Visor de obras.

«Juan Boscán a Marineo Sículo, preceptor suyo, salud.

«Cosa indigna y verdaderamente inicua me parece, Sículo mío, que sobre nuestra amistad haya caído tal silencio, que para nada quieras al presente el trato familiar de tu Boscán. Yo, a decir verdad, confieso que es mayor la culpa de mi negligencia que la de tu inhumanidad. Porque yo, que te lo debo todo, estoy obligado a ser humano y liberal contigo. Tú, con todo género de buenos oficios, y principalmente con los que atañen a la literatura, me has hecho de tal manera tu deudor, que casi he perdido la facultad de corresponder dignamente a ellos. Porque tú con prolongada vigilancia, no sólo exornaste mi ingenio con las que llaman primeras letras, sino que me esforzaste a seguir adelante y llegar a más altos estudios. Yo incurriría, y no poco, en la fea nota de ingratitud si omitiera respecto de ti ningún género de acatamiento y cortesía. ¿Qué cosa puede haber mejor y más digna que mostrarnos agradecidos con aquel a cuya sabia industria debemos el haber conseguido no pequeña luz de erudición? Por todo lo cual mi querido Sículo, debes persuadirte que todo lo que de mis facultades dependa quiero que sea común contigo.»

Die sabbati, XXX. mensis augusti, MDXXXIII.

Capitulatio facta, firmata e iurata inter magnificos Ioannem Almugàver militem, ordinis et milicie sancti Iacobi de Spata, et Ioannem Boscha domicellum, in civitate Barcinone domiciliatos, ex una; et Ioannem Bages, Francinam, illius uxorem, Franciscum Labia libraterios, et Aldonciam illius uxorem, cives dicte civitatis, parte ex altera, super nova impresione facienda cuiusdam libri vocati Lo Cortesà. Est sedula in bursa secunda et anni presentis.

Testes in nota.

Capítols fets, fermats e jurats entre los magnífichs senyors mossèn Johan de Almugàver, cavaller del orde de sanct Jaume de la Espasa, donzell; e mossèn Joan de Boschà, donzel, en Barcelona domiciliat, de una part, e mestra Joan Bages, Francina, de aquell muller, y Francesch Labia, e Aldonsa, de aquell muller, libraters, ciutadans de la dita ciutat de la part altre, sobre la nova impressió faedora de un libre nomenat Lo Cortesà.

Primerament lo dit magnífich senyor Joan de Boschà convé e en bona fe promet a dits Joan Bages y Francesch Labia, que'ls donarà un libre original, appellat Lo Cortesà, lo qual lo dit senyor mossèn Boschà ara novament ha introduït, perquè ells, dits Bages y Labia, imprimesquen e o fassen imprimir aquell, lo qual libre appellat Cortesà, lo dit senyor Boschà los donarà bo y corregit; y ells, dits Bages y Labia, los haien de fer imprimir aquell a totes llurs despeses.

Item és pactat y concordat que, per quant per fer dita impressió és menester privilegi de sa maiestat, que ells, dits senyors mossèn Almugàver e Boschà, hauran, a llurs despeses, privilegi de sa maiestat per poder imprimir, e o fer imprimir, dit libre appellat Cortesà, y que per lo temps que sa maiestat atorgarà que dit libre se puga imprimir, haie a durar la present concòrdia entre elles dites parts.

Item és pactat entre les dites parts que per lo temps que durarà dita concòrdia, se haie de emprimir dit libre appellat Cortesà tante voltes com fos menester, y segons volran y conexeran dits magnífichs senyors, e o quiscun d'ells, a despeses dels dits Bages y Labia.

Item és pactat e concordat entre les dites parts, que los dits Bages y Labia haien de fer imprimir a llurs costs y despeses, de present, sis cents volums de dit Cortesà; e aprés, durant dita concòrdia, tantes voltes com serà menester. Los quals volums, e o quiscun de aquells, se haien de vendre al preu que diran dits senyors Almugàver y Boschà, e o l'altre d'ells. E que quada vegada que se imprimiran, dit senyor Boschà sia tengut y obligat de corregir tantes formes com fossen menester.

Item que tota hora y quant los dits senyors Almugàver y Boschà, e o l'altre d'ells, o sos legítims procuradors, requeran los dits Bages y Labia, e o l'altre d'ells, ells e l'altre d'ells axí request, sia obligat e tingut dar bon compte y rahó de dits libres y del procehit de aquells, ço és, al que seran avaluats e apreciats per los dits senyors, sens cuernar, y de alló que seran valuats, del que serà venut, haien a donar la meytat.

