A festa ne tocan ja, Al veurens' sols de lluny los pobles ja flamejan. Ara ojats los accents del errant bardo... Avuy tot es amor. La volta platejada Banyantse en púrpura y rosa Ben hajas, lo trovador, Cansons d'amor murmurarán mos llavis Cenyits los fronts ab llors de la victoria, De l' hora del crepúscul á la claror duptosa De lluny, de lluny ve lo núvol, De sexta n'era l'hora. Del Gólgota en la serra Del castell de Picalqués Era cap á la vesprada Era negra nit. La fosca Es ell! sòn caball tòrt nadant entre brumera Es ja cap á la vesprada, Fill de Cerdanya, ceretá indomable, Filla santa del cel, vérge d' amor ungida , Hermosa com lo sol cuant cau lo dia, Italia, dolsa Italia, la terra dels poétas, Ja la fosca fuig depressa La nina n' era malalta, M' aymia, ma dolsa aymia, N' era una blanca caseta O llibertat, encara las montanyas ¡Oh nits de amor, cuant prestament passadas! ¡Oh! tu també la estimas la terra de nos pares. Port de salut trobavan á l'ombra de estos claustros Portada en las alas Punyats d' estels, senyora, ne forman ta corona, ¡Qué hermosa qu' es, ó ninas, la costa catalana ¿Qué vólen dir, ó mar, tas onas escumants , Salut als que lidiaren y com á bons venceren Si en mitj las lluytas feras los paladins t' invocan, Si l' arpa jo tingués ab que algun dia Somiant festas portentosas, Tocan á morts en la vila, Tot un munt de enderrochs al cim d' un alta serra Trovadors, los que un dia embriachs de gloria Un ona deya á un altra ona: Vérge santa d' amor, patrona mia, Viudo lo mar n' está de tas galeras, -Vosaltres, los del castell
|
|