L'últim trencalós
Llegenda romántica del sigle XI no premiada en los Jochs Florals, escrita en vers y en catalá del que ara 's parla
Serafí Pitarra
La cita
Que haya un buñuelo más, qué importa al mundo? |
J. E. |
—5→
La una, crech que tocava, | |||
de la nit: trista quietut | |||
sobre tot lo mon reynava | |||
y 'l cel tant núvol estava | |||
que semblava un drapot brut. | |||
La lluna á pesar d'aixó, | |||
treya 'l nas per una escletxa, | |||
y la contemplava jo, | |||
com tallada de meló | |||
que 'm vaig menjá en certa fetxa. | |||
Lo seu disco il-luminava | |||
un jardí tot plé de flors, | |||
ahont un jove 's passejava, | |||
tan hermós ¡ay! que semblava | |||
lo mateix deu dels amors. | |||
Era d'espart son cabell, | |||
y á son semblant bastant flach, | |||
paregut al de un anyell, | |||
—6→ donava un aire molt bell | |||
una boca com un drach. | |||
Lo seu nas plé de berrugas, | |||
de granots y d'ulls de poll, | |||
semblava un nap plé d'orugas, | |||
y encorvat com las tortugas | |||
ensenyava molt poch coll. | |||
Lo vestían de senyó | |||
uns pantalons de lanquins, | |||
leviteta, xich xapó | |||
y com mitjas al garró, | |||
portava blanchs els botins. | |||
Tot passejantse xiulava | |||
y sens tenir cap xiulet, | |||
puig clarament se notava | |||
que 'l seu llabi ho refilava, | |||
estrident, agut y net. | |||
De xiulá 'l cansá l'empleo, | |||
y ab veu tant escanyolida, | |||
cantant va buscá un recreo, | |||
—7→ | |||
que si 'l senten al Liceo | |||
lo contractan de seguida. | |||
A pesar de bordá un gós, | |||
per qualsevol patarata, | |||
coneguí son cant hermós: | |||
era l'ária de la tós | |||
del final de la Traviata. | |||
Al acabar la cantada, | |||
aparegué una senyora, | |||
dintre un vel molt recatada, | |||
com gata que en la teulada | |||
busca lo mascle que anyora. | |||
D'ahónt havía surtit | |||
ningú podía atinar, | |||
y com sombra que de nit | |||
ha somiat un noy petit, | |||
se la veya allí avansar. | |||
Al repararho 'l minyó, | |||
al costat d'un lliri 's para... | |||
-Ets tú, Rosaura? -Jo só.- | |||
Y 's varen fer un petó | |||
á las galtas de la cara. | |||
Amor tant pur, s'exhalava | |||
sota un desmay molt frondós | |||
y ab la brisa que 'l rissava | |||
hauríau dit que murmurava: | |||
-¡qué bestias son aquests dos!- | |||
Xuclava en tant una abeya | |||
del lliri la mel que brota | |||
y 's mesclá l'oló que treya | |||
ab la que la dama feya | |||
d'essencia de bergamota. | |||
Pero ells en res reparavan; | |||
se sab que l'amor inspira | |||
y 'ls suspirs que allí llansavan, | |||
els ecos els contestavan | |||
com ab trompetas de fira. | |||
Al sentí aixó unas granotas | |||
que hi havía en un estany | |||
se van posá á cantá totas, | |||
y així als amants las bestiotas | |||
—8→ | |||
imitavan dins son bany. | |||
Molt aviat 'ls cansá aixó; | |||
digué la dama -Prou, Lluis.- | |||
Y la dama y 'l minyó | |||
se'n van anar á un recó | |||
á sentarse en un pedris. |
Las caricias
Com que eran frescas las brisas, | |||
aviat no 's van sentir mès | |||
que las fullas movedisas, | |||
puig las granotas sumisas | |||
van pará, 'l pará 'l promés. | |||
Va passá una bona estona | |||
sens que cap dels dos ximplots | |||
digués allí cosa bona, | |||
hasta que 'l jove... -Qu' ets mona!- | |||
li digué fent dos singlots. | |||
-Ay Lluis meu! Ay ressaladu!- | |||
li contestá la donzella. | |||
-Que ets guapo tan ben peinadu!- | |||
