix un gran esglay
en los tres. MELCIOR se queda al entrar, y los altres segueixen
la escena, sens véurel'.)
|
|
ROSER |
¡Un'altra
canonada! | | ¡Sí, Miquel, per compassiò! | | No, no, jo vos enganyava | | dihentvos que era d'ell mon
cor. | 420 | Per vos es sols mon amor. | | (Com delirant.) | A
vos sols vos estimava. | | Anèm de seguida á
Fransa, | | y serè, ab vostras riquesas, | | la enveja
de las francesas, | 425 | de vostre goig la esperansa. | |
|
|
|
(MELCIOR s'ha anat sorprenent, y queda horrorisát
de lo que veu.)
|
MELCIOR | (¡Es un somni lo que sento!)
| |
|
|
MIQUEL | ¡Ah, Roser! ¿Díus la vritat? | |
|
|
ROSER | Sí,
sí... la felicitat. | | ¡Aquí... per qué
m'atormento! | 430 | Aquí sempre la pobressa | | y lo
dolor reinaria, | | jo vull tresors y alegría, | | jo
vull joyas y riquesa. | |
|
|
MELCIOR | (¡Y jo estimarla he pogut!)
| 435 |
|
|
—72→
|
|
|
|
(ROSER se'n vá com delirant donant
la ma á MIQUEL, y, al anarsen, se trovan ab MELCIOR.)
|
|
|
ROSER | (Ab un crit de l'ánima.) | (¡Ajúdam,
mare!) | | ¡Tots mos afanys s'han perdut! | |
|
|
|
(Pausa.
MELCIOR contempla á l'un y á l'altre ab una
fredor aterradora; los dos están ab lo cap baix y
abatuts fins que MELCIOR diu ab afectada serenitat.)
|
MELCIOR | Podéu, Miquel, surtir fora; | | parlarè
desprès ab vos. | 440 |
|
|
MIQUEL | (Restaré aprop per
si fòs...) | | Roser, recórdat de l'hora.
| |
|
|
|
(MIQUEL se'n vá com desconfiant, y MELCIOR
lo vá seguint ab la mirada, fins que, al desapareixer,
tanca rápidament totas las portas y s'abalansa cap
á ROSER ab ira.)
|
Escena IX
|
|
MELCIOR, ROSER.
|
|
|
|
|
|
ROSER | No
ho digas. | 445 | ¡Perdò per mí! ¡sols perdò!
| |
|
|
MELCIOR | ¡Y cóm mon pobre cor viu, | | si lo tèu
amor li falta!... | | ¡Aquella finestra es alta, | | y per
baix hi passa'l riu! | 450 |
|
|
|
(Se'n vá desesperát,
quant ROSER; alsantse, lo detè.)
|
|
MELCIOR | No,
no; es vritat: | | fòra mort sens agonia, | | y dòlsa
li semblaria | | á n'al tèu cor condemnat.
| |
|
|
ROSER | ¡¡Ah!! | (Mirant al cel desesperada.) |
|
|
MELCIOR | D'un
incendi mòn pare, | 455 | á la Roser salvá
un dia, | | quant en sòn bressol moria, | | prop
d'hont morta era sa mare. | | Per ell com filla mirada | |
sempre la Rosè ha sigut; | 460 | li ha donat quant ha tingút;
| | de sòn fill fòu la estimada.
| | |
—73→
| Y avuy,
que veu la pobresa | | aumentant nostres dolors, | | paga tots
aquests favors | 465 | fugint detras la riquesa. | |
|
|
ROSER | (¡Ah!
¡Dèu mèu! No puch portar | | la palma d'aquest
martiri!) | |
|
|
MELCIOR | Mes tal volta es un deliri. | | ¿Cóm
nos pots abandonar? | 470 | ¿Cóm pot voler ton bon cor,
| | que si ara mor en Rafel, | | y'l segueix mon pare al
cel, | | jo perdi á mes ton amor? | | Respon, Rosè;'l
temps avansa... | 475 | Respon que no has volgut ferho. | |
¡Una resposta!... La espero | | per umplí'l cor d'esperansa.
| | (Pausa.) | ¡No respons! ¿Com pots així | | aumentar
las penas mias? | 480 | ¿Tú ab aquest home fugias?
| | ¿Es cert, Roser? |
|
|
ROSER | (Fent un esfors.) | ¡Es cert; sí!
| |
|
|
|
(MELCIOR s'abalansa cap á n'ella y contenintse
díu.)
|
MELCIOR | (¡Dèu mèu, Dèu
mèu! ¡Detureume! | | Era'l cami del suplici.) | |
|
|
ROSER |
(¡Si haig d'acabá'l sacrifici, | 485 | Mare meva, ¡forsas
deume!) | |
|
|
|
(MELCIOR agafa la ma de ROSER per dirli ana
resolució, y l'hi trova l'anell.)
