Recull de eximplis e miracles, gestes e faules e altres ligendes ordenades per A-B-C, tretes de un manuscrit en pergami del començament del segle XV, ara per primera volta estampades

Volum II

Anònim

[Nota prèvia: El Recull de eximplis e miracles... té la següent estructura:

1. Imatge

2. Lletra d'abecedari

3. Número romà i rúbrica que encapçala l'exemple o miracle

4. Cita llatina

5. Narració

Nosaltres, però, n'hem canviat la disposició:

1. per raons de maquetació,

2. per facilitar l'accés des de l'índex a les lliçons llatines característiques de la literatura homilètica.

Comença aquest segon e darrer volum del present Legendari ab los eximplis e miracles que comencen per L.

  -3-  

CCCLXXIII - Eximpli de la gran compaciencia de lagremes que continuament habitaua en labat Arceni, e del poch dormir que ell feya.

LABAT Arceni continuament tota la sua vida treballaua de la sua persona per no estar ocios, e portaua un drap en lo si per exugarse les lagremes que dels uylls li exien, car continuament ploraua per gran contriccio e deuocio, e tota la nit ploraua contemplant; e per lo mati en lalba, tot cançat e las, deya al son: Vine, seruent mal, e adurmem un petit. E axi dormia assegut molt poch, e tentost leuauas, e deya: Bastali al monge que dorma   -4-   sola una hora entre nit e die si vol esser pugnador per la amor de Deu.

CCCLXXIV - Eximpli con langel aparech a un hermita qui tenia la sua cella luyn de la aygua.

UN hermita tenia la sua cella molt luyn de la aygua. E un die axi con portaua laygua a la cella se cansa en lo cami, e assigues, e dix a si matex: Quem aprofita venir per aquesta aygua ab ten gran treball, podent mudar la mia cella prop de la aygua, e ladonchs poria boure a tota ma volentat? Quant aço ach dit, vee un angel qui comptaua los passos que ell daua quescun jorn per portar laygua. E lermita no conexent que fos angel dix li: ¿Qui est tu? E langel li respos: Jo son lo trames per que hages tost guardo de tot lo teu treball. E ladonchs lermita consolat alongua la sua cella de la aygua mes que no staua cinch millers de passos.

CCCLXXV - Eximpli con sent Pau primer hermita no menjaua altra vianda sino lo fruyt de les palmeres.

SENT Pau primer hermita staua en un herm molt apartat de poblat; e per no star ocios feya quescun die certs cabaços de palma, e metiels   -5-   dins una coua; e al cap del ayn ell traya tots los cabaços que hauia fets aquell any, e cremauals tots; e puys tornauen a fer altres tants. Allo feya ell per scusar los pensaments, e no per vendrelos, car les gents li stauen molt luyn, e aquest sant no menjaua sino lo fruyt de les palmeres.

CCCLXXVI - Eximpli de la gran e singular compuncio de lagremes que santa Maria de Origen hauia continuement en si pensant en la passio de Jhesuchrist.

UN die santa Maria de Origen pensant quantes gracies reebe lumanal linatge de nostre senyor Deus, comença a plorar ten fortment que ab les lagremes feya cami e rastre en lo payment de la esgleya, per tal manera que tantes eren les lagremes quella gitaua dels uylls continuament per gran deuocio, que no podia parlar, ne encara guardar la ymatge de Jhesuchrist, ne oyr parlar a altres de la santa passio de Jhesuchrist que no sesmortis; e per no plorar tant lexaua de pensar en la santa passio de Jhesuchrist, e pensaua en la sua sancta diuinitat: e axi con cuydaue hauer major remey de les sues lagremes, hauia major occasio de plorar pensant con ten gran Senyor con era Jhesuchrist hauia volgut sofferir e reebre ten grans vituperis e desonors. E per aquesta raho   -6-   ella ploraua molt deuotament, e no podia retenir les lagremes.

CCCLXXVII - Eiximpli de la compuncio de lagremes que santa Maria de Origen ach lo dijous de la Cena.

UN dijous de la Cena la dita santa Maria de Origen començasse a turmentar per reuerencia de la passio de Jhesuchrist, e faent oracio ab plors e ab grans sanglots, un preuere de la sgleya dix li ab paraules aspres que fees oracio callant. Ella sabent que no podia retenir les lagremes isques de la sgleya, e apartada en un loch secret feu oracio a Jhesuchrist, que mostras al dit clergue que no es en la persona retenir les lagremes quant plora per deuocio. E aquell die dient lo dit clergue missa, plora ten fortment que no solament los corporals, mas los draps qui stauen en laltar regua ab les sues lagremes; encara que ell sesforças de retenir les lagremes nou podia fer. E dita que ach la missa lo clergue sen vench a la dita santa Maria, e comptali les lagremes que li eren vengudes mentre deya la missa; e la dita santa li respos: Ara almeyns hauets prouat en vos matex que no es en la persona retenir les lagremes, specialment si la persona plora per deuocio.

CCCLXXVIII - Eximpli de un maluat princep, la anima del qual fon dampnada.

  -7-  

UN gran princep volent se morir dix a sos cauallers que con fos mort que li vestissen labit de la orde de Cistell, e no abans. E quant fon mort los dits cauallers feren ho axi. E un dels dits cauallers escarnint lo dit princep, dix con li hagueren vestit lo dit abit: Aquest nostre senyor molt es virtuos en guardar la regla dels frares, car tro are fon molt bon caualler, e ara es bon monge; car veig que ben guarde scilenci, que veig que no parla. E apres fon reuelat a un dels dits cauallers que la anima del dit princep fon portada denant lo princep dels dimonis, qui staue assegut demunt la boca de un pou; e quant lo dimoni major vee denant si la dita anima, dix: Be sie vengut lo nostre amich. E tentost dona li a boure ab una copa plena de foch per los ulls, e per les orelles, e per lo nas, e per la boca. E apres gitaren la dita anima en lo pou en que seya lo dit princep dels dimonis.

CCCLXXIX - Eximpli con un hermita demana a sent Macari per que hauia major fam en hermitatge lo die que dejunaua, que no hauia quant staua en lo monestir; e la resposta que sent Macari li feu.

UN frare demana a sent Macari per que hauia major fam en lermitatge que con staua en lo monestir; e si dejunaua estant en lo monestir   -8-   una sepmana tota continuament, e no hauia fam. E sent Macari respos: Perque en lermitatge no esta negu qui lagotex lo teu dejunar; e quant staues en lo monestir reebent vanagloria de aquells quit lausejauen lo teu dejunar no hauies tanta fam.

CCCLXXX - Miracle e eximpli per quina manera lo cors de sent Steue martir fon portat de Contastinoble en Roma, segons se recompte en la istoria Lombardica.

FREUDOSIA, filla del emperador Teudosio, era endiablada, e aportaren la a la ciutat de Contastinoble al cors de sent Steue martir; e lo diable parla dins lo cors della, e dix no exiria del cors de aquesta si aquest cors de sent Steue que açi es no leuats a la ciutat de Roma. E tentost per manament del Papa e del Emperador los grechs de Contastinoble trameteren e aportaren lo cors de sent Steue martir a Roma, ab entencio que aportassen de Roma a Contastinoble lo cors de sent Lorenç. E con foren a Roma volien portar lo dit cors per soterrar a la sgleya de sent .P., e axi con anauen, sobtosament per volentat de Deu se aturaren que no pogueren anar auant. E lo qui staua dins lo cors de la filla de Teodosi dix: Debades vos treballats, car no vol sent Steue anar mes sino prop lo cors de sent Lorenç. E les gents qui portauen lo dit cors portaren lo a lesgleya   -9-   de sent Lorenç, e alli per merits de sent Steue a la dita Teodosia isque lo diable del cors; e lo cors de sent Lorenç giras de costat, e feu loch on poguessen metre lo cors de sent Stheue: e ladonchs meteren lo cors de sent Steue en la sepultura de sent Lorenç. E los grechs volgueren pendre lo cors de sent Lorenç per portarlo en Contastinoble; e tentost caygueren smortits en terra, e dins deu dies moriren tots aquells grechs; e fo oyda en aquella hora una veu qui dix: Benauenturada es Roma qui te lo cors de sent Lorenç de Spanya, e lo cors de sent Steue, abdosos en una sepultura.

