Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice
Abajo

Ressenya de: Martí de Riquer, Aproximació al «Tirant lo Blanc», Quaderns Crema, Barcelona 1990 (Assaig 8), 319 p. ISBN 84-7727-057-0

Stefano Maria Cingolani





Aquest llibre, ja un clàssic, és el producte de l'estratificació de mig segle d'investigacions, amb increments, correccions i la constant integració de les novetats crítiques. El llibre es dedica, fonamentalment, a l'estudi de la part 'històrica' del TB. L'objectiu declarat de l'autor és que «l'estudiant i els lectors interessats en la nostra gran obra necessiten una visió de conjunt, rigorosa i posada al dia, que els permeti d'accedir-hi (...) evitant subtileses i interpretacions agosarades i procurant de no penetrar més enllà del que aconsella el positivisme». El plantejament de la seva línia de lectura és, també, prou clar: «Una cultura prou extensa i una gran curiositat literària són les altres fonts del Tirant lo Blanc, que potser no pesen tant com les fonts vitals i les que lliuraren a l'escriptor els seus entorns». Sense traspassar mai les suggestives interpretacions de les fonts literàries, almenys de les que són a l'abast de l'autor en el moment d'escriure, el llibre té com a objectiu principal l'aclariment de l'entorn vital, de costums, de personatges, de pràctiques cavalleresques i de la història que vertebra el TB, i la riquesa de detalls i anotacions en fa impossible un resum que no en deixi de banda bona part del suc.

El Proemi (pp. 9-30) fixa les principals coordenades històriques que emmarquen l'acció i l'escriptura del TB, amb un repàs de la crítica precedent al llibre, tot començant per l'Avertissement a la traducció francesa de 1737 i, sobretot, les que es mouen seguint directrius semblants a la de l'autor.

El primer capítol (Cavallers errants i senyors bregosos, pp. 31-57), posat com a introducció, estudia el viure novel·lesc gràcies a una sèrie sense fi d'episodis, rigorosament històrics i documentats, que il·lustren la pràctica i el comportament dels cavallers errants, amb especial atenció als de la Corona d'Aragó, al segle XV, amb els seus llargs viatges i desplaçaments d'un cap a l'altre d'Europa, a la recerca d'aventures, duels o nobles jutges per als seus enfrontaments, i amb el relat de nombrosos passos d'armes, com el Passo Honroso, al pont d'Órbigo al 1434, o el Pas du Pin aux Pommes d'Or, a Barcelona al 1455. L'autor s'endinsa, també, en un altre aspecte típic de la vida cavalleresca de l'època, i que té gran importància per al TB, temàtica i textual: el de les continuades bregues entre cavallers amb l'inevitable apèndix de cartells de deseiximent i l'intercanvi de lletres de batalla que havien de precedir el duel i, de vegades, l'acabaven per substituir.

El segon capítol (Biografies de cavallers, pp. 58-64) aclareix un altre aspecte de la vida de l'època que té gran relleu per la mateixa ficció literària del TB. La construcció de la novel·la com a una biografia de cavaller, tot i que fictici, es pot veure com el reflex d'una pràctica literària usual, ja que, prova d'això són unes quantes biografies de cavallers històrics que ens han arribat, com ara el Príncep Negre, Jean le Meingre, dit Boucicaut, Pero Niño i Jacques de Lalaing. En aquest capítol, i també en el següent, es destaca com la relació genèrica entre la biografia del fictici Tirant i els cavallers històrics suara esmentats, augmenta el sentit de realisme de la novel·la, fins al punt que el TB, en alguns indrets, sembla encara més creïble i versemblant que les biografies de cavallers que realment han existit.

El tercer capítol (La novel·la cavalleresca, pp. 65-71) analitza uns paral·lels del TB, com ara el Jehan de Saintré o el Curial e Güelfa, en tant que obres ficcionals caracteritzades per la mateixa dimensió realista, i que defineixen un gènere, la novel·la cavalleresca, més modern, respecte al dels llibres de cavalleries, més meravellós i antireal, encetat a la França del segle XII, continuat fins al XIV, i représ a Castella amb l'Amadís de Gaula i altres nombrosos llibres de cavalleries dels segles XV i XVI.

El capítol quart (Mossèn Joanot Martorell, cavaller, pp. 72-94), presenta el perfil biogràfic de Martorell, utilitzant totes les dades a la seva disposició i formulant una sèrie d'hipòtesis, com ara la d'un segon viatge a Anglaterra cap a 1450. En el cas d'aquest capítol, les successives descobertes documentals de Jaume Chiner, Jesús Villalmanzo i Jaume Turró, han permés de confirmar, de corregir, de matisar i d'ampliar nombrosos punts de la biografia de l'autor del TB.

