Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice


20

Foglieta. Annal. Gennuen. lib. 5. p. 90.



 

21

Aureum Opus... Regni Valentia Gumiel. 1515, fol. 33: Volentes quod illi qui electi fuerint sciant de arte seu usus maris et terminent actus et dissensiones inter homines maris et mercatores que iuxta consuetudinem maris fuerint terminanda, prout est in Barchinona fieri consuetum.



 

22

Seguím, ab pochs comentaris nostres, la explicació d'aquest autor en lo Discurso del Editor posat al devant de són llibre Costumes maritimes, etz.



 

23

La copiarèm per èsser contundent encara que més tart l'Azuni y en Pardessus la ampliaren ab nous arguments de crítica històrica. «Examinando pues con la luz de la historia y de la cronología el contexto de aquel catàlogo ¿qué fe ni crédito podrá merecer cuando se dice allí mismo que el Conde de Barcelona y los genoveses firmaron y aprobaron dichas ordenanzas en Almería en 1175, siendo constante que este príncipe (Ramón Berenguer IV) había muerto en 1162 y su expedición de Almería acaeció en 1147? También se dice que fueron firmadas por los Pisanos en Mallorca en 1102 y estos no desembarcaron en aquella isla hasta el año 1115; que lo fueron en Acre por el Rey Luis y el Conde de Tolosa en 1102, pero Luis VII Rey de Francia no llegó a Palestina hasta el año de 1147; que en 1215 lo fueron en la Iglesia de Santa Sofía en Constantinopla por el común de Venecia, jurándoles por ellos el Rey Juan después que la perdieron los griegos, mas en aquel año no se encuentra Rey alguno de este nombre, pues sólo consta que desde 1228 hasta 1237 Juan de Brena que había sido Rey de Jerusalén, gobernó en calidad de Regente del Imperio en la menor edad de Balduino II. También se dice que en 1270 fueron firmadas en Suria por Federico, Rey de Chypre, y en Constantinopla por el Emperador Constantino, pero en aquel año ni en aquella isla reynaba ningún Federico ni ocupaba el trono imperial de los Griegos ningún Principe con nombre de Constantino, sino Miguel Paleólogo.»



 

24

Entrells historiadors espanyols partidaris de la teoría de'n Capmany, que son la majoría, farèm especial menció d'en Xavier de Salas, lo qui en lo t. I, p. 486 y seg. de sa obra Marina Española en la Edad Media, exposa aquella teoría, si bé li esmena per algun erro incidental. Les notes d'aquesta obra son curioses per esser tretes moltes d'elles de la colecció diplomàtica y marítima formada en 1798 per ordre de Carles IV, per lo tinent de marina Joan Sans de Barutell y composta de cinquanta dos volums en foli y trenta set lligalls de diferentes mides, los quals se custodian a Madrid en lo Dipòsit Hidrogràfich.



 

25

Tenira a la vista la traducció castellana feta en dos volums en 16.u, per D. Rafel de Rodas, __Madrid, Gómez Fuentenebro y Compañía, 1803.



 

26

Aquest es la Nuova spiegazione del consolato del mare, Venezia, 1737.



 

27

Codice Ferdinando. T. II, p. 59-81.



 

28

Una cayguda del Azuni (o d'en Jorio) que fa notar lo traductor es la següent: se diu en aquell cronicó: «En l'any de M·ccl· foren fermats per en johan de Bellmont sobre la ànima del Rey de França qui en aquella hora no era be en presencia dells cauallers de la host e dels templers e dels espitalers e del almirall de leuant...» Lo bon autor sard (que per serho podia saber quelcom de llengua catalana) ho comenta dihent ¿quí foren aquestos cavallers de la Host? en la historia de França son absolutament desconeguts y cap autor eclesiàstich o profà los menciona. Lo cavilós Azuni pensà trobarse al devant d'una nova Ordre Militar.



 

29

Rerum Italicarum scriptores, t. 3, p. 402, col. 2. Soli Pisani promotores extiterunt in mare, quod antea nullis legibus navigabatur, certis in posterurn ejus navigatio coerceretur.



 
Indice