CCCLXXXI - Miracle e eximpli de sent Steue martir, qui per sos merits feu saluar una anima de un jutge que era ja condempnada al infern, segons ques recompte en los miracles de la verge Maria.

Un jutge de la ciutat de Roma qui hauia nom Steue, per sobornacions e presents que li dauen corrompia moltes sentencies e juys; lo qual jutge contra dret e justicia tolgue per a si a la sgleya de sent Steue .iij. alberchs, e a la sgleya de sent Lorenç un alberch, e a la sgleya de santa Agnes un ort, e tot aço posseya per força e contra tot dret. Sdeuench se que el dit jutge corromput mori, e tentost la sua anima fon leuada denant lo Saluador per oyr lo jutjament. Stant la anima   -10-   denant nostre senyor Deus vench sent Lorenç, e donali tres naffres en lo braç; e santa Agnes ab daltres vergens giraren li cara per que no la veessen. E ladonchs lo Saluador del mon dona de sentencia que per tal con hauia pres ço qui no era seu, e hauia venuda la justicia per auaricia, que aquella anima fos mesa en lo loch de Judes lo traydor. E tentost sent Steue, en lo qual lo dit jutge hauia haut singular deuocio en la sua vida, prega a sent Lorenç e a santa Agnes que li perdonassen. E ells feeren ho, e tots ensemps ab la verge Mare de Jhesuchrist recabtaren a nostre senyor Deus perdo a la dita anima; e nostre senyor Deus mana que la anima tornas al cors, que visques .xx. dies en los quals fees penitencia; e la verge Maria manali que digues quescun die los salms de Beati immaculati. E quant torna la anima al cors aparegueren li en lo braç los tres colps que sent Lorenç li hauia donats, e torna totes les dites cases, e orts, e satisfeu totes les injuries ab gran contriccio; e complits los dits .xx. dies ell mori.

CCCLXXXII - Miracle que la verge Maria feu a Radigundis emperadriu muller del emparador Enrich, e miracle que sent Lorenç feu a la anima del dit Emparador, segons ques recompte en la historia Lombardica.

  -11-  

Lemparador Enrich, e Lemparadriu Sa Muller qui hauia nom Radrigundis, eren abduy vergens, e per temptacio del diable Lemparador hague suspita que la dita sa muller hagues feta temptacio de son cors ab .j. caualler, per la qual cosa Lemparador la feu anar descalça demunt una barra de ferre qui hauia de lonch quinze peus, tota cremant. E con Lemparadriu mes los peus descalços sobre la dita barra dix a altes veus: Con jo james no ensutze lo meu cors del peccat de la carn ab Lemparador mon marit, ne ab negun altre hom, axi tu, senyor Jhesuchrist, me ajuda. E Lemparador per gran vergonya que ach e despler con ella deya que era verge, donali un buffet. E tentost alli fon oyda una veu que dix: Sapies, verge, que la verge Maria te liurara de tot perill e vergonya. E ladonchs Lemparadriu ana descalça per tota la barra de ferre cremant. E apres alscuns dies mori lo dit Emparador; e un hermita oyi molts diables qui passauen per dauant la sua cella, e obri una petita finestra, e demana a la un dels diables qui eren? e aquell li dix que eren diables qui anauen a la mort del emparador Enrich si porien hauer alcuna part en ell. E lermita conjuralos que tornassen per alli. E con tornaren los dits diables digueren a lermita que no hauien res aprofitat, car nosaltres, digueren ells, metem tots los mals que ell hauia fets en una balança, ey metem la suspita que ell hauie haut de sa muller, e en laltra balança los   -12-   angels meteren tots los bens quell hauia fets; axi quel pes se decantua mes a la nostra part: e ladonchs vench aquell rustich e cremat de sent Lorenç, e mes en la balança una olla dor ab dues ances en la balança dels angels, e ladonchs pesa molt mes que la nostra part; e jo, dix lo diable, per despleer quen hagui trenqui la una ança de la dita olla. E los diables aquells deyen olla a un caliç dor molt gran qui hauia dues ances, lo qual caliç lo dit Emparador hauia donat a lesgleya de sent Lorenç de Roma. E apres lo dit hermita sabe con lo dit Emparador era mort en aquella hora que la ança demunt dita del dit calze sera trencada.

CCCLXXXIII - Miracle con papa Leo per contrestar a la temptacio que ach se tolch la sua man, e con la verge Maria ley torna, segons ques recompte en los miracles de la verge Maria.

PAPA Leo deya missa en la sgleya de sancta Maria la Major en Roma lo die de Pasqua de la Resurreccio, e lo dit Papa de la sua ma combregaua tots aquells qui volien combregar. E entre los altres combrega una dona, e con lach combregada la dona besa li la ma. E tentost lo dit Papa ach temptacio de la carn, e no podent soffrir la dita temptacio ell matex tolgues la ma dins la segrestia, e gitala de si. E apres tot lo poble   -13-   staua marauellat, e murmuraua con lo Papa no deya e continuaua la missa. E ladonchs lo dit sant Papa molt deuotament agenollas faent oracio a la verge Maria, que li recaptas del seu fill perdo de la temptacio que hauia hauda. E la Senyora verge aparech li molt resplandent, e ab les sues mans virtuoses glorificades torna li la ma en lo braç axi sana con james era stada, e mana li que isques a dir missa al poble en laor del seu fill Jhesuchrist. E lo sant Papa ho feu axi, e preyca al poble lo dit miracle.

CCCLXXXIV - Miracle con sent Leonart deliura de preso un caualler de Bretanya, segons ques recompte en la istoria de sent Leonart.

UN caualler staua pres en Bretanya, e quescun die molt deuotament acomenaues al dit sent Leonart quel degues desliurar de aquella preso: e a vista de tots los qui alli eren leua les cadenes al dit caualler, e mes les en les mans que les tragues de fora; e pres lo dit caualler per la ma, e traguel de la preso, que negun no ach poder ne força que li contrestas, ans romangueren tots sbalayts e marauellats.

CCCLXXXV - Eximpli de un hom qui lexa en son testament un aze a tres fills que hauia.

UN hom en son testament lexa un aze a .iij. fills que hauie, ab tal condicio que quescu   -14-   afanyas ab ell son die, e aquell die li donas que menjar. Sdeuench se que lo fill major pres lase lo primer die, e feu lo molt treballar, e no li dona a menjar, pensant que en laltre die que son germa hauie afanyar ab ell li daria be a menjar. Quant lo germa segon ach afanyat ab lase lo segon die, no li dona a menjar pensant que son germa major, qui era pus rich que ell, li hauia dat molt be a menjar. E lo terç die lo terç germa per semblant manera se serui del dit aze, e no li dona a menjar pensant se que sos germans, qui eren majors e pus richs que ell, li haguessen donat prou a menjar: e axi per lo gran treball e no menjar mori laze.

CCCLXXXVI - Eximpli marauellos de un leo e de un aze que sent Geroni nodri ab si en un monestir.