-Es á dir donchs que t'agradu?- | |||
-Ja sabs que aixó es cosa vella. | |||
-Y sent sols un miserable | |||
m'estimas, hermosa, així?- | |||
-Si ab persona tant amable | |||
se pot viure en un estable. | |||
¡Qué 'm fá la riquesa á mí!- | |||
-Ja veig que 'l teu cor no es dú!- | |||
digué 'l minyó ab goig de sobra; | |||
no 'm deixis may per ningú, | |||
jo no 't deixaría á tú... | |||
—9→ | |||
ni per una de mès pobra. | |||
També t'estimo jo aixís- | |||
ella contestá ab donaire; | |||
y 't juro per sant Genís, | |||
que no 't deixaría, Lluis, | |||
ni pel mateix escombriaire. | |||
Així probas 's donavan | |||
d'amor, 'l pollo y la polla, | |||
y sempre contents estavan, | |||
perque ells dos, no s'enfadavan | |||
sino si 'ls deyan cul d'olla. | |||
En aixó hi va havé un moment | |||
de silenci y trista calma, | |||
y com ell era prudent, | |||
ella del comensament | |||
se'n torná á portar la palma. | |||
-M'estimas? -Ja sabs que sí.- | |||
-Tant com pots? -Mes del que puch.- | |||
-¡Que tant ardent frenesí | |||
hagi en gel de convertí | |||
mon altiu pare lo Duch!- | |||
-T'ho ha tornat á fer present? | |||
-Ahí parlantne tots dos | |||
me va dir ab ronch accent: | |||
«Tú has de guardar esplendent | |||
lo ducat d'en Trencalós.» | |||
Pero jo que sols t'estimo | |||
penso sols ab ton amor, | |||
si hi ha cadenas las llimo, | |||
y hasta prop de tú m'arrimo | |||
passant per sobre l'honor.- | |||
-Y en premi de fé tant pura | |||
qué 't puch donar jo, Rosaura?- | |||
-Ton amor que es ma ventura, | |||
que es per mon cor la ternura | |||
lo que per las cols n'es l'aura.- | |||
-Tú per mí n'ets tot lo mon- | |||
digué ab amor lo galan, | |||
y ella com si tingués son, | |||
deixá caurer lo seu front | |||
sobre 'l pit del seu amant. |
Els núvols
—10→
Aquell núvol, que escampat | |||
havía vist l'amant curro, | |||
s'havía ja arreplegat, | |||
prenent al estar juntat | |||
la forma inmensa d'un burro. | |||
Si l'haguessiu pogut veurer | |||
en tal forma caminar, | |||
á n'ell 's podía deurer | |||
el que alló poguessim creurer | |||
de -Hi vist un burro volar!- | |||
Deixantse estrellas darrera | |||
se'n va aná per fí ell mateix, | |||
y brillá la blava esfera | |||
com devantal de cuynera | |||
tot plé de escatas de peix. | |||
Allavors surtint la lluna, | |||
mestressa de l'alt zenit, | |||
pels amors sempre importuna, | |||
tirá á sas caras de pruna | |||
un raig de plata pulit. | |||
¡Qué hermosa, Deu meu, qué hermosa | |||
que n'era á son llum, la dama | |||
que sobre 'l pit d'ell reposa, | |||
com s'está sobre la gossa | |||
lo gosset que encare mama! | |||
Lo seu ull com de gat brilla, | |||
lo seu coll de cisne n'es | |||
y 'l seu cos sense cotilla | |||
semblava una pantorrilla | |||
que á la cintura acabés. | |||
—11→ | |||
Lo seu nas corcat mostrava | |||
plé d'arabescos treballs, | |||
y ab lo seu dentat semblava | |||
que dins la boca portava | |||
uns rosaris de grans d'alls. | |||
Vestint ab luxo exquisit | |||
se vegé que no era pobra, | |||
y per sota 'l seu vestit, | |||
ensenyava un peu petit | |||
lo mateix que 'l d'un manobra. | |||
De la seva edat l'excés | |||
no us puch dir en mos afanys | |||
perque jo no sé quína es, | |||
mes no crech que tingués mès | |||
que d'uns quinze á setanta anys. | |||
Era tanta la riquesa | |||
del vestir que en sa alta esfera | |||
usava sense fer fresa, | |||
que semblava una princesa | |||
que hagués sigut pescatera. | |||
