CCCCXX - Miracle que sdeuench a uns carreters per hauer mentit, segons ques recompte en la istoria Lombardica.
JULI e Julia germans feyen una sgleya, e tenien carta del emparador Teodosi que quants homens passassen per alli on la dita esgleya se -50- feya, fossen tenguts de ajudar los. Sdeuench se un die que uns homens deuien passar per aquell loch on los dits sent Juli e sent Julia feyen la dita sgleya, e per que nols poguessen forçar quels ajudassen gitaren un de sos companyons demunt un carro, e cobriren lo. E con los dits sants digueren quels ajudassen a la dita obra, digueren que no podien, que un hom lur companyo leuauen mort. E los dits sants digueren los: Vosaltres nons deyts veritat, mas axi con ho deyts axius sdeuendra. Apres los dits carretes despertaren lur companyo, e trobaren lo mort. Per lo qual miracle dalli auant negu no sescusa de ajudar a la dita obra, ne menti als dits dos sants.
CCCCXXI - Eximpli de un monge aduocat que era vençut al deffendre los plets del monestir, segons que recompte Jacme de Vitriach.
UN hom qui era stat gran aduocat metes en lorde de Cistell, e labat enuiaualo a deffendre e rahonar los plets del monestir, e tots temps venia vençut; al qual digueren labat e los frares ab gran fellonia: Con es que tots temps sots vensut en nostres plets, e quant erets en lo mon a tot hom venciets en los plets? E ell los respos: Quant jo staua en lo mon, per tal con no temia mentir vencia tots los plets, axi per mentida con per engans: are no gos mentir, e perque dich veritat son vensut. E dalli auant lo dit abat e los -51- frares lo tengueren per pus hom honest e de bona vida, e nol trameteren de fora del monestir.
CCCCXXII - Eximpli del compte que haurem a donar lo die del juy, segons ques recompta en lo libre de Dono Timoris.
UN Comte proua tots los staments dels homens e los officis, e dix que la vida dels mercaders era la millor, perço con stauen en les fires e mercats e tot ço que volien cobrauen e hauien en lur poder, sino per lo compte e la paga: car con les fires e mercats son passats, donen compte de totes les coses grans e poques que reeberen e despengueren; e lo compte donat si no paguen ço que deuen son mesos en preso. Axi sdeuendra al die del juy a aquells qui en aquest mon no paguen ne satisfan ço que deuen, ço es lurs peccats.
CCCCXXIII - Eximpli con es gran peccat als mercaders jurar fals e mentir, e con nostre senyor Deus multiplica en riqueses als mercaders que no juren fals ni dien mentida, segons que recompte Cesar.
EN la ciutat de Culunya dos mercaders se comfessaren a un clergue de dos peccats, de -52- desperjurs e mentirosos, e digueren li que sens aquests dos peccats no podien vendre ne comprar. E lo dit clergue e comfessor lurs dix: Amichs, aquests dos peccats son grans, mas si volets de vostre profit e queus vage be, deyts la veritat al comprador, declarant li veritat ço que li venets si es bo o si es auol. E ells li prometeren queu farien axi un ayn. E lo diable embargant los aquell ayn no guanyaren alcuna cosa. A la fin del ayn ells se vengueren planyer al comfessor demunt dit, dients que aquell ayn no hauien guanyat alcuna cosa. E ell lurs dix: Amichs, vosaltres me crets, que aço no es sino temptacio del diable; mas fermats en vostres coratges e volentats de guardar bon consell que jous he donat, e Deus sens tot dubte endreçar vos ha vostres affers. E ells ho feeren axi. E nostre senyor Deus ladonchs en poch de temps multiplicals les lurs riqueses molt mes que ells no saberen demanar.
CCCCXXIV - Miracle de gran fe de una pobre fembra tendera qui venia oli e altres semblants cofes, segons que recompte Cesar.
EN lo bisbat de Culunya una fembra vidua venia oli e altres coses semblants. Sdeuench se un die ques pres molt gran foch en la ciutat on la dita fembra habitaua: e quant lo foch fon prop que jas volia pendre en la sua casa, ella trague totes les mesures ab que mesuraua lo dit -53- oli, e altres coses, e mes les denant lo foch, e dix: Senyor Deu just e misericordios, si jo ab aquestes mesures justament mesure, guarda e deffen la casa pobre, e ço del meu, de aquest foch; e si jo ab aquestes mesure ab falsia ne ab engan, vull que la mia casa sie cremada. Marauellosa fon la fe de aquella fembra, e marauellosa la misericordia de Deu, passant lo foch per demunt la casa de la dita fembra, totes les altres cases qui li stauen de prop foren cremades, e la dita casa sana e salua romas daquell foch.
CCCCXXV - Miracle de un clergue honest e deuot que per no peccar ab una fembra mes foch en lo lit on ell jaya, lo qual lit se crema sens que ell no ach dampnatge ne affayn algu, segons que recompte Cesar.
UNA fembra publica de son cors anaua en lo rastre de un gran baro, per tal con la companya del dit caualler peccaua carnalment ab ella. E un capella del dit baro accusala denant lo dit baro, dient li que no era cosa leguda que ten publica fembra con aquella anas per lo seu rastre ne en la sua casa. E lo dit baro, no estant present lo dit capella, feu se venir denant la dita fembra, e repres la molt del dit peccat, e ella negaloy, e dix: Senyor, aquell vostre capella qui denant vos ma accusada, ho ha fet per tal con -54- yo nom volgui gitar ab ell carnalment, e si no men volets creure jous ho fare veure. E lo caualler marauellant se molt dix quell ho volia veure. E apres la dita fembra vench al dit capella, e dix li ques volia comfessar dell: e en la comfessio ella li dix con se penedia de tots los peccats que hauia fets, mas que hauia una temptacio que no podia gitar ne lunyar de si, la qual era que si nos gitaua ab ell carnalment, quella se ouciuria ab ses propies mans. E lo dit capella tementse que nou fees axi con ho deya, dix li que fos a un loch cert, que alli se gitaria ab ella; pero tota veguada lo dit clergue tenia en son cor de no peccar ab ella. E ella fon molt alegre, e dix ho al dit caualler; e lo caualler mes se en loch on miraua be lo lit del capella; e lo capella tenia lo seu lit demunt sarments sechs, e dauall les sarments palla, e mes dejus la palla brases de foch. E con la dita fembra entra en la dita cambra, es volch gitar en lo lit, lo foch fon ja pres en la dita palla e lenya, e les flames tenien tot lo lit ques crema; e lo clergue jaent en lo lit despullat cridaua la dita fembra ques vengues gitar ab ell. Ella tota spauentada nou gosa fer, ans fugent isque de la dita cambra. La palla, e la lenya, e lo lit tot se crema, e lo dit sant capella nos crema cabells ne neguna cosa qui de la sua persona fos. E la dita fembra con veu aquell ten gran miracle, comfessa en publich que de tot ço quel dit capella della hauia dit al dit caualler hauia dit veritat, e que ella -55- falsament li hauia dit ques volia gitar carnalment ab ell. E apres lo dit capella pres labit dels preycadors, e acaba sos dies molt santament en seruiy de Deu.
CCCCXXVI - Miracle e eximpli de un caualler qui james no sera comfessat, e era hom molt peccador, que solament perque a la mort dix ab deuocio: Senyor Deus, hages merce de mi, fon saul, segons que recompe Cesar.
UN caualler, matant lo sos desanamichs, ten solament dix: Senyor Deus, hages merce de mi. E en aquella hora quel dit caualler mori, lo diable isque del cors de un hom qui era endiablat. E apres de pochs dies passats, lo dit diable torna al cors del dit hom, e turmentaualo molt pus forment e pus cruel que no hauia acustumat de fer. Les gents qui alli stauen li demanaren per que era exit del cors del hom axi sobtosament, e apres hi era tornat? E lo diable los respos que per merit del dit caualler qui era mort per les paraules que hauia dites quant dix: Senyor, hages merce de mi, era exit del cors del dit hom. Encara dix mes lo dit diable, que lo dit caualler mort james nos comfessa, e hauia tots temps obrat mal; que solament per les dites paraules que hauia dites ab deuocio e contriccio era saul.