UN die sent Geronim staua dins son monestir ab los frares, e soptosament veeren entrar un leo qui era rancallos de la una man. Con los frares veeren lo leo, molt spauentats fugiren. E sent Geroni se acosta al leo, e lo leo alça la ma, e mostrala a sent Geronim, en manera ques clamaua a ell. E tentost sent Geronim apella los dits frares, e feu que leuassen la ma al dit leo, e que lin traguessen les spines quey tenia; e axi ho feeren. Quant lo dit leo fon garit, staues entre los frares molt mans e suau. E apres sent Geronim   -15-   mana al dit leo que anas, e vengues quescun die ab un ase qui aportaua lenya en lo monestir, e en lo die de les festes que guardas laze al prat. E lo leo un gran temps feu lo mananent de sent Geronim. Sdeuenchse un die de festa que lase pexia en lo prat, e guardant lo, lo leo se adormi; e mentre dormia passaren per aquell prat mercaders ab moltes besties carreguades de mercaderia, e leuarensen lo dit ase. Quant lo leo se desperta, e no troba ni vee laze, bramant e adulant ana cercar lo dit aze: e con vee que nol poch atrobar venchsen a la porta del dit monestir molt trist. E quant los frares veeren quel leo era vengut pus tart que no solia, e que no volia entrar en lo monestir, pensaren se que hagues mort e menjat laze, e no li donaren la racio que solien, ans li digueren: Ves, e menge ço quet sobra del aze. E lo dit sent Geronim mana al leo que fees lo offici que feya laze quell hauia perdut. E dalli auant lo leo quescun die portaua una carregua de lenya al monestir, segons que hauia acustumat de portar lo dit aze. E un die los mercaders qui sen hauien amenat laze passaren per un cami, e lo leo quils vee que menauen laze ab molts camells e altres besties, ana a ells bramant, e molt brauament. Los mercaders qui veeren lo leo fugiren, e lo leo mena al dit monestir laze, ab totes les dites besties carregades. E axi con sent Geronim ho veu, feu laors a Jhesuchrist, e dix als frares que donassen a menjar a totes aquelles besties,   -16-   e que sperassen la volentat de Deu. E lo leo anaua per tot lo monestir humiliant se a quescun frare en senyal quels demanaua perdo. E apres los dits mercaders vengueren a sent Geronim al dit monestir, e comptaren per quina manera ells sen hauien menat lo dit aze; e donaren de aquelles coses que portauen al dit monestir, e obligaren simatexs e los seus hereus perpetualment de donar certa quantitat quescun ayn al dit monestir.

CCCLXXXVII - Miracle con Teobaldo comte de Xampanya laua los peus a nostre senyor Jhesuchrist, per tal con lo dit Senyor pres forma de mesell.

UN comte de Xampanya molt noble, qui hauia nom Teobaldo, vesitaua les cases dels mesells ab gran deuocio; e denant la porta del seu castell jaye un mesell en una petita casa; e lo dit comte quescun die passant per alli lauauali los peus, e dauali almoyna. Sdeuenchse que lo mesell mori, e soterrarenlo; e lo dit comte, no sabentho, un die entra en la casa del dit mesell per lauar li los peus, e donar li almoyna segons hauia acustumat, e trobay en loch del mesell nostre saluador Jhesuchrist, al qual lo dit comte laua los peus, e dona almoyna segons hauie acustumat; e cuydant fer lo seruey al mesell lo comte isque de la casa del mesell, e los veyns li digueren   -17-   que ja hauia .iiij. dies quel mesell era mort e soterrat. E lo comte torna dins la casa per saber si era veritat, e noy troba negun. E ladonchs conech quel Saluador del mon hauia pres la forma del mesell; per que lo dit comte ab gran deuocio feu laors e gracies a nostre senyor Deus con li hauia plagut quel hagues seruit personalment.

CCCLXXXVIII - Miracle de un bisbe qui ab la sua lengua torcaua la pudridura que exi del nas de un mesell, lo qual era Jhesuchrist qui hauia pres forma de mesell.

EN França un bisbe de gran humilitat amaua molt los mesells, e on se vol quels trobas donauels almoyna. E un die encontra un mesell molt leg e mal aparellat de la mesellaria, e lo bisbe volentli donar almoyna, lo mesell li dix: No vull la tua almoyna, mas denejam aquesta pudridura e malanansa quem ix del nas. E tentost lo bisbe torcaloy ab los dits, e puys ab lo ruquet. E lo mesell li dix: Mal me fas, car no pusch sofferir la asprea dels teus dits e del drap de li del teu ruquet, mas torcamo ab la tua lengua. E tentost lo bisbe torcaloy ab la lengua, jasfos que la natura ho auorris, pero per pura deuocio lo bisbe ho feu. E axi con lo bisbe demunt dit tenia la lengua en lo nas del mesell, del nas del dit mesell isquen una pedra molt preciosa e ben olent que entra dins la bocha del dit bisbe. E   -18-   tentost lo dit mesell a vista del dit bisbe, e daltres qui alli eren, sen puja al cel.

CCCLXXXIX - Eximpli, e cruel e vil resposta que Antigono rey de Grecia feu a un pobre qui li demana almoyna.

ANTIGONO rey de Grecia una veguada un pobre li demanaua almoyna; e lo Rey li dix: Que vols quet do? Donem, dix lo pobre, un march dargent. E lo Rey li respos: Molt es per a tu. Donchs, dix lo pobre, donam un diner dargent. E lo Rey li respos: Vergonya es al Rey donar un diner. E axi troba manera de no donar almoyna; car sis volgues be poguera donar lo march dargent en quant Rey, e lo diner en quant hom pobre. Aço fa allo qui diu que Titus lemparador que un dia no hauia donat neguna cosa, car no loy hauia demanat negu, e dix: Aquest die he perdut perque no he donat alguna cosa a negu.

CCCXC - Eximpli con no es profitosa cosa ne honesta als religiosos que parlen de les coses mundanals, ans deuen entre ells parlar de les coses spirituals.

UNS homens dorde stauen faent collacio, e parlauen entre ells de les coses mundanals; e la un dells qui era vell, qui hauia nom Coprex,   -19-   leuas de prop dells donantse en los pits, e dient: Huay de tu, Coprex, que lexas de parlar de les coses spirituals, ço es de la caritat, e de la humilitat, e de les altres semblants, e parles de les coses que Deus not mana!

CCCXCI - Eximpli de paraules que sent .P. dix a alsgunes gents que li destorbauen un sermo que ell feya.

PREYCANT sent .P., alscuns començaren a moure questions sens profit algu; e sent .P. dixlos: Lo temps es breu, e deuem nos mes recordar del juy de Deu que no de questions; e per tal abans de totes coses nos es ops que sapiam ço que hauem a fer per guanyar la vida perdurable.

CCCXCII - Eximpli e miracle con encara que la fembra dorde sie casta, sia mester que sia honesta en son parlar, sino poch li aprofita lo seu parlar.

UNA monja mantenia castedat, mas parlaua sens tota mesura paraules desonestes e sens necessitat. E quant aquesta monge fon morta, soterrarenla en la esgleya. E aquella nit que fon soterrada, aquell qui guardaua la esgleya vee con fou menada la dita morta denant laltar major,   -20-   e alli la trocejaren per mig del cors, e la una part del cors cremarenlo, e laltra part lexarenlo entegre. En los marbres qui stauen prop laltar se aparech lo senyal axi con si el cors de una persona viua hi haguessen cremat; e allo specialment fon perque ella parlaua molt en la esgleya.

CCCXCIII - Eximpli de un baxador quis muda de estar de una ciutat a altra.

