Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice
Abajo

Lletres de batalla entre Bernat de Vilarig i Gómez de Figueroa

Bernat de Vilarig i Gómez de Figueroa

Stefano Maria Cingolani (Ed. lit.)


[Nota preliminar: reproduïm l'edició digital de l'obra oferint la possibilitat de consultar l'edició facsímil del microfilm del Ms. 7811, Lletres de batalla entre Bernat de Vilarig i Gómez de Figueroa, ff. CCCXIXr-CCCCVIIv, Biblioteca Nacional (Espanya); foliació en color blau.]



  -f. CCCXIXr-  

ArribaAbajo[1a] Albarà del magnífich Mossèn Bernat de Vilarig al magnífich Mossèn Gómez de Figeroa, cavaller castellà, lo quall no fon tramès

Ffigueroa: per algunes rahons que haveu dites a Mosèn Reboledo e Johan de Vilalpando, en les quals mostrau haveu1 desig de fer la persona vostra contra la mia, com axí us aconortau de mentir, a les quals vos dich, com dieu yo hauria dit ells éser vilans e fills de lauradós, dich que mentiu, e só dispost fer-vos-ne desdir, si en la execució o guosareu metre, ço que tem per les acostumades parenceries vostres, les quals may me hagueren mogut, perquè·s deuen lexar als qui hobliden les hobres, axí com crech vós fareu. E, si axí no és com yo us dich, elegiu lo loch per esforçar l'ànimo, que yo só prest fer en aquell en la manera que pus segur vos sia e eguals d'armes. E haja vostra resposta, la qual esperaré fins a dues hores aprés miga nit, que si voluntat haveu vinga a fy, temps haureu.

Bernat de Vilarig.

Lo desús dit albarà no fon tramès




ArribaAbajo[1b] Altre albarà de Mossèn Vilarig a Mossèn Figeroa, e aquest fon tramès

Primer

Ffigueroa: a mi és estat dit que hauríeu dit a Mossèn Reboledo e a Mossèn Johan de Vilarpando que yo havia dit algunes males paraulles de aquells, perquè us dich que mentiu, e si açò volreu sostenir, só prest fer-vos-ne desdir, la mia persona contra lla vostra, perquè a càrech vostre sia d'ací havant elegir les armes e lo loch cominal a vós e a mi.

Feta de la mia mà a ·xiii· de mag, any Mil ·CCCCXXXXVII·.

Bernat de Vilarig

Fall la resposta al dit albarà; Ací fal la resposta de Figueroa al desús dit albarà2




ArribaAbajo[2] Resposta al prop dit albarà feta per Mossèn Gómez de Figueroa3

Mossén Vilarig: per Valencia, rey d'armes, he recebido hoy domingo a ·xiiii· de mayo un scripto de vuestra mano, e sotascrit[o] de vuestro nombre4 , en el qual dezís vos ha sido dixo yo diche a Mossén Reboledo e a Mossén Johan de Villalpando q[ue] vos aviedes fablado algunas malas parablas de aquelos, de lo qual mentia, e, si aquesto queria sostener, erades prest a fazerme dessezir vuestra persona5 contra la mia. Sobre lo qual vos respondo que es verdat me fue dixo, por un cavalero digno de fe, que vos aviades dixo algunas malas parablas de aquelos, las quales yo atuorgo a[ver] reportadas a los suso dichos cavaleros, dizendoles que m'avian sido dicho, e ansí lo torno afirmar a vó[s]. E si vós osareys dezir que a mi no fueron fabladas, vos digo que mentís, e soy presto, en defension de mi verd[ad] e honor, poner mi pe[r]sona contra la vuestra, e mostrarvos yo sostener la verdat e vós la mentira.

E porque dilación entre nosotros sia scusada, vos divisso luego las armas: arnés de combatir a pie, ce[lada] francessa con gorgal de mala, sin cara e sin bavera, spada d'armas e d'agua, facha d'armas con pi[co] e maça, lança de mano con fiero de Milán. El loguar cominal que days a scoger, [déxolo a vós, basta a mí] haver dado horden a lo que me perteneçe.

[Scripta de mano mía en Valencia, a ·xiiii· de mayo, anyo de Mil ·CCCCXXXXVII·.

Gómez de Figueroa]6



  -f. CCCXIXv-  

ArribaAbajo[3] Letra del molt magnífich Mossén Bernat de Vilarig, cavaller contra lo magnífich Mossèn Gómez de Figueroa, cavaller castellà

Ffigueroa: los primers moviments no són en hom, perquè yo ymagin haver fet més que de mi no·s deu pensar en retenir ma ira contra vós, atenent vostres parenceries, ne·ls he sabut castigar en egualar-me ab vós, metent ma persona contra la vostra, lançant-me en vostres mans, seguons en ma letra vos offir tan amplament e tant fiablle. E com no haveu executat metre vostra persona contra la mia per escussació vostra, del que us mostrau colpablle, de què·m par preau molt la persona e poch vostra valor, non puch imaginar de vós negun bé, que tant hajau pensat en aquest fet de portar-lo a fy, havent en vostra mà la execució, sinó donar-me sopita de algun mal tracte contra mi. Car no cal molt pensar per trobar carreres per al que bé vol ussar, mas al qui fa lo contrari à mester enginy e temps per dar color o manera a son malfet.

Yo us é acomès en manera tal perquè la execució fos prestament feta en la pus avantajosa manera que é pogut per a vós e desegual per a mi, fiant no se com en vós, sinó per voluntat cegat, de fer-vos conexer a vós matex. E puix açò no us à bastat, causa·m dau de sospita de voler haver desmesurat avantatge de mi e caregós a vós, [e] prenint aquell, ga no creuria que en alguna altra manera haguésseu voler de metre a la balança vostra vida ab la mia, sinó que, tant com podeu fer, d'acý avant serà parencejar. E a mi seria perdre temps seguir vostres parenceries, no podent gua[n]yar ab vós honor, qui la haveu ja perduda, e mal guanya qui no pot gua[n]yar contra aquell qui res no pot perdre.

Perquè us dich que no cureu pus d'escriure'm, car no pendria vostra resposta, pux massa és tarda per no ésser sospitossa. Lo molt pensar en son remey fa cercar remey en aquell qui molt molt ama sa persona.

Ma letra és fora de tot estill de letra de batalla, per ço com de aquest fet no n'é pensat, sinó voler veure presta execució, e pux tal no us à plagut, no espereu que en altra manera pratique ab vós de res d'armes, e del que é ffet axí caladament e secreta me grayiu, com   -f. CCCXXr-   tal menció é feta de vós. Lo perquè no diré fins me sia pus nesesari.

Bernat de Vilarig




ArribaAbajo[4] Resposta de Mossèn Figeroa a Mossèn Vilarig

Mossén Vilariche: por Valencia, rey d'armas, é recebido hoy, lunes ·xv· de mayo, una carta de vuestra mano e sotascripta de v[u]estro nombre, en la qual, seguiendo vuestra acostunbrada manera, que es e fue senpre tener la lengua suelta e por el contrario las manos atadas, e mostrar en las parencerías osadía e covardía en las hobras, dezís era vuestro deseho secretamente e presta poner vuestra persona contra la mia. E certamente, puesto que usança vos haya fecho maestro de tales parencerías, errastes en esta, ca quien á voluntat por via secreta e presta poner su persona en los peligros, de que vós fuys e siempre fuystes, caladamente tomando de la mano a quien á gana de offender con ygualdat d'armas, en secreto lugar desviados, ponen en la presteza de sus manos las vidas. E aquesta avinenteza teniades vos continuamente de mi.

E si el coraçon temerossa no osava acompayar la lengua en presencia fablarme, no con rey d'armas, assi publico como fizestes, devierades enbiarme carta, mas con un page o otra persona secreta se suelle dar orden a la execucion de tales deseos. E assí lo fize yo, ca el domingo por la ma[n]yana enbié con un page un escrito a vuestra possada, con orden determinada a la essecucion. E vós absentado, o denegado quiçà por tal recello, dixeron los de vuestra cassa, e v[u]estra muger, que non erades aý. Esta me parecia a mi via d'esecutar presto, secreto e cierto, e no la v[u]estra que, pues era sabida, no queria dezir otra cossa si no: tenerme, que vo do no queria hir.

