Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
 

1

[L'edició de Recorts d'un excursionista (1887) de Carles Bosch de la Trinxeria que ara reproduïm numera les notes a peu de pàgina seguint la forma clàssica: [21] 1, [58] 1, [92] 1, [93] 2, [101] 1, 2, [111] 1, [131] 1, etc. La nostra edició no fa constar aquesta numeració, sinó una altra de contínua: [21] 2, [58] 4, [92] 5, [93] 6, [101] 7, 8, [111] 9, [131] 10, etc. Això no obstant, facilitem la numeració de l'original imprés de la manera següent: (21, 1) remet a la nota 1 de la pàgina 21, (58, 1) remet a la nota 1 de la pàgina 58, (92, 1) ho fa a la nota 1 de la 92, etc. D'altra banda, no hem reproduït el signe tipogràfic (») que acompanya l'estil directe per tractar-se d'una obra en prosa. (N. del E.)]

 

2

Libellula meridionalis, de Selys. (21, 1)

 

3

Calamástechs. (58, 1)

 

4

Gabatx, Gabatxería. Lo Diccionari de la Academia dona 'l nom de gabatx al montanyés de nostres Pirineus, y afegeix que parlant en estil familiar, es nom que s' aplica á tots los francesos. Lo Diccionari de Covarruvias diu així: en los limits de la provincia narbonesa se troban pobles que César, Strabon y Pline, nomenan Gabalí, Belleforet los anomena gavatxus; cita la opinió de Abraham Ortelius y continua de eixa manera: Lo pais árit que habitan eixos francesos, los obliga á expatriarse y s' en venen á nostra terra pera guanyarse la vida, estanyant paellas, amolant ganibets, etc., los dihem gabatxos y tothom los desprecia.»

No deixa de ser bastant singular que los rossellonesos conservin encara, pera los francesos que no son del Roselló lo motiu de gabatxos. Lo país de la gabatxeria comensa, segun ells, dellá de la cordillera de las Corbieres. Aplican generalment eix nom á tot francés que no parla catalá. (92, 1).

 

5

En Labernia, en son diccionari ne diu marraixa. Mossen Jacinto Verdaguer en son poema Canigo ne diu almorratxa. (93, 2)

 

6

L' andá es un conreu rodejat de cledas ahont fan dormir lo bestiar de llana pera femar la terra. (101, 1)

 

7

Ressopó, refrigeri que s' acostuma á portar als nuvis la primera nit de boda. (101, 2)

 

8

L' áliga pon no més que dos ous de's quals surten mascle y femella. (111, 1)

 

9

Pobles de Conflent. (131, 1)

 

10

Lagopedes, familia de Gallinaceas. (132, 1)