-56-
CCCCXXVII - Miracle e eximpli de un caualler qui ab superbia tolgue lo peu a un hom carreter, segons que recompte Cesar.
UN caualler en la ciutat de Sansonya anaua vestit de vestedures descarlata, e perque un carreter qui menaua un carro, ab lo fanch que la roda del carro gitaua sulla un poch les dites vestedures quel dit caualler vestia; per la qual cosa lo dit caualler, mogut de superbia e de fellonia, ab la spasa que portaua tolgue lo peu al dit hom carreter. E apres algun temps lo dit caualler penedint se de sos peccats desempara lo mon, e mes se en lorde de Cistell. E apres alscuns pochs dies ques fon mes en lo dit orde, ell se veu entorn del peu, per semblant loch que ell lo hauia tolt al carreter, un senyal vermell; e dins pochs dies lo peu li pudri, e li caygue. E con lo dit caualler e monge se veu lo peu podrir, e apres caure de la cama, ab deuocio e penitencia dix: Ara nom desesper de la misericordia de Deu, pus que veig en mi lo senyal de Job en la mia persona. E puys ab gran contriccio acaba en lo seruiy de Deu.
CCCCXXVIII - Eximpli de un caualler qui porta un gran temps continuament .j. diable en la punta del seu mantell, segons que recompte Cesar.
-57-EN una ciutat fon un caualler molt bon hom darmes. Sdeuench se quel dit caualler entra en un loch on staua una fembra endemoniada; e quant lo diable qui staua en lo cors de la dita fembra vee lo dit caualler, dix als qui alli stauen: Fets loch, e guardats vos daqui, que ara ve lo meu gran amich. Les quals paraules desplagueren molt al dit caualler, e lo caualler ensomrient dix li: Tu, diable foll, per que turmentes aquesta fembra no culpant? mas ves ab mi en aquest torneg qui ara se fara, en lo qual jo sere, e veurem per a quant seras. Plaume, dix lo diable, danar ab tu, ab quem lexs entrar en lo teu cors, o en la cella, o en lo fre del teu cauall, o en alcuna cosa tua. E lo caualler hauent pietat de la endiablada, perque era fembra de paratge, dix al diable: Jot don licencia que entres en la punta del meu mantell, ab condicio que nom dampnifiques; e quant jo ho volre quet partesques de mi. E lo diable li dix que li playa. E tentost a vista de tots los qui alli eren isque del cors de la dita donzella, e mes se en la punta e cap del mantell del caualler. E de aquella hora anant lo dit caualler era ten be auenturat en les batalles e en los tornegs, que aquells que volia vencia, e mataua, e empresonaua. E quant lo dit caualler entraua en la sgleya, e deya oracio, lo diable li deya: E a que murmures tant? E con prenia de la aygua beneyta, lo diable li deya: Guardet nom tingues ab ella. Esdeuench se que un die lo dit caualler -58- stech escoltant en .j. loch on preycauen la croada, e lo diable li dix: Que fas aci? e lo caualler li respos: Vull te desemparar, e vull seruir a Deu. E quin mal, dix lo diable, ta vengut per mi per quem vulles lexar? jo james not fiu enug, ans te enrequeit, e donades moltes honors, e te fet vençre moltes batalles. E lo caualler en aquella hora reebe la cruada, e desempara e lexa lo diable, e manali en virtut de Jhesuchrist que james no tornas a ell: e lo diable tentost sen parti. E lo dit caualler serui a Jhesuchrist en la guerra contra los moros dos ayns; e apres tornassen en la sua terra, e feu un spital en lo qual ell serui tota la sua vida los malalts e los pobres. E apres seruint aquel spital fina sos dies.
CCCCXXIX - Eximpli de paraules sauies e deuotes que dix un caualler qui prenia comiat de sos fills per anar seruir Jhesuchrist en la guerra dels moros, segons que recompte Jacme de Vitriach.
UN caualler qui hauia pres la croada contra los moros, exint de sa casa per anar seruir Jhesuchrist contra los moros prenia comiat de sos fills, e plorant besaualos e abraçaualos ab pietat e amor paternal. E alsguns de sos homens digueren li: Molt tardats de anar, que veus molta companya dels qui sen van ab vos vos stan sperant -59- a la porta. Lexats me fer ço que fas ab mos fills, dix lo dit caualler, que aço fas yo per que haja major dolor e pus major turment per la partida que fas dells, per que apres haja major merit del viatge que fas contra los moros.
CCCCXXX - Miracle de un caualler qui se agenolla demunt lo fanch per adorar lo cors de Jhesuchrist, segons que recompte Cesar.
EN França hauia un caualler qui era ten deuot en qualseuol loch que ell ves leuar lo cors de Deu, ell tentost se agenollaua, e ab deuocio lo adoraua. Sdeuench se un die quel dit caualler caualcant anaua per una ciutat on hauia molts grans fanchs, e vestia riques vestedures de draps dor forrades de vayrs, e axi con ell caualcaua per la ciutat ell encontra e vee que leuauen lo cor de Deu, e pensa en si matex que si descaualcaua e se agenollaua per adorar lo cor de Jhesucrist, que les robes que vestia se affollarien en lo fanch; pero acorda per fe e per deuocio que no curas de les dites vestedures, mas que se agenollas en lo gran fanch, e que adoras lo Saluador del mon segons que hauia acustumat. E lo dit caualler ho feu axi, que descaualca e agenollas, e adora lo cors precios de Jhesuchrist. E quant lo dit caualler lach adorat, es fon leuat de peus, nostre senyor Jhesuchrist, que ama e honra aquells -60- quil seruexen, feu alli un tal miracle que en lo manto e hopa longa de drap dor quel dit caualler vestia, ja fos ques fos agenollat demunt lo fanch no si sulla, ne si aparech neguna tacha sino aytenpoc con sis fos agenollat demunt draps dor o de seda. E ladonchs lo dit caualler dona laors e gracies a Deu, e fon pus comfortat en la fe.
CCCCXXXI - Eximpli con un gran sabidor en totes sciencies perde tot lo saber e encara lo legir per una sagnia ques feu en la un braç, segons que recompte Cesar.
UN clergue molt sabidor en sciencies sagnant se un die del braç, axi con lagueren sagnat oblida totes les sciencies que sabia, per tal manera que no entes ne sabia parlar lo lati dequell die a auant; encare oblida del tot que no sauia legir. E axi con lo dit clergue comptaua a alscuns la occasio que li hauia venguda, .j. hom li dix e li aconsella que quant se complis layn quel sera sagnat, que en aquell die que layn se compliria, e en aquella hora, e daquell matex braç se sagnas, que per auentura plauria a Deu que ell cobraria de saber totes les dites sciencies que sabia. E lo dit clergue feu ho axi, e cobra de saber tentost les dites sciencies axi con les sauia debans.
CCCCXXXII - Miracle e eximpli d'un caualler qui per reuerencia de Jhesuchrist perdona -61- la mort de son pare, segons que recompte Cesar.