  -f. CCCXXv-  

E conocendo esto, porque dias á que vos conosco, por desviarvos de la via do trabajavades d'entrar, a la carta que·l domingo me fue dada, en la qual desmientendome sobre ciertas palabras, offreciades vuestra persona contra la mia, respondí el lunes de ma[n]yana, segunt a la execucion e a mi honor convenia. E no vós certament a mi respuesta, segunt a la vuestra requeria. E callando así aquella, como a todas las otras paraval[a]s vuestras, o mas propiamente villezas, veniendo al passo do dezis que no podés ganar honor co migo que la tengo perdida, vos digo que ganar creho non la podaes, ca, pues senpre la haves acostumb[r]ado perder e de no ganarla, jamas no començariades agora, de meno comigo. Sobre lo que dezís que yo la tengo perdida, vos respondo que mentyés e mentirés tantas vegadas quantas lo dirés.

Yo, en el nombre de Dios e de la gloriossa Virgen María e del bienaventurado apóstol Sant Yaguo, quero a toda mi requesta sobre este 7 casso combatirvos a toda ultrança. E do en vuestra primera carta era requerido, me plaze en esta fazerme requestador. Por tanto devisat las armas, e yo buscaré el campo e me trebagaré dentro quatro meses haver juzes8 competente, cristiano o moro, que nos dará plaça segura. E guardat vos non seades preso, que pienso no entrendes en al.

E porque paraballas no se puedan transportar, vos enbio este cartel, partido por A· B· C· e firmado de mi nombre e sellado del sello de las armas de Mossén Lope de Vega, porque al presente yo nen tengo sello de las mías. Fecha en València a ·xv· de mayo de Mil ·CCCCXXXXVII· anyos.

Gómez de Ffigueroa




ArribaAbajo[5] ·IIª· letra de Mossèn Vilarig a Mossèn Figeroa

Do el uno no quiere los dos no pelean.

Ffigueroa: per València, rey d'armes, é rebuda una letra vostra, hoy dilluns a quinze del present mes, feta de vostra mà e sots escrita de vostre nom, en la qual no·m responeu al cars que yo us   -f. CCCXXIr-   é posat en ma letra primera, dient que si havíeu dites tals paraulles com a mi són estades recitades, e aquelles volíeu sostenir yo haver-les dites, que us ne faria desdir, la mia persona contra la vostra, donant-vos elegir loch e armes, volent per jutge a Déu o qui a vós plagés, fiant-me en vós tant amplament com d'un amich. E vós responeu-me que les haveu hoïdes dir a altri e que·m combatreu si dich que axí no és.

Açò no és cars novell al qual no·m cur respondre, puix a mi no toca res si haveu hoït o no tals paraules, mas yo creu que tot açò feu e dieu per escapar a dues cosses, a la una de aquelles, per no guosar venir en loch que vostra falsia fos per mes mans publicada, vençuda vostra persona, e per no caure en tanta vergonya de atorgar la veritat, que és vós no haver dites tals paraules. Però a mi basta que aquells, qui ab ma lengua haveu vil tenguts9 , saben yo éser quiti, e só content de vós que digau que no les me haveu hoïdes dir.

Yo·m dolch perquè no puch fer fets d'armes ab vós, per ço com degú no deu metre sa honor ab qui no la pot perdre per ja haver-la perduda, e per ço no cureu de respondre'm ne metre'm en algunes noves de res, car tanpoch vos respondré, e ab aquesta perdeu tota esperança de més ab mi letrejar.

Bernat de Vilarig




ArribaAbajo[6] Resposta de Mossèn Figeroa a la ·IIª· letra

Mosén Vilarig: ayer lunes 10, a ·xv· del present mes, vos enbié un cartel por Valencia, rey d'armas, en el qual, rescriviendo a una carta que con él, de vós, a mi havia sydo embiada, sobre cyerto passo de aquella vos é requerido combatir a tota ultrança. E vós ascondido, fyzendovos negar en vuestra posada, no haveys querido dar lugar el dicho cartell vos ffuesse presentado. La razon no la puedo pensar, salvo que vós querás verificar en vós aquello que levantays en mi   -f. CCCXXIv-   de haver perdido la honra. Él dexó el cartel a vuestra posada, faziendo con escrivano acto publico del casso, segun a su hoficio requeria, e yo havia delibrado proceder contra vós por la vituperossa manera que en los semegantes cassos se deve.

Mas por aquella parte que solo en el nombre de jentileza teneys, dolyendome como fidalgo de vuestra infamia, m'a plazido ahun con la presente carta avisarvos, amonestarvos deys otra fin a vuestra honra que haveys començado, e que penseys con mucho megor devidamente morir que vituperosamiente poseher la vida.

E para esto vos do hocho dias de plazo, los quales passando sin vuestra respuesta, vos havisso procederé contra vós, según per ley e drecho d'armas se requerre.

E porque mas ffe a esto seha dada, vos enbio la presente carta con Valencia, rey d'armes, firmada de mi nombre e sellada con el sello de las armas de Mossén Lope de Vega, porque al presente no tengo aqui sello de las mias. Escrita en València a ·xvi· de mayo de Mil ·CCCCXXXXVII· anyos.

Gómez Ffigueroa.




ArribaAbajo[7] ·IIIª· letra de Mossèn Vilarig a Mossèn Figeroa

Mossèn Gómez de Figueroa: ha ·xvi· dies del mes present e any dejús escrit, fon lançada en cassa mia una letra vostra, partida per A· B· C·, sots escrita de vostra mà e sagellada ab sagell e armes de Mossèn Lope de Vega, feta a ·xv· dies del mes present, en la qual dieu que, si vull dir vós haver perduda vostra honor, me combatreu a tota ultrança. Perquè, seguint lo que é començat, achcepte la batalla, aturant-me lo dret de request.

És ver que us escriví dient que no achceptaria la letra vostra, per no fer cerimònia de batalla ab vós, pux no havíeu mesa presta execució en defenre lo que de   -f. CCCXXIIr-   mi havíeu dit, la vostra persona contra la mia, no volent perdre temps per vós11 detenir-me en paraulles, crehent que les jents sabrien vostra costuma e haurien esguart com vós ereu desdit, no gosant atorgar haver dit aquelles que als cavallers havíeu dites, de què yo us é reptat, e pensí que res que diguéseu ne féseu d'ací avant no se'n fora feta menció, per ço yo us doní calament a res que volguéseu dir. Mas ara sent tot lo contrari, car, puix és stat hoït, aquell mot de batalla de ultrança à afalagat les horeles de molts hoïdós, en tant que no an sabut conèxer vostra fluxa requesta. E per ço, per tolre aquesta openió de aque[s]ts e per acabadament fer-vos conèxer a vós matex e als altres, e per lo fàstig que é de vostra manera, yo [é] achceptada vostra letra e requesta de batalla.

Perquè en nom de Déu e de sa mare e de Sent Jordi, yo us vull combatre, e de fet elegexch les armes tals: arnès de seguir guera, sens pus dobladures que en guerra se acostumen de portar, elmet ab cara de seguir, dues espases, cascuna del pom fins a la punta de langor de sis palms, lança d'armes ab fferre de córrer de langor de quatorze palms e egual gruix, a caval ab selles acostumades de portar en guerra, sens acerar, cubertes de brúfol e testera de acer. Yo cercaré jutge per tenir la plaça dins lo temps dels quatre meses.

Pux no us é pogut portar en secreta manera en fer-vos desdir de vostres paraulles, e vós me sou fugit per no venir en tan estret pas, yo us portaré en loch tal que lo món serà ple de vostra infàmia. No imagineu que, lo jorn que derrerament nos afrontam vós e yo, me sia stat per pus de metre les mans en vós, sinó per no voler vós, a tot mon avantatge, esguardant lo loch que a vós no era cominal. Bé·m pens que tal jentilea no·s fora trobada en vós, si·m tinguéseu entre los vostres, e faríeu lo que ja haveu hasajat de ffer, mas no us seguiré en villania. Requer-se a tot cavaller metre en peril sa persona com vol fer dapnatge a altre, contenent tan solament ab aquell de alguna vallor. Vós no exiu a la mia anpressa, en què yo era requeridor, e yo ixch a la vostra, però haveu mal apressa la matèria que devíeu contra   -f. CCCXXIIv-   fer, car tot me lancí en vostres mans, com de hun amich, e vós desonestament e ignorant sou requeridor, volent haver lo jutge de la plaça per fer-lo de vostra part.