EN una ciutat hauia un baxador, hom molt sabent e apte en saber son offici, e baxaua la cana del drap per tres diners, en manera que sa prouesio feta auensaua quescun die cent diners. E lo dit baxador oy dir que en una ciutat qui era prop dalla on ell estaua, dauen per baxar la cana un sou dargent; e per tal ell sen ana a la dita ciutat, e abans que fos alli vengut ell ach despes en lo cami tot ço que hauie auençat. E con fon vengut a la dita ciutat, lo primer die quell usa de son offici ell guanya molts diners, e molt alegre ana a la carniceria per comprar carn, e pa, e unes e altres viandes, e foren ten cares que no li sobra negun diner de ço que aquell die hauia guanyat; e tentost se penedi perque era vengut en aquella ciutat, car conech que mes guanyaua en aquella altra ciutat baxant la cana a tres diners, que en aquella a un sou la cana; e allo era per la gran carestia de les viandes. Per que sen torna a estar a la dita ciutat on solia baxar la cana per tres diners, buyt de diners.

  -21-  

CCCXCIV - Eximpli e miracle con los diables sen menaren en cors e en anima un caualler qui era gran taffur e jugador de daus.

EN la ciutat de Suesia en lo arquebisbat de Culunya hauia un caualler qui hauia nom Temo, qui era gran taffur e jugador de daus, e tots temps guanyaua a tots aquells qui ab ell jugauen. E una nit lo diable en forma dom vench a jugar ab ell, lo qual diable portaua un sach ple de diners, e en poca dora guanya tots quants diners lo caualler tenia en aquell joch. E lo caualler veent que hauia perduts sos diners, ab gran fellonia dix: Tu no est hom, que diable es. E lo diable ladonchs dix: Assats hauem jugat, temps es quens en lexem, car tost sera de dia. E pres lo caualler per lo braç, e alçalo, e forada la cuberta de la casa on jugauen, e traguel per alli: e axi con lon traya, en les bigues ques trencaren e les taules romangueren los budells e les tripes del dit caualler. E lo diable leua ab si a mal loch lo cors e la anima del dit caualler. E en laltre die foren trobats los dits budells que stauen en la manera dessus dita.

CCCXCV - Eximpli de gran marauella de una loba qui aucis a un escola.

EN la terra de Campanya uns escolans passans per una muntanya trobaren una coua, en la   -22-   qual trobaren alsguns lops petits sens la loba lur mare, e la un scola de aquells talla tots los peus a tots los lobetons. E apres quels scolans foren partits de la dita coua e tengueren lur cami, la loba vench a la coua, e con veu que sos fills hauien los peus tolts, tentost segui per rastre los dits scolans, en special aquell qui hauia tolts los peus a sos fills los lobetons. E con lescola la vee venir vers ell, per dubte que ach della pujassen en un arbre. Los altres scolans anaren ho dir als homens de una vila que hauia prop dalli, e la loba a rosegar larbre; e con vee que noy podia als fer, partis de alli, e no tarda molt que vengueren ab ella molts lops qui stauen tots en torn del dit arbre. E los homens de la dita vila vengueren armats, e feeren lunyar als lops del arbre; E apres lescola aualla del arbre, e los dits homens meteren lescola en mig dells; e la loba ab los altres lops scomatien los dits homens per pendre lescola, e los dits homens feyen los fugir. La loba pero tota vegada anaua con a rabiosa per venjar se del escola; e con foren ja prop la vila, la loba ab gran rabia entra per mig dels homens armats saltant a la cara a lescola, per manera que ab les dents lo degolla. E los homens despuys mataren la dita loba.

CCCXCVI - Eximpli de una mala fembra que perque un clergue nos volch gitar ab ella carnalment, ella feu cremar lo dit clergue.

  -23-  

EN la ciutat de Suecia una fembra enamoras de un clergue, e dixli que volgues jaure ab ella, e que li daria tot quant hauia; e lo dit clergue james no ho volch fer. E ladonchs la mala fembra accusa denant lo official que la hauia forçada; e lofficial tentost feu metre en la preso lo dit clergue. E la mala fembra fenyent quel clergue per encantament lay feya venir, ella de nit ab una scalera entra dins la preso, pregant al dit clergue ques gitas ab ella carnalment; e lo dit clergue nou volch fer. E con lo official ho sabe, cuydas quel dit clergue la hagues feta venir a la preso per encantament, feu cremar en un gran foch lo dit clergue. E mentre ques cremaua, que ja li parien los budells, continuament deya Aue Maria a altes veus; e un parent de la dita mala fembra pres un tio de foch, mes lo per la boca al dit clergue dientli: Verament jot tolrie aquexa oracio que dius. Ladonchs lo dit clergue mori, e soterraren los ossos en un camp, los quals ossos faeren molts miracles; e per ço fon feta alli per reuerencia dels dits ossos una bella sgleya.

CCCXCVII - Miracle e eximpli de una fembra qui menja coses per que aucis la criatura de que era preyns.

UNA monge fon en lo bibat de Culunya qui pecca carnalment; e apres ques senti preyns,   -24-   sentint viua la criatura, pres erbes ab que aucies la dita criatura. E apres quant se mori comfessas de tots sos peccats, sino de aquell; e per tal la sua anima ana al infern. E apres aparech a una sa parenta qui feya oracio per ella, e portaua en les mans un fadri, e deya: Aquest fill concebi, e apres quel senti viu en mon ventre matelo, e no men comfesse; e ara es me foch ardent quim crema, car si men comfessas fora salua.

CCCXCVIII - Miracle e eximple de una fembra amiga de .j. clergue.

UNA amiga de un clergue volentse morir mana que li sobre solassen les sues çabates, e que la soterrassen ab elles, car molt les hauia gran mester. E aquella nit que ella mori feya la luna molt clara; e un caualler vinent ab un scuder seu per un camp, oy veus de una fembra, e marauellantse veerenla venir, e vench corrent tro que fo prop dells, e venia en camisa, e portaua calçades les dites çabates, e dix: Senyors, volets me? E lo caualler conexentla descaualca de son cauall, e demanali con venia axi. Ella dixli con era morta, e que els diables venien detras ella a manera de cans e de caçadors. E tentost oyren de luyn los ladraments dels cans diables qui venien detras ella. Ladonchs lo caualler pres la per los cabells que tenia lonchs, enbolicas los   -25-   cabells en lo braç squerre, e en la man dreta tench lespasa treta per que la defenes. E quant los diables caçadors e cans foren prop della, dix ella tremolant al caualler: Lexam correr, que ja se acosten. E lo caualler tota vegada la tenia pus fort. Ella donantli grans tirades dels cabells, los cabells ab lo cuyr del cap romangueren en lo braç del caualler. Ella comença a fuger molt fortment; e un diable qui la seguia caualcant en un cauall negre pres la ab los cans que eren diables, e mes la trauersada denant si en lo cauall; e axi torna per deuant lo dit caualler qui staua molt spauentat. E en laltre die per lo mati lo dit caualler ana a la ciutat e dixlos ço que li hauia sdeuengut, e mostralos los cabells de la dita fembra amiga del clergue. E tentost anaren a la sepultura de la dita fembra, e veeren que no tenia los cabells ne lo cuyro del cap. E aço sesdeuench en lo bisbat maguntino.

CCCXCIX - Eximpli de una vil fembra e publica en lo peccat de luxuria.

EN lo bisbat de Culunya una fadrina feuse auol fembra publica, e anaua per tot lo mon. E apres de gran malaltia que ach mori, e meterenla desnua demunt una taula, e cobriren la ab un lançol; e tentost los cans de tot aquell loch mordentse uns ab altres entraren en la casa   -26-   on staua la dita morta, e leuarenli lo lançol que tenia demunt, e trocejarenla tota; e los del loch gitaren los cans de fora, e soterraren lo cors. E tentost los dits cans vengueren demunt la sepultura, e alli uns cans contra altres començaren hauer gran batalla e gran mordiça.