En son cap una diadema | |||
—12→ | |||
pareguda á un tros de pany, | |||
en llatí portava un lema | |||
y ostentava ab molta flema | |||
en sos dits, anells d'estany. | |||
Un vestit blau de vellut | |||
que en la fira de Bellcaire | |||
va comprá á un geperut, | |||
y, per vel, un manton brut | |||
que li feya volar l'aire. | |||
Tot en quietut reposava, | |||
la cigala, 'l grill, las flors, | |||
la natura quieta estava | |||
com si fos que s'extassiava | |||
contemplant aquells amors. | |||
Tant sols un molí de blat | |||
rodava sas pesants molas | |||
per la part de Montserrat, | |||
y mès prop, un escarbat | |||
s'entretenía fent bolas. | |||
Lo surtidor del jardí | |||
que venía d'una mina, | |||
deixava aná un rajolí | |||
fent l'aigua un soroll allí | |||
com si algú hi fregís sardina. | |||
Pero ¡ay! aquestos sorolls, | |||
el de las fullas que queyan, | |||
del surtidor los gromolls | |||
y 'l piu piu dels desperts polls, | |||
mes poétich lo quadro feyan. | |||
Lo galan de peus suava, | |||
ella de l'alé pudía, | |||
y una atmósfera 's formava, | |||
que per forsa 's marejava | |||
el pobre que la sentía. | |||
De poch la terra adobada | |||
ab mercadería fresca, | |||
llansava una vaporada, | |||
que sentintla una vegada | |||
no estaríau tant de gresca. | |||
Y las mes preciosas flors | |||
que allí perfums elevavan | |||
—13→ | |||
á n'al trono dels amors, | |||
eran broquils fent llavors | |||
y ceballots que 's grillavan. | |||
Tot plantat per en Paxeria, | |||
nom que 'l masover tenía, | |||
parexía en nit tant séria, | |||
lo palau de la miseria, | |||
l'amor y la porquería. | |||
La dama encar reposava | |||
sobre 'l pit del seu amant, | |||
en tant que 'l cel s'endolava, | |||
puig aquell núvol tornava | |||
prenent forma d'elefant. | |||
Al últim tant fosch quedá | |||
que cuasi feya fredat, | |||
y un aire tal se girá, | |||
que 'l jove 's mitj espantá | |||
á pesar de ser tant gat. | |||
Una ventada de vent | |||
brunzint com á bala rasa | |||
passá de prompte furient, | |||
y llavors... baix del torrent | |||
se sentí lo bram d'un ase. |
El rapto
—14→
Al sentir aixó la dama, | |||
s'espanta, fuig del pedrís, | |||
y tornantse gel sa llama, | |||
diu á la persona que ama: | |||
-Has sentit aixó, Lluis?- | |||
-Aixó vol dir si ab mí 't casas.- | |||
-A fé que no ho entench gaire; | |||
no 'm tingas mès entre brasas. | |||
-Aixó son... els brams dels ases | |||
que m'ha llogat la terraire. | |||
-Cóm es que en tú tot tremola | |||
quan aprop de mí t'arrimas?- | |||
-Rosaura meva, 'l temps vola, | |||
si tens el cor d'espanyola, | |||
ara veuré si m'estimas. | |||
Un dels ases es per tú, | |||
escóltatel com remuga.- | |||
-¡Ay si ara 'ns sentís algú!- | |||
-Un ase per cada hu.- | |||
-Qué 'm proposas? -Una fuga.- | |||
No 'ns morirém may de fam, | |||
jo quan no tinch feyna capto, | |||
menjarém no mes que ensiám, | |||
y ella diu fugint un pam: | |||
-Gosas proposarme? -Un rapto.- | |||
-¡¡Tú á n'al deshonor m'incitas!!- | |||
-Noya, tú ets molt animal | |||
y á fé de Deu que m'irritas! | |||
-A tals horas donar citas, | |||
—15→ | |||
qui nega que es criminal? | |||
Mes jo que trista confiava | |||
en l'honor de mon amant, | |||
aquí cada nit baixava, | |||
y á tos brassos m'entregava | |||
mon honor segur contant. | |||
Desditxada de la dona | |||
que sumiant un caballer, | |||
á son amor s'abandona | |||
y 's troba ab una persona | |||
