Donatella Siviero, «Tirant lo Blanch» e la tradizione medievale. Echi testuali e modelli generici, Rubbettino Editore, Soveria Mennelli-Messina 1997 (Medioevo Romanzo e Orientale, Studi 9) 260 p. ISBN 88-7284-568-8
Stefano Maria Cingolani
El llibre es proposa com a finalitat una anàlisi literària del Tirant lo Blanc (TB) que consisteix principalment en la distinció i en la caracterització dels components de gènere, de temes, de motius i de fonts presents al si de la novel·la, i en l'avaluació de les relacions que estableixen els uns amb els altres i amb la tradició.
El primer capítol (Preliminari di metodo, pp. 13-28) es dedica a un repàs de les teories sobre els gèneres literaris, especialment a l'edat mitjana, i a les dinàmiques de fixació, evolució, continuïtat i fractura a l'interior dels mateixos gèneres. L'autora arriba a la conclusió que no és aconsellable establir les definicions de gènere massa estrictes, pel que fa a la literatura en vulgar, sense negar, tanmateix, que hi ha grups d'obres més o menys estructurats i comunicants entre sí, sobretot pel fet de presentar unes característiques comunes. Després, analitza el concepte de font i les seves diferents tipologies, en tant que aplicables a l'estudi del TB, diferenciant entre els textos-fonts (obres literàries, les quals es reflecteixen amb un clar coneixement textual) i altres tipus de fonts, quan la relació no es pot obtenir a partir d'un text en concret, sinó que es tracta d'un motiu, un tema o un gènere.
El segon capítol (La narrativa nei Paesi catalani dal XIII al XV secolo, pp. 29-66) té com a objecte un recorregut pels diferents textos narratius en català amb la finalitat d'assenyalar les tradicions narratives genuïnes, a continuació de les quals se situa el TB. L'autora analitza els textos segons les dimensions __llarg, breu__, la forma __versos, prosa__ i la llengua __català, occità__ i els considera sobretot des del punt de vista del gènere a què pertanyen i les temàtiques que desenvolupen. Així, fa un ampli recorregut que comença amb Llull fins a Corella i Roig, tot i comparant també obres i autors amb la tradició castellana. Dedica especial atenció al problema lingüístic __prosa en català i vers en occità__ i a les obres més importants. D'entrada, examina el Libre d'Evast e Blaquerna, la Història de Jacob Xalabin i el Curial e Güelfa, per arribar a la conclusió que les tres obres presenten característiques comunes, la més important de les quals és la interacció de components genèrics diferents, element que sembla anticipar el TB. L'apartat següent, dedicat a la narrativa breu, és més descriptiu: es prenen en consideració el Blandin de Cornualha, la Faula, el Frare de Joy e Sor de Plaser, la Història de l'amat Frondino e de Brisona, el Libre de Fortuna e Prudència, el Viatge al Purgatori i l'Spill. De tots aquests assenyala els elements temàtics, mentre que per a la Història de l'amat Frondino i l'Spill es destaca el fet de ser precedents l'un de la novela sentimental, l'altre de la picaresca. Finalment, s'estudien els fabliaux catalans juntament amb la Tragèdia de Caldesa i la historiografia. L'autora conclou que la literatura catalana es caracteritza per elements molt arcaitzants al costat d'altres que anomena d'experimentació. Sempre es pot remuntar a models romànics, que no són mai aplicats de manera pura, sinó que presenten la constant integració d'elements que provenen d'altres gèneres, de manera que aquest caràcter experimental du a l'anticipació d'altres gèneres posteriors, com és el cas de la Història de l'amat Frondino e de Brisona, de l'Spill i del mateix TB. Una de les característiques comunes és el fet de ser una literatura de caràcter personal.
El tercer capítol (L'autore e l'opera, pp. 67-80), resumeix les dades a disposició de l'autora respecte a la trajectòria biogràfica de Joanot Martorell i la seva configuració com a autor. Resumeix i discuteix els problemes i la bibliografia relativa als paratextos del TB __dedicatòria, introducció i colofó__ i a la hipotètica intervenció de Martí Joan de Galba.
El capítol quatre (Tecniche narrative e arte della retorica, pp. 81-137) es dedica a una detallada anàlisi narratològica del TB. Primer s'analitza el pròleg tot i considerant el paper de l'autor, quan es presenta amb intervencions directes, quan es presenta com a narrador i quan delega la responsabilitat de la narració, cas freqüent, a altres personatges, fet que duu a la presència de relats, com a somnis o descripcions, dins del TB. Tot seguit s'examinen i s'analitzen des d'un punt de vista retòric tots els textos inserits dins del TB, com cartes, albarans o lletres de batalla, amb mínimes referències a les fonts.
En el capítol cinc (Echi dei poeti e situazioni della lirica, pp. 138-166) l'autora destaca, bé amb unes citacions de textos-fonts, bé de motius-fonts, la notable presència de l'element líric a l'interior del TB, del qual es nota, tanmateix, la freqüent utilització en clau irònica, com a formant part d'una dimensió ficcional que res té a veure amb la realitat.
El capítol sis (La tradizione della narrativa cortese e la precettistica cavalleresca, pp. 167-201) es dedica a examinar la presència activa en la construcció del TB d'elements que provenen de la matèria artúrica, a nivell d'episodis, de motius màgics i fantàstics i de referències a noms de personatges i de llocs, alhora que, gràcies al cas de la Tragèdia de Lancelot de Mossen Gras, pren també en examen els elements típics de la novela sentimental que es poden trobar al TB. En últim lloc, tracta les relacions de l'obra de Martorell amb la tractadística cavalleresca i s'analitzen les hipòtesis que veuen el TB com a un manual de cavalleries. Les conclusions del capítol duen a la impossibilitat de reduir el TB a un gènere __fent referència a la distinció operada per Riquer entre novel·la cavalleresca i llibre de cavalleries__ per tal de notar el caràcter fortament compost, amb elements extrets de diferents gèneres.
El capítol set (Il modello della narrativa storica, pp. 202-220) pren en consideració, sobretot, el context literari, cultural i de gèneres que vincula el TB a la història, sense, tanmateix, entrar en les relacions textuals directes de la novel·la amb fonts com ara Desclot o Muntaner.
Les conclusions (pp. 221-231) resumeixen i sintetitzen les hipòtesis formulades a la introducció i les anàlisis dutes a terme tot al llarg del treball.