EN Alamanya un caualler mata lo pare de altre caualler; e lo fill del mort pres lo caualler qui li hauia mort son pare, e axi con tench lespasa en la ma per quel degollas, lo caualler se agenolla als seus peus, e dix li: Prech te que hages merce de mi, axi con nostre senyor Jhesuchrist la ach de tot lo mon, e quem vulles perdonar. E tentost lo caualler fill del mort, oydes les dites paraules, alçalo de terra, e dix li: Per honor de la santa creu en la qual soferi mort Jhesuchrist, e per tal que ell me perdo mos peccats, jo perdo a tu la mort de mon pare, e encara vull esser ton amich. E per aytal manera ell consola aquell qui li demanaua perdo. E apres lo dit caualler fill del mort ana per deuocio en Jherusalem, e con entra per lo sant Sepulcre, una ymatge de fust de Jhesuchrist crucifficat se abaxa tro en terra en semblança de humiliar se, e per tal con ab lo dit caualler ensemps entrauen en lo sant Sepulcre altres molts cauallers, no saberen per qual dells lo cruciffix sera humiliat. E per tal se isqueren tots del sant Sepulcre, e apres tornaren hi un apres daltre; e lo dit cruciffixi no se baxa per negun dels quey entraren sino ten solament per lo dit caualler fill del mort. Los altres cauallers li demanaren quin seruici hauia fet per que Jhesuchrist li mostraua tanta de honor? e ell los respos que no altre sino que per reuerencia -62- de Jhesuchrist hauia perdonada la mort de son pare a aquell quil hauia mort.
CCCCXXXIII - Miracle e eximpli de un scola de Bulunya qui era hom molt peccador, e apres se mes en lorde dels frares preycadors, segons que recompte lo maestre Bisbe.
UN escola pobre en la ciutat de Bulunya feya molts peccats e molt greus. Sdeuench se que un dia lo dit scola venia de altre loch de fora a la dita ciutat per un gran plan, e fo li viares que ves venir enuers si gran tempestat e mal temps de pedra, e de trons, e de lamps. E viu en lo dit pla tres cases petites; e ell fugent per lo mal temps que veya venir vers si, vench a la una de les dites cases, e ab gran cuyta dix quel acullissen; e una fembra qui staua dins la casa dix: Amich, jo son la Justicia qui habite aci, e perque tu no es just no pots aci entrar. Ell tentost ana a la segona casa quel acullissen; e una altra fembra semblant qui staua dins la casa dixli: Amich, jo son la Veritat qui habite aci, e perque tu no ames la veritat no entraras en aquesta mia casa. E ladonchs lo dit scola ana a la tercera casa, e per semblant manera demana quel acullissen; e una fembra que staua dins dixli: Jo son la Pau, e perque en los mals homens semblants que tu est no habita pau, tu no pots aci entrar; mas per tal con jo mostre les carreres de la pau e no de affliccio, -63- consell te que fuges, e vages a casa de una mia germana qui esta prop daci en una sua casa, la qual ha merce e pietat de tots, e acorre als mesquins. Quant lo mesqui de scola fon vengut a la quarta casa, toca a la porta; e una fembra qui staua dins dixli: Jo son la Misericordia qui habite aci, e si a mi desiges e vols que jot desliure vesten al monestir dels preycadors de Bulunya, e tentost seras desliure e saul de aquesta tempestat de temps que veus venir. E dites aquestes paraules, les dites cases e lo dit mal temps desparegueren; e lo dit scola decontinent entrassen en la ciutat de Bulunya, e alli pres labit de frare preycador; e compta e dix als frares del monestir la visio que hauia vista.
CCCCXXXIV - Miracle de un monge qui lexa labit e son orde, e volch pendre per muller una filla de un sacerdot de les ydoles, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.
UN monge temptat del peccat de la luxuria torna al mon, e vee una filla de un clergue de les ydoles molt bella, e demanala a son pare que la li donas per muller. E lo pare anassen a consellar ab les ydoles si lay daria o no; e una ydola responli: No lay dons si donchs no renega de Deu e de la christiandat, e que renunciy al abit de monge. E lo dit sacerdot dix al dit monge que si -64- feya les dites coses que lay daria per muller. E lo monge ho feu, eu atorga volenterosament per la manera quel sacerdot li demanaua. E en aquella hora ell vee de la sua boca exir una coloma tota blancha que sen puja al cel; e lo sacerdot torna al diable qui staua en la dita ydola, e dixli: Jo he dit al monge totes aquelles coses que tum diguist, e ell hau ja fet; e axi dar li he ma filla per muller. E lo diable respos al sacerdot: No lay dons, car encare lo seu Deu nol ha lexat, abans esta ab ell. E lo sacerdot sen torna al monge, e dixli: Not dare ma filla per muller, car encara lo teu Deu no ta lexat, abans sta ab tu e en la tua ajuda. E ladonchs lo dit monge pensa e dix en simatex ab contriccio: O treydor, e con renegue a Deu qui tanta bondat mostra enuers mi, donant me be per mal, e volent esser en la mia ajuda! e pus que axi es verament, nom partire dell e del seu seruey. E tentost tornassen a lerm a casa de un hermita qui era molt vell, e dixli totes les dites coses. E lo dit hermita veyll resposli: Amich, sta en aquesta coua ab mi, e dejuna tres sepmanes continuament, e jo pregare a Deu per tu. E lo dit hermita veyll dix en la sua oracio: Senyor ver Deus, suplichte quem dons aquesta anima, e que reebes la penitencia daquest monge. E lo senyor Jhesuchrist oy la sua oracio, e la primera sepmana del dejuni acabada, lermita veyll dix al dit monge: Has vist alcuna cosa? Pare, dix lo monge, he vist en la altea del cel -65- una coloma blanca qui staua endret del meu cap. E lo vell li dix: Fill, prega a Deu molt deuotament, car sens dubte ell te haura merce. E acabada de dejunar la segona sepmana lermita vell dix al monge: Has vist alcuna cosa? Pare, dix lo monge, jo he vist la dita coloma star prop del meu cap. E lo vell sant li dix: Fill, ara es hora de perseuerar en la oracio que fas deuotament. E acabada de dejunar la terça sepmana, lo vell li demana si hauia vist alcuna cosa. E lo monge li dix: Pare, la dita coloma se posa sobre lo meu cap, e yo volgui la pendre ab la ma, e ella vola en alt, e puys torna e entrassen per la mia boca. Ladonchs lermita vell plorant ab gran deuocio se agenolla, les mans juntes al cel, e feu laors e gracies a nostre senyor Deu, e dix al monge: Fill, Deus lo nostre Saluador ha reebut la tua penitencia, e axi guardet daqui auant de peccar. Verament, pare, dix lo monge, yo de tota la mia vida nom partire de tu. E axi romas lo dit monge ab lo dit sant hermita, e acabaren abdos en seruey de Deu.
CCCCXXXV - Miracle e eximpli con es cosa molt profitosa les misses quis dien en ajuda e remey de les persones viues, e de lurs affers e necessitats, segons recompte sent Gregori.
UN mariner en la mar sofferi gran fortuna de mal temps: e aquell die sa muller en sa -66- terra feu dir missa per ell. E quant fon exit a terra dix que con ell passaua e sofferia la dita fortuna en un petit vexell que li vench un hom qui li dona un pa que menjas, e apres quel ach menjat que sesforça molt tro que vench una gran nau quel trague del dit petit vexell, el meteren dins la gran nau. E fon sabut despuys certament que en aquell die e en aquella hora que ell entra en la dita nau, e fon fora del gran perill de la fortuna, que la dita sa muller feya dir la missa per ell.
CCCCXXXVI - Miracle e eximpli con es molt profitosa cosa a la persona morta, e a la viua fer dir misses, e la offerta que en aquelles se fa, segons que recompte Pere de Cruniench.
