1. Camí molt antich que fan los ramats d' Arles quan van á passar l' estiu als Alpes. Montmajor es una antiga abadía de benedictins prop d' Arles. Trau de les Bruixes, excavació de la roca d' Avinyó.
2. Un dels noms populars del diable. Rabelais ha dit: «Més fi que mestre Mosca.»
3. Altre nom popular del dimoni.
4. En moltes encontrades de Provensa, especialment en la montanya del Léberon, prop de Robion (Vaucluse), moltes roques estimbades ò antichs dolmeus portan lo nom de Palet del Diable y son atribuhides per les llegendes á una partida de palet jugada entre Deu y Satanás al principi del món.
5. Alusió á la llegenda del pont de Gard, qual construcció, com la de casi tots los ponts románichs, es atribuhida al dimoni. La «llebra del pont de Gard» es un baix-relleu que existeix sobre una paret del monument.
6. Alusió á una cansoneta infantil: Plòu, plòu, souleio -Sus lou pont de Marseio, que ha inspirat á Paul Arène un deliciós romans provensal.
7. Vila dels entorns d' Avinyó, sobre la riba esquerra de la Durensa.
8. Nom de dona que significa murtra. En les families juehues de la Provensa se sol anomenar aixís á les dones que 's diuhen Esther. Segons los hebraisants, Esther y Hadasa volen dir lo mateix. Y en hebreu, Hadasa significa murtra, com Nerto en provensal.
9. Vescomte de Turena, per sobrenom «flagell de Provensa», y cèlebre capithost de facciosos que guerrejá per molt temps en aquest país á favor del comte Carles de Duras, enemich de la reyna Joana. Se negá al atravessar lo Rhône (1399), y la seva mort ha donat orígen á un ditxo. Quan una cosa es molt llarga ò 's fa esperar molt, encara 's diu: això es la mort d' en Turena. Céssar de Notre-Dame diu en sa historia que 'l nom d' en Turena es odiós á Provensa.
10. Nom que 's doná á les colles d' aventurers que infestaren lo Mitxdía en lo segle XIV.
11. Se dona 'l nom de Segounau al terreno que vorejan les ribes del Rhône.
12. Títol d' un poema novelesch del trovador Matfre Ermengaut, de Béziers.
13. «Les filles de Toscana portan totes un ramellet de gessamí lo día de les bodes.» (Provence artistique et pittoresque).
14. Carrer d' Avinyó, qual nom significa: «carrer enllosat».
15. Famós tribuno que intentá restablir á Roma 'l sistema republicá y fou internat á Avinyó de 1347 á 1353.
16. Nat á Huesca, Aragó, y elegit en Avinyó Papa en 1394, en temps del gran cisma d' Occident. Morí en España en 1424.
17. Rey aragonès que vingué á Avinyó en 1396 á visitar á Benet XIII.
18. La Sorgo es lo nom del riu format per la font de Vaucluse, y les branques d' aquest riu s' anomenan també Sorgo.
19. Una tradició suposa que un soterrani unía lo palau dels Papes ab la torrella de Castell-Renart. En Avinyó, davall la torra de Trouillas, com á Castell-Renart davall les runes del castell, s' ensenyan encara les sortides d' aquest túnel.
20. Promontori que domina la ciutat d'Avinyó.*
_____________________________
* [Aquesta nota no remet a cap paraula del text original.]
21. Los comtes de Provensa de les dues cases d' Anjou s' intitulavan en sos documents: Dei gratia rex Jerusalem et Siciliæ, comes Provinciæ Forcalquieri, y 'l rey René s'anomenava: per la gracia de Dieu rey de Jerusalem, de Aragon, de Ambas Sicilias, de Valencia, de Sardenha et de Corzega, duc d' Anjou et de Bar, comte de Barcelona et de Provensa, de Forcalquier et de Piemont.
22. Vocable de la catedral d' Arles.
23. Mena de sobrenom que la gent dona al sol, puix que fa més ò menys llarga la durada dels díes.
24. Vèjas la nota 3 del cant I.
25. Nom vulgar de la antiga abadía de Sant Cesari d' Arles.
26. En lo gran cisma d' Occident la cristianitat se dividí en dues obediencies, una que regoneixía per Papa al pontífice de Roma, y altra al d' Avinyó.
27. Lo Papa Benet XIII, declarat anti-papa per la Esglesia, havía sigut abat de Montmajor.
28. Llacuna que cobría 'ls encontorns de Montmajor, avuy seca.
29. Lo poble, que mira á l' oreneta com un aucell del bon Deu, creu que refila 'l nom de Jesucrist.
30. Nom popular d' una columna antiga que encara 's veu sobre 'l camí d' Arles á Tarascó, y que servía de fita entre les abadíes de Montmajor y Sant Cesari.
31. Santa María la Major, nom d' una basílica d' Arles.
32. Vilatjá d' Arles que deixá memories manuscrites en provensal.
33. Nom que designava un instrument de música que 's troba encara en moltes esglesies de Provensa. Era una roda que tenía clavades set campanetes que donavan les set notes de la gamma y que 's voltejava, en les grans solemnitats, per medi d' una corda y una manuella.
34. Nom d' un quarter perdut de la Camarga.
35. Lo golf de Lleó, anomenat en los mapas sinus Leonis, mare Leonis (1269), tragué probablement son nom del lleó armorial que portava 'l pabelló de la república d' Arles, quals nombroses naus solcavan antigament les aygues de sos paratjes. En la Etat Mitjana se nodría en Arles un lleó viu á expenses del tresor públich. Lo cronista Bertrand Buisset ne parla sovint: L' an que dessus (MCCCCII), lo jorn XXVII de may, lo Rey Lois fes combatre lo leon d' Arle amb un taur; e y fou present Madama Violant sa molher, e Madama Maria, mayre del Rey, e Madama de Corcin, e motas autras damas, e mousen Karle, prince de Taranta, frayre del rey Lois, e mots autres senhors, cavaliers e escudiers, e tota autre gent que esser y volc, e y podie venir L' an MCCCCV, lo jorn ters d' abril, morí lo leon d' Arle loqual avie visqut, stant en Arle, XVIIII ans e VI mes.
La manutenció del lleó d' Arles fou suprimida per deliberació del 4 d' abril de 1553. Per majors detalls vèjas Le Musée, revue arlèsienne, historique et littéraire, publicada per M. Émile Tassin.
36. Barris de la ciutat d' Arles.
37. Generalment se creu que aquestes paráules son dites per les religioses á la professa que acaba de pronunciar sos vots.
38. Petita moneda usada antigament á Provensa.
39. Cert condiment inventat probablement pe'ls pastors.
40. Nom que portava á Arles lo cap-de-colla de la ronda.
41. Encontrada del territori d' Arles, entre aquesta ciutat y Tarascó.