Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoBibliografia

ABADAL I DE VINYALS, R. (1966), Prólogo del vol. XIV de la Historia de España dirigida por R. Menéndez Pidal, Madrid.

AGRAMONT, Jacme d' (1910), Regiment de preservació a epidímia o pestiléncia e mortaldats. Epístola de Maestre Jacme d'Agramont als honrats e discrets seynnors pahers e conseyll de la ciutat de Lleyda. -Amb entraments de l'Enrich Arderiu i d'En Joseph M. RocaLleyda. (Publicat primer sense la introducció d'aquests al Bulletí del Centre Excursionista de Lleida, 1909, pp. 55-93).

AGUILÓ Y FUSTER, M. (1927), Catàlogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid.

ALCANYÍS, Lluís (1932), «Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència», ed. Jordi Rubió i Balaguer, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 7, 25-57.

ALCOATÍ (1933), Libre de la figura del uyl. Text català traduït de l'àrab per Mestre Joan Jacme... ara exhumat i presentat per Lluís Deztany, amb una noticia historic,-medical del Dr. Josep M. Simon de Guilleuma. Barcelona.

ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B. (1929-1932), «La flexió verbal en els dialectes catalans», Anuari de l'Qficina Romànica de Lingüística i Literatura, 2, 1-112; 3, 7396; 4, 9-104; 5, 9-64.

ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B. (1930-1962), Diccionari català-valencià-balear, 10 vols., Palma de Mallorca.

ALIBERT, L. (1935), Gramatica occitana, Tolosa.

ANTIDOTARIUM NICOLAI cum expositionibus et glossis... Io. Plateari (1602). A: Joannes Mesue, Opera.... Venècia [apud Juntas], vol. II, fols. 159v- 192r.

ARDERIU, E. (ed.) (1910), Jacme d'Agramont. Regiment de preservació a epidímia o pestilència e mortaldats..., amb entraments d'E. Arderiu i J.M. Roca, Lleyda. (Publicat prèviament sense la introducció al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, 1909, pp. 55-93).

ARRIZABALAGA, J. (1983), «Lluís Alcanyís y su Regiment de la pestilència (València, ca. l490)», Dynamis, 3, 29-54.

ARRIZABALAGA, J. (1991), «La Peste Negra de 1348: Los orígenes de la construcción como enfermedad de una calamidad social», Dynamis, 11, 73-117.

ARRIZABALAGA, J. (1994), 'Facing the Black Death: Perceptions and Reactions of University Medical Practitioners». A: L. García Ballester, R. French, J. Arrizabalaga i A. Cunningham (eds.), Practical Medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge, pp. 237-288.

ARRIZABALAGA. (en premsa), J., Lluís Alcanyís. Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència. Introducció, edició i notes, Barcelona.

ATLES lingüistic del domini català (en curs de realització), Institut d'Estudis Catalans/Universitat de Barcelona.

AVERROES (1542), Colliget, Venècia, Ottaviano Scoto.

AVICENNA (1527), Liber Canonis Medicine, Venècia, Luca Antonio Junta.

BADIA MARGARIT, A. M. (195l), Gramàtica histórica catalana, Barcelona. (Versió catalana: València, 1981).

BARCIA GOYANES, J. J. (1978-1993), Onomatología anatomica nova. Historia del lenguaje anatómico, 10 vols., València.

BERG, W.S. van der (ed.) (1917), Antidotarium Nicolai, Leiden.

BIBLIOGRAFIA medical de Catalunya (1918). Inventari primer pres dels llibres antics i moderns presentats en l'Exposició Bibliogràfica annexa al Segon Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona del 24 al 28 de juny de 1917. Barcelona.

BOHIGAS, P. (1926-1928), «Repertori de manuscrits catalans», Estudis Universitaris Catalans, 10, 121-130; 12, 411-457; 13, 530-535.

BONSENYOR, Jafudà (1889), Libre de paraules e dits de savis e de filòsofs. Pròleg i documents per G. Llabrés i Quintana, Palma de Mallorca.

CARDONER i PLANAS, A. (1957), «Un texto medieval acerca de la peste desconocido hasta la fecha» (Comunicació presentada al XV Congreso Internacional de Historia de la Medicina), Archivo Ibero-Americano de Historia de la Medicina y Antropología médica, 9, 93-94.