|
MELCIOR | ¡Qué
dús aquí! ¡aquell anell | | que vá portá
aquella santa! | | ¡Desgraciada! ¡Y no t'espanta | | lo faltar
la fé ab ell! | 490 | ¡Y la reliquia!... ¡Ben poch
| | sabs tú quí es quí la tenia; | | si
ho sabesses, cremaria | | ton coll com cércol de foch!
| |
|
|
ROSER | ¡Dèxau á n'als mèus dolors!
| 495 | Pot sè aixís, sens esperansa, | | no morirè
d'anyoransa | | perque viurè de recorts. | |
|
|
MELCIOR |
¡Recorts!... ¡Esperansa! Un dia | | vaig creurert' quant aixó'm
deyas, | 500 | y fins tú mentint ho creyas, | | creyent
que en ton pit cabia. | | Ara comprench ab horor | | lo que
causa mos agravis; | | per çó qu'ho gastan tos
llabis | 505 | es que no'n tè gens ton cor. | |
|
|
ROSER |
¡Ay! ¡Melcior, per mor de Dèu! | |
|
|
MELCIOR | ¡Deixa está
aixó! ¡Desgraciada! | | (Li treu l'anell y li arrenca
la reliquia.) |
|
|
ROSER | ¡Verge del Carme adorada!
| |
|
|
—74→
|
MELCIOR |
Vèsten sols ab l'orgull tèu. | 510 | ¡Jo, morint!...
| (Abalantsantse cap á la finestra.) |
|
|
ROSER | (Detenintlo.)
| ¡Ah! ¡No Melcior! | |
|
|
|
|
|
|
Escena X
|
|
MATÈU, ROSER, MELCIOR.
|
MELCIOR | ¡Ah! | (Sorpres
al veurerl'.) |
|
|
|
ROSER | (¡Gracias,
Senyor!) | | (Al cel.) |
|
|
|
ROSER | (Suplicant que calli.) | ¡Melcior! |
|
|
|
MELCIOR | No res, no, pare; no ho vulguéu
saber; | | sabent vostre dolor, ja sabéu massa.
| |
|
|
MATÈU | ¡Melcior, per Dèu, que lo mèu
cor se glassa! | |
|
|
ROSER | (¡Alèntam, Verge, ab lo tèu
sant poder! | 520 |
|
|
MATÈU | Responme... ¿qu'ha succehit?
|
|
|
MELCIOR | Que
ab ma pobresa | | s'ha gelat lo mes pur y cast amor: | | qu'en Miquel per encéndrel tè riquesa | | y
que ja la Roser n'es sa promesa, | | deixantme sol ab món
etern dolor. | 525 |
|
|
MATÈU | ¡Qué díus! Ho he
sentit bè... (¡Pot ser delira!) | | ¡Deixarnos la Roser!
|
|
|
MELCIOR | Sí,
pare, sí. | | ¡Y tot perque sòm pobres!
|
|
|
MATÈU | Roser,
mira. | | Mira, cóm plora en Melciò y suspira,
| | per la desditxa que m'innova aquí. | 530 |
|
|
ROSER | (¡Dèu
mèu, Dèu mèu, ser á sos ulls
ingrata, | | y tant que per no serho fa mon cor! | | ¡Pietat,
Senyor! ¡Aquesta pena'm mata!) | |
|
|
|
(Un poch calmat
lo sèu dolor, MATÈU va alsant lo cap y repara
en lo dolor de MELCIOR.)
|
MATÈU | (¡Pobre
fill mèu! ¡si son dolor esclata! | | ¿Qué vá
á ser d'ell ab tant inmens dolor?) | 535 |
|
|
MELCIOR | Deixaula
ja marxar; la vida mia | | ne vén malehida per un grapat
d'or: | | fa bè, tambè en son lloch jo igual
faria. | | ¿Si no tinguès diners, qué... qué
tindria | | la que no tè ni sentiments al cor? | 540 |
|
|
ROSER |
(¡Ván ser mès tos dolors, Verge adorada!)
| |
|
|
MATÈU | ¡Quédat, Roser, pera la mor de Dèu!
| |
|
|
MELCIOR | ¡A no sentí ni'l plor n'es condemnada!
| |
|
|
—75→
|
MATÈU | ¡No m'escoltas així desapiadada!
| |
|
|
ROSER | ¡Ah no, ja no pot mès lo trist cor mèu!
| 545 | ¡Me quedarè! |
|
|
|
MELCIOR | (Transport d'alegría tots.) | Si. Ja
ho sabia. | |
|
|
ROSER | Me quedarè á gosar del vostre
amor. | |
|
|
|
MATÈU | (Abrassantla tots.) |
¡Dolsa alegria! | |
|
|
|
(S'olvidan per
un instant de tots sos dolors, quant se sent la canonada,
que'ls fá llansar un crit y'ls deixa con anonadáts.)