Vostra malla fortuna vos à consellat de tal querella que, la confusió e dapnatge que primer haguéreu hagut secretament, hajau en públich, e, volent escapar en defenre falsia, sou caygut en la error matexa ab càrech de requeridor.

Aquell jutge qui·ns tendrà la plaça vull que tot primer conega si haveu perduda vostra honor, e, conegut vós haver-la perduda, vos vull combatre per haver12 de vós honor doblla, vencent-vos primer per dret e pux per armes. E és-me greu que haja de vençre la lenga ja vençuda e lo cor ja vençut, no y resta sinó la persona, qui és lo menys de l'hom. Vós, fiant que havíeu lo càrrech de haver lo jutge, vos sou atrevit a batalla de ultrança, però metent aquella tan fluxa com fer se pot. Ho gran vergonya, o perduda honor de aquell qui vol haver més dret en armes que los drets de aquell no volen! E aprés, ab paraules braves, la fi de aquelles és tota mola e fluxa. Verament un tant desesperat home com vós deveu ésser, no guosant atorgar les paraules que de mi haveu dites, ne devíeu haver flaca voluntat en voler tan fluxa batalla, ans devíeu estré[n]yer lo jutge en dexar venir aquella a ffy.

E perquè en les dites cosses sia donada ffe, vos tramet la present per València, rey d'armes, partida per A· B· C·, sagellada de mes armes e sots scrita de la mia mà, de la qual speraré vostra resposta per spay de huit dies, on trobareu Mossèn Pero Sánchiz de Calatayhú, Mossèn Ausiàs March, Mossèn Johan Fabra e Mossèn Johan Catallà, procuradós meus, ab poder bastant per rebre aquella. Feta en València, huy dimarts a ·xxiii· de mag, any Mil ·CCCCXXXXVII·.

Bernat de Vilarig



  -f. CCCXXIIIr-  

ArribaAbajo[8] Resposta de Mossèn Figeroa a la ·IIIª· letra de mossèn Vilarig

Mosén Vilarig: por València, rey d'armas, he recebido a ·xxiii· del mes present una carta, sota escrita de vuestra mano e sellada segun que las semejantes cartas es acostumbrado, en la qual dezís achceptays la batalla de mi a vós hofrecida, devisando las armas e reservando en vos drechos de requerido, de las quales cossas, pues sonan batalla, soy mucho contento. A las otras parablas no curo de responder, no por falta de qué, mas paréceme que por los virtuosos hombres a las renzilosas mujeres devan ser dexadas.

No es bien las cartas que tractan de tant noblle exercicio, como es batalla d'ultrança, de semejantes palabras sean manzilladas, e mayormente quando, no fazendo al proposito del fin, sirven en desviar aquell, ni menos por aquellas salva es, como no sea posiblle, la culpa que, en foir mi requesta, caystes, según el menazar del araute e l'asconder de recibir aquella, y la fin de vuestras dos cartas muy claramente mostraron. E si yo en mi cartell algunas injuriosas palabras vos dixe, movieronme las muchas de vuestra carta e siguílas, más, ciertamente, por deseho de provocarvos a la batalla que por voluntat de recitar vuestras faltas. E veho que con todo no puedo en neguna manera movervos, antes13 , por defuir disimuladamiente a aquella, dezís juzge el juez del campo primeramente si yo é perdido la honra, y que despues me combatirés.

Vós me dixestes, en vuestra carta, que yo havia perdido la honor, e yo vos respondí e respondo que mentís, y, por fazervos conocer aquesto, vos offrecia batalla a toda mi requesta, mi persona contra la vostra, la qual entendia tomar, y tomo, por juez entre nosostros, y aquesta, si bien entendeys, és el propio juez de los cavalleros y jentiles hombres en los tales cassos, ca el otro no se pide, salvo porque este efectualmente14 pueda exercitar su hofficio. De vós, según fasta aquí haveys guardado la honra, se consiente disputas si l'aveys perduda o no, mas de mi, que con tanta diligencia la he syempre conservada, no solamente questionar, mas ahun pensar no se deve; cosas, ya que no sufren disputa, e, si la sufren, no la lengua mas las manos deven tener lugar de razones. E como esta sea una de aquellas, vos torno a requerir vengays a la batalla comiguo, por fazervos con perpetua infamia o presta muerte purgar la pena que, por ofender en tanto grado la verdat, avéys merecido.

Rogandovos, si rogarias entre nosostros deven haver lugar, que, syn buscar otros puntos ni desvios, vengays de drecho al passo de la   -f. CCCXXIIIv-   execucion, ca no es bien paresca vuestra carta mas libello entre juristas por pleytear dado, que cartel entre cavalleros por batallar ofrecido. Batalla quero yo, que no pleyto. No venid pues osadamiente a ella, no seays caussa [qu]e l'exemplo que se dize d'En Borell sea trasportado en el nombre de Vilarig.

Avisandovos que, por mucho querays defuyir, vos escriviré tanto que vos serà forçado muerto benir o venir a ella. E pues dilacion no vos escussa, e a caussa la honor vuestra, mostrad que lo nessesario fazeys por voluntad. E no cureys de travar en las palabras que yo dixe a los cavalleros, que yo satisfaze ya por mis cartas, según a la verdat d'aquellas y a la honor mia se convenia, y asi lo afirmen aquellos. Todavia vos fablaria mas largamente e cierta asy sobr'ello como sobre las otras cossas, salvo que recello darvos ocasion que, atandovos a algunas ramas, dexaseys el tronco de la batalla.

El buzcar del juez demande, no por ynorancia ni menos por deseho de ocupar vuestro drecho, ca, pues seguro lo proferia, en ninguna parte vos perjudicava. Mas moviome a ello deseho de presta execucion, la que buenamiente de vuestro animo no confiava, e asymesmo, por haverlo tal que dexase venir a fin nostra batalla, creyendo, aviendolo vos, seria lo contrario. Y esto no quiesse descobrirvos, recellando que, sabiendo tal punto, vos desviaredes de aquella. Agora, pues quereys haver el juez, vos descubro el secreto, requerindovos lo ayades tal que dexe venir al fin nuestra batalla. E sy no, yo me profiro averlo dentro los quatro meses, con tal condición que, no dexando venir al fin aquella, quede en crimen e pena de vencido aquel que lo hoviere, exceptado, toda vía, el senyor rey de Castilla que, por muy claras e legítimas razones, non he por seguro. E temiendo que vós, buscando todas la vias de destorvo, avisado de tales causas, no oveseys aquell, he querido dezirvos que, sino de ell, seré contento de quantos en ell restante del mundo se fallaren.

E porque ffe a mis palabras, syn poderse transportar, sea dada, vos enbio el present cartell por València, rey d'armas, sotascripto de mi mano, sellado de mis armas e partido por A· B· C·, d[e]l qual speraré vostra respuesta seys dias, ya certificado él a quien á de esser dada.   -f. CCCXXIIIIr-   Ffecha en Valencia, juves a ·xxv· de mayo, anyo de Mil ·CCCCXXXXVII· anyos.

Gómez de Figueroa

abans que fos tramessa la letra citatòria dejús escrita, són estades trameses altres letres entre los desús dits, les quals són continuades en lo present libre abans en cartes CCCCIII15




ArribaAbajo[9] Altra lletra de Mossèn Figeroa a Mossèn Vilarig, ab la qual lo fa cert de haver hagut jutge e jornada per a fer dita batalla davant lo rey de Granada

No es alguna cossa, Mossén Vilarig, que tanto, en los actos de jentileza e cavalleria, los jenerosos animos manifeste como el efecto de las hobras, ca en fablas, no solo infamia condicion de barones16 , mas la femenil parleria ultrajar se acostumbra17 . Esto digo respondiendo a hun postremero cartell vuestro, en que escrivir quisestes gloriarme yo de vanas famas. Pueden aquellas ser atribuidas a quien refuye la execucion. El tempo de la qual no se dilata, como el muy excellente rey de Granada haya plavido atorgar segura plaça a vós e a mí, segunt por letra de su magnificencia veréys.