CARDONER i PLANAS, A. (1973), História de la medicina a la Corona d'Aragó (1162-1479). Barcelona.

CARMICHAEL, A. G. (1986), Plague and the Poor in Renaissance Florence, Cambridge.

CASTELLI, Bartholomaeus (1792), Lexicon medicum graeco-latinum, 2 vols. Pàdua, T. Bettinelli.

CHASE, Johnson (ed.) (1922), The Distichs of Cato, a Famous Medieval Textbook, Madison.

CIFUENTES, LI. (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix-medieval: la sanitat i la participació dels seus professionals en les expedicions militars de la Corona d'Aragó (1309-1355), Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona (ed. en microfitxa: Bellaterra, 1995).

COMENGE, LI. (1895), Clínica egregia, Barcelona.

COMENGE, LI. (1897), La Farmacia en el siglo XIV, Barcelona.

COMENGE, LI. (1908), La medicina en Cataluña (Bosquejo histórico),Barcelona.

CORACHÁN, M. (1936), Diccionari de Medicina, Barcelona.

COROMINAS, J. (1945), LasVidas de Santos rosellonesas del manuscrito 44 de París», Anales del Instituto de Lingïiítica de la Universidad de Cuyo (Mendoza, Argentina), 3, 126-211.

COROMINAS, J. (1954-1957), Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, 4 vols., Madrid.

COROMINES, J. (1980-1991), Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols. Barcelona.

CROMBIE, A.C. (1953), Robert Grosseteste and the Origins of Experimental Science, 1100- 1700, Oxford.

CURRY, P. (ed.) (1987), Astrology, Science and Society. Historical Essays, Woodbridge.

DE RIDDER-SYMOENS, H. (ed.) (1992), A History of the University in Europe, vol. 1: Universities in the Middle Ages, Cambridge.

DE LA TORRE Y DEL CERRO, A. (1971), Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona. I. Preliminares (1289-1451). Introducció, notes i comentaris per J. Rubió i Balaguer, Barcelona.

DENIFLE, H.; CHATELAIN, E. (eds.) (1897), Chartularium Universitatis Parisiensis, vol. IV, Paris.

DENIFLE, H. (l 888), «Urkunden zur Geschichte der mittelalterlichen Universitäten», Archiv für Literatur- und Kirchengeschichte, 4, 261-262.

DENIFLE, H. (1885), Die Universitäten des Mittelalters bis 1400, Berlín.

DRABKIN, I.E. (ed.) (1950), Caelius Aurelianus. On Acute Diseases and On Chronic Diseuses, Chicago.

DRONKE, P. (ed.) (1988), A History of Twelth-Century Western Philosophy, Cambridge.

DUBLER, C. E. (1951-1959), La «Materia Médica» de Dioscórides. Transmisión medieval y renacentista, 6 vols., Madrid.

DURAN-REYNALS, M.L.; WINSLOW, C.-E.A. (1949), «Regiment de preservació a epidimia o pestilencia e mortaldats...», Bulletin of the History of Medicine, 23, 57-89.

EMERY, R. W. (1967), «The Black Death of 1348 in Perpignan», Speculum. A Journal of Mediaeval Studies, 42, 4,611-623.

ENGELS, J. (1962), «La portée de l'étymologie isidorienne», Studi Medievali, 3a. sèrie, 3, 100-28.

FARRENY, D. (1986), Processos de crims del segle XV a Lleida: transcripció i estudi lingüístic, Lleida.

FONTAINE, J. (1959), Isidore de Séville et la culture classique dans l'Espagne wisigothique, 2 vols., París.

FRENCH, R. (1994), «Astrology in Medical Practice». A: L. García Ballester et al. (eds.), Practical Medicine.from Salerno to the Black Death, Cambridge, pp. 30-59.

FRENCH, R.; CUNNINGHAM, A. (1996), Before Science. The Invention qf The Friars' Natural Philosophy, Aldershot.

GALE (1821-1833), Opera Onmia. Edició de C.G. Kühn, 20 vols. en 22 toms, Leipzig (repr. facs.: Hildesheim, 1964-1986).