El capítols següents són estructurats tots de la mateixa manera: primer s'ofereix un resum crític de l'episodi analitzat, al qual segueixen les anotacions de tipus històric. El capítol cinc (Tirant a Anglaterra, pp. 95-122), tanmateix, s'enceta amb una breu anàlisi i un emmarcament en un context històric del Guillem de Varoic, en tant que model directe d'aquesta secció del TB. A continuació es donen precedents, bé històrics bé en uns casos literaris, de molts elements, com ara festes o justes de diferents tipus, que caracteritzen les primeres aventures de Tirant. El capítol es completa amb una contextualització històrica dels estatuts de l'orde de la Garrotera i amb la il·lustració de noms de personatges reals que s'amaguen al darrere d'uns altres de ficticis.

El capítol sis (Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes, pp. 123-137), sobretot explica el rerefons històric de l'episodi, amb la crida al setge de Rodes de 1444, i presenta uns personatges, com ara el cavaller borgonyó Geoffroy de Thoisy, que hem de veure al darrere d'aspectes de la fingida biografia del cavaller Tirant. Es posa èmfasi en la peculiar i subtil barreja de fantasia i història com a element típic del TB.

El capítol set (Tirant a l'Imperi Grec, pp. 138-159) sobretot aclareix l'aspecte de la constant inserció de noms de personatges històrics darrere de, i barrejats amb, personatges de ficció. Il·lustra l'episodi de l'entremès del rei Artús, emprat de La Faula de Guillem de Torroella, com un fet típic de les festes de cort, i explica els precedents literaris i històrics als vots pronunciats per Tirant i els seus cavallers.

El capítol vuit (Tirant al Nord d'Àfrica, el retorn a Constantinoble i la seva mort, pp. 160-177), destaca per l'anhel utòpic de l'episodi africà del TB, i el fet que la novel·la, gràcies també a la seva versemblança, «respongui al que tant autor com lectors desitgen que s'esdevingui en un futur no gaire llunyà». Tot seguit, l'autor proposa tres possibles models històrics que van inspirar Martorell per a construir Tirant: Roger de Flor, János Húnyadi i Pedro Vázquez de Saavedra.

El capítol nou (L'obra de Joanot Martorell, pp. 178-193) fa un repàs dels elements presents als paratextos del TB, fixa la data de composició, el destinatari i la novetat de la novel·la; estableix de manera gairebé definitiva l'autoria única de Martorell, eliminant qualsevol participació de Martí Joan de Galba més enllà de mínimes intervencions de caràcter editorial; conclou amb un llistat de les fonts del TB conegudes fins aleshores i proposa l'atribució a Martorell també del fragmentari Flor de Cavalleria.

El capítol deu (El Tirant lo Blanc, novel·la militar, pp. 194-222) es dedica a aclarir aspectes bèl·lics de la novel·la, com les armes, els combats, les estratègies i les estratagemes, referint-se sovint a Eiximenis, tot per confirmar el caràcter de realisme i de versemblança del TB.

El capítol onze (Tirant lo Blanc, novel·la de jocs d'amor i d'alegria, pp. 223-240) il·lustra breument, fent referència quan és possible a fonts literàries, a paral·lels i al costum, l'aspecte lúdic i amorós de la novel·la, aspecte que espera anàlisis més aprofundides.

L'últim capítol, el dotze (La difusió del Tirant lo Blanc, pp. 241-252) arreplega totes les dades positives del coneixement i la difusió de l'obra a la Corona d'Aragó i a la resta d'Europa fins a primers del segle XIX.

El llibre conclou amb una sèrie d'excursos dedicats a aclarir aspectes i punts particulars: 'El manuscrit de les lletres de batalla', pp. 255-256; 'El Guillem de Varoic i el Tirant lo Blanc', pp. 257-271, aclareix les relacions entre els dos textos i el fet que Martorell, al moment de compondre el TB, va tornar a aprofitar les fonts comunes al GV i al TB; 'Els estatuts de l'Orde de la Garrotera', pp. 272-274; 'La dedicatòria del Tirant lo Blanc', pp. 275-278, acara per primer cop el text de la dedicatòria del TB amb el de la versió catalana inèdita dels Dotze treballs d'Hèrcules d'Enric de Villena; 'Don Ferrando de Portugal, rei expectant', pp. 279-284; 'Martí Joan de Galba i la seva intervenció en la novel·la', pp. 285-297, reprén i desenvolupa més enllà de qualsevol dubte consideracions ja fetes al capítol nou; 'El Tirant lo Blanc i les obres de Joan Roís de Corella', pp. 298-301, resumeix les dades disponibles fins al moment sobre la connexió corellana. Finalment, en 'El Voyage d'Outre Mer de Sir John Mandeville i el Tresor de Brunetto Latini al Tirant lo Blanc', pp. 302-306, detalla els préstecs d'aquestes dues obres presents al TB.





Indice