Por ende, en nombre de Dyos y de Nuestra Senyora y del felecíssimo apóstol senyor Sant Yaguo, mi senyor, muy honorablle Mossén Vilarig, para·l dia de Sent Johan primero venyente d'esto anyo en que somos, pareced ante·l dicho yllustre rey de Granada, aparejado a batalla. Yo seré alí aquell dia, en el qual Dios nuestro Senyor, juez sin sospecha, confio dará punición en la pe[r]sona al que de vós e de mí ha yerrado con malicia de lengua.

E porque a esto, sin se transportar cossa alguna, ffe sea dada, enbiovos la presente por Cidonia, haralte d'armas, partida por A· B· C·, firmada de mi nombre e sellada con el sello de mis armas, fecha en Lorca a vyente e seys de março, anyo de Mil ·CCCCXXXXVIII·.

Gómez de Figueroa




ArribaAbajo[10 sed 12] [Mossén Vilarig a Mossén Figueroa]18

Mosèn Figueroa: no és dupte que no us acorde com vos obligàs en la concòrdia de nostra batalla, que dins quatre meses hauríeu jutge que dexaria venir aquella a fi, despux me scrigues que stigués prest a fer ço que era concordat, car prestament vós havéseu19 qui ne tendria aquella, e yo sí us scriví que stava prest. E ara, lo derrer dia de maig prop pasat, é rebut una letra vostra, partida per A· B· C·, per mans de Sidònia, heraut, sagellada ab sagell de vostres armes, feta en Lorca a ·xxvi· de març, any dejús scrit, en la qual me dieu que lo rey de Granada nos à atorgada la plaça, e que açò veuré en una letra que lo dit senyor nos fa a vós e mi, la qual yo é rebuda per mans del dit Sidònia, eraut. No é sabut regonèxer la dita letra, que tal cosa no y é trobada, bé diu que·ns asegura que puxqua anar salvus e segure ab nostres jents en Granada per raho de la batalla, segons en l'al[barà] li n'ha demanada [...]20 aveu haguda aquesta letra sua fora lo temps dels quatre mesos, perquè son poder seria pasat e no seria nostre [j]uge. E per aquestes rahons, yo demanat per ell a la batalla, no jaquint venir aquella, vesí vós no restaríeu vençut [...]gens vos sou obligat, quant més hauria causa de venir a fi nostra batalla necesariament, si per vostra asignació de [jo]rnada yo comparia, ne demanat ne citat per lo jutge al qual se pertany tal acte, car pràtica ne rahó jamés [con]sentiren que alguna de les parts usàs de tal ofici.

La letra del rey de Granada no diu que ell nos asegura la plaça, [perq]uè mostra guiar-nos per metre concòrdia entre nosaltres, més que per tenir-nos plaça. Car lo dit Senyor és tan savi e sabent que sab en tals actes que s'i requer, e si no volgués donar la plaça ell o haguera aportat per aquells mi[...]ne que à acostumat, car la matèria, sens la nostra [concòrdia], te davant e sobre aquella fa, e à fet, lo que s'i requer, asignant [le]s jornades que en tal cars se requiren. Però, ab tot açò que yo poria ésser quiti de vós per moltes rahons desús dites, [vo]lent satisfer a la volunt[at] que·m força a batalla, é trobat un migà ab que no és dubte, si us menbra de les paraules que [en] moltes vostres letres haveu variades, ço és que haveu gran voluntat de batalla, vós e yo no scapariem a la jornada [que] vós dieu haver desigada, açò és que us obligueu que yo, comparent davant lo rey de Granada la jornada que per vós [és] donada de Sent Johan, si ell no jaquia venir la batall a fi, que en tal cars siau agut per confès e vençut segons vos [have]u ofert, e ab tant seran fora los duptes que y són. Altrament no és posible que, sens nostra concòrdia, altre dia pa[s]ada, lo poder del rey bastàs ésser jutge, pux lo temps és pasat dels quatre meses, e vós no l'haveu hagut dins [lo] temps de aquells per judge. En vostra mà haveu la batalla, car, pux sabeu sa voluntat, segons mostrau, segur sou que [la] batalla vendrà a fi, e si açò no us plau, mostrau que y [sou] per partit de avinença e no de batalla. Bé se que no seré tengut per savi com vull reparar la vergonya vostra, com, dins lo temps no haveu hagut judge, yo só aquell que lleve mon enemich de terra e l'eguale a mi per combatre·m ab ell.

D'açò haja vostra resposta dins ·xxx· dies, altrament lo callar pendré axí com si·m scrivíeu que res de açò no voleu seguir.



  -f. CCCXXIIIIv-  

ArribaAbajo[11 sed 19] Citatòria del rey de Granada a Mossèn Vilarig e Mossèn Figeroa ab salconduyt e guiatge

En nom de Déu piadós e mercener, la misericòrdia de Déu és sobre lo nostre mestre Mahomat e sobre la sua compa[n]yia, e sia dada salvació a tots los crehents. Per manament del molt alt e virtuós e de reall senyoria Mahomadí, vencedor nat[z]arí, Déu li dó virtut e·l defense, com la present escriptura honrada serà en les mans dels cavallers molt honorablles e generossos Mossèn Gómez de Figueroa e lo cavaller Mossèn Bernat de Vilarig, als quals Déus dó honor e·ls mantinga en la sua temor, la qual escriptura és públicha, hautèntica e honrada, per anar fins a la molt alta e real ciutat de Granada, la qual Déus guarde, sots seguretat e salvetat, honor e custòdia, per rahó de la batalla, axí com és estada demanada, plahent a Déu, e aquest asegurament és bastant per a ells, e a tots aquells qui iran ab ells e a les sues jents, que no·ls serà fet dapnatge anant, estant e tornant, ab la ajuda de Déu. E tots aquells als quals serà presentada, dels alcayts, officials e altres sotsmessos, faran seguons la sustància de la dita escriptura, e seguons és manat, plahent a Déu. És escrita a dihuyt del mes de xaven, any huytcents cinquanta e hu, és estada fermada, los trelladós e esplanadós de aquesta letra són escrits21 : Mossèn Pere de Castellví, Johan Valleriola, l'alfaquí de Beneguazir, l'alfaquí de València, l'alcadí Ubequer de Gandia.

Lo calandari desús dit ve segons nostres meses a ·xxv· de hoctubre any proppassat Mil ·CCCCXXXXVII·.