GARCÍA BALLESTER, L. (l972) Galeno en la sociedad y en la ciencia de su tiempo (c. 130-c. 200 d. de C.), Madrid.

GARCÍA BALLESTER, L. (1976), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI. I. La medicina musulmana y morisca, Madrid.

GARCÍA BALLESTER, L. (1982), «Arnau de Vilanova (ca. 1240-1311) y la reforma de los estudios médicos en Montpellier (1309): El Hipócrates latino y la introducción del nuevo Galeno», Dynamis, 2, 97-158.

GARCÍA BALLESTER, L. (1982), «Los orígenes de la profesión médica en Cataluña: el 'Collegium' de médicos de Barcelona (1342)». A: Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre, València, vol. I, pp. l29-l49.

GARCÍA BALLESTER, L. (1988), La medicina a la València medieval. Medicina i societat en un país medieval mediterrani, València.

GARCÍA BALLESTER, L. (l 992), «Changes in the Regimina Sanitatis: the Role of the Jewish Physicians». A: Sheila Campbell, Bert Hall and David Klausner (eds.), Health, Disease and Healing in Medieval Culture, Basingstoke-Londres, pp. 119-131.

GARCÍA BALLESTER, L. (1992), «Medicina y filosofía natural en la Europa latina de los siglos XII y XIII: un debate abierto», Arbor, 142, 119-145.

GARCÍA BALLESTER, L. (1993), «Medical Ethics in Transition in the Latin Medicine of the Thirteenth and Fourteenth Centuries: New Perspectives on the PhysicianPatient Relationship and the Doctor's Fee». A: A. Wear, J. Geyer-Kordesch, R. French (eds.), Doctors and Ethics: The Earlier Historical Setting of Profèssional Ethics, Amsterdam-Atlanta, pp. 38-71.

GARCÍA BALLESTER, L. (1994), «A Marginal Learned Medical World: Jewish, Muslim and Christian Medical Practitioners, and the Use of Arabie Medical Sources in Late Medieval Spain». A: L. García Ballester et al. (eds.), Practical Medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge, pp. 353-394.

GARCÍA BALLESTER, L. (1994), «Introduction: Practical Medicine from Salerno to the Black Death». A: L. García Ballester et al. (eds.), Practical Medicine.from Salerno to the Black Death, Cambridge, pp. 1-29.

GARCÍA BALLESTER, L. (1995), «The Construction of a New Form of Learning and Practising Medicine in Medieval Latin Europe», Science in Context, 8, 75-102.

GARCÍA BALLESTER, L. (1995), «Artifèx factivus sanitatis: Health and Medical Care in Medieval Latin Galenism». A: D. Bates (ed.), Knowledge and the Scholarly Medical Traditions, Cambridge, pp. 127-150.

GARCÍA BALLESTER, L. (1996), «Improving Health: A Challenge to European Medieval Galenism». A: J. Woodward, R. Jütte (eds.), Coping with Sickness. Perspectives on Health Care, Past and Present, Sheffield, pp. 53-71.

GARCÍA BALLESTER, L. (1997), «Introducción general». A: Galeno, Sobre la localización de las enfermedades (De locis afectis), Madrid, pp. 7-86.

GARCÍA BALLESTER, L. (dir.) (1997), Petrus de Ebolo. Nomina et virtutes balneorum putheolani et Baiarum, et tabula super balneis Puteoli (MS 860. Biblioteca Universitaria de Valencia). Introducción, edición, notas y traducción castellana e inglesa, Valencia.

GARCÍA BALLESTER, L.; FERRE, L.; FELIU, E. (1990), «Jewish Appreciation of Fourteenth-Century Scholastic Medicine», Osiris, 2a. sèrie, 6, 85-117.

GARCÍA BALLESTER, L.; FRENCH, R.; ARRIZABALAGA, J.; CUNNINGHAM, A. (eds.) (1994), Practical Medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge.

GARCÍA BALLESTER, L.; McVAUGH, M.R.; RUBIO VELA, A. (1989), Medical Licensing and Learning in Fourteenth-Century Valencia, (Transactions of the American Philosophical Society, 79, 6), Filadèlfia.