|
|
|
MELCIOR | ¡Germá!
| (Cayent ab lo rostre entre las mans, igual que MATÉU.) |
|
|
|
ROSER | (Un moment com resant.) | ¡Verge
María! | | ¡Cóm vols que's calmi sòn
agut dolor! | 550 |
|
|
|
(Despres
d'una pausaROSER vá á consolarlos, quant apareix
MIQUEL en la porta del fondo y la crida; ella se decideix
y se'n vá girantse cada moment cap'als dos, que, plorant,
no veuhen res de aixó, fins que se senten grans crits
y gatsara, y MIQUEL fuig.)
|
Escena XI
|
|
Los mateixos, PAU, y los joves del poble.
|
|
|
|
|
|
|
MELCIOR | (Gran ansietat.) | ¡Pe'l
cel! | |
|
|
PAU | Que ja hem salvat en Rafel. | |
|
|
|
|
ROSER | ¡Mon cor s'obra á la
esperansa! | 555 |
|
|
|
PAU | En
Bernat, | | que ja'ls diners ha trovát. | |
|
|
ROSER |
¡Com donchs tant poch camí avansa! | | (ROSER,
fora de sí d'alegria, se'n vá corrents cap
á fora.) |
|
|
|
MELCIOR | (Dant gracias al cel.) | ¡Verge
santa! | |
|
|
MATÈU | ¿Mes; d'hont ha tret lo dinè?
| 560 |
|
|
MELCIOR | Vès, vès á veure si vè.
| | (PAU se'n vá.) |
|
|
MATÈU | ¡Tanta
ditxa quasi espanta!
| |
|
|
Escena XII
|
|
Los mateixos, BERNAT.
|
BERNAT | ¡Ja esta salvát,
gracia á Dèu! | |
|
|
|
BERNAT | Y
á sobrar, | | jo ho vaig dí, y vos váu
burlar | 565 | sempre tots del parer mèu. | | Jo sabia'l
génit d'ell. | | Vos vaig dir: -No es amagat | | (Molt
marcat.) | á casa cap hisendat, | | y'm váu
enviar al burgell. | 570 | Pero jo, tot mosca morta, | | sempre
cavant ab afany, | | fins qu'ara... ¡vés si es estrany!
| | sòta'l pedrís de lo porta. | |
|
|
MATÈU |
¡Com bat las alas lo cor! | 575 |
|
|
MELCIOR | Tant de goig quasi bè
aterra. | |
|
|
|
PAU | (Entrant ab ella.) | Una gerra
| | tota plena d'un sas d'or. | |
|
|
MATÈU | ¡Ah! ¡Lo dot de
la Roser! | |
|
|
BERNAT | La Roser que, per salvarvos, | 580 | la vida
á sacrificarvos | | anava ja. |
|
|
|
|
BERNAT | En
Miquel | | salvava á ton fill, casantshi. | |
|
|
MELCIOR |
¡Y ella'l salvava entregantshi! | 585 |
|
|
Escena XIII
|
|
Los mateixos, ROSER.
|
MATÈU | ¡Rosè,
ets un ángel del cel! | |
|
|
MELCIOR | ¡Y jo que la he malehida!
| | No mereixo lo tèu cor. | |
|
|
ROSER | ¡Sí Melcior,
sí;'l tèu amor | | es tant sols qui'm dòna
vida! | 590 |
|
|
BERNAT | Ab algunas joyas bonas | | (S'abrassan.)
| he pagat á n'als carlistas, | | y en Miquel,
quant las ha vístas: | | ja ha anat á fer ballar
monas. | |
|
|
PAU | Sant Matèu, qui trova es sèu.
| 595 |
|
|
ROSER | Mes hi ha una santa Madrona,
| | |
—77→
| que díu que
quí trova dòna, | | y ja may mes patiréu.
| |
|
|
|
|
|
|
|
(Timbal
fora.)
|
|
BERNAT |
¡Vés lo cávech si bè feya! | | (Apart á
PAU.) |
|
|
PAU | ¡Quina trassa á trovar caus! | |
|
|
|
(En aquest moment un del poble aparaeix á la porta
del fondo, dihent.)
|
|
|
|
(Tohom corra com boig cap'al fondo, ab
los brassos estesos, menos ROSER y BERNAT que's quedan á
n'al prosceni.)
|
MELCIOR | ¡Ah Rosè! ¡'T devém
la vida! | 605 |
|
|
|
(Anantsen ab los altres. Quant ROSER
se veu sola crida á BERNAT ab alegria inmensa.)
|
|
|
ROSER | (Abrassantlo.) | Ja
estém en paus. | (Rápit.) |
|
|
|
(Lo timbal no para fins que'l telò es abaix.)
|