Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
 

71

Et quidquid petierimus, accipiemus ab eo, quoniam mandata ejus custodimus. (En su epístola, cap. 3.) (N. del A.)

 

72

Quidquid petierimus facias nobis. (N. del A.)

 

73

Joannes testimonium perhibet de ipso, et clamat, dicens: Hic erat, quem dixi: qui post me venturus est, ante me factus est: quia prior me erat. Et de plenitudine ejus nos omnes accepimus, et gratiam pro gratia. Quia lex per Moysen data est, gratia et veritas per Jesum Christum facta est. Deum nemo vidit umquam: Unigenitus Filius, qui est in sinu Patris, ipse enarravit. Et hoc est testimonium Joannis.- (Joann., 1). (N. del A.)

 

74

Tu quis es?, et confessus est, et non negavit: et confessus est: quia non sum ego Christus. (N. del A.)

 

75

Quid ergo, Elias es tu?, et dixit: Non sum. Propheta es tu? Et respondit: Non. Dixerunt ergo ei: Qui es, ut responsum demus his, qui miserunt nos? Quid dicis de te ipso? Ait: ego vox clamantis in deserto. Dirigite viam Domini, sicut dixit Isaias propheta. (N. del A.)

 

76

Ergo baptizo in aqua: medius autem vestrum stetit, quem vos nescitis. Ipse est, qui post me venturus est, qui ante me factus est, cujus ego non sum dignus ut solvam ejus corrigiam calceamenti. Altera die vidit Joannes Jesum venientem ad se, et ait: Ecce Agnus Dei, ecce qui tolit peccata mundi, hic est, de quo dixi: Post me venit vir, qui ante me factus est: quia prior me erat, et ego nesciebam eum, sed ut manifestetur in Israel, propterea veni ego in aqua baptizans. Et testimonium perhibuit Joannes, dicens: Quia vidi Spiritum descendentem quasi columbam de coelo, et mansit super eum. Et ego nesciebam eum.- (Joann., 1.) (N. del A.)

 

77

Homo missus a Deo, qui venit parare vias Domino, ut omnes crederent per illum. (N. del A.)

 

78

Las primeras ediciones añadían: «al que por todo el reino recibe, y por ninguno habla; al que llama pródigo y perdido al rey que da a otros, y justificado, santo y glorioso al que todo se lo deja tomar a él: al que hace méritos para sí los inconvenientes que pone a las mercedes en otros: al que cerca los oídos del rey de hombres y consejeros comprados que, alabándole a él y acreditando su gobierno, halagan con lisonjas venenosas la perdición y afrenta de los beneméritos, -ése que llamare criado tal género de demonios, indigno es del comercio de las gentes.» (N. del E.)

 

79

En las expresadas ediciones sigue: «cuando ven que acuden a solicitar su puerta todos, y que es desierto palacio cuando ellos no entran por él.» (N. del E.)

 

80

Nam cum liber essem ex omnibus omnium me servum feci, ut plures lucri facerem. (N. del A.)