  -27-  

CCCC - Miracle e eximpli con sancta Maria Magdalena ressuscita la muller del princep de la ciutat de Massella, segons ques recompte en la istoria Lombardica.

LO princep de la ciutat de Massella, e sa muller, oyint la predicacio de santa Maria Magdalena creegueren en Jhesuchrist; e perque lo dit princep e sa muller no hauien fills, preguaren sancta Maria Magdalena que preguas a Deu quels donas alguna criatura. E la santa beneyta pregau a Deu, e tentost la dita muller del dit princep fon preyns de son marit. E apres lo dit princep desijaua molt   -28-   de veure sent Pere per que fos informat dell en la santa fe cristiana; e la dita muller no volent desemparar lo dit princep son marit, anauen abdos en una nau per la mar per anar a sent. .P. E un die axi con nauegauen, vench molt gran fortuna e perillosa, e stant en aquella fortuna la muller del princep pari un fill. E ella tentost mori del part; e la criatura no hauent qui li donas a mamar ploraua, per la qual cosa lo dit princep stant en gran tribulacio deya: O mesqui, desige fill, ara he perdut la mare ab lo fill. Los mariners volgueren gitar lo cors de la dita princesa en la mar, mas lo princep nou sofferi; mas meteren lo dit cors en una muntanya riba la mar, e lo princep mes entre les mamelles de sa muller morta linfant viu son fill, e puys cobrils ab un mantell de sa muller. E ladonchs en plorant molt piadosament lo dit princep dix: O beneyta sancta Maria Magdalena, per ma mala ventura venguist a Mansella, e demanist a Jhesuchrist quem donas fill; ara he perdut la mare ab lo fill, per que, sancta Maria Magdalena, acoman lo meu fill a Jhesuchrist e a tu. E tentost lo dit princep ab gran tristor e dolor de cor sen torna a la nau, e nauegaren tant tro que arribaren al port del loch on staua sent Pere. E sent .P. aconortalo, e confortalo, dientli que poderos era nostre senyor Deus per a tolreli tota la tribulacio que hauia, e tornarlay en gog. E apres sent Pere mostrali vesitant tots los lochs en los quals   -29-   Jhesuchrist fon e ana. E lo dit princep atura ab sent .P. dos ayns, e complits los dos ayns reccullis en la nau, e tornassen: e con fon prop la muntanya on lexa son fillet ab sa muller morta, vee lo fillet qui jugaua ab unes pedretes riba de la mar. E quant lo dit princep vee la criatura isques de la nau, e acostas al infant. Quant linfant lo vee, tot spauentat fugi, e mes se deuall lo mantell ab que sa mare romas cuberta. Quant lo pare se fon acostat a son fill, e veel ten bella criatura, en plorant agenollas, e ab gran deuocio dix: O senyora santa Maria Magdalena, ten benauenturat jo seria si ma muller ressuscitaues, e sen tornas ab mi en la mia terra! car be creech e conech que pus al fill per la tua virtut has nodrit e criat dos ayns, be pots ressuscitar la mare si a la tua merce plau. E tentost la mare morta ressuscita, e dix: De gran virtut e merit est, santa Maria Magdalena, que en les dolors del meu part fores partera, e en totes les mies cuytes me has acorregut. Lo dit princep quant oy parlar sa muller, ab gran pleer dixli: Muller mia molt amada, e est viua? Och verament, viua son; e sapies que tots los sants lochs que sent .P. te mostra, a mi semblantment los ha mostrats santa Maria Magdalena. E contali tots los lochs e tots los miracles que sent .P. denant ell hauia fets, e ab gran alegria tornarensen a Mansella. E quant foren denant santa Maria Magdalena, agenollarense denant, e ab gran deuocio comptarenli ço   -30-   quels era sdeuengut, e faeren ne laors e gracies a Jhesuchrist e a ella.

CCCCI - Miracle con los angels leuauen de terra la beneuyrada santa Maria Magdalena quescun die una vegada, e la pujauen tro al cel, e apres la tornauen en terra, segons ques recompte en la legenda Lombardica.

SANTA Maria Magdalena cantant e dient les ores canoniques, un die vengueren los angels, e leuaren la al cel; e vee ab los seus hulls corporals les companyes celestials, e ab les sues propies orelles oy los dolçors e melodioses cants que ells cantauen. E quescun die que la dita santa beneyta fayie oracio, los angels la leuauen de terra tro al cel, e la sostenien tro que ella hauia acabada sa oracio: e ella ab aquell pleer que hauie celestial e angelical no curaua de menjar vianda neguna corporal. E un die un clergue que staua en solitari, prop del loch on los sants angels la leuauen de terra, vee con los dits angels la leuauen de terra, e la alçauen tro al cel, e apres la abaxauen ab santes cançons e melodioses, e la posauen en aquell loch don la hauien leuada.

CCCCII - Miracle e eximpli que la beneuyrada senyora santa Maria Magdalena a tots aquells qui en ella han deuocio aporta a vera contriccio de sos peccats, els recabta lo regne   -31-   del cel, segons ques recompte en la legenda Lombardica.

UN clergue de Flandes qui hauia nom Steue era ten peccador, que no podia fer be negun, ne encara oyr, pero hauia gran deuocio en sancta Maria Magdalena, e dejunaua la vigilia, e feya la festa honradament. E un die lo dit clergue vench en romeria a la sepultura de la dita santa beneyta, e la dita senyora santa Maria Magdalena aparechli molt bella, sino que tenia los ulls plorosos, e dix al dit clergue: Di, amich, per que no fas, que jo no son oyda en mes oracions, no volent te moure hauer contriccio de tos peccats? car sapies que depuys que en mi haguist deuocio, continuament pregui a Deu per tu: per que, amich, leuet, e penit te de tos peccats, que not desemparare, net lexare tro que sies reconsiliat a nostre saluador Jhesuchrist. E tentost en aquella hora lo dit clergue senti tanta gracia de part de nostre Senyor, que de continent lexa lo mon, es mes en una orde; e apres feu vida molt santa. E quant lo dit clergue se dech morir, aparechli la beneuyrada santa Maria Magdalena ab gran companya dangels, e pres la sua anima, e pujalassen al cel axi blancha con neguna coloma.

CCCCIII - Miracle que la senyora Verge gloriosa mare de Deu feu a un caualler deuot   -32-   seu, segons ques recompte en los miracles de la Verge senyora mare de Jhesuchrist.

UN caualler molt noble hauia gran deuocio en la verge Maria, e un die anaua a un gran tornejament que deuia esser en un loch, e en lo cami troba .j. monestir de santa Maria, e entra dins lo dit monestir per oyr missa, e oy una missa; e acabada aquella començaren ne altra, e apres altra, el caualler oyalas semblant; e per aquestes tres misses, con les ach totes oydes caualca en son cauall, e tench son cami al loch on deuia esser lo dit tornejament: e axi con ell caminaua, troba molts cauallers qui sen tornauen del tornejament que era ja fet; e tots quants veyen lo dit caualler li deyen: Verament, senyer, vos hauets vençut aquest tornejament; e molts cauallers qui vengueren a ell dients que eren sos presoners per tal con ell los hauia vensuts en lo torneg. Ladonchs lo dit caualler conech que la verge Maria, mentre ell hauia oydes les sues misses, li hauia procurat aquella honor, que al semblant de les gents ell hauia vençut lo tornejament: lo qual lo dit caualler dix e compta a moltes persones publicament; e apres mes se en orde, e feuse caualler de Jhesuchrist tro a la mort: e ladonchs trames la anima als regnes dels cels.