GAYA MASSOT, R. (1953), «Por qué se retardó la fundación de la Universidad de Barcelona», Analecta Sacra Tarraconensia, 25, 165-173.

GAYA MASSOT, R. (1953), «Las rentas del Estudio General de Lérida», Analecta Sacra Tarraconensia, 25,293-338.

GAYA MASSOT, R. (1958), «Provisión de cátedras en el Estudio general de Lérida», Analecta Sacra Tarraconensia, 30, 233-296.

GENTILE DA FOLIGNO [c. 1479], Consilium contra pestilentiam [Colle di Valdelsa, Bonus Gallus].

[GERMAIN, A.] (1890), Cartulaire de l'Université de Montpellier, vol. 1. Montpellier.

GILI I GAYA, S. (1932), «Estudi fonètic del parlar de Lleida», Miscelánea Alcover, Palma de Mallorca, pp. 241-255.

GILLISPIE, C.C. (ed.) (1970-1981), Dictionary of Scientific Biography, 18 vols., Nova York.

GOURON, A. (1978), «Le recrutement des juristes dans les universités méridionales à la fin du XIVe siècle: pays de canonistes et pays de civilistes? A: J. Ijsewijn, J. Paquet (eds.), The Universities in the Late Middle Ages, Lovaina, pp. 524-548.

GRANT, E. (1987), «Medieval and Renaissance Scholastic Conceptions of the Influence of the Celestial Region on the Terrestrial», Journal of Medieval and Renaissance Studies, 17, 1-23.

GREWE, R. (Ed.) ( 1979), Libre de Sent Soví (receptari de cuina), Barcelona.

GUAL CAMARENA, M. (1968), Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglos XIII y XIV), Tarragona.

GUDIOL Y CUNILL, J. (1910), Una antiga traducció catalana dels Quatre Evangelis (Còdex del Palau). Transcripció precedida d'una introducció. Vic.

GUERCHBERG, S. (1946), «La controverse sur les prétendus semeurs de la «Peste Noire» d'après les traités de peste de l'époque», Revue des Études Juives, 108, 3-40.

GUILLERÉ, Ch. (1984), Diner, poder i societat a la Girona del segle XIV, Girona.

HASKINS, C.H. (1924), Studies in the History of Mediaeval Science, Cambridge, Mass.

HERRERA, M. T. (dir.) (1996), Diccionario español de textos médicos antiguos, 2 vols., Madrid.

IJSEWIJN, J.; PAQUET, J. (eds.) (1978), The Universities in the Late Middle Ages, Lovaina.

JACQUART, D; THOMASSET, C. (1989), Sexualidad y saber médico en la Edad Media, Barcelona.

JACQUART, D.; MICHEAU, F. (1990), La médecine arabe et l'occident médiéval, París.

JOLIVET, J., «The Arabic Inheritance». A: P. Dronke (ed.), A History of Twelfth-Century Western Philosophy, Cambridge, pp. 113-148.

KLEBS, A.C. (1935), «Jacme d'Agramont, Johan Jacme metge del rey d'Aragó y Joannes Jacobi de Montpellier (siglo XIV)», El Siglo Médico, XCV1/4259, 130-131.

KLEBS, A.C. (1929), «A Catalan Plague. Tract of April 24, 1348 by Jacme D'Agramont». A: Rapport du 6e Congrès International d'Histoire de la Médecine, Anvers, pp. 229-232.

KUBEL, W. (ed.) (1980), Alberti Magni Opera omnia, Münster.

KURDZIALEK, M. (1963), «Gilbertus Anglicus und die psychologischen Erörterungen in seinem Compendium Medicinae», Sudhoffs Archiv, 47, 106-126.

LAGUNA, A. (1968-1969), Pedacio Dioscórides Anazarbeo (1555) (edición facsímil con introducción de Teófilo Hernando y Ortega), 2 vols., Madrid.

LAPSANSKI, D.V. (1974), Perfectio evangelica. Eine begriffsgeschichtliche Untersuchung im frühfranziskanischen Schrifittum, Munie.