Item és pactat entre les dites parts que los dits Bages y Labia haien y pugan enviar dits libres, a despeses de la caixa, e o de la companyia, si altrament per los dits senyors no era trobada forma de poder-los enviar sens despeses ningunes. Y en cars, com dit és, que dits Bages y Labia enviassen dits libres en altres parts, no'u pugan fer sens expressa licència de dits senyors. E si dits senyors ne enviaven en altres parts, del que tramatran ne haien donar rahó del proceyt a dits Bages y Labia.

Item que si durant dita companyia convendrà morir los dits Bages y Labia, o l'altre d'ells, que en tal cars, e o an qualsevol manera, puxen los dits senyors pendre la meytat dels libres descoernats, si a ells dits senyors no satisfea venir a compte, per no poder-se pagar.

Item és pactat e concordat entre les dites parts, que axí lo original de dit libre appellat Cortesà, com encara lo privilegi que se haurà de sa maiestat de poder-lo imprimir, sian depositats en mans del senyor Almogàver, per fer-na hostensió tota hora y quant fos mester.

Dictus Labia quia minor XXV. maior XX.

Fiat cum omnibus obligacionibus et scripture tercii, obligando pro inde dicti Bages et Labia personas et omnes bona et cum omnibus renunciacionibus.

Et ideo nos dicte partes laudantes.

Testes sunt Petrus de Semelsa et Joannes Malla, scutiferi, habitatores Barchinone.

30 agosto 1533

Die sabbati XXX. mensis augusti MDXXXIII.

Ego Petrus Montpesat bibliopola, civis Barcinone, et Eulalia, coniuges, attendentes vos magnificos Ioannem de Almugàver militem milicie sancti Iacobi de Spata; Ioannem Boscha, domicellum, Barcinone domiciliatos, Ioannem Bages et Francinam, illus uxorem; Franciscum Labia et Aldunciam, coniuges, die presenti et infrascripta penes Hieronimun Mollet, notarium infrascriptum, iniisse quedam capitula super nova impressione factura usque ad quantitatem sexcentorum voluminum cuiusdam libri vulgo dicto Lo Cortesà, quam impresionem ego promitto facere hoc videlicet modo, videlicet quod quotidie imprimam unam formam comunem dictorum sexcentorum voluminum, die tamen non feriato, per cuiusquidem forme impresiones ego vobiscum pepingi, et a vobis dictis Bages et Labia recepi id pro quo impresurus sum ipsas formas, attendens inquam vos limine presentis contractus et in actu eiusdem mecum stipulatum fuisse quod absque expressis consensu et voluntate vestris, ultra dictam summam non imprimam, et hoc promissi facere sine dilacione, etc.

Et si forte, etc., volumus incidi in penam centum aureorum auri, quam nobis gratis imponimus, que quidem pena vobis pro duabus partibus, et residua tercia pars illi officiali qui de his requisitus exequtionem fecerit, totaliter acquiratur. Nichilominus etc. Et pro his complendis obligo vobis specialiter et expresse res ipsas ereas vel ferreas quas habeo ad usum imprimendi, et generaliter omnia alia bona. Renunciantes beneficio novarum constitucionum et dividendarum actionum et epistole etc. Et ego dicta Eulalia doti sponsalicio meis et juri etc. ypothecarum etc. Et facimus et firmamus scripturam sub pena tercii in curia vicarii Barchinone. Obligando pro inde videlicet ego dictus Petrus Monpesat personam et ambo bona cui etc. Iurando etc. Hec igitur etc.

Intellecto tamen quod si oportuerit imprimere alia volumina ultra dictam quantitatem, quod ipsa imprimam, ad forum seu racionem pro quo promisi imprimere ipsa.

Testes sunt Petrus de Samelsa et Ioannes Malla scutiferi, habitatores Barchinone.

Item cum alio instrumento predicti magnifici Ioannes de Almugàver et Ioannes Boscà et Ioannes Bages et Franciscus Labia promiserunt dicto Petro Montpesat quod si oportuerit imprimere volumina excedencia ultra dictam sortem, quod illa volumina dabunt ad imprimendum ipsi et non alio.

Testes predicti.

30 agosto 1533

Diei iovis XXIII. mensis marcii anno predicto MDXXXII.