  -f. CCCXXVr-     -f. CCCXXVv-     -f. CCCXXVIr-     -f. CCCXXVIv-     -f. CCCXXVIIr-     -f. CCCXXVIIv-     -f. CCCXXVIIIr-     -f. CCCXXVIIIv-     -f. CCCXXVIIIIr-     -f. CCCXXVIIIIv-     -f. CCCXXXr-     -f. CCCXXXv-     -f. CCCXXXIr-     -f. CCCXXXIv-     -f. CCCXXXIIr-     -f. CCCXXXIIv-     -f. CCCXXXIIIr-     -f. CCCXXXIIIv-     -[f. CCCXXXIVr]-     -[f. CCCXXXIVv]-     -[f. CCCXXXVr]-     -[f. CCCXXXVv]-     -f. CCCXXXVIr-     -f. CCCXXXVIv-     -[f. CCCXXXVIIr]-     -[f. CCCXXXVIIv]-     -[f. CCCXXXVIIIr]-     -[f. CCCXXXVIIIv]-     -[f. CCCXXXVIIIIr]-     -[f. CCCXXXVIIIIv]-     -f. CCCXXXXr-     -f. CCCXXXXv-     -f. CCCXLIr-     -f. CCCXLIv-     -f. CCCXLIIr-     -f. CCCXLIIv-     -f. CCCXLIIIr-     -f. CCCXLIIIv-     -f. CCCXLIIIIr-     -f. CCCXLIIIIv-     -f. CCCXLVr-     -f. CCCXLVv-     -f. CCCXLVIr-     -f. CCCXLVIv-     -f. CCCXLVIIr-     -f. CCCXLVIIv-     -f. CCCXLVIIIr-     -f. CCCXLVIIIv-     -f. CCCXLVIIIIr-     -f. CCCXLVIIIIv-     -f. CCCLr-     -f. CCCLv-     -f. CCCLIr-     -f. CCCLIv-     -[f. CCCLIIr]-     -[f. CCCLIIv]-     -[f. CCCLIIIr]-     -[f. CCCLIIIv]-     -[f. CCCLIIIIr]-     -[f. CCCLIIIIv]-     -f. CCCLVr-     -f. CCCLVv-     -[f. CCCLVIr]-     -[f. CCCLVIv]-     -[f. CCCLVIIr]-     -[f. CCCLVIIv]-     -[f. CCCLVIIIr]-     -[f. CCCLVIIIv]-     -[f. CCCLVIIIIr]-     -[f. CCCLVIIIIv]-     -f. CCCLXr-     -f. CCCLXv-     -[f. CCCLXIr]-     -[f. CCCLXIv]-     -[f. CCCLXIIr]-     -[f. CCCLXIIv]-     -[f. CCCLXIIIr]-     -[f. CCCLXIIIv]-     -f. CCCLXIIIIr-     -f. CCCLXIIIIv-     -f. CCCLXVr-     -f. CCCLXVv-     -f. CCCLXVIr-     -f. CCCLXVIv-     -f. CCCLXVIIr-     -f. CCCLXVIIv-     -f. CCCLXVIIIr-     -f. CCCLXVIIIv-     -f. CCCLXVIIIIr-     -f. CCCLXVIIIIv-     -f. CCCLXXr-     -f. CCCLXXv-     -f. CCCLXXIr-     -f. CCCLXXIv-     -f. CCCLXXIIr-     -f. CCCLXXIIv-     -f. CCCLXXIIIr-     -f. CCCLXXIIIv-     -f. CCCLXXIIIIr-     -f. CCCLXXIIIIv-     -f. CCCLXXVr-     -f. CCCLXXVv-     -f. CCCLXXVIr-     -f. CCCLXXVIv-     -f. CCCLXXVIIr-     -f. CCCLXXVIIv-     -[f. CCCLXXVIIIr]-     -[f. CCCLXXVIIIv]-     -f. CCCLXXVIIIIr-     -f. CCCLXXVIIIIv-     -f. CCCLXXXr-     -f. CCCLXXXv-     -f. CCCLXXXIr-     -f. CCCLXXXIv-     -f. CCCLXXXIIr-     -f. CCCLXXXIIv-     -f. CCCLXXXIIIr-     -f. CCCLXXXIIIv-     -[f. CCCLXXXVIr]-     -[f. CCCLXXXVIv]-     -f. CCCLXXXVIIr-     -f. CCCLXXXVIIv-     -f. CCCLXXXVIIIr-     -f. CCCLXXXVIIIv-     -f. CCCLXXXVIIIIr-     -f. CCCLXXXVIIIIv-     -f. CCCLXXXXr-     -f. CCCLXXXXv-     -f. CCCLXXXXIr-     -f. CCCLXXXXIv-     -f. CCCLXXXXIIr-     -f. CCCLXXXXIIv-     -f. CCCLXXXXIIIr-     -f. CCCLXXXXIIIv-     -f. CCCLXXXXIIIIr-     -f. CCCLXXXXIIIIv-     -f. CCCLXXXXVr-     -f. CCCLXXXXVv-     -[f. CCCLXXXXVIr]-     -[f. CCCLXXXXVIv]-     -[f. CCCLXXXXVIIr]-     -[f. CCCLXXXXVIIv]-     -f. CCCLXXXXVIIIr-     -f. CCCLXXXXVIIIv-     -f. CCCLXXXXVIIIIr-     -f. CCCLXXXXVIIIIv-     -f. CCCCr-     -f. CCCCv-     -f. CCCCIr-     -f. CCCCIv-     -f. CCCCIIr-     -f. CCCCIIv-     -f. CCCCIIIr-  

ArribaAbajo[12 sed 13] Letra de Mossèn Bernat de Vilarig a Mossèn Gómez de Figueroa

la qual letra ve aprés de les altres atràs escrites en lo present libre en cartes CCCXXIIII, abans que fos tramessa la letra citatòria que és en lo dit loch22

Mosèn Figueroa: per València, rey d'armes, he rebuda una letra vostra, partida pe A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada de vostres armes, feta lo darer dia de maig, any dejús scrit, per la qual, recordant-me de vostres parenceries, vinch en ymaginar que no discordau lo començ ab la fi, de tot parencer se requer fugir de aquella, majorment si és perilossa. No podia ymaginar hagueseu tan pocha vergonya, ans mostra vostra honor perduda com tan prop de la fi tornau atràs spantat de aquella, de què és vist que lo qui no ha vergonya no à massa honor, e·n vós se mostra que són liguades.

Si vós agueseu rahons per mostrar que us fuig a batalla, no us acoreguereu de pulles donant de l'acostumat, tothom pot parlar plaent, si pren conort de ésser mentidor. Vós voleu fama de passafiro e no de cavaler, vós afalagau ab vostres paraules molts, qui no entenen sinó lo so de aquelles. Si amàseu virtud, axí com vos mostrau amador, no metríeu vostre [s]forç en rondales. E si enteníeu en la fi de aquest acte nostre, atenent ésser axí noble, no23 la tractaríeu ab tan vils rahons com tractau. Yo·m dol de vós, e no per vós, mas perquè voldria, puix ma ventura m'i ha portat, que vós meresquéseu honor, car havent lo avantage de vós, a mi se'n stendria gran part per vós haver aquella. Yo, ans de venir a fi de vostra batalla, no puich aver major honor de vós de la que ja he aguda per ma primera requesta e per la vostra, car aprés, sens venir en execució de nostres persones, de vós no se'n poria aver pus, de la mia requesta, sinó vostre de[s]dir, e de la vostra, [a]prés fou tal que, vós requeridor, mogués tal querella, que era vist a mi ésser càrech que us hi respongués, e ab tot açò elegís armes talls e manera de batalla que la fi era molt dificil a presta execució. Ara, com de aquesta diré, ja he ymaginat que us meta en apunt   -f. CCCCIIIv-   per cerquar la plaça, despertau punt ab què desviau la fi e voleu desviar, si us hera sofert, car, per yo haver exceptats dos infels, per si no dignes de tals places, creu éser scusat en dir que sóu enpachat trobar en lo món plaça, e voleu que stengua lo nom de príncep, mostrant que no us bastan tots los prínceps del món. Yo só content de tot duch, marquès, compte, capità dignes o acostumats tenir plaça, Granada exceptada, no per si tan solament, mas per lo pasatge, lo qual no tinch per segur. Donchs, no us fermeu ab voler plaça en Granada24 , lexant les parts del món hon se acostuma de tenir aquelles, sinó serà ymaginat que no voleu batalla, mas tractar malvestat contra mi. Donchs, yo, que us seguiré on per vós seré demanat legitimament, no digau que us fuig, que sabut és de vós e mi qui és fugit e fuig, e si he exceptats los vasalls del rey de Castella, ja per si ells ne són exceptats, com entre aquels no se'n sàpia algu acostumat de tenir plaça, mas vós donant-me'n algú, no volguí ne vull venir a refusar aquell, perquè los ignorants no me'n donassen càreg sens culpa mia. Anau, anau cerquar jutge per totes les parts del món, tant de moros com de cristians, e si lo món no us basta, entrau en infern on serà vostre loch.

E per[què] a les dites cosses sia donada fe, vos tramet la present per València, rey d'armes, partida per A· B· C·, sagelada de mes armes e sots scrita de la mia mà, feta en València huy dimecres a ·vii· de juny any mill quatresent quoranta set.

Bernat de Vilarig




ArribaAbajo[13 sed 14] Resposta al damunt dit

Quien con parablas quiere scusar sus manifestas eradas, dobledamente se acussa. Vuestras causas son causa, Mossén Vilarig, que la mucha flaqueza de vuestro animo, solo entre vuestros familiares e en sta corte conoscida, sea agora a todo el mundo notoria.