EN la prouincia Greciopolitana uns homens cauauen en una mena dargent, e mentre cauauen cayguels demunt un troç de roca molt gran, e matals a tots sino a un qui esdeuench a una concauitat de la dita roca, e staua alli viu que non podia exir. E la muller daquest vell hom, cuydantse que fos mort axi con los altres, quescun die feya dir per la sua anima una missa de requiem, e offeria a la dita missa un pa e vi, e una candela de cera. E lo diable hauent gran despler de aquella missa e offerta, aparech a la dita fembra tres dies en forma dom; e quescun die axi con ella anaua a la esgleya per fer dir -67- la dita missa, lo diable la encontraua en lo cami, e deya li: On vas, fembra? Ella li deya: A la sgleya a missa. E lo diable li responia: No ti qual anar, que ja son dites totes les misses. Per tal manera lo diable lenguena los dits tres dies, que la feya tornar de la carrera, e no oy missa ne la feu dir segons que hauia acustumat. Sdeuench se un die que un hom cauaua demunt aquella rocha que staua demunt aquella concauitat on estaua lome viu, lo qual hom viu dix a aquell qui cauaua: Caua suau, car una gran pedra sta endret del meu cap, e si cau ouciuram. Lome qui cauaua fon molt spauentat de ço que hauia oyt, e molt spaordit, e tornassen al loch, e dixho al poble: per que tentost tots vengueren alli on lome staua viu, e oyren la veu de aquell, e cauaren molt iuaçosament tant tro quel tragueren sa e viu de aquella concauitat. E les gents li demanaren de que hauia viscut tant de temps sens menjar e beure? E ell los dix que quescun die li portaua, no veya qui, un pan, un terraç de vi, e una candela de cera encesa, sino tres dies que no hauia haut lo dit pan, e vin, e candela, e que aquells tres dies hauia passat molt gran fam, e gran set, e gran tristor. E ladonchs los clergues, e la muller, e tot lo poble conegueren que per miracle de la dita missa de requiem que la dita sa muller feya dir quescun die, e per la dita offerena ell era estauuiat de morir, e que aquells tres dies quell hauia passats ten gran fam eren aquells -68- tres dies que la muller per lengan quel diable li hauia fet no hauia fet dir la missa, ne donada la offerena.
CCCCXXXVII - Eximpli breu e marauellos con es virtuosa cosa e plasent a Deu conexer simatex e no jutjar a son proysme, segons ques recompte en lo libre de la vida dels sants Pares.
LABAT Josep demana al abat Pastor que le digues con viuria en aquest mon segons monge. E labat Pastor li respos: Si vols hauer folgança en aquest mon e en laltre, conex tu matex qui est, e no jutges a ton proisme.
CCCCXXXVIII - Miracle e eximpli con lo monge del orde de Cistell a la sua mort deu tenir vestida la cugulla, segons que recompte Cesar.
EN una abadia de la orde de Cistell un monge stant al punt de la mort despullas sa cugulla, e vestis lescopolari, e mori axi. E quant lo meteren en loratori, los altres monges stauen a derredor del cors dient loffici dels morts, e letanies, e altres oracions: e lo monge mort se leua, e se assigue en lo lit; e tots los monges queu veeren fugiren de paor; e el dit monge a grans e altes veus apella labat que vengues a ell. E -69- quant labat fon a ell vengut, lo monge li dix: Senyor pare, comfes me a vos que quant la anima me isque del cors jo no tenia vestida la cugulla; e quant fuy per entrar en lo sant paradis dix me sent Benet: Qui es tu? e jo digui que era un monge seu del orde de Cistell. E ell dix me que no era, pusque no tenia vestit labit, e que sens labit no entraria en lo sant paradis: alscuns qui stauen prop de mi pregaren lo senyor Jhesuchrist que la mia anima tornas al cors, e que prengues labit per que meresques e pogues entrar en la santa gloria del paradis. E tentost quel abat li ach vestida la cugulla la anima li isque del cors.
CCCCXXXIX - Eximpli de paraules honestes quel abat Pastor dix a un monge de ço quel bon monge deu fer e dir, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.
LABAT Pastor dix: Lo monge quis clama no es bon monge; e aquell qui ret mal per mal no es bon monge; e aquell qui senfellonex no es bon monge.
CCCCLX - Eximpli con un hom qui fon pres en una batalla dona a Deu per fermança del seu rescat, segons recompte Jacme de Vitriach.
UN caualler en una batalla pres un presoner qui era hom pobre; lo qual hom prega al dit -70- caualler quel lexas anar a casa sua per que pogues vendre un poch de patrimoni que tenia ab ques pogues reembre de la preso. E lo dit caualler mogut de pietat dix: Quim donaras per fermança de tornar a die cert? E lo presoner li dix: Donar vos he per fermança a Deu; e demes fer vos he sagrament, que no poria mes fer. E allo fet, lo caualler lo lexa anar a sa casa, e vene ço poch que hauia; pero no poch venir al die empres; per la qual cosa lo caualler ach gran fellonia en si matex. E un die lo dit caualler anant per son cami ab sos scuders vee venir un monge caualcant en un bell palaffre; e quant lo caualler lo vee dix a sos scuders: Vejats aquest monge qui deuria caualcar en un ase, e caualca mellor palaffre que no fas jo. E quant foren prop del dit monge, lo dit caualler acostas al monge, e pres lo per les regnes, e dixli: Digats me vos e ab qui viuits, ne de qui sots? Senyor, dix lo monge, jo son de Deu, e no daltri. Donchs, dix lo caualler, sapiats que Deu nostre senyor mes fermança de alguna quantitat de diners; e pusque axi es, coue que vos me paguets per ell. E tentost manali pendre lo pelaffre, e lo dit monge romas a peu. E en aquella hora a poch instant vench lo dit presoner al dit caualler: Senyer, veus queus port la reemço, per la qual me reemi de vos. Amich, dix lo caualler, veten a Deu, o on te vulles, ab tos diners, car molt be me paga la tua fermança. E lo presoner tentost ab gran pleer tornassen en sa terra, -71- e quita e cobra les heretats que hauia empenyorades e venudes per la sua reemço.
CCCCXLI - Eximpli de les paraules que un monge qui era entrat en lo purgatori de sent Patrici deya als monges jouens quant los veya fer alcuna vanitat, segons ques recompte en lo libre del purgatori de sent Patrici.
UN monge qui era entrat en lo purgatori de sent Patrici tenia fresques les nafres que hauia reebudes en lo dit purgatori, e staua continuament en gran purgatori. E quant veya algun monge riure oltre mesura, o fer altres semblants vanitats, deyali: O amich, si sabesses con grans penes e turments donen al hom en laltre mon per semblants vanitats, no les diries, ne les faries.
CCCCXLII - Eximpli con una dona de honesta vida se preaua en si que hagues singular virtut de paciencia, segons que recompte sent Ambros.
UNA dona de honesta vida pregua a una abadessa que li donas una de les sues monges que estiguessen ab ella, e la dita abadessa donali una monge molt benigne e simple que sestigues ab ella, e la seruis. A cab de un ayn la abadessa vench vesitar la dita dona, e la dona dix li: Leuats vosen la monge quem donas, car ten simple -72- es que ab ella no he pogut guanyar neguna cosa per virtut de paciencia, per que trametetsmen altra que guayn alguna cosa per paciencia. E la abadessa tornassen al monestir seu, e tramesli altra monja joue molt quexosa, e barallosa, e desficiosa que quescun die torba a sa senyora, e la meyns preaua, e la destorbaua, e semblantment feya a tota la companya de casa. E layn passat, la dita dona dix a la abadessa: Prech vos que nom tolgats aquesta monge, car en aquest ayn he guanyat ab ella per paciencia ço que en laltre ayn hauia perdut ab laltra.
CCCCXLIII - Eximpli con una fembra mori sobtosament per gran gog que ach de la vista de son fill, segons que recompte Valeria.
LO fill de una fembra fon en una gran batalla, e foren vençuts los de la sua partida, e digueren a la dita fembra quel dit fill seu ab molts daltres era mort en la dita batalla: de la qual cosa ella ach molt gran despleer e tristor. E axi con ella staua dins casa sua faent son dol, lo fill li entra per casa sa. E ella se leua del loch on feya, e abraçantlo ten gran fon lo pleer que ach, que en aquella hora ella mori. Axi que millor poch sofferir lo despleer que no lo pleer.
