1
Joan Berenguer de Masdovelles. Permès a Déu haver feta presó; edició a cura d'Isabel de Riquer, 1997: 60-67.
2
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, edició a cura d'Albert Hauf, Clàssics Valencians, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, 1992, 2 vols.
3
Per a l'estudi de l'heroi cal tenir present, sobretot: A. Yates, 1980; A. Pons, 1991; Espalder; J. L. Roig, 1991.
4
Aramon, 1930: 25-36, 39-40.
5
(III, pàg. 13): «veritat és que aquest noble e valerós cavaller, del qual se scriu lo present llibre, no fonch gran capità, ne gran capità, ne gran guerrer o conquistador [...] emperò no he trobat, en allò poch que he legit, per bé que no hage volgut encercar, que algun de aquests nomenats hage meses les mans a cors per cors en tants e tan estrets juyhís e lices, e ab tants e tan valents cavallers com Curial féu [...] car lo conquistar creix la fama, e la liça la virtut i l'esforç [...] concloent, donchs, com lo pus estret juyhí, ans estrem dels estrems, en actes militars, sie la liça...».
6
Al llarg de tota la novel·la hi ha una utilització meditada de la bellesa de l'heroi. L'autor la remarca, de manera obsessiva, quan convé a la narració dels fets. La novetat que presenta la bellesa de Curial és que no prové de la noblesa de sang ni manifesta l'antic llinatge de qui la posseeix, en contraposició a la lletjor de les classes socials menys afortunades. La bellesa física del nostre heroi és un reflex de les seves virtuts morals i intel·lectuals, allunyant-se de la bellesa física de l'heroi artúric (vegeu Ana María Morales, «el más hermoso caballero del mundo: un acercamiento al héroe artúrico». Palabra e Imagen en la Edad Media. Actas de las IV Jornadas Medievales, eds. Aurelio González, Llillan Von Der Walde i Concepción Company. Universitat Nal. Autónoma de Mèxic, Mèxic 1995, pp. 407-417).
7
Pere Bohigas, 1947: 128.
8
Burgaya, 1992: 143.