En mis otras respuestas é algun tanto seguido vuestro vituperosso fablar, creyendo que, publicando vuestras menguas malenconia, moveria vuestro animo a lo que virtud no bastava. Mas agora, pues veo que es de mas, no me place, entre vuestras infamias, aviltar mi lengua25 . Vos aveys aprendido fablar de vuestras costumbres, e per tanto deven tocados, calando, en dezir vilesas otorgarvos mejoria. El casso de vuscar juez, como requerido, es vuestro, e asi me screveystes vos lo que queriays aver, verdad es que yo vos proferí la averia cierto al fin de la batalla, pero dixe, en mi primero cartel, cristiano o no moro, e nel otro quantos oviesse en el restante del mundo, ecepto el senyor rey de Castilla, y en el tercero todos quantos nos quiessesen dar plaça, e vos me respondestes tomasse yo el careguo, exceptadome rey de Granada, infante de Almeria, con quantos avia en Castilla, e que oviesse de ser el juez principe, per do desechavades quantos se devia creyer podesen darnos campo. E pues el consentimento vuestro con el ofrecimiento26 mio no se concordava, luego quedé yo desobligado, e aun en mi cartell, antes d'este a vós enbiado, vos pusse ygualdad de tomar o dexar, e porque sabeys en nostro casso es muy dificil ninguno, sino infiel27 , obligarse al fin, presumiendo ja devia aver el uno, me aveys ecceptado los tres de Granada. E pues mudays en todas vuestras respuestas las condiciones a mis profertas, yo soy fora del todo en la obligacion de aquellas, e torna a vós el carego de vuscar juez, que no yo paso adelante, vos quedays, que no yo buelvo por fallar, vos ascondeys, vós por manera que, con vós certarvos no me m'es posible, mas pues con tanta ygualdad no quereys, veamos si con esta desigualdad vos podré atraer, de gentill hombre fasta emperador, ynfiel e cristiano, por vos avido aya poder o no de dar plaça, soy contento, o dexatlo vos a mi con esta por mia. E no vienendo a esto, pensad, vos ruego, quanta sera la infamia vuestra.

El pasaje de Granada avéys seguro por mar e por tiera, yo vos passaré lo cavalos, e no contendo allá de los vuestros, vos daré a scoger en los mios, e si vós queréys hir por tiera, vos averé seguredades e salvos conduttos, tantos e tales que devéys ser más que contento. Mas, por qué despendo yo parablas en movervos medios, pues son demás? Que bien sé, por personas dignas de fe, que saben en vuestro secreto, que nuncha en ál pensays, e trebayays como   -f. CCCCIIIIr-   fuiréys de mis manos. E esto me detiene de no ofrecervos mas ultragoses e desiguales partidos, porque se cobraria blasmo de sobervio sin dar a vuestro animo ossadia de batalla.

A las otras cossas que, tornando al principio por28 reparar la vergonçossa fyn, fablays de desdezir, ya se facha la respuesta, ca pues29 , en fuir aci cognocidamente e vituperossa de vuestra batalla, quedays come fe mentido con la perdición de vuestra honor. Aveys ganado licencia a vuestra lengua, esta es la ganancia que en nostra contencion aveys fecho a que vos lamays honra.

E porque fe a mis parablas, sin que se puedan transportar, sea dada vos envio el present cartel, partido por A· B· C·, sellado de mis armas e de mi nombre firmado, en respuesta de uno que por la semejante forma a siete de junio de vos he recebido por Valencia, rey d'armas, por el qual vos embio el present, anyo de ·MCCCCºXLVII·

Gómez de Figueroa




ArribaAbajo[14 sed 10] [Mossén Bernat de Vilarig a Mossén Gómez de Figueroa]

Aquesta letra, dejús escrita, de Mossén Bernat de Vilarig a Mossén Gómez de Figeroa ab la resposta30 deu ésser continuada abans de altra sua que és en l'altra plana atràs de la carta present31 de nombre de CCCCIII segons lo parlar de dita letra e lo calandari.

En nom de Déu e de Nostra Dóna e del benaventurat cavaller Mosèn Sant Jordi. Mosén Gómez de Figueroha: una lletra é rebuda vostra, la qual fon donada a Mosèn Johan Català, qui és procurador meu, per València, rey d'armes, partida per A· B· C·, sagellada de vostres armes, feta a ·xxv· de maig any dejús scrit, en la qual son moltes paraules desonestes e altres tals e falses, altres superflues a les quals no·m cal respondre, algunes altres molt gracioses e plaents tant quant a mi. Aquestes són aquelles ab les quals havem streta batalla, que era molt fluxa, segons per mi sou stat consellat, de què haveu mostrat nom e obrat part de virtut, mas molt poqua, pux per vós matex ja no y pensaveu o no gosaveu satisfer a vostres paraules braves, per scrits, a ma volutat. En fet, e perquè pus animosament32 , contentant mi matex, ab vós me combata, yo us jaqueixch la elecció del jutge ab les condicions en vostra letra contengudes, e per mi quasi a vós ordenades, ço és33 que, no jaquint nostra batalla venir a fi, siau caygut en crim e pena de vençut. E pux a vostre càrrech resta haver lo jutge, segur sou de vostre senyor lo rey de Castella, lo qual pux lo haveu per sospitós, pens que ab justa causa no·ns daria la plaça, yo accepte sos vasalls. Pux a vós no plau lo senyor qui no és de menys actoritat que lo restant34 de son realme, de tot altre príncep só content, moro o crestià, davant lo35 qual nos hajam a combatre en la manera mencionada en altra letra mia, exceptat lo rey de Granada, e lo infant d'Almeria.

Tostemps és stada hora que desmentíseu vós matex, dient que·m só apartat de batalla, però en aquesta letra,   -f. CCCCIIIIv-   concloent, la fi prove mos bons principis, los quals no havien son compliment, perquè lur fi no era venguda, e si ells no fosen bons la fi no fora bona, de la qual no podeu dir àls, per bé que d'ells hajau mal parlat ça enrere, mas mostra com, a vera intenció, vos moguí a presta execució de batalla, per mon curt primer scrit. E, com lo que he dit, he fet fins en aquest pas, és voler batalla, yo é provat mes paraules ab los fets, yo us he mostrat de strenyer batalla, e yo, qui la poguera scusar salva ma honor, per vós haver perduda la vostra, bé·m mostre voluntari, pux ab justa causa me·n pux apartar, e faç tot lo que fer se pot per venir en fi de la batalla.

E perquè sia donada fe a les coses damunt dites, vos tramet la present per València, rey d'armes, partida per A· B· C· e sotscrita de la mia mà e sagellada de les mies armes, huy diumenge a ·xxviii· del present mes de maig, any ·MCCCCXXXXVII·, avisant-vos que del jorn que haureu rebuda aquesta letra vos serà contat lo temps dels quatre meses que és donat per haver jutge.

Bernat de Vilarig




ArribaAbajo[15 sed 11] Resposta de Mossèn Gómez de Figueroa

En dos cossas trabajamos vos e yo, Mosén Vilarig, que son inposibles, vós con aparenças e vanas parablas fazer creher que haveys voluntad a la batalla, e yo con generos, razones e maneras atrahervos a ella. En mi primero cartel vos la proferí complidamente e sin condicion alguna, faziendome requestador, e vós, buscando nuevos puntos, la deviastes, despues, por mi acatados36 aquellos e tornando vós a ella, porque vos excepté en juez al Senyor rey de Castilla que, por la muy mucha parte que an algunos, mis enemiguos, en su consert, devidamente se consentia, vos me haveys exceptados tantos, acceptando solamente principe, que ayna me convenria37 buscar juez en el cielo. Yo vos lo proferí, non quisiestes, creyendo que lo haveriedes cevil a la execusion, e demandado por mi criminal me lo dexastes. Agora que lo quiero haver, lo demandays tal que buenamente haver no se puede, quanto yo ya no se que vos fagua, pues ni con buena razon ni con menazas ni con injurias ni por otra via nenguna puedo tanto strenirvos que, posposada tota honor, bondat e verguença, no fuyays del fin. Mejor fuera, pues conociedes vuestro animo non ser para esto, haver scusados los principios, e no querer levarlo con la llengua de38 él no quiere, nin puede ni osa llegar. Mas esta es la propia costumbre de parenceros, en fablar los peligros mostrarse leones, y en acometerlos ovejas. Yo me maravillo como puede vuestra lengua tan a menudo honor e batalla fablar,   -f. CCCCVr-   e·l coraçon de aquellas tan enemiguos. E pues no teneys quyen vos desengane, preguntad a vuestro animo como le á hido, despues que stos fechos se tractan entre vós e mi, e de su repuesta cobrareys verguença de nunca nonbrar batalla de otra parte.