que son honor vol desfer. | |||
-Doncas qué tinch de pensar | |||
pera poder conseguirte?- | |||
-Per ara á Deu bè no apar, | |||
y fins que 'ns poguem casar, | |||
de ton amor contenirte. | |||
Lo duch mon Pare, ha de fer | |||
ma passió legal en mí. | |||
-Lo Duch may ha de voler | |||
que 't casis ab un barber. | |||
Rosaura, fugím d'aquí. | |||
Aquí sota del torrent | |||
tinch els dos ases fermats, | |||
baixém, fugím al moment, | |||
y al arribar á un convent, | |||
entrém, y quedém casats.- | |||
-¡Aixó no! -la dama deya, | |||
y ell li deya: -'M dius que no?- | |||
mentres que delirant queya. | |||
-O 'm dius que sí ¡ó ab la teya | |||
em mato com un bacó!- | |||
—16→ | |||
-Ay Lluis meu, ¡per Deu, pietat! | |||
Home, no sigas així.- | |||
-Respón ab celeritat | |||
ó 'm veus aquí degollat.- | |||
-¡Lluis del meu cor! -¿Qué?... -¡Sí!- |
La tempestat
-Anemsen donchs desseguida- | |||
deya ell al cap d'un moment | |||
á la dama, que afligida, | |||
semblava que allí sa vida | |||
fongués tota en sentiment. | |||
-Esperam doncas. -Sí, hermosa, | |||
t'obehiré com lo teu patge- | |||
respongué ell ab veu melosa. | |||
-Qué vols fer? -Du alguna cosa | |||
que hem de menester pèl viatge.- | |||
Y desprenentse dels brassos | |||
de lo seu amant lleugera, | |||
puig se vola en semblants cassos, | |||
se n'arribá en quatre passos | |||
á l'habitació primera. | |||
Lo jove que la esperava | |||
de la clau sentí 'l rich rach, | |||
mentres al fosch contemplava | |||
la reguera que deixava, | |||
platejada, un gos llimach. | |||
Lo cel de negre prenía | |||
un aspecte ja horrorós, | |||
lo llampech l'espés obría, | |||
—17→ | |||
y semblava que 's sentía | |||
hasta un olor sulfurós. | |||
Ell á la punta del nas | |||
se sentí caurer dos gotas, | |||
pero no hi pot pensar pas, | |||
el que d'un cel no fa cas, | |||
que veu que 'n tirará á bòtas. | |||
En aixó rumiava allí ell, | |||
quan ella, torna lleugera | |||
á los brassos del doncell, | |||
portant fet un gros farsell | |||
dintre d'una coxinera. | |||
-Qué dus aquí, mon amor?- | |||
digué el jove entre emocións. | |||
-La pinta, l'escarpidor, | |||
las mitjas, un calsador | |||
y un parell de napoleóns. | |||
-Anem donchs, Rosaura meva, | |||
que no 's despertés ton pare.- | |||
-¡Verge santa de la Gleva! | |||
ampara una filla teva | |||
que pel crímen se prepara.- | |||
Y llavors ajonollantse | |||
á la vora d'una col | |||
y en llágrimas ofegantse | |||
—18→ | |||
va dir: -¡Pare, Deu amanse | |||
ton furor y desconsol! | |||
Rosaura, la teva filla, | |||
ton escut esplendorós | |||
ab lo seu amor humilla; | |||
perdona de ta pubilla | |||
un fet tan escandalós.- | |||
En eix punt el cel estalla, | |||
cauhen gotas com cigrons, | |||
espesas com á metralla, | |||
lo llamp viu 'ls núvols ralla | |||
y 'l tró ressona pels mons. | |||
-Aixó es un cástich de Deu!- | |||
esclama la enamorada. | |||
-Fugim! -diu ab forta veu, | |||
l'enamorat, que ja creu | |||
la empresa tota frustrada. | |||
Ella, plena de feresa, | |||
s'alsa, se'n vá ab lo minyó | |||
y fugen tots dos depressa, | |||
quan ella veu que ell tropessa | |||
y cau dintre 'l surtidó. | |||
-¡Jesus! diu ab trista veu, | |||
llansant la dama un xisclet, | |||
y á la llum d'un llampech, veu | |||
l'amant ofegat que jeu. | |||
Lo toca... ja estava fret. | |||
-¡¡Justicia eterna del cel!!...- | |||
Ressona la veu pèl camp; | |||
lo tró llansat per Lusbel | |||