LE GOFF, J. (1981), «Franciscanisme et modèles culturels du XIIIè siècle», Atti dell'Ottavo Convegno Intern. (Società Internazionale di Studi Franciscani), Assís.

LEMAY (1962), Abu Ma'shar and Lutin Aristotelianism in the Tweffith Century, Beirut.

LEMAY, R. (1987), «De la scolastique à l'histoire par le truchement de la philologie: Itinéraire d'un médiéviste entre Europe et Islam». A: La diffusione delle scienze islamiche nel medio evo europeo, Roma, pp. 399-538.

LINDBERG, D.C. (1976), Theories of Vision.from AlKindi to Kepler, Chicago-Londres.

LLADONOSA, J. (1969), La Facultat de Medicina de l'antiga Universitat de Lleida, Barcelona.

LLADONOSA PUJOL, J. (1974), Lérida medieval, 2 vols., Lleida.

LLADONOSA, J. (1955-1959), La ciutat de Lleida, 3 vols., Barcelona.

LóPEZ DE MENESES, A. ( 1959), «Una consecuencia de la peste negra en Cataluña: el pogrom de 1348" Sefarad, 19, 92-364.

LÓPEZ DE MENESES, A. (1956), «Documentosacerca de la peste negra en los dominios de la Corona de Aragón», Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 6, Zaragoza, pp. 291-447.

LÓPEZ DE MENESES, A. (1959), «La peste negra en las Islas Baleares». VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Madrid, pp. 331-344.

McVAUGH, M. R. (1975), «An Early Discussion on Medicinal Degrees at Montpellier by Henry of Winchester», Bulletin qfthe History of Medicine, 49, 57-71.

McVAUGH, M. R. (1990), «The Nature and Limits of Medical Certitude at Early Fourteenth-Century Montpellier», Osiris, 2a sèrie, 6, 62-84.

McVAUGH, M. R. (1993), Medicine Before the Plague. Practitioners and Their Patiens in the Crown of Aragon, 1285-1345, Cambridge.

McVAUGH, M. R. (1994), «Royal Surgeons and the Value of Medical Learning: the Crown of Aragon, 1300-1350". A: L. García Ballester et al. (eds.), Practical Medicinefrom Salerno to the Black Death, Cambridge, pp. 211-236.

McVAUGH, M. R.; GARCíA BALLESTER, L. (1989), «The Medical Faculty at Early Fourteenth-Century Lérida», History of Universities, 8, 1-25.

MESTRES DE PARÍS, Compendium de epidimia. A: E.H. REBOUIS (ed.), Étude historique et critique sur la peste, París, pp. 70-145.

MESUE, Joannes (1602), Grabadin medicamentorum compositorum seu antidotarium. A: Opera.... Venècia [apud Juntas] vol. I, fols. 83r- 198v.

MICCOLI, G. (1983), «La proposta cristiana di Francesco d'Assisi», Studi Medievali, Serie Terza, 24, 17-73.

MICHON, L.A.J. (1860), Documents inédits sur la grande peste de 1348 (Consultation de la Faculté de Paris, Consultation d'un practicien de Montpellier, Description de Guillaume de Machaut), Paris.

MIECZYSLAW, M. (1978), «Astronomie an der Krakauer Universität im XV. Jahrhundert». A: J. Ijsewijn, J. Paquet (eds.), The Universities in the Late Middle Ages, Lovaina.

MILLÁS VALLICROSA, J.M. (1942), Las traducciones orientales en los manuscritos de la Biblioteca Catedral de Toledo, Madrid.

MINIO-PALUELLO, L. (1970), «Aristotle: Tradition and Influence». A: C.C. Gillispie (ed.), Dictionary of Scientific Biography, 18 vols. (1970-1981), Nova York, vol. I, pp. 267-281.

MOLL, F. de B. (1952), Gramática histórica catalana, Madrid. (Versió catalana: València, 1991).

NORTH, J.D. (1986), «Celestial Influence -the Major Premiss of Astrology». A: P. Zambelli (ed.), «Astrologi Hallucinati»: Stars and the End of the World in Luther's Time, Berlín-Nova York, pp. 45- 100.