CCCCXLIV - Eximpli con un princep mori a estranya e vil mort e soptana, segons que recompte Pere Damia.
-73-UN princep salonita veu exir grans flames de foch de una gran muntanya que sta prop del infern, e dix: Per cert alcun hom rich morra vuy per anar als inferns. E allo deya lo dit Comte, perque es costum en aquella terra que con un mal peccador deu morir, les flames de la dita muntanya ixen de foch negre. E aquell die quel dit Comte dix les dites paraules, al vespre gitat en son lit lo dit Comte, e peccant corporalment ab una amiga sua, e stantli demunt, ell mori. Ella pensant que era viu tench lo demunt, de que passa molt gran turment e afayn tro quel gita de si quant conech que era mort.
CCCCXLV - Eximpli de paraules sauies e vertaderes quel Rey de Domas stant al punt de la mort dix al seu banderer, segons ques recompte en les Croniques.
UN Rey en la ciutat de Domas veentse prop de la mort feuse venir denant si son bandederer, e dixli: Tu qui solies portar denant mi en les batalles la mia bandera, porta per tota aquesta ciutat la mortalla que man feta, e a altes veus publicament digues: Huy mor lo Rey dorient en la ciutat de Domas, e no sen porta ab si sino aquest poch de drap de li.
-74-
CCCCXLVI - Eximpli de paraula molt sauia e vertadera que un Rey joue dix quant se deuia morir, segons ques recompte en lo libre de Dono Timoris.
UN Rey joue volentse morir, guarda tot entorn lo palau en que jaye, e dix a altes veus: O senyor Deus, e con es de meyns prear aquest mon; yo qui son senyor de tants castells e de ten bells alberchs, e nom se a on he anar esta nit, o qui ma de albergar en sa casa.
CCCCXLVII - Eximpli de molt sauies paraules quels philosofs digueren quant lemparador Alexandre rey de Grecia fon mort, segons que recompte P. Alfonso.
APRES quel emparador Alexandre fon mort, meteren lo en una sepultura daur, e vengueren molts philosofs a derredor de la dita sepultura, e dix la un: Alexandre ir feu tresor dor, e huy lor fa tresor dell. E laltre philosof dix: Ir no li bastaua tot lo mon, e ara bastenli .iiij. colzes de terra. E laltre philosof dix: Ir era senyor del poble, e vuy lo poble es senyor dell. E laltre philosof dix: Ir poguera liurar de mort a molts, e ara non pot liurar si matex. Laltre philosof dix: Ir leuaua ell tota la ost, e vuy leua la ost a ell. E laltre philosof dix: Ir li hauien tots paor, e vuy nol dubten, nel preen neguna cosa. E laltre philosof -75- dix: Ir tenia molts amichs e deenemichs, e vuy ara tots los te eguals.
CCCCXLVIII - Eximpli con antigament als papes e als emparadors lo jorn que eren elets en lurs dignitat e senyoria, los feyen serimonies ja ordonades per quels vengues a memoria que hauien a morir, segons que recompte Isodorus.
CUSTUM solia esser que quant Lemparador reebia la dignitat e senyoria del Emperi, un maestre de fer ymatges de pedra portaua denant ell pedres de diuerses colors, e deyali: Digues, Emparador, de quals de aquestes pedres vols quet faça la sepultura. E semblant con lo Papa era dat nouellament per Papa, tentost denant ell un hom prenia en la ma unes poques destopes, e metiay foch, e cremant les dites stopes lexauales caure en terra, e deya al Papa: Guarde que axi passa la gloria daquest mon. E allo feya denant lo Papa per que membrantli de la mort regis lo mon segons que Deus mana.
CCCCXLXIX - Eximpli con un metge volent resemblar en fama e en vida als sants Pares antichs, desempara lo mon es mes del orde dels preycadors, on feu vida santa e deuota.
-76-UN metge, hom molt sabent en moltes letres, posat e mes en les vanitats del mon, un die ell oy dir con los antichs e sants Pares viuien longament, e apres lur mort se feya dells gran mencio; e pensant que seria axi dell, desempara lo mon, e mes se en lorde de Cistell: e apres fon mestre en la santa teulegia en la ciutat de Paris; e apres fon hom de gran auctoritat e de gran santedat.
CCCCL - Eximpli de ço quels dramanos trameteren a dir al rey Alexandre, e la resposta que ell los feu, segons ques recompte en la istoria dels dramonos.
LOS dits dramonos meyns preauen lo mon, e estauen continuament en los deserts. E quant lo rey Alexandre passa per lur terra enuials a dir que li demanassen ço que ells volrien, e que ell los ho donaria. E ells enuiarenli a dir quels donas que no poguessen morir. E lo dit rey Alexandre resposlos que ell era mortal axi con ells, e que ço que li demanauen no era cosa quels pogues donar. E ells diguerenli que pus era mortal, per que anaua faent tant de mal con feya?
CCCCLI - Miracle e eximpli con una boça de pedra mata a un usurer, segons ques recompte en lo sisen libre del Do de la Pahor.
-77-EN una ciutat un hom logrer ab sa muller ensemps anaua vetlar en una sgleya, e en lo portal de la dita sgleya hauia pintades moltes imatges e figures de pedra, entre les quals hi staua pintat un logrer qui tenia una bossa en les mans; e axi con lo dit logrer volia entrar en la dita esgleya, caygue la dita bossa qui era de pedra, e dona ten gran colp en lo cap al dit logrer que tentost alli mori.
CCCCLII - Eximpli de una petita pedra preciosa qui fon presentada al rey Alexandre, e les paraules que un philosof dix al dit Rey de la virtut qui era en la dita pedra, segons ques recompte en la istoria del rey Alexandre.
AL rey Alexandre fon presentada una pedra preciosa, la qual hauia virtut que pesantla en una balança pesaua mes la dita pedra que moltes coses fexugues e pesades que hom metes en laltra balança; de la qual cosa lo dit Rey e totes ses gents foren molt marauellats. E un philosof qui vee la marauella del pes de la dita pedra quant era mesa en la balança, mes un poch de pols de terra demunt la dita pedra, e ladonchs pesaua mes sola una ploma que no feya la dita pedra; e lo dit philosof dix al dit rey Alexandre: Senyor, tal sots vos con aquesta pedra preciosa, que ara mentre sots viu pesats e valets mes que -78- tot lo mon, e quant serets mort valrets meyns e pesarets meyns que aquesta pluma.
CCCCLIII - Eximpli per qual raho .j. hom fill de un canonge dona tots sos bens als pobres de Jhesuchrist, e desempara lo mon, segons ques recompte en lo libre del Do de la Pahor.
EN una ciutat volent consegrar una sgleya, desoterraren un cors mort de un canonge, e trobarenli que un çapo li menjaua e li roya la cara, e semblantment moltes serps e molts vermens; per la qual cosa tots los queu veeren molt spauentats sen anaren. E un fill del dit canonge acostas alli on son pare jaya mort; e quant vee que aquelles feres e sutzes animalies li menjauen la cara, pensa quina cosa era la mort, e tentost desempara lo mon, e dona tots sos bens als pobres per amor de Jhesuchrist, e ell mes se anar per lo mon molt pobrement demanant les almoynes. E anant en aquella pobre vida vench a Roma, e guanyaua la vida a fer carbo, e en la nit gitaues a dormir en terra dejus una scalera en casa de un cardenal, al qual ell se comfessa de tots sos peccats; e alli acaba en seruey de nostre senyor Deus.
CCCCLIV - Eximpli de molt sauia penitencia quel papa Alexandre dona a un caualler quis comfessa a ell, segons ques recompte en lo libre del Do de la Paor.