Capitulacio et concordia facta et firmata per et inter magnificum Ioannem de Almugàver, olim de Boschà, domicellum, et nobilem Annam Giron de Rebolledo et de Boscà, coniuges, ex una, et Ioannem Bages libraterium, civem Barchinone, parte ex altera, de et super impressione operum non impresorum nominatorum de Boschà.

Sunt in bursa anni presenti.

Testes in scedula.

Die iovis XXIII. mensis marcii, anno a Nativitate Domini MDXXXXII.

Concòrdia, capitulació e avinència feta e fermada per y entre lo magnifich senyor mossèn joan de Almugàver, olim de Boschà, donzell, en Barcelona domiciliat, e la noble senyora donna Anna Girôn de Reboliedo y de Boschà, coniuges, de una part; e mestre Joan Bages librater, ciutedà de dita ciutat, e la dona Na Francina Bages, muller sua, de la part altra, de e sobre les obres del dit senyor Boscà e altres stampadores.

Primerament attenent lo dit senyor mossèn Boschà ha compostes moltes obres en llengua castelana, les quals fins vuy no són stades stampades, jatsia alguns trossos de aquelles vagen scrites de ploma y así corruptos, e també vagen al en aquelles s'i affegescha, e may dit senyor Boschà may hage compostes ni ordenades aquelles, e a pregàries de molts cavallers e hòmens savis hage determenat, dit senyor Boscà, de fer stampar dites obres ab privilegi real que obtindrà que ningú altri les puga stampar per cert temps; com lo dit senyor Boscà tinga necessitat, per affermar dit negoci, de algun librater, persona fiada que hage ànsia de stampers e de paper per a fer dites obres, a fi que dites obres sien stampades e vinguen a llum, e aprés aquelles vendre; e com tot assò sia necessari fer-se mitjensant algun librater, e com lo dit mestre Bages hage també cabut e entrevengué en lo stampar que fets del Cortesà, lo qual lo dit senyor Boschà havie introduït de lengua toscana en lengua castellana, per ço per donar forma e manera a les demunt dites coses, lo dit senyor mossèn Boschà e dona Anna, coniuges, convenen e prometen als dits mestre Bages e Francina, còniuges, de donar-li lo original de dites obres stampadores, ab pacte que aprés que seran stampades dites obres, lo dit Bages restituescha al dit senyor Boschà lo dit original, e de provar e corregir totes les formes de dites obres, que per lo stamper per lo dit Bages eligidor li seran portades, e de haver a son cost y despeses de privilegi y privilegis de sa maiestat, ab los quals provehirà e manarà que ningú per temps de deu anys, per los regnes de sa maiestat, gos stampar, impremir, ni vendre dites obres, ni procurar ni fer que altri ho fassa, sinó lo dit mossèn Boscà, o aquell o aquells que ell haurà volgut. E per lo dit temps promet lo dit mossèn Boscà al dit Bages que, tantes vegades quant se stamparan dites obres, non farà partit ab altri librater, stamper, ni altre persona, sinó tant solament ab lo dit mestre Joan Bages.

Ítem és concordat entre dites parts que lo dit Joan Bages, econtinent que tingue lo original de les dites obres stampadores, hage aquelles de fer stampar ab bona stampa, ab bon paper, a despeses pròpries del dit Bages, sens contribuir-hi en dites despeses fahedores de dita stampa y paper y altres despeses per açò necessàries, en res ni per res, lo dit mossèn Boscà, ans totes vinguen, com dit és, a càrrech de dit Bages. E que per aquesta primera vegada hage lo dit Bages fer stampar mil libres e o volums de las ditas obras stampadoras, e no més ni manco, sots les penes davall contengudes. Los quals mil libres e o volums de les dites obras stampats, hagen de ésser senyalats de cert senyal per lo dit mossèn Boscà, e aprés aquells mil libres e o volums, portats en casa de dit Bages per a vendre al preu que per lo dits mossèn Boscà e Bages se consertaran, e si no se'n porien consertar, a coneguda del notari davall scrit. Lo qual preu se hage a partir entre los dits mossèn Boscà e Bages mig a mig, ço és, la meytat al dit mossèn Boscà, per lo donar e portar dites obras, franch e quiti de totes despeses; axí que de cada libre que's vendrà fer, del preu que's posarà, sens ligar, sie la meytat neta de totes despeses del dit mossèn Boschà, e l'altra meytat ultra la ligadura, sie del dit mestre Bages, per los treballs e despeses de paper, mans de paper, e altres coses necessàries per fer stampar dita obra, de la qual mitat hage lo dit Bages pagar les dites despeses dels libres per la dita stampa.