NUTTON, V. (1997), «Medicine at the German Universities, 1348-1500. A Preliminary Sketch», Würzburg Medizinhist. Mitt., 16, 173-190.

PANIAGUA, J. A. (1994), «El Maestro Arnau de Vilanova, médico». A: Studia Arnaldiana. Trabajos en torno a la obra médica de Arnau de Vilanova, c. 1240-1311, Barcelona, pp. 49-143.

PAR, A. (1928), «Curial y Güelfa. Notes lingüístiques y d'estil», Anuari de l'Ofïcina Romànica de Lingüística i Literatura, 1, 119-150.

PINGREE, D. (1970), «Abu Mashar AI-Balkhi, Ja'far ibn Muhammad». A: C.C. Gillispie (ed.), Dictionary of Scientific Biography, 18 vols. (1970-1981), Nova York, vol. I, pp. 32-39.

PRÀCTIC DE MONTPELLER (1860), Tractatus de epidemia. A: L.A.J. MICHON (ed.), Documents inédits sur la grande peste de 1348 (Consultation de la Faculté de Paris, Consultation d'un practicien de Montpellier, Description de Guillaume de Machaut), París, pp. 71-81.

RASHDALL, H. (1936), The Universities of Europe in the Middle Ages. 3 vols., Oxford.

RHAZES (1544), Ob usum experientiamque multiplicem,..., Basilea, H. Petri.

REBOUIS, E.H. (ed.) (1886), Étude historique et critique sur la peste, París.

RENAT i FERRIS, G. (1933), La conjugació dels verbs en valencià, Castelló de la Plana.

RICO, F. (1988), El pequeño mundo del hombre. Varia fortuna de una idea en la cultura española. Edició corregida i augmentada, Madrid.

ROCA, J.M. (s.d.), L'Estudi general de Lleyda, Barcelona.

RUBIÓ I LLUCH, A. (1908-21), Documents per l'història de la cultura catalana mig-eval, 2 vols., Barcelona.

SALMÓN, F. (1998), Medical Classroom Practice: The Petrus Hispanus' Questions on the 'Isagoge', 'Techni', 'Regimen acutorum' and 'Prognostica' (ca. 1246-1250) (MS Madrid B.N. 1877, fols. 24rb- 141 vb), Cambridge.

SARTON, G. (1923-1948), Introduction to the History of Science, 3 vols. en 5 toms, Baltimore.

SIRAISI, N. (1981), Taddeo Alderotti and His Pupils. Two Generations of Italian Medical Learning, Princeton.

SIRAISI, N. (1990), Medieval and Early Renaissance Medicine. An Introduction to Knowledge and Practice, Chicago-Londres.

SOBREQUÉS CALLICÓ, J. (1970-1971), «La peste negra en la Península Ibérica», Anuario de Estudios Medievales, 7, 67-102.

SONGE de pestilence (1932). A: Gunnar Tilander (ed.), Les livres du Roy Modus et de la Royne Ratio, publiés avec introduction, notes et glossaire, 2 vols., París.

SUDHOFF, K. (1910-1925), «Pestschriften ans den ersten 150 Jahren nach der Epidemie des «Schwartzen Todes», 1348", Archiv für Geschichte der Medizin, 4(1910-1911), 191-222, 234, 389-424; 5(1911-1912), 36-87, 332-96; 6(1912-1913), 313-79; 7(1913-1914), 57-114; 8(1914-1915), 175-215, 236-89; 9(1915-1916), 53-78, 117-67; 11(1918-1919), 44-92, 121-76; 14(1922-1923), 1-25, 79-105, 129-68, 16(1924-1925), 1-69, 77-188; 17(1925), 12-139, 241-91.

TEMKIN, O. (1973), Galenism. Rise and Decline of a Medical Philosophy, Ithaca-Londres.

THORNDIKE, L. (1923-58), A History of Magic and Experimental Science, 8 vols., Nova York-Londres.

TOMÀS D'AQUINO (1861), De regimine principum, A: L. Carbonero y Sol (ed.), El gobierno monárquico, o sea el libro «De regimine principum «, escrito por Santo Tomás de Aquino. Texto latino y traducción castellana, Sevilla.