CCCCIV - Miracle molt bell con la Verge   -33-   Maria mare de Jhesuchrist trague un hom de la preso en que staua en poder de moros, segons ques recompte en los miracles de la verge Maria mare de Jhesuchrist.

UNA fembra vidua hauia un fill ten solament, lo qual ella amaua molt. Esdeuench se apres quels moros lo catiuaren, e lo meteren en un carçre. La mare queu sabe, e axi con aquella qui hauia singular deuocio en la verge Maria, vench denant la imatge de la dita Verge, e ab gran deuocio pregala que li liuras de la dita preso son fill. E con ella vee que la verge Maria loy tardaua de traure loy de la preso, un die que en la esgleya no hauia neguna persona, ella entra en la dita esgleya, e agenollas denant la imatge de la verge Maria, e dixli aytals paraules: Senyora Verge mare de Deu, moltes vegades vos he pregat quem deguessets traure mon fill de poder de moros on esta pres, e es me viares que nom hajats volgut oyr les pregaries queus he fetes; e pusque axi es, jous pendre vostre fill que tenits en lo braç per penyora del meu, e lauors sabrets quin despler ha la mare qui pert son fill. E tentost acostas a la dita imatge, e leuali lo fill Jhesus que tenia en lo braç, e portalo a casa sua, e embolical en un bell drap de seda, e stojalo en una caxa e tencala ab la clau, e tengues en son cor molt per contenta en hauer tal penyora de santa Maria. E aquella nit que la dita fembra   -34-   pres Jhesus dels braços de la imatge de la verge Maria, la verge Maria aparech en terra de moros al presoner fill de la dita fembra vidua, e soltalo de les presons en que staua, e menal prop lo loch on sa mare staua. E ladonchs la Verge gloriosa santa Maria li dix: Amich, veten a ta mare, e digues li quem torn mon fill, pusque ha cobrat lo seu. E tentost la Verge gloriosa desesparech; e lo presoner sen ana a casa de sa mare, e dixli per quina manera la verge Maria lauia desliurat de la preso. E tentost la dona vidua feu laors e gracies a la verge Maria, e ana a la sgleya, e porta la imatge de Jhesus, e mes la en los braços de la gloriosa Mare de Deu, e dixli: Senyora, moltes gracies vos fas perquem tornas mon fill, e axi torn vos lo vostre.

CCCCV - Miracle de la Verge gloriosa Maria con resuscita un ladre qui hauia singular deuocio en ella, segons ques recompte en los miracles de la gloriosa santa Maria mare de Jhesuchrist.

UN hom qui era gran ladre hauia gran deuocio en la verge Maria, e deyali quescun die moltes vegades la aue Maria. Sdeuenchse un die quel dit ladre fon pres en un furt, e tentost lo penjaren en una forca, e la verge Maria sostenchlo tres dies que no mori; e al tercer die alsguns homens passants prop la dita forca veeren   -35-   con staua viu e alegre; digueren ho als officials de la ciutat, los quals anaren a la forca. Quant lo veeren viu digueren: Per tal no es mort con no li strengueren be lo dogual, mas pusque axi es nosaltres lo auciurem. E tentost tragueren les spases ab quel matassen, mas nol pogueren ferir; e lo ladre los dix: Debades ho fets, car ouciure nom podrets, que la verge Maria me soste em deffen. Tentost quels dits officials ho hagueren oyit, ab gran deuocio e reuerencia despenjaren lo. E tentost sens altra tardança lo dit despenjat se mes en orde, e alli fina sos dies a seruey e pleer de nostre senyor Deus e de la Verge gloriosa mare sua.

CCCCVI - Miracle con una ymatge de la verge Maria parla ab un scola, segons ques recompte en los miracles de la verge Maria.

UN escola qui hauia singular deuocio en la verge Maria deya quescun die les ores de dita Verge ab gran deuocio, e morts son pare e sa mare hereta ell tots lurs bens; e per consell de sos amichs sposa per muller una fadrina qui staua en altra ciutat prop de aquella on ell staua; e anant ell a fer ses sposalles, en lo cami entra en una sgleya que hauia en lo cami, e denant laltar de santa Maria ell se agenolla; e dient los cants segons que hauie acustumat, quant ach acabat de   -36-   dir les dites ores la imatge de la verge Maria parla, e dixli aytals paraules: O escola foll, e no feel, per que lexes a mi que son te sposa e te amiga per neguna altra? E lo dit scola oydes les paraules, dissimulant aquelles feu ses bodes; e la nit de les bodes ans que conegues sa muller carnalment isques de casa, e desempara la muller e tot quant hauia, e mes se en un orde, e visque e acaba la sua vida en seruey de la dita gloriosa Verge e senyora santa Maria.

CCCCVII - Miracle con la Verge gloriosa mare de Deu trague de un gran foch una fembra, segons ques recompte en los miracles de santa Maria mare del Saluador.

UN hom e sa muller hauien una filla, la qual maridaren ab un hom, los quals filla e gendre tenien en lur casa; e la mare ama molt al gendre perque peccaua ab ell carnalment: e ella tement esser descuberta oucis lo dit gendre axi con dormia, no stant en la casa son marit ne sa filla; e quant lach mort gitalo en lo lit de sa filla. E quant ella, e son marit, e sa filla se deuien seure a dinar, dix a sa filla que despertas son marit. E ladonchs ella e tots los de la casa començaren a cridar grans crits e plors, e semblant cridaua e ploraua la mare cruel e peccadora per encobrir la sua maluestat. E apres passat algun temps la dita mare se penedi del dit peccat, e   -37-   comfessalo a un clergue. Apres sdeuenchse que la dita mare e lo dit clergue hagueren contrast e baralla de paraules, e lo dit clergue dixli: Anats vos ques gitas carnalment ab vostre gendre, e despuys lo matas. Los parents del gendre mort queu saberen accusarenla, e los oficials de la ciutat donaren per sentencia que fos cremada. E ella plorant ab gran deuocio e contriccio de sos peccats acomanas a la verge Maria. E quant la hagueren gitada en mig de la foguera, ella no moria nes podia cremar. E ladonchs meteren mes lenya, e feerenli major foch; e con veeren que nos podia cremar ne morir, lo jutge qui la feya cremar feu la traure del foch, del qual isque tan sana con si noy fos entrada. E ella publicament dix que la verge Maria continuament staue ab ella dins lo foch, e la deffenia del foch. E tentost ella se mes en un orde, e a cap de tres dies ella fina, e rete la anima al Saluador e Senyor de totes criatures.

CCCCVIII - Miracle de la Verge santa Maria de un clergue qui hauia nom Teoffilo, qui sera fet vassall del diable, segons ques recompte en los miracles de la verge Maria.

EN Cicilia un vicari de un bisbe lo qual hauia nom Teoffilo, era gran letrat e molt gracios, e perque lo bisbe li tolch lo dit offici de vicaria tench se per desonrat, e feuse vassall del diable,   -38-   e renega de Deu e de la sua Mare gloriosa, e de la fe christiana; e tots aquests vassallatges e renegaments scriu lo dit Teofilo en un paper, e scriu ho ab la sua propia sanch, e segellalo ab son segell: e puys dona la dita scriptura al diable, e obligas quel seruiria tots temps a son voler si li feya tornar lo dit offici. E tentost lo diable procuraho en tal manera, quel bisbe torna lo dit offici al dit Teoffilo. E apres Teoffilo penedis del dit peccat, e ab grans plors e deuocio e contriccio agenollas denant la imatge de la dita verge Maria suplicantla que li perdonas, e li recaptas perdo de Jhesuchrist son glorios fill. E la dita imatge parla li molt benignement, e dixli e li mana molt piadosament que renegas del diable, e que comfessas a Jhesuchrist e lo preposit de la christiandat; per les quals santes paraules ella lo reconsilia assimatexa e Jhesuchrist son fill glorios. E despuys lo diable ab gran despler torna la dita carta al dit Teoffilo, les quals dites coses lo dit Teoffilo preyca denant lo bisbe e tot lo poble; e a cap de tres dies lo dit Teoffilo mori, e rete la anima a Jhesuchrist.