Ítem és concordat, entre dites parts, que tots los dit mil libres e o volums stampadors, aprés que seran assenyalats del dit senyor Boscà e portats en casa del dit Bages, si expedirà que de aquells ne envien en altres parts per a vendre, que aquells tengue anviar lo dit Bages, e perquè als libraters forasters a qui seran tramesos los dits libres tinguen maior diligència en spedir aquells, que en aquest cas, del preu de quascun libre se haga a llevar alguna cosa, a coneguda de ditas parts; e si no se consertaran, del notari davall scrit. E açò per salari al librater al qual tals libres li seran tramesos, e no res manco se hage a deduir del preu de dits libres, de fora Barcelona tramesos, los ports y drets.

Ítem és concordat entre dites parts que, de tots los libres tramesos, dels quals ne tinga ha donar memorial lo dit Bages al dit mossèn Boscà, sis mesos passats aprés que seran tramesos, sie tingut e obligat, lo dit Bages, e o aquell a qui dits libres seran tramesos, donar e pagar, realment e de fet, al dit mossèn Boscà, e o a son procurador, la meytat del preu de dits libres tramesos, levat tant solament les despeses de port e drets, e salari de librater que serà tatxat. Totes les altres despeses sedesquen al dit Bages, com dit és.

E si dits libres no eren venuts, volent dit mossèn Boscà, e o son procurador, la meytat de dits libres li sien donats e restituhits allà hont seran, com sie la intenció de les dites parts que, de tots los libres que s'enviaran fora de la present ciutat, aprés sis mesos que seran enviats, puga lo dit mossèn Boscà demanar-ne compte a rahó, en la forma demunt dita.

Ítem és concordat, per llevar comptes y forma de enbarasar-se sobre lo pendre e donar de libres, que lo dit Bages tingue tots los dits mil libres e o volums stampats, en la forma demunt dita, e que de aquells que se enviaran de fora, hage a donar-ne compte, com dit és, e que dels que restaran en ciutat tostemps e quant dit mossèn Boscà vulla, e que dels que faltaran al compte, deduhits los que seran tramesos, hage realment y de fet pagar lo dit Bages ab dit mossèn Boscà, per quiscuna pesa que faltarà, la meytat del preu que será tatxat per quiscuna pesa, franch e quiti de totes despeses; e no sie obligat lo dit Bages donar pessa e o pesses de dites obres al dit mossèn Boscà, sinó com un stranger pagant aquelles pesses que dit mossèn Boscà volgués, ans sia obligat, sots pena de perdre lo preu del libre, de no donarli'in deningú, sinó ab sos dinés, segons forma del preu que serà taxat.

Item és concordat entre dites parts, que per evitar que no's perda lo privilegi e o privilegis que s'obtindran de sa magestat, com s'és perdut lo del Cortesà, que aprés que lo dit senyor Boscà hage hagut aquell, lo hage de deposar en poder del notari devall scrit, a fi que stigue en custòdia de dites parts, e's puguen fer de aquell trellats auténtichs necessaris per dit negoci.

Ítem com fos delliberat per les dites parts, y con fiam de aquesta desliberació que lo dit mestre Bages hagués de anar a d'alguna part per fer publicar dit privilegi e o obtenir execució de aquell, és concordat que vage a comunes despeses de dites parts, de menjar e de beure, per ell, dit Bages, e per sa cavalcadura.

Testes sunt Iacobus Porta calsaterius, civis et Ioannes Degas regni Navarre scutifer, comorans cum dicto Boschà quoad firmas dicti Boschà et Bages. Testes firme dicte Francine Bages que firmavit XXVII. sunt: Carolus Amorós, Ioannes Carolus Amorós, stamperii, cives, et Franciscum Parent scriptor habitator Barchinone.

Testes firme dicte nobilis Anne Girón de Rebolledo, qui firmavit dicta die, sunt predicti.

23 marzo 1542

Die lune XXVII, mensis marcii anno a Nativitate Domini MDXXXXII.

Capitulacio, concordia et avinencia facta et firmata per et inter Johannem Bages libraterium, civen Barchinone, ex una parte, et Carolum Amoros et Ioannem Amoros, patrem et filium, impressores, cives Barchinone, partibus ex altera, de et super impressione librorum de mossèn Boschà.