-79-UN caualler se comfessa al papa Alexandre, e no podia complir ne fer neguna penitencia quel dit Papa li manas fer, perque lo dit Papa donali un anell que portas en lo dit, e manali en virtut de penitencia que tota vegada que guardas e vees aquell anell, que li recordas de la mort con era amarga. E lo dit caualler feu ho axi; e con vench a cab de un ayn lo dit caualler vench denant lo dit Papa, e dixli que ell era apparellat de fer e complir tota penitencia que li donas.
CCCCLV - Miracle e eximpli de un hom qui feu e compli la penitencia que son companyo mort deuia fer, segons que recompte Nicholau archebisbe de Besançon.
EREN .ij. homens companyons molt feels e leyals, e la .j. dells caygue en un peccat molt greu; e laltre son companyo esforçant lo leualo a Roma, e lo Papa donali penitencia que dejunas tres ayns continuament; lo qual reebuda la dita penitencia tornantsen en sa terra enmalalti. E stant molt trist con se vee al punt de la mort perque no hauia complida la dita penitencia quel Papa li hauia donada, son companyo per que ell prengues pleer dixli e li promes que li compliria per amor sua la dita penitencia. E mort e soterrat lo dit malalt, son companyo dejuna -80- tot un ayn continuament; e acabat lo dit ayn aparechli lo dit son companyo que era mort, ab la terça part del cors que era tot blanch, e les dues parts eren ten negres con la pegunta: e dejunat lo segon ayn, aparechli les dues parts del cors tot blanch, e la tercera part negra con la pegunta: e acabat lo tercer ayn a dejunar, aparechli tot blanch, e feuli moltes gracies de ço que per ell hauia dejunat los dits ayns, car dreta via sen anaue a la gloria celestial.
CCCCLVI - Miracle e eximpli con encara als infants que no han edat complida es peccat de restitucio de tot ço que guanyen al joch dels daus, segons ques recompte en lo libre del Do de la Paor.
UN fill de una comtessa volentse morir, con se vol que no hagues mes de .ix. ayns comfessa se; e apres de la sua mort aparech a sa mare, e dixli que estaua en gran pena perque no torna en la sua vida ço que hauia guanyat ab daus a la companya de son pare, e que no li mentra en la comfessio. E la mare tentost sabe la veritat de tots aquells a qui son fill hauia guanyat als daus, e tornals ho tot. E apres lo dit son fill aparech a la dita comtessa, sa mare, e dix con era liurat de aquella pena, e que staua en la gloria de paradis.
-81-
CCCCLVII - Eximpli de bones, e sauies, e vertaderes paraules que dona Isabel Reyna de Nauarra dix a la hora de la sua mort, segons que recompte Narrator.
ISABEL Reyna de Nauarra volentse morir feu encendre molts brandons a derredor del lit on jaya malalta, e feu venir denant si los barons e cauallers, e dix los: Amichs, prenets vos be esment, e vejats que jo Isabel Reyna de Nauarra, e comtessa de Campanya, e filla del Rey de França, molt bella e graciosa, e ben parlant, e sauia, e discreta, tot aço me vol pendre e robar la mort. E dites aquestes paraules tentost ella mori.
CCCCLVIII - Eximpli con un caualler qui hauia nom Frederich, apres la sua mort aparech a un ciutada.
UN caualler qui hauia nom Frederich, apres de la sua mort caualcant en un cauall negre aparech a un ciutada, dels narils del qual cauall exia molt fum, e grans flames de foch, e venia cubert de pells de ouelles, e portaua demunt los seus muscles un troç de terra. E lo dit ciutada li dix qui era? Ell li dix que era Frederich caualler. E lo ciutada li dix: Ques axo que -82- aportats als muscles e a les spatles? E Frederich li respos: Aquestes pells que port son de unes ouelles que prengui de una dona vidua, e ara port les demunt mi totes cremants quem cremen: tota aquesta terra que port sobre mi es una hererat que tengui e pris forçadament de aquell de qui era; mas si mos fills la volguessen tornar a aquell de qui jo la pris, aleugeria jo molt de aquesta pena que pas e soffir. E tentost desparech. E lo dit ciutada dix ho als fills del dit Frederich, mas ells amaren mes retenir en si la dita heretat, que no satisfer les ouelles a la dona vidua, que traure la anima de son pare de les penes en que staua.
CCCCLIX - Eximpli con un caualler qui hauia nom Enrich, apres la sua mort aparech a una filla sua, segons que recompte Cesar.
EN lo bisbat de Trauesence un caualler qui hauia nom Enrich era hom molt peccador, axi con aquell qui hauia molt robat, e cremat alberchs, e fets adulteris, e era desperjur. E apres de la sua mort aparech a moltes persones, specialment aparech a una sua filla moltes veguades, la qual filla ell hauia engendrat en adulteri, e ab la qual filla ell hauia peccat carnalment. E quant ell aparia de nit a la dita sa filla, ella era ja gitada en lo seu lit, e semblaua que ab grans maçes dauen en torn lo lit. E encara que la dita -83- filla se senyas ab lo senyal de la creu, e fes gitar aygua beneyta en lo lit e en la cambra, nol podia partir de si. A les veguades dauali ab un coutell, mas no li feya naffra ne senyal algun, per que ab consell del arquebisbe prengueren un clau de la creu de Jhesuchrist, e meterenlo en aygua beneyta, e de aquella aygua gitaren ne per tota la cambra, e a la dita filla semblantment; e james la dita anima del dit pare no aparech a la dita sa filla.
CCCCLX - Eximpli de gran consciencia e sauiesa quels pares deuen hauer con moren lurs fills, segons que recompte Valeria.
UN philosof hauia un fill, e un hom dix li con lo dit son fill era mort; e lo philosof respos: Amich, no es stat missatger sino de ço que deuia esser, car lo dia que mon fill nasque sabia jo que deuia morir. Encara Oreo, bisbe de Jupiter, staua veent con li obrauen un palau, e tenia la ma en un pilar, e entra un hom en lo palau, e dixli con son fill era mort; mas al dit bisbe no li muda la color de la cara, ne leua la ma del pilar per tal que en son semblant se mostras mes bisbe que pare. E un altre hom qui hauia nom Ycriosson stant faent sacriffici sabe con lo primer nat de sos fills era mort en una batalla, mas per allo no rompe ses vestedures, pero feu tant ques leua la corona del cap, e apres -84- demana en quina manera mori; e quant li digueren que era mort en batalla combatent fortment, tornas la corona en lo cap, e dix: Major pleer prench perque mori ardidament e onorosa, que no fas despleer de la sua mort.
CCCCLXI - Miracle e eximpli de un drach qui aparech a un frare stant al punt de la mort, segons que recompte sent Gregori.
EN un monestir del dit sent Gregori un frare qui hauia nom Teodoro volia mal al hom qui li digues alcuna cosa de la salut de la sua anima, ne podia fer negun be, ne encara oyrlo. E apres stant a la hora de la mort dix a altes veus als frares qui stauen a la derredor del lit on jeya: Anats vosen, lexats me, que ja son donat al drach per a quem destrouesque, e ja te lo meu cap dins la sua bocha, e volme tragar, mas no pot per vosaltres; per que donatsli loch, e faça ço que ha a fer perço que nom aturment mes. E los frares deyenli: Fes te lo senyal de la creu. Ell los respos: Volria, mas no pusch. E ladonchs tots los dits frares ab gran deuocio pregaren a Deu per ell. E ell dix a altes veus: Gracies fas a nostre senyor Deu que per les vostres oracions es fugit lo drago, e ara de tota ma bona volentat me torn al Saluador del mon. E tentost comfessas deuotament, e mori.