Si nuestros carteles bien reconoceys, vereys que no solamente perdida, mas muerta aveys para siempre honor en vuestro renombre, mas, a mi plaviendome ser tan aviltado el nombre que injustamente teneys de cavallero, quiero sacarvos medios donde podays algun tanto reparar vuestra malguardada honra. Sea seguro o no el senyor rey de Castilla, yo só contento d'él o de qualquier otro juez, infiel o cristiano, que quiera darnos el campo, e pues el juez presupone ygualdad, asý vos pongo ygual el partido: o vós lo ayays con las condiciones entre vós e mi concordadas, o los dexeys haver39 a mi, sin exceptar ninguno. Scoged qual partido quereys, avisandovos que, si derechamente, sin fallar los puntos que soleys, no acceptays el huno d'estos dos partidos, de no mas screvirvos, que vós agora no querriades ál, sino de carta, e carta con muchos denuestos en la bravesa de la lengua, se despendiese la execucion de las manos, e para esto buscad quien vos sigua, ca a mi en ninguna manera me viene bien. E de otra parte, que vos haveys pensado tan adelante en vituperar a vós mesmo con las obras, que yo todas mis parablas serian demasiadas, y esto me faze pensar no sean vuestras dilaciones a otro fin, salvo sperar algun inconveniente tal que vos scuse de aquello que tanto trebajays scusarvos.

E porque a mis dichos sea dada fe, vos enbio el presente cartel, partido por A· B· C· de mi mano firmado e sellado de mis armas, en respuesta de uno vuestro que a ·xxviii· de mayo so la mesma forma por40 València, rey d'armas, é recebido, enbiado por el mesmo, el presente fecho postrimero dia de mayo41 , anno de ·MCCCCXXXXVII·.

Gómez de Figueroa




ArribaAbajo[16 sed 15] Altra de Mosén Vilarig a Mosén Figueroa

Mosén Figueroa: tostemps he dit que vull batalla, donant aquest senyal terç que, havent poder, no he hagut voler de apartar-me de aquella, ans mi só acostat fins a pendre'n tot extrem. Yo he agudes justes rahons per lunyar-vos de mi, de les quals diré part, e l'altra restarà en aquells que, yo callant, me entendran, car en tal cars lo callar és bell42. Aquesta non diré, si ya no m'eren fetes tals malehes perseguint aquesta querella, que a mi fos necesari acórrer de remey per satisfer solament a ma honor, la qual dupte abandonar, per aquella, totalment ma persona. Vós de açò feu tot lo contrari, guardant vostra persona de   -f. CCCCVv-   perill, no duptant perdre honor e vergonya.

Tots duptam, mas cosses diverses e quasi contràries. Yo he duptat jutge e pasatge per venir davant aquell, ab tan justes rahons, com és vist per aquells qui res entenen e non són cegats per mala voluntat, non guardant vostra requesta, que és stada presa, per vós e molts, en tal manera que yo é causa de haver enemichs tants e tales, que só fol com més no·n dupte. E aquesta és gran rahó que, si yo he causa justa de acceptar hun jutge, que per ço vós no podeu ne deveu, si alguna part de cor jentil havia en vós, tornar-lo guarrer, e de aquell dient que és partit egual que·l prengua sens excepció, o que vós lo pendreu en aquella manera. Vós no haveu donat per sospitós sinó vostre senyor, del qual, poch temps és pasat, no mostraveu d'ell haver sospita, e sens vergonya l'exceptàs, e a mi non voleu que sia stat licenciat dar per sospitós lo rey de Granada, ab tan justes rahons. De mi és vist clarament quanta rahó he de sospitar jutges, mas perquè Déu, qui és veritat, sol guardar los qui la guarden, e destrohex los qui li són contraris, guardarà la mia honor de peril e destroyrà la vostra persona, car tot l'áls vos és destruit.

E perquè lo bé ajustat a altre bé se fa major, yo ananat de bé en millor, só content que hajam per jutge lo rey de Granada o de Castella, perquè hajam la llibertat de aquell stret punt qui és Granada, en sguart de tot lo món. De lurs vasalls no·n cal fer menció, car yo los he per exceptats, non solament per ésser-me sospitosos molts de aquells, mas per no ésser entesa en lo estat o condició, que en ma letra ans de aquesta é mencionat, stenent fins on devallarà la condició del jutge, e perquè entre tots no se'n troba algú que jamés tingués plaça, ne, per algun dret, que per ley de la terra li sia atorguat. Yo m'oblidaria l'esment de aquestes, sy non que non vull desgrat de molts qui, per vós, per ventura eligerieu en jutges, e per alguna via yo aquells refusàs, seria'n donat càrrech sens colpa. Yo m'ature tostemps les seguretats dels guiatges que per vós me són stades ofertes ab totes les altres cosses per vós a mi promeses.

E perquè a les dites cosses sia donada fe, vos tramet la present per València, rey d'armas, partida per A· B· C·, sagellada de mes armes e sotscrita de la mia mà, de la qual speraré vostra resposta per spay de huyt dies en València on trobareu Mossèn Pero Sánchez de Calatayú, Mossèn Ausiàs March, Mossèn Johan Fabra e Mossèn Johan Català, procuradors meus, ab poder bastant per rebre aquella. feta en València, huy dimecres a ·xiiii· de juny, any Mil ·CCCCXXXXVII·.

Bernat de Vilarig




ArribaAbajo[17 sed 16] Resposta de Mossèn Gómez a la damunt dita letra de Mossèn Vilarig

Plazer he, Mosén Vilarig, la vil manera de vuestro fablar ayays algun tanto dexada, por   -f. CCCCVIr-   que yo, que tanto aborresco aquella, aya occassion de callar vostras faltas. Las secretas cossas que en vuestra carta menazays dezir quisiera fablareys, sabiendo que, o mentira o aumentacion de mi honrra, era forçado conteniesen. A vos faguo yo muchas gracias que con publicas obras e cartas me scusays haver descobrir el secreto de vuestras menguas.

El miedo de que tanto fablays quiero creer, visto que no de la condicion mia mas del animo vuestro procede, pero con todo no avreys a osadas escusar el defuyr que fasta aqui aveys fecho. Mas trebajad con lo porvenir emendar lo pasado, sobre lo qual havia delliberado dezir muchas cossas, no falças ni sospechosas como las vuestras, mas verdaderas e ciertas, tales que no se quien no quedase aviltado de contender con vos. Las quales quiero callar, confiando, con el exercicio de la persona, dar a vuestra lengua la pena que merece, e soplir lo que á dexado la mia.

Agora qu'es venido del todo el cargo del juez a vós, requerís a mi aya el senyor rey de Castilla o de Granada, eceptandome sus vasallos, no respondiendo punto a mis larguas e complidas profiertas. Vós veýs bien con quanta razon mia, e cargo de vuestra infamia, podria yo desexirme d'esto fecho, no queriendo recebir con estrecha condicion lo43 que, ya vuestro, dexo a vós sin ninguna, e creyendo vós sto fablays asý en frascado equivoco, e desigual haviendo, por poco, qualquier vituperio, solo que al deseo de vuestra desexida serviés. Ciertamente quedays enguanado, que yo só contento haver el huno de los tres que contienden de reyes en el reyno de Granada, como Ysmael, el d'Almeria e el Esquierdo, o d'otro qualquier que haya poder de juez, ecepto pues así los vasallos de aquestos e del senyor rey de Castilla.

E porque, presto corriendo el tiempo de los quatre meses, yo pueda apercebirme de juez, me responded dentro dos dias, e si derechamente non acceptays mi voluntaria44 profierta, o vós no deteneys el cargo ya vuestro sin otros desvios, certeficovos de no mas screvirvos, perque, quien así desvergonçadamente fuye de batalla, seria aviltar aquella en mas praticar con él45

E porque fe, sin que se puedan transportar, sea dada a mis parablas, vos enbio el presente cartel, partido por A· B· C·, sellado de mis armas e sota scrito de mi mano, por Valencia, rey d'armas, en respuesta de huno que, por la semejante forma e por él, oy miercoles a ·xiiii· de junio é de vós recebido, anyo de Mil ·CCCCXXXXVII·.