Sunt it bursa anni currentis.

Testes in scedula.

Die lune XXVII. mensis marcii, anno a Nativitate Domini MDXXXXII.

Concòrdia avinència feta y fermada per y entre mestre Joan Bages, librater, ciutedà de Barcelona, de una part; e mestre Carles Amorós e Joan Amorós son fill, stampers, ciutedans de la dita ciutat, de la part altre, e sobre lo imprimir les obres del senyor Boschà.

Primerament és concordat entre dites parts que, attenent que lo dit mestre Bages s'és concertat ab lo dit mossèn Boscà sobre lo impremir les obres sues e per impremir aquelles té necessitat de convenir e consertar-se ab los dits Carles e Joan Amorós, stampers, qui per llur abilitat, bondat e sufficiència seran persones les quals breument e bé imprimiran dites obres, les quals tenen necessitat de brevitat e de bona stampa.

Pero ço, per donar forma a les dites coses, los dits Carles e Joan Amorós, pare e fill, convenen e en llur bona fe prometen e quiscú d'ells convé, e en bona fe promet, que stamparan de bona stampa, segons la prova mostrada per lo dit senyor Boscà, de forma de quart de full, les dites obres, en aquesta manera, ço és del primer del mes de abril qui ve enllà fins que dita obra sie acabada, quiscun dia no feriat, dues formes, que és un full tot stampat, en nombre que seran dites formes mil, conforme al que dit Bages té capitulat ab lo dit senyor Boscà, les quals formes los dits Carles, pare e fill, no puguen stampar, fins a tant que sien dites proves e formes provades e fermades per lo dit mossèn Boscà.

E durant dita obra prometen no posar mà en altra obra, fins a tant que dites mil peses de libres e o volums, sien acabades. E acabades que sien, hagen totes aquelles liurar a dit Bages, ensemps ab los originals que'ls hauran dictats de dites obres, sense haver-se aturada còpia ninguna, ans volen dites parts que, si se'n trobaven en poder de alguns stampers o libraters, encorreguen en les penes e jurament davall contengudes.

Ítem és concordat, entre dites parts, que lo dit mestre Bages sie tengut e obligat donar als dits Carles e Joan Amorós, pare e fill, per rahó de impremir los dits mil libres e o volums, tot lo paper per impremir aquells serà necessari.

E no res mancho los hage a pagar per sos treballs de impremir o fer impremir dites obres, a rahó nou sous per quiscuna rayma de paper que serà despesa o entrarà en dites obres. Los quals nou sous, per quiscuna rayma de paper, hage de pagar lo dit Bages a dits pare e fill, en aquesta forma, ço és, de present sis ducats per bestreta; e a quinze de maig prop vinent, deu ducats, e lo compliment, acabada que sie de stampar dita obra. E en res altre no sie tengut lo dit Bages als dits pare e fill, sinó en donar-los lo paper necessari, e nou sous per quiscuna rayma de paper que serà stampat per rahó de dites obres.

Ítem és concordat entre dites parts, que los dits pare e fill sien obligats donar al dit Bages los dits mil libre e o volums aprés que seran acabats, como dit és, bons e corregits, e registrats e bons, conforme a les proves que'ls seran donades per lo dit senyor Boschà.

Ítem és concordat entre dites parts que en cars que se hagen de stampar dites obres en Barcelona, e tenint, dits pare e fill, lletreria conforme al modo que volrà dit sengor Boschà que se stampen, que sie obligat aleshores lo dit Bages donar la faena que en aquellas se faria en tornar fer stampar dites obres, per los dits pare e fill, en lo modo y forma dalt contenguda.

Ítem és concordat entre dites parts, que los dits Carles e Joan Amorós, pare e fill, no puguen imprimir més dells dits mil libres e o volums, e de aquells que ells no liuraran ab àpocha e albarà nostres, segons entre dites parts stà clausulat, ans volen dites parts que si per cas, durant lo temps dels deu anys aprés que ells dits pare e fill no auran liurat tots los dits mil libres e o volums de la dita obra stampadora, se trobave axí en poder de dits Carles e Joan Amorós, pare e fill, com encara de altres qualsevol stampers e libraters, encorreguen les penes davall contengudes.

Ordinetur cum omnibus obligacionibus...

Testes: Bernardus Claverii, ville de Gausach, Urgellensis diocesis, familiaris dicti Boschà, et Franciscus Parent scriptor, habitator Barchinone.

27 marzo 1542