CCCCIX - Miracle e eximpli molt marauellos que la verge Maria feu a una monge sacristana de un monestir de dones dorde, segons ques recompte en los miracles de la Verge gloriosa Maria mare de Deu.

  -39-  

UNA monge qui hauie nom Beatriu era molt deuota a la verge Maria, e era sacristana de un monestir de dones dorde. E un clergue seguiala que jagues ab ell carnalment, e que se isques del monestir. Ella no podent sofferir la temptacio, un die con les completes foren dites, e en la sgleya no ach negu, ella sen vench denant laltar de santa Maria, e agenollas, e dix: Senyora beneuuyrada santa Maria, tro are te seruit leyalment e honesta, ara no pusch pus sofferir: vet aci les claus de aquesta sgleya. E posalas sobre laltar, e isques de la sgleya, e anassen ab lo dit clergue. E con hagueren peccat ensemps, lo clergue la gita de si, e ella .xv. ayns fo fembra publica, pero tota veguada hauent sperança en la verge Maria. E un die ella passant per la porta del dit monestir, ella demana a la portera: Digats me que fo de Beatriu la sagristana? La portera li respos: De Beatriu la sagristana vos se dir ques una dona molt santa e deuota, e que seruex continuament be e honestament son offici, e la abadessa e totes les dones la amen molt per sos mereximents, car depuys que entra en aquest monestir, que ha mes de .xxvj. ayns, non es exida. E la dita Beatriu partis de la portera pensant en les paraules que li hauia dites; e tentost li aparech la gloriosa Mare de Deu, e dixli: Filla Beatriu, sapies que quinze ayns he seruit en forma tua e per tu lo teu offici de sacristana, ara vuymes torna a ton monestir, e seruex ton offici,   -40-   e fes penitencia, car neguna persona no sap ton peccat; car sapies que jo prengui la tua forma e lo teu abit, e totes se han cuydat que tu personalment fosses. E tentost la Verge desesparech, e Beatriu sen torna a son monestir, e comfessa ab gran deuocio e contriccio son peccat, lo qual james no fon sabut tro que la dita sor Beatriu ho dix a la sua mort, e semblantment ho dix lo seu comfessor.

CCCCX - Eximpli e miracle de un diable qui aparech en forma dangel a una fembra emparedada, o reclusa.

UNA fembra qui staua reclusa, o emparedada, aparech lo diable en semblança dangel, e dixli que venia per donar li guardo per lo seruey que hauia fet a Jhesuchrist; de la qual cosa ella ach molt gran pleer, e dixho a son comfessor. E lo comfessor axi con a hom saui e discret dix li que con li vendria e li apparria lo dit angel altra vegada, que li demanas quen guardo li mostras la Verge Maria. Altra veguada semblantment li aparech, e ella per lo consell quel comfessor li hauia donat, dixli: Si tu est angel mostram la Verge santa Maria. E lo diable li respos: No tes de necessitat que la veges, ne let qual venir, pus veus a mi. E tant li dix lemparadada, quel diable li mostra una fembra molt bella. E lemparadada tentost que vee la dita fembra agenollas cuydantfe   -41-   que fos la verge Maria, e dixli: Aue Maria. E tentost langel e la dita fembra que eren diables desparegueren, e digueren a la dita emparadada: Los diables li trenquen les dents a quit mostra aquexa oracio. E per semblant manera se lig quel diable aparech a un hom dorde conuerç, e per semblant manera no poch sofferir de oyr Aue Maria, ans se desfeu e desparech con a fum.

CCCCXI - Miracle de la Verge Maria fet a una monge que tots temps que passas denant la ymatge de la dita Senyora e Verge se humiliaua e li deya Aue Maria.

UNA monge enamorada de un hom volgue exir del monestir per peccar ab lo dit hom, e no podia exir del dit monestir sino passant per la sgleya; e quiscuna veguada que ella passaua per la sgleya demunt dita per exir del monestir per fer lo demunt dit peccat, ella se humiliaua a la ymatge de la Verge senyora santa Maria, e deya Aue Maria. E tentost que sera humiliada, li venia ten gran paor e vergonya que no gosaua ne podia exir del monestir. E aço assaja moltes vegades, que james del monestir no podia ne volia exir. Sdeuenchse un die que ella axi con hauia acustumat, volent exir del dit monestir per fer lo dit peccat ab lo dit hom passa per demunt la dita imatge de santa Maria, e no se humilia ne la saluda axi con hauie acustumat; per la qual cosa   -42-   lo diable ach tentost poder sobre ella, quella ach tant de ardiment que ella exi del monestir e segui los seruidors de Belzebuch.

CCCCXII - Miracle que sdeuench en una professo en quey portauen la ymatge de la verge Maria pintada per sent Luch.

SENT Gregori papa mana fer professons per gran tempestat que hauia per part del ayre corrupte, per la qual tempestat moltes gents morien. E lo dit sent Gregori mana portar denant la professo una ymatge de la Verge Maria, la qual ymatge pinta lo sant e glorios pintor sent Luch euangelista de la sua propia man, a semblança de la dita senyora Verge. Per alli on la dita imatge anaua layre corrupte li fugia, e romania lo temps bell, e clar, e sere. E en aquella hora oyren les gents que alli eren veus dangels qui en lo cel cantauen, e deyen Regina caeli, etcetera, que vol dir: Regina del cel, alegret, que aquell que tu meresquist parir ja ressuscita, axi con ho digue. E acabada la dita oracio los angels, tentost sent Gregori dix a altes veus: Senyora, prega a Deu per nosaltres; e los altres responguerenli segons custuma: Perque siem fets dignes de les promissions de Jhesuchrist.

CCCCIII - Miracle con Jhesuchrist e un bisbe   -43-   apellat Franch soterraren lo cors de santa Martra, segons ques recompte en la legenda Lombardica.

LO die que santa Marta mori en la vila de Tarasco ques en Proença, aquell die en una ciutat dient missa un bisbe qui hauia nom Franch, mentre deya la epistola ell se adormi. E stant assegut en la sua cadira stant durment aparechli Jhesuchrist que li dix: Franch lo meu molt amat, seguex me, e vine ab mi. E tentost lo dit bisbe ab Jhesuchrist ensemps foren al dit loch de Tarasco, e acostarense al cors de santa Marta qui staua ja en la esgleya denant laltar, e feeren en cantant loffici quis pertanyia a deffunt. Los altres clergues qui eren en la sgleya respongueren los; e apres soterraren lo cors en la esgleya entretant quel bisbe deya la missa. Acabada la epistola, e el respons ab lo alleluya, lo diaca vengue denant lo bisbe per que li donas la benediccio, e desperta lo dit bisbe, lo qual despertat dix: Per quem hauets despertat? que sapiats quel meu senyor Jhesuchrist me leua ab si per soterrar lo cors de santa Marta; e enuiats missatge al sacrista de la esgleya de Tarasco quem tremeta los meus guants e lo meu anell que li acomani quem guardas mentre jo ajudaue a soterrar lo cors de santa Marta; e perquem despertas em demanas axi cuytadament oblidi los dits guants e anell. E la un guant se retengueren los clergues de la dita esgleya   -44-   de Tarasco en senyal de ten gran miracle.

