En lo citat trevall del Sr. Miret y Sans se parla de les aficions catalanòfiles del ilustre provençal En Nicolau Claudi de Fabri, senyor de Peiresc (1580-1637), aquell que ja hem vist presentà lo P. Gaetano com defensor de Pisa, essent aixís que de les seves cartes conservades en la Biblioteca de Carpentras y parcialment reproduhides per En Miret, resulta un gran admirador de Catalunya y del Llibre del Consolat, del qual possehía un exemplar de l'edició catalana de 1523, que prefería a un traduhit al provençal (¿francès?) de 1577 y altre al italià de 1584 que també figuraven en la seva llibrería; estant ademés en tractcs d'adquirir un antich exemplar manuscrit català.
Extr. de la Bibliothèque de l'École des Charles, 4.ª serie, vol. III. En Blancard també escrigué un Estudi sobre les monedes de Carles I d'Anjou (París, 1867), y dos abultats volums de Documents inédits sur, le commerce de Marseille au moyen age (1884-1885).
L'estudi dels cònsols de mar ha sigut fet ab conciencia d'historiador discret per l'advocat francès Lucien de Valroger, en sa obra Étude sur l'institution des Consuls de la Mer au Moyen Age (Paris, Larose et Forcel, 1891). Es un bon resúm històrich del qual no'n deduheix solucions trascendentals ni'n resulta la més petita alusió al nostre Llibre del Consolat. Com tampoch en les altres obres similars, per altre part ben apreciables, L'institution des consulats chez les differents peuples, de Salles (París 1898), Morel Les iurisdictions commerciales au Moyen-áge, (París 1897) y'l trevall d'en Schaube Le proxenie au Moyen-áge (1896).
Com estudi especial relatiu al consolat de Messina, que fou establert en 1129 pel Rey Roger, es digne de consultarse l'obra de R. Starrabba Consuetudini e privilegi delta Città di Messina sulla fede di un codice del XV secolo posseduto dalla Biblioteca comunale di Palermo (Palermo, Scuola tip. del Boccone del Povero, MCMI). Es curiós llegir en aquesta obra los capítols del procediment que's devía seguir en la cort del Consolat, quasi copiats dels de Valencia que encapsalan lo nostre Llibre del Consolat; estàn escrits en vulgar sicilià y comencen com los valencians: Quaskidunu annu in li festi di natali di nostru signori iesu christu... L'Starraba suposa que son del XIVèn secle.
També l'obra eruditíssima de Georges Iver Le commerce et les marchands dans l'Italie méridionale au XIIIe & au XIV siècle (Paris, Fontemoring, 1903), conté en lo cap. II de la segona part abundancia de noticies documentades dels consolats. En cambi no hi hem trobat una sola referencia al nostre Llibre.
Finalment tenim noticia de la següent obra. Estudio histórico crítico del Libro del Consulado de Mar, por Pedro Liga __ (Establ. tip. de Ricardo Fe. Madrid 1905). Ni recorrent en súplica a aquest llibreter nos ha sigut possible acabar d'identificar aquest llibre, mitjantsant la adquisició d'un exemplar. Sortí la noticia en un catàlech madrileny.
Los autors españols més moderns, especialment los catedràtichs de Dret mercantil, en ses obres y apuntacions, solen limitarse a extractar l'estudi d'En Caprnany, quan no copian lo que digué un altre catedràtich. Encara que no's refereixi a un professor, devèm mencionar per l'acert ab que feu el resúm, lo pròlech escrit per en Santiago Oliva y Bridgman a la traducció de l'obra del francès Ch. Lyon-Caen Reseña de las leyes mercantiles vigentes en los principales Estados de Europa y América (Barcelona, sens data); casi tot lo pròlech està dedicat a la determinació de l'época en que va apareixer lo Llibre del Consolat; ab lo qual contesta l'afirmació que fa l'autor de l'obra quan diu que correspon a França l'honra d'haver produhit lo primer gran còdich mercantil, referintse a les Ordenances de 1673 y 1681.
Per diferent motiu citarèm l'afirmació continguda en la traducció castellana del llibre d'Eugeni Gelcich Estudio sobre el desenvolvimiento histórico de la navegación, etc. (Valencia, 1889), ahont se diu que en 1225 o 1215 se reuní un Congrès en l'Esglesia de Santa Sofía de Constantinopla pera el regonexement general jurídich de les lleys de marina (es una de les falses dates del cronicó consabut); y que s'afermaren principis ja esboscassats pels catalans y que més tart los venecians (¡!) coleccionaren ab lo títol de Consolato del mare que s'estamparen per primera vegada a Barcelona ab lo títol de «Lleys e ordinacions de actes marítims e mercantivals» (sic). No's poden dir més disbarats en menys paraules. Y lo pitjor es que'l traductor anònim, que diu haver ampliat lo text alemany ab adicions y apèndices, dexés passar tanta tontería escribint en terres catalanes d'assumptes marítims.