-85-
CCCCLXII - Eximpli que apres quel hom es mort negu no deu jutjar ne rependre los mals que ell haura fets en la sua vida, segons ques recompte en la ligenda Lombardica.
EN un monestir de sent Gregori un frare mori; e en aquella ora que fon mort, los frares qui entorn del lit stauen, e deyen oracions, lexaren de dir les dites oracions, e començaren entre ells a jutjar e a mal parlar del dit frare mort. E tentost en aquella hora la anima torna al cors del dit frare, e lo frare dix als dits frares: Germans, perdon vos Deu que axi me acusauets de mos defalliments, car de la una part me acusaua lo diable, e de la altra vosaltres deyets mal de mi, e jo no sabia a qual respongues primerament deuant ten gran e dreturer princep con es lo Saluador; per queus prech que quant veurets alcuna persona ques vulla morir, que nol vullats mal raonar, ne acusarli sos deffalliments, mas que hajats compassio dell.
CCCCLXIII - Eximpli dun frare quis cobri las mans e los braços per que ab la sua carn no pogues tocar sa mare, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.
UN frare anaua una vegada per cami ab sa mare, e foren a un riu: e lo dit frare cobris les mans e los braços, e passa sa mare de la -86- altra part del riu. E con lach passada, la mare li demana per que con la hauia passada se hauia cuberts los braços e les mans. El dit frare resposli: Sapiats, mare, que la carn de la fembra es foch, e per ço me cobri les mans e los braços que nous pogues tocar ab la mia carn, e que nom cremas, per tal con si la vostra carn ab les mies mans tocas, decontinent me cremara, ço quem porie anar lo cor en altres fembres.
CCCCLXIV - Eximpli de desonor que una fembra mostra a son marit stant lo dit marit al punt de la mort, segons recompte Narrator.
UN hom se moria, e sa muller dix a una sua seruenta: Ves a la plaça e compra .vij. canes de drap destopa en que sia enclos aquest meu marit. E la seruenta li respos: Senyora, en aquella caxa tenits una peça de drap de li prim; placieus que daquell ni façats la mortalla. Ella li dix: Calla, que prou li bastaran .v. alnes de drap destopa. E lo marit jasfos que stigues a la mort dix ab aquella veu que poch: Axi lem fets curta per que no sensutze en lo fanch.
CCCCLXV - Eximpli de dues fembres ques barallauen sobre un capdell de fil, segons ques recompte en lo libre del Do de Paor.
-87-DUES fembres se barallauen sobre un capdell de fil; e quant vengueren denant lo jutge, quescuna dix que era seu. E lo dit jutge les demana sobre que hauien debanat lo dit capdell de fil. La una dix sobre un troç de carbo, e laltra dix sobre un troç de drap. E lo jutge mana que fessen despleguar tot lo dit capdell, e quel donassen a aquella qui diria la veritat.
CCCCLXVI - Eximpli de molt honesta paraula que una abadessa dix a una monge, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.
UN monge anaua per un cami, e vee venir fembres monges, e per que no les vees apartas del cami. E la abadessa qui era una de les dites monges conech la raho per que lo dit monge sera apartat del cami, e acostas al dit monge, e dixli: Si tu perfet monge fosses nons degueres conexer si erem homens o fembres.
CCCCLXVII - Eximpli de gran engan e cauteles que una fembra feu a son marit, segons que recompte Pere Alfonso.
UN hom ana a cauar una sua vinya; e mentre lo dit hom cauaua en la dita vinya, sa muller mes en casa sua un hom ab lo qual ella feya maluestat de son cors, e gitas ab ell en lo lit de son marit. E mentre ells stauen ensemps faent -88- lur peccat, lo dit marit qui staua en la vinya feris ab una serment en luyl, per la qual cosa ell se torna a sa casa, e toca a la porta; e sa muller amaga a un raco de la cambra lo dit hom ab qui feya la maluestat, e apres ana a obrir la porta a son marit. E tentost que la porta fon uberta, lo marit molt cuytadament entrassen en la cambra per gitarse en lo lit, e la muller dix: On anats ten cuytat? Vag me gitar al lit, dix lo marit, per tal con una serment ma ferit en lull. Ay marit, dix la muller, aturats vos, e dir vos he demunt laltre huyll en que no hauets mal alcunes paraules que jo se, que sino lo mal se mudaria en luyll sa, e puys seriets orb de abdos uylls. E ladonchs la muller acosta la boca sua al huyll del marit, e mentre loy tenia tancat ab la boca, lom isque de la cambra, quel marit nol veu.
CCCCLXVIII - Eximpli de gran enguan e falsia subtil que una fembra feu a son gendre.
UN hom ana en romeria, e lexa sa muller acomanada a sa sogre, la qual sogre fo alcauota, e consenti que sa filla faes maluestat ab un hom. E un die axi con stauen menjant a una taula les dites mare, e filla, e lo dit hom, lo marit de la filla qui era anat al romiatge vench e toca la porta. Quant ells oyren que era lo marit, amagaren lamich de la filla en la cambra, e axi con hagueren uberta la porta de la casa lo marit -89- entra, e la sogre e la muller per semblant lo aculliren be. E lo marit dix que volia dormir perque venia ujat. E tentost la sogre dix a sa filla: Trau aquell lançol gran que jo he fet de les mies mans en que dorma ton marit. E con ella ach tret lo lançol, la mare lo pres a la un cap, e la filla al altre cap, mostrantlo al marit, e alçaren lo tan alt con pogueren, per tal manera quel dit marit no poch veure la porta; e ladonchs isque lamich de la filla qui staue amagat, quel marit nol viu, e la sogre dix al gendre: En aquest lançol ques molt bell e jol fiu de la mia man, vull que vos durmats. E con, madona, dix lo gendre, e vos sabets fer tal obra con aquesta? Och, fill, dix ella; moltes veguades he fet jo semblants obres, e pus subtils que aquesta.
CCCCLXIX - Eximpli de molt gran falsia e engan que una fembra alcauota feu a una muller dun caualler, segons que recompte Pere Alfonso.
UN caualler ana en romeria, e stant ella bona, e honesta, e casta un hom enamoras della, e per molts mijancers e alcauots quell li enuias, ella james no vol atorgar ne consentir neguna desonestat de si matexa; per la qual cosa lo dit hom enmalalti, al qual demana una vella quina malaltia hauia. Ell li dix con per les amors que hauia a aytal dona muller de aytal caualler -90- era malalt. E la veyla li dix: Esforçatsuos, que jous dare recabte bo de vostres amors. E ladonchs la dita veylla liga una sua cadelleta poca que tenia, e no li dona a menjar de tres dies, e al tercer die donali a menjar pan pastat ab grans de mostayla, per lo qual pa la cadelleta ploraua continuament. E ladonchs la dita vella ana vesitar la dita dona muller del caualler, e leua ab si la dita cadella; e per labit honest que ella vestia la dita dona feuli honor e bon aculliment; e quant vee plorar la cadelleta, dix a la vella per que ploraua axi aquell ca? E la vella li respos: Senyora, nou vullats saber, que ten gran dolor es que nous ho poria dir. E lauors ach major volentat de saber ho, e pregala molt que loy digues. E la vella li dix: Senyora, sapiats que aquesta goceta fon ma filla, e un hom enamoras della, e perque ma filla no li vol atorgar que faria la sua volentat, ella la feu tornar goceta axi con vets. E con ach dites aquestas paraules ella comença a plorar ten fortment, que la dona creegue que deya veritat, e dix: Ay mesquina, e que fare jo pecadora, que sapiats que un hom joue se enamora de mi ten fortment quen jau malalt. Ay senyora, dix la vella, clam vos merce que hajats pietat de vos matexa, que façats ço quel dit joue vos demana, per tal que no tornets cadella axi con ha fet ma filla. Donchs, dix la dona a la veylla, prech vos, amiga, que vos queus metats mijancera entre lo dit joue e mi, -91- per manera que jo faça ço quell vulla, ans que no tornar cadella. Senyora, dix la vella, per vostre seruir jou fare, car en altra manera nou faria, nem metria en tal offici, que non son veada. E tentost la vella anassen al dit joue, e feu per tal manera que aquella nit la dita dona e lo dit joue foren ensemps, e lo joue compli ab la dona ço que desiyaua.