de lo núvol talla 'l tel... | |||
y me la parteix un llamp. |
L'últim Trencalós
—19→
Altre llamp, senyal profética | |||
de tempestat molt mes gran, | |||
al cap d'una escala estética | |||
ensenyá una forma atlética | |||
com d'un colosal gegant. | |||
Esglahó per esglahó, | |||
la escala ab paus abaixava, | |||
ensenyant ab tot aixó, | |||
que á n'ell no li feya pó | |||
la tempestat que 'l voltava. | |||
Ab camisa y sabatots | |||
per no trepitjar cap buyna | |||
—20→ | |||
ni clavarse 'ls escardots, | |||
duya á la dreta un sabrot, | |||
y á l'altre má un llum de cuyna. | |||
Tot pelut fins als jonolls, | |||
que m'apar cosa molt porca, | |||
y ab pèls gruixuts com fonolls, | |||
la barba plena de polls, | |||
com D. Jaume de Mallorca. | |||
Per sobre 'l hort caminava | |||
trepitjant tots els ensiams, | |||
y mireu si alló imposava, | |||
que lo sabre que portava | |||
tenía catorze pams. | |||
Los seus ulls llamps despedían, | |||
los seus pels tots erissats... | |||
certa semblansa tenían | |||
á n'als quatre ó cinch que 's crían | |||
á n'als bigotis dels gats. | |||
Y lo arrogant completava | |||
de tant imponent persona, | |||
un casco antich que ostentava, | |||
com el que Atila portava | |||
á n'al siti de Girona. | |||
Molt poch havía avansat | |||
ab sa marxa magestuosa, | |||
quan se para tot plegat, | |||
al veurer á son costat | |||
com morta, á sa filla hermosa. | |||
S'atura allí, y tant de nou | |||
li ve 'l contemplar alló, | |||
que fa un salt quan d'allí 's mou, | |||
semblant al salt que fa un bou | |||
quan el punxa 'l picadó. | |||
Després de molt curt moment | |||
de contemplar á la móssa, | |||
exclama ab terrible accent: | |||
-¡¡Y mon honor!!... -¡L'element | |||
no te veu mès horrorosa! | |||
Sense dir cap mes paraula | |||
se tira un xich enderrera, | |||
s'encomana á Santa Paula, | |||
—21→ | |||
y á n'al pit de la verjaula | |||
la espasa apunta certera. | |||
Mes al haverla tocat, | |||
ella que estava molt tendra | |||
puig passant pel seu costat | |||
la havía 'l llamp calsinat, | |||
quedá desfeta com cendra. | |||
-Ahònt es -de allí volant | |||
diu- ara 'l deshonrador?- | |||
y un llamp, li mostrá ab espant, | |||
com se l'estavan menjant | |||
els peixos del surtidor. | |||
Quedá un moment com gelat, | |||
com suspés del trich del cor, | |||
y després diu, tot plegat; | |||
-¡Oh Deu, la posteritat, | |||
qué dirá de mon honor!!- | |||
S'extassía altre moment, | |||
se treu 'l casco y 'l llensa, | |||
horrorós brunzía 'l vent; | |||
contempla 'l fons del torrent, | |||
—22→ | |||
y 's queda un xich com quí pensa. | |||
De lo llamp, las vehinas casas | |||
els resplandors ensenyavan, | |||
llensava 'l cel aigua y brasas, | |||
y á sota d'ell, els dos ases | |||
que desesperats bramavan. | |||
Com un borratxo de rom | |||
diu al fí ab furiós accent: | |||
-¡Sens honor, aquí qué som! | |||
¡Qué es la vida!! -y patatóm! | |||
se tira á baix del torrent. | |||
Los burros allí lligats | |||
en un brancot d'esbarzé, | |||
van dar un salt de espantats... | |||
Mort de tants ossos trencats, | |||
el duch á sos peus caigué. | |||
Las pobres bestias fermadas, | |||
no podent fugir així, | |||
al cap d'un mes, d'afamadas | |||
se van veure precisadas | |||
á menjarse 'l duch allí. | |||
Al últim las vá matar | |||
de fam l'extrém horrorós! | |||
¿A quí no fá esgarrifar? | |||
Així extingit vá quedar | |||
lo ducat d'en Trencalós. |
PROU