Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice


1

Vegis lo substanciós opùscol d'en Frederich Rahola: Comentari a un vers famós del Dant (l'avara povertà di Catalogna. __Div. Com. Paradisso VIII).



 

2

Lo comers terrestre dels antichs solía ferse valentse de les caravanes. Los israelites lo fomentaren mitjansant la celebració de tres festes religioses durant l'any en punts determinats; alli acudía gent de per tot arrèu y especialment los marxants y aleshores nasqueren les fires anuals, perpetuades pel catolicisme. Aquelles festes y fires se celebraven en temps que no perjudiquessin los trevalls agrícols: en les Pasqües (abans de la cullita) y desprès de la verema. També en la Arabia la peregrinació a la Meca donà impuls al comers, lo meteix que en la Grecia los jochs olímpichs, pitis, nemeus y ismichs.



 

3

I. W. Gilbart. Lezioni sulla storia e su i principii del contmercio presso gli antichi (Bibl. dell'Econ., 2.ª serie; Trattati generali Vol. IV. Torino, 1864.)



 

4

Traçèm d'una vegada pera totes la nota bibliogràfica d'aquelles obres d'en Capmany que més nos interessan en aquest estudi y a les quals nos hem de referir ab alguna freqüencia. Consisteixen principalment en les dues que publicà ab grau luxe per ordre y a despeses de la Real Junta y Consolat de Comers de Barcelona. I. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua Ciudad de Barcelona. Publicadas por disposición y a expensas de la Real Junta, Consulado de Comercio de la misma Ciudad y dispuestos Por D. Antonio de Capmany y de Montpalau, individuo de la Real Academia de la Historia, y de la de Buenas Letras de Sevilla. Urbs angigua luit... dives opum studiisque asperrima belli. Virg. AEneid (grabat d'en Moles en dibuix d'en Camaron que representa sobre'l fons del port y Dreçanes de Barcelona a Mars recolzat en l'escut d'aquesta Ciutat, al altra banda del qual està sentat Mercuri) Madrid. En la Imprenta de D. Antonio de Sancha, con las licencias necesarias. 4 t. en quart, estampats en paper de fil. Lo primer es del any 1779 y conté XXIV+VI+185+260+140 planes (la numeració arâbiga cambia en cada una de les tres parts de que's composa lo vol.) Lo segon és del meteix any y'n conté XVI+XXX+471+124+IV. Lo tercer y quart son suplements dels anteriors dels quals difereixen en les portades; en Capmany exibeix en ella l'únic titol de «Secretario perpetuo de la Real Academia de la Historia»; lo grabat també d'en Moles enclou la meteixa alegoria pero ab distinta composició que es deguda a n'en Montaña; la imprenta es secament de Sancha qui los estampà en 1792. Lo tercer conté XX+377+XIX planes y'l quart XXXIV+4I8+139 planes. No mencionèm los frisos y lletres que abundan en aquelles ben impreses pàgines, alusius a la obra.

L'altra s'anomena Código de las Costumbres marítimas de Barcelona hasta aquí vulgarmente llamado Libro del Consulado. Nuevamente traducido al castellano con el texto lemosín restituído a su original integridad y pureza, e ilustrado con varios apéndices, glosarios y observaciones históricas, por D. Antonio de Capmany y de Mompalau, Secretario perpetuo de la Real Academia de la Historia. Publícase por disposición y a expensas de la Real Junta y Consulado de Comercio de la misma Ciudad, baxo la dirección de la general y suprema del Reyno (grabat alegòrich d'en Blay Ametller dibuxat d'en Lluis Baret; en lo centre l'escut del Consolat de Barcelona voltat de representacions del comers y la marina y surmontat per una tarja ahont s'hi llegeix Terra dabit merces undaque divitias). Madrid. En la Imprenta de D. Antonio de Sancha M·DCC·XCI. Un vol. de LXXXII+314 planes en quart. Y per últim un darrer volúm d'Apéndice a las costumbres marítimas del Consulado que conté varies disposicions marítimes antigues de les corones d'Aragó y Castella. La portada es casi igual a la del volum anterior y de la meteixa data; conté 225 planes.

Tractan també de materies conserablants ses altres obres: Tratados de paz y alianza de los Reyes dé Aragón con los Príncipes infieles desde el siglo XIII hasta el XV. Madrid. Imprenta Real, 1786. Ordananzas de las Armadas navales de la Corona de Aragón aprobadas por el Rey D. Pedro IV, año de MCCCLIV. Madrid. Imprenta Real. 1787 y Cuestiones críticas sobre varios puntos de Historia Económica, Política y Militar. Madrid. Imprenta Real. 1807.



 

5

Omnes quippe naves Barchinonam venientes vel inde recedentes per omnes dies et noctes sint in pace et treuga et sub defensione Barchinone principis a Capite de Crucibus usque ad porturn Salodii; et si aliquis in aliquo malefecerit eis, per mandatum principis sit illis redirectum in duplo cum sacramento. __ Cortes de los antiguos Reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña, t. I, parte I.ª. Cortes de Cataluña, I. Madrid. MDCCCXCVI, p. 23 (61. De securitate navium veniencium Barchinonam et recedencium).



 

6

Laurentii Veronensis Diaconi Carmen Rerum in Majorica Pisarorum anno 1115 (apud Muratori Script. rer. ital. t. VI, p. 112).



 

7

Vita Sancti Ollegarii Episcopi.



 

8

Arxiu municipal de Barcelona. Llibre Vert, fol. 213



 

9

Ibid. fol. 214.



 
Indice