CCCCLXX - Eximpli de gran falsia e engan que una fembra feu a son marit, segons que recompte Pere Alfonso.
UN joue pres per muller una fembra molt bella, e hauent celosia della, per consell de un hom letrat mes la e encloguela en una torre, la qual torra no hauia sino la porta e una finestra; e quant lo marit exia de la torra ey entraua tentost tancaua la porta ab clau, e tenia ab si la clau, e de nit meties les claus deuall lo capçal del lit. E un die ella estant en la finestra de la dita torre, ella vee un joue, del qual en aquella hora ella sen enamora. E ella per que pogues millo parlar ab lo dit joue, e que el marit nou sentis neu sabes, quescuna nit ella embriagaua lo marit ten fortment que ell se adormia axi con si fos mort, e con sera adormit ella prenia de dejus lo trauesser les claus de la porta de la torra, e obria la porta, e feyahi entrar son enamorat, e alli ella se gitaua ab ell. E lo dit marit marauellantse -92- perque sa muller cada nit li donaua tant a beure, suspita alcuna cosa: e una nit ell se feya embriach, e axi con ella pres les claus de la porta de la torra e aualla deuall per obrir la porta, lo marit queu senti auallali detras; e con vee ella era exida fora de la torra ell tanca la porta de la torra, e ella romas de fora en camisa. E con ach fet ço que volch ab son enamorat, e sen torna per entrar en la torra, ella troba la torra tancada, e conech que son marit ho hauia fet. Ladonchs ella demana perdo a son marit, e dix que li obris. El marit dix que no li obriria per tal quels officials qui guardauen la ciutat de nit, e encara sos parents la trobassen axi con staua; e ella li dix que si no li obria ques gitaria en un pou qui staua en la carrera prop la porta de la torra. Ella veent que no li volia obrir pres una gran pedra, e gitala en lo dit pou; e lo marit pensant con oy lo brogit de la pedra que era sa muller que sera gitada al pou, molt cuytadament isque de la torra per veure si era morta o no. E tentost que ell fon fora de la torra ella entra dins la torra, e tanca la porta, e paras a la finestra, e lo marit guarda dins lo pou, e vee que no si mouia neguna cosa, e pensa e creegue que sa muller fos morta, e torna a la torra per traure cordes e altres coses necessaries per traure del pou lo cors de sa muller; e fon tornat a la torra, e troba la porta tencada, e guarda alt a la finestra, e vee sa muller. E ladonchs ell li dix: Muller enganosa, -93- falsa e treydora, e plena del art del diable, obrim la porta. E ella respos: Nous obrire, ans vull que les gents vos troben dema de die axi con estats, per tal que sapien con me lexats sola e anats a dormir quescuna nit ab vostres amigues. Quant vench aquella nit la guayta de la ciutat passant trobaren lo marit a la porta de la torra, e la muller a la finestra, la qual se clama de son marit dient con quescuna nit la lexaua sola, e anaue a jaure ab ses amigues. E los de la guayta prengueren son marit el leuaren a la preso; e per aytal manera la muller la culpa que hauia gitala a son marit.
CCCCLXXI - Eximpli de la cruel e maluada e no casta fembra la Reyna Rosimunda per quina manera oucis dos marits e a si matexa.
UN Rey qui hauia nom Albuno hauia una muller qui hauia nom Rossimunda, e lo dit Rey hauent mort lo pare de la dita muller sua, e tinent en si una copa del test del cap del dit pare encastada en or, un die en un gran conuit lo dit Rey mana que portassen la dita copa; e con la dita copa li hagueren portada deuant mana que en aquella copa donassen a boure a sa muller, a la qual dix: Beu ab ton pare. Per la qual cosa la dita Rosymunda auorri lo Rey son marit, e li volch molt gran mal: la qual Rosymunda, lo dit Rey no stant present, parla ab una -94- sua donzella, la qual donzella Rosymunda sabia que feya maluestat de son cors ab un Comte de casa del Rey; e dixli que fes venir lo dit Comte aquella nit en la sua cambra per gitarse ab ella segons que hauie acustumat, e que ella gitar sia en lo seu lit per tal quel Comte se gitas ab ella cuydantse que fos la donzella. E la donzella ho feu axi con sa senyora liu ach manat. E al vespre lo dit Comte vench, e troba en lo lit de la donzella la reyna Rosimunda, e gitas ab ella carnalment cuydantse gitar ab la dita donzella segons que hauia acostumat: e fet lo dit fet a lur volentat, la dita Reyna dix al dit Comte: Tu te cuydes hauer gitat ab aytal donzella, e nou has fet, ans ho has fet ab mi que son la Reyna Rossymunda, e has feta tal cosa que coue que tu oucies lo Rey mon marit, o que ell oucie a tu; perço vull que mates tu lo Rey mon marit, e quem venges de la mort que ell feu de mon pare; e ha feta una copa del seu cap ab la qual me feu beure. Lo dit Comte molt torbat en simatex dix: Verament, senyora, yo al Rey no auciure, mas cercare un hom quil oucia. E en la nit seguent la dita Reyna ab dissimulacio feu leuar e tolre totes les armes qui stauen en la cambra on lo Rey dormia, e liga molt be la spasa del Rey que staua al cap del seu lit per manera quel Rey no la pogues traure, ne ajudarse della. E lo Rey jaent en la sua cambra e en lo seu lit senti lom quil venia a matar, e leuas del lit, e pres la sua spasa, mas -95- perque no la poch traure lom aucis lo dit Rey Albuno; e la Reyna pres tots los tresors del Rey, e ab lom qui hauia mort lo Rey anarense molt luyn a una ciutat qui hauia mom Rauena, en la qual ciutat la dita Reyna Rosymunda pres per marit lom qui hauia mort lo Rey son marit. E apres aquesta Rosymunda enamoras de un joue de la dita ciutat de Rauena, e per quel pogues pendre per marit dona a boure matzines a son marit; e ell tentost senti que hauia begut metzines, e ço que li sobra en la copa feu ho beure per força a la mala fembra de Rosymunda. E tentost per les dites metzines moriren marit e muller.
CCCCLXXII - Eximpli de paraula molt casta e honesta que un abat vell dix a un frare, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.
UN frare dix a son abat: Pare, pus que est ja ten vell anem nosen un poch al mon. E labat vell li respos: Leuam en loch on no hage fembra. El frare li respos: No ha loch al mon sens fembra sino lo desert. Donchs, dix labat, leuam al desert.
CCCCLXXIII - Eximpli de gran virtut de honestat que la Reyna Olimpias mare de Alexandre mostra a la sua mort, e con semblant virtut mostra Isabel Reyna de Nauarra, segons que recompte Justino.
-96-LA Reyna Olimpias, mare del Rey Alexandre, strengue e ajusta les faldes de les sues vestedures entre les cames, e stes sos cabells demunt la cara per que no veessen neguna cosa de la sua persona; e semblantment la Reyna de Nauarra Isabel, filla de Luis Rey de França, jasfos que ella era joue e molt bella, james no jach ab lo Rey son marit sens camisa: e james neguna fembra, per special seruidora que li fos, no poch veure en bayn ne en altre loch de la sua persona sino los peus dels turumells a auall. E quant staua a la mort mana a les sues seruicials que quant fos morta que no la banyassen, e que la embolicassen en un lançol per tal que neguna persona no pogues veure neguna cosa de les sues carns.