Ibid. fol. 366.
Les costums marítimes incloses en lo Còdich de les costums de Tortosa portan la data d'aquest Còdich, o sía 1279.
A. M. B. Llibre Vert, fol. 222. En Capmany les reprodueix en lo vol. II de ses M. H. B., p. 23 y les torna a reproduhir traduhides al castellà en l'Apèndix al C. de M., p. 15.
España Sagrada, t. XXIX. Ap. p. 504.
Florez. Ibid., t. XXIX, p. 324.
Tal devia esser la importancia del comers en aquelles dates, que'ls barcelonins demanaren a Sant Ramon de Penyafort que escribís un tractat moral sobre comers; aquest fou: Modus justo negoliandi in gratiam mercatorum. També es curiós retreure lo testimoni d'en Benjamí de Tudela que visità Barcelona l'any 1150 anant de Jerusalem a Toledo, y'n diu qu'es una població maritima de reduhit recinte, pulida y hermosa, molt freqüentada de mercaders de tots los payssos, com grechs, pisans, genovesos, sicilians, egipcis, assiris y assiàtichs.
Del llibre de T. C. Banfield __Profilli e mercedi nell'industria mercanlile__ (Cap. IV. Biblioteca de gli econormsti s. p. 7. IX.) copiém aquest resúm del comers europeu en lo principi d'aquell segle XIII:
«Al llarch de les cortes provençals y espanyoles, los genovesos tenien consol y factories a cada port tant si era cristià com mahometá; desde la Assiria fins al estret de Gibraltar los seus navilis eran ben rebuts en la Costa africana. Fins arribaren a atravessar l'estret y a crear comunicacions ab Lisboa, Flandes y Anglaterra. Desde la cayguda de Pisa les llurs naus trasportaren les mercancies de la naixenta república de Florença. A Occident los genovesos poch temien la rivalitat de Venecia; mes alli aparegueren ben tost nous compelidors. Marsella y Barcelona estengueren llur tráfech desde l'extrem Oríent fins a la península ibérica. En cap época anterior s'havia vist tanta activitat mercantil com la que's desenrotllá a les hores en lo mon occidental. La via terrestre de Genova a Flandes pet la Suiça y les riberes del Rhin, lo de l'Alemanya central per lo Tirol, Augusta y Nuremberg, la de Viena, de Praga, de Gracovia pet Aguileia y la Carinzia estavan continuament animades pel comers. Los més renomenats soberans de Europa, lo rey de Castella y d'Aragó a Espanya, los Plantagenets a Anglaterra, los emperadors de la casa Sueva a Germania, afavoriren y encoratjaren de totes maneres lo comers, que venia acompanyat de la civilisació y'l benestar. Era la época dels Berenguers de Provença, d'Alfons de Castella, Frederich II d'Alemanya; l'época dels Trovadors, l'época del Dante, Simon de Montfort, Eduart I, Robert Bruce y de l'independencia suiça.»
Inferno. XXXIII, 151-153. Traducció d'en Febrer: Ahy, genovés, home fals e divers| de tots costums, plens de tota maganya| ¿perqué no sots de tot lo mon spers?
Id. XXXIII, 79-80. En Febrer traduheix: Ahy Pisa vituperi de les gents| del bell pais allà on lo sí sona.
Baluci Brev. Hist. Messanae, t. VI, p. 174. Miscellaneorum.