CCCCXIV - Miracle marauellos que nostre senyor Deus mostra de gran amor al glorios bisbe e comfessor sent Marti mentre que deya la missa, segons ques recompte en lo Dialogorum per Seuerus.

UN die de una gran festa un pobre ana a la esgleya tot nuu, e demana almoyna a sent Marti; e sent Marti mana al arciaca que donas que vestir al dit pobre. E lo dit arciaca tardant de fer la dita almoyna, sent Marti mes lo pobre en la segrestia molt secretament, e donali totes les robes que vestia, e romas tot nuu sino ten solament de la capa que vestia, e mana al dit pobre que molt secretament e iuaçosa que isques de la esgleya. E apres vench larciaca, e dix a sent Marti: Senyor, exits a dir la missa. E lo beneyt sent Marti respos: No pusch tro quel pobre sia vestit. E allo deya per si matex; e larciaca nou entes per ell, perço quel veya vestit de la capa, e no sabia que estigues tot nuu. E larciaca dix: Senyor, no sta aci negun pobre. E sent Marti dix: Portats vos una gonella, que no fallira qui la vista. E lo dit arciaca ana iuaçosament a la plaça, e compra una gonella ben malestruga de sayal vil e gros per .v. sols, e ab gran fellonia gitala denant sent Marti, e dixli: Are, senyor,   -45-   vestits lo pobre de aquexa gonella. E sent Marti en loch secret apartat vestis la dita gonella de sayal, la qual li era ten curta que no li bastaua sino tro al genoll, les manegues tro als cotzes, e no pus auant; e vestida la gonella lo dit sent Marti se reuesti per a dir missa; e con alça los braços per alçar lo vertader cors de Jhesuchrist cayguerenli auall tro al colze les manegues dels camis, e romangueren los sants y virtuosos braços tots nuus, los quals braços ell hauia molt delicats. E tentost en aquella hora a vista de tot lo poble aparech sobre lo seu cap foch spiritual molt resplendent, e per tal es dit aquest glorios sant par dels apostols. E en altre loch diu mestre Johan Belech quels angels en aquella hora portauen ornaments molt richs daur e de pedres precioses, de que cobriren los dits beneuuyrats braços.

CCCCXV - Miracle per quina manera sent Ambros fon al soterrar del cors de sent Marti comfessor e bisbe, segons que recompte sent Ambros.

LO die que sent Marti mori, deya sent Ambros missa; e stant sobre laltar entre la profecia e la epistola adormis, e nol gosaren despertar; e aquell qui deuia dir la epistola no la gosaua dir sens licencia de sent Ambros; e passades tres hores despertarenlo, e diguerenli: Senyor, ja es passada la hora de celebrar, e lo poble esta anujant   -46-   sperant queus despertassets. E lo sant bisbe sent Ambros respos: Los fills, nous marauellets, que lo meu frare e amich special sent Marti es mort, e jo ani per soterrarlo, e acabi tot lo offici sino la oracio derrera que vosaltres nom lexas acabar perquem despertas. E tentost scriuiren la hora el die, e trobaren que en aquella hora que sent Ambros hauia dit era mort sent Marti; e sent Ambros li hauia fet lo offici.

CCCCXVI - Miracle con un angel en semblança de un hom joue aparech ab un tabach de roses a un caualler qui era gentil, e con lo dit caualler se torna christia, segons que recompte sent Ambros.

SDEUENCHSE que leuant molts christians a matar per la fe de Jhesuchrist, una fadrina verge molt bella anaua corrent apres dells ab gran pleer per que la matassen ab los altres christians. E un caualler, qui era gentil e molt rich, dix a la dita verge: E on vas, fadrina! E ella respos: Vag a mon amich e espos quim conuida ab aquests altres a les bodes e a les viandes festiuals. E lo dit caualler entes ho queu deya per Jhesuchrist, e que volia esser martir ab los altres, e tench la per folla, e per escarn dix li: Donchs di al teu spos quem tremete de les sues roses. E tentost que la dita verge ach pres martiri, un angel   -47-   pres forma de un joue hom, e ab un tabach de roses plen vench al dit caualler gentil, e presentali les dites roses, no estant temps que roses poguessen esser, les quals roses gitauen de si ten gran e ten bona odor que era una gran marauella. Lo qual angel li dix: Lo amich e spos de aquella verge ab qui tu are parlist te enuia aquestes roses, axi con les hi enuiest a demanar. E tentost langel desparech, e lo caualler romas molt spauentat, e comença a pensar e a ymaginar quel Deu dels christians lo apellaua. E tentost ab gran e santa feruor anassen a la plaça on degollauen los christians, e a altes veus dix: Christia son, e per christia vull morir. E tentost quel hagueren degollat, per la sua propia sanch ana al sant rosal del sant paradis.

CCCCXVII - Eximpli de paraula molt sauia que Cato dix a una filla sua vidua que volia pendre marit.

LO saui Cato hauia una filla vidua, la qual li deya molt souen per que no la maridaua. E lo dit pare Cato li respos: Per tal con no trob hom que no am mes ço que tu has, que no fa a tu.

CCCCXVIII - Eximpli de un hom qui demana de consell de pendre muller a Socrates philosof, segons que recompte Valeri.

  -48-  

UN hom joue demana de consell a Socrates philosof si pendria muller o no; e Socrates li dix que en tot hauia perill, car si prengues muller les ansies que hauria continues lo turmentarien; e si no prengues muller, que staria sol sens companyia: E si prengues muller, que li morrien fills; e si no prenia muller, quels estrayns heretarien ço del seu: E si prenia muller, que molt souen sa muller se clamaria a ell que no staua ten be en vestedures e altres apparellaments con feyen les altres, e que souen li faria retret del exouar que li hauie aportat, e que els parents della starien fellons ab ell, e que poria hauer sogra parlera e oltracuydada, e que no era cert si hauria fills. E sobre aço diu un saui per nom Teoffrasto, que la muller o es lege, o es bella: si es bella, tots los homens la desigen; si es leja, ella desige a tots los homens: per que molt greu cosa es de guardar ço que tots cobegen, e trista cosa es posseyr ço que negun altre no voldria tenir.

CCCCXIX - Eximpli de una noble dona qui per deuocio ana vesitar labat Arseni, e les paraules quel dit abat dix a la dita dona, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UNA dona molt noble vench al abat Arseni per veurelo per deuocio, al qual abat hauia pregat larquebisbe que volgues esser vist de la   -49-   dita dona, que ella lo desijaua molt aueure; mas ell no loy hauia atorgat. E per tal la dita dona vench al abat, e trobal a la porta de la sua cambra, e gitas als seus peus; e ell ab gran fellonia alçala de terra, e dix li: Si vols veure la mia cara veies la. E ella de gran vergonya nol guarda en la cara, mas en partintse dell dix li: Pare, prech te que prechs Deus per mi. E labat respos li: Prega a Deu quet destrouesque la tua memoria del meu cor, en manera que james nom record de tu. E ella oyint allo partis dell molt torbada; e tentost que fon tornada a sa casa de despler que ach enmalalti; e lo dit arcabisbe vench la a vesitar, e ella dix li tot ço que li era sdeuengut ab lo dit abat, e que per lo despleer que hauie haut era enmalaltida. E lo dit arquebisbe respos li: Dona, sapiats quel diable tempta als sants homens per les fembres, e per tal vos dix labat que james no li membras de vos per hauer temptacio de vos; car en altra manera ell quescun die pregua a Deu per vostra anima. E per aquestes paraules del dit arquebisbe la dona fon molt consolada.