TOMÀS D'AQUINO (1951-1952), Summa Theologiae, Madrid.

TOMÀS D'AQUINO (1985), Sancti Thomae de Aquino Sententia libri De sensu et sensato,..., cura et studio Fratrum Praedicatorum. A: Opera omnia, Comissio Leonina (ed.), vol. 45/2, Roma-París.

TRESBÉNS, Bartomeu de (1957-1958), Tractat d'Astrologia. Text, introducció i glossari de Joan Vernet i David Romano, 2 vols., Barcelona.

VALESCUS DE TARANTA (1507), Compendi utilíssim contra pestilència, trad. de Johan Vilar, Barcelona, Rosenbach.

VENY, J. (1958-60), «Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes», Revista de Filología Española, 42, 91-149; 43, 117-202.

VENY, J. (1971), «Regiment de preservació de pestilència» de Jacme dAgramont (s. XIV). Introducció, transcripció i estudi lingüístic, Tarragona, Diputació. L'estudi lingüístic és reproduït, amb alguna addició, a: J. Veny (1993), Dialectologia.filològica, Barcelona, pp. 121-203.

VENY, J. (1978), Els parlars, Barcelona (3a. edició: Els parlars catalans, Palma de Mallorca, 1982).

VENY, J. ( 1985), «'Patit tractat sobre lo regiment en temps de hepidèmie' (segle XV). Edició i estudi lingüístic». A: Homenatge a Antoni Comas, Barcelona, pp. 545-67.

VENY, J. (1991), Mots d'ahir i mots d'avui, Barcelona.

VERGER, J. ( 1996), La renaissance du XIIe siècle, París.

VERLINDEN, Ch. (1938), «La grande peste de 1348 en Espagne. Contribution à l'étude de ses conséquences économiques et sociales», Revue Belge de Philologie et d'Histoire, 17, 103-146.

VILANOVA, Arnau de (1947), Obres catalanes, a cura del P. Miquel Batllori i pròleg de J. Carreras i Artau, 2 vols., Barcelona.

VILAR, P. (1964), Catalunya dins l'Espanya moderna. Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. II: El medi històric, Barcelona.

VINCKE, J. (1942), Die Hochschulpolitik der Aragonischen Krone im Mittelalter, Braunsberg (Staatliche Akademie zu Braunsberg, Personal- und Vorlesungs- Verzeichnis, Sommersemester), pp. 17-33.

WARTBURG, W. von (1922-), Französisches etymologisches Wörterbuch, Bonn.

WEBSTER, J.R. (1993), Els Menorets. The Franciscans in the Realms of Aragon from St. Francis to the Black Death, Toronto.

WEISHEILP, J.A. (ed.) (1980), Albertus Magnus and the Sciences, Toronto.

WINSLOW, C.-E.A.; DURAN-REYNALS, M.L. (1948), «Jacme d'Agramont and the First of the Plague Tractates», Bulletin of the History of Medicine, 22, 747-65.




ArribaAbajoSigles i abreviatures

ALDC = Atles lingüístic del domini català (obra en curs de preparació).

Antidot. Nic. = Antidotarium Nicolai.... Venècia, 1602.

DCEC = Juan Corominas, Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, 4 vols., Madrid, 1954-1957.

DCVB = Antoni M. Alcover/Francesc de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, 10 vols., Palma de Mallorca, 1930-1962.

DECat = Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols., Barcelona, 1980-1991.

DETMA = M. Teresa Herrera, Diccionario español de textos médicos antiguos, 2 vols., Madrid, 1996.

D-L = Andrés Laguna, Pedacio Dioscórides Anazarbeo (1555), 2 vols., Madrid, 1968-1969.

FEW = W. von Wartburg, Französisches etymologisches Wörterbuch, Bonn-Leipzig-París-Basilea, 1922.

Flexió = Antoni M. Alcover/Francesc de B. Moll, «La flexió verbal en els dialectes catalans», Anuari de l'Qfïcina Romànica de Lingüística i Literatura, II-V, 1929-1932.

Kühn = Galè, Opera Omnia, 20 vols. en 22 toms, Leipzig, 1821-1833.

Platearius, Glossae = Antidotarium Nicolai..., Venècia, 1602.