Y per últim existeix una opinió vergonyant, encara informulada per escrit de la que'ns farèm càrrech abans de que arribi a pendre cos en lletra d'estampa. Nos referim a la d'algúns llegidors valencians dels primers. 42 capítols del Llibre del Consolat, o sia dels que determinan la pràctica judiciaria dels cònsols y jutges d'apells. Fixantse en que allí se parla varies vegades de Valencia y de ses esglesies de la Seu y de santa Tecla, creuen que'l Còdich allí fou compost. Son realment valencians aquells 42 capítols processals pero rès tenen que veure ab lo Llibre del Consolat encara que per costúm l'encapsalessin; aquest comença propriament en lo cap. 46: Aci comensen les bones costumes de la mar, etz., aquelles costumes que mana sien observades lo cap. 41 y que'l Rey en Pere II en sa citada disposició de 1283 imposà a la cort de Valencia, tot expressant qu'eran de Barcelona: prout est in Barhinona fieri consuetum. Ja hem parlat d'aquesta disposició. Aixís es que en lo Llibre no's parla ja de Valencia, de la qüal ciutat Barcelona solia rebre instruccions pera la recta aplicació dels dits capítols processals, vgr. les contingudes en una llarga lletra escrita per los Cònsols de la primera població als de la segona a XIII de les kalendas d'Abril del any M·CCCLIII de lo que'ns ha facilitat còpia lo nostre amich en Francisco Almarche, erudit historiador valencià.
Dant, «Purgatorio», XIV, 53-54, referintse als Pisans.
Vegis los passatges del Consolat ahont surt retreta la font llegislativa popular que engendra la costum:
...los nostres antecessors feren aquesta esmena. Cap. LI.
E en aquesta esmena los nostres antecessors volgueren esclarir... Cap. LXVI.
...los nostres antecessors qui primerament anaren e començaren anar per lo mon... Cap. LXXI.
E per la rao desusdita los bons homens que primer anaren per lo mon en aquesta manera ho volgueren esclarir e declararenho axi... Cap. CXXXII.
...los bons homens qui aquests stabliments o costumes faeren, veren e conegueren que gran dan sen poguera seguir, e perço sobre alguns capitols que no son clars, ells faeren esmenes per ço que dan ne treball no sen pusca seguir... E per les raons desusdites feren aquesta esmena e aquest declarament los antichs qui primerament anaren per lo mon... E per aquesta manera los nostres antichs antecessors volgueren e declararen los casos e les raons... Cap. CXLIV.
E perço que en lo capitol desusdit nou esclareix, los antichs qui primerament anaren per lo mon, volgueren ho aclarir e fer aquesta esmena perço que algun contrast o algun mal no sen pusca crexer, e dien axi:... Capitol CLVIII.
...los nostres antichs antecessors esclareixen aquest capitol... Cap. CLXIX.
...e axi los nostres antichs antecessors veren e conegueren que... E per les raons desusdites feren aquestes esmenes los nostres antecessors... Cap. CCXII.
...e los nostres antecessors que primerament començaren anar per lo mon veeren e conegueren que... Capitol CCXXXV.
...e per les raons desusdites los nostres antichs qui primer començaren anar per lo mon, feren aquesta esmena... Cap. CCLXXII.
...car axi es e fo stablit e ordenat, e es sa costuma del començament quels antichs començaren anar per lo mon, e stabliren e ordenaxen axi com damunt es dit e axi deu esser seguit com antiguament fo ordenat, e no en altra manera per alguna raho. Cap. CCXCI.
E perço los antichs antecessors nostres que primerament anaren per lo mon en diuersos lochs e partides, ells veent e entenent les opinions desus dites, hagueren de consell e acort en si mateixs en quina manera poríen tolre e remoure les dites opinions. E aço per tolre contrasts e treballs e que no puguen esser e esdeuenir entre los senyors de les naus e lenys e los mercaders ne encara ab altres persones que ab ells haguessen a fer per alguna raho, perço ells no planyent lurs treballs nou gitaren a negligencia, per hauerne merit de Deu e amor e gracia de gents e per tolre los constrasts e les opinions desusdites, digueren e declararen ho axi com en aquest capitol es scrit e ordenat. Cap. CCXCVI.
Instituta par. 9. tít. 2, lib. I de la lley 32 D. de legibus. Cap. 5, dist. I.ª del Decret de Gracià.
Cap. 146 dels Usatges, que figura en el tít. 15, lib. 4, volum I.ª de les Constitucions de Catalunya. Diu aquest usatge, que copièm de la depurada edició de las Cortes de Cataluña, vol. I.er, p. I.ª: Unaquaeque gens propriam sibi ex consuetudine elegit legem. Longa enim consuetudo pro lege suscipitur. Lex autem juris est species. Mos vero longa consuetudo de moribus tracta tantundem. Consuetudo autem est ius quoddam moribus institutum quod pro lege suscipitur. Nam quod Rex et imperator edidit, constitucio vel edictum vocatur. Omne autern in legibus et moribus constat; mos vero est vetustate probata consuetudo. Institucio equitatis duplex est nunc in legibus nunc in moribus. Privilegia autern sunt leges privatorum, quasi private leges. Nam privilegium inde dicturn est quod in privato feratur.
...Quod licet lex sit sanctio sancta, consuetudo est sanctio sanctior, ubi reperitur ab antiquissimis temporibus per majores et antiquiores homines observata; et ubi consuetudo loquitur, lex manet sopita. Aixís ponderan la noblesa de la costúm les Consuetudines Civitatis Amalplice datades en 1274. (V. Le Consuetudini della Città di Amalfi ridotte a miglior lezione et annotate da Luigi Volpicella, Napoli. Stamperia del Fibreno 1849).
Lois marittimes, I, cap. prelim. 3.