Gómez de Figueroa




ArribaAbajo[18 sed 17] Altra de Mosén Vilarig a Mosén Figueroa

Mosén Figueroa: yo seria concorde ab vós, si vós hereu axí animós com vós feu en vostres letres, car yo us atorch lo que m'haveu demanat, no exceptant-vos   -f. CCCCVIv-   judge algú, sinó los exceptats per si matex. Ja no·n done algú per sospitós, ço que vós fes, quant imaginàs que m'aturava lo judge [e] exceptàs lo rey de Castella, senyor vostre, de què, us promet per Déu, que, vehent la causa justa que vós haveu en dar-lo per sospitós, yo·m tenguera a càrrech de voler o asajar-vos portar davant aquell, on no volguéseu venir. E a mi fora semblant que mostrara clarament voler causa de fugir a batalla, e vós, sens vergonya, desviau aquesta per yo fer menció, no pas excepció, car ja és feta per ells qui són tals que la merexen, ço és Júceff e Ismael, rebel·les a son senyor, ne prínceps ne fills de aquells, mas dos tirans, havent-se occupades dues viles en les terres de aquell, qui, per sa antigua edat e malvestat dels seus, no basta lançar-los de son regne. E vós dieu que sou content donar-me en judge hu de tres contenents de rey en Granada. Yo no y conech sinó hun rey, e só content de aquell e no li se altre nom, e és en posesió de son regne, e si ell no és rey, ni l'emperador emperador, ni lo rey de França rey de França, ni lo rey de Castella rey de Castella, car tots aquests les sues terres entegrament no posehexen axí com lo rey de Granada no posehex les sues.

Perquè, Mosèn Figueroa, acord-vos la oferta en vostra letra feta, dient que haurieu judge, d'on és entès digne tenir la plaça, axí moro com cristià, e no digau que jentil hom la tendrà sens potència de tenir aquella, car plaça és tenguda per los potents, e si era aquell tal, yo seria content. Referint-me a la condició de que yo he feta menció en ma letra pasada, de quin ésser o stament yo consent ésser lo jutge, e açò per ma voluntat, no que·n sia tengut, car ofert vos sóu a donar judge, e per conseguent digne. Mas vós no sabeu per on vós scapeu, errant vostres comptes, car millor seria vós ésser vençut en la plaça, que per sobres por no gosar entrar en aquella. Vós ja sabeu per on fug hom a perill de mort, però tanbé sabeu que les places no són totes de huna manera. De aquesta no porieu fugir, si llà entraveu, car palench hi hauria haver, e açò us fa por, car, si era tal com aquella, ja sabeu que là vós hi entraríeu, car la exida seria segura havent bon rocí, açì no us valrian sperons per a fogir mas les mans, e seria fort cossa que·ls feseu apendre ofici novell. Mala cossa és mudar pratica al bé per desviar honor.

Pux voleu que tant parle, hajau-me grat, com me ature huna certa joch, la qual no vull lançar, ab què haurieu del tot perdut aquell, mas yo la m'ature per a pus stret pas, si mester serà. Vós voleu judge moro perquè no li paregua tan leig lo sagrament que publicament trencareu,   -f. CCCCVIIr-   dient que no haveu perduda vostra honor, ymaginant que a l'infel no li parrà cossa abominable contra Jhesú Christ, qui és Déu, com ells no·l creguen per tal, e los nostres evangelis han per rondalles. Acò us fa voler més judge moro que cristià. Si yo hagués l'art de les pulles, yo parlaria pus plaentment, mas no se àls dir que veritats.

Sperant vostra resposta tres jorns, e perquè sia donada fe a les damunt dits cosses, vos tramet la present per València, rey d'armes, partida per A· B· C·, sotscrita de la mia mà e sagellada ab sagell de mes armes, feta en València, huy divendres a ·xvi· de juny, any Mil ·CCCCXXXXVII·.

Bernat de Vilarig




Arriba[19 sed 18] Resposta de Mosèn Figueroa a la damunt dita letra de Mossèn Vilarig

No se quien, si vós no, Mosén Vilarig, a ninguno de mis carteles hoviera denegado batalla, mas de huno en otro, yo concluyendo e vos defuyendo, yo buscando los atajos e vos los rodeos, mostrays saber tantos puntos, desvios e cautelas por defuyr, que, a osadas, tornaos de cavallero avogado como mas propio. E si perdeys pleyto no paguo por vós, ni por fazerme requestador, ni buscador de juez, ni publicador de vuestras menguas, ni concertador de vuestros desvios. Puedo tanto fazer que sigays a mi, nin yo seguiendo pueda alcanzar a vós. Yo vos fallo tan paciente a soportar injurias e tan amador que, si por esta parte se gana parayso, ya des d'aquí vos podeys lamar sancto.

Esto es cierto, que todo Senyor esento, o capitan de guerra, o oficial presidente de rey, o onbre que haya privilegio de su principe, puede, según derecho d'armas, tener plaça, e uno d'aquiestos, infiel o crestiano, vos proferí yo en mi cartel, en la requesta del qual vós no uno, mas muchos en cada stamiento d'aquestos, me desechastes, de que se seguió46 , como vos he scripto, ser yo quito de mi profierta, e quedar a vós el cargo destintamente de buscar juez, mas porque se, jamas por vuestra parte se fallaria, non he quirido desexirme del todo, tornandome a proferir haverlo, hunas vegadas poniendo igual partido, otras desigual a mi, e por otras muchas maneras. Pero finalmente non ha podido mostrar a mi tantas vias el deseo de haverlo, que non aya mostrado mas a vós el temor de desviarlo, queriendo pospuesta toda verguença, que yo thome por mio el cargo que totalmente es vuestro, e aun faziendo a les ecepciones que buenamente no se podiese haver, considerada la fuerte condicion que en mis cartelles é puesta, e sentiendo yo proferí tal juez por cierto de Júcef, rey de Granada, yndevidamente con otros desechays aquell, creyendo que yo non fallara otro, y, non teniendolo cierto, no lo proferiré, y que, no proferiendolo, cesará nuestra batalla. Mas ciertamente   -f. CCCCVIIv-   quedays enganado, ca yo só contento haver por juez el reynande rey de Granada, o otro qualquier que sea di[g]no, o aya acostumbrado de tener plaça, según vós me haveys scripto47 , ecepto todos los que vos eceptays, puesto que Júcef e Ysmael, ya lamados infantes, e agora reyes, hayan complido poder, y esto48 en punto de dezir mas, si mas querrés, solo que a la batalla vengays. Allí vos faré yo conocer que mentís en qualquier paso que hayays tocado mi honor, que·n ningun tenpo mi animo, i pues las mis manos, han fallecido a aquell. En estos esperimentos non se puede fablar de vos, segund mostrast[e]s, quando el senyor con quien soys criado, partiendo para exercitar los virtuosos fechos de la guerra, vos partastes d'él por buscar los vicios e deleytos de Valencia, e así mesmo quando el cavallero vos quitó el espada, e de la injuria de los palos con otros mil denuestos, menguas e desonrras que haveys sofrido, sin que con pies, con manos, con lengua ni con jesto a ninguna venjança jamas procedistes.

Pesame que con tal hombre me haya traydo la suerte haver batallar, mas pienso lo faze aquell Senyor que totalmente bueno es, de viltad enemigo, a fin que mis manos sean en venjaries de quantos, honbres de bien e virtuosas mugeres, vuestra mentirosa lengua á mal fablado.

Vuestra respuesta speraré fasta cras domingo por todo el dia, ca, pues somos concordes, veniendo a quanto pedís, con hun reglon será fecho, porque yo, en nombre de Dios, pueda partir el lunes para buscar la plaça. E porque fe, sin que se pueda transportar, a mis palabras sea dada, vos enbio el presente cartell por la via de los otros, partido, sellado e firmado, en re[s]puesta de huno vuestro que·n la mesma forma por Valencia, rey d'armas, a ·xvi· de junio he de vos recebido, por el qual rey d'armas vos enbio aqueste, scripto a ·xvii· del dicho mes, anyo de Mil ·CCCCXLVII·.

Gómez de Figueroa

Ací ffenexen les letres de Mossèn Bernat de Villarig e de Mossén Gómez de Figeroa que foren entre ells abans de la letra citatòria, aprés de la pus prop dita letra fon tramessa la letra citatòria que és atràs en lo present libre en cartes ·CCCXXIIII·49





 
Indice